El matí, de 9 a 10 h (L'àgora) - 13/11/2026

Són les 9. Avui estem pendents de la mobilitat i també de les carreteres. Clàudia Serra, bon dia. Bon dia. Com estan ara mateix?

Mira, aquesta hora comença a millorar una mica la situació a la P7 a Parets per aquest accident que us hem estat explicant aquest matí a l'enllaç amb la C17 en direcció Vic. L'accident ja s'ha pogut retirar al voral. Tot i això, encara s'acumulen retencions, sobretot en sentit sud, entre la Roca i Parets, i en sentit nord, entre Mollet i Parets, aquí la cua ja s'ha començat a desfer. De retub, però, encara segueix afectada també la C60 a la Roca, amb retencions cap a l'enllaç amb la P7 i en direcció a Granollers.

I pel que fa a Rodalies, Maria Fernández Noguera, bon dia.

Doncs amb retards i cancel·lacions en diversos temps. Per exemple, ara mateix el tren que des de Barcelona Sants ha de sortir cap a Vilafranca del Penedès va amb 40 minuts de retards. I són uns retards que veiem en diversos trens. També veiem des de l'estació de Sants ara mateix una dezena de trens cancelats des d'ara i fins a les 10 del matí. Tot plegat en un matí de retards i de cancel·lacions a causa d'aquests maquinistes que tenen un conflicte obert amb Renfe. De fet, a primera hora del matí ja hi ha hagut diversos convois que no han sortit perquè els maquinistes o bé no s'hi han presentat o bé han dit que el tren no estava en condicions. I, a més a més, són retards, com dèiem, generalitzats que s'agreugen a l'R4 i l'R7 perquè han tallat 8 cables de coure a l'estació de Fabra i Puig en un acte de vandalisme. No s'han endut el coure, però els efectes són els mateixos que si fos un robatori. Els trens s'aturen abans d'arribar a aquesta estació i augmenten el temps de recorregut.

Aquesta és la situació a Rodalies, una situació ofegada. Gràcies, Maria. I pel que fa als més temes que tenim pendents a la redacció, Sibia Solanes? Doncs a banda d'aquests

temes de Rodalies que n'estem pendents i ja entrats en plena campanya electoral, d'aquí dues hores hi ha Consell de Ministres Extraordinari que encapsala Pedro Sánchez. Redacció Francesc Soler.

A banda dels ordinaris dels dimarts, han previst dos Consells de Ministres extraordinaris, avui i divendres que ve. En aquestes reunions volen aprovar el salari mínim interprofessional i la revalorització de les pensions, d'acord amb l'IPC. També volen aprofitar per donar llum verda a tots els decrets llei pendents, sobretot de caire social, que passaran per la Diputació Permanent del Congrés abans de les eleccions.

I a Girona, a les 11, arrenquen les protestes d'infermeria als hospitals concertats. Girona, Fèlix Martín, bon dia.

Bon dia. Faran aquestes protestes arreu del país. Avui la primera. Des del Sindicat d'Infermeria han convocat una concentració a l'Hospital de Santa Catarina de Sal al Gironès. Aquí hi ha infermers i infermeres del sistema públic i altres que no. Per tant, treballen de costat però amb condicions laborals diferents. Fan torns de feina de més hores, sobretot a la nit, i cobren menys. Hi ha 75.000 infermers i infermeres a Catalunya amb aquest conveni diferent i que reclamen l'equiparació.

I a aquesta hora comença també el gran recap de Redacció Mercurador. Entre avui i demà es recolliran aliments en més de 2.000 supermercats i mercats d'arreu del país, una iniciativa solidària que permet repartir menjar a unes 170.000 persones d'arreu de Catalunya. Aquest any posa el focus a les noves pobreses, famílies amb ingressos baixos, que un cop paguen el lloguer i subministraments no poden omplir la nevera. Es demana principalment donacions d'oli, llet o conserves que permetin emmagatzemar aliments de mitjana i llarga durada.

De seguida parlem d'enquestes al matí de Catalunya Ràdio amb Laura Aznar, Jordi Cominal, Claudi Pérez i Marc Bataller. Però abans analitzem la lletra petita de l'actualitat amb l'analista i divulgador Marc Vidal. Bon dia, Marc. Bon dia, Ricard. Un de cada quatre empreses creades en els últims cinc anys ja ha tancat. Doncs sí, i no és l'única dada negativa de la setmana de la que es parla poc o gens. Al setembre es van crear quasi un 1% menys d'empreses que fa un any i el capital amb què neixen ha caigut un 9,8%, és a dir, hi ha poca confiança. I el consum amb targeta cau un 1,5% la primera setmana de novembre. A Barcelona, un 4,4%. La lletra petita ens diu que hi ha dues economies. La dels grans números, que creix perquè són més gent, i la de peu de carrer, on les empreses neixen amb menys diners, duren menys i venen menys. La primera sortirà a la campanya electoral, la segona a la caixa de cada dia. Ara bé, guany qui guanyi aquestes eleccions, erratarà una economia que s'engreixa per fora i s'aprima per dins. Li donaré un consell gratuït al guanyador, que accepti l'herència rebuda a benefici d'inventari.

La Selva, la marca del bon pernil, t'ofereix l'Enigmarius.

Ahir, benestar a les 6 talleries era Benenances, on venen anses. Avui divendres acabem la setmana anant a pescar. Relatiu al molús que no va mai a proa, de 5 lletres. Relatiu al molús que no va mai a proa, 5 lletres.

Per participar, registreu-vos al web catradio.cat barra en Màrius abans de les 10 ben tocades.

El matí de Catalunya Radio.

La Marta va demanar un préstec per ampliar la cuina i poder posar-hi la taula dels avis. Per la Marta, reunir la família en aquella taula és molt personal i la nostra manera d'entendre la banca també ho és. Per això va venir a CaixaBank i li vam donar un préstec ràpid i a mida. Perquè si una cosa és important per tu, també ho és per nosaltres. Informa-te'n a caixabanc.cat. Catalunya!

Que ve l'airet del mar de les Maldives. Escolta, quan hem de tornar?

Doncs tenint en compte que ens ha tocat l'Eurojackpot de l'11 quan ens vingui bé.

Quina data tan bona quan ens vingui bé. És justament el dia que em va bé? El dia quan ens vingui bé? Sí, justament aquell dia em va guai tornar. I a mi?

Amb 120 milions d'euros les coses bones duren forever. Amb Eurojackpot cada dimarts i divendres per només dos euros pots defensar 120 milions. Eurojackpot de l'11. Millonari forever. 11. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

Qatar Airways Premier Padel Finals Barcelona. Només els millors del món juguen al Palau Sant Jordi. Tapia, Coello, Galán, Chingoto, Triay, Brea i les estrelles catalanes Ari Sánchez i Andrés. No t'ho pots perdre. Hola, soy Carlos Arguiñano.

Yo elijo descubrir la magia de la Navidad con ofertas como estas.

Agafem aquesta dressera que arribarem abans. Te la saps totes, eh? Una que ja ha fet moltes voltes.

Potser els teus pneumàtics també. Sigui quina sigui la marca del teu vehicle, vine a Opel Service i renova els pneumàtics al millor preu. I si els trobes més barats, et tornem la diferència. Garantit. Condicions a Opel.es.

Per tu, que no et deixes ni un preu sense mirar. I per tu, que saps on comprar. Gaudeix a Capravo de més de 1.500 productes qualitat Eroski a preus bons sempre. Vols estar al dia amb mi? Capravo. Arriba a Fantastics, el gran musical del Super 3. Una aventura teatral on la imaginació pot canviar-ho tot. Humor, fantasia, misteri, per viure en família. El secret lluminós del Super 3, el musical. Andrà a deixar la venda a fantasticsuper3.com. No te'l perdis.

Només aquest mes. Finançant amb Estelantis Finance a Citroën Ponés. Hi ha casos greus. Si no em posava la mà sobre ni em feia sang, jo no podia denunciar-ho. Però el maltractament a la gent gran no sempre és violent ni conscient.

Però que preciós aquell. No sóc una nena petita. Tinc nom. I això d'anar al metge i que et parlin amb la persona que t'acompanya, això també és una mena de datisme.

Els grans maltractats. 30 minuts. Diumenge a la nit a TV3 i a la plataforma Trascat.

A Endesa sabem que el teu negoci no és petit ni mitjà, és tan gran com el teu compromís. Per això, impulsem el creixement del teu negoci amb un gestor personal que t'ajudarà a triar una tarifa a la teva mida i aconseguir un consum energètic més eficient. Informa't a ndsa.com barra empreses.

Em dic Nil, tinc 25 anys i molts dubtes. Jo ho buscava tot per internet, fins que un dia vaig trucar al 012 i vaig flipar. M'ho van aclarir tot, en una conversa, amb un humà i gratis. Des d'aleshores no puc parar, ho consulto tot. Fa poc els vaig preguntar si m'havia de fer un tatuatge al braç o a la cama. Em van informar sobre les condicions sanitàries als centres, però la ubicació del tatuatge ja era cosa meva. Així que m'he decidit. El tatuatge va al braç.

Si tens dubtes sobre tràmits, ajuts o serveis de la Generalitat, el 012 t'informa i t'ofereix l'orientació que necessites. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

Avui a l'àgora del Matí de Catalunya Ràdio, el periodista Marc Bataller, la periodista de crític Laura Aznar, el corresponsal d'Internacional del País Claudi Pérez i l'empresari i exdiputat al Parlament Jordi Cominal.

Hi ha novetats pel que fa a Rodalies, Maria Fernández Noguera?

Sí, perquè el govern ja ha dit que denunciarà el vandalisme d'avui a l'estació de Fabra i Puig. Recordem que s'han tallat 8 caplars de coure, no se'ls han arribat a endur, però els efectes són els mateixos pel que fa als ciutadans, als usuaris, com si fos un robatori. Això vol dir que el govern està disposat, segons us avança el Matí de Catalunya Ràdio, a arribar fins al final, diuen. De fet, recorden que són qui ha posat en marxa el Pla Via, que ja ha permès 40 detinguts en tres mesos entre juliol i octubre. Un Pla Via, recordem, que realment es va posar en marxa precisament per això, per caçar aquests lladres de coure, perquè els robatoris de coure han augmentat moltíssim aquest any.

Bé, tenim molts temes avui sobre la taula a l'àgora. Tenim aquestes entrevistes de Jordi Weil, que ara comentarem si hi ha alguna cosa destacable en Badacolau. I també tenim enquestes. Per exemple, ahir el CIS ha publicat el seu últim baròmetre abans del 29 de novembre i pronostica una victòria clara de Pedro Sánchez. Que, per cert, en el seu primer míting de campanya, en canvi, ha dit Pedro Sánchez que hi haurà una remuntada històrica. Vull dir que o ens creiem el CIS o. Li atorgo una forquilla entre 134 i 143 escons, que són més dels 121 actuals, i a més a més el Partit Popular i Vox no arribarien ja a la majoria absoluta. Per parlar dels 6 i per parlar també d'enquestes electorals, com per exemple la d'avui també del País, ens acompanya tota una institució, Àngels Pont, què tal, bon dia, com estàs? És directora del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública. De fet, fa molts anys ja que estudia el nostre comportament i del que pot passar en unes eleccions. Són aquells temps apassionants, però també de molta feina, entenc, no, Àngels? Sí, molt intens. Et creus els resultats del CIS?

Els resultats del Sí són molt diferents dels que estan donant totes les enquestes. De fet, poques enquestes donen per davant el PSOE i, sobretot, el que no dona cap enquesta és que la dreta no arribi a la majoria absoluta. Llavors, hem de veure el que va de campanya i veurem. Però en qualsevol cas té tendències que són molt diferents a totes les altres enquestes. I això per què passa? Avui surt, per exemple, el Mundo i el País, també, no? Sí. En el cas que no són tampoc tan iguals, però en el conjunt sí que aproximadament arriben, que la dreta sí que té la majoria absoluta. El CIS ens té acostumats, perquè passa, no ho sé, però sí que ens té acostumats a que. El que va una mica diferent de la resta d'enquestes. De fet, l'última vegada va dir que guanyaria el PSOE, també, i no va guanyar. És a dir, encara que després pogués fer govern, el primer partit va ser el PP. En qualsevol cas, aquesta enquesta del CIS té moltes enquestes, té 45.000 enquestes, però es va començar a fer el 7 d'octubre i es va acabar el dia 30. Han passat moltíssimes coses.

L'accident d'Urdà, per exemple, va ser el 28. El 28. Són dos dies de poc marge de veure si això ha canviat alguna cosa, no?

Exactament. Però, a més a més, han passat més coses. Fins i tot, quan va començar l'enquesta, totes les candidatures encara no estaven definides, no? I, sobretot, a l'ala més de l'esquerra, que hi ha molta varietat, doncs. Tot i així, el que diem del CIS, que ja ho dèiem respecte a les anteriors, doncs que el que va és el. No segueix en consonància amb el que surten totes les altres enquestes.

Si agafem les altres enquestes, en el punt en què estem, en aquesta campanya tan polaritzada, creus que són una bona fotografia del que pot arribar a passar o que realment el grau d'indecisió és molt gran quan hi ha una polarització com aquesta?

Jo crec que hi haurà alguna sorpresa, no sé si tant en quant als blocs. Una de les coses que notem és molta fidelitat dintre els blocs, però també volatilitat dintre mateix. Per exemple, entre PP i Vox. Estem veient que Vox ja veiem des de fa temps que va fort i sembla que es va reforçant, mentre que veiem un PP que li està costant. Ja venim de lluny que Fijol i Costa li ha costat i estem veient que ara la campanya té uns nivells de fidelitat més baixos té un trasbassament important cap a Vox veurem aquí dintre mateix a veure si també es produeix un efecte de vot útil ara mateix el que veiem és que hi ha trasbassament entre ells de fet s'està parlant de si és possible que el PSOE quedi primer encara que el bloc de dreta sumi però per tant voldria dir Vox segon. No, voldria dir PP segon, però per darrere del PSOE. Però perquè aquest vot aniria a Vox, no voldria dir que perdessin la majoria. Exacte, aniria a Vox. Llavors, no és un escenari impossible, perquè sí que estem veient que PP és relativament feble. El que sí que sembla més difícil és que no arribin a la majoria absoluta.

Són accions apassionants, perquè realment quan hi ha tanta polarització també tots intentem veure què passarà, i hi ha partits que també intenten desmarcar-se del bloc, i això a vegades també té premi. El GESOP, quines estimacions tenen ara mateix? Què feu? Nosaltres ara començarem

un enquesta a Espanya, que també anirem fent seguiment i que començarem a publicar a partir de la setmana que ve. També estem fent un altre seguiment més vinculat a com viu la gent la campanya, quins impactes hi ha dels diferents esdeveniments, si la gent té interès, si és clarificadora, etc. Estem fent un estudi, una mica de seguiment, també estem seguint el vot, però també amb el tema del vot, no us penseu que veiguem,

grans canvis. I pel que fa a la participació, per exemple, Àngels, diries que és un element

també important? És fonamental, la participació. Si estem en una participació com la del 2023, que va ser aproximadament del 70%, si tenim en compte els que ens voten aquest dia del 66, si tenim en compte els que ens venen de fora, la dreta el té més segur que. Per això segurament l'Esquerra i el PSOE alimenten que

hi hagi una participació massiva, històrica, perquè històricament sempre si l'Esquerra es mobilitza té més possibilitats de guanyar. De fet això passa a la majoria de països, perquè als Estats Units també era una lògica semblant. En aquest cas els demòcrates, si es mobilitzaven, tenien més capacitat i sembla ser que el vot més tradicional és això, és més constant.

De fet, aquí si agafem les eleccions des de l'any 2000 fins ara, la dreta, com a bloc, ha tret pràcticament sempre el mateix. Elecció, elecció. El que ha anat variant i ha fet que guanyi un i altre és la major participació o menor participació de l'esquerra. O sigui que pràcticament la dreta sempre es mou entre el 30 i el 33%. En canvi, l'esquerra ha tingut des del 25% el 2011, quan la majoria absoluta de. Del PP fins al 35%. Llavors, bueno, és molt important. També és veritat, i això és una cosa que haurem d'analitzar després, que les enquestes estem veient que entre el vot abstencionista també està molt fort Vox. Per tant, un increment de la participació, hem d'anar al tanto, perquè potser fa pujar a l'esquerra, però potser també fa pujar a l'extrema dreta. Per tant, l'afirmació que feia ahir

Pedro Sánchez que deia si hi ha més del 70% de participació haurem guanyat les eleccions no és tan automàtica pel que diuen els vostres models. No, no és tan automàtica.

No és tan automàtica perquè també puja l'altra participació. Potser puja en proporcions diferents, però no vol dir que dos punts més de participació siguin dos punts més per l'esquerra.

Deies ara que no estàveu detectant grans moviments. Fins a les últimes eleccions teníem detectats que les campanyes tampoc decidien tant el vot. El 2003 segurament va canviar una mica perquè hi va haver una gran remuntada de Pedro Sánchez. ¿Creus que en aquesta, que estem veient molts impactes diaris que fan canviar la percepció, hi pot haver moviments que ara no teniu detectats en els propers 15 dies? Per exemple, que l'absència de Pascal amb el Jordi Wilde, que ha sigut una decepció per molt del seu públic, que és votant jove, desmobilitzi part d'aquest votant jove?

A veure, el que és cert és que la gent acaba de prendre la decisió l'última setmana. Abans es tenia més clara, és a dir, ara la gent es mou dintre del marc i quan tu fas una enquesta fora de l'àmbit electoral et diu, doncs jo, aquest és el meu partit. Després, quan arriben a les eleccions, en funció del candidat o en funció de la situació que hi ha, es pot produir moviments. El que sí que veiem és que hi ha una incertesa que, dintre de l'esquerra especialment, pot acabar definint si se'n va, es queda a casa, per això tenen menys fidelitat de vot o acaben anant amb una formació o amb una altra.

Però entre blocs no es mouen. És poc probable que algú que hagués tingut decidit fa un mes que votava al Partit Popular ara es mogui al PSOE o al bloc de l'esquerra. Entre bloc esquerre i dreta sí que veus els espais fixos o no?

Es veuen bastant fixos. També és veritat que el 2023 del 10% de vot del PSOE, o gairebé el 10% del vot del PSOE que s'anava al PP, es va reduir a la meitat durant la campanya. Ara també hi ha aproximadament un 10% si sumes Vox i PP de gent del PSOE que se'n va cap al PP no sembla tan clar que aquesta vegada hi hagi la mateixa capacitat de retenció o de contenció per part del Partit Socialista respecte a aquests que se'n van el que passa que es recupera molt també de la part de l'esquerra perquè s'ha de dir que el Frente va fluixet.

A Catalunya hem vist que el CIS diu que hi haurà un gran ascens d'Esquerra Republicana, el situo entre el 10 i 14 escons, i una caiguda de Junts, que Junts sempre a les enquestes diu una cosa i després acaba passant o es matisa, diguéssim, el que passa. Junts parla entre dos i quatre escons. Això li sorprèn o crec que és una fotografia que pot anar cap aquí?

Bueno, veiem ja des de fa temps, de fet, si agafeu l'enquesta del CEO, també donava una pujada important d'Esquerra Republicana. Realment, les tendències que marca l'enquesta del CIS és relativament similar a les quines marcava el CEO. I és el que s'espera, no? A Catalunya. Aquí també us voldria dir, no? A les enquestes, sobretot, el que ens hem de fixar són en les tendències, perquè les tendències, a més a més, quan veus un partit que va pujant, doncs el que et pots imaginar és que durant la campanya, si no fa alguna cosa molt greu, doncs segur pot continuar anar pujant. Aquí a Catalunya hem vist que hi ha una tendència molt clara a pujar de Vox i sobretot d'Esquerra Republicana, mentre que els altres partits o estan estabilitzats o tendeixen a la baixa. Sobretot a la baixa també Frente o Sumar, el que representa Sumar. És veritat que Junts li està donant més aviat tendència a la baixa. Junts des de fa molt temps té una certa tendència a la baixa a les enquestes perquè hi ha molta indefinició dintre del seu electorat. Fins i tot no es coneix molt bé qui lidera, llavors això també el penalitza.

I a Pascal, per exemple, això que hem viscut aquesta setmana, amb Jordi Wild, amb Vito Quiles, gent de youtubers d'extrema dreta o influencers d'extrema dreta, que han dit que aquest partit no s'ha de votar perquè aquest senyor és un maldestre. Això té alguna influència? Això es traduirà d'alguna manera en alguna cosa? O creus que tot aquest fenomen que li donem tanta importància a les xarxes tampoc en té tanta l'hora de modificar un canvi com aquest de vot?

Bueno, això està per estudiar. És un nou fenomen. Sí, perquè jo començo a dir que les xarxes poden donar vot però també poden treure, efectivament com deies ara amb el tema de la Bascal. El que nosaltres hem vist aquesta setmana és que la gent ens ha dit que la Bascal és qui millor campanya ha fet. Estàvem parlant de Broncano, encara no teníem O sigui, en Broncano la Bascal havia guanyat. La gent diu què és el millor o quin ha fet millor company. Una altra cosa és veurem si això es tradueix en vot. Exactament, perquè una de les coses que també hem vist és que ha mobilitzat a l'esquerra també el fet d'anar i diu ai, ai, ai, que ho ha fet molt bé, no sigui que vagi a guanyar. Per tant, vull dir-te que quan es mobilitzen uns, normalment serveix per mobilitzar els altres els grans esdeveniments.

Per tant, no seria estrany que veiem com l'esquerra intenta que Bascal tingui un paper clau en aquesta campanya perquè és una manera d'afavorir-se també a ells. Ja el té molt clau de

fet està pujant molt està sortint molt a les enquestes estem tots bastant pendents Arturo Broncano va tenir 4.800.000 espectadors més espectadors que Pedro Sánchez vull dir-te que realment està aquí i ja té molta notorietat i per tant estem parlant d'ell Marc,

hola, bon dia hola, què tal. Aquesta setmana he tingut l'oportunitat de parlar amb l'Oriol Bartomeus, el director de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials. Una entrevista surt avui publicada al Punt Avui. I ell explica que més d'un 25% de la gent decidirà segurament el seu vot o si participa durant la campanya electoral. I un dels motius als quals atribueix, hi ha diversos motius, ell comenta que el tema de la fidelitat de vot, que les generacions nascudes abans de l'any 60, que més avance en tenen 70 anys, un del seu valor de vida és ser fidel, no canviar. No només en els vots, sinó en general. És a dir, quan pren una decisió, la pren. I és per això que considero que aquest vot és més sòlid. Per compte de les generacions més joves, si em permet l'expressió, dubtar, canviar, decidir a última hora, és un valor relativament positiu, acabar amb la teva vida. Per tant, jo el que li vull explicar és, ¿realment influeix tant la campanya electoral comparada amb, per exemple, fa 15 anys?

Sí, que influeix molt, perquè és veritat el que diu l'Oriol Bartomeus, això fa molts anys que ho explica l'Oriol Bartomeus, ja que anem cap aquí A part, cada cop hi ha generacions més joves. A l'enquesta del CIS, per exemple, hi ha una pregunta que diu, a veure, quan prens la teva decisió de. No, és a dir, si sempre votes el mateix o vas canviant i tal. Hi ha un 50% de la gent que diu que vota en funció de les circumstàncies. Això ha canviat moltíssim. Abans hi havia el vot de classe, per entendre's, vinculat a un partit, doncs fa 30 anys era molt potent i això, òbviament, doncs va perdent i, efectivament, estem en un moment. També és un moment on hi ha molta més oferta política. Que no és el mateix decidir entre dos o tres que decidir entre 15 o 20 gairebé i això més que facilitar-ho sembla que ho complica aquí puc votar que no es mou tant entre blocs però en canvi dona més de fet a les últimes eleccions del 2023 aquí a Catalunya hi va haver un canvi molt important l'última setmana. Laura. Què tal, bon dia.

Jo volia preguntar-li per aquest xoc que vostè ara plantejava a l'inici de la conversa entre el que apunta el CIS i el que apunta en la resta d'enquestes. I ahir llegia un fil de tuits que feia el politòleg i exdirector del CEO Jordi Muñoz que deia, compte perquè fins i tot, encara que els resultats del CIS siguin favorables al Partit Socialista, tampoc es pot sentir molt cofoi amb el que estan indicant aquests resultats. I això tenia a veure amb el viatge en el record. De vot, no? Que potser pot explicar una miqueta el perquè els resultats del CIS no tenen res a veure amb el de les altres enquestes. Realment en el record de vot del 2023 dels encastats, el Partit Socialista traia 18 punts al Partit Popular, mentre que en realitat el que va passar el 2023 va ser que el Partit Popular havia guanyat. Això pot ser que sigui el que explica el perquè i aquests resultats. Que no són extrapolables, o sigui, realment el record de vot d'aquestes persones encastades no és el que va passar en termes generals a les eleccions, i no sé si això s'explica perquè potser la gent de dretes no contesta a les enquestes del CIS.

El que passa és que aquestes desviacions les tenim a les enquestes i llavors el que s'ha de fer és corregir-ho. De fet, en el mateix fil, el Jordi Muñoz, que també ho va veure, una de les coses que deia és que si ho hagués corregit, els resultats que donaria ja no són aquests. És a dir, hi ha un viatge a la mostra, però nosaltres els hem de corregir. Els viatges a la mostra poden ser. Estadístics, però poden ser perquè la gent se sent més còmode, els socialistes se senten més còmodes dient que van votar socialistes que el del Partit Popular, o perquè el CIS ell fins i tot apuntava. Potser la gent de dreta quan senten el CIS no volen contestar. Aquí a Catalunya estem acostumats, i ho podeu veure en les enquestes del CEO, que tant el PSC com Esquerra Republicana els recorda haver votat molta més gent dels quins realment el van votar. Fins al punt. Quan fas una enquesta municipal que va guanyar Junts, Junts surt al quart, recorden haver votat quart. Per tant, com que això ho sabem, i és per molts motius, també perquè la gent, com que canvia més de vot, hem vist que canvia més de vot, a vegades ni se n'acaben recordant. Per això nosaltres tenim mètodes i tenim models precisament per corregir això. Aquí, diríem que no CIS, el que passa és que hi ha un model que, de fet, quan nosaltres agafem les enquestes del CIS, ens dona una cosa diferent del que li dona el CESANUS.

És que també li preguntava perquè hi ha aquest concepte, aquest terme que en sociologia es diu l'espiral del silenci, que implica que les persones que voten a les dretes normalment són persones que no ho expliquen de forma oberta tampoc a les enquestes, és a dir, que hi ha una infrarrepresentació del vot de les esquerres en les enquestes, perdó, del vot de les dretes en les enquestes, perquè costa més dir-ho públicament. No sé si això encara està passant, és a dir, que hi ha més gent que vota a les dretes de la gent que ho explica, obertament.

Com veiem a l'enquesta del CIS, sí que passa, sí. Efectivament, normalment hi ha menys gent de dreta. També depèn una mica del context general en el quin ens movem, perquè ara, per exemple, gent que digui que votarà Vox no té cap complex. Si s'ha perdut això, s'ha perdut el complex. Exactament, vull dir-te que.

O aliança, quan va començar tothom era com una cosa més modesta i ara veiem com ja.

Exactament, vull dir-te que el context també ajuda a que sigui més fàcil poder. Per això hem de tenir models precisament que ens ajudin a corregir. Al final els números o quan una persona ens diu jo votaré a tal partit i jo votaré a tal altre quan nosaltres comptem és una persona i una però la intensitat que hi ha darrere de les persones tu pots tenir moltes ganes d'anar a votar al partit que m'has dit jo he dit un partit però no en tinc tantes ganes. Aquesta diferència fa que hi hagi una probabilitat més alta que tu vagis a votar que no pot ser que caigui jo. Aquesta explicació nosaltres l'hem de traduir en números i tenim diferents variables que ens ajuden precisament en això.

Jordi. Començo amb una anècdota, si em permets, i llavors diré el que penso del CIS. Jo he dirigit l'única campanya electoral en què es presentava Convergència Democràtica de Catalunya sola. Sempre es havia presentat o Convergència i Unió o es havia presentat amb altres, Democracia i Llibertat o amb altres d'això. L'any 16 ens vam presentar amb en Francesc Oms de cap de llista, Convergència Democràtica i Prou. Aguantant tota la campanya, unes enquestes del CIS que ens donaven 5-6 diputats, fins a l'últim minut, en aquesta peu d'urna, 5 diputats. Que vaig haver de compareixer en roda de premsa prèvia als resultats, per dir, tots els informatius que estan opinant ja sobre els cinc diputats de Convergència, espereu-vos, perquè creiem que en traurem més. Sincerament, els nostres números ens diuen que en traurem més. En vam treure vuit. Però ja s'estava, a les 8 del vespre d'aquell dia, s'estava 50% més. Clar, és a dir, gairebé. S'estava editorialitzant sobre quina baixada a 5 diputats. Dèiem, bueno, això és una enquesta peu durna. Nosaltres tenim claríssim que això no anirà així. Llavors, en una hora, el que havien de ser 5 per les enquestes eren 8. Per tant, aquesta és la meva aproximació a les enquestes en campanya. A més, l'anècdota és que. Encara el partit estava acostumat a fer les coses bastant, sempre ho hem fet així. I vam tenir un debat de dir, jo deia, crec que hem de tancar la campanya a Lleida.

I no s'havia fet mai. És a dir, no podem tancar Lleida, hem de tancar Barcelona. I pocs dies abans del final de campanya va aparèixer Rajoy a Lleida. Hi havia en joc si nosaltres ens atuíem al segon diputat o el PP salvava l'1. I tinc una recansa perquè. El PP va salvar-lo per centenars de vots. No sé si haguéssim fet un míting final a Lleida, nosaltres hauríem aconseguit el segon, però en tot cas va anar molt justet. Va haver de venir Rajoy a Lleida, que tampoc era una cosa molt freqüent, però va venir perquè ells també veien clarament que allò anava. Cosa que demostra que determinades cosetes en campanya realment et poden fer saltar un parell de diputats. És a dir, tu el segon de Lleida, el segon de Girona i l'1 de Tarragona pots passar de 5 a 8 amb pocs milers de vots, amb molt pocs milers de vots.

Per tant, la gent que ara està fent allò tan complicat que és no, però això, jo votaré aquest perquè condicioni aquell, perquè. Si tu vols que guanyi aquest, vota aquest. Perquè tot l'altre, normalment, és comando fracasso, que nosaltres en diem. És molt complicat. I per opinar sobre el 6 diré dues coses. Llavors li faré una pregunta a l'experta. No sé si felicitar el PSOE o demanar a algú que els denunciï per delicte electoral. Perquè d'entrada el director del CIS és militant del PSOE, si no ho és és perquè s'ha donat de baixa per ser responsable del CIS, però era membre de la direcció del PSOE abans d'entrar a dir-hi això, que escolta, cadascú farà el que consideri. En tot cas aquest CIS avala molt la tesi que l'Ivan Redondo s'ha passat un mes explicant a totes les ràdios i a totes les teles. Perquè les enquestes tenen. Jo les defenso, les enquestes. Absolutament. I jo crec que no són mentida. Són una foto de la realitat. Però tal com et poden ensenyar la realitat, et poden condicionar molt l'estat d'ànim, la mobilització, del que s'estigui parlant. Condicionen absolutament. Llavors, el CIS té per llei que en campanya no pot fer enquestes, i ahir no la van enviar a les 11.50 perquè mira, però a les 5 de la tarda de l'últim dia que et permet la llei, doncs això anava una mica així, no? I. La Laura li comentava

a l'Àngels Pont sobre el tema aquest del viatge. Jo crec que la gent que fa enquestes. El CEO també va dir, nosaltres les entreguem sense corregir l'error de mostra. Jo, en canvi, soc partidari de dir. És a dir, al final, el que fa l'enquesta ha de tenir la capacitat de poder analitzar i dir, escolta, jo detecto un error en la meva mostra i, per tant, el corregeixo. I, per tant, en la meva aproximació. Condiciona una mica el resultat, perquè per mi donar-los sense fer la cuina, que se'n diu, que és un nom que sembla que estiguis manipulant, no, estàs corregint una mostra que pel que sigui t'ha sortit esbiaixada, és a dir, si tu et dius que li has preguntat a més gent del PSOE que del PP, és normal que et surti, i sobretot si a les últimes va guanyar el PP, no, i en aquest sentit la pregunta era si professionalment ets defensora de. Assumir la correcció o donar les dades en brut, perquè jo crec que et condiciono la resposta en el meu sentit, perquè crec que els ciutadans no tenim prou eines per ara dedicar-nos a fer la correcció d'unes taules brutes, d'unes enquestes, etc. En tot cas, des del GESOP, si professionalment creieu que és més indicat fer la correcció o no fer-la.

Home, jo crec que quan fem l'estimació en realitat el que estem fent és la correcció, no? I jo soc completament partidària, soc completament partidària també que ho feguin les entitats públiques, no? Si es fan aquestes polítiques electorals i sabem precisament que hi ha aquests viatges, no ho sabem, vull dir-te, és que estan a les taules, doncs. Però de fet el CEO sí que ho està corregint, durant un temps no que no feia, però ara ja fa esta animació i per tant ja aplica aquestes correccions. El CIS no és que no faci correccions, és que fa unes correccions diferents a com les fa l'aproximació que sol fer el sector.

Només un matís per a en Jordi, evidentment no defensaré Tezanos, Però el CIS és l'única enquesta que el 2023 la va encertar. No és veritat. El que es va costar més, sí. Home, va dir que guanyava el PSOE. Era gairebé l'única. Saps què passa? Era l'única, si s'hi fixa. Ara no tinc aquí les dades, però crec que es va equivocar amb dos punts i amb un punt. El que es va costar més.

Amb el tema de les enquestes, també, contra la professió, per entendre'ns, està el que acaben sent els titulars, el que acaben sent els titulars i si es compleixen o no es compleixen. És el pla de les enquestes, és cert. Ja, però des del meu punt de vista, home, acertar qui guanya les eleccions és prou important, no? És a dir, perquè nosaltres ara totes les empreses estem allò, el dia següent se'ns veu a veure si ens hem equivocat un punt més que l'altre i ens fan un rànquing i tal, i a vegades el que està al rànquing de dalt, de baix, hi ha un punt de diferència, però clar, la gent veu el rànquing i diu, oi, aquest. Després hi ha determinades és a dir, hi ha lectures, no? Llavors, des del meu punt de vista, home, és important acertar el guanyador. És a dir, després, potser, llavors, i és veritat, i jo, personalment, des del punt de vista professional, quan veia això, l'enquesta que s'havia apropat més és la del CIS, doncs pensava, també té galeta que qui no és cert guanyador resulta que és qui passa a ser el que ho fa millor. En qualsevol cas tenim. Jo no he dit millor, això. Bueno, vull dir que el que ens hi ha costat, No, jo crec que no té cap

mena de credibilitat en aquest sentit. Fan un exercici polític de condicionament, no? Precisament, els òrgans públics són els que més s'haurien de fiscalitzar en l'encert o en l'error, perquè encara que t'hi acostis d'un punt, jo estic molt d'acord amb el que es diu, que és. És a dir, guanyarà el Barça, i no al final, ha guanyat el Madrid 0-1. Dius, bueno, però jo sóc el que m'hi vaig acostar. Però ha guanyat el Madrid, això és molt significatiu, sobretot perquè condiciona l'inici de campanya. Claudi,

Jo volia tornar sobre l'any 23. També contaré una anècdota personal. Jo l'any 23, nosaltres publicàvem una enquesta de 40 de DB i jo tenia algun amic en altres diaris que em deien, bueno, què fareu aquesta nit quan veieu que els resultats són tan diferents, no? Sobretot després d'una aparició d'en Artiso Mitjavila. Que és possiblement el que pot substituir a Tezanos el CIS o és un dels candidats en la que va dir en aquesta compareixença a les 8 de la tarda que hi podia haver una majoria absoluta del PP en aquelles eleccions aleshores d'entrada jo també crec que el CIS no té credibilitat això em sembla un desastre perquè és una institució

pública i en fi, no és defensable però com s'explica que l'any 23 el CIS encertés més que la mitja la mitja i què?

de les enquestes privades, explica'ns com pot ser. Tenint en compte que tots coincidim amb la manca de credibilitat de l'institut que dirigeix José Félix Tezanos.

Bueno, jo ara parlaré per les nostres. Nosaltres, les últimes enquestes que vam publicar, ja vam dir que no tenien assegurada la majoria absoluta, perquè, de fet, i en més d'una enquesta, excepte el Mitjà Vila, que en aquell moment també ocupava. Ocupava els espais més comunicatius i va ser capaç de no sé si ell, però en qualsevol cas hi havia la sensació que aquí guanyaríem molt clarament per majoria absoluta la dreta, però sí que en aquella campanya jo crec que 40DB i nosaltres, nosaltres segur les últimes enquestes que vam donar ja no vam donar la majoria absoluta. I amb això que dèiem dels rànquings, nosaltres, jo i Sopa, en aquella enquesta, amb molts rànquings estàvem al capdamunt, perquè vam acertar completament la suma de l'esquerra i la suma de la dreta, i amb alguns altres rànquings estàvem més avall, perquè resulta que dintre de cadascun dels blocs ens havíem allunyat una miqueta més del que era la realitat. Jo crec que el 2023 sí que cap al final es va veure la campanya que la dreta ja no ho tenia tan segur.

I tots aquests votants que, clar, en unes eleccions, per exemple, al Parlament, tenim clar que hi hauria, per exemple, una força com Aliança que creixeria, hi hauria la CUP, que també veuríem què passa. Tot això que no té representació ara en aquestes eleccions. Per exemple, el vincle que es fa entre Vox i Aliança, és un fil molt directe?

Déu-n'hi-do. Sí. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Aproximadament estem parlant que entre un 20 i un 25% de gent que diu que votarà Aliança, que falta molt fins allà, diu que votarà Vox ara. Que Déu n'hi do. Vull dir-te que sí que hi ha un vot dual d'extrema dreta, també, a Catalunya. A Catalunya estem molt acostumats amb el vot dual i, doncs, també hi ha un vot dual d'extrema dreta. I la CUP on va? La CUP, de nom, és la sensació que se va amb extensió o Esquerra Republicana, però tampoc tenim molts casos per encara percebre-ho.

Avui comença la campanya i segurament això que estem parlant avui, amb aquesta calma, s'anirà accelerant i també intensificant perquè vindran dies intensos. Laura, volies afegir?

Sí, només una pregunta en relació amb quin és l'eix vertebrador a partir del qual la gent vota o no vota. Perquè durant molt de temps, i sobretot ho hem vist al Parlament de Catalunya, l'eix de les eleccions era l'eix nacional. Es votava a un partit o a un altre, o a un bloc o a un altre, en funció de què consideraves tu que havia de ser Catalunya. Si havia de formar part d'Espanya o havia de ser un estat propi. En aquestes eleccions, sobretot el Partit Socialista, de fet també en les anteriors, ha explicat molt que això va de democràcia o de feixisme. L'eix esquerra-dreta és el que mobilitzarà l'electorat prioritàriament o hi haurà altres eixos que interseccionin això?

Jo crec que l'eix esquerra-dreta és el que mobilitzarà més, però també crec que en els territoris històrics, per dir-ho, País Basc, Galícia, també Andalusia i Catalunya, crec que l'esquerra O sigui, el que està a l'esquerra del PSOE, tots els partits nacionalistes que hem vist que han crescut, excepte el cas de Catalunya, que és una mica diferent, però els altres han crescut, Bildu, Benegà i tal. Jo crec, i de fet les enquestes totes els donen un millor resultat en la majoria dels casos. Per tant, sí que crec que en aquestes eleccions, no sé si tant perquè jugui a l'eix nacional, sinó perquè el vot útil en aquests llocs. Està per veure si només el representa els socialistes o també el poden representar aquests altres partits que al final són els que ens estan donant recolzament perquè pugui governar un govern d'esquerres.

Àngels Pont, director del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública. Gràcies, Jordi. Volies afegir una cosa?

Una pregunta que jo crec que es fa poc. Però crec que s'hauria de plantejar, no sé si teniu dades de possibles votants del PP i del PSOE que valorarien un pacte a l'Alemanya, és a dir, PP i PSOE, per tancar la porta als extrems d'extrema esquerra i d'extrema dreta. No sé si això ho teniu contemplat o si us surt en alguna foto o això sí que ho hem preguntat

algunes vegades la veritat és que això ara que està molt polaritzat cada vegada és més mal vist pels propis electorats però sí que hi ha una part de l'electorat més d'esquerres que si el fas triar entre un i l'altre prefereix PP i PSOE que no pas PP i Vox però en qualsevol cas

és minoritari això que estàs dient Jordi molts empresaris en off t'ho expliquen que quan tinguem els resultats treballaran. Per intentar que hi hagi una majoria Partit Popular-Soe o Soe-Partit Popular.

Jo soc independentista i per tant una mica el que passi a l'Estat ja ho trobarem. Però sí que mirant una mica com funciona Europa i sobretot una cosa que sí que em preocupa que és l'auge dels extrems i la divisió de les societats. Jo crec que Espanya té una decisió molt important que si es vol assemblar amb Alemanya. Angela Merkel sempre pactant amb el Partit Socialdemòcrata des de la CDU, per tant fent un nucli molt intens i aguantant els embats de l'extrema dreta alemanya, etc. O te'n vols anar a França, on la ciutadania està absolutament dividida, tot s'arregla a castanyots i no hi ha cap espai on hi hagi acord. Llavors, que a Espanya ningú es plantegi l'enfortiment del centre com a país, em sembla una cosa molt curiosa, perquè sempre hi ha més. Sempre hi ha una altra opció que el que sembla que ve donat, no? Però era una petita curiositat. I m'apunto això del. Com a anècdota, també m'apunto això del rànquing de les empreses que feu enquestes. Crec que seria bo. Dono una idea, eh, Ricard? A veure. No. No cal, no cal. Sí, perquè, a més. Són actors polítics, absolutament, en tota la campanya. Per tant, que cada, començant pel CIS, que hi hagi un record d'èxit. I és a dir, escolta, això ho diuen aquests, però porten fallant 74 anys. Molt bé, doncs, escolta, tinguem-ho clar, no? És a dir, que hi ha aquest puntet, o com ara discutíem si el CIS sí o el CIS no, està bé tenir un record.

Els agonistes us fem fer un pronòstic i el que falli més se'n va al carrer. A mi em sembla perfecte. Has de fer un sobre tancat. Això ho farem, això ho farem, i la següent setmana obrim el sobre. Amb els polítics. No, no, amb vosaltres, amb vosaltres, que sou els que ens dieu cap on va el món.

A mi hi ha hagut gent que m'ha preguntat, en plan. Clar, tu que saps. Exacte, tu que saps què penses que passarà, guanyarà el PP, guanyarà el PSOE, i jo dic, ostres, realment, no tinc ni punyetera idea,

estic absolutament perdudíssima. Tens arguments.

Amb l'excusa aquesta. Puc intuir a partir de les enquestes, puc intuir a partir del que hem estat llegint, i a partir dels experts, sobretot, a partir dels experts que pot anar, però si pot haver-hi algun element de campanya que faci moure a tothom i hi hagi un vot massiu al Partit Socialista que faci que sigui la primera força, jo això no tinc ni idea. Que quan pregunten a la gent penso que. Però jo t'he de dir.

Però jo t'he de dir que gent que et ve a dir. Però et permet escoltar molta gent. I jo us he de dir, i ara no ho diré, ara no ho diré, Però alguna gent que jo tinc de referència per saber ja més o menys com aniran les eleccions, el que m'han contestat aquesta vegada a mi m'ha sorprès una mica. M'ha sorprès una mica.

Que és com aquells vots d'Andrani Lleida? Que anava escrutant mes a mes a.

No. No? No, és gent que tinc de. Bueno, fa uns quants anys que ens hi dediquem i alguns que tenen un vot sempre molt fixa que aquesta vegada ve de saber o gent que els feies d'una cosa i llavors diuen no, aquesta vegada faré tal. I penses.

Sí, però a mi també em passa. Jo també he tingut aquesta sensació, però crec que és molt poc extrapolable el que pot arribar a passar. És a dir, això és la meva bombolla, que més o menys ja podia calcular cap a on aniria, però tot i així pot ser que hagi tingut alguna sorpresa en algun cas, però clar, és la meva bombolla.

És la bombolla teva, bombolla meva, bombolla d'en Jordi. Exacte. En Jordi toca més bombolles que vosaltres.

Clar, jo no en toco moltes. La meva bombolla és bastant similar en molts casos.

Jo soc d'extrem centre, per tant, sí. Claudi. Jo volia matisar una mica la referència aquesta a Alemanya, és molt divertida, perquè a Alemanya tenim un govern de concentració de centre, de la CPD amb la CDU. Tant la CDU com la CPD estan a mínims històrics, ara mateix les enquestes les encapçala el TRD for 12, és a dir, l'extrema dreta, que està al voltant del 30%, amb alguns landers està al 40%, I en algun estat federat ha arribat a la presidència amb l'abstenció d'una quinzena de diputats de la CDU. Amb la qual cosa, doncs, bueno, crec que la lectura internacional, en fi. Però fa anys enrere sí que hi havia un acord entre la CDU i la CPD. Sí, fa uns anys hi havia moltes coses. Ara mateix hi ha molta gent que diu que el Mur, el Brumauer, el Cordó Sanitari, està fent pujar el Teleniforts 12 i que el fet que. Hi hagi una gran coalició és el que explica que l'extrema dreta estigui tan a dalt o sigui que, jo què sé i amb nivells de participació bastant

importants en aquest cas veiem que pujava la participació i va pujar també l'extrema dreta

Àngels Pons, director del Gabinet d'Estudis Socials i d'Opinió Pública, gràcies per acompanyar-nos i bona campanya una pausa i parlem de Jordi Weil i el més destacat d'aquesta entrevista que ja ha penjat en Badacolau.

El Matí de Catalunya Ràdio.

Soc Anabel Casas Lechuga i fa 59 anys que soc d'Atlantida, des que vaig néixer. N'han passat els meus avis, els meus pares, nosaltres i els nostres fills. Quatre generacions d'Atlantida.

El millor d'aquests 100 anys ets tu. Atlantida. Un segle fent salut.

Sota el sol del Mediterrani neix el cava Jaume Serra. Elaborat mitjançant el mètode tradicional. El mateix amb què s'elabora el xampany. Cava Jaume Serra. Qualitat amb caràcter mediterrani. Jaume Serna. També disponible a garciacarrion.com Quan el cos et demana caldo,

no te'n demana un de qualsevol, sinó aquell caldo tan bo, amb aquell sabor natural de veritat. Aneto, el caldo que et mereixes. El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra, la teva ciutat o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar, pots votar per correu. Si ja tens la documentació electoral, pots enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. És totalment gratuït. Per correu, el teu vot té tot el valor. Amb l'arribada de l'hivern, és clau no abaixar la guàrdia i preparar-se pel fred. Per això activa el mode hivern amb un Actimel al dia. Perquè conté vitamines que ajuden el sistema immunitari. Hi ha més milions de probiòtics LKCI que arriben vius a l'intestí, on es troba el 70% de les nostres defenses. Cuida el teu sistema immunitari quan més ho necessita amb Actimel.

El Citroën C3. Aircross. Hi ha alguna diferència?

El Citroën C3 Aircross és un subcompacte amb fins a 7 places i suspensió exclusiva Citroën. O sigui que el Citroën C3 per ciutadí i l'Aircross per anar-ho vulguis. Aprofita els Citroën Days amb fins a 8.000 euros d'estalvi en tota la gamma. Només aquest mes. Finançant amb Esterantis Finance a Citroën Punés.

Fa 20 anys que faig documentals i no m'havia trobat mai ningú com el Jordi Cubino. Era un paio molt especial. Abans de ser el Jordi Cubino, va ser David Lang.

Que torni David Lang.

Ara busca un hereu per la seva llegenda.

Estàvem buscant un doble que fes de Cubino. Fas càsting a xavalets de 20 anys. Sembla genial. La seva conducta era molt estranya.

El doble estrena dimecres a la nit a TV3 i a la plataforma Trescant.

Trinxat Carlit. Cuinat cada dia a Puigcerdà.

Hola a tots i benvinguts al paradís de la relaxació. Relaxa't. Ets un arbre.

El vent flueix a través de les teves branques. Estàs con. Imposible concentrar-se amb els Lion Days. Gaudeix dels Lion Days de Peugeot amb fins a 7.000 euros d'avantatge exclusiu en tota la gamba amb lliurament immediat. Només fins a final de mes.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell.

Ada Colau, amb Jordi Wild. Com ha anat això? Pol Forada, bon dia.

Com està anant? Dos hores. Havien de ser entre 60 i 90 minuts i prop de dues hores. Ara d'aquí nou minuts es penja l'enterista en Feijo, eh, també? Exacte. I encara ens faltaven escoltar els últims 10-15 minuts, però To i Colau ens deia que havia estat una entrevista molt dura. El To és correcte, és veritat que és molt insistent, el del youtuber Jordi Guay, però és un To correcte en tota l'estona. Molts cops és més una conversa que una entrevista. Ell també dona la seva opinió sobre els temes. Per exemple, i és el tema que ha durat més estona, sens dubte, de tota la conversa, la immigración y todas las seves derivadas.

Hay problemas concretos de convivencia en barrios concretos. No hay un problema generalizado. ¿Cómo explicas la subida de Alianza Catalana si no es por ese motivo? Yo creo que se explica por varios factores. Uno, llevamos muchos años de derecha y extrema derecha que repiten que el problema son los inmigrantes. O sea, que lo repiten en los medios de comunicación, en las redes sociales. Y puede haber gente que tiene problemas reales. Porque yo creo que muchas veces la derecha y la extrema derecha acierdan en el diagnóstico. O sea, hay mucha gente cabreada por muchos motivos. Por no llegar a final de mes.

Ella ha insistit molt en que el que defineix com a un xoc cultural per l'arribada, diu, massiva d'immigrants, que està provocant tensions a molts barris de Catalunya i Espanya, Colau ha defensat tota l'estona l'argument que ara sentíem, que la gent de fora majoritàriament està integrada, que contribueix a la societat i que si hi ha problemes són més aviat concrets o puntuals. I un altre clàssic, una altra derivada sobre aquest tema, Wild relacionant directament immigració amb delinqüència i Colau responent això.

El 90% del conjunto de los delitos de todos los realizaban hombres. A nadie se le ocurre decir que los hombres son delincuentes o que hay que hacer algo con los hombres porque son los que delinquen. Porque el hecho de que el 90% de los delitos los hagan hombres no quiere decir que todos los hombres sean delincuentes. Obviamente no es así.

Somos más agresivos y esto es naturaleza. Esto es una característica. Y cultura también. Educación, cultura. Y agresividad natural, testosterona. Y eso no entraremos en un tema biológico ahora porque daríamos para las personas más.

Vale, vamos a dejarlo ahí.

També han parlat de la crisi de Ceuta, ha admès Colau que li va estranyar molt que Pedro Sánchez no anés a la ciutat autònoma i marxés de vacances. Jordi Guai li ha insistit també en per què el seu espai, ara frontampli, fins ara sumar, té com a soci un PSOE esquitxat per molts casos de corrupció o presumpta corrupció. Sempre responia que els casos de corrupció que han esquitxat el PSOE a Avalos, Terdán, etc. han estat casos puntuals, que no s'ha demostrat una corrupció generalitzada, que si fos així no es podria pactar amb els socialistes, fins que sí que ha acabat admetent això.

¿Tú hubieras sacado al

partido de la coalición, del gobierno?

A ver, es difícil decirlo siempre desde fuera, ¿no? Yo te puedo decir que tolerancia cero con la corrupción y lo he demostrado siempre. ¿Tú hubieras ido? O no me habría ido o habría puesto más exigencias a lo mejor. ¿Tipo? Bueno, de más medidas anticorrupción o de más explicaciones. Per cert, que Colau ha començat

reconeixent que la primera persona que li va dir que havia d'anar a The Wild Project va ser el seu fill de 15 anys. Diu que és important no deixar cap canal, tot i que sigui hostil. Una entrevista que amb el pas de l'estona ha anat guanyant visualitzacions, ara tenia prop de 100.000 persones enganxades.

Veure quin efecte té aquestes entrevistes, però de moment tampoc és que sembla allò que havia de ser tan exigent que ho acaba sent. Claudi. No ho sé, és que no sé què dir-te perquè no conec bé amb aquest personatge. Aquest és el tema, és que aquest és el tema. És a dir, que estem parlant d'una cosa, d'un agent. És un problema meu, no coneixe'l, perquè jo també he parlat amb el meu fill i m'ha dit, fes el favor de posar-t'ho, fes el favor de posar-t'ho, perquè tots els meus amics en parlen d'això. Ara, jo crec que li contesta molt bé, a la part de la migració, li contesta molt bé, a la part de la corrupció, crec que aconsegueix treure-la de la seva zona de confort, però estem en campanya i és lògic també que ho digui així. Si hagués estat a dintre del govern, m'hauria agradat veure què feia la Colau. Però no sé trobo que les preguntes eren les que m'esperava amb els meus prejudicis de no conèixer-lo i les respostes són també les que esperava d'ella crec que la resposta de la migració és la que s'ha de donar és la que és a més no hi ha un problema generalitzat de migració malgrat tots els missatges i tota la intoxicació i tot el verí que rebem un dia darrere de l'altre des d'algunes posicions polítiques i d'algunes terminals mediàtiques d'aquestes posicions polítiques.

Per què té èxit per això Jordi Wild? Com ho veieu vosaltres, Marc? Sí, és una d'aquestes coses que explicava ara al final en Pol, que el fill de la Colau de 15 anys li deia, ja has d'anar-hi. Sí, o el fill del Claudi que ara deia. O el meu fill. El meu fill m'ha explicat exactament aquests dies qui era aquest senyor Jordi Wild. Evidentment, jo em sonava, em havien parlat a la classe d'universitat, que és un dels temes que tractarem avui. Però no era allò que tens una radiografia de qui és, i ell t'explicava fins i tot que el 2017 havia votat a favor de la independència, o que ho hagués votat a favor de la independència, i que ara estava mirant molt més cap a la dreta. I és evident que ho estem veient amb aquest personatge, ho estem veient amb la revuelta, ho estem veient amb l'Hormiguero, que s'estan veient i nou formats en els quals els polítics hi van. I és que l'altre dia també llegia que els menors de 40 anys la gran majoria s'informa per xarxes socials de política. Per tant, els polítics han d'anar en aquests codis, han d'anar en aquests llocs, si no és no intentar buscar aquest segment de vot. I, per exemple, veiem aquesta negativa de Pascal d'anar a Jordi Wild o de Feijó a la Revolta,

que la mateixa Masclósfera, el mateix Vito Quiles, per exemple, els hi retreia. I deia, ho tenim gairebé guanyat, els hi deia, com vagin cometent aquests errors i perdem, diu literalment, les vamos a canear. Per tant, ells mateixos també veuen que han de ser, en totes aquestes situacions, en aquestes entrevistes, que tenen un èxit relatiu i són entrevistes llarguíssimes, que habitualment, des d'un punt de vista periodístic, una entrevista avui en dia d'una hora i mitja, dues, i tu saps, Ricard, tu podries contestar millor que jo, diguem-ne que l'èxit és poquet, en teoria. Avui El País també fa un exercici de rastrejar totes les entrevistes que ha fet Jordi Wild. Diu que és un podcast on les dones, per exemple, han protagonitzat un 7% de les seves entrevistes i explica diferents casos que explica, de testimonis, de temes que tracta, que és un article molt interessant perquè al final. Tampoc sabem ben bé com pensa, més enllà del que explicaves, però va cap a unes posicions. Jo crec que faig més cap a la dreta. Sí, sí, on Vox no s'hauria sentit tan incòmoda. Aquí vaig. Però al mateix temps també és el propi. És curiós, té un rol curiós. En lloc de Jordi Wally, potser hauria de ser Jordi Machote o alguna cosa així, no? Sí, sí, sí. Machot, sí.

Jo preguntava, per què té èxit Jordi Wild? Jo crec que la resposta és la mateixa a la pregunta de per què té èxit Rufiano, per què té èxit Vito Quiles. Jo crec que perquè des d'òptiques diferents, en el cas de Rufiano, Vito Quiles i Jordi Wild, jo crec que controlen les mateixes lògiques comunicatives. És a dir, entenen el to. Que s'ha de fer servir a les xarxes socials per captar persones que els interessin els teus discursos i segurament, a més a més, l'algoritme premia, perquè la polèmica, ja no només la polèmica d'extrema dreta, que sobretot, però qualsevol tipus de polèmica genera interaccions i té molta difusió. Per tant, jo crec que aquestes persones guanyen rellevància en l'espai digital bàsicament perquè entenen perfectament quin és el to i quines són les lògiques comunicatives que s'han de fer servir en aquests espais. Però per mi el tema no és si Colau havia d'anar-hi o no, per mi la locura, la bogeria, és que no hi vagi. Abascal, perquè realment és. Ara m'ho expliques.

Es que et serà el bloc electoral. Ara tornem al Matí de Catalunya Ràdio. El Matí de Catalunya Ràdio. 29 de novembre. Eleccions al Congrés i al Senat. Espais gratuïts de propaganda electoral. ¿Y si un joven puede comprarse una casa? ¿Y si quien gobierna es honesto y gestiona bien? ¿Y si las cosas simplemente funcionan? No es imposible. Es el país que mereces. Y estás a la distancia de un voto. El cambio necesario. Vota Feijo. Partido Popular. Tenim un país i una gent extraordinaris. I la política pot estar a la nostra altura. Ens han fet creure que res no pot canviar. Que viure enfrontats és el més normal. Nosaltres ens mereixem molt més. El poder és teu. El 29 de novembre, vota Democràcia21.

Tenim un repte com una casa. I al davant tenim poders molt grans. Però quan ens ajuntem. Podem ser gegants. Som els del dret a l'habitatge. Els que volem sous i pensions dignes. Això és el Front Ampli. Això som els comuns.

La força que ens ha fet avançar. I la força per guanyar el que ens falta. Vota Comuns Front Ampli. Un vot com una casa.