
El matí, de 9 a 10 h (L'àgora) - 19/11/2026
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Són les 9. Fem un cop d'ull a com estan les carreteres amb Clàudia Serra.
A l'àrea de Barcelona segueixen les retencions, sobretot d'accés pel nus de la Trinitat, per un accident ja retirat. Hi ha Q a la C-58 des de Cerdanyola i la C-33 des de Montcada. Fora de Barcelona, destaquem les retencions en el sentit Barcelona. A la 2, Esparreguera, per una possible incidència a Pallejar, on hi ha hagut un accident, ja s'ha normalitzat la circulació. Fins demà!
I a poc menys de 12 hores del cara a cara, que aquesta nit s'enfrontarà Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijó, de què més estem pendents aquest matí, Sílvia Solanas?
Doncs molt pendents de la cimera 3 de Donald Trump, Xi Jinping i Vladimir Putin, que s'està en marxa a aquesta hora a Shenzhen, a la Xina. També pendents del judici del cas Inipro, d'aquí mitja hora comença la sessió en què declararà l'exalcalde de Tarragona, Josep Félix Ballesteros, com acusat. Tarragona, Melen Sastre, bon dia. Hola, bon dia, sí, Ballesteros.
L'última a declarar en la jornada d'avui a l'audiència, que també estan citats el seu cap de gabinet, Gustavo Cuadrado, i Antonio Muñoz, exgerent de l'Institut de Serveis Socials. Amb la seva declaració comença la recta final d'un judici en què nou acusats s'enfronten a penes d'entre dos i tretze anys de presó per haver maniobrat per contractar l'empresa Inipro, que hauria pagat afiliats del PSC per fer ciberactivisme a favor del partit, camuflat com si fessin accions d'integració de nouvinguts als barris.
I a Lleida el petit comerç fa pinya davant les compres de Nadal i aquest matí presenten la campanya que anomenen Escolta el batec del teu comerç. Lleida Perejuan Álvarez, bon dia. Hola, bon dia.
Aquesta iniciativa a la qual l'any passat es van adherir més de 4.000 establiments locals de la demarcació de Lleida vol impulsar la consciència col·lectiva sobre els avantatges de la compra i consum al territori. Abasta tant el comerç com la restauració local i té l'objectiu de visualitzar les seves fortaleses i el seu valor afegit tot plegat i especialment en aquesta època de festes nadalenques.
I d'aquí mitja hora el Museu Picasso dona detalls de l'exposició Picasso i l'arquitectura que obre portes demà. Analitza com el cubisme i recursos com el col·lage, la fragmentació, la superposició o la transparència van transformar la concepció de l'espai.
I aquesta hora analitzem la lletra petita de l'actualitat amb el nostre analista divulgador Marc Vidal. Bon dia, Marc. Bon dia, Ricard. Què ens expliques avui, Marc? Doncs sí, Barcelona tancarà l'any amb unes 2.000 reunions professionals i ja en té més de 200 de contractades per als pròxims anys. A primera vista és més turisme, però val la pena mirar qui ve.
El congressista gasta un 30% més que el turista que ve per vacances. Més de la meitat dels congressos són mèdics,
científics o acadèmics, i Barcelona és la primera del món en congressos científics. Estem parlant d'un petit canvi de model productiu, un turisme que decideix on s'obre un laboratori i on s'inverteix en feina
qualificada. Però la lletra petita ens diu que tot això té un cost, perquè aquest visitant apuja el preu mitjà dels hotels i dels serveis turístics. Tot i així, també és una bona notícia, ja que aquesta barrera invisible comporta l'arribada d'un visitant de més qualitat.
Pernil cuit, pernil dolç, pernil de llorc, en dient de diferents maneres. Però si està fet sense presses i amb matèria primera de la millor qualitat, es diu La Selva. La Selva, la marca del bon pernil. L'Enigmarius, amb Màrius Serra.
Ahir, arbustos ideals per fer de plaguicides educació infantil era matapolls. Avui dijous, un enigmàrius poc edificant. Amarat d'alcohol, ho hem d'admetre, de set lletres. Amarat d'alcohol, ho hem d'admetre, set lletres.
Per participar, registreu-vos al web catradio.cat barra enigmàrius abans de les 10 ben tocades.
Almatida, Catalunya Radio.
Quan veus entre setmana, en un museu, una persona que se seu davant d'un quadre, l'observe amb molta calma i després s'aixeca i fa exactament el mateix amb el següent. Quan veus algo així, sempre et ve al cap la pregunta I aquest? A què es dedica? Doncs a viure. Es dedica a viure. Amb el cuponàs de l'ONCE cada divendres pots guanyar fins a 6 milions d'euros. Cuponàs de l'ONCE. Sigues ric en viure. ONCE. Ben jugat.
Juga responsablement i només si ets major d'edat. La ciutat celebra el trienni del 60è aniversari del Festival de Jazz de Barcelona amb una programació plena d'estrelles.
La veu màgica de Samara Joy, l'energia de Ramon Mirabet, la guitarra de Vicente Amigo, l'ànima passional d'Israel Fernández, el talent local de la Santa Andreu Jazz Band, l'art captivador de les migues i molts concerts més a les sales més emblemàtiques de Barcelona.
Perquè Barcelona és Jazz. Entrades a jazz.barcelona fins al 23 de desembre.
Arriba a Fantastics, el gran musical del Super3. Una aventura teatral on la imaginació pot canviar-ho tot. Humor, fantasia, misteri, per viure en família. El secret lluminós del Super3, el musical. Andrà a deixar la venda
a fantasticsuper3.com. No te'l perdis. I en expirar deixem anar tot allò que ens pesa? Les notes del nen, les obres a casa. El manteniment del cotxe.
Ah, no, això no és cap càrrega.
Descobreix com és de fàcil fer el manteniment anual del cotxe a Paujot Service amb lubricants Total Energies i entraràs en el sorteig de premis fantàstics. Condicions a Paujot Bonés.
Peso. Fa 20 anys que faig documentals i no m'havia trobat mai ningú com el Jordi Cubino. Era un paio molt especial. Abans de ser el Jordi Cubino, va ser David Lamb.
Que torni David Lamb.
Ara busca un hereu per la seva llegenda.
Estàvem buscant un doble que fes de Cubino. Fas càsting a xavalets de 20 anyets. Sembla genial. La seva conducta era molt estranya.
El doble. Ja disponible a la plataforma 3Cat.
Fes que aquestes festes siguin inoblidables brindant amb el cava 1917 de Celler Maset, reconegut dos anys seguits com el millor cava brut nature del món. Entra a maset.cat i descobreix-lo.
Maset ens recomana un consum responsable.
Sabeu que al novembre venen els Wow Days de Quadis Autolica? Els dies 19, 20 i 21 de novembre arriben els Wow Days a Quadis Autolica, on trobaràs tots els models Certified de Mercedes Benz
en estoc, amb uns preus guau. Vine als centres de Quadis Autolica. Sota el sol del Mediterrani neix el cava Jaume Serra, elaborat mitjançant el mètode tradicional, el mateix amb què s'elabora el xampany. Cava Jaume Serra, qualitat amb caràcter mediterrani. Jaume Serna. També disponible a garciacarrion.com Ei, Bailet, desperta't!
Casa Batlló presenta el Teatre Poliorama Gaudí, el despertar del geni. Un musical ple de fantasia per viatjar la infantesa de Gaudí, amb veus i música en directe. Vine amb la família a descobrir com va néixer el seu geni creador. Entrades a teatrepoliorama.com El Matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
Avui a l'àgora del Matí de Catalunya Ràdio, el periodista Jofre Llombart, l'experta en polítiques urbanes Alicia Puig, el subdirector del Nació Oriol Marc i el periodista i soci de la revista Alternatives Econòmiques, Pere Rosinyol. Una campanya que havia d'estar avui marcada per aquest cara a cara d'aquesta nit, però ens hem llevat amb aquesta entrevista sorprenent de Carles Puigdemont al Mundo, a tota portada, on l'expresident concedeix aquesta entrevista a un diari i al periodista que va publicar, per exemple, aquell compte fals de Xavier Trias a Suïssa.
Yo creo que, aunque no compartan para nada mis opiniones, los lectores del mundo sabrán quién miente y quién no en esta operación.
Cap de Política de Catalunya Ràdio, Raúl Flores, què tal? Bon dia. Bon dia, Ricard. I Maiol Roser, subdirector del Matí de Catalunya Ràdio. Bon dia. Bon dia. Com expliqueu que Puigdemont faci aquest seu trencar el silenci? Primer ho va fer, diguéssim, el diari El Punt Avui, que seria un dels més catalanistes que hi ha a Catalunya, i avui ho fa El Mundo, que seria un dels més espanyolistes que hi
ha en aquest cas a Espanya. Raül, a Puigdemont l'hem vist en campanya, l'hem vist de moment en un acte, però està clar que amb això Puigdemont hi rompt de ple la campanya. Ell havia allunyat justament el seu retorn de l'exili d'aquests nou anys, desvinculant-lo totalment de la campanya, però avui veiem com directament impacta en el relat d'aquesta campanya i es converteix en un dels ítems més destacats d'aquest matí. El que sorprèn és el canal on ho fa, un diari que, com ara apuntaves, ha estat tradicionalment hostil i amb molta militància a molts dels posicionaments de Junts. I a més a més ho fa desenmascarant una negociació i uns detalls de negociacions amb el PSOE que segurament poden dificultar futures negociacions si és que mai acaben tornant a arribar. Sovint pensem en càlculs
electorals quan passen les coses en campanya, però a vegades potser no hi ha ni això. És evident que Puigdemont voler rompre avui el cara a cara. El nom de Puigdemont sortirà moltes més vegades de les que hauria sortit si no hi hagués aquesta entrevista. I la tria del mundo y Esteban Uribe Cieta potser és una manera de dir he vingut al pitjor lloc del món, per dir-ho en terminologia convergent, a dir que hem guanyat. El que passa és que Esteban Uribe Cieta és el tercer cop que romp una campanya electoral. El primer cop va ser el 2012, publicant un compte fals de Pujol i Mas a Suïssa. Artur Mas es va carallar en el míting més dur que jo li recordo, i l'Oriol Márquez també hi era aquell dia, just ara ho comentàvem. El 2014 va publicar el compte fals de Trias. En els dos casos, Convergència va atribuir el mal resultat del 2012 i la derrota de Trias el 2015 a Esteban Uricieta, i just que sigui Esteban Uricieta la persona que tria Puigdemont per fer-ho, que a més és un periodista que no només en aquest cas ha sigut un lligam directe amb les clavegueres de l'Estat i amb l'Operació Catalunya, Doncs, si més no sorprendent. Per cert, Ricard, que hi haurà segona part d'aquesta entrevista, a l'edició impresa al Mundo anuncia que demà hi ha segona part parlant de com s'està gestant una foto amb Pedro Sánchez, això diu.
És una bona foto, sí, és el bon dia. A mi el que em sembla una incoherència bastant de calaix és, tu ets Carles Puigdemont, tu et retiren les ordres de detenció per part del Tribunal Suprem, perquè el Tribunal Constitucional t'ha esmenat la plana amb l'amnistia, decideixes no tornar. En campanya, malgrat que ho podries fer, decideixes mantenir un presumpte perfil institucional en aquesta campanya electoral, dius que no tornaràs perquè no te'n vols aprofitar, parles en el míting inicial, tens previst parlar només en el míting central, el de Girona, i en el final, que són quatre mítings d'una vintena, per tant, són pocs, i no entenc com casa voler preservar un perfil institucional amb sortir en una entrevista al Diari del Mundo amb aquest periodista. A mi em costa d'entendre. No sé si tothom dins de la campanya de Junts tenia informació que aquesta entrevista s'estava gestant. I que es publicaria perquè avui, per exemple, Gabriel Rufián té una roda de premsa a l'Agència Catalana de Notícies a les 12, per on creieu que aniran els tiros avui. Aniran per aquí. Si algú d'avui al PP té micro més enllà del cara a cara de Feijó per anar animant la jornada.
Rufián també en va fer una fa uns mesos al Mundo, però sí.
Però el top ben bé no és el mateix. Rufián ha fet més entrevistes altres mitjans. I a Madrid s'ha prodigat més, diríem, en el cas de Carles Puigdemont, que ja has de donar poques entrevistes, tornar-ne un al Mundo donar-la en aquest context, ja vol dir algunes coses, i sobretot crec que lesiona el perfil institucional que li volia donar el seu retorn, i que és una entrevista que hi ha molta gent dels seus, quadres, dirigents i bases, que els costa molt d'entendre i d'empassar. El que em consta i em
diuen és que això s'ho ha tancat ell mateix, vull dir que no és una decisió tant de partit, sinó que és més, és ell que hi ha vist. Que tenia sentit fer aquesta entrevista. Quan Carles Puigdemont
va aterrar la Generalitat el 2016, una persona molt propera a ell li va dir, tu no necessites un cap de premsa, necessites algú que et porti l'agenda, que no és el mateix. Per tant, Carles Puigdemont sap perfectament on vol parlar, quan vol parlar, què vol dir i quan ho vol dir. I, per tant, que això porta el seu segell és innegable, perquè sap perfectament la repercussió que tindran les seves paraules. Ara bé, no és el mateix ser conscient de la repercussió que tindran les seves paraules a que això t'acabi sortint el tret per la culata, en el cas que li acabi sortint el tret per la culata.
Sobre el contingut de l'entrevista, Puigdemont parla i dona detalls de com van anar les negociacions amb el PSOE de fa tres anys per a la investidura de Pedro Sánchez. Primer de tot, es mostra sorprès que el PSOE, després d'haver-la negat, tantes vegades acceptés finalment l'amnistia. Por eso, de alguna forma,
nosotros nos hemos aprovechado de esta ambición desmedida de poder para infligir algunas derrotas a España, que no habríamos podido llevar a cabo.
Puigdemont qualifica en aquesta entrevista Pedro Sánchez de moral i també parla del seu retorn. No dona cap data, admet que sense les eleccions no s'hauria endarrerit tant i apunta quina lectura, si hagués vingut ara en ple context d'unes eleccions generals, s'hagués fet de tot plegat.
Provocava el riesgo de espanyolizar mucho el retorno, de diluirlo en lo que es el fango de una campaña electoral y me obligaba a mí, Alicia.
Més enllà de l'ambició desmesurada de Puigdemont i de les ganes de rompre en campanya, jo em pregunto, en aquest sentit, quin pensament hi ha cap a Junts respecte de Puigdemont? En què pensa que això pot beneficiar Junts en aquesta campanya? És la veritat la sensació que aquest partit, en el moment en què es troba de baixar de les enquestes, hi ha una sensació de. No saber cap on van, desnortament absolut i incomprensible veure a quins interessos respon aquesta entrevista, més enllà del que comentava abans, aquesta idea que s'ha d'acollir a Pedro Sánchez i, per tant, acabes desdibuixant-te en una cosa equidistant a deu dies d'unes eleccions que poden portar al govern un partit que et vol il·legalitzar. Per tant, és una errada, de veritat, no sé, de les més importants de Puigdemont en els últims temps.
És que hi ha un element, si tu et mires la campanya que està fent Junts i els mítings de Míriam Nogueras, més enllà d'aquesta equidistància que ja hem vist en els anuncis i tot plegat, quan ells parlen de Sánchez i el PSOE, en parlen com algú a qui ells han aconseguit arrossegar a tot allò que han fet. És a dir, el que diu Puigdemont és Sánchez és una persona moral i ha canviat d'opinió de manera molt ràpida. És totalment al revés del que diu Junts per Catalunya i del que ha dit els últims anys. De fet, si Sánchez ha canviat d'opinió és perquè l'hem forçat nosaltres amb la nostra acció política. Per tant, va, diguem-ne, en contra o en un sentit contrari al que és l'argumentari de Junts per Catalunya en aquesta mateixa campanya.
Un comentari complementari, peu de pàgina.
Ho dic perquè estic veient avui tots aquells que deien que la paraula de Carles Puigdemont no és creïble, etcètera, etcètera, avui li estan donant peu de credibilitat. Veieu?
Puigdemont està demostrant el que és d'allò. I a l'altre extrem és possible que ens trobem també gent que. Ostres, no ho dic per vosaltres, eh? És el periodista del mundo que va publicar allò del Trias i tal, i que allò va perjudicar Convergència i Unió i tal, no sé què. Quan va sortir, van callar. Sí, Jofre, però hi ha una diferència, que és que ara ja tenim la perspectiva de saber què va passar. En el seu dia, quan el Mundo, que és un diari. En el seu dia, el PSC va fer mítics amb el cartell Catalonia is not Switzerland. Vull dir que li van donar una credibilitat a aquest mateix senyor. Però no teníem la perspectiva que tenim ara. El mateix ha passat amb molta altra gent d'altres partits que se'ls han fet imputacions de corrupció que finalment no han sigut, no? Però ara sabem el que va passar. Hi ha un article del Mundo que el mateix Puigdemont condemnava en un tuit on es parlava de matar Puigdemont. És que ara tenim la perspectiva. Jo en aquell moment no la teníem. Sí, sí, aquí hi ha molta gent que hi ha jugat. Si hi ha un diari que posa en portada un número de comptes suïssa, o l'Etxestein o on fos, ostres, és molt gruixut això. No imaginàvem en aquell moment, no imaginàvem, i ara sí que ho sabem, que hi havia tota una estructura parapolicial, paralegal, el que se n'ha dit les clavegueres, una estructura d'estat profund, o com en vulguis dir, que d'alguna manera estava fabricant sense parar i distribuint sense parar, en aquell moment excepcional, contra els independentistes, contra l'intent de regeneració del PSOE i sobretot contra Podemos, també, no dic sobretot en relació als altres, sinó aquests tres elements, en què hi havia una fàbrica de mentides i de falsedat. No ho sabíem. Es va dir Operació Catalunya, imagino. Sí, però després. És a dir, que això que dius, que t'entenc, penso que no és el mateix. En el seu dia, quan un diari publica en portada un número de compte i no tenim el marc del que ara sabem, doncs tenia una presumpció de credibilitat el que sortia amb els diaris. Avui sabem que no, i per això per mi és tan greu lo de Puigdemont, perquè legitima unes pràctiques que no són periodístiques. Abans el Maiol recordava el fort impacte en campanya que va tenir aquest periodista i El Mundo en aquestes dues campanyes, però no per informacions, sinó per fabricacions. I això és el que ho fa tan diferent.
I també crec que hem de posar un element sobre la taula, i estic convençut que ens hi podem posar una mica de qualitat, que és que fa la sensació que una part de Junts, començant per Carles Puigdemont i alguns membres del seu entorn, com és el cas de Gonzalo Boye, sempre han pensat que amb el PP els acords es compleixen i el PSOE sempre intenta enganyar. És a dir, que hi ha una corrent de pensament dins de Junts que diu que si nosaltres haguéssim pactat l'amnistia amb el PP, en el cas que el PP hagués pogut governar, Estem convençuts que el PP hauria maniobrat allà on fos, digue-li si a la segona del Tribunal Suprem, digue-li com vulguis, i aquesta amnistia s'hauria complert perquè hi ha el record. Pràcticament antropològic del pacte del Majestic i el senyor Aznar sí que va complir amb algunes coses, després ja se m'ha oblidat quan va tenir la majoria absoluta i el to va canviar, i en canvi Zapatero, per exemple, ens va enganyar amb l'Estatut o Pedro Sánchez en el seu dia, després de l'emoció de censura, molt ràpidament es va oblidar de nosaltres. Hi ha un punt de pensar, el PP sí que és un partit d'estat, sí que compleix i sí que té tots els ressorts de l'estat a mà per complir els acords als quals arribem amb ells. I en el cas del PSOE tinc la sensació que el parem d'exigència de Junts ha estat molt més alt del que hauria estat, per exemple, amb el PP. Recordem que a Carles Puigdemont hi va haver un moment, quan va poder entrar al Parlament Europeu, va tenir una trobada en una nit organitzada per Politico amb Manfred Weber, que és el president dels populars europeus, i va alimentar el marc de, si no ens va bé en Pedro Sánchez, ja ens aliarem perquè hi hagi una moció de censura amb el PP. I això va sortir, està publicat, ho van publicar els periodistes de Político i tothom se'n va fer ressò. Per tant, hi ha un punt de pensar, hi ha gent dins de Junts que pensa, amb el PP sí que ens podríem entendre, i que a les nits, quan estan avorrits i no poden dormir, pensen, tant de bo el PP tingués 160 escons, el PNB en tingués 8, nosaltres en tinguéssim 8 i el PP estigués a les nostres mans. Què passa en aquest marc? Que això és irreal. Per què? Perquè existeix Vox, i en la mesura que existeix Vox, qualsevol pacte amb el PP per part d'un partit independentista és impossible d'explicar i impossible de fer.
Més enllà de la contundència, jo sí que veig un únic punt on lliga l'entrevista de Puigdemont avui al Mundo amb el que hem sentit a Míriam Nogueras a campanya, en aquest mateix estudi. Sánchez no. El PP i Vox tampoc, però Sánchez en concret no. Avui, un dels titulars i dels fons que es desprèn d'aquesta entrevista és que, evidentment, amb Sánchez llegit tot aquest qüestionari, els ponts estan absolutament trencats. De quina manera, si el 30 de novembre els vots de Junts tornen a ser determinants. De quina manera t'asseus a negociar i exigir al PSOE, i sobretot a Sánchez, un líder a qui consideres totalment amoral i en qui avui exigeixes un trofeu de caça.
Abans de les eleccions del 2023, en una entrevista a Antoni Bassas al diari Ara, Carlos Puigdemont va dir que Pedro Sánchez no li compraria ni un cotxe de segona mai, al cap d'uns mesos l'estava
investint. Però ara t'hi has entès. I a més a més, no només t'hi has entès, has pactat. I avui dius que allò que has pactat és allò arrossegant una persona moral i sobretot havent derrotat Espanya. Clar, la contundència, jo crec, és major.
No, el grau és molt més gran. Un parell de coses. Una, sobre el que diu el Raül. Doncs mira, paradoxalment, el 30 de novembre veurem si aquest titular totalment contundent és veritat o no. És a dir, si realment Pedro Sánchez té ganes de seguir governant, és capaç de fer veure que aquesta entrevista no ha existit i tornar-li a oferir a Junts alguna cosa perquè el voti a la investidura. Estic fent, no pantalla ficció, no, el següent. Segona cosa. Que aquesta entrevista marca el dia d'avui, cap dubte. Que aquesta entrevista marca el cara a cara d'avui, cap dubte. Ara bé, tal com van les coses, avui fa una setmana hi havia una vaga, o ahir va fer una setmana, hi havia una vaga, i ja no en parlem, havia de marcar la campanya. Mari Carmen. El cel sigui, va, va, va, havia de marcar no sé què. Fins i tot l'accident de tren havia de marcar no sé quantos. És a dir, estem O l'habitatge, l'habitatge havia de ser el gran tema de la campanya. Estan passant una sèrie de coses que han de marcar, que han de marcar, que han de marcar, que han de marcar, que ho poso al mateix nivell que totes les altres coses que he dit, que és que. No descartem la possibilitat que d'aquí 48 hores o surti una altra cosa o hi hagi alguna altra cosa que desmanegui.
Hi ha una cosa que ha de sortir. No oblidem que hi ha una cosa que ha de sortir i que té molts números que surti en plena campanya, que és justament l'amnistia a Puigdemont. A Puigdemont, a Comín i a Puig. Això és un fantasma que fa dies, setmanes, que sobrevola. I que tot indica, si no hi ha sorpreses, i veurem si això condiciona alguna cosa o no, que això ell rompi també en campanya. Per tant, més enllà del segon capítol que deia el Maiol de demà en el mateix diari, també tenim l'amnistia. I et deixes una sentència encara. La dels Pujol. Ah? Sí, això fa mesos que ho esperem. Sí, però és veritat que fa uns dies que això també sobrevola com una cosa relativament imminent. Veurem si hi ha alguna altra campanya. No sé si això té gaire incidència ara, no?
No ho sé.
En la campanya no ho sé, però és veritat que fa unes setmanes fins i tot es va arribar a especular que la sentència arribaria al mes de juliol. El 18 de juliol.
El 18 de juliol es va dir. Si aquestes sentències que dieu surten en campanya, sens dubtes, perquè algú pensa que tenen un impacte.
Que pot influir, clar. S'han aturat judicis en campanya. La Kitchen jutjava amb la campanya d'Andalusia. Aquelles sessions ja programades es van aturar.
No se l'imputa fins després d'una selecció. Clar. Però més enllà de si
marca o no els temes de campanya, jo el que volia exposar és que ara mateix no hi ha cap partit que es presenti a aquestes eleccions que no hagi mostrat clarament qui és el seu bloc d'afinitat. I, en canvi, Junts no ho ha fet, mostrar qui és aquest bloc d'afinitat. I, per tant, aquesta equidistància, jo ho trobo un suïcidi polític a unes eleccions tan rellevants on, encara que tu vulguis que no vagi de blocs, va de blocs. I, per tant, bueno, no sé, i això. I el de avui és la cirereta del pastís.
És una aposta, és a dir. Si tu et mantens en aquest centre, com diuen ells, i aquest al mig,
efectivament, qui vulgui el canvi et pot dir que tu junts vas votar el PSOE el 2023, cosa que és certa. I hi ha qui, al revés, et dirà que tu formes part del bloc que ha dit no a Pedro Sánchez i tal, no sé què. Que això és un arma de doble full. És a dir, o et passa factura i el dia 29 ho veurem, o realment has sigut capaç de retenir un vot més al mig.
Clar, perquè s'escapa, és a dir, si hi ha aquesta posició al centre és perquè les fugues de vot són cap a totes les bandes. És a dir, hi ha un votant de Junts que se n'ha anat cap a la dreta perquè no vola Pedro Sánchez i hi ha un votant de Junts que se n'ha anat cap a l'esquerra perquè no vola Pepe i Vox. I aleshores el que fa Junts és, en comptes de triar una de les dues bandes i perdre definitivament l'altra, dir, jo em poso al centre.
Ja ho diu el Jofre, ja ho veurem. Jo crec que quan hi ha certes eleccions que van sobre un tema, si tu no et situes sobre aquest tema, quedes fora de joc políticament, i per tant.
Gonzalo Boia, advocat de Puigdemont, ara mateix a Tele5. Evidentemente, él lo que ha dicho es teníamos que conseguir una serie de cosas, este señor es una moral, bueno, el presidente es una persona educada, lo ha calificado así. ¿Qué le queda por conseguir?
Porque según cuenta Esteban, ha conseguido mucho más de lo que pensaba y de lo que soñaba.
Bueno, yo creo que en el proyecto político del presidente hay más cosas en la agenda, pero evidentemente tendrán que ir desarrollándose a medida que vayan pasando los acontecimientos políticos. Lo que está claro es que con el señor Sánchez no había fiabilidad alguna porque es una persona que no es fiable, no solo es amoral, no es fiable, no es de confianza.
Claro, y ahora. Imagino, Gonzalo, que hay un cambio de gobierno, puede ocurrir dentro de 10 días, y que gobierna PP con Vox. ¿Se atreverán a tener algún tipo de negociación con Puigdemont después de estas declaraciones?
Bueno, yo creo que, a ver, con Miriam Noguera, que es la candidata, lo ha dicho claramente, no va a haber ningún tipo de negociación con un gobierno que esté integrado por Vox. Ahora, creo que estamos demasiado obsesionados con un gobierno PP-Vox. Tengo la sensación de que el ciudadano medio lo que quiere el día 30 es abrir el grifo y que siga saliendo agua. Es decir, que sea el gobierno que sea, sea un gobierno centrado, un gobierno que gestione bien y un gobierno que busque el beneficio de todos los ciudadanos. Yo creo que los extremos deberían estar fuera de esta campaña. ¿Y qué quiere Puigdemont? El presidente quiere tener un país independiente, sin duda. Él lo ha dicho claramente y lo dice en la entrevista. ¿Y cuando vuelve? Si lo sabes. Volverá después de las elecciones, él hará pública la fecha y la forma una vez que corresponda. De momento se está a la espera de lo que diga el Tribunal Supremo ya de forma definitiva. En realidad, lo del Tribunal Supremo hay una cosa. Ellos ya han sido desprocesados, por lo tanto tenemos un sumario sin procesados, que es como tener un ataúd sin muertos. Lo que hay que es enterrar el ataúd y ya está.
Don Gonzalo Boye, muchísimas gracias por atendernos como siempre. Doncs déu-n'hi-do.
Gonzalo Boye acaba d'obrir la porta. Que pugui haver-hi un govern en Partit Popular sense descartar suports si no hi ha Vox? Ha vingut a dir això?
Ricard, si m'ho permets, venint un típic matí de merda, perquè quan passen aquestes coses i ets periodista tens un matí de merda, agafes l'autobús, el nano al cole, tot perfecte, i amb el mòbil enganxat a l'orella. I què passa, que parles amb gent de Junts? Hi ha gent de Junts que el que et diu és que el que no pot ser, si tu gent de Junts, això no és una cosa que estigui dient jo, és una cosa que m'ha dit una persona important de Junts, que el que no pot ser és que Junts estigui. Tota l'estratègia, les coses importants, estiguin en mans de gent que estrictament no és militant de Junts i que fins i tot no en forma part de la seva direcció. I citen sempre tres noms. Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont, Jami Matamala, amic personal de Carles Puigdemont i que sempre l'ha ajudat en la logística a l'exili i també abans de l'exili, i Josep Lluís Alai, que és el director de la seva oficina com a expresident, i que aquestes tres persones tenen una incidència que és molt rellevant i que decideixen coses que a vegades no són debatudes dins la direcció de Junts. És veritat que Junts, com tots els partits, funciona com una ceba, hi ha una capa que és aquesta que dèiem, aquestes tres persones, després hi ha una altra capa. De gent que es desplaça cada setmana, cada dues setmanes a Waterloo, amb Toni Castellà, Albert Betet, Míriam Noguera, Josep Rius, Jordi Turull, que és el secretari general, i després hi ha la direcció, que, com en tots els partits que funcionen bé i que són verticals, la direcció no pinta res, perquè les decisions s'han pres abans i això ha funcionat així, la democràcia en partits funciona així, i després hi ha unes bases, uns quadres, uns alcaldes, que tenen veu, sobretot quan arriben les eleccions municipals, però és veritat que hi ha gent a Junts que està tipa que bona part de les decisions estratègiques recaiguin en algú que no és un polític, sinó que és l'advocat de Carles Puigdemont, que a vegades també es converteix en el seu aconseguidor, com crec que és el cas d'aquesta entrevista al Mundo.
En què faci de portaveu del partit. Sí, sí, m'ho diuen així literalment.
És que potser Puigdemont està obrint, i Gonzalo Boi està obrint una pregunta que en funció de com vagin les enquestes a la segona setmana de campanya, tot i que s'acaben dilluns, ens hem de començar a preguntar. Si l'evolució d'algunes enquestes, que encara dibuixen una majoria clara de PP i Vox, però ens diuen que la majoria pot anar ajustada, què farà Junts en el cas d'un PP fort que vulgui governar sol. En el dia de l'investidura i que li falti un vot.
O que li faltin dos vots. Que una abstenció sigui prou. Molt clarament. No hi haurà negociació en un govern si és en Vox. Per tant, vol dir, si no hi ha Vox, pot haver-hi negociació. I ha dit que el ciutadà mitjà vol un govern centrat. Per tant, diu que els extrems fora. És a dir, està dient ni Vox ni Colau. Si aquests són els termes, parlem-ne. Això és el que està dient Boye.
Clar, aquí caldrà veure quin és el resultat del PP. Si el resultat del PP és el que es dibuixa en les últimes enquestes sobre 110 o 120, això és complicat. Si el resultat del PP és un PP més fort, home, doncs potser sí que s'obre un escenari en què pot prescindir de Vox, tot i que l'aritmètica és complicadíssima perquè això sigui així, per no dir pràcticament impossible. Per tant, és política ficció, ho sabrem en pocs dies, però és veritat que aquesta aritmètica és molt complicada.
És política ficció pensar que Vox, amb uns 60 diputats al voltant, acceptarà una investidura quedant-se ells fora i, per tant, permetent un govern de Feijó. Ara, és interessant que ells facin aquesta aposta, no? Com de dir Sánchez segur que no i el PP oberts a veure. La veritat, costa d'entendre des de fora, costa d'entendre. Si també hi veieu alguna
lectura d'anar a buscar també més aquest votant del
Partit Popular. Una cosa, eh, Alicia? Una cosa. És no a Sánchez, no al PSOE. Sí, sí, és que jo he dit no a Sánchez. És a dir, aquí també hi ha una qüestió.
Però també hem d'entendre que ara dir no a Sánchez és dir no al PSOE, perquè no estem en un moment en què diguis no a Sánchez, però podrien posar la mateixa presidència per algú altre. Sabem que no és així.
Aquí hi ha una qüestió quasi freudiana, que és el que van patir ells amb Artur Mas. És a dir, la fórmula del pas al costat els va fer molt mal, s'ha anat repetint mil vegades que ara no ho tornarien a fer, etcètera, etcètera, etcètera, però se la van quedar com a argument o eina aplicar ells en el. És a dir. Mira, jo et dono suport si en lloc de Pedro Sánchez és Carlos Cuerpo. Sí, això és la via Starmer que van proposar fa uns mesos. Sí, però no és que la patissin, perquè el que va beneficiar és a Puigdemont, precisament, no? És una paradoxa, no? Allà em referia a l'espai polític, per entendre'ns. Sí, sí, però el beneficiar és a Pedro Sánchez. És a dir, de la mateixa manera que fa 20-30 anys hi
havia el peix al cova i d'allò i tal, doncs es va instaurar una nova eina de gestió
i de negociació política que es diu Pas al Costat, que és, jo et dono pas a tu però liquido el lideratge pujant que hi havia, no? Que era Artur Mas, que tal, tal, tal, que havia tingut el seu paper de convertir,
estic anant al tòpic, eh?, de convertir les tietes
en indepes i l'independentisme en corbata, que això va arrossegar moltíssima gent a l'independentisme, etcètera, etcètera, doncs m'ho carrego. I allò va fer molt mal, va causar les seves ferides, però sempre ha quedat a la retina i en una part del còrtex cerebral de. En algun moment ho podrem fer servir. De fet, hi ha algun ajuntament, no vull dir noms, que s'ha fet servir aquesta fórmula. Et dono sí al partit si l'alcalde és un altre. De totes formes, aquesta entrevista jo crec que una de les coses que marca, més enllà de les estratègies o que pugui tenir la direcció o qui sigui, és que evidencia que el senyor Gonzalo Boye segueix tenint una influència molt gran en Carles Puigdemont.
Jo ho deia perquè no és que diguin no al PSOE, diuen no a
Pedro Sánchez. Bueno. Sí, mira, m'agafo el teu podcast, Diana Podcast. Entrevista amb Gonzalo Boyer. Jofre, primera resposta, digues això.
Yo creo que a Pedro Sánchez, porque no le creería. No necesito creer que sea inocente, solo necesito creer lo que me está diciendo. Y creo que es una persona que tiene escasa o nula credibilidad. Entonces, uno, cuando va a un juicio, y es defendido a todo tipo de gente, lo que esperan es que no haya sorpresa, y con él siempre la habría. Porque creo que tiene un problema con la verdad y sobre todo con la confianza. Si fem Diana ara.
Aquí no defensaries per tot el diner del món. Ni per un milió d'euros. I, sense dubtar, va a dir Pedro Sánchez. Sí, ella està en una guerra contra Pedro Sánchez des de fa dos anys. Jo us recomano que recuperem una entrevista d'emportada que li va regalar La Razón, que també dius vostres quines coses més estranyes, no? La Razón fa dos anys li va fer a l'estiu, li va fer una entrevista a Gonzalo Boye, en el que va marcar aquesta línia de cal tombar aquest govern mentida, amb els arguments que ell donava, de Pedro Sánchez, i que ell vincula a Conde Pompidou. El del Constitucional. D'aquí aquesta paradoxa que durant dos anys, els anys de l'amnistia, que li ha costat caríssim en el PSOE aquesta mesura de l'amnistia, l'enemic públic de Gonzalo Boyer ha estat no el Suprem, sinó el PSOE i candidat contra Pompidou. I això remata, aparentment, aquests dos anys. D'empenya dintre de Junts, que no vol dir que se n'hagi sortit del tot, però avui mostra clarament que continua tenint un gran ascendent sobre Carles Puigdemont, que el problema d'aquest país no és els que els volen posar a la presó, no és els que van utilitzar les clavegueres contra els independentistes, contra Podem i contra el PSOE, etcètera, etcètera, sinó que és Pedro Sánchez. I això no és una improvisació. Fa dos anys ho va dir en una entrevista a La Razón, en un estiu, que molta gent es va quedar de pedra, però que després ha anat passant una vegada rere l'altra.
I ara arrisca el Ricard, li continuen arribant missatges de dirigents de Junts, crec que hem d'introduir un altre. Ara ja són convergents, els que revo ja no són. No és el mateix, eh? No, no, no és el mateix. Els convergents, bueno, són assumibles. Jo crec que avui tinc
una foto exacta de com està la situació.
No, aquí crec que el Pere introdueix una derivada també del calendari. L'estiu del 2025. Carles Puigdemont comença a madurar el trencament amb el PSOE, i això ho sap tothom, és un trencament que es produeix a l'octubre de l'any passat. En aquest trencament és evident que el Gonzalo Boye hi té a veure, i crec que hem d'introduir un altre nom que ha estat molt protagonista en aquesta legislatura amb el grup parlamentari de Junts a Madrid, que és el paper de Josep Sánchez Llibre, president del Foment del Treball, que ha funcionat en moltes ocasions com a bròquer, diríem, d'algunes de les esmenes, mocions, votacions que ha fet Junts a Madrid, no totes, Míriam Nogueras no és la candidata de Josep Sánchez Llibre. Només has de sentir parlar Josep Sánchez Llibre en privat per entendre que no té res a veure cultural i políticament amb Míriam Nogueras, però hi ha pogut haver una aliança d'interessos en determinats temes al Congrés. I quan Josep Sánchez Llibre ve a dir això de Madrid s'està acabant, Pedro Sánchez no esgotarà la legislatura, és millor que trenqueu ara i que no ho feu més tard per desmarcar-vos ja, això influeix en l'estat d'ànim de Carles Puigdemont. Això és un fet i crec que en aquesta legislatura s'ha notat i, per tant, hi ha hagut uns agents externs o, si més no, aliens a la direcció estricta de Junts que han influït en la posició de Carles Puigdemont al llarg d'aquesta legislatura. I Carles Puigdemont mai ha estat fan de pactar amb el PSOE, l'amnistia ho va permetre i, al mateix temps, fins i tot quan han trencat, també han continuat pactant coses com la llei de multireincidència. Per tant, hi ha hagut un pacte que no ha estat pacte i una ruptura que, en el fons, tampoc ha estat ruptura. I això, tots aquests matisos, són molt difícils d'explicar públicament, més encara quan hi ha unes eleccions que, com dius tu, Alicia, van de dos blocs.
Dues coses. La primera, aquesta entrevista ha tingut la capacitat. Fa una hora que estem en Tertúlia, no hem parlat d'habitatge, no hem parlat d'impostos,
no hem parlat de pensions, ni tan sols del cara a cara. Ni tan sols del cara a cara. És a dir, efectivament, ha fet falca aquesta entrevista. I dos, crec que ha agafat moltíssima gent per sorpresa, els missatges que està rebent, però també els Iván Redondos de la vida. Vull dir, Iván Redondo estic segur que ell segur
que sap tanta cosa, avui no ho sabia. On està avui? A Televisió Espanyola. No, no, perquè.
No, vull dir que aquesta nit em sembla que el DJ Mario ha jugat al Gran Cef Auto, ha agafat un cotxe i em sembla que al lloc de copilot hi havia Ivan Redondo dient, ai, partido. Em sembla que d'aquí a pocs minuts podrem parlar amb Xavier Trias. I sabrem, per tant, també quina opinió en té d'aquesta entrevista. Un periodista, com dèiem, va publicar aquella informació falsa sobre les contes a Suïssa de Xavier Trias. I també seria interessant sentir-te un mas. Perquè això també seria interessant, però tampoc avui farem un especial sobre l'espai convergent. Li hem parlat del debat. Manuel Campo Vidal, bon dia, bona hora, com estàs? Què tal? Bon dia, bon dia. Perquè no sé si tu esperaves això, eh? A poques hores del debat, del cara a cara, Puigdemont torna a estar al centre. No, no ho esperava jo crec que ningú. És un gran monument a la ingratitud. Perquè si fos i depengués de la dreta d'aquest país, el senyor Puigdemont no tornaria aquí mai. I, en canvi, el cost de Pedro Sánchez, que li ha passat una factura i està passant una factura en diferents recents autonòmiques a vist, precisament per aquesta amnistia que li permetrà a ell tornar, però sobretot que molta gent li ha arreglat la situació difícil que tenia, doncs jo crec que és un gran monument a la ingratitud. I ho sumo a totes les coses que he dit aquí, que estic absolutament d'acord.
Avui és un cara a cara, que això ja és un fet, té un valor, diguéssim, més enllà de l'interès polític, també televisiu, perquè s'emetrà per totes les televisions, TV3 no, per cert, que s'emetrà en aquest cas Polònia. Explica'm com s'organitza, Manuel, un debat com aquest, un cara a cara com aquest, on hi ha tanta tensió, tanta polarització ara mateix en el país. Hi ha molta tensió, és lògic, hi ha polarització, com dius, però l'Acadèmia de Televisió va sortir, se li va demanar fa una setmana, perquè hi havia un desacord i el risc que no es pogués. Aquest caracan era molt alt pels drets. Estàvem vetant d'una manera creuada un partit a una televisió, un altre partit a l'altre. El Partit Socialista volia que també la televisió pública tingués la possibilitat d'emetre al debat. Finalment, l'Acadèmia de la Televisió s'ha fet càrrec, com altres vegades ha passat, com va passar l'any 2008, l'11, el 15 el 16, el 19, etc. Per tant, tindrem debat que jo crec que és una demanda de la ciutadania i si no, no hi haurien aquests milions d'audiències repartits per les diferents televisions, per les ràdios, per les plataformes, per les webs, etc. Jo estic segur que prop de 14 milions de persones. Sumant-ho tot, veuran aquest tabac i crec que pot ser molt decisiu dintre d'una campanya electoral que arriba amb bronca,
sobretot perquè la legislatura ha estat bronca. Jo diria que fins i tot una campanya electoral no tant com el que teníem els darrers tres anys i a les sessions del dimecres de control del govern estic remetent-me, perquè es veuen coses i insults i referències familiars que no són presentables en absolut. Jo espero que aquesta nit tinguem un debat d'altura perquè una de les dues persones que intervenirà aquesta nit dirigirà el país com a mínim per quatre anys. Per tant, més se'ns val a tots, i sobretot als qui participen, que hi hagi un nivell i que hi hagi un debat sobre els problemes que té aquest país, que en té molts, però també ha fet passes importants. A veure què ens deparen. Diré que si juga més Sánchez que Feijó. Perdó? Si juga més Sánchez que Feijó. Bueno, Sánchez està per darrere en aquest moment. Per tant, si té la possibilitat d'avançar una mica, naturalment sí, si s'està jugant més. El que passa que Feijó ja va entendre l'any 23 que no anar a un debat té un preu altíssim. I ell realment potser li va costar a la presidència el fet d'aquell últim dia que va dir que tenia mal d'esquena, etc. Una lombarja i que no podia acudir al debat. Per tant, ell va al debat. Sap debatre, ho ha demostrat en el cara a cara davant de Sánchez, i per tant, sí,
es juguen els dos molt, i d'altra banda, no crec que el debat descalifiqui ja definitivament a cap dels dos en aquesta carrera, però és una carrera que va molt ajustada, i sobretot els debats més enllà de que guanyi un o l'altre, que això sempre pot tenir un risc, mobilitzen molt. I és molt probable que molta gent que decidís, que primer havia pensat, bueno, votarem blanc, no hi ha ni idea, o el que sigui, tindré abstenció, avui es posi en marxa. I no necessàriament pels dos partits, diguem-ne, que estan presents en aquest cara a cara, però l'altre també, no? Per tant, és un element fonamental en una campanya electoral que hi hagi un debat com aquest, I jo crec que ells han fet, els partits, intel·ligentment, en lloc de fer un debat a quatre i després quedaran dos, ho han fet al revés. Primer, un debat a dos per dir o tu o jo. I després ja vindran les altres opcions. Per tant, jo crec que aquest debat d'avui concentrarà el vot entre els que volen salvar Sánchez o els que volen dir-ne a portar a la Moncloa a Néstor. Crec que ha estat ben triat per part dels partits aquesta estratègia. Manuel Campo Vidal, una abraçada molt gran. Avui a partir de les 10 de la nit es podrà veure a les cadenes públiques estatals i també autonòmiques
i privades TV3No. Per cert, has sorprès que TV3No no ho hagi volgut emetre, Manuel? Sí, m'ha sorprès perquè en tot cas se juguen moltes coses relativament a Catalunya TV3 té una audiència molt important és l'autonòmica Espanya que té més audiència i per tant els seus comentaris des del punt de vista d'aquesta televisió jo crec que és un esdeveniment nacional i en tot cas li estaran agraïts els de la 2 Catalunya li estaran agraïts, jo penso que. En fi, ho hagués tingut que donar, però cada directiu pren la decisió que li sembla més oportuna en cada moment. N'has parlat amb la corporació? Jo no he parlat amb la corporació perquè aquí hi ha una sèrie de televisions que es posen d'acord a parlar amb l'acadèmia de televisió i realment totes les cadenes o tots els grups estan allà presents, no només la televisió pública sinó també del grup Atresmedia i del grup Mediaset i la nova de la sèptima. I per tant, està molt generalitzada, també hi ha autonòmiques, també hi ha locals, i afortunadament és un debat que el fet que el faci l'acadèmia és que crea un senyal institucional de la neutralitat que pot enviar a tothom que vulgui. I tothom és lliure de sumar-se amb aquesta oferta de l'acadèmia o no. El màxim respecte. Es Manuel Campo Vidal, president emèrit de l'Acadèmia de les Ciències i les Arts a la televisió. Gràcies.
Una abraçada, Manuel. Bon dia, una abraçada.
Menja ràpid, menja fàcil, el Trinxat de les Cerdanyes Tio Carlit.
Trinxat Carlit, cuinat cada dia a Puigcerdà.
Si sou dels que gaudiu cuinant, necessiteu un bon ganivet per tallar el pa, unes tisores sempre a mà i uns davantals per cuinar sense atacar-vos. Descobreix tota la col·lecció de cuines, ara amb més productes que mai. A la venda a les botigues especialitzades i a la botiga 3CAT.
Arriba el dia sensiba amb les ofertes màxim de Mediamarkt. Només avui, 19 de novembre, maximitza el teu dia. Perquè et descomptem el 21% viva en la millor tecnologia. Ja a la teva botiga a mediamarkt.es i a l'app.
El disc de la Marató que parla neuro. Un disc on artistes s'uneixen per recaptar fons per les malalties neurodegeneratives i neuromusculars. A la venda diumenge 29 amb el teu diari i també pel mateix preu te'l pots descarregar en digital. Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant. Cada migdia a les dues amb Òscar Fernández. I a partir de les 3, l'espai de reflexió a la tertúlia. Estem convivint amb les xarxes socials, ens informem a través d'elles. El meu dubte és si ha contribuït a una millora de la nostra democràcia.
Jo escolto que sí que han contribuït a una certa democratització, ni que sigui perquè ja no existeix un únic emissor.
L'algoritme és el més polèmic en termes de construcció d'opinió crítica. Les xarxes en si no són ni bones ni dolentes.
Catalunya Migdia, de dues a quatre, amb Òscar Fernández.
Passa un minut de tres quarts de deu del matí. Veureu el debat? Vosaltres, Pere? Sí, sí. Tu també, suposo. Estaria malament que el Raúl i jo diguéssim que no. I això que tinc molts quadres per penjar, però. Però avui sí que ho mirarem. Crec que té molt d'interès també veure si Pedro Sánchez aguanta també, perquè al final no sé si compartiu que si juga més Sánchez que Feijó en aquest cara a cara.
En l'últim tothom donava per fet que Sánchez se'n sortiria molt bé i en el primer cara a cara de l'anterior campanya. Home, a Feijó no li va anar gens malament, al contrari. Per tant, jo crec que avui té una oportunitat per sortir-se'n, si més no per remuntar o per intentar quedar per sobre del PP, que em sembla que és l'objectiu principal del PSOE en aquestes eleccions.
Sí, jo crec que hi ha una noció que tenim una mica extesa de que Sánchez és més bon orador que Feijó i el 23 això va quedar tombat. És veritat que avui llegia que aquesta vegada Miguel Ángel Rodríguez no està ajudant a Feijó a fer aquest debat i que, per tant, aquest to incisiu, dur, atacant, que impropi de Feijó, ens va semblar el 23, potser canvia. Veurem. És veritat,
diu que encara es coneixen més, han conviscut de sessions de control gairebé quatre anys, per tant, li té una mica la mida molt més presa. Veurem com s'ho aplica això. Perquè ja ahir van suspendre els dos l'agenda, per tant estan preparant el debat, i avui també llegi en algun mitjà que el dia de la vaga general Sánchez també ja s'estava preparant aquest debat, per tant hi ha hagut entrenament.
Sí, deia incisiu, dur, tot això, però també moltes dades falses, que això va ser una de les coses que van marcar la campanya, hi va haver la paradoxa que se suposava que el Feijó havia guanyat el debat, Però l'efecte final que va tenir aquest debat, quan van anar sortint les manipulacions que de manera consensuada es van establir, que havia fet en aquest debat preparat per Miguel Ángel Rodríguez, va resultar, paradoxalment, que va afavorir a Pedro Sánchez i que va acabar guanyant les eleccions. Per tant, tot és més complicat a vegades de la primera impressió. Guanyar-les no es va guanyar, eh? Sí, guanyar les eleccions qui pot formar govern. Entenc, entenc, vull dir que. Sí, sí, sí, tens raó, tens raó. Anava molt per sota, tothom considerava que no podia formar govern, va haver-hi unes eleccions i va formar govern, va guanyar. Sí, sí, sí, sí, bueno, val. Solo cara a cara, re, molt ràpid. No hi ha res més cunyat que fer símils futbolístics amb això, no hi ha res més cunyat tertulià, tampoc hi ha res més entenedor, a vegades. Per tant, no fer un símil futbolístic, sinó un símil motociclístic. Marc Márquez, aquest cap de setmana, es pot proclamar campió del campionat de MotoGP, d'acord? Sí. Amb les curses que queden, incluent la de Portugal d'aquest cap de setmana, Marc Márquez ho té tot de cara, però matemàticament no. Marc Márquez es pot proclamar ja campió aquest cap de setmana, i dit d'una altra manera, perquè Jorge Martín, que és l'altre que pot guanyar, pugui guanyar el campionat de MotoGP vol dir que Marc Márquez ho ha de perdre tot i Jorge Martín ho ha de guanyar tot. Només així Jorge Martín pot aspirar a somiar a guanyar el campionat. Doncs crec que passa exactament el mateix. És a dir. Pedro Sánchez ho ha de guanyar tot, inclòs el cara a cara d'aquesta nit, i Alberto Núñez Feijó ho ha de perdre tot, inclòs el cara a cara d'aquesta nit, més els 10 dies que li queden de campanya, perquè Pedro Sánchez pugui arribar a somiar a repetir uns resultats del 2023, que efectivament va guanyar o no va guanyar, és a dir, no va guanyar com a força més votada,
sí que va guanyar perquè va poder formar govern, i per tant, en els 10 dies que queden. Pedro Sánchez ho ha de guanyar tot, i l'entrevista avui a Puigdemont no l'ajuda, i Alberto Núñez Feijo ho ha de perdre tot. I així estan les coses. El cara a cara d'avui és una ratlleta més d'aquest guanyar-ho tot o perdre-ho tot. Per cert, que el Partit Popular
acaba de compartir l'entrevista de Carles Puigdemont a través del seu Twitter. Diu aquí el vídeo per a quan Sánchez diga que esta notícia és mentira.
És que s'estan fent les delícies, no m'estranya veure, és que s'estan fent les delícies, és increïble, això que ha passat avui és increïble.
Xavier Trias, bon dia, bona hora. Bon dia. Quan s'ha llevat avui ha pensat allò que els bon vin a tots? Bueno, això ho penso cada dia. És una excepció la del dia d'avui. Com ho has llegit, per això, Xavier? Eh? Com ho interpretes, com ho llegeixes?
Ho llegeixo, ho llegeixo ara, que m'ho envieu, i, bueno, jo crec que són les declaracions del president. Jo crec que són unes declaracions molt personals i que jo crec que fa la vida fer-les. També el diari El Mundo? Bé, sí, perquè si no, no surts. A la vida hi ha moments que surts i desfileixes on sortiràs. Hi ha una altra cosa que sempre és complicada i és com t'utilitzaran la teva intervenció. I això sincerament li dic, jo molt sincerament no estic d'acord avui dia com funciona el periodisme perquè jo crec que hi ha una mala utilització del que expliquen els polítics.
Però vostè ho deia, al final tu tries el mitjà on vols parlar si,
si tu tries el mitjà i aquesta és una responsabilitat teva o tries o t'indueixen a triar-ho què vol dir? Home, per exemple, li poso un exemple. Jo avui no havia triat parlar amb ningú. Diuia, escolta, a mi què acabes fent? Doncs a base de la insistència i de ser una persona educada acabes intervenint.
Home, mira, i per insistència, no serà que no m'he insistit en fer entrevistes a Carles Puigdemont
durant aquest últim any, a la Ràdio Nacional de Catalunya. No, no, si no és una realitat. Les coses que passen al món de la política i en molts mitjans de la comunicació és una realitat que, bueno, això mai saps. El resultat final quin serà? Si serà positiu, si serà negatiu, com anirà? I aquí hi ha l'habilitat del polític de saber contestar el que convé contestar i que s'interpreti bé.
Clar, és una entrevista que la fa amb el periodista que va publicar una notícia falsa sobre vostè, amb aquelles suposades contes falses que tenia vostè en aquest cas a Andorra.
Sí, un periodista que no sé si és periodista o comentarista. Que es dedicar. Es va dedicar durant un temps a repartir mentides i fer-les realitat. I això per mi és molt greu. Vostè va demanar presó i inhabilitació per aquest periodista en la querella. No m'han concedit res. No m'han concedit mai res. És un fet d'aquests curiosos que una persona pot difamar. Pot explicar unes coses i acaba la sentència dient que, escolta'm, que és veritat el que dic jo, però que, escolta'm, que el periodista que vol que això, com que aquesta informació té d'una persona fiable com és el ministre, ha de creure que és veritat. Molt curiós, és a dir, a mi em té bastant sorprès.
I no li sorprèn que li donin una entrevista a aquest periodista?
Eh? No li sorprèn?
Eh? No li sorprèn? Bueno, és que no. No és que em sorprengui o no em sorprengui, no m'hi he de ficar, perquè si no ja estem amb la mateixa, ja estem amb allò que acabes explicant coses que no és el moment d'explicar-les. Hi ha coses que és el moment d'explicar-les, hi ha coses que no és el moment d'explicar-les.
Però hi haurà un moment que les explicarà.
Bueno, si s'hi presta, sí. Tampoc no soc una persona. Que diu, escolta'm, ara no. Escolta'm, aquest país té un drama i és que la política s'ha convertit en una cosa per destruir l'adversari. I això és un tipus de política que a mi no m'interessa gens en absolut, però gens, gens. D'això em fujo. No hagués entrat a la política. Per fer aquest paper. No m'interessa.
I això va per totes bandes? Eh? Això que diu va per totes bandes.
Sí, sí, no m'interessa. No m'interessa en absolut. És veritat que m'afecta molt més les que van pel meu costat, però és veritat que no m'interessa. No he practicat mai aquest tipus de política jo, sinó que he buscat sempre una política d'entesa, de bona col·laboració. Jo crec que ha donat bons resultats, bons resultats. Un exemple molt clar és la sanitat catalana, que vam ser capaços de posar-nos d'acord amb el PSC i posar-nos d'acord amb iniciativa, d'una manera molt clara, amb l'Emma Maiol. I a mi és aquesta manera d'entendre les coses. L'àrea metropolitana de Barcelona és una realitat gràcies a aquest estil de fer les coses. Persones de partits polítics van oposats o que sembla que estiguin tant a la grenya com Convergència i Unió en el seu moment i el Partit Socialista.
El veurem fent campanya per Junts? Eh? Si el veurem fent campanya?
No ho sé. No ho sé. Si m'ho demanen, sí. Si m'ho demanen, hi seré. Perquè jo no deixaré mai. El que passa és que tothom sap quines coses faré i quin estil aplico jo a la meva manera de la política.
Vostè ha acceptat una entrevista amb aquest periodista ara?
no ho sé perquè no m'ho ha plantejat ni m'ho he plantejat depèn de les condicions amb les que et fan aquesta entrevista és veritat que no tinc cap interès de parlar amb aquest periodista també és veritat no tinc cap interès, cap entre altres coses perquè no m'han demanat mai disculpes. És a dir, això em passa fins amb la persona que és la culpable de tot això, o en part culpable de tot això, que és el senyor Jorge Fernández Díaz, que jo sempre dic, escolta, jo soc catòlic, tu ets catòlic, escolta, el mínim és que demanis perdó.
I algú del partit li va consultar o li va explicar que hi hauria aquesta entrevista al Mundo amb aquest periodista, vostè? No em consulten mai aquestes coses. És que no és la meva feina. No, però per deferència, vostè va patir. I va veure com una campanya era condicionada per una notícia falsa.
Sí, però jo no puc lliure de la situació del Trias. És a dir, el Trias fa la seva vida. I el partit ha de fer la seva vida. I ha de tenir la independència absoluta de fer el que li interessi a cada moment. Direcció del partit.
Queda clar. Senyor Xavier Trias, gràcies per acompanyar-nos aquest matí al Matí de Catalunya Ràdio. Gràcies a vostès. I em quedo amb la seva primera frase, que cada dia es lleva i pensa que els pot venir a tots. Senyor Trias, gràcies. Una abraçada. Gràcies. Dos minuts seran les 10 del matí. Farem una pausa pel bloc electoral i de seguida continuarem comentant-ho tot a l'àguara del matí de Catalunya Ràdio amb Alicia Puig, amb Jofre Llumbar, amb Oriol Marc i Pere Rossinyol. Ara tornem.
29 de novembre. Eleccions al Congrés i al Senat. Espais gratuïts de propaganda electoral. I si un jove pot comprar-se una casa?
I si qui governa és honest i gestiona bé?
I si les coses simplement funcionen? No és impossible. És el país que et mereixes. I ets a un vot de distància. El canvi necessari. Vota Fijo. Partit Popular.
Tenim un país i un agent extraordinaris i la política pot estar a la nostra altura. Ens han fet creure que res no pot canviar,
que viure enfrontats és el més normal. Nosaltres ens mereixem molt més. El poder és teu. El 29 de novembre, vota Democràcia 21.
Tenim un repte com una casa. I al davant tenim poders molt grans. Però quan ens ajuntem, podem ser gegants. Som els del dret a l'habitatge. Els que volem sous i pensions dignes.
Això és el Front Ampli. Això som els comuns. La força que ens ha fet avançar. I la força per guanyar el que ens falta.
Vota Comuns Front Ampli. Un vot com una casa.