El matí, de 9 a 10 h (L'àgora) - 20/10/2026

Hem d'anar acabant, però sí que vull preguntar-li per Rodalies, perquè fa dues setmanes vam tornar a viure una jornada de caos a Rodalies, en aquest cas arran d'una aturada dels maquinistes que alguns van qualificar de vaga encoberta. Quines explicacions ha demanat el govern sobre això i quines conseqüències hi haurà si finalment es confirma que no es van complir les obligacions de servei?

No, el govern té una A través del responsable de Rodovies.cat, Òscar Pavellà, té una intervocació amb el sindicat de maquinistes. Vull pensar que tots estem perquè el servei de Rodovies sigui un servei que recuperi l'excedència i que funcioni bé, i per tant estem en diàleg amb ells. Si nosaltres en algun moment veiem que hi ha actituds que no són aquestes, llavors explicarem a Ciutadania.

Però vostè troba normal, president, que si una empresa diu que és segur l'espai de treball, els maquinistes decideixen no anar-hi i no passi res?

La seguretat és una subjectiva, ho vaig dir al Parlament de Catalunya. I què faran? La seguretat va dir, ara, jo també vull entendre que ells estan preocupats per la seguretat. És veritat que hi ha hagut episodis. Recentment, fa un any, que van provocar la mort d'un maquinista, jo entenc que té un impacte, i per tant preferim explorar la via de treballar constructivament. Ara, i també ho dic, al final tots hem de fer la nostra feina, si veiem que això no va per aquí, doncs jo no tinc peus a la llengua, i ho diria amb tota educació i respecte, però també amb tota caberada.

Un dels compromisos del seu govern va ser millorar la informació, i hi ha molts usuaris que denuncien que això no està passant.

Ja ha recorregut acabaríssim de millorar i estem posant i estem posant els màxims esforços també és veritat que hi ha moltes obres en marxa a l'aviativa hi va haver una entrevista que recomano del president de la plataforma de transport públic amb un diari que reconeixia això que em diu vostè la informació de millorar però és veritat que hi ha moltes obres i a vegades tot això dificulta tenir la informació ara el que jo demano als responsables. I aquesta setmana en veurem el ministre Puente, per cert, per tornar-ne a parlar, doncs és això, que la gent s'avidiqui, s'hagi donat la informació perquè pugui prendre les seves decisions.

Li retreurà que el dia del conflicte diguéssim que a veure si amb els maquinistes no va fer cap tuit i va penjar vídeos en contra del

Partit Popular a Twitter? No m'agrada enfocar les coses, m'agrada les reunions que tinc que siguin el més resolutives possible. Jo diré com veig les coses, estem treballant bé amb ell i hem d'intentar seguir avançant en el camí de resoldre aquesta qüestió.

Presidente, hem d'acabar. Hem parlat d'un món que està transformant-se, d'una Europa que busca respostes d'aquesta crisi de confiança en la política, dels problemes concrets també que condicionen la vida dels catalans. Vostè governa en un moment en què les democràcies estan sota pressió per aquesta extrema dreta que vostè explicava. Què és el que diria per acabar que ha de demostrar la democràcia avui perquè la gent hi torni a confiar?

Que funciona, dient la veritat a la ciutadania, dient que les coses no es resolven de cop i de forma miraculosa, que es resolven amb esforç, amb feina, amb treball, però que l'única possibilitat de transformar la societat en benefici de la majoria, en benefici de l'interès general i del bé comú, és a través de les institucions democràtiques i, si no, mirin l'evolució del nostre país en els darrers 50 anys i mirin què està passant en els llocs on es fa. I, per cert, el 26 d'octubre tots ens podrem vacunar. Deixi'm dir això. I demano també a la gent, ja sé que ho convoco una mica extemporàniament, però vull dir-ho, perquè ciència, ciència, ciència, amb el canvi climàtic i també amb aquesta qüestió, el 26 d'octubre, la gent que pugui, jo ho faré el 4 de novembre al Parlament de Catalunya, a vacunar-se contra la Covid i contra la grip. Farà vaga, el dia de la vaga general? El president de la Generalitat no fa vaga. El president de la Generalitat respecta el dret de vaga, treballa perquè tothom que ho vulgui exercir ho pugui exercir, però jo estaré fent front a les meves obligacions.

Una vaga curiosa, perquè es convoca més contra l'oposició que contra el govern. És una cosa inèdita. És un dret que tenen,

en aquest cas, els sindicats que van convocada i que jo respecto. Insisteixo, la meva feina és garantir-ho en aquesta circumstància i en qualsevol altra circumstància.

President Salvador Illa, gràcies per acompanyar-nos. Gràcies, bon dia a ti. De seguida comentem aquesta entrevista, però abans, de què més estem pendents? Sílvia Solanes. Doncs mira, el que hem de saber,

el Berta decideix quedar-se al Canadà. Estàvem pendents de la consulta i ja hi ha resultats. Enviat especial a Edmonton, al Canadà. Oriol Serra, bon dia.

Hola, bon dia. Amb pràcticament el 50% dels vots escrutats, els 3 milions d'electors d'Alberta han optat perquè aquesta província continuï formant part del Canadà. Les xifres són clares. Fins ara, un milió de vots han estat favorables a l'opció unionista i prop de 300.000 han votat per obrir un nou procés que condueixi a un referèndum vinculant sobre la independència. El primer ministre canadenc, Mark Carney, ja ho ha celebrat.

I ens ho avançava el president de la Generalitat. S'ha aturat el desnonament previst avui a les 10 a la Riera de Gaià, al Tarragonès. El germà de la persona afectada és Lluís Gavaldà, dels pets que demanava suport ciutadà. Tarragona, Manel Sastre, bon dia. Hola, bon dia, sí.

La seva germana, Anabel Gavaldà, és una de les tres famílies que s'havien de desnonar aquest matí. Ella, acabem de parlar fa uns instants, encara no té constància oficial que s'hagi suspès aquest desnonament i ens deia que si es confirma serà una gran notícia, però té sensacions contrastades.

Tot això afecta les famílies d'una promoció d'una vintena de cases aparellades que estaven pagant lloguer al promotor però que no sabien que l'empresa havia fet fallida i que aquests diners no han arribat al propietari.

I també pendents d'un altre desnonament previst, en aquest cas a les 10 a Barcelona, el Clot, redacció Lara Garcia.

Es tracta del quart intent de desnonament d'una família monoparental, una mare amb un fill de 9 anys, des del sindicat d'habitatge del Clot i Camp de l'Arpa, denuncien que l'empresa propietària, Rambert 2000 USL, s'ha negat a qualsevol negociació amb l'afectada. Sentim Maria Serra, membre del sindicat, en declaracions a aquest programa.

Durant els darrers dos anys, la Gariba ha lliurat puntualment els diners de l'allotjament a la persona que rellogava l'habitació, que se'ls quedava sense transferir-los a la propietat. La família compta amb la vulnerabilitat acreditada. I a més, la Gariba fa tres anys que ha estat més a la Mesa d'Emergències de Barcelona, sense que fins a la data l'administració li hagi assignat cap habitatge públic.

També lamenten que els decrets d'habitatge no hagin aturat aquest desnonament. La Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya ha convocat una concentració per mirar d'impedir-lo.

I d'aquí menys d'una hora Girona ha de començar una reunió per evitar la vaga d'abusos prevista per als dies festius durant les fires de Sant Narcís. Girona, Fèlix Martín, bon dia. Hola, bon dia.

Sí, els xofers es neguen a fer els serveis extraordinaris previstos per diumenge vinent, pel dijous, dia 29, Sant Narcís, i també per lo de novembre, Tots Sants. Això per protestar per l'envelliment de la flota d'autobusos que repercuteix directament en el servei i provoca retards i alteracions i que els usuaris diuen els ho fan pagar a ells. Des de l'Ajuntament de Girona reconeixem problemes, però asseguren també que ja treballen per tenir nous autobusos.

Són les 9 i 6. De seguida comentem aquesta entrevista al Matí de Catalunya Ràdio, avui amb Mohamed El Amrani, Jordi Amat, Vicent Sánchez, Ester Vera i Oriol Marc. Però abans, cada dia a aquesta hora, analitzem la lletra petita de l'actualitat i saludem el Marc Viral. Bon dia, Marc. Bon dia, Ricard. Les quotes dels autònoms quedaran congelades el 2027. I sembla una bona notícia. Els autònoms no veuran pujar la quota l'any que ve, però val la pena preguntar-se per què. No és perquè el sistema hagi trobat l'equilibri ni perquè algú hagi decidit que l'autònom ja paga prou. És perquè hi ha eleccions a la vista i perquè al Congrés no hi ha suports per a pujar res. La congelació no surt d'una estratègia, surt del calendari. Però la lletra petita ens diu que alguna cosa sí que puja. El mecanisme d'equitat intergeneracional. Una cotització extra per sostenir les pensions. Passa del 0,9% a l'1%. I no el paguen només els autònoms, també els assalariats i les empreses. I això és perquè no cal votar-lo cada any. Es va aprovar una sola vegada amb una escala que puja sola.

Política en pilot automàtic, li diuen.

Pernil cuit, pernil dolç, pernil de llorc, en dient de diferents maneres. Però si està fet sense presses i amb matèria primera de la millor qualitat, es diu La Selva. La Selva, la marca del bon pernil.

Ahir, la unitat anglosaxona de longitud que té planta era el peu. Avui dimarts, un Animarius auditiu. Tan poc estrident com un espatec en un cementiri. De sis lletres. Tan poc estrident com un espatec en un cementiri. Sis lletres.

Per participar, registreu-vos al web catradio.cat barra Animarius abans de les 10 ben tocades.

Fem ara una connexió per saber les novetats del Corte Inglés.

Bon dia. Hola, bon dia. Benvinguts als 8 dies d'or del Corte Inglés. Únicament fins al 25 d'octubre tens més de 600 marques amb fins a un 30% de descompte. Tothom a punt per la tardor? Tenim just el que necessita el teu armari pel canvi de temporada. Una gran selecció de peces amb el 30% de descomptat marques de moda, dona i jove, com Southern Cotton, Woman, el corte anglès, Tintoretto, Nowlover, Zermatt, Michael Kors i Carol. De sabateria també tens una selecció amb un 30% de descompte en marques com Tintoretto, Skechers, Guess i Mustang, i un 20% en la Touch. I per veure't còmoda i afavorida, aprofita per renovar la roba interior. Tens un 30% en marques de llançaria com Chantel, Selmark Promise, Dimm, Massana i Loe. Tot això i molt més en moda dona, home i infantil. Accessoris, esports, bellesa, llar. Fins al 30% de descompte en més de 600 marques. Únicament fins al 25 d'octubre. Vine als 8 dies d'or del Corte Inglés a la botiga web i app. I recorda que totes les llibreries del Corte Inglés estan adherides a la campanya Fas 6 anys, tria un llibre, impulsada pel Gremi de Llibreters de Catalunya per fomentar la lectura entre els infants. I això és tot per avui. Adeu-siau, que passeu molt bon dia.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell.

Comença l'àgora del matí de Catalunya Ràdio, una mica més tard de l'habitual, després de l'entrevista al president de la Generalitat, en Vicent Sánchez. Bon dia, Vicent, bon dia. Bon dia. Esther Vera, bon dia. Bon dia. Directora del diari Ara, Mohamed Alamrani, comunicador i activista social, també, bon dia. Molt bon dia. Jordi Mat, filóloga i escriptor, bon dia. Jordi. Bon dia. I Oriol Marc, subdirector del Nació. Què tal? Bon dia. Molt bé, molt bon dia. Què t'ha semblat l'entrevista al president, el to també del president, que avui estava ja crec que en moda més campanya potser, Ester, no? Sí, sí, sí, sí,

estava despert per l'hora que és. No, és veritat, el to ha canviat en les últimes setmanes i canvia especialment si mires les sessions de control, canvia especialment quan es dirigeix a Aliança Catalana. I després la frase aquesta que hi ha un intent sistemàtic de deslegitimar les institucions i que aquesta campanya anirà de democràcia versus autoritarisme, doncs això alimenta una cosa a l'altra. Per tant, sabem de què anirà la campanya. Hi ha un moment en què la campanya era immigració i era ceuta. I després el PSOE va aprofitar per convocar eleccions en el moment en què el focus es posava en el tema molt més social de la vivenda. Per tant, ara sabem que serà un tema social i després també un tema de defensa dels valors de la democràcia. Vicent? Bé, jo igual,

puc compartir perfectament la idea que el president a mesura s'acosta a una contesa electoral està més en falles, en falles, està més rampant. En falles vols dir falles valencianes, no? En falles de fallar. O les que baixen també del Pirineu.

Sí, val. Però vols dir més.

Fort, més rampant, més rampant. Ell és una persona pausada, és una persona que es pren el seu temps moltes vegades per expressar-se i per. I quan, en canvi, quan ve una. Bueno, moltes vegades, ja ho comentava també la senyora Vera, quan està en el Parlament i respon a segons qui, també es posa molt rampant, i ara ja l'hem vist rampant. I, per tant, l'he vist segur, més vehement del que acostuma, i ja, per tant, podem parlar de campanya, amb una coherència que és la que sempre el defineix, amb una bona divisa, perquè democràcia o involució, a veure qui que tinga dos dits de front, no comprar aquesta. Aquesta divisa. És veritat, també, que una part de l'oposició, sobretot a Espanya, li ho posa molt fàcil, perquè, clar, quan veus segons quines actituds i segons quins personatges dius, mare de Déu Senyor. Però, clar, després hi ha tremendos matisos. I hi ha una cosa que es repeteix contínuament, el president sempre diu, però no per repetir-la, es converteix en una veritat, i és com si tot funcionara i s'estigués resolent tot, però tot demana temps. I això no és veritat. Perquè tot no s'està resolent, tot no demana temps, perquè hi ha unes decisions que demanen recursos i no n'hi ha. I per molt que s'aproven els pressupostos. Aquest és el repte principal que té el govern. El repte principal que té el govern el té des del primer dia, que és que tot això s'ha de fer front i s'ha de combatre. Amb un finançament, per exemple, que no arriba. I si quan governen els teus, que són la democràcia, no t'arriben, i després pot arribar la involució, doncs encara t'arribaran menys. Per tant, jo discrepe, i suposa que moltíssima gent també, i diu, sempre està dient, molta gent, moltíssima gent, moltíssima gent, però jo discrepe que les coses s'estiguen fent bé i que moltes coses s'estiguen resolvent. I quan diu l'educació, els problemes es mantenen, I és molt, molt, molt, molt qüestionable que totes les coses i tots els punts que critiquen els mestres i que denuncien se puguen arreglar. És evident que Rodalías no se soluciona. Diguen el que diguen i facen el que facen perquè no se soluciona. I és evident que a mi la pancarta de no desnonaments crec que és justa, però no sempre és justa. I per tant, el fet que ara estiguem parlant. Mira, l'altre dia comentava en Sor Lucía Garam, no? L'altre dia em deia, tenim uns pisos socials, hi ha una gent que sabem que no hi haurien de ser, i l'altre dia em van trucar per telèfon per dir, Sor Lucía, es veurem el 2030. Clar, no, no, és que ja està clar que no s'ha resolt ni de bon tros el problema del lloguer i que algunes de les decisions que s'han pres no funcionen i encara ho han complicat més. Ostras, jo no demano autocrítica en campanya electoral, però una certa humilitat i no cal tant d'entusiasme davant d'una realitat que ja es veu que no és com la que t'estan dient. Mohamed.

Sí, jo des de la templança habitual l'he vist, com dèieu, més despert, més enèrgic, especialment en dos moments. En el moment que parlava de les pensions, aquí sí que he vist que pujava més el to i quan parlava del català. Però jo resumiria una mica l'entrevista com una paradoxa entre dos mons. Entre el món d'un concepte que jo crec que és molt important, que ha posat sobre la taula, que parlava del model de Catalunya, el model de societat, el model de país que volem construir ha parlat de quina economia i jo crec que és molt important aquest aspecte. Jo crec que és clau en aquest moment d'involució que comentaven començar a parlar de models de país perquè sobretot especialment quan parlem de Catalunya no podem construir aquesta cohesió, aquesta Catalunya imaginada si no comencem a parlar de model i crec que començar a introduir en la narrativa política aquest nou aspecte crec que és fonamental perquè. En el consens ens trobem sempre en allò abstracte i en el dissens és quan ja comencem a parlar de coses concretes. I en aquesta concreció és quan es comença a construir aquest model de país. Però clar, tot això xoca constantment amb temes que ara mateix estan en campanya, com són l'habitatge, com és, per exemple, aspectes més vinculats a geopolítica, que. Exaltant aquesta paradoxa perquè aquest model de país, moltes de les qüestions que tu voldries construir no ho decideixes tu, sinó que ho decideixen altres poders, altres correlacions de forces que poden ser forces econòmiques i clar, ell de fet ha introduït un concepte que és el concepte del gran diner, ell parlava molt del gran diner. Llavors, jo he vist una entrevista. Molt constantment en paradoxa entre el model de Catalunya que volem construir, aquesta Catalunya que hi ha un projecte, que hi ha una manera d'entendre-la, que hi ha una llengua que s'ha de defensar, però per l'altra banda, una paradoxa que és aquesta correlació de forces. Que fa, que impossibilita que podem assolir aquest model, perquè són forces econòmiques, geopolítiques, que clar, i més enllà de tot això, evidentment, hi ha una realitat catalana que és domèstica, complexa, que no podem centrar-nos únicament en imaginar constantment el futur, en 10 anys, 8 anys, sinó que hem d'atendre les qüestions del dia a dia, en una Catalunya que ha crescut molt, hi ha uns canvis demogràfics que són molt complexos. Per tant, jo he vist una entrevista en una paradoxa entre el que vull construir i el que no puc, perquè hi ha una correlació de forces. Jordi Amat.

Jo crec que el president Illa és algú que la seva marca és ser l'home del traje gris. Això és el que I que és algú que té capacitat de gestió, que mai puja el to, que repeteix sempre els mateixos conceptes. La prosperitat compartida és una cosa que li hem sentit dir aproximadament 12.017 vegades. És un concepte amb el qual jo estic completament d'acord. Per tant, m'agrada que el repeteixi. Llavors, ell té un model de país que és implícit i és una expressió que ha usat en un moment determinat, quan tu al final li has dit què hem de fer perquè la democràcia no es ressenteixi. I ell diu que el país funcioni, que les coses funcionin, no? I aquesta és la promesa del seu govern. I si pogués ser que funcionessin millor. Llavors, una cosa que constatem és que hi ha coses que no funcionen. I aquest és un problema amb el que es troba, però a la vegada em sembla just també que la pregunta que li has fet sobre, no sé si en aquestes paraules les has utilitzat, si aquestes no són unes eleccions normals. Un plebiscit, sí. Ella ha dit que no era un plebiscit. A mi m'agradaria que fossin unes eleccions normals, perquè jo milito en el gris tant com puc, però no són unes eleccions normals. Perquè això hauríem de convenir que no només en la lògica espanyola, sinó en la lògica europea i fins i tot internacional,

estem en un moment complicat en el qual la disjuntiva autoritarisme-democràcia. És real que es planteja aquesta dicotomia. I aleshores, aquí, el que a mi m'agrada, i que l'hi he escoltat alguna altra vegada, i que és quan a ell m'agrada més, és quan, d'alguna manera, l'home del trajo gris puja una mica el to. Ho hem vist fer al Parlament amb aliança catalana, des del meu punt de vista una mica reiteradament donant una visibilitat a un partit residual perquè en tingui més de la que tenia, però quan ho ha fet amb això que comentàvem del gran diner m'ha semblat interessant perquè no sempre se'n parla o se'n parla d'una manera demagògica. Quan ho diu el Pablo Iglesias per mi ha deixat de ser creïble. Quan ho diu algú que té la voluntat de mantenir bones relacions amb l'empresariat i diu ni a que sí ni a que no que col·laboren amb el que cal perquè en la disjuntiva autoritarisme-democràcia la democràcia s'afermi i ell ve a dir que alguns no. Em sembla que és un punt important perquè ell té legitimitat per fer aquesta impugnació del comportament en alguns casos del gran diner i no l'hi havia sentit d'una manera tan rotunda en públic i m'ha agradat escoltar-ho. Oriol, jo em quedo també amb el concepte del gran diner en el marc de l'entrevista, perquè el gran diner havia auspiciat amb ganes l'arribada de Salvador Illa al Palau de la Generalitat.

No sempre és comú que un candidat que en teoria representa un partit que és progressista com el PSC, que tingués tants suports empresarials abans de les eleccions, foment del treball, veia amb bons ulls que Salvador Illa tanqués l'etapa del procés, encara que fos residual en Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat. I, per tant, són uns estaments que en el seu dia han fet costat a una aposta com és la de Salvador Illa per la normalització política i pel fet que el país tornés a ser. O més previsible o més avorrit, com li vulguis dir, com ens vulguem agafar això. I sí que hi ha un trencament, i el trencament arriba quan el govern arriba a acords en matèria d'habitatge amb els comuns, i incluent també la CUP en l'equació, i en una entrevista als matins de TV3, Josep Sánchez Llibre ve a dir que això és un atemptat contra la propietat privada, i és en aquell moment en què es produeix un divorci entre el gran diner, el gran poder econòmic, I el govern, és veritat, i crec que ho hem de recordar, que sense Salvador Illa a la Generalitat, el Gran Diner no hauria propiciat moviments com, per exemple, el retorn de la Caixa a Catalunya. Per tant, quan Salvador Illa carrega contra el Gran Diner, ens està parlant que hi ha un cert dissens, un cert divorci entre el poder econòmic i el que ell representa al

capdavant de la Generalitat. I està molt bé que l'hagis preguntat, Ricard, sobre. Si a partir d'ara, d'una manera o altra, veurem un Salvador Illa més beligerant, ahir crec que quan coneixem que el PP es vol carregar el model d'immersió lingüística, ràpidament Salvador Illa en el seu primer acte públic diu que el català no es toca, i és evident que hi haurà d'haver un canvi de to, perquè no és el mateix defensar la normalitat institucional i el diàleg institucional quan hi governa la Moncloa. Un amic, que és el cas de Pedro Sánchez, que no pas que ho faci algú com Feijóo amb, hipotèticament, Santiago Abascal de vicepresident. Tu pots ser moderat, tu pots ser prudent, però hi haurà algun dia que si toquen el nervi de la nació és evident que Salvador Illa haurà d'emprendre un canvi de to i, per tant, també un canvi en la presidència que ha ostentat fins ara.

Sí, estic molt d'acord amb això que dius, perquè crec que el president haurà de ser un altre un cop passin les eleccions espanyoles. Si guanya el PSOE, ok, però és molt difícil, i per tant posem-nos en l'escenari que hi hagi un govern PP-Vox, crec que Salvador Illa comença a utilitzar el tema del català i el comença a utilitzar ja perquè serà un dels grans temes pels quals haurà de fer un buc insígnia o un trencagels a partir de si s'obre un nou cicle electoral. Després, per la resta, ell fa equilibris entre això de la. La prosperitat compartida, que és més el seu discurs, però alhora fa equilibris també amb el discurs de Pedro Sánchez, que és més abrandat. Avui tots dos s'han referit a Milei. El dia que Pedro Sánchez convoca les eleccions fa menció a la motosierra. I ell ara aquest matí també ha dit dues vegades que arriba Milei és el nostre epítome, és el nostre contrari. Però en aquell moment Pedro Sánchez utilitza un discurs molt contra les elites, que ell també utilitza avui, però alhora parla de la prosperitat compartida. Per tant, intenta mantenir la seva identitat sumant-se a la campanya del PSOE i haurà d'això, de construir aquesta nova imatge molt més catalanista des d'algun punt de vista. Vull dir que la. Si fins ara portava una bandera, en aquest moment crec que les dimensions de la bandera, un cop hi hagi un govern PP-Vox, hauran de ser més grans.

És evident que el gran poder a Catalunya, quan la disjuntiva i quan el dilema era independentisme, espanyolisme o unionisme, va prendre posició claríssima. Claríssima. I ho va fer també l'Ajuntament de Barcelona i no només el gran poder econòmic, sinó també el poder polític que tant critiquen. És evident també que tant el Jaume Coiboni com Saludrilla se'n van beneficiar de tot això. És evident també. I és evident també que això està començant a canviar, que canvia des d'un punt de vista que des de l'eix nacional no és massa agradable, perquè reconeixer que tot ara, tota la política, es decanta només cap a un doble eix, o un eix simple, que és l'ideològic. I hi ha gent que discrepa que tornem a això perquè això es porta una volta més al dia de la marmota i una volta més a començar a la casella anterior del joc de la OCA. Però així van les coses. I ara, per tant, es veuen coses que abans no es veien. Abans, bueno, es veien meravelles i ara tot sembla bastant més senzillet, no? Aquí hi ha la dreta, aquí hi ha l'esquerra i ja està. Sí, jo penso tan bé. Però una última cosa. A mi, el que no m'acaba de convencer, bueno, això no em convenç, però hi ha una cosa que tampoc em convence i ho dic ràpid. A mi el que no em convenç és que es pensen que pel fet de no ser el mal ja són el bé. I que es pensen que només per denumerar els problemes i dir que cal enfrontar-los se resoldran. I si hem arribat o m'hem arribat, no només a Europa, sinó a part del món, és perquè el sistema que Salvador Illa considera que és imbatible i considera que és absolutament, té esquerdes serioses que s'han d'afrontar de veritat. I quan un diu educació, i quan algú diu habitatge, i quan algú diu totes aquestes coses, no n'hi ha prou en els discursos. I llavors estem, i si continuem fent discursos, mentrestant l'extrema dreta, els problemes es mantindran o s'agreujaran i l'extrema dreta anirà creixent. Per tant, jo aquí veig el gran paradoxe. És a dir, això ho podem arreglar, però no ho arreglem, perquè no sabem com fer-ho, però no us preocupen perquè ho arreglarem mentrestant la gent va patint una sèrie de problemes que ve a la dreta i diu, el solucionarem. I clar, ostres, és l'esquerra en aquest sentit, el progressisme en aquest sentit, de sempre. Això ho podem resoldre, però no sabem com fer-ho en realitat.

I això sí que preocupa. Jo discrepo en un punt. Jo crec que al final, en el contexte actual, per una banda. Aquesta equació de la por al totalitarisme a l'extrema dreta en aquestes eleccions no tindrà el mateix efecte que les anteriors, bàsicament perquè s'ha normalitzat i s'ha institucionalitzat de forma molt progressiva en el poder i les institucions a aquesta extrema dreta. Però el que sí crec, i en el punt en el que discrepo, crec que és important parlar de les desigualtats, parlar de les coses, parlar del que no funciona, perquè si no ho faran els populismes. I en aquest sentit, jo crec que el que s'ha de fer és polititzar la desigualtat i despolititzar tot allò que. Que és purament relat racial en aquest cas, per exemple, o en altres aspectes. Jo crec que aquí hem de tornar altra vegada a polititzar les desigualtats,

a que les desigualtats siguin política. Ja, però això és reacció. No, no és reacció, això és discurs. És a dir, quan una persona està en l'oposició, quan un partit està en l'oposició, té tot el dret del món a tindre només discurs i fins i tot a demagogia. El dret aquí seria més discutible. Però quan una persona està en el poder, el que ha d'oferir són solucions. El que no pot fer és només discurs. El que no pot ser és que tu sentis un dirigent polític, un responsable institucional, el president de la Generalitat, i digui, ostres, que bé que tot això que dius tu. Està bé, és raonable, ho compra qualsevol. Però és cert que estem davant. Però mentrestant, quan parla de la sanitat, quan parla de la sanitat i. No, hem reduït les cues i no sé què. Tothom, qui més, qui menys, sap com funciona i els problemes que tenim. Però jo crec que seria també ingenu pensar que problemes estructurals se solucionaran d'un dia per l'altre.

I el que és ingenu és pensar-se que la gent ho comprarà, ho acceptarà, i jo continuaré provant coses que ja ho arreglaré. Llavors estem parlant d'aquí, d'una estratègia de comunicació, estem parlant de coses materials. Jo crec que al final la política, o al final hem de tractar la gent de gent madura i intel·ligent, i ser conscients que hi ha problemes molt estructurals, i són perquè s'han anat construint aquestes desigualtats amb els anys, i que ara no es pot resoldre d'un dia per l'altre.

Si no és una qüestió de desigualtat, si no és una qüestió de desigualtat, és una qüestió de recursos públics. Si és una qüestió de quant ingressis i quant et pots gastar. Si és una qüestió del que està passant a França. Si parlem de finançament. Si parlem de finançament no en parlem perquè no ho arreglem. I si no ho arregla el seu partit, alguna responsabilitat de tindre el seu partit o el partit homòleg, el partit amic, el partit company. Si no ho arregla el PSOE, alguna responsabilitat el PSC. I si dius que hem de tractar a la gent com si foren adults, diem quines coses no estem resolent perquè som incapaços o perquè som insolvents per arreglar-ho.

Jo crec que en el diagnòstic estem d'acord. Faia rodelles, faia la sanitat. Aquesta fins i tot sensació que el país a vegades escava a trossos, en aquest diagnòstic hi som, però també hem de ser conscients que són problemes estructurals que necessiten fer-los funcionar amb el temps. El problema és fins a quan dura la paciència.

El problema és que et van dir que ho arreglarem i a veure com que és estructural. Mira, Renfe és estructural. D'acord, en què hem avançat en l'estructura que tenim de Renfe? Hem millorat una mica? Hem millorat un 5% del que teníem o estem exactament igual o pitjor? Amb la informació. Coses bàsiques, la informació. Exacte. Una cosa tan senzilla com és no prendre el pèl a l'usuari i que no se senta com un brossa cada vegada que hi ha un problema, això ho hem arreglat o no ho arreglem? Aquí estem d'acord. Aquest és el problema.

Polititzar les desigualtats no vol dir resoldre-les. No, clar, però és personal a parlar. Sí, però ja n'estem parlant constantment. Per què? Perquè som una societat normal que té problemes.

Hem polititzat les desigualtats i no hem polititzat altres aspectes. És a dir, s'està polititzant altres aspectes que no són les desigualtats.

Sí, no ho sé, jo crec que quan parlem dels mestres, tant com n'hem de parlar, estem parlant de les desigualtats, quan parlem de l'habitatge estem parlant de les desigualtats, quan parlem del transport públic estem parlant de les desigualtats. El problema, he llegit un llibret molt curt que us recomano, de l'Ignacio Urquizo, que es diu Generación 15M. Sí. És un llibre que analitza com ha evolucionat la joventut que va veure quan era petita el 15M a la televisió. I el que constata ell, a partir de moltes enquestes, és que el jovent, per primera vegada, en l'evolució de l'Espanya democràtica, s'està dretanitzant. Que s'està determinitzant no vol dir que es faci franquista ni cap animalada com aquesta. El que vol dir és que, d'una manera molt concreta, està disposat a pagar menys impostos i que l'estat del benestar funcioni pitjor. Perquè, enfront de les desigualtats, el que constata és que, per molt que les polititzi, l'estat no li està donant la resposta que li havia promès. I aquest és el problema. I llavors, quan l'any 2023, perquè això s'ha accelerat en els últims anys, Pedro Sánchez planteja la disjuntiva, autoritarisme, democràcia, vindrà el llop, vindrà Vox, bona part de la ciutadania diu, ostres, això em fa por, crec que tu em resoldràs els problemes. El que s'ha constatat durant aquests tres anys és que no tant com s'esperava o no. Llavors diuen, home, llavors, si tu, que encarnes els valors del progressisme, que diagnostiques els problemes, que prioritzes les desigualtats, també en termes generacionals, no ho has resolt, què he de fer? I el problema és que molta gent, no només jo, m'ha dit fins aquí, fins aquí, perquè si no tinc una promesa de prosperitat i tu em dius que serà compartida, aquest sistema no m'està resolent els problemes i, per tant, és just plantejar la disjuntiva. És el sistema no m'agrada, tampoc m'agrada l'extrema dreta, per tant, em situo. No, el problema és que l'extrema dreta li està dient, li està dient, jo em petaré el sistema. Aquest sistema que no t'està donant resposta, jo me'l petaré. És a dir, vindré, com diu Milei amb la motosierra, o com deia Figaredo amb el bulldozer. Llavors, aquesta persona diu, a mi el sistema no m'està donant el que m'havia promès. No els estan donant els joves a França. No, no. Llavors, jo crec que és un problema europeu que quan el president diu que s'ha de dir la veritat, jo crec que no volem escoltar aquesta veritat.

Bé, a França no són joves d'extrema dreta els que estan reivindicant-ho.

No, no, no, però. El malestar és el mateix. És una pèrdua de confiança. El malestar que acaba votant l'extrema dreta o l'extrema esquerra, és el mateix.

Sí, per això en aquest sentit jo he destacat abans la frase aquesta de vivim en un intent sistemàtic de deslegitimar les institucions. Jo crec que aquest és el moll de l'os, a banda d'altres coses, però el que cal és demostrar que el sistema funciona. I com demostrem que el sistema funciona quan no és prou. Quan no funciona. Quan funciona a mitges. Perquè que una societat estigui organitzada i més o menys funcioni, i més o menys tingui unes llistes d'esperes més o menys llargues, etc. I més o menys les escoles funcionin. Tot això és alguna cosa, però hi ha coses molt bàsiques. Per exemple a Catalunya les infraestructures, doncs que no funcionen i que en aquests últims anys, malgrat que tenien el govern espanyol de cara, no han funcionat. I han empitjorat, i poden haver empitjorat. I hi ha coses que no s'han fet per deixadesa, per exemple el tema del FLA. Això es podia haver fet d'una manera molt més ordenada i molt més ràpida i no s'ha fet. Per tant, hi ha moltes coses que amb el govern tenint-lo de cara no s'ha aconseguit fer. Però jo crec que la qüestió en aquest moment, estem vivint el que està vivint la resta d'Europa i la resta del món, que és una qüestió d'expectatives sobre el sistema democràtic. És si el sistema democràtic és prou útil o no i si caiem en la temptació autoritària. A mi em sembla ridícul perquè crec que la temptació autoritària haurem de passar per ella i passarem per ella, però no funciona millor que el sistema democràtic. I per tant, el que veurem en els propers anys és intentar buscar solucions que probablement no seran les prioritats que tenen els governs en aquest moment. Tindran altres prioritats, però no tindran les prioritats de l'escola, la salut i no sé què.

Però el que és trist és que qui ha d'arreglar una mica, jo no dic tot, però jo crec que, anem a veure, si parlem de rodalies o parlem d'altres qüestions, qui ha d'arreglar, o parlem d'inclusió en les escoles, qui ha d'arreglar això? En el moment en què es posa en una trinxera i diu que no vinc en aquests i estic jo, però és incapaç d'arreglar aquests petits problemes que no són petits perquè es converteixen. Bueno, ja estem al cap del carrer. S'alimenta l'antisistema, evidentment. Està alimentant allò que combat.

Si tu planteges el dilema entre democràcia i autoritarisme, has d'aconseguir que la democràcia sigui immaculada i que l'autoritarisme sigui. Que funcioni, que funcioni, que la gestió funcioni. Que la gent que tu vegis a buscar el tren i si no ha arribat tinguis una pantalla que et digui que arribarà d'aquí 7 minuts i que efectivament passin 7 minuts. I tinguis el tren allà que el teu fill pugui entrar a l'educació pública sense cap mena de problemes, que l'escola funcioni i que hi hagi una entesa perquè el model educatiu sigui X o Y, és igual, però que funcioni el que decideixi el Parlament el que decideixi la ciutadania. Que tu treballis i puguis arribar a final de mes sense problemes, que si tu vols arribar a pagar un lloguer el puguis pagar, que si tu estalvies i treballes per poder-te pagar l'entrada d'un pis, efectivament, quan tu tinguis 30 anys i has treballat durant un temps i tens una carrera, un parell, un màster, la vida t'hagi somrigut, perquè el sistema t'ha dit si tu estudies i treballes te'n sortiràs, que efectivament arribis als 30 anys i et puguis comprar un pis o planificar la teva vida, que no està gens malament, però clar, si això no passa, És evident que hi pot haver jovent, com deies tu, Jordi, que es pugui veure temptat per la cosa autoritària, dir, com que aquest sistema a mi no em beneficia, doncs petem-nos el sistema. Això és evident que hi ha aquesta temptació. També si fas una ullada al món, també hi ha joves, o no tan joves, que es poden sentir temptats per models. Que no tenen una arrel democràtica. Tu pots mirar l'economia xinesa, com creix, com exporta, i com, per exemple, en el mercat dels cotxes, per exemple, s'ha carregat bona part de l'essència europea, Volkswagen té molts problemes, és evident que hauran de tancar plantes, etcètera, etcètera, etcètera, i això passa. I davant d'això, el teu deure, com a president de la Generalitat, com a president del Govern espanyol, com a president de França, com qui sigui, és que les necessitats bàsiques de la gent estiguin cobertes i que cadascú es pugui dissenyar una vida d'acord amb la seva càrrega de treball i amb les seves expectatives. Que no et vegis frustrat cada dos partits havent fet les coses que t'han dit que havies de fer.

Jo ja no demanaria tant, jo. Vostè està dient ja que és la perfecció. Jo demanaria que els trens arribin en punt. No, no, no, és que són coses. Per començar seria cotonós. Ja, home, per començar a fer un món, una societat més idíl·lica, estaria bé que els trens funcionaren. I per començar a decidir que hi ha una ciutat que no ha de funcionar en cotxes i que ha de funcionar amb transport públic, quan el transport públic que et permet arribar a la ciutat no funcionar és un autèntic desastre, és fer-nos trampa.

El president parlava de model. Volem una societat en què el sector primari sigui important? Home, qui no vol que ho sigui? Doncs cuidem-ho. Com ho cuidem? El peix, per exemple. Sempre diem, el peix és molt car. Parles a les empescares i diuen,

no, el peix no és molt car. Sí que en queda. El port de Barcelona s'aguanta pels immigrants.

T'ho explicaran. I tantes altres coses. Un moment, és que si volem peix, et diuen els pescadors, el peix no és caro, el problema són els intermediaris. No, no, no, i el problema és Europa. I la seva normativa. Tot això com ho fem? Quin model de país podem tenir singular en un model que és global i que afecta també les polítiques europees? Evidentment,

jo entenc que hi ha moltes coses. Hem fet el que jo deia antigament el sistema lasanya. El sistema lasanya és una capa i una altra capa i una altra capa i una altra capa i les de baix es van podrint. El que no pot ser és que per moure un dit en un sistema que el que necessita és més nervi econòmic i més nervi empresarial i més nervi de treballador, etcètera, etcètera, el que no pot ser és que cada vegada que una persona intenta fer alguna cosa es veja ofegat en mil i una normaties absurdes i en ocasions estúpides. El que.

Hi ha una altra dicotomia que hem parlat, després segurament parlarem de França, però ara que n'hem fet bastantes al·lusions, clar, en el cas de França la seva economia ha crescut relativament poc, i a Espanya l'economia ha crescut però realment no ha redistribuït la seva riquesa.

No, no, perdona, i una cosa, sobre quins pilars ha crescut l'economia espanyola? Clar, sobre el servei, sobre.

D'acord, i sobre el turisme, i sobre indústries. S'ha generat una economia que és precària, i una economia que ha precaritzat amb el temps el seu propi sistema productiu, per tant.

Que malpaga els seus treballadors, que té uns salaris que són de vergonya, etcètera, que no permet, per exemple, que una persona que ha provocat, no la desigualtat, ha provocat que un sector se disparen perquè no s'ha pogut controlar. I que una persona que guanya 1.500 euros o 1.300 euros al mes no puga tindre un pis i puga viure allà. Per això, a vegades, la macroeconomia ens

fa perdre una mica el rumb, i això és la gran pedra angular de Pedro Sánchez, perquè pot vendre unes molt bones xifres, unes xifres d'economia de creixement del 2,6. Pedro Sánchez o Catalunya, també, que vendrà bones xifres,

però és a dir, Catalunya és més rica però els catalans són

més pobres aquí està el tema renda per càpita renda per càpita individual és a dir, quin és el PIB i quin és el PIB individual això és el gran problema sembla que tot estigui inventat i jo entenc que és molt difícil resoldre tot això però també entenc que si no veus petits avanços t'estan prenent el pèl.

Hola, bon dia. Com estàs?

Bueno, intentant no mirar gaire els comentaris perquè jo no he pogut tenir res perquè té la. Com t'has assabentat, tu, de que circulava la teva fotografia? Bueno, em van haver de dir de despertar a casa, perquè estava dormint després de treballar, i em van dir que la meva foto estava corrent per tot arreu, que havia matat a una senyora a Burgos. Bueno, clar, la gent que em coneix, pel nom de la fotografia que posava, ja. Clar, sobretot amb res, sabien que era mentida, però m'estaven avisant que mirem si això estava passant.

I quan et vas assabentar que circulava la fotografia, què és el que vas fer? Com vas reaccionar?

Bueno, me he quedado en shock, no me lo puedo creer. No sé, es que no lo entiendo encara. No puedo asimilarlo, no lo entiendo, no lo entiendo.

Fa una estona n'hem parlat amb el president Salvador Illa, deia això.

A les xarxes socials s'ha acusat a dues persones, a dos catalans, per cert, d'haver comès un crim a Burgos, i un estava fent de taxista, em sembla que és a Manresa, i l'altre estava aquí a Barcelona fent un curs, no? Ho han defensat, ho van d'Espanya, nosaltres també ho hem defensat, de dir, escolti'm, no pot ser que està anonimat. S'ha de regular. Per descomptat que sí.

Vosaltres heu denunciat, en aquest cas, aquesta compta de Twitter. A qui denuncieu, per exemple? És una compta de Twitter que tampoc. No se sap qui és, no? El que hi ha al darrere?

Bueno, solo se esquina del fil fins al primer Twitter, qui el va a penjar, i després el compte aquest el repenja, i mica en mica ho van penjar més comptes, i bueno, si tu vas tirant enrere, tot queda registrat a Twitter, i es pot saber qui va ser el primer que ho va fer córrer, i bueno, i més o menys ja ho tenim bastant encaminat. I ja sabem més o menys qui són, i bueno. Espero que es pugui arribar fins al final i que la gent sàpiga qui som, perquè pot ser gent que ven entre nosaltres o ajuntaments, i que la gent els hi pugui posar cara i que sàpiga el que es dediquen a fer. Ajuntaments, has dit? Sí, sí. Hi ha gent que pot estar treballant a l'Ajuntament de Catalunya que s'està dedicant a fer coses d'aquestes. I això ho tens identificat? Bueno, estem treballant en poder identificar-ho, però estem encaminats, sí. Clar, hi ha un altre noi que

també és català, per cert, que circulava també en aquesta informació falsa. No sé si t'has posat en contacte amb ell, amb l'Ahmet.

Sí, em va trucar i em va trucar bastant més espantat que jo i sí que és veritat que viu a Barcelona i s'ho ha après bastant diferent. I al final som de l'Andresa i aquí ens coneixem tots. Però ell sí que diu que hi ha hagut una tendenciatat, que algun cop hi ha tingut algun episodi racista pel carrer, sense haver fet res. Diu, imagina't ara que la meva foto corre per allà i que algú es pensi que és veritat o alguna cosa. Tu has rebut molt l'odi, per exemple? Dius que no mires Twitter? Els comentaris, hi ha moltíssim odi, però jo no n'hi faig cas, perquè són tot perfils de gent, de gent que crea odi, que no té ni la seva foto, ni la seva identitat publicada, ni res, vull dir, no em posaré a parlar en un conte ni a discutir en un conte que no posa ni el seu nom, ni la seva fotografia, ni res, que només té una foto d'una bandera per discutir amb la gent i ja està. No perdré el temps amb això.

Clar, aquest és un fet que és transcendent perquè s'ha fet públic i per això avui estem parlant per telèfon, però en el teu dia a dia, Josep, tu notes molts tics racistes?

A mi personalment tinc sort que no, però sí que ha dit coses al tot arreu de molt racisme. I et preocupa? Malauradament sí, ha canviat molt tot. La meva mare va néixer aquí, jo he nascut aquí, no conec res més que no sigui el català i Catalunya i Manresa, però tot i així a mi la gent d'aquí no em veurà com un català avui dit. Alguns sí, alguns no. Al final això és un problema de concepte per cadascú.

Josep Abraui, gràcies per acompanyar-nos i una abraçada. Moltes gràcies a vosaltres. Adeu i bon dia. Farem una pausa i ara ho comentem al Matí de Catalunya Ràdio.

Sabies que, per reduir el colesterol alt, és important triar bé? I aquí hi ha una cosa clau, l'eficàcia dels esterols vegetals, uns dels responsables de la baixada dels nivells de colesterol. Per això, Danacol conté una combinació única d'esterols vegetals amb la màxima eficàcia demostrada. Així que, si has de triar, tria eficàcia. Tria Danacol. Escolta, com és que ja no em mires com abans?

O sigui, em mires, però hi ha alguna cosa que em separa.

Podria ser pel cupó del sorteig 11 de l'11 de l'11 que faig servir per tapar-me la cara perquè no em reconeguen si em toca el premi d'11 milions d'euros o un dels 11 premis d'un milió. No ho sé. Jo ho sé, això sí.

Si no vols que et reconeguin perquè t'has fet milionari, ves en compte que arriba un premi d'11 milions

i 11 premis d'un milió. Sorteig 11 de l'11 de l'11. El sorteig de l'11 que més premis milionaris dona. Ja a la venda. Et trobo a faltar. 11. Ben jugat.

Juga responsablement i només si ets major d'edat.

Estem parlant dels meus diners. Necessito una solució i us està passant la pilota els uns als altres.

Un de cada tres clients considera que el seu banc no entén les seves necessitats. Escoltar per entendre't. Entendre per ajudar-te a avançar. Descobreix què fem per veure el món tal com tu el veus a BBVA.com. BBVA, el millor banc del món en experiència de clients segons Irumani. Avancem BBVA.

Sota el sol del Mediterrani neix el cava Jaume Serra, elaborat mitjançant el mètode tradicional, el mateix amb què s'elabora el xampany. Cava Jaume Serra, qualitat amb caràcter mediterrani. Jaume Serra.

Aquesta tardor tens una cita amb l'Empordà. Del 22 al 25 d'octubre torna Brods. Quatre dies de música, arts vives, gastronomia i oli DOP Empordà per descobrir el territori d'una altra manera. Pobles que es converteixen en escenaris. Paisatges que es viuen, s'escolten i s'assaboreixen. Vine a viure a l'Empordà. Vine a Brods. Descobreix tota la programació a brodsempordà.cat.

Tu no decideixes quant costa el carburant, però sí que pots triar la tecnologia híbrida de Dacia i estalviar fins a un 40% en combustible. Ara disponible a tota la gama. Vine als dies únics Dacia amb ofertes especials fins al 28 d'octubre. Demana cita a Dacia Ponés.

Descobreix-lo a la xarxa d'Àsia de Catalunya. Ser agent rural és molt més que una feina. És conèixer el territori, protegir el medi natural i estar al servei de les persones. Si tens vocació de servei públic i vols formar part d'un cos operatiu especialitzat, proper i arrelat al país, festa agent rural. Nova convocatòria de 100 places. Tota la informació a agent.cat barra festa agent rural. Generalitat de Catalunya.

Quan arriba el moment de pensar en regals d'empresa, la resposta és tan clara que gairebé es canta sola.

Per agrair el meu aquí, lotsdenedal.cat. Per sorprendre els meus clients, lotsdenedal.cat. Aquest Nadal la solució és lotsdenedal.cat. Entra al nostre web i descobreix l'ampli catàleg d'Arco Gourmet farcit de productes de proximitat

que us hem preparat. lotsdenedal.cat. Soc Anabel Casés Lechuga i fa 59 anys que soc d'Atlantida, des que vaig néixer. Han passat els meus avis, els meus pares, nosaltres i els nostres fills. Quatre generacions d'Atlantida.

El millor d'aquests 100 anys ets tu. Atlantida. Un segle fent salut.

Sabies que, per reduir el colesterol alt, és important triar bé? I aquí hi ha una cosa clau, l'eficàcia dels esterols vegetals, uns dels responsables de la baixada dels nivells de colesterol. Per això, Danacol conté una combinació única d'esterols vegetals amb la màxima eficàcia demostrada. Així que, si has de triar, tria eficàcia. Tria Danacol.

El futbol català no s'acaba quan s'apaguen els grans focus després del partit. Gols, clubs, derbis, equips en forma, històries conegudes, històries per descobrir. El futbol territorial i el futbol base català a Catalunya Ràdio. Descobreix el futbol que tens més a prop. Cada dilluns a l'app i al web de Catalunya Ràdio, Futbol Català, amb Marc Marbar.

I també disponible a la plataforma 3Cat. Amb el suport del Departament d'Esports de la Generalitat de Catalunya.

Al matí de Catalunya Ràdio, Ricard Tostrell.

A l'àgora amb Mohamed Alamrani, Jordi Amat, Vicent Sánchez, Esther Vera i Oriol Marc. De seguida anirem també cap a París, primera nit de toc de queda de les principals ciutats també franceses per evitar aquests aldarulls que estem veient aquestes últimes hores. Relacionat, de fet, amb París també, la qüestió del racisme que ara vèiem en aquest cas que ens explicava el Josep. Mohamed, com ho veus?

Mira, a mi m'impressiona molt perquè jo en les meves xarxes socials tinc amics, tinc joves com l'Ahmed, com en Josep, que són joves catalans racialitzats. Amb família emigrada i que se senten catalans. I em va impressionar veure com molts d'aquests joves compartien aquesta notícia, perquè els hi va interpel·lar, perquè segurament van pensar que podrien ser qualsevol dia ells. I és que estem davant d'un cas de violència mediàtica. És una violència mediàtica que s'ha normalitzat al llarg d'aquests anys i que té un impacte psicològic, l'Ahmed, si no m'equivoco, té 20 anys, el Youssef crec que en té 30, i són joves que amb aquesta edat, és a dir, amb una edat molt temprana, amb una edat molt jove, han de viure situacions de violència mediàtica que estan empesos per pseudo mitjans de comunicació, exaltadors, i que abans parlàvem de democràcia, això erosiona la democràcia, és a dir, aquests pseudo mitjans. Aquests exaltadors, aquesta manera que hi hagi ciutadans, catalans en aquest cas, vegin malmetre de forma imponer els seus drets i les seves llibertats i que un dia et despertes i et trobes assenyalat amb una foto que hauran agafat de ben saber d'on, com a un assassí. Per tant, aquestes coses no queden en un titular, no les expliquem i ja està, anem a passar a una altra cosa. Hi ha molts joves d'aquest país, que són com l'Ahmed i en Youssef, que aquestes notícies els interpel·la, i això no ho podem permetre.

Això és exactament així. Hi ha una qüestió vinculada a això, una frase del Josep que crec que ens hem d'apuntar, que és això de la meva mare ha nascut aquí, jo he nascut aquí, i a mi encara hi ha una part de la ciutadania que em considera un estranger, un no vingut, un immigrant o coses encara pitjors. I moltes vegades el prejudici que es té respecte a una determinada presència d'immigrants fa falta només l'espurna que atorga una notícia en aquest cas falsa per confirmar-lo tu pots fer veure que vols integrar tu pots fer veure que els tractes com un més però la que tens un petit viatge que tu et diu doncs escolta jo he intentat integrar-los però mira que he vist a les xarxes he vist que van matar una persona i això enterra qualsevol altre avenç que es pugui produir sobre això i crec també. Que Manresa, per exemple, és una ciutat on, si fem una mica de memòria, Junts hi va fer el míting central a les últimes eleccions municipals i en aquell moment les persones que portaven la campanya de Junts a Manresa no li feien parlar d'immigració al candidat per no arrestar-li vots, però al mateix temps el que et deien en privat és els votants tradicionals del que era abans Convergència que viuen al centre de Manresa el que ens diuen és heu de parlar d'immigració i seguretat perquè això està vinculat. I crec que en aquest germen de la campanya anterior de les municipals hi ha el que veurem a la campanya del 2027, que hi ha una sèrie de qüestions que estaran molt sobre la taula. És una fal·làcia. Sí, clar que ho és.

És una fal·làcia perquè l'Ahmet i en Youssef no són immigrants. Clar que no, són catalans. No són immigrants. És absurd parlar d'immigració quan ens referim a aquests joves. Són joves i ell t'ha dit, i a més ho ha dit a l'entrevista, que no ha vist altra cosa que no sigui Catalunya. I me'n resa. I que la seva mare havia nascut aquí. Clar, i no són immigrants. Si ho portem cap al terreny de clau, de parlar d'immigració, d'integració, és un error absolut. Són catalans a fix de la immigració. Bé, potser aquesta és una terminologia que s'adaptarà més. Si no, és que anem cap a França que pot convertir-se en l'espoiler nostre. I encara som a temps d'evitar-ho. Absolutament d'acord. Absolutament d'acord.

El que és notícia és que. No és notícia, eh? És que Twitter o X és brossa i que allà pot arribar qualsevol cosa amb una impunitat absoluta de gent que no saps ni què són i amb uns noms que de vegades són els pitjors serials de terror dels anys 30. Això no és notícia. I a més, una altra de les coses que no podem corregir. No depèn de nosaltres, no la podem corregir. Molt bé. El que és una bona notícia és que es pot traçar una informació, això sí que es pot fer, identificar qui ho ha fet. I això no és tan difícil i això és la bona notícia perquè així sabrem realment o com a mínim es pot intentar com a mínim es pot intentar aquesta gent ho té molt sofisticadament depèn de qui perquè hi ha gent que actua amb impunitat i és molt més barroera i hi ha gent que és més professional i vés a buscar-los compra un telèfon mòbil d'aquests d'usar i tirar registren la cota i el tiren tu pots rastrejar on s'ha fet això però no sempre un miserable actuar amb aquesta consciència. N'hi ha més d'un. N'hi ha més d'un perquè hi ha professionals a tot arreu i és difícil, però de tota manera és bo que se sàpiga que hi ha gent que ho intenta i que intenten buscar-ne, traçar-la tot el que ha recorregut i mirar qui ho ha fet. Com a mínim això. I la mala notícia és que hi ha homofòbia. I és igual que estem parlant de segona o de tercera generació, perquè aquí són uns trets que defineixen una persona, racials. I aleshores, i a islamofòbia s'està fomentant, s'està fomentant moltíssim, i és una catàstrofe. Perquè, bueno, i és una catàstrofe, i està bé, per exemple, que des de dins del catalanisme es diga "el catalanisme no és això". El catalanisme vol un altre país, i vol un país millor, i un país millor no és construir ells dient que tots aquests són sombrosa, o tots aquests s'obren. Això no és catalanisme, això no sé què és, però és una altra cosa. I per tant, és una mala notícia perquè encara que moltíssima gent voldríem evitar això, hi ha una part del país i una part dels polítics que estan empenyent perquè tots acabem amb aquests debats que són horribles. I a més, quan parlem de França. És que estem en Jums, és que la gent que coneix la realitat francesa i la realitat de l'Avent Lier, dels barris perifèrics de París, sap que no és això. I, ostres, tu, i en canvi hi ha una gent que mos està portant això. Ara, igual que dic això, també dic, enfrontem el tema de veritat, no diguem, no en parlem, amaguem-ho, no no sé què, no, parlem-ho, denunciem-ho, amb tranquil·litat i amb argument, sobretot. I no posant el bé o el mal, perquè aleshores el mal dirà, si soc jo el mal i n'estic

pegadíssim. Jordi Ester. No, que a Catalunya aquest assumpte històricament l'ha resolt bastant, bastant bé. La integració al país vinguda de gent que ha vingut aquí a fer-lo millor, perquè han volgut venir a treballar, ha funcionat al llarg d'un segle llarg. Per tant, això és un. Un motiu, crec, honestament, que d'orgull i posar-lo en risc fa molta angúnia. Deixa'm explicar-te una trista anècdota personal. Ricard, si em permets, i si el Vicent no ho troba malament. Jo que estava el dissabte, el meu nano té dijous examen de les revolucions liberals, la francesa i la nord-americana. I estàvem mirant el Lincoln de l'Spielberg. Avorridíssima. Mala peli. Grans expectatives. Ha vist Lincoln el vampir, que és a vampir? Home, aquesta és més divertida. Vam apagar i ens vam posar a veure Twitter París. O era més entretingut. Era més entretingut, però els saquejadors, tal com a mi me l'estava mostrant l'algoritme, només eren musulmans. Llavors el que vam comentar, que a la pàtria de la revolució el que ens estava encaminant. Ensenyant és que hi ha un saqueig a la pàtria. I llavors el comentari que vam fer, Marit Lepen està triomfant. Perquè un discurs xenòfob està legitimat per unes imatges que ens creen por i ens enganxen. Perquè passàvem del centre comercial de Marsella a l'Ajuntament de Limoges, que no sé qui el va cremar, fins que entraven a l'Ui Boiton.

Llavors, ho deia el Vicent, el que estem constatant és que l'extensió de la islamofòbia és fortíssima, és explícita. Aliança Catalana explícita que és una formació islamòfoba. I sembla, el que ens diuen les enquestes, que cada vegada hi ha més catalans que aplaudeixen aquesta explicitut a l'hora de dir els expulsarem. Perquè hi ha aquesta fantasia nostàlgica i delirant que un dia el país tornaria a ser com va ser no sé quan, perquè mai ha estat pur. Per sort, no ha estat pur. Llavors, em sembla que és molt. Dramàtic i a la vegada molt bo escoltar algú, com en el cas amb el que hem entrevistat d'aquest nano que no sé si és el de 20 o el de 30 anys però que la seva mare és catalana que parla un català perfecte i que estava dormint quan va començar a córrer això perquè havia treballat que evidencia que igual que hi ha blanquets que podem ser més o menys xòrdids, igual que hi ha musulmans que poden ser més o menys xòrdids, però que en general la gent és bastant civilitzada. I em sembla que no hi ha millor manera de lluitar contra aquesta pulsió islamòfoba que s'està extenent horriblement pel continent que posar com a exemple que aquí hi ha hagut un cas sinistre d'ús intencionat d'estigmatització d'un col·lectiu. I que hi ha gent que cobra per fer això.

Perquè s'ha deixat també, és a dir, si fent una mica d'autocrítica en relació a l'islamofòbia, també s'ha deixat bastant buit a no saber parlar de les confessions religioses i de la necessitat de construir un país on tothom pugui desenvolupar la seva fe i que això no vulgui dir. Poder assenyalar els fonamentalismes. Evidentment hem d'assenyalar els fonamentalismes, els radicalismes, i en una societat democràtica, i en una Catalunya, en una Espanya com és la nostra, no podem acceptar cap ideologia que posi en risc cap ideal. Ara bé, això no vol dir fer la trampa al solitari i aprofitar aquest buit de no saber a vegades interpretar o no dir això, que és una cosa molt senzilla, per abocar tot l'odi cap a la creació de la islamofòbia. En aquest país hi ha catalans que han viscut durant molts anys, que són catalans musulmans, que professen la fe musulmana i que entenen aquesta fe com una part de la seva vida, una part complementària o una part que O central. O central, a vegades és central. Ara bé, això no vol dir que no puguem dir que hem de lluitar contra els fonamentalismes, contra els radicalismes, però tots, tots, no només els islàmics. Esther. Llavors.

Sí, jo crec que aquí hi ha dues coses.