El matí, de 9 a 10 h (L'àgora) - 21/10/2026

És fàcil. Integrar-la en com decideixes no és tant. I és que aquest buit és on es perd la productivitat que tant ens cal.

L'Enigmarius

amb Màrius Serra.

Ahir, tan poc estrident com un espatec en un cementiri, era su mort, un so mort. Avui dimecres, l'Enigmarius, amalgama del món rural i urbà. Instal·lació industrial del regne vegetal. De sis lletres, instal·lació industrial del regne vegetal. Sis lletres.

Per participar, registreu-vos al web catradio.cat barra enigmarius

abans de les 10 ben tocades.

La fruita i verdura d'Aldi és fresquíssima i té un preu inconfessable. Incomparable, Al. Som el súper que més abaixa els preus dels frescos. No calia corregir-me en públic.

Aquesta setmana, l'alvocat a 0,99 la peça.

I el filet de pollastre cruixent a 3,65 el mig quilo. Aldi. Que poc que costa comprar bé.

Just quan et trobes el teu millor amic de fa anys, en el moment en què estàs a punt de fer-li una abraçada, comença un eclipsi. I esclar, què fas? Perquè fa molt de temps que no el veus, però un eclipsi no l'has vist mai. Et fas el boig i mires l'eclipsi, però ja t'ha vist. L'abraça es mira en el cel, però esclar.

No sé si el coll et dóna per tant. Dues emocions són difícils de gestionar alhora, per això el nou doble de l'ONCE les separem. Primer tries un número de l'1 al 15 i descobreixes el premi i després si t'ha tocat. Doble, dos moments d'emoció per alegrar-te més el dia. ONCE, ben jugat. Juga responsablement

i només si ets major d'edat.

29 de novembre, eleccions generals. Si ets una persona cega o tens una discapacitat visual greu i et saps el sistema Braille, pots votar en plena autonomia a les eleccions. Comunica-ho al telèfon gratuït 900 150 000 entre el 6 d'octubre i el 2 de novembre. El dia de la votació hauràs de recollir la documentació a la teva mesa electoral amb el DNI. Inclosa la informació necessària en Braille. Ara també al teu domicili. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

El Matí de Catalunya Ràdio, Ricard Tostrell. Ara mateix són directe al Parlament de Catalunya, s'ha de controlar el govern, compareix Malika Sales de Junts, Lluís Puig, que torna a casa després de 9 anys, diu de dignitat i de persistència a l'exili.

La sentim. que molts, com vostè, deien que no n'hi hauria, no la volien. Primer s'hi va oposar, després se la van passar i ara se'n vol posar la medalla. Apliques la humilitat que sempre demana els altres. President, pregunta fàcil. Vostè va canviar d'opinió per obra divina o per ordre de Pedro Sánchez?

Per respondre té la paraula el president de la Generalitat.

Moltes gràcies, senyor president. Senyora Sávez, el Tribunal Constitucional Van Raonau va fer abans el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i, finalment, el Tribunal Suprem ha fet el que nosaltres des del primer dia d'aquesta legislatura demanem, personalment ho he demanat jo, que és que es faci efectiva la llei per la normalització política, social i institucional de Catalunya, coneguda com a llei d'amnistia. Tothom pot participar, exercir tots els seus drets políticament. Això és el que volíem. Catalunya tanca una etapa i obre un futur nou. I és el triomf de tots, de tots, sobretot de la convivència a Catalunya. Gràcies.

Per repreguntar té la paraula la diputada senyora Mónica Sales de la Cruz.

President, vostè no es de fiar. Diu que el 29N va de triar entre progressisme o involució. Si vol que parlem d'involució, parlarem de la seua. Perquè, mira, involució és aplaudir els cops de porra de l'1 d'octubre. És votar a favor del 155. És dir que el 155 s'hauria d'haver aplicat abans. És manifestar-se en societat civil catalana. I és combatre l'amnistia fins que van necessitar els vots de Junts. Involució és també impedir amb el PP que Xavier Trias fos alcalde de Barcelona. Perquè el seu progressisme sempre s'acaba allà on comencen els interessos del PSOE. I en el cas de Montsemínguez, allà on comencen els interessos familiars. No va dir vostè, president, que amb l'habitatge no s'havia de fer negoci? I amb el seu decret sàpiga que ahir va haver un desnonament a Barcelona. Per tant, ni lliçons de progressisme, ni lliçons d'habitatge. Lliçons cap. Mentre vostè canvia de bàndol segons les conveniències del PSOE, junts mai no canviem de principis. Sempre amb la democràcia, sempre amb la llibertat i sempre amb Catalunya. Moltes gràcies.

Per respondre té la paraula el president de la Generalitat.

Moltes gràcies, senyor president. Hi ha moments en què s'està avançada o no s'ha d'estar. I si s'hi sap estar, si s'hi sap estar i si no s'hi sap estar, no s'hi sap estar. Jo què vull que vi digui. Però miri, dues coses vi recordaré. Perquè vos tingui ben presents vostè i el conjunt de la ciutadania catalana. Si fos pel Partit Popular i per Vox, vostès avui no veurien recuperats o part dels seus companys no veurien recuperats els seus drets polítics. No ho vull dir. Els seus 7 vots han sigut necessaris, als 19 del meu partit també, als d'Esquerra Republicana també, als dels comuns també. No ho vull dir. Si fos pel senyor Feijóo i pel senyor Abascal, amb els que vostès, algun tracte sembla que tenen, no estarien vostès avui aquí.

Reflexionin si en aquest contexte és intel·ligent posar-se al mig. Reflexionin si en aquest contexte és intel·ligent ser equidistant. Equidistant de què? Dels que volen retallar l'autogovern de Catalunya? Dels que posen en risc el català? Dels que els neguen a vostès l'amnistia? Aquesta és l'equidistància que vostès defensen? Home, home, home, home. I la nova etapa que obrem Catalunya, que s'obre a Catalunya, és una nova etapa en què tothom ha de poder participar, i això. Ho desitjo i ho vull, i la ciutadania triarà. I nosaltres aquesta etapa volem que serveixi per parlar, sí, de l'accés a l'habitatge, i aquí tenim enormes diferències amb vostès, sí d'infraestructures, sí de pensions i sí de sanitat, és a dir, del benestar dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

És l'intervenció del president de la Generalitat en aquesta sessió de control. De seguida amb nosaltres també Oriol Junqueras. Però abans vull fer una ronda als agoristes per sentir també què és el que en pensen del que estem vivint, el que fa la llei d'amnistia i també aquest tema meu amb aquest text tan dur del Suprem cap al Constitucional, que no sé si us ha sorprès. Nacho. Aviam, sorpresa no,

i és habitual que moltes vegades els jutges facin afirmacions d'aquestes característiques. Una cosa és que és simptomàtic i és rellevant perquè és el suprem en relació al constitucional. Hem vist jutges, per exemple. Demanant a les seves pròpies sentències obrint la porta que el govern indulti alguns delictes d'altra naturalesa, no relacionat amb això, i per tant, normalment, els jutges ho fan. Que és simptomàtic, sí, que hi ha un conflicte entre el Constitucional i el Suprem. Home, doncs no s'oculta a ningú que, diguem-ne, el president del Tribunal Constitucional. Conde Pompidou d'una banda i un dels magistrats més notables del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, lideren diferents entorns dintre de la justícia i que tenen diagnòstics diferents del paper que han de jugar en un moment o altre. Però a mi el que em sembla en tot cas políticament més rellevant ara és que és evidentment la fi d'un cicle. Que a més a més coincideix amb la fi de la legislatura. Aquesta legislatura va començar justament per haver pogut pactar aquesta llei, allò que Pedro Sánchez fins i tot va anomenar l'Afer de la Necessitat Virtut, i que alguns, diguem-ne, han considerat una afirmació molt frívola. I doncs el cicle de la tramitació final i de l'aplicació i de l'execució de la llei d'amnistia coincideix en el temps i aquests tres anys si han servit per alguna cosa és per això. A partir d'aquí, jo com probablement a

diferència de molts els qui després es van sumar al carro, doncs creia i crec en la virtut de la llei d'amnistia, Una mica com l'Iceta, no? El Miquel Iceta dos mesos després dels fets de l'octubre ja parlava d'indults, no? Va perdre alguns diputats, per cert, per expressar-ho. Doncs jo estic en la mateixa hipòtesi. Sobretot perquè crec que en el curt plaça ha tingut un impacte, però que en el mig i llarg també el tindrà. Alguns diuen que negatiu. Jo crec que positiu perquè, diguem-ne, com a condició necessària però no suficient, amb la llei d'amnistia era important. La meva opinió per deixar de tenir segrestat emocionalment un espai polític, per la situació personal en aquest cas de Carles Puigdemont, deixar de tenir segrestat emocionalment un país, deixar de tenir un país anclat en uns fets que no haurien d'haver passat de l'any 17 i per tant doncs ara es poden produir nous moviments. Jo desconec la direcció d'algun dels moviments. És a dir, jo no sé junts a partir d'ara quina direcció agafarà. Home, hi ha algun símptoma. Perquè l'altre dia vam veure una fotografia d'en Jordi Turull amb Marta Pascal, que havien trencat peres, per dir-ho d'alguna manera, arran de l'any 18, i ara hi ha gent com Marta Pascal que sembla que està tornant a l'espai de Junts. Què significa això? Això ho sabrà millor el David,

perquè els coneix més i els té més estudiats.

La pregunta aquí és si Junts acosta Marta Pascal

o Marta Pascal a Junts. Bueno, se junta el hambre con las ganas de comer, és a dir, als dos els sembla una bona idea tornar a estar junts, perquè si no els sembles a les dues parts una bona idea, doncs segurament això no hagués passat. I el que jo poso sobre la taula és, això forma part d'un símptoma. D'alguna direcció que vol agafar Junts. Hi ha algú que té la hipòtesi d'escolta'm, durant els últims anys Junts ha estat liderat per gent que va socialitzar políticament durant el procés, fins i tot alguns d'ells d'una tradició política més aviat populista. I ara que ja tot això ha passat, ara és hora que els que tenim el gen convergent tornem a recuperar aquest espai polític i intentem ser allò que algun dia vam ser. Això és una hipòtesi plausible? Bé, jo la poso sobre la taula perquè en qualsevol cas només és plausible. Una vegada aplicada la llei d'amnistia, perquè sense l'aplicació de la llei d'amnistia aquest espai estava molt condicionat per tot el que ha passat l'any 2017. David.

Mira, la millor idea pel catalanisme i pel sobiranisme és ser majoritari, fort, solvent i eficaç, que ho ha estat durant molts anys de la història i doncs ara ho és menys. I per tant, crec que l'actual situació. Jo crec que el que estic d'acord és que això és un canvi d'etapa. Arribem acabarà el dia que el president Puigdemont finalment arribi després de les eleccions però acaba una etapa que estic des d'un punt de vista molt personal molt content per tots els actors que reben aquesta amnistia perquè és una reparació d'una cosa que mai hauria d'haver passat però tampoc crec que es pugui explicar que això és una gran victòria. Jo crec que això és una circumstància que ha segrestat el rellotge del país durant una dècada. I la notícia positiva és que a partir d'ara s'haurà de començar el debat de quines són les noves estratègies del sobiranisme, quins són els nous futurs, què és el que ha de passar a partir d'ara. Que fins ara estava segrestat per una circumstància absolutament injusta. Això ha tingut altres aspectes, per exemple, el de veure amb tota la seva potència la juristocràcia espanyola. Amb aquest últim tiroteig entre el Suprem i el Tribunal Constitucional, simplement es posa sobre la taula el que és la juristocràcia. Que té aquesta dècada és que ha quedat molt clar que la justícia espanyola és el que és i que, per tant, a base d'abusar d'ella, també l'han trencat, li han trencat la imatge i aquesta.

Avui el Suprem parla del Constitucional d'innecessària gran diluqüència o desig de maquillar un raonament invasiu. Eva. Si no fos tan greu,

parlo d'aquesta derrota entre els dos tribunals, seria, mirant-ho des de la barrera, seria gairebé de riure, no? No és de riure, evidentment, però bueno, jo sé que volia subratllar que coincideixo amb els companys que s'obren una nova etapa i també subratllar que aquesta nova etapa s'ha obert, gràcies, paradoxalment, a. Pel poder dels vots. És a dir, si aquí el Constitucional hagués tingut una altra composició, si el Congrés dels Diputats hagués tingut una altra composició, aquesta força dels vots, que al final és la força de la ciutadania, i dels partits independentistes, en aquest cas, que són els que van impulsar, no seríem on som. I això també posa les costures en l'aire de l'estat espanyol, que ho hem vist en aquests nou anys. Perquè el president independentista va ser un desafiament democràtic, un respost de manera antidemocràtica cap als ciutadans de Catalunya. Recordem, i vull tornar-ho a posar sobre la taula, votar no ha de ser mai un delicte. Ho és a l'estat espanyol encara. I això segueix siguent així. Per tant, el conflicte polític segueix obert. Ara caldran noves estratègies de l'independentisme per obrir aquesta nova etapa. I veurem com es configurarà aquest espai. Em sembla una de les coses més interessants que veurem en els propers temps. A banda, i deixem ja acabar, de celebrar absolutament, perquè aquests nou anys han significat no només un segrest emocional, com deia el Nacho, sinó també un segrest polític, però sobretot, una revenja dels poders de l'Estat contra els líders d'aquest procés, una revenja que ha tingut i encara té, en el cas de Salvador Jovell i els CDRs, unes conseqüències personals gravíssimes que mai s'haurien d'haver donat per resoldre un conflicte polític.

Montserrat. Vegem per endavant dues coses. Una, que jo estic d'acord en que tot això ha estat un desastre polític de primer ordre, posar en mans de la justícia, haver de posar probablement per alguns en mans de la justícia coses com aquestes, entre altres coses perquè s'havien dut a terme certes actuacions que el sistema, amb les lleis que tenia, les havia de jutjar si algú li demanava. És a dir, els jutges havien de jutjar i com es va establir en el propi Tribunal Suprem havien de decidir si era una desobediència, que és el que pensaven els líderes del procés que estaven fent, una sedició, que justament per aquest procés es va eliminar, però abans ja existia, o una rebel·lió. Hi havia tres interpretacions diferents, com en general n'hi ha. Una altra cosa, vagi per endavant, també. La lluita enconadíssima entre Tribunal Superior i Tribunal Constitucional és antiga. És a dir, n'hi ha. Els que ens dediquem a això sabem que han estat radicalment oposats, entre altres coses perquè cadascú d'ells creu que l'altre invaeix la seva competència, que són diferents perquè el Tribunal Constitucional no és poder judicial, tot i que entre els seus membres n'hi hagi, de vegades, membres de la magistratura. Clar, es deia ara, aquesta llei, que és el resultat d'una conjunció màgica per a l'independentisme, que és que els set vots fonamentalment de Junts eren necessaris, la pròpia Míriam Nogueras ho va dir, fa que tot això hagi derivat en el que hem vist, que la llei s'hagi posat, que el Tribunal Constitucional, amb aquestes majories que ara deia l'Eva, hagi dit que sí, que el Tribunal Suprem hagi dit que no, que en l'àmbit de la doctrina continua oberta, perquè molts de nosaltres pensem que des del punt de vista jurídic aquesta llei no hauria d'existir. Entre altres coses perquè es parla en ella que està feta per la normalització i ara estem parlant de quin serà el futur de l'independentisme. Si el futur de l'independentisme passa per dir que votar no és un delicte i que ho poden tornar a fer, estem a les mateixes. Allò que es volia fer no s'ha pogut fer. És que votar no és un delicte i es pot tornar a fer. La qüestió és com. El problema és que votar certes coses sí que s'ha considerat un delicte. Per això la llei d'amnistia.

I, per cert, els set vots de Junts van retardar l'aplicació de tot això. Recordeu el 2024, és a dir, es va haver de retirar el primer projecte de llei d'amnistia, és a dir,

per estratègies jurídiques diferents. Però penseu. Si la llei d'amnistia existeix, el que està dient és que el delicte sí ha existit. És a dir, el sistema.

És un perdó del delicte. És un perdó del delicte. No és que no existeixi, sinó que te'l perdono.

De fet, hi havia gent que deia en l'independentisme no admeto aquesta llei d'amnistia, i això és metodològicament molt coherent, perquè el que estic dient és que, efectivament, votar certes coses.

Si ho tornarà a fer o no, li preguntarem d'aquí a tres minuts al president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras. El Matí de Catalunya Ràdio.

Ricard Tostrell. Informació al consumidor. Entre els vins Reserva de Valdepeñas, vostè pot comprar vin al Bali a 3,70 euros o Pata Negra a 2,55 euros. Un 30% menys.

Aquesta tardor tens una cita amb l'Empordà. Del 22 al 25 d'octubre torna Brods. Quatre dies de música, arts vives, gastronomia i oli DOP Empordà per descobrir el territori d'una altra manera. Pobles que es converteixen en escenaris. Paisatges que es viuen, s'escolten i s'assaboreixen. Vine a viure a l'Empordà. Vine a Brots. Descobreix tota la programació a brotsempordà.cat Informar.

Cada notícia és una finestra per connectar amb el que passa. Però avui no n'hi ha prou amb saber-ho. Cal explicar-ho. Explicar. Només explicant-nos bé, adaptant-nos als nous temps, podem ajudar-te a entendre millor el món. Entendre. Entendre és obrir els ulls. Obrir la ment. Obrir la ment. Obrir la ment. Descobreix un nou univers informatiu. 3Cat Info. Informar. Explicar. Entendre. En Tito torna al teatre. M'encanta el teatre. Amb la Tat, en Jonsi i els Falalà. Hi, kids! Hi! I tenen preparat un espectacle amb molta música. M'agrada moltíssim cantar. Jocs i sorpreses. Titó, el musical, la superexcursió. Del 5 de desembre al 17 de gener. Consulten la informació al web del Super3. Entrades ja disponibles.

I aquest cap de setmana arriba una forta baixada de les temperatures. La previsió. No vols saber quan baixaran? Aquest any prefereixo comprovar-ho. Comprovar què? Comprovar que bé que s'està a casa.

Prepara casa teva per gaudir del fred. Fes teu l'hivern amb Bauhaus, el lloc on els millors productes costen menys. Bauhaus. Ben fet.

Ser agent rural és molt més que una feina. És conèixer el territori, protegir el medi natural i estar al servei de les persones. Si tens vocació de servei públic i vols formar part d'un cos operatiu especialitzat, proper i arrelat al país, fes-te agent rural. Nova convocatòria de 100 places. Tota la informació a gent.cat barra festa gent rural. Generalitat de Catalunya.

Sabies que, per reduir el colesterol alt, és important triar bé? I aquí hi ha una cosa clau, l'eficàcia dels esterols vegetals, uns dels responsables de la baixada dels nivells de colesterol. Per això, Danacol conté una combinació única d'esterols vegetals amb la màxima eficàcia demostrada. Així que, si has de triar, tria eficàcia. Tria Danacol.

Sóc francesa i fa sis anys que visc a Catalunya. Tinc un fill petit, però quan el renyo en francès no em fa ni cas. Un dia li dic en català, prou, no toquis això. I es va quedar parat com dient, això ha de ser important. Aleshores ho vaig entendre. El català és un poder. I em vaig apuntar a un curs per adults. Ahir em van posar una multa i crido al policia, prou, no faci això. I em diu, el català molt bé. La zona hablava, no tant.

Si vols aprendre català o certificar el teu nivell, t'informem sobre les opcions disponibles. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

L'endemà ha de quedar totalment lliure de qualsevol responsabilitat penal. Per l'1 d'octubre, primera entrevista que concedeix el president d'Esquerra Republicana a la Ràdio Nacional i Pública de Catalunya. Oriol Junqueras, bon dia i enhorabona.

Molt bon dia, molt contents, molt esperançats. Al mateix temps també apareix un sentiment d'una certa. Ràbia, perquè penses. Ràbia? Hosti, nou anys perseguits, represaliats, nou anys que t'impedeixen fer classes a la universitat, nou anys que no pots exercir la teva professió, nou anys que els teus fills tenen un pare que no pot fer la seva feina. Llavors, aquesta barreja de sentiments, que sens dubte predomina la satisfacció per la victòria política aconseguida per aquest país i per la causa de la democràcia, segur que domina això, però tots aquests sentiments també hi existeixen i també es barregen, i ara ens toca parlar de futur, en soc conscient, sobretot de futur, en soc encara més conscient, però potser també de tant en tant està bé explicar que la repressió ha sigut d'una brutalitat i ha tingut una afectació que va molt més enllà de les persones estrictament represaliades i que afecta les famílies, a moltes famílies d'aquest país, i que està bé avui recordar-ho i posar en valor la victòria política que aquesta amnistia representa.

Les conseqüències de la repressió també marquen el dia a dia de fer política? És a dir, a l'hora de fer certes coses hi ha més prudència?

Hi ha més tacticisme que abans? Jo crec que almenys en el meu cas no, però potser això ja va de sèrie perquè ja tens aquesta actitud i per tant no condiciona. Ahir jo volia fer una reflexió personal en el moment en què es va saber l'aplicació de la. De la llei d'amnistia, perquè em sembla que de tant en tant va bé fer una reflexió de caràcter personal i vaig voler recordar que la meva mare, la meva àvia, dos dels meus besavis, també van patir acusacions de sedició o de sedició i de rebel·lió, etcètera, etcètera. I ho explico perquè hi ha moltes famílies d'aquest país que els ha passat això exactament. Moltes. Una altra cosa és que a vegades això no s'ha explicat i, per tant, hi ha gent que no és conscient del que va patir el seu avi o la seva àvia o els seus. D'acord, d'acord. Però molta gent d'aquest país ha patit aquest tipus de repressió. I quan un estat, generació rere generació, l'única solució que pot aportar és la de la repressió, la de la persecució, és un estat profundament fallit. Els estats no poden basar tota la seva actuació, generació rere generació, en la repressió i en la persecució. I això també ens dona un motiu per l'esperança, i és que aquest país que ha sobreviscut a tantes i tantes generacions represaliades, perseguides, exiliades, empresonades, etcètera, etcètera, és un país que ha sobreviscut a tot això, vol dir que pot sobreviure a gairebé tot, i és un país que acabarà guanyant, i estem aquí per guanyar.

En què hi guanya el país amb aquesta amnistia? A partir d'ara es recupera una normalitat política? Es pot començar a parlar de tu a tu en el cos polític? De cara a un futur això et permet tenir debats molt més profuns que la repressió no permetia?

D'entrada el que permet és jugar amb unes condicions d'una mica d'igualtat. És a dir. La resta de partits polítics s'han beneficiat durant molts anys de que tenien els seus lideratges, el que els donava la gana, però els tenien a plena disposició i a ple rendiment. I, en canvi, aquí hi ha hagut espais que no han pogut jugar la partida en plenitud. Vostè no s'ha pogut presentar, per exemple, a les eleccions. Jo no m'he pogut presentar a cap de les eleccions. I, per tant, escolti, està bé que les condicions de joc s'igualin. Però, sobretot, és el fet de. Portar les decisions polítiques en el terreny de la política i posar-les en mans de la ciutadania, en mans del poble de Catalunya. I que les decisions polítiques les pren el poble de Catalunya votant i no les prenen uns jutges perquè la democràcia consisteix en que voti la gent, en que voti la ciutadania, no que uns jutges impedeixin que la gent voti. I crec que aquest és un pas molt rellevant, i un pas que haurem d'explicar, i haurem de posar en valor, i haurem de treure'n tot el profit del món, perquè estem aquí justament perquè Catalunya i la seva gent tinguin tots els recursos, totes les eines, totes les competències, i per tant, des del nostre punt de vista, les eines d'un estat. Per això som independentistes.

I en aquest mirar endavant, com faran la independència?

Doncs per fer la independència necessitem majories molt àmplies, majories polítiques, majories socials molt àmplies, majories en molts àmbits, perquè l'Estat està disposat, ho ha demostrat, a utilitzar eines no democràtiques. L'Estat està disposat a utilitzar porres, presons, exilis, etcètera, etcètera. Per tant, com que la partida nosaltres la juguem en termes democràtics i la contraparte està disposada a utilitzar eines no democràtiques, vol dir que nosaltres necessitem ser democràticament més forts encara. I per construir això, doncs el que hem de fer és que la nostra societat percebi que fem tot el possible per afrontar tots els reptes que la nostra societat té. Per això és tan important no parlar de sigles de partits polítics com ha passat durant setmanes i setmanes avorridíssimes en què només es parlava de les sigles d'aquest, d'aquell, de no sé què. El que hem de parlar és, aquest país, com es posa a construir pisos perquè la gent tingui un habitatge? Com ens posem a rehabilitar? Tenim una partida de 250 milions d'euros en els pressupostos per un pla que es diu Regenera, per rehabilitar de manera massiva habitatges a Catalunya. Doncs que el govern s'hi posi.

Però això, perdoni, senyor Junqueras, això genera més independentistes?

El que genera és una ciutadania confiada que les institucions estan fent tot el possible per resoldre els problemes que tenen. Que després hi ha problemes que van més enllà de la capacitat de qualsevol institució, segur, però la gent té tot el dret del món a tenir la percepció que les institucions fan tot el possible per resoldre els seus problemes quotidians. En temes d'habitatge, en temes de transport, en temes de salaris, en temes d'un pacte de rendes que permeti a aquest país. Afrontar els reptes de competitivitat que té al davant, perquè el món canvia cada dia i perquè si no afrontem aquests reptes, doncs cada vegada serem una mica més petits i cada vegada serem una mica més pobres, que de fet és el que en part està passant, és a dir, tenim un producte interior brut que no para de créixer. Però el Producte Interior Brut per càpita no para de baixar. Això ho hem d'aturar. I com s'atura? Doncs amb un gran pacte, amb un gran acord, que va molt més enllà del que pot ser una institució, segur, i que, per tant, implica empresaris, i a sindicats, i a autònoms, i a pagesos. I necessitem seure tothom d'aquest país i pensar com millorem salaris. I al mateix temps no perdem competitivitat. I això no és un automatisme, no és fàcil de fer, no és màgia. La màgia, malauradament o per sort, no existeix, exigeix molt d'esforç i nosaltres aquest esforç estem disposats a fer-ho al costat de tota aquesta gent que deia ara.

Vostè parlava ara d'un concepte que també ahir el president de la ciutat en feia referència just en aquesta cadira on és vostè. Parlava de confiança amb les institucions. Veiem el que està passant, per exemple, a París. Veiem una generació frustrada. Perquè veu com la vida cada vegada és més cara, el cost de la vida és més cara, com l'accés a l'habitatge té moltes dificultats i com les esperances, aquest futur que puguin imaginar la generació més jove, doncs s'esvaeix per uns condicionants i unes oligarquies mundials i tecnològiques que devasten moltes vides. És important també, per tant, que la política que puguin exercir, aquesta política independentista que vostè diu, generi aquesta confiança, no trenqui la confiança en la institució.

Les institucions han de jugar un paper molt rellevant. Nosaltres som simultàniament profundament revolucionaris en el sentit que volem transformar profundíssimament la realitat, però també som clarament institucionalistes perquè sabem que la realitat es transforma en gran mesura des de les institucions. Quan les institucions fracassen, fracassen les societats. Són les societats a través de les seves institucions les que han construït els instruments més gloriosos de la civilització occidental en termes polítics, almenys, que són la democràcia i l'estat del benestar. Ens hi juguem la democràcia i ens hi juguem l'estat del benestar. El que està passant a França ho demostra quan es trenca aquesta confiança, quan es trenca aquest acord tàcit, obre les portes als monstres. I quan, després del maig del 68, en molts aspectes, doncs molt simpàtic i molt gloriós, qui va guanyar les eleccions va ser el general De Gaulle. I després de les protestes universitàries amb tota la raó del món als Estats Units el 68, qui va guanyar va ser Nixon. I Nixon no era un prodigi de simpatia. Per tant, anem molt amb compte en generar segons quines pulsions, perquè aquestes pulsions sovint alimenten justament el contrari del que voldrien evitar.

Això se'ls podria reatreure també als independentistes que han promès alguna cosa que no han pogut aconseguir i que han

alimentat finalment l'extrema dreta catalana. Hi ha una diferència colossal. Que és que nosaltres el que vam dir que faríem ho vam fer, un referèndum. I si no va poder anar més enllà, va ser per les hòsties i per la presó. Per tant, no és que nosaltres no arribéssim a sinó que els altres van utilitzar eines no democràtiques per impedir-ho.

Per tant, tots plegats. Això ha portat al que ha portat, que és que Aliança Catalana li disputa la segona posició al Parlament en les properes eleccions,

segons les enquestes. Jo crec que aquí hi ha un matís molt important. Aliança Catalana representa a Catalunya allò que representen altres formacions d'extrema dreta, reaccionàries, en molts altres llocs d'Europa. I justament a Catalunya ha arribat molt més tard que la majoria d'Europa. Per què a Catalunya ha arribat més tard? La notícia no és que ha arribat. La notícia és que ha arribat molt més tard. Per què ha arribat molt més tard? Jo crec que per dues raons. Una, perquè a Catalunya mai no havia existit un fenomen d'aquest tipus. Mai. Perquè a Catalunya s'han orgullit, durant generacions, de ser un projecte polític obert, transversal, inclusiu. I per una segona raó. Justament perquè la causa de la independència va contribuir en enorme mesura a vehicular moltes expectatives i a frenar l'aparició d'aquest tipus de fenòmens. Llavors, Alianza Catalana no és. Fruit del procés del referèndum del 2017. Justament, el referèndum del 2017 el que va fer és atrasar molt en el temps l'aparició d'un fenomen com Alianza Catalana. Alianza Catalana, per què afableix la causa de l'independentisme? Perquè quan tu tens un partit polític que odia la meitat de la seva societat o més. I que només és agressiu amb els més febles, i que només culpabilitza els més febles, és impossible construir majories sòlides. Per això dèiem que si els serveis secrets espanyols haguessin hagut d'inventar alguna cosa, haurien hagut d'inventar alguna cosa semblant a Aliança Catalana.

I per tant, la causa de Catalunya és la causa justament al contrari. I això ho he sentit dir a gent molt diferent. Ho he sentit dir al Jordi Pujol i no ho he sentit dir al Josep Benet perquè fa molts anys que és mort. Però la gent que ha construït molts dels aspectes positius d'aquest país ho tenen claríssim. I nosaltres també. Segons Últim CEO, vostè és el líder millor valorat. Això està molt bé i hem de. Està molt bé sobretot perquè entenc que el que reflexa és la confiança de molta gent d'aquest país en que cal construir un projecte que vulgui ser un projecte de majories, un projecte inclusiu, un projecte integrador. Per tant, més enllà de la consideració de caràcter personal, que evidentment jo la celebro, només faltaria, està molt bé. Tenim el líder més ben valorat a nivell de l'Estat, que és el Gabriel Rufián, i el líder més ben valorat de Catalunya, que seria el Junqueras, i no ens assemblem. No parli amb tercera persona, eh? No, no, soc jo mateix, collons. Però no em facis dir paraulotes. I som dues persones segur molt diferents. Molt diferents. I en canvi som els més ben valorats cadascun en l'àmbit de l'Estat. Què vol dir? Doncs que Esquerra Republicana és un partit que està bé, perquè si aconsegueix tenir els dos líders més ben valorats, un a l'Estat i un a Catalunya, i no s'assemblen gaire entre ells,

encara que segur que tenim moltes semblances, vol dir que la marca és una marca poderosa.

Ara hi entrarem, les semblances i les diferències amb Gabriel Rufián. Però sobre això, no sé si vostè interpreta també.

Totes les semblances són importantíssimes, totes les diferències són irrellevants.

Ara hi entrarem, no us preocupi. Però no sé si vostè també interpreta aquesta puntuació en el fet de fer política útil. És a dir, Esquerra Republicana durant aquests anys de de final de repressió no ha renunciat a ser clau en la governabilitat, en decidir, per exemple, pressupostos, en ser útils en matèria d'habitatge, en fer propostes al govern pel que fa a l'educació. No sé si vostè interpreta que aquesta és la clau que ha fet que Esquerra Republicana estigui on està. Sí, ho interpreto així.

Per què? Perquè l'objectiu de la repressió és justament fotre't en un racó. És portar-te en una situació dominada per la ràbia, que deixis de ser útil a la gent perquè estàs tan enfadat per allò que t'estan fent que ja no intentes ser útil a ningú. Això vol dir que has hagut d'amostegar molt la llengua i fer coses que potser no hagués fet per instint. Esquerra Republicana el que ha fet és, bueno, escolta, hi ha repressió, d'acord, és una repressió injusta, d'acord, és una merda aquesta situació de repressió, d'acord, però nosaltres estem aquí per servir el poble de Catalunya. Estem aquí per intentar ajudar en tot allò que puguem. Per això no ens hem aturat ni un moment a l'hora d'intentar trobar solucions en l'àmbit de l'habitatge, del transport, en l'àmbit de l'energia, en l'àmbit de la indústria, a intentar ser útils en tots els aspectes possibles. I crec que això està bé i que la principal victòria sobre la repressió és no haver renunciat en cap moment a intentar ser útil al poble del nostre país. Com està la relació amb Gabriel Rufián ara mateix? Jo crec que molt bé, però aquesta és una pregunta que m'han fet moltes vegades, que jo sempre responc de la mateixa manera, que celebro que me la tornin a fer perquè així la puc tornar a contestar. Molt bé. Les relacions canvien

i a vegades poden estar molt bé, a vegades no tant, per tant és normal que

li anem fent la pregunta. Sí home, està molt bé, està molt bé. Hi ha coses que canvien, però les coses realment importants no canvien gairebé mai, i per tant les relacions amb el Gabriel estan molt bé.

A vostè li va fer la sensació que podia arribar a plegar la setmana passada, tal com va afirmar ell? No.

Gens. Però jo sempre he dit que Esquerra Republicana es presentaria com Esquerra Republicana i només com Esquerra Republicana i que el Gabriel seria el cap de llista d'Esquerra Republicana en el Congreso de los Diputados. Sempre ho he dit. M'ho han preguntat durant mesos i mesos i mesos. No sé si m'ho preguntaven amb l'esperança que no acabés passant, però vaja, jo ho tenia claríssim i així ha sigut, afortunadament, sí. O sigui, tenen molt bona relació i

Gabriel Rufián no li va dir el que va expressar ell que s'havia plantejat deixar-ho. Tenim molt bona relació,

diu moltes coses, però jo estava segur

que no ho deixaria. Ara Colau, en aquest programa deia això la setmana passada.

Jo li vaig demanar a la direcció del meu partit, de Comuns, que contactés amb la direcció d'Esquerra. La resposta va ser, no volem ni seure a parlar. I llavors, davant d'això, jo sí que puc animar molt a Gabriel Rufián a que faci la batalla dins del seu partit, perquè jo crec que ell té l'ascendència, ara té la força del suport popular.

No sé com va viure. És millor que no diguis res, no?

No sé com va viure. És millor que no diguis res, no? Perquè jo crec que són declaracions que es qualifiquen per elles mateixes, diguem-ne.

Per què els comuns no estan en aquest projecte d'Esquerra Republicana, on Podem, per exemple, sí que hi és, de forma molt independent, renunciant a presentar-se a aquestes eleccions a Catalunya?

Perquè el món dels comuns i el món d'Esquerra Republicana representen coses molt diferents. I amb el de Podem, no? Amb el de Podem, també. Però hi ha una diferència. Colosal, que és que Podem ha dit que no es presenta a Catalunya. Si els comuns haguessin presentat una proposta de no presentar-se a Catalunya? Ah, bueno, sí, clar, si la gent es presenta i demana el vot per Esquerra Republicana, gairebé ningú li direm que no, d'acord? La diferència és colosal. És a dir, aquella gent que li cau bé Podemos, sap que pot votar Esquerra Republicana perquè Podemos demana el vot per Esquerra Republicana. No es president de Catalunya i demana el vot per Esquerra Republicana. I aquella gent a qui li cau malament Podemos, en aquesta taula deu haver-hi algun tertulià que a Podemos no li cau especialment bé, ha d'estar eufòric, ha d'estar eufòric, perquè hem aconseguit que Podemos no es presenti. Per tant, escolti, un cop més Esquerra Republicana ha trobat una fórmula que dona satisfacció en aquells que estan a favor de Podemos i aquells que estan en contra de Podemos. Però a canvi de què? No, en canvi d'una cosa molt senzilla, que hi haurà cinc persones, una de les quals en posició de quasi sortida, és a dir, de quasi ser electa, i que figuren com a independents en la llista d'Esquerra Republicana. Qui serà aquesta persona? És una regidora de l'Ajuntament de Sabadell. De Podem. De Podem. Ja està, però jo crec que és una solució magnífica.

Per Esquerra Republicana, sens dubte. No sé si això satisfà per això la voluntat de Gabriel Rufián.

Jo crec que Gabriel Rufián, en la mesura que és el candidat d'Esquerra Republicana i que Esquerra Republicana està encantadíssima, ell també ho està.

Li ha sorprès que hi hagi veus internes d'Esquerra Republicana que hagin estat decebuts amb el paper de Gabriel Rufián?

Però a mi no em sorprèn res, entre altres coses perquè Esquerra Republicana és un partit molt divertit, en el qual tenim gent de tota mena i alguns dels que són crítics amb no sé què són molt amics meus i alguns dels que són crítics justament amb el contrari són molt amics meus. És a dir, jo és igual, amb el Joan Puig tinc molt bona relació i es rondineta i protesta tot el dia i tal, però bueno, jo hi tinc bona relació. Joan Tardà també protesta, sí? Però jo hi tinc una relació magnífica, i protesten justament en direcció contrària. Jo els he vist asseguts junts en els Consells Nacionals, l'un dient blanc, l'altre dient negre, però els dos allà, algun al costat de l'altre, sortint i sortint. Doncs està bé, està bé que siguem un partit així, dinàmic, variat i divertit, i està molt bé que la gent pugui expressar les seves opinions, i a un li agradarà una mica més, a l'altre una mica menys, però tots sabem que l'únic important és Catalunya.

Aquest dissabte, per exemple, hi haurà un acte amb Irene Montero i Gabriel Rufián a Barcelona sense cicles. Això vol dir que en aquesta campanya electoral veurem actes d'aquests dos candidats a Catalunya sense les cicles d'Esquerra Republicana? Veurem dos actes a Catalunya. Els d'Esquerra Republicana i els de la parella?

No, no, no vull dir. Veurem molts actes d'Esquerra Republicana i dos actes en els quals hi haurà el Gabriel i la Irene Montero. Sense cicles? En principi sí, sense cicles, en principi sí. Sí, sí. Però bueno, forma part de la lògica d'un partit polític, que és Podemos, que no es presenta a Catalunya. I que davant el vot per Esquerra Republicana està bé. Ho voldrien tots els altres, no? Pregunti'ls als altres partits si voldrien que un tercer no es presentés i que demanés. Està bé, està molt bé.

Deixem preguntar-li de què aniran aquestes eleccions. Ahir el president també deia que aniran de democràcia o autoritarisme. Vostè ho comparteix?

Jo crec que sí, sí, sí. Però des de la perspectiva de Catalunya, van de Catalunya. I això no ho podem oblidar mai. És a dir, al final, la qüestió de la democràcia i la qüestió de Catalunya són molt sinònimes. Catalunya sempre ha estat al costat de la democràcia al llarg de la història. La millor manera de defensar Catalunya és defensar-la democràticament. Però també és molt important recordar que la millor manera de defensar la democràcia és defensar Catalunya. Per això el vot més útil és el vot d'ERC. Perquè aquí el que estem defensant és Catalunya. I a l'hora de defensar Catalunya, totes les enquestes diuen, totes, totes, totes, que el partit més útil és ERC. Per totes les raons que acabem de dir. Perquè Esquerra Republicana no ha renunciat en cap moment a intentar trobar solucions en l'àmbit de l'habitatge, del transport, de la indústria, de l'energia, dels salaris de la gent, perquè la gent arribi a final de mes, etcètera, etcètera. Per tant, jo crec que en enorme mesura van de defensar Catalunya.

Deixi'm posar-li dos documents. Un és el de Xavier García Oriol, ara mateix al Cafè d'Idees ha parlat de vostè i d'això.

A mi em sembla que el Junqueras forma part d'una classe política del passat. Té un discurs ja antic, poc creïble. I intenta fer aquest tipus de comentaris que jo crec que demostra que està allunyat de la realitat.

És que tant m'agrada opinar sobre el que opinen els altres, però trobo que és molt avorrit i matarem a l'audiència d'avorriment. El que volem és que l'audiència. Vostè és antic? Segur que en molts aspectes sí. Tinc 57 anys, mai n'havia tingut tants com ara, i per tant, des d'aquest punt de vista, segur que sí. Però crec que això li passa a la majoria dels humans, diguem-ne, que els que tenen la sort de no morir-se pel camí tenen més anys del que havien tingut mai en cada moment de la seva vida. I. I les coses antigues a vegades són molt valuoses. Vostè va estudiar una carrera que anava d'això. Jo soc historiador. I normalment les coses antigues tenen un cert valor. Però més enllà d'això, sobretot, em sembla que el que sempre és modern és defensar la causa de la democràcia i del benestar de la gent. I ja està. I no cal entrar en més qualificatius. El senyor García Albiol s'ha pogut presentar sempre a totes les eleccions que li ha donat la gana, ja està, i ha fet molt bons resultats, sí, sens dubte, està bé, està bé, i hi ha alcaldes que fan molt bons resultats com alcaldes. I això no vol dir necessàriament que facin bons resultats en d'altres àmbits quan s'hi presenten. Però s'ha pogut presentar sempre. Doncs escolti, ara ens hi podrem presentar tots. Ja està. I han viscut molt bé. Molt bé, han viscut molt bé gràcies a la repressió. Han viscut molt bé traient-se del davant en aquells que els feien més por. I com deia ahir, ens han tingut molta por. I ens tenen molta por. I si no ens haguessin tingut tanta por, i si no ens tinguessin tanta por, no haurien sentit aquesta necessitat desesperada fins i tot de prohibir-nos fer classes a la universitat. El fet que necessitessin prohibir-nos fer classes a la universitat demostra la magnitud de la por que ens tenen. I jo hi volia aclarir-ho. Fan bé, fan bé detenir-nos-en. Fan bé, perquè som els seus principals rivals. Perquè a l'hora de destruir l'estat del benestar, a l'hora de destruir les prestacions socials, a l'hora d'amenaçar els drets de la gent, no trobaran cap rival més formidable que nosaltres. Cap. I per això ells han sigut molt conscients i han demanat que uns altres els fessin la feina bruta. I com que sabien que no ens podien derrotar a les urnes, ens han tancat a la presó. Si ens haguessin derrotat a les urnes, no haurien necessitat tancar-nos a la presó. Ens van tancar a la presó perquè nosaltres els guanyàvem i ells perdien. I això és el que tornarà a passar.

I l'altre element que voleu posar sobre la taula és el fet d'aquesta imatge que ha circulat aquest cap de setmana del pató de Pedro Sánchez amb la seva dona. Òscar Puente ha dit que és el partit de l'amor, el PSOE. Per tant, veig que ja té un competidor pel que és l'amor. Vostè va dir que el juncarisme era amor. Doncs sàpiga que hi ha d'altres que diuen que ara és el PSOE l'amor.

Però la tradició té un cert valor, diguem-ne, igual que el té el Nadal, no? I la Diada de Reis, i tot plegat, i per tant, més val l'amor de tota la vida.

Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana, des d'ahir definitivament amnistiat pels fets de l'octubre del 2017. Gràcies per acompanyar-nos i fins aviat.

Gràcies, i Catalunya guanyarà.

Estrès per la feina, nervis per un examen, tristesa per una pèrdua. Són emocions normals de la vida que ens poden fer patir, però no són trastorns de salut mental. Identificar el que sentim és el primer pas per poder-ho gestionar. I si no te'n surts, demana ajuda. Perquè comprendre el malestar emocional també és cuidar la salut mental. Pacte Nacional de Salut Mental. Generalitat de Catalunya.

El cos sap el que necessita. I quan et demana caldo, no en vol un de qualsevol, sinó aquell caldo tan bo, amb aquell sabor natural de veritat, que ens alimenta, ens reconforta i ens fa gaudir. Per això, quan el cos et demana caldo, dóna-li el que es mereix. Aneto. El caldo que et mereixes.

Pensa en la nit de Cap d'Any sense ningú amb qui celebrar-la. La soledat no desitjada fa la vida menys vida. Participa la Setmana contra la Soledat de Sant Joan de Déu.

No t'encallis amb les mates, amb la història, amb la química. No t'encallis amb les llengües, amb l'economia, amb la literatura. Sigui quin sigui el dubte, repte o problema, tens vídeos que t'ho expliquen de manera fàcil, ràpida i en català i supervisats per mestres i professor. A l'ESO i al batxillerat no t'encallis. Amb 3CAT Campus. Disponible a la plataforma 3CAT, a YouTube i a les xarxes socials.

Tu no decideixes quant costa el carburant, però sí que pots triar la tecnologia híbrida de Dacia i estalviar fins a un 40% en combustible. Ara disponible a tota la gama. Vine als dies únics Dacia amb ofertes especials fins al 28 d'octubre. Demana cita a Dacia Ponés. Descobreix-lo a la xarxa d'Àsia de Catalunya.

A Cotet, tornem a connectar-te amb la vida. Ara, descobreix l'únic audiòfon del món amb tecnologia auditiva invisible. Intel·ligent, invisible i connectat. Vine a Cotet i prova'l. Cotet, una nova forma de sentir. Cinq mesos després d'acabar l'Expedició Tramuntana, ens retrobem amb els 16 concursants. Voleu conèixer tots els secrets d'una aventura tan especial? De vegades fèiem caca compartida. O sigui que a l'escola seva. Doncs que comenci el joc.

Em va sentir fatal. Burro, burro.

La travessa Expedició Tramuntana. El retrobament.

Dimarts 27 a la plataforma 3Cat. El Tot Costa, cada tarda portem una selecció musical lligada amb l'actualitat.

ACDC, ACDC i una mica de rock and roll en general.

També sonen altres coses. Manel, Dua Lipa, Mushka. Sí, i també la Mint.

Hello, what's up? Flick, Manolo, Mourinho. Por qué? Dani Sanabra, Marta Corredera, Santi Jiménez. El millor de cada casa per comentar el que està passant al món de l'esport.

Efectivament. Tot Costa, amb Jordi Costa i Sònia Gelmà. Un programa de música que parla d'esports.

I de tant en tant, fins i tot a l'inrevés.

De dilluns a divendres de 7 a 9 del vespre.

Avui a l'aura del Matí de Catalunya Ràdio, l'empresari David Madí, la periodista Eva Pomares, la degana de la Facultat de Dret de la Universitat Internacional de Catalunya Montserrat Nebrera i el politòleg Nacho Corredor.

I després d'aquesta entrevista amb Oriol Junqueras, no sé què us ha semblat tot plegat. David? Bé,

doncs l'he vist allò molt en forma. L'amnistia l'hi senta bé, per dir-ho ràpid. Hi ha una cosa que ha dit humanament i que jo l'entenc, perquè a mi m'ha passat el mateix. Quan t'arxiven alguna cosa, quan en aquest cas et donen l'amnistia, molta gent et felicita, molta gent està contenta, i més està contenta genuïnament, I tu tens un sentiment de ràbia o de mala llet perquè saps la injustícia que s'ha comès, saps tot el que ha passat, saps totes les conseqüències en cadena que ha tingut. I ho ha dit i l'entenc perfectament perquè és una cosa que passa. Dit això, crec que encara no són prou conscients que això marca un canvi d'etapa i que serà obligat per tots i per tots els actors, serà obligat, i si no se'n donen compte a la història els passarà per sobre, que s'ha d'obrir una nova etapa amb unes noves estratègies en el conjunt del sobiranisme, en el conjunt d'això. Avui, segurament encara no, però ja fa molt de temps que. Que la pàgina del procés està superada i avui es materialitza el començament d'una nova etapa i n'hauran d'estar molt atents perquè si no perquè hi ha una cosa que s'ha de dir, és a dir, si ens situem el dia avui som 21 d'octubre. Si ens trobem el 21 d'octubre del 2017 i avui el 21 d'octubre del 2026, fruit de tot això, Catalunya està millor o pitjor, no? I jo crec que hi ha hagut una paràlisi històrica en aquesta dècada i que ara toca sortir d'aquí. I després la segona part, que no la pensava comentar, però com que se m'ha referit directament amb el tema aquest del Rufián i de Podemos, que això ja és més l'actualitat electoral estricta, jo crec que ho explica amb un somriure i que tothom que sap d'això de la política sap el que ha passat aquí, sap els polsos que hi ha hagut. I sap que és això, i jo crec que és bastant incompatible tenir un candidat que fa d'ajudant de l'Stalin de Vallecas i dir que la prioritat és Catalunya. I això és una contradicció, però que ja ho valoraran el dia després de les eleccions, a veure com queda el pati.

Jo també l'he vist, com el David, amb una forma estupenda, política, també personal, se li notava a la cara. I és normal, és a dir, la repressió al final sí que té uns condicionants polítics obvis, ja ho hem dit abans, però també personals. I això, una societat democràtica, tant si eres independentista com si no, ho ha de poder entendre. És a dir, ha de poder entendre que la repressió, sobretot dels lideratges polítics, és una qüestió absolutament antidemocràtica. Dit això, jo crec que ha dit coses que no han sortit de la línia política d'Esquerra Republicana, i amb això difereixo del David. És a dir, sí, evidentment, es tanca un procés històric, bueno, quan hi siguin tots els representants aplicats a la llei d'admissió, recordem-ho, però es tanca. En el cas és un gest que ja és imparable. És un gest que és imparable i, per tant, es tanca un procés històric de 10 anys, d'acord, i s'obre, per tant, lògicament, una nova etapa. Però el que ha explicat avui Junqueras és una línia de continuïtat. I també amb la mateixa, diguéssim, candidatures al Congrés amb el tema rufiant. Una línia de continuïtat perquè al final, ara mateix, Esquerra Republicana està posant, des de fa anys, l'èmfasi i li està donant resultats segons les enquestes, l'èmfasi en. Les coses que importen a la gent. És a dir, què importa a la gent? L'habitatge, les infraestructures, el canvi climàtic, els pagesos. Tot aquest tipus de coses que són les que permeten enfortir i mantenir una societat. Per tant, res nou sota el cel. Oriol Junqueras, a més a més, després del Congrés, en aquests moments, internament, té el partit alineat. Sempre hi ha discrepàncies, i més en un partit tan democràtic com Esquerra, ell ho ha dit, no? I ha fet broma en els Consells Nacionals perquè fa el tardà i tot això. Esquerra Republicana és un partit tan plural com ho és la societat catalana, perquè en altres partits hauria estat absolutament impensable mantenir dos perfils alineats, com és Rufián i com és Junqueras. En altres partits això no funciona així. I Esquerra Republicana funciona així perquè és un reflex de la complexitat de la societat. I jo crec que aquest també és un dels seus grans valors. Per tant, he vist un Junqueras absolutament en forma, que a més a més, la següent etapa, ell ho ha dit públicament, que es vol presentar a la presidència de la Generalitat, Per tant, tot això que deies, David, d'anar a passar pàgina, els electors decidiran, en aquest cas els militants d'Esquerra Republicana i també del PSC, però el següent escenari d'aquí un any i dos anys, encara no, serà veure, suposo, Illa i Junqueras com els dos principals candidats a les eleccions.

I Uriols. I Uriols. Entenc el teu entusiasme, però de continuïtat no n'hi podrà haver, perquè la història va sempre cap endavant. I hi ha una cosa que és una evidència, és a dir, el sobiranisme fa 10 anys estava en el seu conjunt en majoria absoluta, absolutíssima, amb un projecte clar, i avui està. El sobiranisme, com tu saps, molts. Sociològicament segueix sent majoritari però hi ha un problema aquí darrere.

El sobiranisme es va nodrir de l'oportunitat de futur que molta gent va veure per construir un nou país.

Perquè tenia un projecte. I tenia un projecte, efectivament.

I tenia una estratègia. Tots els actors del sobiranisme, tots els actors de l'autodeterminisme, i crec que en això tu i jo estarem d'acord, tots els autors del sobiranisme, ho ha dit també Junqueras, acords transversals, es necessitaran acords transversals. I, de moment, portem una legislatura, sobretot en el Congrés, sobretot en el Congrés, de mà estesa, per exemple, amb el nou finançament, de mà estesa Esquerra Republicana amb alguns d'aquests actors com ara Jons, i la mà, o amb la pròpia llei d'amnistia, en els seus inicis de tràmit, que no, aquesta mà estesa no ha estat atesa. Per tant. Jo coincideixo que hi ha d'haver acords transversals si el sobiranisme vol seguir sent una eina útil. I si no, cada partit farà la seva, que és el que està passant els últims anys.

Que és el que està passant els últims anys. Des de l'octubre del 2017. Però veuràs com el propi cos social i electoral o se li dona una nova estratègia amb plantejaments diferents perquè. Ho sento molt, eh? De ho tornarem a fer, això no té cap credibilitat. És que estem d'acord en això. Per tant, hauran de generar noves estratègies i això jo crec que serà imparable perquè si no els generaran des de fora. Estic absolutament d'acord amb les noves estratègies, veurem com són. Nacho i Montserrat.

Bueno, estan mirant ja, no? És un símptoma de les noves estratègies que un partit com Esquerra Republicana tingui militants de Podem a les seves llistes electorals. O és un símptoma que veiéssim fa uns dies unes fotografies de l'actual secretari de Junts amb la exsecretaria general del PDeCAT, que era el partit del que després va néixer el nou moviment, tornant-se a posar d'acord. Tothom està articulant noves estratègies ara. Des de la perspectiva sociològica, avui les majories a Catalunya són diferents. I això és el que potser ens fa que en aquest nou escenari, escolta'm, que veurem Esquerra Republicana entrar al govern d'aquí uns mesos? Si hi ha un govern de PP i Vox. I a mi no em sembla una bogeria. Que veurem un escenari similar al 2003 en com va articular la Generalitat de Catalunya amb el PSC, amb Esquerra, etcètera, la seva estratègia en oposició a un govern de dretes a Espanya. Que ho veurem. Bueno, doncs són escenaris que en aquests moments justament estan en joc. En aquests moments el que és evident és que la majoria del Parlament no és independentista. I que fins i tot els partits independentistes estan entenent, alguns explicitant-ho més, altres menys, i altres, diguem-ne, sense estar del tot d'acord, tots els que hi formen part. Que estem en un altre moment i que de la mateixa manera que hi ha partits, no sé, socialistes a l'Europa capitalista i que no apliquen quan governen programes socialistes perquè no és possible, no té cap sentit, no hi ha majories, etcètera, etcètera, doncs a ningú se li demana que renunciï als.