El matí, de 9 a 10 h (L'àgora) - 23/10/2026

Una cosa semblant al final dels anys 90. Va passar una cosa semblant, no hi havia intel·ligència artificial o estupidesa natural, que no se sap mai quina de les dues és, no? Però jo recordo aquell aznar carregant trabocades contra Felipe González, no? I després hi va haver un director d'un diari madrileny que va dir, bueno, potser ens hem passat una mica, no? I hem rebassat una mica els límits. Hi ha un llibre del llibre de Tir Levitz que tothom cita molt a Madrid, no? Que diu que hi ha uns guardarrails a la democràcia que no s'han de trepitjar. Doncs els estem trepitjant tota l'estona, els hem de passar de llarg tota l'estona, i és una deriva nord-americana en el pitjor sentit, perquè mira que hi ha coses bones als Estats Units, però en el pitjor sentit de tots.

Jordi? M'agrada molt l'òptica que li dona el Claudi d'anar una mica enrere, perquè jo crec que el cas del PP s'ha d'estudiar, del pas d'aliança popular al PP, i és a andar precisament que els explica, diguem-ne en aquells nostàlgics, Ells diuen nostalgis, però són franquistes, que els intenta explicar que aquí hi ha una nova generació de dretes que intenten equiparar el partit a la dreta europea normalitzada i que han de fer un esforç, si mai volen guanyar el PSOE i governar Espanya, que hauran de fer un esforç de contenció. I és així com el PP es converteix en una dreta moderna en el seu moment. Què passa? Que el propi Aznar, que és qui fa això. Un cop és president, li surt la cosa de dintre. I és des de l'esperança aquí, recto o plegat, que es creen productes indirectament que afavoreixen Vox, que afavoreixen la Iuso, i que en aquests moments el PP no està controlant que l'extrema dreta ja és Vox. I per tant ells, a més a més que aquí, la política, ara estem en una política d'extrems, el pèndol va molt ràpid d'un costat a l'altre, però sembla que la gent s'està oblidant que cada vegada que el pèndol es mou d'un costat a l'altre, per on passa més vegades, és pel centre. I llavors, en unes eleccions en què el PP està condemnat a pactar amb Vox si vol governar, jo crec que intentant evitar aquesta fuga de vots cap allà, està encarint el pacte de després. I molt probablement el que hauria de fer Feijó és fer créixer la suma, no anant a canibalitzar Vox, sinó intentant donar una versió alternativa a l'extrema dreta, que a més a més seria molt més coherent amb el personatge que el propi Feijó intenta vendre de si mateix o que ell mateix va ser quan era president de la Junta. En aquest sentit crec que el PP no ho aconsegueix perquè l'aparell del PP els encantaria ser de Vox. És que jo vaig aquí. Jo venia aquí. I llavors, per exemple, aquest tema de les pensions no surt directament per Feijo. Li treuen. El tema de Milei no ve de Feijo. Li porten. És a dir, hi ha un gran descontrol de la campanya perquè la maquinària i el PP són de Vox. És a dir, és allò de dir O els agradaria ser. Això ens havia passat en moltes èpoques que es deia, per exemple, a Convergència i Unió, molta gent que deia, és que us torneu locos perquè us encantaria ser els d'Esquerra. O ser independentistes. Sí, sí, sí. A mi passava Esquerra amb el complex de, ostres, ara la CUP són més d'Esquerra i més indepes. Sempre passa que el més orgànic està més polititzat i en algun sentit és com més pur. Més genuí, sí. Exacte. Però a l'hora de. No, no, no, perdó. A buscar vots, precisament, tu has de fer un exercici que per això Espanya es fan tan malament les primàries i es fan tan bé els Estats Units. Els Estats Units fan les primàries dos anys abans. Per què? Perquè tu per guanyar les primàries has d'anar a guanyar el nucli, cosa que et radicalitza, però llavors tu necessites dos anys per recentrar-te i fer una oferta de país. Ara estem tothom en el nucli i, per tant, abandonant possibles electors. En aquest cas, és el gran error que jo veig en el que està fent Feijo.

Feijo ha dit que es carrega la igualtat. Tània?

Bé, ha dit que no tindrà rang de ministeri, que diu que no necessita, per exemple, una ministra parlant d'anar redondo, que treballi de 8 a 3 i se'n vagi a Valladolid a passar la tarda i que, per tant, posarà aquestes competències amb d'altres, és a dir, ja no ho trobarà com han fet els governs socialistes per donar-li entitat de ministeri. I li ha preguntat a Imar Bretos si es considera feminista. Aquesta és la resposta.

¿Cómo no voy a ser feminista si me he criado en mi casa con muchas más mujeres que hombres?

Doncs aquest és l'argument sobre pensions.

Tengo un amigo catalán, tengo un amigo catalán, ¿cómo no voy a entender lo que es Cataluña?

Us recordo que a l'Hormiguero li van dir si havia après anglès i ell es va excusar dient que era d'una aldea gallega on l'escola no feien francès de segona llengua.

Escolta, sabem si aniran a la revuelta al Partit Popular, Tània, perquè tenen invitació

també per anar-hi, no? Convidat està. Ahir David Broncano deia, però, que no havien obtingut cap més resposta. És veritat que de col·leu a xarxes els havia dit que sí que hi aniria i li va demanar fins i tot a Pedro Sánchez que l'ajudés a que hi anés Feijó o, com a pla B, Cayetana. Pedro Sánchez va dir que no era la persona més indicada per convèncer-se. O a Bascal, no? A Bascal també està convidat, no? Tots, tots. Ha convidat a tots els candidats, sí, sí.

Ara, espera't, ara en parlarem. Espera't, Arturo, deixa'm fer un cop d'ull primer a les carreteres. Clàudia Serra, com estan ara mateix?

Seguim pendents encara d'aquestes retencions provocades per dos accidents múltiples. Una a l'AP7 a Sant Cugat provoca cua d'uns 7 quilòmetres des de Castellbisbal en direcció nord i talla ara un carril. Ha estat un sinistre entre quatre vehicles, un dels quals s'ha incendiat, però no hi ha ferits greus. La cua afecta també la B23 de Molins Arreial Papiol cap a l'enllaç amb l'AP7. L'altre accident ha estat un xoc. Entre tres turismes talla un carril de la C-58 i provoca acú a aquesta hora d'uns 6 quilòmetres entre Sant Quirze i Bàrbara del Vallès en sentit Barcelona.

Avui parlarem també d'aquesta entrevista d'ahir de Pedro Sánchez de La Revuelta. Per cert, que va tenir molt bones dades d'audiència, un 33,9% de xer a Espanya, una mitjana de 4.387.000 espectadors, que és moltíssim, i en el cas de Catalunya, atenció, perquè La Revuelta va aconseguir un 33% d'audiència amb més de mig milió d'espectadors, 571.000 espectadors. L'entrevista de Pedro Sánchez ahir a la Revolta Televisió Espanyola. Ara ho comentarem tot plegat també amb el més destacat del que es va produir ahir en aquesta entrevista. Però abans, Sílvia Solanes, de què estarem pendents?

Doncs estarem pendents de França. Aquest matí, Manuel Macron ha convocat un Consell de Defensa davant les manifestacions del cap de setmana. Anem a París. Isabel Galí, bon dia.

Bon dia. A la sortida, el ministre de l'Interior, Loren Núñez, explicarà el desplegament policial previst per demà. D'entrada, hi haurà un 20% més de policies al carrer que dissabte ha passat, malgrat que ahir Macron va demanar als prefectes que prohibissin les manifestacions que no són les sindicals. Avui, a les 3 de la tarda, rebrà una delegació d'estudiants a l'Elisi. I atenció a la tempesta Austin, que està ja colpejant tot el país i que podria literalment aigualir-ho tot.

I tenim també novetats del tema que us avançàvem aquest matí sobre el despreniment en un sostre d'un túnel que fa servir ferrocarrils a la línia Llobregat-Anoia. Redacció, Maria Fernández. Sí, hi ha intercanvi de retrets

entre ferrocarrils i ADIF que es passen la responsabilitat sobre de qui és responsabilitat això que es desprengués part del túnel del Gurnal. Aquesta incidència afecta les vies de ferrocarrils que passen per dins del túnel, però Ferrocarrils assegura que és culpa del gestor ferroviari estatal. Perquè les vies d'ADIF passen per sobre del túnel. Doncs bé, ara ADIF replica que les primeres investigacions descarten que l'afectació al túnel sigui culpa seva.

I aquest migdia el Sindicat de l'Educació USTEC tanca la consulta als docents per saber si tornen a la vaga i com coincideix amb una nova reunió per debatre els canvis que calen a escoles i instituts.

La pregunta d'Ustek és si estan disposats a fer vaga o prefereixen altres accions de lluita. I en cas de vaga, quin format prefereixen? Amb un ventall d'un a quatre dies i combinant territorialitzades o conjuntes a tot Catalunya. Paral·lelament, avui, la consellera d'Educació, Esther Niubó, i el president del Consell d'Educació de Catalunya es reuneixen amb els partits, en concret PSC, Junts, Esquerra, el PP, Els Comuns i Aliança, en el marc de les converses per debatre cap on ha d'anar el sistema educatiu.

I d'aquí menys d'una hora, els Mossos donen detalls sobre una organització dedicada al robatori de cable de coure que han desarticulat Terragorma i el Sastre.

Bon dia. Hola, bon dia, sí, una més en aquesta, però els Mossos d'Esquadra donaran detalls de l'operació de seguiment i desarticulació d'aquesta banda criminal que tenia la particularitat que feia les accions en instal·lacions de parcs eòlics. Les sustraccions, a més a més, haurien tingut afectacions econòmiques molt importants.

La Lletra Petita.

De seguida repassem el més destacat de l'entrevista ahir de Pedro Sánchez de Televisió Espanyola. Però abans, a aquesta hora analitzem la lletra petita de l'actualitat amb l'analista i divulgador Marc Vidal. Bon dia, Marc. Bon dia, Ricard. Catalunya opta a acollir una gigafactoria europea d'intel·ligència artificial. I no és una aspiració menor. De fet, estaria compartida amb Sant Fernando de Nares i Brussel·les decidirà a principis de l'any que ve entre 77 aspirants. Però ho portem bé. El govern ja té 26 projectes privats interessats a instal·lar centres de dades a Catalunya. Però la lletra petita ens diu que falta l'essencial, l'electricitat. Un centre de dades d'intel·ligència artificial és, abans que res, un endoll gegant. I Catalunya l'any passat només va cobrir un 15% de la seva demanda elèctrica amb renovables. Va importar més electricitat de la que va generar amb sol, vent o aigua. En tot l'any només es van afegir 78 megawatts renovables nous. I la meitat del que consumim ve de tres reactors nuclears que ja tenen data de tancament. Si volem ser la fàbrica d'intel·ligència artificial d'Europa, haurem de resoldre abans que res d'on traurem l'endoll.

Pernil cuit, pernil dolç, pernil de llorc, en diem de diferents maneres. Però si està fet sense presses i amb matèria primera de la millor qualitat, es diu La Selva. La Selva, la marca del bon pernil.

L'Enigmarius, amb Màrius Serra.

Ahir, d'un vers tan tempestuós que em fa perdre peu, era trucaic. Avui acabem la setmana amb un enigmàrius perillós. Penya assegat que pot portar el jugador a la tomba. De cinc lletres. Penya assegat que pot portar el jugador a la tomba. Cinc lletres.

Per participar, registreu-vos al web catradio.cat barra enigmàrius abans de les 10 ben tocades.

Sóc francesa i fa sis anys que visc a Catalunya. Tinc un fill petit, però quan el renyo en francès no em fa ni cas. Un dia li dic en català, prou, no toquis això. I es va quedar parat, com dient, això ha de ser important. Aleshores ho vaig entendre. El català és un poder. I em vaig apuntar a un curs per adults. Ahir em van posar una multa i crido al policia, prou, no faci això. I em diu, el català molt bé. La zona hablava, no tant.

Si vols aprendre català o certificar el teu nivell, t'informem sobre les opcions disponibles. Truca al 012, davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

Just quan et trobes el teu millor amic de fa anys, en el moment en què estàs a punt de fer-li una abraçada, comença un eclipsi. I esclar, què fas? Perquè fa molt de temps que no el veus,

però un eclipsi no l'has vist mai. Et fas el boig i mires l'eclipsi? Però ja t'ha vist. L'abraça es mira en el cel? Però esclar, no sé si el coll et dona per tant. Dues emocions són difícils de gestionar alhora, per això el nou doble de l'ONCE les separem. Primer tries un número de l'1 al 15 i descobreixes el premi i després si t'ha tocat. Doble, dos moments d'emoció per alegrar-te més el dia. Olce, ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Informació al consumidor. Entre els vins Reserva de Val de Penyes, vostè pot comprar Vinyalvali a 3,70 euros o Pata Negra a 2,55 euros.

Ser agent rural és molt més que una feina. És conèixer el territori, protegir el medi natural i estar al servei de les persones. Si tens vocació de servei públic i vols formar part d'un cos operatiu especialitzat, proper i arrelat al país, festa agent rural. Nova convocatòria de 100 places. Tota la informació a gent.cat barra festa gent rural. Generalitat de Catalunya.

I aquest cap de setmana arriba una forta baixada

de les temperatures. La previsió. No vols saber quan baixaran? Aquest any prefereixo comprovar-ho.

Comprovar què? Comprovar que bé que s'està a casa. Prepara casa teva per gaudir del fred. Fes teu l'hivern amb Bauhaus, el lloc on els millors productes costen menys. Bauhaus. Ben fet.

Soy Carlos Arguiñano. Yo elijo el súper número uno en calidad-precio porque tiene ofertas como estas.

2.000 serà un quart d'euro. Déu-n'hi-do l'entrevista a Feijó, que està donant molt de si, molts titulars. Tania Tapia, per exemple, ara diu que vol obrir el debat sobre l'avortament.

Sí, ella ha dit directament que una noia de 16 anys, si necessita un permís per poder continuar o fer-se un tatuatge, com pot anar a avortar sense que els seus pares ho sàpiguen? Per tant. Vol donar aquesta batalla si governa. Actualment la llei permet que les noies de 16 anys vagin a abortar sense necessitat que els seus pares ho autoritzin. Diu Feijó que la seva opinió personal és que això no ha de ser així i que una decisió tan important l'han de saber els seus pares. Sentim-lo.

Mi opinión personal es que una chica de 16 años debería de tener el. El conocimiento de sus padres. Es mi opinión personal. Conocimiento o permiso, le vale. Yo he dicho conocimiento de sus padres. Y creo que ese debate es un debate que procede, volverá a darlo, y yo volveré a darlo. Que una niña de 16 años que comparta con sus padres una decisión vital, trascendente e irreversible, como hacer un aborto, es lo correcto.

També ha dit que revisarà una altra de les grans lleis socials del govern de Pedro Sánchez. És la llei d'eutanàsia. No parla de derogació, però sí diu que la vol reformar.

A veure, jo crec que el Partit Popular fa molt de temps que això de desmarcar-se de l'agenda ultra no ho fa, bàsicament perquè ho hem vist amb moltes comunitats autònomes, com al final qualsevol pacte que articula PP amb Vox acaba comprant part de l'agenda d'extrema dreta. I de fet, dèiem al principi, Es que Feijó havia d'aportar aquest centre dreta moderat, però si realment ens remuntem al que va passar des del moment en què ell capitaneja el partit, és en el moment en què es naturalitzen i es permeten els pactes entre PP i Vox, o sigui, entre la dreta i l'extrema dreta. Vull dir que jo penso que una cosa és el que nosaltres intuíem que podria passar o el que ell deia que voldria fer en el partit, que era anar cap a la via de la moderació, però realment, si mirem els fets, qui ha certificat i qui ha naturalitzat els pactes ha estat, els pactes de Vox amb el Partit Popular, ha estat Feijó. En el moment en què entra Feijó, això es naturalitza. Sobre el tema de l'avortament, bàsicament el que està fent el PP és comprar la gent d'Ultra, perquè és que arreu hem vist com l'extrema dreta ha situat el marc antigènere i la dreta i l'extrema dreta els situen també bàsicament perquè és una forma d'obtenir rèdits electorals, i això ho hem vist arreu del món, llestimosament. A mi el que em sembla l'exercici màxim de cinisme per part del Partit Popular és que moltes vegades el PP s'ha erigit com un partit que defensa els drets de les dones, i això és una altíssima paradoxa, perquè, per exemple, mirem tot el tema del Burka, el PP està en contra del Burka perquè diu que això posa en risc i en escaca els drets de les dones. Clar, evidentment veiem molt. És molt ampli també, no? Sí, no, no, no. El número dos també està molt en contra del Burka, vol dir. I Esquerra també. Això és molt fort, també. Però jo dic que, per exemple, amb el tema del Burka és una cosa com molt clara, no? Perquè és com un partit utilitza la qüestió del Burka per dir, és que clar, és que aquestes persones comprometen els drets de les dones, les dones que utilitzen el Burka comprometen els drets de totes les dones, quan en realitat després en l'acció política veus que aquests partits voten sistemàticament en contra.

És una instrumentalització absoluta. L'alcalde de Lleida, que és del PSC, posant un debat sobre la taula que encara no m'ha aconseguit respondre la pregunta que jo fa dies que faig, que és quantes dones porten burca i per què és un problema de seguretat això, Lleida? Perquè és un problema ficcionat, perquè és un problema que no existeix. És posar a l'agenda temes que vol l'extrema dreta, que no existeixen.

Efectivament. La qüestió és que utilitzen l'argument per posar aquests temes sobre la taula els partits que no se circumscriuen en aquest espectre polític de l'extrema dreta, utilitzen aquesta qüestió per dir que hem de preservar els drets de les dones. Però després, en la pràctica política i en els discursos com el que acaba de fer Feijó, t'adones que no només és que els drets de les dones no els importin, és que volen que involucionin els drets de les dones, com en qüestions com el tema del dret al propi cor. Després hi ha una cosa que no entenc,

Claudi, que és que també ha passat a França, no? És a dir, Le Pen ha aconseguit el que es diu l'apanitzar la política, no? És a dir, ha aconseguit que el partit socialista, per exemple, francès, no està ni se l'espera. Ha vampiritzat el que és el partit tradicional. Llavors veig com aquí hi ha partits que segueixen el mateix patró, o sigui, van cap allà.

Diguem que el centre europeu no és només l'espanyol, que sembla que a vegades volem ser una excepció. El centre europeu s'està desmoronant, s'està desmoronant perquè hi ha una caixa negra de la democràcia que és què hem de fer, què hem de fer les democràcies liberals amb els partits extremistes. I aquí el centre dret espanyol ha decidit que el que ha de fer és. Bueno, aliar-se amb ells i s'ha acabat és una resposta molt diferent de la que ha fet el canceller alemany per exemple que almenys aparentment vol seguir posant-li un mur encara que després els seus diputats han facilitat que en algun l'Andalés estiguin ja governant jo aquí de totes maneres veig una estratègia electoral no hi ha idiotes en l'alta política no crec que hi hagi idiotes en el sentit. En el sentit grec, dic, de la paraula. Hi ha dos blocs, ara mateix, dos blocs claríssims, l'esquerra i la dreta, i hi ha pocs moviments intra-bloc. Aleshores, el que ha detectat, el que jo crec que ha detectat clarament el PP, és que la fuga de Vox se n'està anant cap a Vox, i han de taponar aquesta fuga. I aquest és el motiu que els surti l'ànima més conservadora, perquè el PP té clarament dues ànimes, com les té Junts, com les té Esquerra, com les té el Partit Socialista, per cert. Té una alma conservadora, té una alma més liberal. L'alma més liberal en aquests moments està sota terra, no? I hem tret l'ànima més conservadora, però perquè les dades els estan dient que hi ha una fuga de vots cap a Vox que s'ha de taponar, perquè en cas d'un hipotètic govern de coalició hauríem de donar molts ministeris i molt de poder a un partit que és molt perillós i que fa pensar que l'estabilitat pot ser molt difícil d'aquest futur govern, si és que al final, ja dic, les enquestes, la munió d'enquestes que hi ha, no s'acaben equivocant com a l'any 23.

D'aquí a 10 minuts seran dos quarts de 10. Avui tothom parla també d'això. Tu ja saps que més sabe el perro por perro que por Sánchez. És Pedro Sánchez d'aquesta nit passada al programa La Revolta de Televisió Espanyola, el president del govern espanyol que s'hi ha presentat amb roba taxana, amb un pint autoperòdic amb el lema Perro Sánchez i amb ganes també de mostrar el seu rostre més desenfadat. ¿Cuánto una notilla, Pedro? No, que no, yo no me pongo nota. ¿Cuánto una nota, hombre? Los puntos se los dejo a Tezanos. ¿Cuánto? Pero entonces él te va a poner un 10, sobre 10. Por supuesto. Va ser una conversa de molt bon rollo, amb tot, podríem dir, distès, però també li va tocar referir-se a la corrupció de qui va ser el seu home de confiança. Los casos de corrupción que he sufrido en mi partido con José Luis Ábalos, desde luego, eso ha sido una decepción para mí doble. Bueno, pues crees conocer a la gente y de repente se desvela una cara algunas veces en determinados colaboradores que te quedas helado, ¿no? Y es el caso de Ábalos. I això sí, va defensar amb dents i ungles la innocència de Begoña Gómez i el seu germà. ¿Qué significa, entonces, que la pareja de. Ya no digo un presidente del gobierno, sino. Sí, no puede hacer nada. No puede hacer nada. Es que yo no quiero tampoco ese país. Sobre la crisis migratoria de Ceuta. Sin duda alguna podríamos haberlo gestionado mejor. I sobrehabitatge, sense oblidar que estem en precampanya i que el que es va és a guanyar vots. Si en las Cortes Generales, en el Parlamento del próximo 29 de noviembre, no sale una mayoría mucho más amplia progresista, pues el gobierno tiene pocas herramientas para intervenir desde lo legal un mercado que claramente lo que necesita es una intervención importante por parte del sector público. S'ha de veure molt convençut, molt còmode, convençut de la victòria, i demanar no haver de dependre de Junts. Con los partidos de izquierdas, pero ya cuando metes en la ecuación a otros partidos más conservadores, como es el caso de Junts, se hace un poco más complicado. Yo entiendo que la vida de un político es exigente, pero si me lo podéis hacer un poco más fácil. I per cert, que també va dir que ja sabia per avançat que Rufián fracassaria. No iba a volar. No va tenir cap problema a respondre alguna de les preguntes marca de la casa, per exemple, sobre les relacions sexuals del darrer mes, això sí, sense donar una xifra. Tenemos una vida sexual activa y sana. Y, por cierto, ahí también, después de Sánchez, en los espectadores de Televisión Española van a tener a Ada Colau.

Y lo sigo diciendo, porque ahora ha pasado el plazo de las coaliciones, pero si de repente hubiera ahora un candidato o candidata que reuniera más consenso,

encantada de la vida, le daría todo mi apoyo, porque de lo que se trata es ir a por todas a ganar el próximo 29 de noviembre.

¿Crees que a Rufián le ha faltado dar el pasito de igual no estar supeditado a lo que decíese Esquerra?

Yo creo que la gente está harta ya de que hablemos de nosotros.

La revuelta va fer un 33% a Catalunya, un 14,1%. El Perro Andaluz en va de colau a Catalunya.

O sigui que. Que pesada, que pesada. Per favor, que calli ja, home. Estan tot el dia parlant de si van junts o no van junts. Que faci alguna proposta política un cop a la vida. No, és que em sembla una cosa insuportable, t'ho juro.

A més, és que jo no entenc qui. Jo ja saps què penso, Jordi. Jo no sé qui considera que això és una bona campanya, en seriós.

És terrible, tu, que has agafat un psicòleg. Jo crec que hi ha molta gent que s'està decepcionant

amb aquesta esquerra de l'esquerra. Sí, és tipus cabalat de qui considera que estar tota l'estona parlant de si vas lluny o no vas lluny, qui és el candidat, com és la llista, qui considera que això guanyes algun vot o és una bona forma de començar la campanya. Sembla Convergència i Unió, abans d'anar.

És que tota l'estona el Marc és profundament perdedor. O Convergència Esquerra, amb els uns pel ci. Això ja podria ser més.

Jo crec que el Marc tota l'estona és profundament perdedor. De fet, si escoltem les referències que ha fet el Rufián, que ha fet el propi Rufián, en relació amb el que el seu projecte no ha sortit, és que tota l'estona era hem fracassat, demano perdó. Començar una campanya dient hem fracassat i demano perdó. No pots començar una campanya política electoral amb això.

Si has fracassat, no passa res. Te'n vas a casa. I no passa res. I és molt honest. Ho has intentat, no te n'has sortit, doncs ho ve un altre i ho intenta.

Ja quan s'estaven intentant articular, o no, però quan s'estava parlant sobre aquests pactes, el tema era el pacte. Ningú parlava d'agenda, ningú parlava d'objectius, ningú parlava de programa, ningú parlava del per i què. És interessant que hi hagi alguna manera d'articulació, sigui via candidatura unitària, sigui via pactes postelectorals, sigui via la que sigui, per realment fer alguna cosa diferent, ser més enllà de la crossa del Partit Socialista. Ningú parlava d'això. I això, a mi em sembla que si tu ets un elector d'esquerres, de l'esquerra transformadora, de l'esquerra del Partit Socialista, com vulguis dir-li, home, això és el que jo crec

que va buscant aquesta gent. Va de càrrecs, va de càrrecs. Són una èlit, són una èlit. És que això anava de càrrecs, perquè quan tu dius, i la Colau va dir, em sembla que va dir en aquest programa, Això va d'aturar el feixisme. I no us heu posat d'acord? No, és que això va per qui

governa l'espai de l'esquerra a l'esquerra. És a dir, si podem o sumar. Això va d'això.

Bueno, però llavors hi ha una altra cosa, i és que li estan fent la campanya al PSOE, des del primer moment. Quan tu dius que això va de parar a la dreta, dius, bueno, qui pot parar a la dreta, conya, al PSOE?

És que és el que dèiem l'altre dia, Jordi. En realitat, només hi ha dos grans beneficiats amb això. Hi haurà gent que no voldrà votar al Partit Socialista perquè considera que no és un partit d'esquerres i, per tant, l'abstencionisme en aquesta gent farà forat, i els que considerin que caldrà fer un vot útil per frenar, perquè al final torna a ser una altra vegada el mateix marc el 2023, frenar l'extrema dreta, doncs votaran per vot útil al Partit Socialista. Però, ostres, és que jo crec que els partits d'esquerres haurien

d'oferir alguna altra cosa diferent. I de la boca. Aquesta, potser les passades eleccions va funcionar, però aquesta fa tota la pinta que.

Mobilitza una part de l'electorat, però no pot ser. Però té un sostre.

Exacte, jo crec que la gent ja ho ha superat. Depèn de quan surti Feijó parlant de l'avortament, depèn de quan.

Tot depèn d'això. És que hem començat per la part de poc xer i depriment d'aquesta campanya, però si tornem al principi, a mi em sembla el míting més important de les eleccions el programa d'ahir a la nit. I tornant als marcs de. Llavors podem entrar A mi televisió. Jo vaig mirar Sóc i Seré. No sé si era en directe o tal era dimecres perquè les nenes ho van recuperar i és un programa que ens permet estar tota la família just però després vaig fer els deures i em vaig quedar a mirar sobretot les parts més importants d'això a mi com a producte de televisió em va semblar molt entretingut i em sembla que el Sánchez és un espectacle televisiu com una estrella de rock i que un míting de 7 milions de persones actualment es dona a pocs països i tal. Reflexió, no sé si l'esquerra que dèiem que no té projecte vol uns mitjans públics tan dòcils i tan entregats a fer campanya pel PSOE, jo crec que això a nivell d'estat resta ahir parla de corrupció i el públic

aplaudeix el públic d'ahir semblava ja semblava que haguessin demanat el carnet abans d'entrar, a veure si tenien el carnet sí, sí, sí Maria Lacovells, bon dia, com estàs? a tu t'ha agradat l'entrevista? Et va agradar l'entrevista?

Sí, a mi l'entrevista, com a fenomen televisiu, em va agradar. Li he de dir al company que no són 7 milions, són 4,4. Vull dir, per posar.

Per als països únicos, van acabar passant-hi 7.

Sí, bueno, però hem de mirar l'audiència mitjana. A mí se me va a fer una miqueta llarga, perquè jo sí que esperava, és a dir, a banda que Sánchez estava súper còmode, portava l'entrevista ben preparada, com una persona simpática que és, i al mateix temps, que és el que dona la perfecció a l'entrevista, no va deixar passar ni una ocasió de clavar el discurs oficial sobre cadascun dels temes que li va plantejar. Se tornava enrere. Quan abans el tant de temes tornava enrere, per acabar de ficar-nos. Però és evident que eixa imatge, és de veres que n'hi ha un públic entregat, sabeu perfectament com funciona el públic en un plató de televisió, és a dir, poden ser arengats per un regidor, és a dir, a banda que la gent que va. A vore ixe programa te untaran na especial, igual que la gent que va vore El Hormiguero, això hem de tindre-ho clar. I a mi, jo sí que vaig trobar a faltar una entrevista una miqueta més distendida, més gamberra, no? Perquè. Per a clavar este discurs ja tenim a Sánchez en altres llocs, clar, ell és molt lleix i va saber fer les dos coses a la vegada, no? Fer brometes fantàstiques, o sea, la frase de la nit, la frase de la nit, que segur que la tenia preparada, era esta que va dir quan li va preguntar Broncano com portava els insults, i ell va dir, no, bueno, sí, ho porte bé, se'n recorden de ma mare. Fins i tot, però bé, jo també me'n recordo de les seues quan puja les pensions. Clar, aquesta frase és, és que demanava marbre, aquesta frase. I el teatre se va alçar en plenitud. Llavors ell sabia perfectament com agradar a la seva claca i posar. Una miqueta posar dels nervis als contraris, perquè domina, domina l'estètica televisiva d'una manera brutal. Jo ahir ja ho havia viscut, però com que crec que és la primera vegada que el veig tan desenfadat en una entrevista, clar, estem acostumats a veure'l en entrevistes serioses i demés, jo lo de ahir, de ver, és que em vaig quedar bocabadada. Porque fins i tot en una entrevista seria, o sea, la part desenfadada, la part simpática, la part de soc com tu, votan perquè jo soc especial, soc guapo, tinc carisma. Estaba reclamant-lo tot, ¿no? Llavors, en esa línea sí. Ara, jo haguera preferit una entrevista més broma, ¿sabes? Vull dir es varen fer brometes, pero poques, i Broncano, sorprenentment, es va posar en un lloc d'analista que, la veritat, no li toca i no és el gran analista, que a mi em disabó un poquet i em, bueno, Broncano, va, volem sentir a Xanchet.

Per mi la pregunta és si Abascal de 6 de gener, perquè està convidat, una cosa que vull dir-vos,

tots els candidats. De totes les formacions polítiques estan convidats a tots els programes d'entreteniment que teniu al cap en este moment. En Televisió Española, en La Sexta, en Antena 3, Telecinco no, perquè no té programes d'entreteniment d'aquest tipus. Tots estan convidats, alguns ja han dit que sí, veureu clarament al llarg d'estes setmanes properes com desfilen, no tinc l'agenda, però estan tots convidats, eh?

Tots, tots, tots, tots. Amb una diferència, no, Marina?

Sí, però el que anava jo a preguntar, Mariola, imagina't que Pascal diu, i vaig. Broncano faria el mateix tipus d'entrevista? Hi hauria tant col·legueu? No. Ho passaria més malament? No li faria gràcia a Broncano aquella entrevista?

Al públic aplaudiria tant? Ho passaria fatal a ell, ho passaria fatal a Pascal, en absolut s'entendrien, perquè una de les coses de la nit de l'entrevista és que tenien llenguatges compartits. I això es nota molt en una entrevista. És a dir, tenen una afinitat. Abascal i Broncano són un buevo i una castanya. Llavors és impossible que tu amb Abascal pugues tindre afinitat i per tant pugues fer una entrevista d'este tipus. No seria el mateix ni molt menys. Seria més. La de Anit no era una entrevista amable en el sentit de contingut, perquè va plantejar tots els temes que tenim al cap, que va passar el mateix que Marc Giró amb. Óscar Puente l'altre dia, que en el Jujú Jajá ahí van a ser tots els temes, però hem de demanar d'aquest tipus d'entrevistes coses que no li demanarien, és a dir, jo preferiria una entrevista d'aquest tipus, encara que siga bascal, que les entrevistes que jo veig que li fa la Quintana Ayuso, per exemple, que són massatges.

Jo crec que la diferència, Mariona, és que és una televisió pública. És a dir, a mi, el format aquest d'entreteniment, on conviden a un polític i fan jiji jajá, no m'agrada a gent, Ja. Crec que no se escau.

És que este és un altre tema, company, clar. No, no, clar, clar. Hem de saber si això ja és la nova televisió. És que estem acostumats a un tipus de televisió on això no passava. Sí. Però esta televisió ho reclama. Este model televisiu ho reclama.

Ja. El que passa és que jo crec que això a la televisió pública no pot passar. És a dir, jo tinc la sensació que ahí el que li va. És a dir, ahí va anar Pedro Sánchez a fer-se un automenatge a la televisió pública. I això I per cert, per cert, jo crec que televisivament, jo com a espectador, que no veig Mari Boroncano, eh? La veritat, no veig mai la. Que per cert, que poca gent veu la tele, no? La tele lineal. Perquè si un 33% dona un cert de 4 milions, vol dir que hi ha 12 milions de persones.

Estàs obrint molts temes. Ara vaig tancant. No està mal, eh? Un dia normal tu pots trobar en la tele lineal 11-12 milions d'espectadors. Bueno, ja voldria alguna plataforma, ja voldria alguna pelicula de cinema, ja voldria algun llibre, ja voldria algun programa

de tot tipus. I tant i tant ja voldria jo que enviessin 12 milions de persones cada dia. Exactament. No es pot menys valorar. No, no, no. En absolut, simplement dic que m'ha sobtat. Vull dir que no sóc un expert d'això com vosaltres.

4 milions, un mateix programa, és una barbaritat. Els executives de televisió matarien per això.

Matarien directament a sa mare. La matarien. Fa 20 anys, diguem-ne, quan els sers eren molt altos. Exacte. Jo sí que això, no? Crec que televisivament, ja dic, per un espectador com jo, a mi se'm va fer llarguíssima. Sí, sí, es va fer llarga, però per això. La primera mitja hora em va semblar molt interessant, estava bé i tal, i de sobte vaig. Quin plom, no?

Sí, Juan Seguen s'acaba. El deber es que després, convendreu amb mi, que el final amb Candela Peña va a ser màgia televisiva. El moment de Candela Peña va a ser definitiu, de bo, de potent.

A mi em sembla que no pot ser una televisió pública això que ha passat.

Va a passar això. ¿Puedo preguntar ya lo

último antes de que tú irte? ¿Haces terapia? Lo digo porque yo pienso, este hombre. Perdóname ahí con respeto y con todo, pero digo yo, ¿será un psicópata? O sea, ¿será? Me refiero que con todo lo que has pasado de fatigas negras desde que tú arrancaste, que pienso, ese hombre se ha comido la pandemia,

se ha comido la ceuta, se ha comido. El apagón, chaval, el apagón. Un volcán, un volcán en la palma. Te has comido un volcán.

Pero, marica, ¿por qué quieres seguir? O sea. Por último, quiero decir que la gente, que seamos todos un poco más educados en la vida. Sobre todo los políticos, que sois nuestro referente, y es como tener unos padres que se gritan y no se aman. No son un buen referente. Nosotros lo mismo. Por lo menos educación. Claro, si vosotros os insultáis, unas faltadas de respeto, que no capto nada, si las personas que nos dirigen son insultadores, no entendemos.

Clar, diu, marica, el president, és la seva forma de parlar, però clar, això de passar a la televisió

pública, s'ha de fer aquest tipus d'entrevistes. Pensem, un segon, cambiem un segon el prisma i veiem-lo, és a dir, pensem Donald Trump a la televisió pública de Nord-Amèrica. Ui. Arriba i li diuen això, li diuen, tu que estàs passant lo fatal, que has passat les penes negres.

Bueno, és que són coyuntures completament diferents. L'Hormiguero, Televisió Espanyola, en Feijó de President, què diríem? Exacte, exacte.

No, no, és que jo estic d'acord amb aquestes entrevistes distendides, si s'arriba a l'acord que això es pot fer. Per què una televisió pública no pot jugar les mateixes, no dic les mateixes, però sí utilitzar. És que si no, estem sempre en inferioritat de condicions. I és això, no? És un programa, és un leit, és un.

Però aquesta és la diferència entre la privada i la pública, no, Mariola? És això. Aquesta és la diferència entre la privada i la pública.

No, però a veure, és que hi ha uns límits, sí que és de veres que hi ha uns límits en quant a informació, en quant a rigor, però en l'entrevista d'ahir se va dir alguna mentida? Bueno, depenent de lo que considerem que diu Pedro Sánchez, se li van fer les preguntes que tocava, ell va respondre distendidament, no sé, a mi no em sembla mal que es fassa en una entrevista. Pública. Si es fa amb unes coordenades, digamos, aceptades, es que si no, estem fora. Es a dir, si nosaltres només podem fer informes. Nosaltres, vull dir, la tele pública només pot fer informe semanal, documentos TV, informatis rigurosos, que, per suposat, estem fora. Es a dir, estem fora. És de veres que hi ha uns límits, i tots els tenim al cap, però este tipus de televisió no és mala. És a dir, esta entrevista, este plantejament de Broncano amb els líderes tal, no és ruïn, és a dir, no està mal. Estan mal altres coses, estava mal les barbaritats que es fan en Masterchef, estava mal determinats programes que dius, pero esto que fa así, ¿no? Pero esto, tú has aceptado este tipo de show, no sé.

Ja, brevetat, així puc sentir-vos a tots. Claudi, Jordi i Laura. Claudi. Jo sí crec que la televisió

pública s'ha d'autolimitar una mica, però dec ser un antic. No, no, la cultura se està tornant antic com tu, vull dir que no. Jo aquí diria que Sánchez el veig tornant al principi del camí. Ve d'una segona legislatura molt mediocre, amb. Incapaç de provar res, amb un congrés impassible, ell molt rígid, cometent errors no forçats, cometent algun error gros amb una gestió de crisi, quan aquest ha sigut el seu punt fort durant els últims vuit anys. Sánchez venia. El millor Sánchez jo crec que és el del començament, el de les primàries, el del 15M, el de l'emoció de censura, i ara aprofita que la gent surt al carrer per la vivenda i li dona un girar a la legislatura i ell mateix torna una mica a les essències al començament. I jo crec que aquest és el Sánchez que més connecta, perquè ell, si no, és massa rígid, massa autòmata, massa embarat, no?, El veig aquí una mica millor, però clar, venim d'una legislatura molt dolenta i recuperar el terreny perdut no és fàcil, però crec que ja dic que ara mateix està en el to amb el que arriba més a la gent, en el que es va fer donar a conèixer, en el que va ser un vent que va arrasar quan ningú no s'esperava, al seu mateix partit i a la política nacional.

Jordi. Una petita prèvia que és. Jo estic d'acord que ha canviat el marc polític, però si la política es fa a partir de programes d'entreteniment, no té cap sentit la vaga general en aquestes eleccions. És a dir, és una supercontradicció. És a dir, tu et mous amb l'habitatge, convoques una vaga general i on vas a fer la gran entrevista és en un programa d'entreteniment. Pedro Sánchez no ha convocat la vaga general. Absolutament. Ah, sí?

Ah, bueno, explica'l al moviment per l'habitatge, perquè jo crec que no està massa d'acord, entre altres coses perquè la vaga també es fa contra les polítiques del Partit Socialista.

Són els més utilitzats d'aquesta campanya, però si vols llavors en parlem, jo ara acabo amb el de la tele, no? Però en tot cas, anar a programes d'entreteniment quan hi ha convocada una vaga general, si vols ho dic d'aquesta manera, per mi és supercontradictori. Pel que dèiem de la televisió, que a mi em sembla una cosa molt interessant, no? Que tu facis un bany i un massatge al president del govern, perquè allò d'ahir va ser un bany i massatge, sí que van sortir els temes, evidentment que van sortir els temes, però no va haver-hi cap repregunta, no va haver-hi en cap moment un qüestionament del que d'ahir era dir, escolta, i la corrupció què tal? Home, mira, tal, ah, que bé, que bé. I la seva dona, què tal? Mira, tal, oh, que bé, que bé. Clar, van sortir els temes, però bany i massatge, i amb un públic entregat aplaudint. Per tant, i aquí, amb el que comentàvem, jo crec que això influeix en la línia de credibilitat del mitjà. És a dir, jo sí que podria defensar que els informatius poden tenir una certa qualitat, etcètera, però si tu en la mateixa antena poses banys i massatges al que mana, et contamina la independència del mitjà per altres productes que afegis. Per altra banda, La televisió pública té límit pressupostari de publicitat. Es financiem impostos. Per què? Precisament perquè no hagi de competir amb televisions d'escombraria a l'hora de crear els seus productes de qualitat, que la gent pugui escollir. I l'audiència és desitjable, però en tot cas mai és el criteri per justificar determinades programacions en la televisió pública perquè té una funció social. Si la televisió pública se'n vol anar a competir amb les privades, la funció social que se li dona es pot perdre. I per altra banda, que el PSOE hagi perdut els seus grups mediàtics que feien televisions privades a favor de tal, no vol dir que hagi de comprar-se la televisió espanyola per fer allò que altres grups en el passat fèiem. Jo crec que aquí és on s'equivoca.

Gràcies, companys, a vosaltres, a tu. Laura. Sí, jo, diverses coses. Sobre el moment Candela Peña. A mi no em molesta que aquest moment final no em va molestar o no m'hauria molestat sempre i quan l'entrevista hagués estat més dura. I crec que això té a veure amb la cosa del format, no? Aquest format permet apretar, aquest format de jijijaja, permet apretar poc, jo crec, a l'entrevistat i això fa una mica la imatge de que el contingut i la pròpia entrevista va ser dócil, va ser amable i va ser poc punyent. Llavors, des d'aquesta perspectiva tinc una mica de dubtes de si realment aquesta entrevista s'hauria d'haver produït d'aquesta forma. Però vaig a la cosa del contingut de Pedro Sánchez perquè vaig pensar o em vaig anotar com mentalment dues coses. La primera és que vaig veure un Pedro Sánchez suau amb la dreta i l'extrema dreta pel que fa al llenguatge. Per mi el llenguatge no és inocu. Quan Pedro Sánchez parla que un govern del Partit Popular amb Vox representaria que un partit d'extrema dreta tindria una tendència cap a la involució. Escolta, és que aquesta gent de Vox, a Pedro Sánchez li està dient traidor, li està dient dictador, li diu capo de la màfia. Per tant, jo puc entendre la lògica de ser una miqueta suau i no tenir un discurs molt punyent, si vols, perquè vols captar segurament una part de l'electorat moderat, però és que penso que les lògiques d'aquestes eleccions no són la moderació, justament. I si tu tens al capdavant, o sigui, si tu tens al davant, perdó, gent que realment t'està insultant d'aquesta forma, no dic que tu ho hagis de fer, però has de contestar amb la mateixa contundència. O sigui, no és una involució el que representa Vox, és el retorn al feixisme. Per tant, jo crec que t'hauries d'expressar en aquests termes. I dos, una cosa que realment també em va preocupar o em va ratllar moltíssim va ser el marc sobre Ceuta. Perquè jo esperava. Em va ratllar molt, això. Jo també m'ho entendré. Jo esperava que una teleprogre i un presentador suposadament d'Esquerra es parlés del fenomen migratori en unes lògiques. En unes lògiques diferents de com ho faria la dreta, no? Insistint en O sigui, jo crec que l'important és insistir en que el marc de debat en relació al fenomen migratori no pot ser comprar l'agenda de la dreta i l'extrema dreta. Sí que es va dir que no es pot resoldre aquesta qüestió des de la xenofòbia i des del racisme, però en realitat el que feia Broncano va ser parar la taula amb els propis arguments de l'extrema dreta i parlant que el llenguatge no és inocu. O sigui, Pedro Sánchez parlava de allau, un concepte que no hagués utilitzat mai quan es referia, per exemple, als migrants que van venir d'Ucraïna, no? Per tant, jo crec que ostres, vaig pensar, quin marc més perdut també, quan realment una tele suposadament progre i un presentador suposadament d'esquerres para a la taula amb els mateixos arguments que oferia la dreta.

Són les 9 i 42 farem una pausa per la publicitat i de seguida ens acompanyarà Jaume Asens, eurodiputat dels Comuns, i també parlarem amb Diana Foley. L'any 2014 el seu fill James va ser segrestat i assassinat a Síria per estat islàmic. Serà després de la publicitat. I ara, uns instants per saber les últimes notícies que ens porten des del Corte Inglés.

Bon dia. Hola, molt bon dia. Benvinguts als 8 dies d'or del Corte Inglés. Únicament fins al 25 d'octubre tens més de 600 marques amb fins a un 30% de descompte. Tenim el bo i millor en bellesa. Prepara't la pell pel fred amb la selecció al 30% dels millors tractaments de marques com Clarins, Nars, Medic Aid, Sesderma i Isdinceutics. Pell impecable amb ben pocs passos. Ja has provat algun aparell de tecnovellesa? Descobreix un canvi radical amb la selecció al 30% de la marca FAC. I el toc final, una joia, una mica de bijuteria i un bon rellotge. Ara tens un 30% de descompte en una selecció de les millors peces de la joieria al Corte Inglés i Tous. També tens una selecció fins al 30% en marques com Singularo i Viceroy, a més de fins a un 40% en Look Center. Pel Canell, els rellotges de la costa tenen una selecció al 30% de descompte. Únicament fins al 25 d'octubre, els 8 dies d'or del Corte Inglés, a la botiga web i app. I recorda que totes les llibreries del Corte Inglés estan adherides a la campanya "Fas 6 anys, tria un llibre", impulsada pel Gremi de Llibreters de Catalunya per fomentar la lectura entre els infants. I això és tot per avui. Que passeu un molt bon cap de setmana. Adéu-siau. El cos sap el que necessita,

i quan et demana caldo, no en vol un de qualsevol, sinó aquell caldo tan bo, amb aquell sabor natural de veritat, que ens alimenta, ens reconforta i ens fa gaudir. Per això, quan el cos et demana caldo, dóna-li el que es mereix. Aneto, el caldo que et mereixes. El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra, la teva ciutat o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar, pots votar per correu. Sol·licita fins al 19 de novembre la documentació necessària a qualsevol oficina de correus o a correus boners. La rebràs gratuïtament. Per correu, el teu vot té tot el valor. Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.

I tenen preparat un espectacle amb molta música. M'agrada moltíssim cantar. Jocs i sorpreses.

Titor, el musical, la super excursió. Del 5 de desembre al 17 de gener. Consulten la informació al web del Super3. Entrades ja disponibles.

No te encallis amb les mates, amb la història, amb la química. No te encallis amb les llengües, amb l'economia, amb la literatura. Sigui quin sigui el dubte, repte o problema, tens vídeos que t'ho expliquen de manera fàcil, ràpida i en català i supervisats per mestres i professor. A l'ESO i al batxillerat no te encallis. Amb 3CAT Campus. Disponible a la plataforma 3CAT, a YouTube i a les xarxes socials.

Com estàs? Bé? Segur? És curiós, sempre contestem abans de pensar-hi, però potser fa dies que no descanses prou bé o que no et sents com t'agradaria. Ens hem acostumat a no escoltar-nos, però pots donar resposta a allò que el teu cos et demana amb Algémica, complements alimentaris basats en el rigor científic. Algémica, com estàs? Estem parlant dels meus diners.

Necessito una solució i us està passant la pilota els uns als altres.

Un de cada tres clients considera que el seu banc no entén les seves necessitats. Escoltar per entendre't. Entendre per ajudar-te a avançar. Descobreix què fem per veure el món tal com tu el veus a BBVA.com. BBVA, el millor banc del món en experiència de clients segons Irumani. Avancem BBVA. Sabies que,

per reduir el colesterol alt, és important triar bé? I aquí hi ha una cosa clau. L'eficàcia dels esterols vegetals. Uns dels responsables de la baixada dels nivells de colesterol. Per això, Danacol conté una combinació única d'esterols vegetals amb la màxima eficàcia demostrada. Així que, si has de triar, tria eficàcia. Tria Danacol.

Com et dius? Pere Nadria. Quina és la teva experiència com a cuiner? Has estat a alguna escola? Has tingut algun mestre? Això és una altra lliga. Això són dos estrelles Michelin. Arriba la història del restaurant, que ho va canviar tot. Estàs posant a tots al límit. Tendreu tots mal. Ja disponible a la plataforma 3Cat. El seu déu, la llibertat.

A les escoles s'ensenyen coses que no vull que ensenyin els meus fills. L'enemic que cal combatre, l'estat.

I recordeu que estem aquí per lluitar contra l'estat dels collons.

Des dels Estats Units, els llibertaris lluiten per fer-se un món a mida. Libertaris, l'amenaça ultra.

30 minuts, diumenge a la nit a TV3 i a la plataforma 3Cat.

Avui a l'agora del Matí de Catalunya Ràdio, l'empresari i exdiputat del Parlament, Jordi Cubinal, la periodista de crític, Laura Aznar, el corresponsal d'Internacional del País, Claudi Pérez, i el periodista del diario Pune S, Arturo Puente.

I avui també amb Jaume Asens, eurodiputat dels Comuns, que avui ens acompanya. Jaume, què tal? Bon dia, com estàs? Bon dia, Ricard, molt bé. I gràcies per acompanyar-nos. Avui, de fet, ens presenta un llibre que es diu Gaza, després d'Auschwitz. És la rebel·lió de la consciència, diu, memòria i resistència en temps de genocidi. Ara ho explicarem, perquè el que expliques en aquest llibre de Gaza és aplicable també a altres situacions que estem vivint o a altres imatges que ens arriben a través de les xarxes de realitats que estan convivint en aquest món que cada vegada és més polaritzat. No sé, Jaume, com estàs vivint també aquestes protestes que s'escampen per tota Europa, aquest malestar creixent que ara protesta, que crida, si creus que són símptomes d'alguna cosa més profunda i d'alguna preocupació més greu que hem de començar a abordar.

Sí, jo crec que hi ha un fil conductor que uneix moltes d'aquestes protestes, que cada cop tenen una dimensió més global i que estan interrelacionades entre elles. No són protestes aïllades, el que passa a Roma, a París o a Madrid té un mateix rerefons i crec que pot inaugurar un nou cicle polític davant. Davant d'un moment on sembla que l'avenç ultra de l'extrema dreta és imparable, jo crec que la resposta als carrers de la gent jove que veu les seves vides cada cop més precaritzades i que té un futur cada cop més negre al seu davant, crec que és una esperança, una esperança per aquest nou món que ha de sorgir. Enfront al món que estan construint des de la Internacional Reaccionaria de Trump i de Netanyahu.

És una esperança, però al mateix temps, quan veiem les dificultats que hi ha hagut entre front a un primer exemple i Podem per anar conjunts a les eleccions, doncs veiem que estem allà mateix, que a vegades sembla que les guerres més personals o de marques no acaben d'empatitzar amb els problemes reals de la gent.

Sí, efectivament, va ser un moment dolorós, va ser un moment. Que es va donar un espectacle poc estimulant a la ciutadania. Jo crec que ara el nostre esforç, el que tenim per endavant, és tornar a connectar amb tota aquesta gent desil·lusionada. No és el primer cop que passa. De fet, portem anys amb divisions, baralles d'aquestes característiques, que tenen molt a veure amb Madrid, precisament, entre els errejonistes i els paulistes, això ve de llavors, i que ha tingut una derivada catalana, que evidentment ha fet molt difícil la unió. La veritat és que a molta gent li va agafar per sorpresa aquest acord al qual es va arribar amb un dels actors estatals per part d'Esquerra Republicana, I això realment va fer pràcticament impossible que es pogués constituir el frontampli com el volíem nosaltres. Però vaja, són 15 formacions les que s'hi han arribat a un acord i m'agradaria posar en valor això. I també m'agradaria posar en valor que les enquestes que acabo de veure avui ja estan pujant. Amb intenció de vot i està retallant també la distància tant el PSOE com nosaltres al Partit Popular.

El que passa és que, Jaume, ara sí que ho teniu clar, però en el seu moment, quan s'havia d'investir un alcalde d'Esquerra Republicana, els comuns van optar per arribar a un acord amb Manuel Valls.

Això és un membre que es va generar el seu dia. Nosaltres no vam parlar mai amb Manel Valls. No va arribar a cap acord. És fals. El que passa és que quan tu votes pots coincidir amb altres partits. De fet. Com Junts vota amb el Partit Popular i Vox. Junts coincideix constantment en les seves votacions amb el Partit Popular i Vox, però no arriba a acords amb el Partit Popular i Vox. I crec que és legítim que quan tu vols votar algú mantinguis aquell vot amb independència del que voti l'altre perquè si no l'altre és el que determina el que votaràs tu si resulta que Ciutadans decideix votar el mateix que tu tu has de votar una altra cosa en contra de les teves conviccions jo crec que aquí és un meme diguem-ne sobretot del processisme de certs sectors de l'independentisme català que han intentat instal·lar quan nosaltres en tota la legislatura no vam votar res amb el senyor. Nosaltres vam concidir amb un vot que estàvem d'acord que l'alcaldessa que creiem que era millor per Barcelona era la de Colau. Nosaltres vam votar la nostra candidata. Resulta que hi havia un partit que li agradava més la nostra candidata, la va votar i li agradava menys l'altre candidat. Va prioritzar les seves fòbies amb l'altre candidat a les fòbies que també tenia amb l'Ada. Però d'això es va construir el meme que vam arribar a un acord i s'ha instal·lat en l'opinió pública. No vam arribar a parlar mai amb el senyor Valls ni aquell dia ni els dies posteriors.

Però tu que ets una persona de ponts, no, Jaume? Que ho has intentat i ara, de fet, et vull preguntar també

per la I això no treu que hi hagi votacions que estèticament siguin lletges i a què a ningú li agradi. A ningú li agrada concidir en vots. A Junts segur que no li agrada concidir en vots amb el PP i Vox, ni la CUP en el Parlament, quan concideix en vots amb també la dreta o l'extrema dreta. Vull dir que sí que hi ha coses que són estèticament lletges però d'aquí a construir mentides com s'han construït i s'han instalat a la societat a mi sí que em sap greu

deia que tu ets una persona que intentes construir ponts i per exemple en el cas de l'estratègia de l'exili de Toni Comín per exemple vas tenir un paper clau perquè tu sempre has tendit a empatitzar també amb persones que potser no compartessis la idea política al 100% però que sí que pots compartir una empatia. Personal i també al final política. Per exemple, quan Ada Colau diu fa pocs dies que a Carles Puigdemont li costarà caminar a Catalunya després que Junts tombés els decrets, creus que això contribueix a una actitud cívica de la política?

Jo crec que ho va dir en un moment d'indignació, el que havia vist caure als decrets, i ella ve de l'activisme, i està en l'activisme, ara no és una persona que tingui cap càrrec públic, segurament si tingués un càrrec públic no es veia expressat així, ho és fet amb més cautela. Jo crec que és una bona notícia que el president Puigdemont torni a Catalunya i que hi torni en un país on estan en vigor uns decrets que impedeixen que hi hagi noves Mari Carmens com la que va haver-hi a Madrid. Però evidentment per mi és motiu de celebració que tant ell com Toni Comín puguin tornar i és un èxit que en part me sento personal també. O sigui que no puc estar més content, perquè ens han posat moltes dificultats en aquella llei que vam redactar, que vaig tenir un paper en la redacció, que es pugui aplicar. Diumenge aniràs a rebre Toni Comín? Doncs intentaré, tinc agenda complicada perquè el diumenge haig d'estar a Madrid per unes jornades al Sàhara, però si és compatible sí, jo vaig ser aquell que va agafar un cotxe i el va acompanyar a la frontera pensant que em podrien detenir perquè en aquell moment tot era molt boig i no sabien com els jutges podien interpretar el delicte de rebel·lió, que era el que estava sobre la taula. I això va ser un dels motius pels quals evidentment sempre he separat molt

dels vetos però a mi em van vetar en aquell govern que es va constituir, jo era el portaveu dels comuns i en bona mesura em van vetar pel meu compromís antirrepressiu amb els independentistes i segurament per coses com aquesta, com jo siguin tinent d'alcalde, agafar un cotxe i acompanyar un amic a la frontera perquè creia que ho havia de fer per amistat i per compromís antirepressiu. Ell ara torna i ell sí que m'ha demanat que, com que vaig ser jo el que el va acompanyar i el que va ajudar a marxar a l'exili, que l'acompanyés també en aquest moment simbòlic de tornada. Per tant, en principi, si la gent t'ho permet, si seràs. Si la gent m'ho permet, que és molt boja la meva gent últimament, intentaré anar-hi ni que sigui una estona, sí. Tu saps, Jaume, com serà el retorn de Carles Puigdemont? N'has parlat amb ell? No, he parlat del retorn de Toni Comín. Sé, el mateix que sabeu vosaltres, que no vol interferir la campanya electoral i crec que també és una bona notícia. A mi m'agradaria que fos el més institucional i menys partidista possible, perquè quan ell va marxar. Ho va fer en la condició de president de la Generalitat i a mi m'ha sigut greu i això sí que algun cop l'he comentat que a poc a poc hagi anat perdent aquesta dimensió simbòlica que crec que un expresident ha de conservar i ara jo fa molt temps diria

que anys que el veig més com a líder d'un partit més que com a un expresident del meu país. I li agradaria que recuperés aquesta institucionalitat en el retorn? A mi m'agradaria que tots els presidents que ho han sigut del meu país tinguin una dimensió institucional.

Quan va començar aquesta aventura, tu t'esperaves que això podia durar nou anys?

La veritat és que no. Ells sí que s'esperaven que podria durar molt temps, però jo m'esperava que podria durar menys, la veritat. Tot i que hi havia mals auguris, sobretot quan van començar a saber quines eren les peticions fiscals i quan s'estava parlant de rebel·lió. És que tenies moments de dissonància cognitiva, tenies moments de sensació molt estranya. Jo recordo un dia que Marta Rovira. Es va reunir amb mi per explicar-me que tenien un informe jurídic que els deia que res del que havien fet era delictiu, que tenien catedràtics que els signaven i jo li vaig dir Marta, no va d'això suposo que per la meva dimensió d'advocat que està en lluita constant amb l'estat en lluites antirrepressives em feia tenir molta més consciència que molts d'ells a lo que s'estaven enfrontant i un estat. Qualsevol estat, i particularment l'estat espanyol, quan ha sent amenaçat, no actua seguint les regles del joc normal. Per tant, jo li vaig dir, aquest informe és correcte, però és que I recordo que em deien, bueno, i què faran? No ho sé, però algo us trauran de la màniga i retorceran per intentar detenir-vos i empresonar-vos. Per tant, no comptis amb que aquest informe és paper mullat.

Presidente, sobre això, en el llibre que publiques, Gaza, després d'Auschwitz, parles de com actua un estat, per exemple, parles de la flotilla, quan aquella flotilla en Badacolau, entre d'altres, va anar cap a Israel, com van tractar algunes de les persones que van detenir, per cert, ilegalment, en aigües internacionals, i expliques com un estat, en aquest cas Israel, es defensava del que considerava. Un atac, considerava, perquè al final era una flotilla que era alimentària i humanitària, el que volia portar medicina i aliments, en aquest cas, a Gaza. ¿És això un estat, també, Israel? Israel és un estat, evidentment,

i segurament un dels estats més cruels que hi ha ara mateix al món, que està cometent l'extermini o el genocidi més espantós que. Que estem veient, a més, en directe i del qual en som, també, nosaltres responsables. Jo parlo molt del que succeeix a Gaza, però parlo molt, també, de nosaltres, perquè, per començar, Israel és un projecte colonial europeu. De fet, un projecte colonial europeu dels antisemites europeus. I per tant, ens interpel·la especialment perquè les bombes que cauen a Gaza són bombes europees, la meitat. Nosaltres mantenim un acord comercial amb Israel, nosaltres tenim Eurovisión a Israel, que no forma part d'Europa, que això és una prova que és un projecte colonial europeu. Quin altre país del món participa a Eurovisión? No.