El matí, de 9 a 10 h (L'àgora) - 26/10/2026

A Madrid hi havia també una convocatòria, per exemple, i no va passar res. A Madrid hi va passar res i no va passar res. Però, home, després de veure el senyor Fijo dient que això és una organització del senyor Pedro Sánchez, que, bueno, en fi, pot dir el que vulgui, però a vegades a la política el ridícul és la línia que no tens que passar mai, doncs jo em pregunto si no hi ha una mà negra estrangera que vol ingerir. Així de clar. I home, normalment les mans negres estrangeres no són d'extrema esquerra, no ens enganyem. I no hi havia una organització, diguem-ne, demanant-ho, o sigui, ho hem sentit a l'Òscar dient que, bueno, el que volien era pillatge. I també poso un altre tema sobre la taula, que és una mica l'article que avui publica l'Ivan Redondo, i com després l'entrevistaràs, és, home, a lo millor és que el senyor Fijo té un problema, que a Barcelona. Vox pot guanyar el Partit Popular en aquests moments a les enquestes. I home, el tema de la seguretat és agitar un espantajo, d'aquesta manera, per intentar, diguem-ne, reconduir la situació.

Sí, no sé, és que jo a vegades penso que les conspiracions aquestes internacionals són massa complicades pel nivell d'intel·ligència que trobem en molts partits polítics. Segurament podríem arribar a la conclusió que malauradament hi ha diferents elements en aquesta societat que poden fer que de sobte això peti i que es produeixi. I després, evidentment, a posteriori tots es van recol·locant i tots agafen la seva posició. I més encara quan tenim unes urnes que tots poden treure el seu rèdit electoral. En primer lloc, no són manifestacions. És a dir, jo mateix en aquests micròfons vaig arribar a condemnar la violència que vam veure i que hem vist al País Veí, a França, però també deia que potser hauríem d'entendre per què la gent, quan veu que el sistema democràtic no és capaç de canalitzar les frustracions i que a més a més es veu com una presó i no com una via per somiar, doncs la gent acaba utilitzant efectivament la violència per transformar. De fet, molts dels beneficis que avui tenim com a societat han vingut també no només, però també de canvis que han estat molt violents al llarg de la història. La lliçó de Sèrbia ens explica que a vegades el sistema democràtic, quan és vist com una oportunitat per canviar les coses, doncs els joves, també els joves, i també professors universitaris, etcètera, s'organitzen i guanyen a les urnes, no als carrers, no fent violència guanyaran les urnes allò que consideren que és just contra un sistema que veuen que era corrupte, etc. A mi, espera, espera, espera. No hi havia res organitzat darrere en un sentit reivindicatiu. He dit que no eren manifestacions, és a dir, era la violència per la violència, perquè entre d'altres coses, jo que he treballat amb adolescents, només cal saber una miqueta com funcionen, haver estudiat una miqueta de psicologia, que vaig poder fer una miqueta a la universitat, avui que estem a la universitat, I entendre que hi ha una part de la joventut que l'adrenalina la busca per diferents llocs. I hi ha una muntanya russa que és la de la validació. I la validació avui dia també es troba amb el simple fet de dir, ei, he violentat un comerç, m'he gravat. Tinc no sé quants likes, ho explico, i a més a més, no m'han pillat. I això ara mateix, ets el més crac de tots.

Però no creieu que també, és a dir, no està organitzat? D'acord, perquè al final això es va muntar com es va muntar, però darrere hi ha una organització.

No, no, cuidado. De fet, et diré, el propi ús de les xarxes socials és la seva fortalesa, perquè tot això s'entén, però a la vegada és la seva debilitat, perquè si s'hagués llegit bé les xarxes, que és el que va passar en altres indrets, s'hauria pogut aturar. Però aquí, per algun motiu, és a dir, hi ha partits polítics, per exemple, jo escoltava a Míriam Nogueras, també una altra persona que aprofita i fa el seu posicionament. Escolta, mira, per això és tant. Però va demanar més Mossos, sí, però més Mossos al carrer, però també monitoritzant les xarxes. És a dir, necessitem intel·ligència. Els independentistes ens anem enfotuts de tot un CNI perquè no va ser capaç de trobar les urnes. Doncs els Mossos no han estat capaços de veure, sí, per preparar un dispositiu, però no per prevenir que això no passés.

Però el que deia, entenc, que refereix al Ricard, és que els senyors que assenyalen i no es tacen les mans, aquests sí que tenen una gran organització per dominar els algoritmes i a través de les xarxes socials intentar hackejar cervells per condicionar l'opinió pública i que afavoreixi determinats resultats electorals. Perquè els nanos que van provocar els disturbis, aquests sí que no estaven organitzats. Han estat, en tot cas instrumentalitzats a través d'aquestes xarxes

socials que no són inòcues.

Només una idea que vaig escriure una vegada al diari Criatures, del diari Ara. Jo vaig arribar a comparar que la posació d'un smartphone. Per sota dels 16 anys és com, pràcticament, donar una pistola. És a dir, nosaltres no hem entès encara que avui les dades científiques validen que és un perill, que el que hem fet donant un smartphone hiperconnectat als joves és un perill.

El problema no és l'aparell tecnològic, és qui el domina.

És qui està darrere de les xarxes socials. Però això no ho canviaràs, Sara, és a dir, això no ho canviaràs.

Bé, si partim d'aquesta base, aleshores ja ens creuem de braços i pleguem. S'ha d'aspirar a demanar responsabilitat social

a les xarxes socials. Totalment, però també hem d'aspirar a que nosaltres el que no podem fer és que si jo vull anar al casino amb 16 anys no em deixen, però en canvi sí que puc tenir el casino aquí. I estic parlant del joc. Ara mirem el que està passant en els carrers. El que està passant en els carrers seria molt més difícil si no els hi haguéssim donat això.

Ara us deixo parlar Pau i també Jordi. Però abans, en la línia del que apuntaves ara, Héctor, hem parlat amb un expert en seguretat i xarxes, que és el Marcelino Madrigal, per analitzar d'on sortia aquesta convocatòria. De fet, Madrigal ja havia detectat en els dies previs diversos comptes que es feien ressò d'aquesta convocatòria a xarxes socials amb el nom de Blocus Barcelona. Frederic Vincent, bon dia.

Bon dia, sí, els primers missatges van aparèixer a TikTok i de seguida se van estendre per Instagram i Telegram, també per WhatsApp. Un cop dins dels grups de difusió, ens explica Madrigal, els organitzadors indicaven que l'objectiu en si mateix era el pillatge i a partir d'aquí donaven algunes consignes. En algún caso,

alguna instrucción muy básica de, bueno, pues vamos a ir vestidos de negro y tal, que no tiene nada que ver con uniformes antifascistas o de ultraderecha, sino simplemente para que fuera más difícil su identificación.

Pel que fa justament a la identificació dels organitzadors, Madrigal assegura que les empreses responsables de les xarxes, en teoria, estarien obligades a facilitar la informació a les autoritats, però ell admet que això, com a mínim, en aquest cas no ha passat.

No se sabe porque no hay colaboración dentro de lo que son las redes sociales para que son finalmente los que tienen que decir quién está detrás de las cuentas. Lo que sí tenemos son los índices suficientes en el sentido de que tuvieron mucho cuidado en utilizar cuentas recicladas, cambiando las identidades.

Sobre els motius de la convocatòria, el Madrigal la que ens explica és que, a diferència d'altres convocatòries que tenen un lema i en alguns casos desemboquen en uns aldarulls, diguem-ne, minoritaris, aquí no és el cas. L'objectiu principal, diu, és generar caos, desestabilitzar els governs, i a partir d'aquí ell apunta dues possibilitats. La primera és que es pugui tractar d'un agent extern.

Puede ser un país que tenga algún conflicto con España y todos podemos marcar cuatro o cinco, pues lo que quiere es que el país se desestabilice, que se acabe el gobierno o que sea de tal tendencia que le favorece.

Y la segona possibilitat, diu ell, és que fos un moviment intern.

Si la gente es interno, pues, como está ocurriendo, por ejemplo, en Francia, pues beneficiará a un tipo de ideología, porque mucha gente identificará que las algaradas tienen que ver con la inmigración. Los va a señalar con que son inmigrantes, entonces beneficiaría a la extrema derecha.

Que això ja ho va fer, per cert, Donald Trump amb les protestes de París, i això ja ho ha fet fa pocs minuts, fa poques hores, Vladimir Putin amb les protestes que hem vist també arreu d'Europa. Pau.

Sí, jo completament d'acord amb l'anàlisi del Madrigal. Amb vosaltres hi ha xarxes aquests dies, no? Crec que està afinant moltíssim. Crida l'atenció que sigui una persona que afini tant i que, en canvi, els cossos policials afinin tan poc, però vaja. Jo crec que el que sorprèn, també reprenent la reflexió que feia l'Òscar l'altre dia des del carrer, és aquesta mena de. Estem acostumats a que les organitzacions polítiques i les mobilitzacions polítiques tinguin uns fins clars. Després hi ha una discussió sobre els mitjans, que a l'esquerra sempre hi ha estat, si els mitjans poden ser més o menys violents, què justifica o legítima que uns mitjans siguin més o menys violents, que moltes vegades per derrocar, també ho discutíem l'altre dia a la tertúlia, algunes estructures i sistemes de poder, doncs evidentment hi ha unes certes dosis de violència que molta gent considera o considerem que a vegades puntualment i ben ordenades són útils. Però aquí el que està passant és que no sabem quins són els fins. O sigui, el que està generant desorientació, que es reflecteix en l'Oscar quan diu que ha sortit al carrer és que no sabem, fixeu-vos la paradoxa o la. Es buscava una pancarta, recordo per la tele veure, a més hi ha una pancarta aquí, los del Instituto queremos no sé què, perquè en van trobar una, no? Llavors, quan és tan difícil veure què vols, de sobte és normal que hi hagi aquesta temptació

de buscar qui està darrere d'aquesta convocatòria, perquè s'ha criticat molt aquesta mirada conspiranoica, oh, és molt conspiranoic, bueno, hi ha noi, però és que si no està clar, ni hi ha cap manifest, ni cap web, totes les organitzacions sindicals i socials estan desvinculant, tens una campada al costat que diu que no té res a veure, tothom, ningú té res a veure, doncs és normal que pensis qui ho està convocant. Jo crec que és evident i no tinc cap dubte de qui beneficia aquest caràcter de mobilitzacions en aquests dies. Fa uns dies estàvem parlant que estan a punt d'entrar a governar unes forces que es carregaran el sistema públic de pensions, que es carregaran l'immersió, que es carregaran l'eutanàsia com a dret, que es carregaran els drets de les dones, bla, bla, bla, i ara estem parlant del foodlocker i de les parcianes de noción. A qui beneficia això? A tothom que està sucant pa aquests dies a Twitter, a la senyora Uriols, als senyors de Vox, a la senyora Miriam Nogueras, que amb tots els respectes el que diu és que calen més Mossos, hem diràs tu quina utilització matocera d'aquest conflicte és aquesta. Per tant, sí, si ves a l'hombre que se beneficie, que deia aquell del gran Lebowski, pues sí, tinc la sensació que l'anàlisi que s'està fent aquí i que està fent la sala és correcta. Dit això, una última cosa.

Els motius de malestar són absolutament irrefutables. Evidents. Són presents a tot Europa i estan mobilitzant gent amb millors, o sigui, amb formes d'organització diferents arreu d'Europa. I els xavals que es van mobilitzar aquest dissabte alerta, també, a iniciar una mena de razi estigmatitzadora, generalitzadora, que no té a veure només amb estigmatitzar-los com a migrants, sinó també com a delinqüents, perquè estem veient també molta verborrea de l'alcaldada de Barcelona, d'Interior, de tal. Primer de tot, si són menors d'edat, I algú creu, jo no vull fer anàlisis o valoracions morals, algú creu que el que han fet és, des d'un punt de vista moral, molt reprobable, són menors d'edat. Per tant, la responsabilitat d'aquests actes també s'ha de veure de qui és i què ha passat malament i d'on venen aquests nanos, no? La idea de que són persones migrades per persones que estaven allà, a mi em consta que no és veritat. Que hi havia un percentatge de persones que parlava català, estem veient una composició d'aquestes mobilitzacions que no té res a veure amb la migració, per tant aquesta utilització matocera no té cap sentit, però sobretot volia dir això, tampoc ens passem de frenada ara pel que va passar el dissabte, demanant colls, caps i tal, i personacions de gent particular. Si anem a entendre també aquest fenomen. I no tornar-nos ara més punitius que no sé qui i demanar més Mossos

i més presència policial. Perquè això està al servei, estem dient que critiquem aquesta agenda reaccionària, però això està al servei que l'11 de novembre arribarà una vaga general i tothom demanarà més Mossos i el problema seran les mobilitzacions si es manifesten de forma més o menys violenta. I això està al servei d'aquesta agenda reaccionària que estem intentant denunciar. Per tant, alerta en passar-nos de frenada amb l'estigmatització

d'aquests nanos. Sobre això que deia el Pau i també com sentia el Madrigal, jo volia dir que el darrere, quan jo, per exemple, penso qui pot haver al darrere, jo no penso qui organitzava dissabte a la nit. Dissabte a la nit no hi havia organització. Sí que penso qui ho va engegar. Algú ho va engegar i nosaltres també vam monitoritzar les xarxes socials i els grups de Telegram i de WhatsApp on estava corrent aquesta convocatòria. A principis de la setmana sí que hi havia una pàtina d'ideologia. Sí que a l'inici era contra la situació de l'educació o contra l'habitatge, però a mesura que anava passant la setmana, aquesta pàtina es va anar desapareixent i els últims dies, les convocatòries que rebien els nanos, jo tinc un adolescent a casa i en els chats de WhatsApp de la classe li arribava simplement anem al pillatge, anem a roar. És a dir, un moment en el moment en que algú ho engega que aquí sí que pot ser que hi hagi un efecte o un agent o interno o extern això no ho sé que ho organitza tot i que troba el terreny abonat que explicava el Pau que és aquest malestar general que hi ha entre els joves després ja un cop això ha començat a rodar ja és molt fàcil que surti de mare perquè insisteixo que el dissabte a la nit no hi havia una organització com a tal no hi havia ningú que els estava teledirigint aneu aquí aneu allà eren grups de nanos que anaven pels carrers i botiga que trobaven botiga que intentaven vandalitzar.

Toni, a veure, però el dia 11 jo crec que serà, diguem-ne, complicat, o sigui, hi haurà en alguns moments, hi haurà esclat de violència, no en tinc cap dubte, però hi ha unes organitzacions que convoquen, hi haurà pancartes, hi haurà un objectiu determinat. El dissabte no hi havia res d'això. Aleshores, o sigui, a partir d'aquí, dir, home, no podem estigmatitzar els xavals que estaven allà. Bueno. Tenim un problema com a societat, si hi ha 600, 300, 400, més igual xavals, que surten al carrer només per robar, o per fer pillatge, o per dir, mira, hi havia, per exemple, una crònica de La Vanguardia, que em va agradar molt, que els preguntava als nois que estaven a les manifestacions, i per què esteu aquí? És que ens avorríem a casa. Perdó. O sigui, bueno, tenim un problema. I és veritat, i en això estic d'acord en el Pau, o sigui. Hi ha malestar, hi ha un malestar increïble en el jovent, o sigui, ho hem sentit als nois i noies que parlàveu aquest matí en el programa. Però jo el que poso en dubte és la instrumentalització que fan del malestar dels joves. Perquè el que deia ara l'Òscar. No es parlava de cap ideologia, no es parlava de cap reivindicació més enllà dels instituts emprenyats. O sigui, llavors, a partir d'aquí, davant d'on estem. I és veritat un tema que dius, Pau, que d'estar parlant de moltes coses la setmana passada, avui estem parlant d'això. O sigui, ha canviat, diguem-ne, el diàleg polític, com ho ha canviat el de Lula, o sigui, la victòria de Lula. O sigui, que es pot guanyar, es pot guanyar els algoritmes en les urnes, però és molt complicat. Però bueno, això està ahí. I aleshores, què hem de fer? Home, doncs mira, si hi ha tants menors, els pares, escolta, que paguin. Ja veuràs com a la propera no passa.

Perdoneu, però és que la responsabilitat penal i civil a partir dels 16 anys és diferent a partir dels 18, però existeix. No, i a partir dels 14, com que hi ha alguns. Sí, i després, la responsabilitat moral, jo no sé quina edat tindrà, però també hi és. És a dir, arriba un moment que nosaltres hem de preparar com a sistema, hem de preparar els nostres joves perquè entenguin que són ciutadans responsables i que aquesta responsabilitat són drets i deures, que no existeix el dret a fer el que han fet.

No existe el dret a no tenir aules a 40 graus, existe el dret a que no hi ha. Jo vaig escoltar. No, no, que sí, que sí. Hi ha tants drets que són complicats. Però una cosa, però Pau, perdó, perdó, perdó. No vull moralitzar el debat, tio.

Jo el que estava dient és que són nanos joves. Perdona, tu has parlat de la responsabilitat moral. I jo t'estic dient que efectivament tots i cadascun de nosaltres tenim una responsabilitat moral, civil i penal. Hi ha dos que estan reglades molt bé per la llei, perquè et diu a partir de quina edat, és una qüestió objectiva, la moral queda per allà. Però que tots hem d'aspirar que els nostres joves prenguin bones decisions, fins i tot quan, havent-ho intentat tot, no ho aconsegueixen, i estic d'acord amb tu, que de tant en tant, mira, jo he escrit sobre el tema, jo vaig dir l'estat espanyol, ara s'està escandalitzant perquè l'independentisme està cremant uns contenidors en els carrers de Barcelona, perquè això ho hem vist, ho ha passat, però és que l'independentisme portava molt de temps manifestant-se de forma pacífica. Com que no es va canalitzar tot això, al final la gent què fa? Doncs crema contenidors. Ara, aquests joves, Em pots dir en quin moment s'han mobilitzat per canviar les coses? Jo ho dubto. Jo els he vist, i és una sensació, però quan jo els vaig escoltar dir que els professors són una merda, no parlaven que passaven calor, etc. No, no, van dir que els professors són una merda. Perdona, dona gràcies que tens gent que en aquest clima està donant classes. És una vergonya el que vam escoltar. I és una vergonya que intentem separar-ho de la resta de reivindicacions justes que té la joventut i tota la societat en general. Però aquests joves no van sortir a manifestar-se, van sortir a fer-se virals pel simple fet de ser violents. És una vergonya.

Deixeu-me sentir el doctor en Humanitats i professor també de la Pompeu Fabra, l'experta en moviments social Jordi Mir.

I de polítiques també d'aquí. També estem. S'han dit moltes coses i aprofito i intentaré ser molt quirúrgic. Primera qüestió, que diguin que els professors són una merda, Ho diuen molts joves. Ho diuen molts joves i ho diuen molts joves també que estan en aquestes universitats i en aquestes classes perquè tenen la impressió moltes vegades que el professorat no els acompanya prou, no fa les classes prou dinàmiques, prou entretingudes, no s'hi dedica prou. I això és una part de la realitat. Que a mi els joves diguin que els professors són una merda no em sembla malament. Em fa mal. Em fa mal, perquè no voldria que ningú tingués un professor que fos una merda, perquè n'he tingut alguns i ho he passat malament. Tots els has tingut d'alguns, d'alguns que són molt bons i d'altres que no t'agraden tant. Però és un problema quan en el teu institut o en el teu centre tens la impressió que el professorat no t'acompanya. Llavors, això ho lligaria també amb un element que ha sortit just aquesta setmana passada de la recuperació de l'autoritat per part del professorat. Per exemple, Núñez Feijó ha insistit molt en això en el seu contracte amb Espanya i sempre que parlem de la recuperació de l'autoritat té a veure amb una cosa que també ha aparegut en la conversa d'ara, que és la. La violència, diguem-ho així, que hem de controlar, hem de posar més Mossos, hem de fer els professorat que tingui una autoritat que fins ara no tenia. Quan l'autoritat, i recupero el que va dir un provisor, una mena de director d'un institut francès que va fer una batalla d'aura amb els estudiants mobilitzats, és que no hem de confondre l'autoritat amb l'autoritarisme. I l'autoritat com es guanya? O com ell creia que es guanyava i com creuen que es guanyen els joves, acompanyant-los, sabent que estan allà, acompanyant-los a les manifestacions, encara que no estiguin 100% d'acord amb les seves mobilitzacions, defensant-los de determinades agressions, de determinats missatges, jo crec que això és important. I segona qüestió, molt ràpid. Estan molt d'acord amb el que ha plantejat la Sara i que tots més o menys compartíeu, de dir, aquí crec que hem de distingir clarament des d'on surten determinats missatges. Jo després tiraria el fil del que ha apuntat al final el Pau, de dir, bueno, però amb aquesta gent, amb aquests joves que es van mobilitzar, aquí hi ha realitats molt diverses. I és veritat que no parlen com ens agradaria potser que parlessin, i no fan potser el que ens agradaria que fessin, però si ho estan fent, més enllà de l'avorriment, que pot ser que hi hagi un element d'avorriment i que tots busquem coses que ens animin la vida de diferents maneres, és perquè també tenen uns malestars. I aquí hi ha una comparació que vam començar a fer el dissabte a la nit amb el Francesc Garriga en l'especial que feia, de dir, si comparem amb el que va passar a Ceuta, sabent que són realitats diferents, no hauríem de confondre qui va enviar segons quins tipus de missatges i fer tots els esforços possibles per saber qui ho va fer, amb la realitat de les persones migrants que no eren invasors i que no eren soldats, com van dir, per exemple, persones del paper. Doncs aquests joves no ens han agradat, segurament, el que hem fet.

Estàs descrivint un text molt complex, que és el que és, però en el moment en què busquem la simplicitat, per tant, costarà molt d'estriar aquest missatge del que estàs donant. Per això estem aquí. Sí, sí, per això estem aquí. Vull dir que això no quedarà. Però estem d'acord.

Era compatible en el cas de Ceuta fer una anàlisi que fos aquesta gent són gent desesperada que està buscant un somni millor i per tant és respectable els seus anells de tal i alhora que hi pot haver algú que estigui atiant aquest moviment per desestabilitzar Espanya. No es poden fer les dues reflexions alhora,

que passa que són monos. Sí, sí, no, no. Que els alumnes aprofitaran això per embrutar-ho tot cap a un sol missatge. Segur. Evidentment,

és que el malestar existeix. La qüestió és com es canalitza aquest malestar.

I la gent dolenta existeix en l'àmbit. Perdona, no sé, pregunto, perquè ara deies això de l'autoritat. Jo, per exemple, que he estat professor en aules, he tingut la sort de treballar en un entorn on se'm va deixar ser professor. Però parlava amb molts professors, d'escola pública, concertada, fins i tot de privada, amb realitats molt diferents, en funció sobretot del territori, no tant de la realitat de la titulació. Jo et diré, l'autoritat efectivament s'ha de guanyar. Jo intentava guanyar-me-la cada dia, intentava fer-ho dient que això que us estic ensenyant ho connectava tot el dia amb la realitat. És veritat que venint de les ciències socials era molt més fàcil que d'altres. Però també et diré una cosa. L'autoritat, jo no parteixo de zero, és a dir, jo entenc que l'autoritat va seguida de la confiança. Que hi ha una desconfiança absoluta o cada cop més massiva per part de la gent, dels públics externs a les escoles i a les universitats, cap a les escoles i universitats, i que ho pagues el professorat és cert, i que també existeixen a les nostres aules perquè som part de la societat, gent dolenta, que simplement vandalitzen per vandalitzar, això també és així. És que no podem donar és que potser no té cap sentit el que ha passat aquest cap de setmana. Potser l'únic sentit que té és que tenim majoritàriament, després pot ser que hi hagi algú que s'hagi apuntat per un tema més polític, etcètera, però que majoritàriament siguin simplement males persones, persones que han anat a fer mal per fer mal.

Jo no utilitzaria aquest reduccionisme, la veritat. De vegades quan i em sembla molt interessant el que planteja el Jordi quan anem a veure quines són les causes que porten aquests joves a comprar una convocatòria tan simple i també amb tantes repercussions personals com pugui ser sortir

a fer un pillatge és que han passat la nit a comissaria 60 o 70

menors els que estem dient que són dolents moltes vegades quan plantegem això se'ns acusa d'abonisme i no, és prevenció. O sigui, anar a veure les causes per les quals convocatòries intencionades, completament intencionades, que això sí que té un sentit. Però no estic d'acord quan diu l'Aitor, potser el que ha passat aquest cap de setmana no té un sentit. Té un sentit per a alguns, té un sentit per a alguns, amb molt de poder, que s'hi juguen molts interessos econòmics i geopolítics. I aquí un apunt també, quan diem pot ser un agent extern o un agent intern. No, no, és que els agents interns estan connectats també amb aquests agents externs. O és que ens pensem que l'extrema dreta no té connexions amb la dreta extrema a nivell europeu i a nivell d'Estats Units? I tant que sí, i tant que sí. Per tant, aquí sí que hi ha una gent que està molt ben organitzada. Però deia, és prevenció anar a buscar per què hi ha joves capaços de jugar-se fins i tot el seu futur, perquè té unes conseqüències penals els aldarulls i els disturbis que van causar. Perquè creuen que no tenen res a perdre i s'apunten a aquests disturbis. Doncs això no és bonisme. Això és anar a prevenir que no torni a passar o anar a veure les causes on hem d'intervenir. Perquè, a més a més, les convocatòries es van fer de forma quirúrgica. Es van anar a buscar determinats. Instituts amb una determinada sociologia o en tot cas es va estudiar quines eren els entorns més proclius on hi havia ja un caldo de cultiu perquè aquestes convocatòries fossin secundades. I si ells van ser capaços de fer-ho, jo crec que les institucions han de ser capaces d'anar on ells van anar a buscar la instrumentalització per veure com es pot desactivar aquest seguidisme.

Pau, mira, l'altre dia va haver-hi unes mobilitzacions de diferents instituts de Cardedeu. Sí. No és una vila, i especialment els instituts on hi hagi un nivell de migracions molt elevat, segurament, i protestaven perquè s'han quedat sense colònies. Sí, i això s'està estalviant. Hi ha un malestar de la hòstia en els instituts perquè no tenen colònies. D'acord? Saps què cridaven a la manifestació? L'únic lema de la manifestació? No, no, deixa'm. Precisament vull parlar d'això, perquè s'està parlant, evidentment, d'aquest trencament que està havent entre alguna comunitat estudiantil i els seus docents. Bueno, pues el crit, l'únic crit una mica polititzat d'aquesta manifestació que demanava que els profes els portessin de colònies o que algú els portés de colònies era Pedro Sánchez, hijo de puta. A Cardedeu, sí? Sí, que té la sociologia que té. Per tant, quan estem parlant d'aquesta fragmentació entre la comunitat estudiantil i els docents, estem parlant d'un fracàs i d'una derrota. A mi m'interessa això, no m'interessa moralitzar quins professors són bons i quins són dolents, perquè també n'hi ha de dolents. També hi ha professors que tots n'hem tingut, que tenen una empatia que és zero. Aquest no és el debat, Aitor. El debat és com pot ser que tinguem un sistema que estigui abandonant a tantes persones, docents també que treballen en condicions que són molt precàries, amb calor, etcètera, etcètera, però també alumnes. Les aspiracions d'aquests alumnes, qui es preocupa de les aspiracions d'aquests alumnes? I no són alumnes migrats en molts casos. Són alumnes de poblacions com les que acabo de nomenar, que estan adreçant-se i orientant-se a votar a l'extrema dreta i a votar Vox. I no són persones migrades. Perquè el 30% de la gent jove, ja estem veient, que està disposada a votar Vox i segurament Aliança Catalana. Per tant, jo crec que estem en un ceuta 2.0 en aquest sentit. És que els paral·lelismes són bons. És a dir, de la mateixa manera no podem estigmatitzar aquest jovent, però hem d'entendre que hi ha gent que li interessa que ara estiguem en aquest fang discutint sobre això. Sobre si hi ha persones bones o dolentes, quan estàvem parlant de qüestions estructurals, estàvem parlant de què passava amb el mercat d'habitatge, estàvem parlant del sistema de pensions, estàvem parlant de l'educació pública, de l'eutanàsia, estàvem parlant d'un possible. Jo no diria front d'esquerres, perquè per mi això no és un govern d'esquerres, com sabeu perfectament, però estàvem parlant de si en aquesta mena de correlació internacional on hi ha Lula, on hi ha Mèxic, podia seguir hi havent Espanya mantenint una

certa contenció, aquest auge, No m'estranya que l'educació estigui com està si retirem el que és la responsabilitat individual. No m'estranya que estiguem com està.

Un moment, ara entrarem més a fons també en aquest debat. Avui tinc ganes també d'escoltar Ivan Redondo, que ens acompanya avui des de l'Autònoma. Ivan, què tal? Bon dia, com estàs? Bon dia. Com sabeu, és consultor. Buenos días. Gràcies. Avui, com sabeu, és consultor polític, és excap de Gabinet de Pedro Sánchez, i crec que és molt interessant saber com interpreta també vostè aquesta mobilització de dissabte a Barcelona. Però avancem un cop d'ull a les carreteres. Clàudia Serra.

Bon dia, doncs sí, anem a fer un repàs, perquè Déu n'hi do, ha estat un matí, està sent un matí amb forces accidents. Ara tenim un nou accident a l'AP7, a la Roca del Vallès, que talla un carril en sentit sud, i acua en aquest punt. Encara retencions per un accident a la C58, de Moncada i Reixac a Ripollet, en sentit Sabadell. Els vehicles aquí ja s'han pogut retirar i ja són al voral. I segueixen les retencions a la C33, a Moncada i Reixac, en sentit Girona, on també hi ha hagut un accident a primera hora que encara talla un carril. Això provoca cua a la Ronda Litoral des de Sant Adrià i a la B20 a Santa Coloma, tot això en direcció a l'ús de la Trinitat.

I com tenim l'errador sud, Maria Fernández Luguera?

Doncs no la tenim massa bé perquè hi ha hagut un atropellament d'una persona a Vilanova. I la Geltrú. I això fa que hi hagi menys freqüència de trens entre Sant Vicenç de Caldés i Estació de la França. En concret, hi ha dos trens per hora i sentit i els que circulen paran a totes les estacions. Per tant, molts retards i molta paciència. Mentrestant, a la línia L2 del metro també hi ha retards per una incidència entre les estacions Artigas, Sant Adrià i Sant Roc. I, en canvi, a la línia Llobregata no hi ha de ferrocarrils. Avui s'ha tornat a la normalitat.

Divendres, penya cegat que pot portar el jugador a la tomba era la timba. Avui comencem la setmana de manera pètria. La pedra més musical, de tres lletres. La pedra més musical. Tres lletres.

Sota el sol del Mediterrani neix el cava Jaume Serra, elaborat mitjançant el mètode tradicional, el mateix amb què s'elabora el xampany. Cava Jaume Serra, qualitat amb caràcter mediterrani. Jaume Serra.

Octubre, 50.000. Noviembre, 50.000. Diciembre, 50.000. Primero, 50.000.

Ara, Premi Extraordinari d'EuroDreams. 50.000 euros al mes durant 30 anys.

Loterías et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat.

El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra, la teva ciutat o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar, pots votar per correu. Sol·licita fins al 19 de novembre la documentació necessària a qualsevol oficina de correus o a correus boners. La rebràs gratuïtament. Per correu, el teu vot té tot el valor. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

S'acosta la gran final de Sóc i Seré. Cinc concursants hauran de demostrar que són un set ciències. Penses, puc arribar a la final? Tant de bo. I enfrontar-se al repte secret. ¿Qui serà la persona que més en sap de Catalunya?

Soc i seré. Últim capítol de la temporada. Dimecres a la nit a TV3 i a la plataforma 3CAT. Soy Carlos Arguiñano. Yo elijo ahorrar con la mejor carne fresca. ¿Y tú? Amb Lidl Plus, tria 500 grams de burger meat de porca 2,19 i estalvia't un 15%. I 600 grams de secret de porca 2,99 i estalvia't un 16%. Lidl. Val la pena.

Quan el cos et demana caldo, no te'n demana un de qualsevol, sinó aquell caldo tan bo, amb aquell sabor natural de veritat. Aneto, el caldo que et mereixes.

La senyora Garrapetes diu improperis i barbarismes cada vegada que rep la factura de la llum. No ha contractat la llum a Factor Energia i no pot dir un 12,5% menys d'improperis i barbarismes. Fàcil i ràpid. Contracteu tots la llum a FactorEnergia.cat i no farem més anuncis. Per fi hi ha una altra llum. Factor Energia. Hola! Empresa col·laboradora amb la Barcelona Equestrian Challenge.

Quan el que més estimes està en perill, resistir no és una opció, és una necessitat. He conegut 5 dones que lluiten per fer d'aquest món un lloc millor, encara que els capgiri la vida. 5 històries, 5 veus, una lluita que traspassa fronteres.

Dones en lluita, nova temporada, ja disponible a la plataforma 3CAT. Realment, aquestes últimes setmanes el grau està com molt canviat,

no trobeu? No és ben bé ell. Sembla un altre. Està com estrany. Sí. Com menys rondinaire i més encantador. És com un grau millorat. Més amable, més atent, més simpàtic.

Un grau perfecte. Ei, com va, amics? Tot bé? Puc fer res per vosaltres? Projecta Beta. Nous capítols cada dilluns a les 8 del vespre al Super3 i a la plataforma 3Cat.

Menja ràpid, menja fàcil. El trinxat de les Cerdanyes diu que.

Trinxat Carlit, cuinat cada dia a Puigcerdà.

Avui a l'aura del Matí de Catalunya Ràdio, la periodista del periódico Sara González, el politòleg i director de comunicació Aitor Arriaga, el periodista Toni Bolaño, l'economista Pau Llong i l'experta en moviments socials i doctor en Humanitats Jordi Mir. I aquesta hora també

acompanyats des de l'Autònoma amb Ivan Redondo, consultor polític ex cap de Gabinet de Pedro Sánchez. Com interpreta vostè la mobilització de dissabte

a Barcelona? Bueno, yo voy a decir algo que siempre me ha dicho mi mamá desde que soy pequeño, mamá madre en euskera, que ante un fenómeno nuevo ponle un signo de interrogación. Entonces, yo primero, desde. He visto que las instituciones han lanzado un mensaje que es el que tiene que ser. A partir de ahí, eso es lógico. Tiene que ser un mensaje de orden, de estructura, de disciplina. Eso es lógico, pero, a tu pregunta, como fenómeno social, creo que conecta, en general, sin entrar al detalle, porque le pongo el signo de interrogación, con el catacrac que ha sucedido. ¿Dónde estamos? Estamos A mí me gusta distinguir siempre tres palabras que a veces en la industria de la actualidad se mezclan y se mezclan. No por mala fe, pero que son diferentes, que es Estado, Sistema y País. Aquí lo que se ha producido es un fallo en el sistema. Entre otras cuestiones, pues vamos a unas elecciones generales. Pero hay muchos más fallos en el sistema. No solo en vivienda, sino que hay en salarios, también en el debate de pensiones que estamos viendo en campaña. También cuando hablamos de inmigración, cuando hablamos de seguridad. Luego estamos hablando, porque antes he escuchado a algunos de los contartulios, y yo creo que lo plantean de manera inteligente, voy a simplemente sintetizar tu intervención. Estamos hablando de un modelo social y de qué dirección vamos a tomar o no. Eso es lo que yo puedo plantearte.

Hechos que veo claro. Bueno, y entonces. Dos puntos. Cuando se produce un fallo en el sistema, el país mira al Estado. Y queremos un Estado que protege. Y queremos una España que protege, una Cataluña que protege y una Europa que protege. Y la pregunta de estas elecciones generales. Y seguirá la vida después de las elecciones generales, es, bajo mi punto de vista, lo vengo explicando desde hace tres semanas y media ya, ¿quién te va a proteger más? ¿Pedro Sánchez o Fijo para presidente? Y luego, ¿qué parlamento también quieres? Que sea también para que te protejan. Entonces, ¿qué dirección tomas? ¿Qué modelo? ¿Lo conquistado está conquistado sí o no? Y, ojo. ¿Dónde vamos a estar en el 2030, en los próximos cuatro años? Entonces, a partir de aquí, lo digo con muchísima humildad, signo de interrogación, a mí me ha ido bien en la vida escuchando, analizando y actuando, y estoy en un proceso de escucha, y yo creo que lo que hay que hacer es escuchar. Escuchar. Las personas que están por diferentes circunstancias, si me permitís, en este fallo del sistema, voy a recordar un tipo de lector nuevo que va a votar, pero que a los que estamos aquí en la mesa nos va a recordar cosas que hemos vivido. Y también a los oyentes. Al final, hay una mujer de 18 años que nació en la crisis del 2008 que iba a votar

por primera vez en estas elecciones generales del 29 de noviembre. Acordaros lo que fue Littman Brothers, la crisis del 2008, ¿no? Ya estamos aquí, nos hemos hecho todos mayores, ¿vale? Me acuerdo con los nuevos partidos, los partidos clásicos, es decir, 10 años después, pues en fin, cuando yo tenía 35, pues tengo 45, soy del 81, somos generación de la democracia, pero yo introduciría un elemento nuevo, que creo que va a triunfar. En cinco domingos que tocan para la votación. Yo no reivindico las emociones negativas. En realidad estoy, como creo muchos de mis paisanos, hasta las narices de las emociones negativas, que es el miedo y el rechazo. Sí reivindico la esperanza. Y voy a recordar algo de mi etapa de jugador. Que la tenía con el 10 en la espalda, con el brazalete y comiéndome segadas, y siendo un centrocampista nunca el balón de oro, faltaría más, que es lo único que podemos ser los asesores, voy a recordar que la Moncloa la gana un político libre, capaz de garantizar la convivencia en este país, con un proyecto de España a favor. Cuanto más hablen de propuestas a favor. Más posibilidades van a tener de, no convencer a los propios, sino convencer a quien va a decidir el resultado de cada uno. Y si quieres hablamos luego específicamente también de Cataluña. Cataluña, la dejo simplemente votando porque lo veo súper claro. En España, el mínimo de participación,

da igual analistas del bloque de la derecha, analistas del bloque de izquierdas, se sabe que es un 74%. Y el máximo puede ser un 77%. Bien, eso es una participación top en España. Espectacular. En Cataluña. Las primeras cifras que estamos viendo es que nos vamos a una variación top también. Ojo, en Catalunya la participación top fue el año 77 en elecciones generales, 83%. Y si te vas a después de la Constitución, el año 80, con un 80% largo. Y si te vas a la top 3, que la vi bien primera persona porque dirigí la campaña, como me gusta llamarlo cariñosamente, el Ferrari Patrio del PSOE, el 28 de abril 2019, 77%. Pues bien, pararos en el 2019. Pararos en el 2019 porque nos vamos a una participación como la del 2019 en Catalunya o más. Y si me permitís, un último apunte que recordaba en La Vanguardia. Catalunya desempata. Sempre ha estat així. El vot català és clau. No, no, és que sempre ha desempatat. En la nostra generació ho sabem, és clar. Jo vaig entrar a la Unió en el 99, quan tenia 18 anys. En realitat, des de l'any 2000, si no computes els vots dels catalans, que per descomptat, per a mi, són els meus països, Si no les computas, siempre ganaría el Partido Popular las elecciones generales. Lo digo para que tengamos claro la importancia que tiene. Entonces, siempre decide el presidente,

el primer ministro, la orientación. La Comunidad Valenciana también suele ser pie y medio en Moncloa, pero el otro medio, y más que el otro medio, siempre ha sido Cataluña. Un dato sencillo para que lo veamos. En realidad, en el año 2023, la investidura de Pedro Sánchez. De los 48 diputados catalanes, la votaron que sí, 40. Pero en la moción de censura que yo dirigí en el año 2018, votaron a favor, quiero que veáis el hilo rojo de la historia, de 47 diputados entonces Cataluña, 36 a favor. Son modelos y es algo que lo dejo caer porque faltan cinco domingos y, lo digo con máximo respeto, todavía no ha arrancado la parte oficial de la campaña. Todavía estamos como en una campaña, recordando un poco lo que le ha pasado a Lula, como en primera vuelta y segunda vuelta, ¿vale? Hasta el 13 de noviembre es como si estuviéramos en primera vuelta en España. Aquí hay personas que tienen experiencia también y, bueno, pues veremos cómo llegan al 13, ¿vale? Y luego ya la segunda vuelta. Y sabéis. Algo que lo tenéis claro, la última semana de campaña es determinante.

Tenim clar i de fet el debat decisiu, el divendres abans de les eleccions, lo farem a Catalunya Ràdio amb tots els candidats. Hi ha algun candidat que s'ho està plantejant perquè diu que és massa arriscat jugar a l'últim.

¿Puedo decir algo de los debates y las entrevistas? Una recomendación. Sencilla. No, no, pero la voy a decir porque creo que viene a cuento. Que no dude nadie. En ir a todos los debates, punto uno, y en ir a todas las entrevistas que puedan, porque hoy en día el centro de la audiência no lo tiene un medio. No es así. Lo puedes tener. En un momento en las mañanas lo puedes tener en esa televisión en TV3 o en otra televisión, lo puedes tener en el

podcast A las últimas entrevistas que fa, no sé si li dona més vots, perquè estem veientones declaracions que fan pensar que com més criats estigui, més vots tindria.

A mis 45 años te diré una cosa que es aplicable a todos. Hay que hablarle al bicho. De eso va esta campaña. ¿Quién es el bicho? La IA, los algoritmos y los bulos. Así ha ganado Lula también. Hay que hablar al bicho porque están las audiencias fragmentadas. Entonces tienes que ir a todos los espacios.

No me cabe duda que Alberto Núñez Fijo. S'ha d'anar al podcast del Pau Llom.

A tot arreu. A ver, nos estan escuchando los oyentes. Es que és així. Yo normalmente, mira, hace ya unos meses presenté el manual. Yo fui a todos los medios de comunicación. O sea, quiero decirte, a mí no me cabe ninguna duda, pero que tengo que ser coherente con lo que veo. Si tú de verdad quieres llegar a un elector, que es mucho, ya es mucho, que decide elecciones, que es el que no lo tienes en tu cuenca, el que está indeciso por ti o por otros, o por uno, o por dos, o por tres, o por cuatro, o por siete, en Cataluña hay muchos partidos,

tienes que ir a todos. Doncs aprofiteu perquè li traslladi el president Sánchez, que té una invitació de Catalunya Ràdio de fa temps, que de fet va dir que sí, després no s'hi va presentar, podria aprofitar per venir a fer. Bueno, es coherente con lo que estoy diciendo. Sí, per això, que ho aprofiti, que ho aprofiti. Segur. Deixem preguntar-li per Vox a Catalunya. Aquestes últimes hores hem vist Sílvia Uriol, la líder d'Alianza, parlant de Vox.

Diu això. A les hores no és contradictori, no? Que votant seus votin a Vox, que precisament no vol ni sentir a parlar de la separació de Catalunya, i vostè sí, de l'estat català. No hi ha cap contradicció.

Jo crec que no, perquè ells en el marc de les eleccions espanyoles fan confiança que crea inconvenient i en el marc del Principat de Catalunya ens fan confiança a nosaltres perquè consideren que el nostre projecte que comporta la restitució de l'estat català és el més apropiat o idoni per arribar a l'estat del benestar que ells enelen.

¿Què en pensa vostè que Cíblia Oriols avali que els seus votants triïn l'extrema dreta espanyolista?

A ver, lo escribí hace dos semanas en La Vanguardia. Es que Oriol trabaja para Bascal. Voy a explicar una cosa técnicamente. Lo que pasa es que ahora ya es sentido común. De época, en esta recta final, que son decisiones. Yo creo que Alianza Catalana se ha equivocado haciendo algo que no ha hecho nadie en 50 años. Que es enseñar a votar doble a un elector potencial que todavía no te ha votado. Y esto no ha pasado nunca. O sea, hemos tenido formaciones que se presentaban y no cogían el acta. Es que son 50 años muy ricos ya, ¿vale? En campañas electorales y en elecciones. O que cogían el escaño y no se presentaban. Es decir, tienes todo a ti, pero jamás. Pudiendo representar un tipo de electorado, y voy a explicar algo que puede gustar o no, pero siempre ha sido así. Los técnicos lo saben, sean independentistas, no independentistas, no importa. Los espacios electorales grandes en España se definen, entre otras cuestiones, por las elecciones generales. A partir de ahí yo respeto su decisión, pero tiene consecuencias. 20 puntos de Alianza Catalana quieren votar a Vox en estas elecciones. Por eso Vox es la segunda fuerza a nivel estatal, después del PSC, En estas elecciones. Por supuesto, el ranking general es PSC, luego Esquerra, luego Vox, luego BP y luego Junts. Pero dicho esto, ella está enseñando a su lector a votar doble. ¿Qué pasa además? Ella dice que no es incompatible.

Es que ya es a las bravas. Bueno, pues tiene que saber que, porque es así. Que se presenta a estas elecciones sin quererlo, porque podía haber pedido la abstención, podía haber dicho voto en blanco, podía haber explicado muchas cuestiones que le habrían generado una cierta inmunidad sobre este proceso electoral, pero ya no la tiene. A mí no me sorprende porque me pareció ver ese hilo rojo de la historia también hace unas semanas y por eso me atreví a escribir el artículo en La Vanguardia. Por otra parte, En Catalunya hay un eje que yo creo que va a ser decisivo en estas elecciones. Tienes al PSC como un clavo del abanico, como ha pasado siempre en voto dual en todas las generales, como un, ya no solo, si me permitís, como ese clavo del abanico que permite decidir un presidente, que más que un voto útil es un voto estratégico, que siempre ha sido así, lo digo por, voto útil es un poco táctico. Es más un voto estratégico y que una cosa es en elecciones generales y otra cosa es a nivel municipal o a nivel de catalanas. Claro, ella está diciendo que su voto estratégico en estas elecciones es Vox. Haciendo un ticket Oriol a Pascal. Y luego a Pascal, que hemos sacado en la vanguardia el domingo una entrevista, fijaros que no es exactamente el mismo que hace tres años. Dice que va a proteger la identidad catalana

contra el califato islamista. Es decir, intenta, si me permitís, hacer un copy-paste del discurso de Silvia Oriol. Y dice que va a aplicar un 155 no al procés, faltaría más, un 155 al califato. Es muy a las bravas. ¿Qué pasa? Es muy difícil para el Partido Popular poder competir con estas coordenadas. Pero también voy a decir una cosa con estos datos de participación. Mínima participación en Cataluña, 77%, como el 28 de abril de 2019, o más. Yo creo que Cataluña va a votar en legítima defensa. Bajo mi punto de vista. Y hay dos ejes, el eje autoritario y luego están muchos otros más. A partir de ahí faltaría más. Los paisanos votan lo que voten y voy a decir una cosa que voy a reivindicar a mis 45 años, pero que los que estamos aquí, yo creo que todos estamos en las mismas coordenadas. El gobierno que salga será el gobierno legítimo. Pero también ha sido un gobierno legítimo el de los últimos ocho años. Que quede clarito, que quede clarito. Pero Cataluña, si yo te hubiera que darte un titular, hoy es que va a votar en legítima defensa. Y va a haber mucho voto estratégico. Provincia de Barcelona, porque lo veis claro. Provincia de Barcelona, tú tienes a un PSC en 12, que podría irse a 13, tienes a un PP que está en 4, tienes a un Vox que está en 4, y ojo, tienes a una esquerra 5 o 6,

que yo sí entiendo cuando Gabriel Rufián pacta con Irene Montero, porque voy a recordar a todo el mundo que en el año 2024, 110.000 votos de Irene Montero en europeas, en Cataluña, 102.000 los comunes. Por otra parte. Ada Colau me parece una candidata interesante para la política estatal. ¿Para Cataluña también? Bueno, va a ser para la política estatal y para Cataluña y para todos, ¿no? Lo digo porque, pero es verdad que se tiene que enfrentar al jugador franquicia de la izquierda española, que en este momento es Gabriel Rufián. Bien, esos 5-6 es el escaño 6 de Esquerra. El escaño de Podemos, el del Independiente, si me permites, ¿les da efectividad electoral en Catalunya? Un poquito más, porque sabéis que un votito más, nuestro amigo Don, ¿te premia o no te premia? Entonces, esto que quede, es bastante cristalino técnicamente hablando. Y estamos en la facultad, en la universidad autónoma, y en fin, vayamos a lo indiscutible. Y a Irene, bueno, pues le permite también poner la cara de rufián. Acordaros, Pablo Iglesias 2014 con su cala en campañas europeas en Madrid. Bien, pero voy a decir una cosa de Vox. Segunda fuerza estatal en Cataluña, después del PSC. Es que año de Girona, año 2008, Alicia Sánchez Camacho no lo saca. Desde entonces tiene muchos problemas el Partido Popular, como le pasa a la CDU en Ulan, en tener representación en Girona. Ojo, no es que no lo saque ahora,

que no es novedad. Lleva 15 años, yo ya soy muy Madrid-DF, pero soy de Donosti, Guipúzcoa lleva 15 años sin escaño, el Partido Popular. No, lo saca Vox en Girona. Escuchadme bien, lo saca Vox en Girona. Eso se llama, no sorpaso, se llama reemplazo. Y sucede lo que sucede el 29 de noviembre, que sepáis, por dejarlo con claridad y en un titular, que Vox. Tiene el momento clave, pase lo que pase, para reemplazar al Partido Popular la siguiente legislatura. De eso va absolutamente todo. Y si me permitís, yo sí creo que Alberto Nuñoz Feijóo lo sabe. Sabe que perdió la presidencia y ser primer ministro por 20.000 votos en cuatro provincias plurinacionales, en tres autonomías, que es Cataluña, Euskadi y Navarra. Pero ayer dijo, ojo, que es una paralela que no tiene ningún sentido, pero nos está explicando sus cifras internas. Dijo. De Ceuta a Barcelona, y luego le dio como un cachete a la izquierda que no tiene nada que ver Ceuta con Barcelona, con lo que ha sucedido hemos hablado antes. Pero ¿qué nos está explicando? Lo que os voy a decir. ¿Quién gana el escaño de Ceuta? Vox. Porque trabajan para el reemplazo, el PP, sin darse cuenta. ¿Sabéis por qué? ¿Quién tiene el escaño en Barcelona? ¿Quién tiene la ventaja en Cataluña? Vox también. Porque el Partido Popular, y voy a ser fino en el análisis, Está haciendo una campaña en la que le está costando

encontrar el carril porque no lo tiene, pero está hablando a los medios de comunicación, no a los votantes, ni tan siquiera si me permitís a los periodistas. Hay que ser fino. Y entonces, lanza este tipo de declaraciones en las que nos explican más. ¿Dónde está el PP? Sabiendo y comprando, porque es verdad, todos van a ir al sitio. En este momento, el Partido Socialista es la primera fuerza política. Desde hace tres semanas y media que lo expliqué, antes de que se convocaran las elecciones, todas las encuestas están yendo al sitio. Hoy, artículo 14 en Madrid, ya apuntando a un PP, que cuando lo dije hace dos semanas. Expliqué que el PP estaba por debajo de 120, el viernes salió una casa de sondeos diciendo 123, de 137. Hoy ya dicen 121, bueno, ya os lo digo, por debajo de 120, con un Vox doblando, ¿eh? Sí, sí.

Y con la mayoría del consorcio hecha. Hay una enquesta al mundo que dice que Pedro Sánchez retalla distancias, pero el Partido Popular y Vox fregarían los 200 escons, por tanto.

No, ni eso. O sea, en realidad siempre han estado en 186-190, hoy 186. Es decir, 10 escaños y un penalti. Yo las 52 elecciones las tengo. En las venas. Me las sé. Sé perfectamente que, por ejemplo, en el año 28 de abril, el 28 de abril de 2019, en Ávila se reparten tres. Yo os voy a explicar. Desde la ley electoral del 77, bueno, decreto y luego ley orgánica, Sabéis que, para que ganara la UCD, se primó un poco las provincias también de interior. Esto es así. Bien. El PP, por ejemplo, en Ávila, que es un termómetro, dices, ah, pues no me interesa Ávila, bueno, pues vamos a Ávila, que reparten tres. Está acostumbrado a hacerle al Partido Socialista un 2-1. Desde que Ciudadanos sacó 57 y todas las encuestas ni el PP niega que Vox está en 66, doblando de los 33 actuales, en Ávila y otras provincias de interior es empate. Uno, uno, uno. Es decir, la ventaja del Partido Popular, me lo vais a decir vosotros, no yo. Y los oyentes, exactamente igual. La ventaja del Partido Popular en 28 provincias no existe. Hay empate. Soy PP. Pero digo más. Si en Cataluña la segunda fuerza a nivel estatal es Vox. Luego, no tienes Cataluña. Yo recuerdo que en el 2008, la ventaja que sacó entonces el Partido Socialista en Cataluña, la ventaja global fue de 15 escaños, pero es que sacó 17 por encima de lo que sacó el

PP en Cataluña, 2008. Si no tienes Cataluña, si no tienes la fuerza de las provincias de interior, y la Comunidad Valenciana, no lo digo yo, lo dice el Levante en una encuesta hace dos semanas, está en empate, Lo siento, pero la primera posición no la tienes. Solo en la provincia de Barcelona, como os he explicado, el PSC le saca entre 8 y 9 de ventaja al PP. Bien, ¿cuánto te saca como máximo el Partido Popular si te gana en Madrid? Al Partido Socialista, por ejemplo, 3 de ventaja. Si gana en Andalucía, que está por ver, porque está creciendo muchísimo el Partido Socialista en Andalucía, 3. Solo en la provincia de Barcelona. La ventaja que podría tener teórica y técnica, táctica diría yo, el PP en Madrid y Andalucía, la neutraliza la provincia de Barcelona. Conclusión, el PP es la segunda fuerza política. No se sostiene porque son 52 elecciones, no una elección. Otra cosa es que el consorcio PP y Vox tiene mayoría de 186. De 186. Todas las casas de encuestas van a ir al sitio. Aquí fue valiente, hace tres semanas, Angel Zon de GESOP, diciendo que estaba a dos puntos PSOE del PP. Pero en realidad no es así. Ahora están todos los institutos de opinión refrescando muestra. En la medida en que refresquen muestra, vais a ver que lo que os estoy explicando desde hace tres semanas y media va a ir pasando.

No porque tenga un oráculo, que no lo tengo, no porque tenga el algoritmo del éxito y sepa que va por aquí y por allá, sino porque. De mi época de jefe de Moncloa, como un jugador que he sido también y como estratega, he tenido buenos maestros de la transición, me sé las 52 elecciones, y esto me pasó con un director, me callo ya, pero con un director. Os lo cuento porque es una anécdota increíble, cuyo director sigue escribiendo y sigue publicando sondeos parecidos al 2019. Viernes 26 de abril de 2019. Estoy comiendo y me dice, oye, vais bien y tal, le sacaréis unos escaños al PP, ganaréis por 120 y algo, el PP os sigue, 120. Y le digo, ¿pero si vamos a doblar al PP? 123, 66, 28 de abril de 2019. Vuelta otra vez a lo mismo. Las 52 elecciones, si un día tengo tiempo y queréis, las sacamos aquí al mapa, veréis mapas, mapas, mapas, vosotros mismos lo vais a ver, ya os lo he explicado un poco por las autonomías. La mayoría sigue en el mismo lado. Lo que estoy explicando es solo la primera fuerza.

La tesi es que hi haurá un penal. Estem parlant d'això, que vindrà d'un gol.

Bueno, són 10 escaños y un penalti. Si quieres te digo los escaños dónde están. O esperamos. O esperamos. Voy a dar solo una pista. Pero porque es así. Yo siempre lo he llamado la Y invertida, que es entenderlo en una dimensión global, que es Sevilla, Madrid, Barcelona, Valencia. Entender esas autonomías que es donde van a decidir el próximo primer ministro. Entonces, cuestiones porque ya se explica que en las provincias de interior va a haber múltiples empates porque Vox se hace con un tercer escaño o con un último escaño. Es que eso es así. O sea, eso es solo coger lo que le pasó al unicornio político que suspendió pagos, que era Ciudadanos, ¿Qué pasó en el año 28,

el 28 de abril de 2019? Y lo veréis. Porque la clau de que el frontampli transformi els vots en diputats a les províncies mitjanes, ¿això també és un element o això ja no és un element?

Ellos saben perfectamente que, con independència de que hoy lunes hagan candidaturas, ¿vale? En las provincias de 3, 4, 5, 6 y 7 saben que no van a sacar nada. Con claridad. Pero voy más. En las provincias de 3, 4, 5 y 6 sumar no sacó nada. ¿Queda claro? Bien. Por eso no he dicho voto útil, que soy fino. Ya saben en esos territorios lo que es el voto estratégico. Caspar Llamazares se quedó con dos escaños en el 2008. Ahora, me parece que es un frente amplio e interesante. Lo vengo explicando en diferentes medios de comunicación. Creo que van a competir muy bien en algunas medianas con más escaños y sobre todo en las grandes. En estas no, en estas no. Y yo entiendo que, aunque presenten, si presentan finalmente. De alguna manera, no irán demasiado a esos territorios porque tienen que estar fuertes en Málaga, tienen que estar fuertes en Barcelona, tienen que estar fuertes en Madrid, o sea, es decir, tienen mucha tarea por delante para recuperar el tiempo perdido. A mí Emilio Delgado me gusta, me parece que está muy bien, ya he explicado antes mi opinión sobre Ada Colau, creo que es un perfil que a nivel estatal puede ser interesante. A mí las personas, yo os lo digo por. Ya es una cuestión. Yo veo seres humanos más allá de los políticos. Y la gente experimentada me parece interesante. Y la gente, además, que, oye, se va, puede regresar, regresa siempre de otra manera, siendo otro, y siempre. Entonces, yo no voy a descalificar absolutamente a nadie. De hecho, estos años siempre he explicado la importancia del motor Podemos, que ahora Esquerra va a estar motorizada en Cataluña, algunos lo minimizan, y vais a ver. Que, fins i tot en xarxes, la indústria va per un costat i la societat va per un altre. Bajo mi punto de vista, creo que es una buena unión y creo que es complementario al Frente Amplio. Sara.

Sí, primer un comentari previ, perquè em semblava molt interessant aquesta frase, no?, d'Uriols treballa per Abascal. Jo diria que també a l'inrevés, és a dir, Vox, involuntàriament, també treballa per Aliança, perquè si bé Aliança va aprofitar per néixer la finestra d'oportunitat de la frustració del procés, ha estat amb el discurs anti-immigració que ha implosionat, diguem-ne, no?, que ha incrementat el seu suport en els últims dos anys, bàsicament, a costa d'un discurs que ja havia treballat Vox. Per tant, quan veiem al CEO com gairebé un 48% dels seus potencials votants es declaren no explícitament independentistes, doncs es veu també com es retroalimenten, però en aquest cas, de Vox cap aliança és, òbviament, de forma involuntària. I aquí va la pregunta. La pregunta, el CIS detecta, l'últim CIS, que hi ha un 17,3% dels ciutadans que encara no han decidit a quin partit votaran, que manifesten que volen votar, però que no han decidit el seu partit. Podem inferir pel record de vot que aquest votant és bàsicament votant d'esquerres i que en aquests moments, sobretot després de l'última setmana on hem vist. Pedro Sánchez, molt còmoda en un registre informal com és una entrevista a La Revuelta. Doncs s'ha estat apunant la fuita de votant socialista que tenia tendència, potser, o temptacions de votar al Partit Popular. Tot això s'està revertint?

La participación es la que va a revertir, si es posible o no, los 10 escaños y un penalti. ¿Qué votos son? Vamos a explicarlos. Hace tres semanas y media cuando lo expliqué, hoy han ido todos al sitio. Ya hay analistas del bloque de la derecha que han dicho si eso es cierto. Desde el año 2011, el samurái que meditaba en San Senso, yo lo llamaba así con cariñosamente a Mario Rajoy Bray porque inventó el inmovilismo como forma de poder. O sea, estábamos en la uni como ahora y leías a Sunchu, a Closio y a Machiavello, pero no te habían explicado nunca que el no tomar una decisión era tomar una decisión y todo este mundo y universo suyo. Con Rosa Diez, los dos sacaron máximo 2011. 12 millones de votos. O Eureka, porque España siempre está más empatada de lo que parece, 186 escaños en aquel momento para el Samurai Rajoy. Bien, nunca el bloque de la derecha ha tenido más de 12 millones de votos. Con lo que, ahí tienes una primera referencia, donde para nada hubo un 80% de participación en el 2011. ¿Cuánto sacó el bloque de la derecha, o por ejemplo PP y Vox, hace tres años? 11.200.000.

Entonces, ya están en esos 12 en toda la legislatura, porque habéis visto en la matemática electoral, queremos votar, queremos votar, por fin, queremos votar. Luego se han convocado las elecciones y ya de repente se han quedado un poco desencuadernados. Son 12 millones. Tu pregunta es muy pertinente porque ¿quiénes son los que van a complementar hasta ese 74% mínimo? Os recuerdo, a la audiencia hace tres años fue en torno al 70%, fijaros que son muchos puntos. Efectivamente, van a ser personas que no son del bloque de la derecha, que ya están en los 12, son personas de tres tipos de perfil. Personas de fuera del sistema, por ejemplo, que van a votar por primera vez, 1.600.000 jóvenes. De hecho, que sepáis una cosa, yo estoy un poco harto de algo que no es cierto. En los últimos tres años nos hemos comido unos sondeos diciendo que los jóvenes entre 18 y 25 eran más autoritarios y que eran como, en fin, que solo iban a votar a Vox e incluso si me permitís en Cataluña Alianza Catalana. Eso es falso. En las encuestas, por lo general, tienes mucha dificultad de captar su interés y su voto. Y es verdad que apenas un 20% de ese segmento contestaba a las encuestas. Ahora ya no. Yo ya he visto sondeos porque quieren ir a votar, este es un grupo, Y en este momento, por ejemplo, en Cataluña, pero es lo mismo a nivel estatal,

en Cataluña la primera fuerza ya es el PSC. Y después aparece Vox. Ya sabéis que no es de Alianza Catalana, porque, claro, Oriol trabaja para Abascal. Este es un tipo de segmento. A nivel estatal, todavía en ese segmento, para que os hagáis una idea, está Vox y luego el PSOE. Pero en Cataluña ya está el PSC por delante. Segundo nivel, de indecisos. El indeciso, por lo general, es una persona. Yo he tenido muy buenos maestros que me han enseñado cosas que creo que. Me toca ahora hacer un poco de pedagogía, pero que hay que recuperar. El indeciso es una persona que piensa en votar una opción y que, si no, pues igual se queda a casa. Fundamentalmente es eso, ¿vale? En esta recta final, en este segundo tiempo de campaña. Y bueno, pues quieren ir. Con lo que vas a tener que volver a mirar en las encuestas si van o no van. Y están yendo, ¿eh? A la izquierda. Indecisos en Frente Amplio, indecisos en Esquerra, indecisos en PSC, indecisos entre los socialistas. Y luego, un último grupo. Que decide, que se llama transferencia central. El centro no existe. Existen las causas. Y la causa mayoritaria puede estar en la izquierda o puede estar en la derecha. No existiendo el centro, si hay personas que sabéis que votan a unos y a otros, bien, y que son los que la última semana.