El matí, de 9 a 10 h (L'àgora) - 27/10/2026

Miguel Tellado serà avui a Bilbao, a la zona on ahir hi va haver hialdarulls, crema de contenidors i detinguts a les mobilitzacions contra Vito Quiles a la Universitat de Deus. Tot demà, recordem-ho, Ferro serà a Barcelona amb el mateix objectiu, repassar la zona dels aldarulls de dissabte.

I aquest matí hem sabut d'un nou rescat d'immigrants, ara a les costes de les Balears.

Redacció, Marc Jurado. Sí, en total, 42 migrants d'origen magrebí subsaharian ha arribat a la costa de Formentera i de Cabrera. Han arribat amb dues embarcacions, una amb 17 persones a Formentera i una mica més tard, una segona amb 25 persones més. L'han trobat a 10 milles a l'est de Cabrera en el rescat i ha intervingut Salvament Marítim i la Guàrdia Civil.

I a aquesta hora s'acaben de fer públiques les

dades d'ocupació de l'enquesta de Població Activa, redacció Lara Garcia. Sí, la taxa d'atur a Catalunya del tercer trimestre de l'any se situa en el 8,3%. Hi ha 18.900 persones a l'atur més respecte al trimestre anterior, quan la taxa era del 7,9%. Pel que fa al nombre d'ocupats, també creix, arriba als 3.997 milions, un 3,38% més. Catalunya és la setena comunitat autònoma on la pujada ha estat més pronunciada entre el juriol i al setembre. I pel que fa a les dades del conjunt de l'Estat, el nombre de parats va créixer en 995.900 persones. Això suposa un augment proper al 4% respecte al trimestre anterior.

De seguida parlarem dels aldarulls de dissabte i atenció dels aldarulls que podrien produir-se dissabte vinent també a la capital catalana com també, atenció, a Terrassa i a Badalona. Ara ho explicarem. Però abans, cada dia a aquesta hora, analitzem la lletra petita de l'actualitat amb l'analista i divulgador Marc Vidal. Bon dia, Marc. Bon dia, Ricard. Microsoft paga a 60.000 treballadors perquè marxin una quarta part de la plantilla.

7. No acomiada a ningú. Obre una finestra, posa preu a la sortida i cadascú decideix, al desembre, si agafa els diners. Qui se'n vagi constarà com a baixa voluntària, no com a acomiadat. Aquest ajust no apareixerà a cap estadística. La lletra petita ens diu que això no va de retallades. Durant dècades vam donar per fet que la feina intel·lectual estava fora de perill perquè el cervell era un bé escàs. Estrigaven 20 anys a fabricar-ne un i no hi havia manera de produir-los en sèrie. Doncs ara sí que n'hi ha. I quan una cosa deixa de ser escassa, s'abarateix. És l'única llei que es compleix sempre. Potser interpretem malament el futur, no es tracta de fer allò que una màquina fa més ràpid i millor que nosaltres, sinó de posar-se en allò que encara no sap fer.

Pernil cuit, pernil dolç, pernil de llorc, en dient de diferents maneres. Però si està fet sense presses i amb matèria primera de la millor qualitat, es diu La Selva. La Selva, la marca del bon pernil. L'Enigmarius, amb Màrius Serra.

Ahir, la pedra més musical era el rock. Avui dimarts, un altre enigmàrius breu. L'apèndix que menys agrada als impacients. De tres lletres. L'apèndix que menys agrada als impacients. Tres lletres.

Per participar, registreu-vos al web catradio.cat barra enigmàrius abans de les 10 ben tocades.

El matí de Catalunya Radio.

Em passes les ulleres de prop amb aquesta pantalla tan petita, no hi veig de cap ull. Si et traguessis el cupó de l'11 de l'11 de l'11 dels ulls. No, que si em toca el premi d'11 milions d'euros o un dels 11 premis d'un milió, no vull que em reconeguin. Nena, però si a casa només hi som tu i jo. Però hi ha finestres.

Si no vols que et reconeguin perquè t'has fet milionari, ves en compte que arriba un premi d'11 milions i 11 premis d'un milió. Sorteig 11 de l'11 de l'11. El sorteig de l'11 que més premis milionaris dona. Ja a la venda. 11. Ben jugat.

Juga responsablement i només si ets major d'edat.

Sota el sol del Mediterrani neix el cava Jaume Serra, elaborat mitjançant el mètode tradicional, el mateix amb què s'elabora el xampany. Cava Jaume Serra, qualitat amb caràcter mediterrani. Jaume Serra.

Parlem de quin operador de fibra i mòbil hauria de contractar? D'acord. Quin és l'autèntic operador 100% català? Vera. I el més ben valorat pels usuaris? Vera. Escolta, no seràs una intel·ligència artificial? Peyu, a Vera sempre parles amb persones de veritat. Doncs no en parlem més. Passa't a Vera. Vera. Fibra i mòbil de veritat. Truca al 1543 o entra a somvera.cat.

El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra, la teva ciutat o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar, pots votar per correu. Sol·licita fins al 19 de novembre la documentació necessària a qualsevol oficina de correus o a correus boners. La rebràs gratuïtament. Per correu, el teu vot té tot el valor. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

Avui ha elaborat el Matí de Catalunya Ràdio la periodista Anna Grau, la periodista del Jornal.cat Marta Rosique, la directora de l'Ara Esther Vera, el periodista Vicent Sanchis i el corresponsal internacional del país Claudi Pérez.

A l'hora en què parlarem dels aldarulls que es van produir dissabte a Barcelona i també, atenció, d'aquesta convocatòria de nous aldarulls de cara a dissabte vinent a Barcelona i atenció també a Terrassa i a Badalona. Ara ho explicarem. Però abans, Anna, tu vas trobar-te amb els aldarulls al centre de Barcelona?

Sí, abans d'això voldria comentar una cosa que comentàvem una mica tancat, que els meus companys m'han retret, que diuen que quan jo dic que l'Oriol es demana el vot per Vox, que no és exacta. Dic, bueno, home, ella el que ve a dir és que entén que a part del seu votant voti a Vox. Per no dir que entenc que l'altra part pot votar Junts. Llavors em sembla que hi ha una voluntat evident de la senyora Oriols d'erosionar Junts perquè a ella li sembla que Vox no li crearà un problema i Junts sí. Dit això, sí, el tema dels aldarulls, jo visc al carrer Portaferrissa. I de cop i volta, cap allà a la nit, veus gent intentant forçar, però no és allò que passes davant d'una botiga, la veus oberta i aprofites, no, no, o sigui, hi havia com uns 20 o 30 joves, vestits de negre, encapotxats, i realment obrint una porta d'un comerç en plan vikingo, que els hi va costar, d'una botiga esportiva, la van tirar a terra, Tot això, clar, doncs mentre la policia no venia, jo me'n recordo vaig trucar al 112 i quan finalment em van atendre, que no va ser fàcil, em van dir no sé si els Mossos estan informats. De cop vaig passar un cotxe als Mossos a tota Castanya pel carrer i no s'atura, del qual vaig deduir que la situació havia de ser molt més greu en altres llocs. Llavors, home, el més important per mi va ser la reacció dels veïns, com el carrer Portaferrers, és veritat que hi ha moltes botigues, però també hi vivim algú, no és Plaça Catalunya, que només hi viu el Corte Inglés, doncs els veïns van sortir al carrer i van començar a increpar a la gent, i els deien, per què feu això, aneu a treballar, no robeu. Els altres encara els tenien llengua, deien que tu per què defenses una botiga milionària si no t'estic robant a tu, què tant te fot? I fins i tot un desgraciat que passava per allà quan ja havia acabat tot i volia agafar una bamba del terra, li van dir, escolta, què fas? Diuen, si no ho he robat jo no m'ho puc endur. Hi havia tot un debat sobre la propietat privada. Però els veïns ja et dic que es van armar d'una manera.

Però el que et deien és, estem robant els rics, per tant això no t'afecta a tu.

Sí, i els altres els deien, lladres, fills de puta, ganduls, aneu a treballar i estudiar. Ara, sí que és veritat que, a veure, jo, la gent encara, massa bona gent, perquè només els hi tiraven des del balcó aigua, però aigua freda, diguem-ne, bosses de les escombraries, i algú va tirar algun tros de gel i un espavilat va posar una altaveu fent sonar una falsa sirena policial, com si la policia vingués ja, amb la qual cosa van fugir un moment, però van tornar a venir. Però sí que és veritat que la part bona és que la gent, diguem-ne, s'activava, la part dolenta és que la gent no se sentia protegida per la policia, pel sistema. Jo he de dir que no compartia tant aquesta percepció, perquè vas tenir visió global. Vaig pensar, home, a mi això em sembla molt gros perquè està passant al meu carrer, però segurament és més greu el que està passant en altres llocs.

La sensació d'impunitat que veies en les imatges d'alguns joves també ho has vist a París durant aquestes.

Sí, però ara ja et dic, jo he vist aquesta colla de gent amb acció, no eren quíxoflaviols normals. Es van haver de molestar molt per tirar aquella porta a terra estaven organitzats, a més tenien gent per les cantonades, la porta ferrissa pot ser una retera si et posen un vehicle als Mossos a cada cantonada per això quan va sonar la sirena es van espantar perquè no els hi quadrava ara sí eren delinqüència organitzada jo crec que el problema que tenim a Barcelona i a Catalunya és que al marge de totes aquestes concentracions antisistema que ara comentarem aquest informe que heu fet. La delinqüència organitzada es barreja amb això i no és qualsevol delinqüència, ja et dic, perquè realment feia por veure com podien tirar la porta d'un comerç a terra en plan assalto vikingo.

Una de les conclusions d'aquest informe que avui volem posar sobre la taula, Marta Aviana, què tal, bon dia. Hola, molt bon dia. És que sí, que estaven organitzats de fa una setmana i alerta atenció d'aquest perill de nova convocatòria de cara a aquest cap de setmana.

Sí, unes crides públiques que s'estan fent des de la nit dels aldarulls i en privat s'estan fent els grups per saquejar comerços concrets, com per exemple Apple o Louis Vuitton. Es donen instruccions sobre com vestir, han d'anar de negre i amb caputxa i fins i tot el propietari del grup demana aprofitar Halloween perquè tothom vagi tapat. També s'hi poden llegir amenaces als Mossos dient coses com per exemple que els deixarem secs i sense porra i hem d'anar dient vint perquè vegin quina gràcia els fa. I l'informe també afirma que un cop la policia i periodistes van accedir al perfil aquests d'Instagram, ai, de Telegram, perdoneu, van canviar els missatges principals per un de més irònic en què es cridava a prendre tematge i a fer ioga. El propietari del compte va advertir que crearia un grup nou, més privat, amb els que realment volguessin protestar aquest dissabte 31.

Una de les investigadores d'aquest informe és la Mar Guerrero de l'empresa tecnològica Golden Owl. Marga, què tal? Bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Hola, bon dia. Què pot passar aquest dissabte a Barcelona? ¿Qué puede pasar? ¿Qué pasó o qué va a pasar? ¿Qué pasará? ¿Qué pasará?

Nosotros hemos detectado que hay un riesgo, evidentemente para el plan del 31, con un principal grupo de coordinación de Barcelona, que ya difundió instrucciones detalladas sobre la selección de los objetos, como decía la compañera, la ocultación de la identidad, la comunicación de puntos de encuentro, incendios como maniobra de distracción y desplazamientos. O sea que sí que hay una alerta y un riesgo potente para el 31 de octubre. Por lo menos los grupos esos es lo que están alertando. ¿Això, Marc, és fàcil de rastrejar? Sí, a mí me gustaría hacer un apunte un poco que quizás es lo que nosotros podemos aportar a toda la información que ya está de alguna manera encima de la mesa, que es la estructura en cómo se organizan, que yo creo que nos da bastantes pistas de por qué un movimiento como este, termina siendo como tan multitudinario, ¿no? Entonces, no es solamente que utilicen como las redes de tipo, quiero decir, que utilicen las redes y ya está, sino que está organizado de la siguiente manera. Tienen un grupo, o sea, hacen toda la captación a través de TikTok y de Instagram, que hay que reconocer que son redes que se utilizan sobre todo por los colectivos juveniles, es decir, hay una selección también del colectivo. No es arbitrario, eso también lo tenemos que pensar. Y luego hay una coordinación, como estaba diciendo la compañera, que es como, de alguna forma, empiezan a organizarse, que además son por Telegram y por WhatsApp, pero con la particularidad que tienen un QR y son enlaces de grupos cerrados. Que son los que están promocionando el verdadero objetivo que es el saqueo.

Per tant, aquí, en aquests grupos tancats, entra qui volen que entri, no entra tothom.

No, tienen que entrar con QR, son seleccionados, son grupos más privados. No son tan difíciles, son un poco más complejos. Con objetivos claros como son el saqueo. Y tienen instrucciones muy precisas. Vestir de negro, taparse la cara, quemar contenedores, ir a por tiendas de lujo, dispensarse y revender el producto robado. Y luego, además de todo esto, que es un poco las dos primeras partes de lo que estamos hablando, hay una tercera y una cuarta, que es la amplificación. Entonces tienen vídeos y animan con hashtag con más de un millón de reproducciones, que son los creadores que van replicando las convocatorias. ¿Qué hicieron con esto? Y entonces esto todavía hace que se amplifique más y que genere todavía una sensación también de como más desconcierto, ¿no? Como de mayor vulnerabilidad de la ciudad con respecto a esta banda. Entonces lo amplifica. Y luego por último tienen. Una suerte de cuentas ajenas a la red que representan los disturbios como una delincuencia migrante y llaman a tomarse la justicia por su mano. Entonces, esto es una red como todos ya sabemos, tenemos la experiencia también de Ceuta, que son movimientos organizados, pero lo que nosotros queremos aportar desde Golden Owl es cómo están organizados en esta red que está perfectamente. Unos elementos con otros.

Perquè, per tant, no se sap qui hi ha darrere de tot això. És impossible trobar-ho ara mateix.

Y los que organizaron esto, no. Quiero decir, en esto nosotros encontramos cierta analogía también con Ceuta, en el sentido de que las redes que lo provocan y que en realidad están como detrás, están totalmente enmascaradas y no son tan fáciles como de detectar.

Pero, por ejemplo, que haya terceros países implicados que hayan inflado esta convocatoria, ¿això es pot trobar? ¿Cómo, perdona? Si hay terceros países implicados.

Nosotros no tenemos evidencia de eso. Y es un poco la misma pregunta, disculpa que te haga el paralelo un poco con Ceuta, porque pueden ser movimientos que son similares, no es lo mismo, pero pueden tener ciertas similitudes. Y no es necesario, o sea, países que nosotros hayamos identificado. De referencia que esté organizando y que esté promocionando esto, detrás no hay. Hay cierto enlace con otros grupos y con otros movimientos de lo que está pasando en Europa. En Francia, en Italia. Pero no hay un país con. De este movimiento.

Al interior el que ha dit és que vol tancar els grups de Telegram, per exemple, ahir se'n va tancar un, que és el grup de Telegram Blocus Barcelona, que tenia fins a 1.900 membres. Cuando se cierra un grupo, ¿qué es lo que pasa? ¿Se crea otro? ¿Se va buscando la alternativa?

El movimiento es muy dinámico, entonces igual que mueven las palabras claves, igual que utilicen. Que reutilizaron, las abren, las cierran, igual los grupos abren y cierran. Entonces, cuando entienden que pueden ser como pillados, por decirlo de alguna manera, o opuestos, entonces rápidamente tienen una forma muy resiliente, muy superviviente como de cambiar. Entonces cierran y abren. O sea, hay una coordinación muy clara, ¿no?, al final. Esta es la conclusión. Sí, es un movimiento no solamente organizado, que es lo que cualquiera de nosotros que está observando el hecho lo ve, sino que estamos explicando cómo está organizado y cómo está estructurado. Esto está pensado y reflexionado, no solamente organizado. Y eso es un punto que tenemos que poner, yo creo, desde nuestro punto de vista de Golden Hour encima de la mesa.

El cap de setmana passat també hi havia convocades protestes, en aquest cas al d'Arulls, a Madrid, però a Madrid no vam veure aquestes imatges que vam veure a Barcelona. Per què vostè diria que a Madrid no va passar?

Porque hay que distinguir también estos movimientos de otros, a lo mejor de otro tipo de mensajes también centrados en la educación, en reivindicaciones, otro tipo de manifestaciones más pacíficas, porque no son lo mismo tampoco. Entonces, en principio, también el grupo más mayoritario era el de Barcelona, y ha sido seguramente el otro con un común testeo, más intensa, por decirlo d'alguna manera.

També veig que l'informe surt que podria haver-hi també aldarulls a Terrassa o Badalona.

Sí, hay otras ciudades. Otra de las cosas claves también de estas primeras manifestaciones o movimientos es que se va a extender a varias comunidades autónomas y a varias ciudades también. Entonces, se espera, evidentemente, para el 2 de. Además, coincide con diferentes momentos. Está el 31, que es la convocatoria de Barcelona a Madrid, la del 2 de noviembre de Terraza, luego está el 11 de noviembre la huelga, el 20 de noviembre hay una convocatoria de la Revolución Europea y el 30 de noviembre la convocatoria nacional en 12 ciudades españolas. Entonces, ese es el calendario que tenemos de riesgo ahora mismo encima de la mesa. Marga Herrero, investigadora del

Golden Owl, gracias por acompañarnos y por el detalle, la explicación que ens ha donat. Gracias. Gracias a vosotros siempre. Doncs aquesta és la situació de com es va provocar, diguéssim, la coordinació de tot plegat. Insistir a la marca, crec que és interessant que hi ha una coordinació, és a dir, que quan hi ha un grup de telegrama espontànic que es crea no és perquè sí, és perquè hi ha una voluntat, hi ha unes instruccions molt clares i hi ha algú que està dirigint tot això. Qui hi ha darrere? Doncs no ho sabem, però sí que deia que hi ha un protocol, una manera de fer molt semblant al que va passar a Ceuta.

Vicent. Bueno, aquí està clar que les tres o quatre preguntes que ens faríem per intentar entendre què està passant, que ja està bé perquè aquell dia no en teníem ni idea del que estava passant, es van contestant, quasi totes, menys una. El propietari, per dir-ho així, del conte originari i què està movent tot això. Aquesta va ser la primera, crec que és la gran pregunta encara sense contestar. El pla operatiu és segueixar botigues. És que. No hi ha més pel·lícula. Agafar els objectes concrets i revendre'ls. I jo entenc moltes vegades que en Barcelona, a Catalunya, sempre hi ha com una simpatia respecte a qualsevol tipus de revolta. Atenció amb les simpaties, perquè en aquest cas queda bastant clar que la revolta no és generosa ni és reivindicativa, sinó que té un objectiu molt clar, que és delinqüent. És un objectiu delinqüencial. I després. La rèplica espanta, que hi hagi gent també d'Estrema Dreta que estigui dient això ho estan fent d'immigrants, i anem a per ells, i que es puguen enfrontar a aquests col·lectius, també podria ser una derivada perillosa. També queda descartat, que això és una pregunta amb resposta també, que hi hagi gent de països al darrere, intel·ligència russa, intel·ligència israeliana, el que siga, Això sembla descartat. I el que no queda descartat i sí que fa pensar-se-ho tot una mica i és més complicat és el caldo de cultiu. És a dir, quants nanos s'apunten? Nanos joves. I per què?

Si tu t'envien un WhatsApp, Vicent, i et diuen, mira, anem a trencar botigues. Per la teua insatisfacció. Passes del missatge. Què fa que algú se senti identificat en aquesta demanda?

Perquè una part, la més encriptada i la més clara, parla amb un grup molt clar que el que vol és delinquir, però hi ha una altra part que és el derull. I aleshores hi ha molta gent que anirà allà no perquè puguen portar-se un mòbil d'una botiga, sinó perquè està cabrejada, perquè està alterada, perquè està enfadada. Aquest és el caldo de cultiu que s'ha de treballar més perquè. L'altre és delinqüència. Delinqüència igual que aquesta empresa que, per cert, ha fet un informe que jo crec que està molt bé, World of Nobles. Aquesta empresa ha arribat a aquestes conclusions. Suposa que la intel·ligència dels Mossos o del Ministeri d'Interior d'altres llocs també estaran fent aquest seguiment, si no, no tancarien comptes d'Instagram. Suposem-ho. Però si això de la delinqüència.

No poden tancar comptes, eh? Poden demanar a l'empresa que el tanquin i poden trigar els dies que vulguin.

Aquest és el problema, també, que les empreses. La policia es mou entre això bé i acaba molt ràpid. En tot cas, el que és delinqüència es combat amb policia claríssima. El que és un altre tipus, després de reaccions i d'adhesions a aquests moviments, que tinguen que veure més amb insatisfaccions socials d'adolescents o de gent jove, això ja no és tan fàcil. I això sí que és molt, molt preocupant. Esther.

Sí, insatisfacció social, però també pulsió per la violència. És a dir, és molt fàcil muntar una bronca d'aquestes. Vull dir que podem anar buscant qui hi ha al darrere i potser trobant un mastermind, no?, algun senyor de pel·lícula caronanongat. O un delinqüent. Sí, però és que probablement trobarem un delinqüent que crea un grup i en aquest grup són 10, 20 i després són 300. I això és molt fàcil d'articular, és que és molt fàcil de moure tota aquesta gent a una bullanga, a una bronca, a unes destrosses, a una festa d'aquestes violentes de pel·lícula, perquè tot això és molt peliculero.

Però ho separes, Ester, del que ha passat a París o del fet que hi hagi una vaga general l'11 de novembre?

En general, de les protestes de París, sí. Jo sí. A París hi havia uns estudiants que, a més a més, també van ser d'alguna manera manipulats. És a dir, comencen 10 i acaben 100 i els 90 no saps qui són. O els 10 al revés. Els 90 i els 10 no saps qui són i són gent que té altres interessos. I en aquest cas jo no veig aquí una gran cosa ideològica política. Veig més aviat un exercici violent entre gent molt jove i manipulada per una qüestió purament crematística, crec.

Home, però jo veig les dues coses, perquè, per exemple, al meu carrer, una cosa és que a meitat d'un aldarull tu passis per un carrer i vegis una botiga oberta, no sé, amb ordinadors, amb telèfons, i allò, amb la febrada així, entri i ho agafin, però no era el cas. Al meu carrer van atracar concretament una botiga esportiva, una botiga esportiva de samarretes, calçat esportiu, i van intentar una botiga d'ulleres força bona, o sigui, ulleres de marca, que allò era un bon botí. I ells sabien on anaven, perquè de nit la persiana de la botiga estava aixada. Per tant, és més delinqüencial que ideològic. Sí, però per una banda és delinqüència organitzada, insisteixo, perquè no és allò d'anar allà a veure què em trobo, no és improvisada, Tenien gent, diguem-ne, vigilant els accesos. Sabien per on fugir si arribava la policia. Però, d'altra banda, a mi també el que m'ha cridat això és aquest component. Per exemple, quan els veïns els encrapaven, ells també podien no haver contestat res. Els pocs que anaven a cara descoberta, perquè algun anava a cara descoberta, tenia un color que, si vull dir, d'alguna manera venia a dir que la propietat privada ja no és el que era. Escolta, si jo m'emporto una cosa que no és teva, tu no n'has de fer res. I si aquest l'ha robat i ho ha deixat per terra, jo m'ho emporto, tu tampoc. I s'ha trobat que a la cara de vergonya li deien a la veïna de defensar una botiga milionària. Clar, vol dir que aquí hi ha diverses capes, no? Vull dir, hi ha un jovent que està calant aquest missatge que no future, agafa tot el que puguis.

Sí, sí, però que estem parlant de nens de 14 anys, que jo també explicàvem que la fiscal havia renyat alguns pares d'aquests nens que els deia, bueno, és que vostè ha de fer-se ser responsable dels seus fills, perquè tenen 14 anys.

Així es va acabar la cala Eborroca al País Basc, passant la factura als pares.

Ja, ja. Ara et deixo parlar, Marta. Deixem-me saludar a aquesta hora el Marc Massip, que és psicòleg, director de Desconnecta. Marc, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Abans sentíem la investigadora Marc Guerrero, ens parlava de captació. Què portaria a un jove, a un adolescent o a un encara menys adolescent, diguéssim, 12, 13, 14 anys, a vincular-se amb un grup així de sortir al carrer i rebentar un aparador?

Jo ho tinc molt clar, Ricard, la necessitat de pertinencia a grup i l'admiració dels iguals. És a dir, i ho necessiten també els adults, però els adolescents o molt joves encara més. Necessites sentir que formes part d'un grup, necessites sentir que tens al costat algú que t'admira o que fa el que tu fas. Hi ha vegades aquests nanos, sobretot quan és per les xarxes, només sentint aquesta sensació de pertinença s'hi troben. I un cop t'hi trobes, doncs ja ho fas. Nosaltres hem tingut casos de pacients que no sabien on es ficaven. Que no sabien on es ficaven i que cometien delictes, inclús d'odi o físics. I tot venia d'un nen amb una baixa autoestima, segurament amb uns mals resultats acadèmics, amb una mala relació familiar, un sistema familiar complicat, que per sentir aquesta pertinença feia el que fes falta dintre la lent maduresa del seu servei per perteneixer a un grup.

Qualsevol cosa. És a dir, si et diuen.

No em vull enrotllar amb anècdotes, però, Ricard, n'hem vist, recordo un nano amb un grup neonazi donant una pellissa a un noi de color de pell negra que els puc garantitzar que era de tot menys racista, però ell necessitava aquesta pertinença. I ho capten ara a través de les xarxes. ¿Per què? Perquè imagina't un nano sol a la seva habitació, sense amics, sense ningú que el faci sentir part d'un grup, i on va trobant a poc a poc, va trobant a poc a poc aquest reconeixement social. Si fas això, si robes ara un iPhone. Eres un drac, ets el millor, això és el que et fa sentir. Perquè els rics et roben, hi ha discurs darrere, hi ha ideologia. Sí, és que el discurs no és igual. Un nano vulnerable. Un nano frustrat, un nano sense una autoestima adequada, és un nano en risc, és un nano que és un juguet per algú amb aquesta maldat. I us ho dic de debò, el discurs és el de menys, el motiu és el de menys. Ells s'han sentit, ara parlem d'aquesta situació viscuda a Barcelona, que formaven part d'alguna cosa. I llavors a través de les xarxes és tot molt més senzill. És un nano sol a la seva habitació sense res. Doncs tu li estàs donant algo. I recordem tots que el servei del ser humà, en el cas de les dones, fins als 21-23 anys es desenvolupa, en el cas dels nois, doncs als 23-25, i has de estar donant un servei. Totalment vulnerable A fer amb ell el que

vulguis Per això sobtava també el que deia l'Alana Imatges de joves que anaven sense tapar Amb la cara descoberta Entrant a una botiga a saquejar-la Com si no passés res, aquesta sensació d'impunitat Que això és gravíssim, Marta.

Hi ha un element a afegir a l'anàlisi que és imprescindible, que és que aquest informe de Golden Owl, una de les coses que diu és que hi havia coordinació, que hi havia organització, però això no vol dir que hi hagués participació. I crec que aquest és l'element diferencial, és a dir, quan la gent jove s'organitza de manera participada i pot contrastar diferents opinions, no només té a veure amb el fet del sentiment de pertinença, que és evident que el reconeixement social tothom el necessita d'una manera o altra, sinó que també s'hi afegeix una racionalitat, un espai en el qual compartir diferents idees. I aquí és on podríem situar el tipus de mobilitzacions juvenils que hem vist fins ara, o com abans preguntaves si hi havia diferències entre el que ha passat a França o el que és la vaga de l'11 de novembre, és evident que aquestes són participades, i per tant hi ha aquesta racionalitat darrere, hi ha uns motius darrere, i per tant queda molt clar què és el que els mou. En el cas que estem analitzant avui hi ha una sensació que l'espai on encaixar-se no està ben definit o hi ha la sensació que d'alguna manera no saben exactament com canalitzar-ho. I crec que això també ens ha de fer preguntar-nos si és pel desconeixement, desconeixement de saber què és el que hi ha organitzat per poder canalitzar tota aquesta queixa que tenen les persones joves, o és que hi ha desconfiança, i per tant no estem sabent explicar prou que quan la gent s'organitza és capaç d'aconseguir diversos dels seus objectius.

Jo, per no repetir-me, intentaria mirar una mica també cap endavant. Les crisis com aquesta tenen un component de sorpresa i per això penso que potser el cap de setmana que ve no hi haurà el derulls. Per què? Doncs perquè la policia probablement estarà molt més preparada del que estava el cap de setmana passada. És que, Claudi, aquest punt que dius és que no ho sabem. No ho sabem, però si jo m'hagués d'apostar al mostatge diria que difícilment veurem els

aldarulls que vam veure el dissabte passat. Que s'organitzen d'aquesta manera fa que tot sigui més imprevisible. És el que va passar amb els Mossos, que els va agafar, que no preveien que hi havia tanta intensitat en aquests atacs. Però per això dic que si tothom està mirant

en un atemptat dia, probablement. És que pel que va passar, va sonar i de venir l'exèrcit. Els Mossos no farien res, desbordava la capacitat dels Mossos.

Claudi, digues, perdona. No, deia que si probablement tothom està mirant un determinat dia, la policia també, també probablement aquests grups no s'organitzaran aquest dia sinó que en buscaran un altre. Per això deia que mirant cap endavant jo no crec que aquest cap de setmana veiem les mateixes imatges que hem vist la setmana passada. I per la resta, me'n recordava ara de la navalla d'Òckham, no? L'explicació més senzilla és sempre la millor, no? Per. Per descartar teories de la conspiració, jo aquí, per allò que es veuen les motivacions polítiques, són homes, són menors, convocats per xarxes socials, que s'activen i es desactiven, a més, puntualment, que s'aprofiten probablement també de l'ONU de França i d'altres països, però és vandalisme pur i dur, no hi ha. No hi ha cap reivindicació. És un desig destructiu i de confrontació.

Això no és el que diu l'informe, si te l'has llegit. Si no, no sé per què els fan. I sembla bastant sensat. No és només una sèrie de gent que s'organitza o que s'organitza momentàniament per destruir. És un grup que vol saquejar.

Sí, això és el que estic dient. Potser no m'he explicat bé, però és el que estic dient. No ho he entès jo.

I això també és una bona notícia. Perquè si fos una cosa desorganitzada, imprevisible, desconcertant i un nou fenomen, diria mare de Déu. Si és una cosa que té uns orígens clars, preocupa la repercussió social entre gent que és fàcilment captable o perquè hi ha molta gent enfadada. Però com a mínim el punt d'origen està localitzable i com és delinqüencial el pots intentar tallar. Com a mínim, això és la bona notícia. Sí, bueno, això és el que intenta pedir,

més o menys. Marc Massip, gràcies també per acompanyar-nos, psicòleg, director del Desconecta. Gràcies. A vosaltres. Farem una pausa de 3 minuts i de seguida també respon a tot plegat l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.

Connectem ara amb el Corte Inglés per saber totes les novetats.

Bon dia. Hola, bon dia. Pares, mares, avis, tiets. Arriba aquell moment tan màgic pels infants en què no es poden esperar per tenir el seu catàleg de joguines del Corte Inglés que feia tant que esperaven per poder dir als seus amics "Jo ja el tinc" i compartir amb ells les il·lusions. "Jo demanaré aquesta nina". "Doncs jo aquesta pista de curses". "Jo aquest dron". Les joguines que els fan tanta il·lusió són el catàleg de joguines del Corte Inglés, on hi ha fins i tot les més buscades, és a dir, aquelles joguines tan sol·licitades que tant el Pare Noel com els Reis Mags els costa de trobar, però que, per sort, trobaran al Corte Inglés. Jo també em torno molt nena i ja friso per seguir la tradició i anar a buscar el catàleg de joguines del Corte Inglés. Un pla bonic per poder compartir amb els més menuts aquesta il·lusió. Recordeu que el podeu agafar a qualsevol dels centres del Corte Inglés i també els teniu disponible al web i a l'app. I recorda que totes les llibreries del Corte Inglés estan adherides a la campanya Fas 6 anys, tria un llibre, impulsada pel Gremi de Llibreters de Catalunya per fomentar la lectura entre els infants. Això és tot per avui. Adeu-siau, fins demà.

Imagina entrar en un edifici que no existeix. Imagina entendre com creava Gaudí. Entra per primer cop dins les obres que mai es van construir, com el legendari Hotel Attraction de Nova York o la Font de la Plaça Catalunya, i descobreix el codi que ho connecta tot. Codi Gaudí. L'experiència inèdita. Entrades a la web d'Espai Imagina. Realment, aquestes últimes setmanes el grau està com molt canviat,

no trobeu? No és ben bé ell.

Sembla un altre. Està com estrany. Sí. Com menys rondinaire i més encantador. És com un grau millorat. Més amable, més atent, més simpàtic.

Un grau perfecte. Ei, com va, amics? Tot bé? Puc fer res per vosaltres?

No, el teu mòbil no està posseït. Necessita un renome. Torna el renome de MediaMarkt. Actualitza la teva tecnologia al millor preu amb assessorament expert i tots els serveis.

Escolta, els teus pares no venien només a prendre un cafè? Sí, això van dir. Doncs són les 8.

Ja, i s'han portat el pijama. Ah, doncs llavors fins al març.

Ja, i s'han portat el pijama. Ah, doncs llavors fins al març. Prepara casa teva per gaudir del fred. Fes teu l'hivern amb Bauhaus, el lloc on els millors productes costen menys. Bauhaus. Ben fet.

Quan el cos et demana caldo, no te'n demana un de qualsevol, sinó aquell caldo tan bo, amb aquell sabor natural de veritat. Aneto, el caldo que et mereixes.

Trinxat Carlit, cuinat cada dia a Puigcerdà. Farem un espectacle que

ens hem inventat. Serà molt xulo! Després del gran èxit de Mac Mac Mic, un espectacle de titelles, aquestes festes de Nadal, en Mic i els seus amics us esperen al Sant Andreu Teatre. Que hi voldràs anar? Entrades ja disponibles. Consulta en la informació al web del Super3. 5 mesos després d'acabar l'Expedició Tramuntana,

ens retrobem amb els 16 concursants. Voleu conèixer tots els secrets d'una aventura tan especial? De vegades feiem caca compartida. O sigui que l'escola és seva. Doncs que comenci el joc. Em va sentir fatal.

Burro, burro. La travessa. Expedició Tramuntana. El retrobament. Avui a la plataforma 3CAT.

Al Perinau i les Terres de Lleida vivim la tardor d'una manera diferent. Ens agrada córrer, pedalar o volar, però també aturar-nos a connectar amb el paisatge i el patrimoni. Tot i saber d'on venim, cada any els sabors i els colors de la terra ens tornen a sorprendre. Una terra cuidada és una terra que et cuida. Ara Lleida, amb tota naturalitat. Patronat de Turisme. Diputació de Lleida.

Avui ens acompanya l'alcalde de Barcelona, Jaume Coiboni. Alcalde, bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Molt bon dia a tots. Què en sabem de la investigació, alcalde, per saber qui hi havia darrere d'aquestes mobilitzacions i els actes vandàlics de dissabte? Bé, crec que el que primer part toca,

tal i com vaig fer la mateixa nit del dissabte, és condemnar rotundament els fets, dir que no hi ha espai per la violència a la ciutat de Barcelona i dir que perseguirem els responsables fins a les últimes conseqüències. Els que són majors d'edat i els pares i mares dels menors d'edat que van participar d'aquests fets. La meva obligació com a alcalde és retornar la normalitat de la ciutat el més aviat possible, cosa que estem fent en aquests moments, i la meva obligació com a alcalde és donar suport i tota la solidaritat als comerciants. Hem habilitat ja un fons de mig milió d'euros per rescabalar on no arribin les companyies de assegurances i, finalment, expressar el meu suport total als cossos de seguretat, a Mossos d'Esquadra i a la Guàrdia Urbana de Barcelona.

Ara clamarà per això a les famílies, ara que parla dels pares dels menors, que facin front a les desperfectes del mobiliari urbà?

Això, com vostè sap, correspon a la Fiscalia i als jutges. Com hem pogut llegir als mitjans, en aquests moments s'estan citant i a declarar els presumptes culpables. Hi ha hagut aquestes 130 detencions, la meitat dels quals són menors. I no només ser internat ja em sembla que són 8 de moment menors, sinó que a més a més ens consta que tant la fiscal com el jutge estan en aquests moments cridant també a les famílies per dir que efectivament aquestes. Preteses bretolades, que és molt més que una bretolada, doncs tindrà conseqüències també pels pares des del punt de vista patrimonial i penals i sascau.

Aquest matí estem explicant que hi ha un informe que ha rastrejat totes les xarxes i conclou que aquests grups estaven perfectament organitzats i adverteix també d'una nova convocatòria en aquest cas el 30 i 31 d'octubre. Està preocupat, alcalde, pel que pugui passar aquest cap de setmana coincidint també amb la castanyada, amb Halloween? Evidentment jo he d'estar preocupat perquè.

De fet sempre ho estic pel que passa a la ciutat i especialment en matèria de seguretat i el que hem de confiar és en les investigacions que estan fent les policies i els serveis d'informació. I ells determinaran quin és el modus operandi, no? Quin és l'operativa policial. Nosaltres el que hem de fer és una crida a la normalitat. Ho vam fer ahir amb els comerciants, que ens vam tornar a reunir, i ho tornarem a fer demà, perquè el que hem d'intentar és que tot funcioni en normalitat. La gent que vulgui celebrar la castanyada o el Halloween, doncs ho faci en total normalitat, i guanyar la batalla de la normalitat és guanyar la batalla aquells. Que presumptament estan darrere d'aquests moviments, perquè el que volen justament és això, és trencar la normalitat, trencar la convivència, i, diguem-ne, fer un repte com el que s'estan fent en les democràcies europees, i ho estem veient els darrers mesos.

El que han rastrejat aquests grups de WhatsApp és que demanen a la gent que vagi tapada de cara, perquè com que és Halloween, doncs es pot anar amb la cara tapada. Si en aquest sentit, alcalde.

Creu que hi haurà marge? Jo el que demano és que la gent aviat atengui les recomanacions. Però podrem anar amb una màscara de Halloween pel carrer a Barcelona dissabte? que faci les policies, sobretot Mossos d'Esquadra, els propers dies, però jo el que faig és una crida a la normalitat i a celebrar el que estava previst i anar a comprar al centre de la ciutat, no només a Barcelona, sinó a altres ciutats que han aparegut també, com Badalona i Terrassa, que la gent faci vida normal i que, efectivament, quan hi hagi uns avisos, es faci cas a la policia. Ha parlat amb l'alcalde de París, per exemple, de Llamotxes, que es van trobar en una situació similar? De Llamotxes no, però de París sí i de Milà també. Quan van esclatar els aldarulls, els vaig enviar un missatge de solidaritat perquè els conec bastant, els conec força. I vaig veure que, efectivament, això era un fenomen que es podia repetir a altres ciutats europees perquè respon al mateix patró, no? Exactament al mateix patró. I, a més a més, doncs, som ciutats governades per les forces progressistes i per forces democràtiques. Normalment, a tot Europa, totes les grans capitals europees estem governades per partits progressistes, liberals, d'esquerres, democràtics, proeuropeus. I sabíem i sabem que hi ha molt interès en desestabilitzar les democràcies europees.

De fet, tot això també hem vist com formacions d'extrema dreta ho capitalitzen ràpidament, aquest malestar, aquesta por, i ho prometen solucions molt més contundents per resoldre aquest desordre. Clar, vostè falta mig any per a les eleccions municipals. De moment, Alianza Catalana no és una força que estigui representada a l'Ajuntament, però no sé si creu també que tot això contribueix a generar un context que afavoreix que formacions com Alianza Catalana puguin també tenir presència de cara a les properes eleccions.

Jo crec que hem de dir molt clarament que l'extrema dreta no només no soluciona res, sinó que ho empitjora tot. Quan governa. Empitjora la convivència. Empitjora l'economia. Si avui estem pagant més car el gasoil i tenim la inflació que tenim és perquè algun il·luminat que governa Israel i un altre il·luminat que governa els Estats Units ens han ficat en una guerra que l'únic que ha provocat és pujar la preu del petroli. Empitjora la seguretat. Perquè qui governa ara Itàlia? I tenen els mateixos problemes, o pitjors, que els que hem tingut a Espanya, a Catalunya o a Barcelona. Evidentment, hi ha causes, i nosaltres hem d'estar molt amatents a les causes de per què hi ha canvis en el comportament electoral de moltes persones i què és el que estan demanant en aquests moments. I nosaltres el que hem de dir, com hem fet en els darrers dies, és que nosaltres hem de garantir l'ordre públic, hem de garantir l'estat de dret, perquè són les bases de les nostres llibertats i de la nostra seguretat, i que això té la màxima importància per a tots plegats. Però que ells no només no solucionen res, ells ho empitjonen tot allà on governen.

Vostès tenen el repte de governar i, per tant, de resoldre aquest malestar de la gent. Si vostès no donen solucions a la gent, la gent acabarà desconfiant de la institució i, per tant, podrà votar amb fórmules màgiques, com vostè diu, que prometen molt, però després no acabaran arreglant res. No sé si en aquest sentit creu que tenen una doble

responsabilitat, també. Jo crec que la gent, evidentment, votarà el que consideri, perquè per això estem en una democràcia, cosa que ells no defensen. Per cert, cosa que ells no defensen, no? I, evidentment, nosaltres hem d'estar molt amatents a un tema clau, per exemple, a les grans ciutats europees i també a Barcelona, que és l'habitatge. A Barcelona hem aplicat regulacions des de fa dos anys que han aturat la pujada dels preus de l'habitatge, no els hem pogut abaixar perquè no és una qüestió tan ràpida. Hem augmentat la construcció d'habitatge protegit, de 500 a 1.000 unitats cada any estem construint en aquest moment. Ens hem compromès amb eliminar els 10.000 pisos turístics que hi ha a la ciutat de Barcelona el 2028. És a dir, estem prenent mesures, algunes molt contundents, perquè un dels temes que jo crec que genera aquest malestar a les ciutats europees, que és l'accés a l'habitatge, es pugui començar a resoldre. I després hi ha un altre problema, que és el cost de la vida. Això té a veure amb la inflació, efectivament, i té a veure amb quines polítiques podem fer des de les administracions locals, que sempre són modestes les competències que tenim en aquest sentit, per facilitar que la gent pugui arribar al final de mes. Ara mateix nosaltres hem llançat. Un pla que és de bonus consum, que són bonificacions a la compra per comprar botigues de proximitat en el teu barri, o ajuts per canviar-te el ciclomotor i comprar-te un ciclomotor elèctric, o comprar bicicletes elèctriques, és a dir, estem fent ajuts, que és el que pot fer un ajuntament. Però, evidentment, que aquest malestar difús o aquesta sensació, diguem-ne, de frustració, moltes vegades, doncs, efectivament, les institucions democràtiques, els partits democràtics, hem d'atendre i donar resposta i no limitar-nos només a dir no a l'altre i atacar l'altre. Jo insisteixo que l'estema dreta no només no soluciona res, sinó que ho empitjora tot.

Quan diu això vol dir que l'Ajuntament al final té els límits que té, que hauria de tenir més competències? Perquè vostè, per exemple, ha repetit moltes vegades que l'obligació, la primera obligació d'un alcalde i d'un Ajuntament és garantir el dret dels veïns a quedar-se a la ciutat.

Efectivament, i garantir el dret a quedar-se vol dir fer tot el que estem fent en l'habitatge. Jo la primera. Em diuen, home, és que això no és tan fàcil de solucionar en l'habitatge. Això tothom ho entén. Jo el primer decret que vaig signar com a alcalde. Va ser la declaració de zona tensionada de Barcelona. Tant de bo amb aquell decret haguéssim arreglat la qüestió de l'habitatge, però és molt més complex i tothom ho pot entendre. Però totes i cadascuna de les mesures que des d'un ajuntament es poden prendre, l'Ajuntament de Barcelona i el meu govern les està prenent. Algunes estan donant resultats i d'altres trigaran un temps a donar resultats, però ho estem fent. I el dret a quedar-se a Barcelona també és generar oportunitats econòmiques, és que hi hagi empreses que vinguin a la ciutat, és que hi hagi oferta de treball de qualitat perquè la gent pugui treballar també a la ciutat, i en això la ciutat de Barcelona en aquests moments mostra un dinamisme i una fortalesa amb dades d'ocupació històriques, amb un atur mínim i amb inversions que estan venint a la ciutat. I en darrer terme, el dret a quedar-se a Barcelona o a la ciutat també és tenir cura de l'espai públic, millorar-lo, per això tenim tantes obres, i que sigui més resilient el canvi climàtic, que la gent estigui més protegida dels efectes del canvi climàtic. Tot això és garantir el dret a quedar-se a Barcelona, que és un repte que tenim a la ciutat de Barcelona, però que és un repte que tenen totes les grans capitals europees.

Però li calen més eines? Avui, per exemple, donàvem una dada que és que només el 13% de la població viu amb comoditat i té capacitat d'estalvi. Això vol dir una de cada deu persones. Això és una conjuntura estructural, però vostè l'afecta directament, i per tant vostè ha de solucionar els problemes de la gent directament amb unes eines i unes competències que són les que són.

Efectivament, i hem de ser conscients d'aquesta realitat, i jo li asseguro que els que ens dediquem a la política local ens ho trobarem cada dia. Al carrer perquè estem a peu de carrer i la gent ens ho diu, i moltes vegades se'ns demanen coses que no són competència nostra, però són de la nostra inconvència, no? I per tant, un ajuntament com el de Barcelona, que és gran, encara té capacitat de fer moltes coses de les que estem fent en aquests moments, no? Però hi ha ajuntaments i municipis que no tenen aquesta capacitat i que necessitarien del suport tant de la Generalitat com de l'Estat.

La situació més extrema de les persones que fa l'habitatge són les persones que viuen sense allar, les que estan al carrer. Fa uns mesos en aquest programa vam parlar i vam explicar que a Barcelona hi hauria unes 8.000 i algunes de les quals viuen en tendes de campanya als marges de la Ronda Litoral. Ens explicaven això.

Estaba pagando una habitació d'alquiler 300 euros, i em vaig quedar acá, sense treball, sense res, al carrer. I estic aquí des de junts. I jo soc una persona normal, treballadora. Ara estic treballant, que un home de faena, pero en negra, me van pagar 60 euros al día, pero bueno, pintant, posar cuentas rechoras.

Què respon vostè com a alcalde a aquestes persones que han de viure al carrer perquè no poden

pagar-se en aquest cas una habitació? Doncs que la nostra obligació és fer més el que estem fent, i estem fent molt. La ciutat de Barcelona en aquests moments té 3.000 places de persones que estarien al carrer en aquests moments, però que gràcies a la inversió pública de l'Ajuntament, 50 milions d'euros a l'any, un milió d'euros a la setmana, en pagar allotjaments de residències, d'entitats, fins i tot de pensions, no és suficient. Jo ja he aixecat la veu dient que la Generalitat i la resta i el conjunt dels ajuntaments s'han de comprometre amb aquesta política perquè, efectivament, ens trobem amb gent que té salaris precaris que, en aquests moments, com a conseqüència de la crisi de l'habitatge, no es poden pagar ni una habitació. I gent que cobra, que treballa i que viu al carrer. Exactament. Jo li diré que són 440 persones. La zona té 440 persones que treballen? No, de les 2.200 més aproximadament que tenim al carrer en aquests moments dormint, perquè això, efectivament, hi ha un control per part dels serveis socials i també de la Guàrdia Urbana, hi ha unes 450 persones aproximadament que ja han demanat entrar en algun lloc. No tothom ho demana, però aquestes 450 persones han de ser la nostra prioritat i estem treballant en propostes. En el marc d'una iniciativa que jo celebro i dono tot el meu suport, que és la que ha endegat la Síndica de Catalunya, que es diu Pla Zero Carrer 2035, que té com a objectiu erradicar aquest fenomen de les nostres ciutats amb molta més inversió pública. Insisteixo, l'Ajuntament de Barcelona, 50 milions a l'any, un milió d'euros cada setmana. Si comparem amb altres administracions, jo crec que està tot dit, però no és suficient i no ho podem fer sols. Això també ho he repetit en moltes ocasions. Necessitem l'ajut de la Generalitat per començar, amb el conseller Moreno ja hem començat a parlar d'aquest tema seriosament, i del conjunt dels ajuntaments, perquè clar, el que no es pot fer és dir que no pot dormir la gent al carrer i després que hi hagi alcaldes. Que per cert ara són candidats a algun partit, que tanquin l'únic centre d'acollida que tenien a la seva ciutat, no? I que vagin a Barcelona, que vagin a Santa Coloma.

Això li consta, alcalde, que hi ha alcaldes que han dit a aquests veïns que vagin directament a Barcelona, que ja els atendran?

Bueno, no, però sí que hem vist com. Hi havia un alcalde com el de Badalona que va tancar l'únic centre d'acollida que tenia, no? Que és una manera de convidar-los a marxar. Home, i aleshores aquesta gent on va? Doncs va a les ciutats de l'entorn. O a les ciutats que tenen recursos, en aquest cas la ciutat de Barcelona. I, evidentment, nosaltres no negarem els recursos a persones que ho necessiten. El que jo sí que vull denunciar és la hipocresia a l'hora de criticar un fenomen que té a veure amb la convivència de l'espai públic, mentre tu suprimeixes tots els recursos que tens o que hauries de destinar a donar xopluc a aquesta gent. La veritat és que és

un problema molt important per Barcelona, també ho és la mobilitat, no pel que fa al metro, però sí que és veritat que el que fa i afecta Rodalies, per exemple, també afecta la capital catalana, i per tant també és un cul de sac en moltes situacions. La setmana passada, per cert, vam visitar a vostès l'estació de la Sagrera amb el ministre Úscar Puente, ara que s'han acabat de construir les vies de l'alta velocitat. Ens pot dir quan estarà operativa aquesta estació, se sap, alcalde?

Doncs jo amb això tinc dues bones notícies. Aquesta és una obra que va començar a pensar-se als anys 80, a finals dels 80, 90, ho va començar a pensar, com tantes altres coses en aquesta ciutat, l'alcalde Maragall, i en aquell moment es va concebre que hi hauria d'haver una gran estació intermodal al nord de la ciutat, en la qual es creuessin rodalies, alta velocitat, en aquell moment no hi havia encara alta velocitat, i també metro i autobusos. Doncs bé, estem molt a prop, estem a la recta final de veure fet realitat aquest somni de fa quasi 35 anys, que ha estat durant períodes molt llargs aturat. Per cert, jo convido a mirar en quins períodes polítics ha estat aturada l'estació de la Sagrera, quan hi ha hagut govern socialista ha avançat l'obra, i avui estem en condicions de dir que estem a la recta final. Vam visitar l'obra, tot el mar de vies i tota la infraestructura que està sota terra està pràcticament enllestida i ara s'ha de fer l'edifici. El govern d'Espanya ha de licitar ja el projecte arquitectònic, són 340 milions d'euros per fer la nova estació de la Sagrera, que insisteixo serà una estació d'estacions. I la segona bona notícia és que jo li he proposat al ministre Puente i al govern d'Espanya, que és qui té la competència per fer-ho, que aquesta estació porti el nom de Pasqual Maragall. Pasqual Maragall va ser el primer alcalde que va somiar.

Amb aquesta entrada a nord que mirava Europa, que és l'estació de la Sagrera, era molt conscient que el futur del transport públic és el ferroviari. Aquesta és una estació d'estacions, rodalies, alta velocitat, metro i també autobusos. I, a més a més, és una obra que recosirà els barris de Sant Andreu i de la Sagrera. Aquí estem començant ja per l'any que ve, començarem, em fa molta il·lusió també dir-ho, el parc més gran de la ciutat de Barcelona, 4 quilòmetres de parc lineal, que estaven previstos en el projecte, i, ja que estàvem parlant d'habitatge, en aquest nou barri, si li podem dir així, en aquest nou àmbit, hi ha prevista la construcció de 11.347 habitatges, la meitat dels quals protegits. És a dir, obrim un nou espai a la ciutat, tanquem ferides i farem l'estació. D'estacions més importants de Catalunya i de les més importants d'Europa. Perquè d'aquestes dimensions n'hi ha 5 o 6 només a tot Europa i unes 10 a tot el món, incloses les xines. Serà l'estació Pasqual Maragall. Serà l'estació Pasqual Maragall.

Aquesta és la proposta que li he fet al govern d'Espanya, amb el coneixement del president de la Generalitat, i crec que serà una forma. Molt potent, molt sentida, de reconèixer-li a l'alcalde Maragall la seva visió històrica i com els somnis a la ciutat de Barcelona, més tard o més d'hora, es fan realitat. I jo espero que l'any 31, que és la previsió que tenim, doncs estigui la obra de l'estació ja finalitzada. I el que ja haurà començat, perquè comencem ja l'any que ve, és tota la inversió que farem des de l'Ajuntament de Barcelona per organitzar tota l'àrea. Nosaltres tenim previstos també uns 250 milions d'euros d'inversió pel proper mandat per relligar els barris de Sant Andreu i la Sagrera, que se'n beneficiaran molt, que han viscut masses anys davant d'un trau, davant d'un sot que hi havia entre els dos barris, i. La nova estació Pasqual Maragall simbolitzarà aquesta Barcelona que fa també un canvi i un salt qualitatiu importantíssim en matèria de connexió ferroviària. Jo soc molt conscient dels problemes de connectivitat que té la ciutat en transport, sobretot per entrar a la ciutat. Dins de la ciutat ho tenim molt ben resolt, metro i autobús, i la ciutadania ho valora molt, però encara tenim un repte amb la connectivitat exterior, sobretot en ferrocarril, i la futura estació Pasqual Maragall el que farà serà.

Suposarà un canvi d'escala des del punt de vista de la mobilitat, històric, disruptiu, transformador. N'ha parlat amb la família, per cert? Els he comunicat? Efectivament, hem parlat amb les filles de l'alcalde de Maragall. Està molt. Molt il·lusionades, evidentment donen suport total a la idea i entenen perfectament el sentit que té simbòlicament finalitzar l'estació de la Sagrera, recosir els barris de la Sagrera i Sant Martí i del valor simbòlic que també té aquesta Barcelona que es pensa i determini. Que jo també reivindico pensant en el 2035, de totes les transformacions que s'han de fer a la ciutat i que finalment arriba un moment que passen. Doncs bé, això està a punt de passar i crec que a la ciutat li havia de retre homenatge a l'alcalde Maragall donar nom a l'estació més important que té Catalunya, de les més importants d'Europa. Ana.

Bé, vaig aprendre que a mi aquesta iniciativa d'homenatjar l'alcalde Maragall em sembla molt bé, estic convençuda que tots els habitants de Barcelona també. Però tornant al problema. Vostè ha destacat que l'Ajuntament de Barcelona es gasta 50 milions l'any, un milió a la setmana, en ajudar, diguem-ne, la gent que no té en prestar un servei assistencial bé. Si posem això en un context, l'Ajuntament de Barcelona, si no palo memòria, em sembla que l'últim pressupost que es va aprovar era de 4.180 milions. O sigui, posem això en un context. I, d'altra banda, evidentment que l'Ajuntament ha de proveir. Solucions de xoc, d'emergència quan una persona és al carrer, però sobretot la seva principal responsabilitat és tenir les polítiques estructurals d'habitatge, els que impedeixin que la gent arribi al carrer. I en aquest sentit, home, no sembla que hi hagi una gran satisfacció ciutadana en aquest sentit. Vostè ha dit que l'extrema dreta no arregla res i ho empitjora tot. Jo penso que persones que poden estar d'acord amb vostè i que pensen que que hi ha partits que han recollit un vot desbravament, de desofec, però també han perdut la fe en els autoproclamats partits progressistes socialdemòcrates, perquè és clar, si no hi ha vivenda, no hi ha seguretat social, llavors dius, on són les solucions? Vull dir, que estem veient una inversió electoral, estem veient que la gent. Jove o la gent diguem-ne per sota d'un determinat nivell socioeconòmic es decanta per votar dreta o fins i tot extrema dreta, mentre que l'esquerra o partits com el vostè representa semblen ser un luxe de l'esperit per votants que tenen la vida resolta, jubilats, pijos.

Bueno, que li preguntin als que perceben el salari mínim interprofessional, que ha millorat a Espanya més d'un 50% d'increment els darrers anys, que li preguntin als pensionistes que han vist revaloritzada les seves pensions els darrers anys, gràcies a un govern socialista, o que li preguntin a les persones, que efectivament encara avui els donem pisos, si esteixo ara estem ja arribant als mil anuals, que altres forces polítiques diuen que no farien, o que retallarien, o que privatitzarien, com està fent la dreta del Partit Popular i Vox. Jo crec que nosaltres, els partits progressistes, som la garantia del sistema de benestar, el que permet que hi hagi pensions públiques, que hi hagi un salari mínim que està pujant, i que efectivament té un repte molt important, que és el de l'habitatge, que té a veure amb que hi hagi més oferta, que es construeixi més, que hi hagi més pisos al mercat, però també de regular, parar el cop de les pujades que hi ha hagut els darrers anys. Recordem que la ciutat de Barcelona, els darrers 10 anys, va pujar un 80% el preu del lloguer. En aquests moments, en els darrers dos anys, amb les estadístiques oficials a la mà, ha baixat un 5%, a 20 el mateix nombre, una mica més, de pisos llogats a la ciutat de Barcelona, en contra del que també es diu molt sovint. Ho diuen sobretot les plataformes immobiliàries pels quals ja no passa l'oferta. És a dir, nosaltres donem resposta. No sempre és suficient, a vegades necessitem encara més recursos, però jo, amb el tema del senseiarisme, només els demano que facin un exercici. Nosaltres estirem 50 milions, un milió d'euros a l'any perquè la gent tingui un sostre. Un sostre que ha de ser un camí per tornar a la normalitat. Hi ha entitats a la ciutat, ONGs i entitats que ho fan de forma magnífica des de fa molts anys. I també que comparin amb quins pressupostos que li dediquen ciutats de l'àrea metropolitana, per exemple Badalona. Que no només li dediquen moltíssim menys en termes proporcionals, sinó que suprimeix. De Socarrel, una primera, diguem-ne, una primera atenció a persones que no tenien llar.