El matí, de 9 a 10 h (L'àgora) - 28/10/2026

A presentar-se a unes eleccions per anar a demanar el vot per Vox. Això és un missatge molt bèstia. Sí,

però el context és que el PSOE i el Frente Amplio han aconseguit presentar candidatures conjuntes, estem parlant del Senat, on per intentar tenir majoria absoluta al Senat. I els comuns van fet amb el PSC, sí. Sí, i el PP i Vox han intentat reaccionar davant la possibilitat efectiva que l'esquerra tingui majoria absoluta del Senat.

Clar, però estem parlant del Partit Popular Català, que és un partit que porta molts anys aquí vinculat.

Partit Popular Català no, Partit Popular a Catalunya.

D'acord, Montserrat, tens tota la raó.

Tens tota la raó. Ja està tot dit. Partit Popular a Catalunya, no de Catalunya. No ha estat mai de Catalunya.

Ho vas intentar una mica i no te'n vas sortir. Aquest debat que introdueix la Montse és un altre i ella probablement és la més legítima de les quatre. Sí. Per aprofundir-hi, perquè ho coneix bé. No, però si el que volem dir és, ostres, això crida molt l'atenció, és sí, sí, però és que això demostra que el procés electoral aquest és bastant excepcional, no? Des de moltes perspectives. Perquè, efectivament, que hi hagi partits polítics, escolta'm, sistèmics, com el PSOE o com el PP, que estiguin fent determinats tipus d'aliances estructurals, o aquest. Pacta de PP i Vox, que el que implica és que el PP renuncii a presentar-se en algunes circunscripcions, també té un punt de simbòlic, perquè no sé quants senadors tenien en aquestes circunscripcions al Partit Popular i probablement és el cost que ha pagat el Partit Popular per la renúncia de Vox a presentar-se en més circunscripcions encara. En tot cas, per mi el que és és un símptoma. De l'excepcionalitat de les eleccions. Dos, és un símptoma que l'electorat del Partit Popular i de Vox sembla que ja ha assumit que poden anar junts i que van junts. Aquestes eleccions no hi ha un dubte de. Que pactaran el PP i Vox? La resposta és sí. És que han pactat abans. Perquè ja ho han fet a molts llocs. I a més a més, als seus electors sembla que no els hi molesta i sembla que l'antisanchisme és molt més, diguem-ne, mobilitzador pels seus electors que, doncs, les recances que tinguin els uns dels altres.

Però aleshores, Nacho, el votant de centre, és a dir, si el PSOE se'n va a sumar clarament, perquè ja és molt evident aquest pacte també. El Partit Popular ja va amb Vox o Vox va amb el Partit Popular, com vulgueu dir-ho. Aleshores, l'espai de centre, aquí hi ha partits que, per exemple, Junts, que tothom dona perquè no té la clau, i al final acaba tenint la clau d'una part molt important.

Com el partit més de centre que hi ha a Catalunya, crec que en aquests moments el lidera el polític més de centre de Catalunya, que és Salvador Illa.

Sí, però estem parlant d'Espanya. I a Espanya hi ha un bloc, no? Estem d'acord que hi ha un bloc en PSOE sumar? I aquí, i aquí. On queda el centre?

Deixeu-me dir una cosa contraintuitiva quan parleu del creixement de Vox. Sabeu on Vox obté el màxim resultat en les últimes eleccions, on ha obtingut el màxim resultat? Al barri de Torre Baró, el del 47, el centre mític del progressisme barceloni, a Torre Baró. Abans va ser taronja de Ciutadans, eh? Abans vermell, però després va ser taronja. Efectivament. I veurem quin és el resultat a Hospitalet i a l'àrea metropolitana. Doncs res crec del que expliqueu, sinó que hi ha un tema que és transversal, que és el tema de la immigració i que segueix el patró francès, que és que es passaven del bloc d'esquerres al bloc de l'extrema dreta sense cap mena de problemes, senzillament perquè els problemes de convivència es produeixen allà on hi ha convivència. I és en aquests moments.

No, no, no els problemes de convivència, sinó també els problemes de no arribar a final de mes, els problemes d'haver de competir amb el més pobre, que això ha passat històricament, i és així.

I per tant, hi ha d'haver solucions, per això, més recursos públics. Hi ha un tema que és preideològic, és estomacal en molts d'aquests llocs. I després deixeu-me dir una cosa d'aquesta campanya que em té bastant perplexa. És la campanya Catalunya més espanyolitzada de la història de la democràcia. En aquest sentit, amb el pas, per exemple, que ha fet Esquerra ser. De Crosa, de Podemos i de tot plegat, pràcticament d'obediència catalana. Només queda un partit, que és Junts. Però tenim un debat absolutament a Catalunya, un debat absolutament espanyolitzat com mai. És una cosa sorprenent.

De fet, això de Crosa, vaja, el partit gran. Que faci Crosa el partit que Catalunya. Tu que parlaves de Marc Català, Podemos a Catalunya és el que és, és a dir, és molt poca cosa. Per tant, la Crosa seria més aviat a l'inrevés. Jo vaig veure de l'aliança aquesta. Vaja, per interpretacions.

No, no, no, de l'aliança aquesta que es veu. Jo l'altre dia vaig veure aquest acte de Nou Barris, el crit de Si Podemos, tal. Bueno, en fi, les coses són com són, és sorprenent.

En tot cas, veieu que. Vam, durant molt de temps, sobretot amb l'eclusió de Podemos i després de Vox, amb el triomf en el seu moment en les eleccions catalanes de Ciutadans, vam pensar que havia saltat pels aires el sistema bipartidista que és secular. Secular, en aquest cas, en l'àmbit espanyol. I justament la gran diferència era aquesta particularitat catalana que feia que qualsevol opció ideològica també estigués esquarterada pel concepte de país que tingués cada partit. Ara resulta que, efectivament, jo estic d'acord també que les eleccions s'han espanyolitzat una barbaritat, que efectivament és Junts l'únic partit que fins i tot l'altre dia deia que podria votar un partit socialista, però si fes. Potser direm que si hi ha pege al cubisme, no ho sé, però en tot cas és pensar-ho des de la perspectiva catalana. I que ho podria fer sempre i quan no fos en Pedro Sánchez, que ja ha demostrat que és un mentider i que per tant no hauria de ser. Bé, en tot cas, respecte del conjunt, el que estem veient és com aquestes aliances que com a mínim s'estan produint al Senat, donen una sensació que necessiten, és com si els dos grans partits necessitessin el preu que fos, aconseguir una altra vegada aquest bipartidisme. Aquesta sensació que són poderosos, que a banda i banda de l'espectre ideològic, encara que quedi molt desguarnit per aquesta operació al centre, hi ha alguna cosa. I és veritat, abans les eleccions es decidien des del centre. Deixem a banda ara junts. Es decidien des del centre. Ara tothom pensa que es decideixen des dels extrems. I per tant, a veure qui la diu més grossa a una banda i l'altra, amb temes que, com diu efectivament l'Eva, que no tenen agenda ideològica o no. Hi ha habitatge, hi ha problemes d'infrastructures.

Sí que tenen agenda ideològica. De com abordes la falta d'habitatge, evidentment que té agenda ideològica. Vuit anys socialistes i aquí estem. Tu pots congelar els lloguers turístics o

pots obrir el mercat als fons voltors que especulen en l'habitatge a Barcelona. El que pots fer és equivocar-te amb les mesures. Pots equivocar, com ja s'ha demostrat al llarg de totes les operacions i experiments que s'han fet a Europa, que aquestes mesures no solament no funcionen, sinó que ara s'està parlant del topall dels aliments. Bueno, és que hi ha hagut països que han fet això i la inflació s'ha disparat d'una manera absolutament kafkiana. Doncs podem equivocar les mesures, però el diagnòstic que hi ha un problema respecte de l'habitatge,

això és de dreta o d'esquerra. Sí, però està provocat des d'algun lloc. Si aixequem una mica el zoom perquè aquest és un problema d'aquí però que passa a tota Europa. El problema real i on Europa està atrapada en una equació de difícil solució és una qüestió que ve marcada per Europa representa el 5% de la població mundial. Representa el 16% del PIB mundial i el 45% de la despesa social del món. Això comporta una societat que erosiona clarament el poder adquisitiu perquè per mantenir això requereix un desfase fiscal descomunal. I això té dos efectes polítics. Una a les classes mitges, que són els que decideixen el sentit del vot, les àmplies classes mitges europees que decideixen el sentit del vot, i que n'estan fartes i que tiren cap a la dreta o més enllà perquè ja no ho suporten més. I una altra a les classes més populars que s'ofegen amb aquest sistema. I aquesta és l'equació que té Europa amb diferents versions a cada país, però és l'equació que està atenellant la realitat de diferents països europeus. I aquí no és una excepció. I tens, per una banda, aquestes classes mitges que canvien el vot i, per una altra, les classes populars que exploten. I això és certament perillós.

Perquè les mesures que ha plantejat l'esquerra, en aquest cas el PSOE, no han anat prou enllà. És a dir, estic d'acord amb tu que hi ha una part de fiscalitat que evidentment, però no només la fiscalitat, està penalitzant les classes mitjanes que tenien un vot tradicional. No, no, les populars. Sí, sí, les classes populars, sí, sí, totalment.

En canvi, quan es va al Congrés. Té un cinta d'aquest país i de tota Europa,

no és ni el menjar ni l'habitatge, són els impostos. Quan es vota en el Congrés, diguéssim, mesures fiscals que fan que els rics hagin de pagar més i, per tant, hi hagi una proporcionalitat, va a la dreta entre ells junts i voten en contra. Per tant, David, això que estàs dient

és una mica trilero. Aquest mantra de que. No és un mantra, és una realitat. Aquest mantra que és perquè hi ha molts pobres, perquè hi ha un 1% de rics, això, que és un mantra que jo ja entenc que és molt comercial, però no és veritat econòmicament. El principal cost d'un ciutadà, és a dir, augmentar la renta disponible, és allò que et queda després realment disponible després de pagar impostos el principal cost de qualsevol ciutadà de la Unió Europea França número 1 però Espanya número 2 és els impostos que estan desmadrats aquí hi ha l'erosió i els sous que no arriben per res perquè clar, tenir plantejat una vaga general i augmentar el salari mínim és a dir, el tema. Quan se te'n va de promisos el 60% amb impostos, quan se te'n va de promisos el 60% d'impostos, què vols que et quedi? Qui paga un 60% d'impostos? Tots. Sí, home, tots, no?

Home, entre impostos directes i indirectes.

Si tu sumes tot el pacte fiscal, IRPF, l'IVA per comprar qualsevol cosa, els impostos especials, els de tot ordre, taxes de tot ordre, etcètera,

entre 60 i 70% Bàsicament l'únic que fa. Sí, sí, no, el que hem de fer és pujar els salaris.

I pujar els impostos a la gent que més en té? Baixa els impostos i et pujaran els salaris i la renda disponible automàticament.

Sí, és difícil agafar el fil de la conversa, però si agaféssim, si tiréssim, si tirem de fiscalitat, no sé, la gent que pot arribar en avió als Estudis de Catalunya Radio no necessita infraestructures públiques i potser segurament pot, pot, pot, pot, no necessita que els altres paguin impostos, però normalment el retorn de qualsevol persona respecte als impostos que paga són justament poder anar pel carrer, poder entrar al metge, poder tenir seguretat, etc. Però crec que el que estàvem parlant era de l'excepcionalitat de les eleccions. De com Vox està condicionant la campanya, de com s'està nacionalitzant o estatalitzant, en termes nacionalistes catalans, la campanya de les eleccions generals. Sí, sí, això va del PP o Vox o de què va? Bueno, això va de moltes coses. El més important és de qui té la capacitat per sumar majories. I penso que avui parlarem també d'enquestes i el principal escenari en aquests moments és que hi hagi una majoria molt menys holgada del que alguns han volgut projectar durant molts mesos del Partit Popular i de Vox. En torno als 180 escons. La qual cosa, això vol dir que en realitat estem com fa 3 anys, però amb el match point de l'altra banda. Això és un país complex que està en un procés d'empat infinit malgrat que es projecti permanentment que la situació és diferent. I hi ha una incògnita real, de fet és molt possible perquè Vox està molt fort, que és que el PSOE guanyi les eleccions. Òbviament, perquè l'augment de Vox, malgrat a Torre Baró, però el barri de Salamanca també té percentatges d'intenció de Vox similars al 30%, malgrat a Torre Baró, efectivament veurem coses, veurem mapes de color verd, les transferències de vot que s'estan produint a Vox avui fonamentalment estan venint del Partit Popular. I això està siguent un problema pel PSOE. Pel Partit Popular i, des de logo, per guanyar les eleccions. Queden cinc diumenges i hi ha partit, sempre, i més tenint en compte la velocitat dels canvis d'estat d'ànim que hi ha en el segle XXI. Però aquest és el diagnòstic del dia d'avui, o sigui, del dimecres 28 d'octubre, de com estan les coses. I de per què hi ha determinades tensions sobre la taula.

Ara parlarem amb Narciso Mitjavila, president de GAT, tres d'aquí a pocs minuts en aquest programa. Però abans, anem a fer un cop d'ull a les carreteres. Clàudia Serra.

Pendents d'aquesta hora, encara, de l'accident a la Ronda de Dalt, que hi ha hagut a l'alçada de Cornellans, sentint-nos del Llobregat, ara ja s'ha pogut obrir el carril tallat que hi havia, però encara hi ha lentitud, amb aturades a pràcticament tota la ronda des de Roquetes. Cua també d'accés a Barcelona per la B23, esplugues cap a la Diagonal. En aquest punt d'entrada de la Diagonal, proper aquí està previst, per cert, que aquesta hora comenci una manifestació del col·lectiu dels metges que pot provocar talls de trànsit en aquest punt de la Diagonal.

Avui a l'agora parlarem d'eleccions, parlarem també d'enquestes i ens acompanyarà, per cert, Toni Comín d'aquí a pocs minuts també. Però de què més estarem pendents?

Redacció, Sílvia Solanes. Doncs mira, ho acabem de saber bé. Guanyó Gómez denuncia el PP per utilitzar la seva imatge en un vídeo fet amb intel·ligència artificial. Madrid, Tania Tapia, bon dia.

Bon dia, ho ha explicat Pedro Sánchez en un podcast on ha participat. Diu que la seva dona ha denunciat ja el PP per difondre un vídeo on se li suplanta la imatge i la veu i on assumeix els delictes del tema de la càtedra de la universitat que la durà a judici per jurat popular.

Somos víctimas de ella. Mi mujer, de hecho, hoy ha presentado una denuncia por suplantación de imagen, porque al final lo que está haciendo el PP es utilizar las mismas técnicas que los acosadores contra los menores.

Es fa befa de la denúncia i li retreu a Sánchez que ara busqui l'empara davant de la justícia quan afirma que des del seu govern van voler eliminar, entre cometes, la jutgessa que investigava el seu germà. Són adorables, escriu el PP.

Doncs s'acaba de referir també la candidata del Front Ampli, Ada Colau, a la cadena CERN.

Me parece muy bien que lo haya hecho. Creo que Begoña Gómez está siendo víctima de un acoso inadmisible, que además creo que tiene tintes machistas también muy claros. Y ahora este es el último episodio, que es inadmisible. Celebro que el presidente del gobierno, Pedro Sánchez, haya aceptado la propuesta que le hice por carta de comprometernos públicamente a no utilizar la IA de forma vejatoria.

Colau va demanar per carta també a Núñez Fijo i a Pascal que es comprometin a no fer servir la IA per atacar el rival, però no ha tingut resposta ni de PP ni de Vox. També estem pendents de la vaga de metges que ha arrencat aquest matí de manera indefinida des de la Diagonal a la zona universitària. Mònica Mas, bon dia.

Bon dia, doncs van arribant aquí els afiliats i metges de Catalunya per manifestar-se aquest matí des d'aquí, des de l'avinguda del Gregori Maranyón fins al Departament de Salut. Les seves reivindicacions són les de sempre i venen amb aquesta, com deies, amb aquesta vaga indefinida. Hem estat parlant amb alguns d'ells. Ens expliquen que intentaran al màxim que puguin seguir aquesta vaga, però els és molt difícil perquè quan no van a treballar més d'un dia. La càrrega de feina, que ja és immensa, se'ls acumula. Veurem, doncs, com va aquesta manifestació. La idea era tallar la Diagonal de Barcelona. De moment no ho estan fent, estan esperant a tenir prou quàrum per fer-ho.

I a Lleida Ciutat estem pendents de dues manifestacions d'estudiants de secundària. Protesten, en aquest cas, contra un professor del centre condemnat per una agressió sexual a un alumne.

Lleida Noelia Casellas, bon dia. Bon dia, sí, aquest és el cas dels estudiants de l'Institut Torre Vicens. Reclamen que s'expulsi aquest professor de la carrera docent. Se'l va condemnar per fer petons sense consentiment a un alumne. Després de complir els cinc dies de localització i la prohibició d'acostar-se a la noia, torna a donar classe a l'Institut. I també protesten avui els estudiants de l'Institut la caparrella, en aquest cas per reclamar millores en el bus que porta fins al centre.

Encara una altra protesta en aquest cas d'agricultors. Pagesos de tot l'estat es desplacen avui a Madrid, molts amb els seus tractors, per denunciar les pujades dels costos i pressionar de cara a la campanya electoral.

I cada dia a aquesta hora analitzem la lletra petita de l'actualitat amb l'analista i divulgador Marc Vidal. Bon dia, Marc. Bon dia, Ricard. Catalunya frega els 4 milions d'ocupats, però l'atur ha pujat en 18.900 persones aquest estiu. Doncs sí, és un rècord d'ocupació, però és que també som més habitants. Però mirant les dades en conjunt, aquest trimestre l'ocupació només ha crescut en 2.100 persones i l'atur ha pujat en gairebé 19.000. Creix qui busca feina, perquè som més, però no qui en troba. I la lletra petita ens diu que el problema ja no és qui treballa, sinó que cobra. A Catalunya, el 16,4% de les persones que tenen feina viuen en risc de pobresa. Un de cada sis ocupats. I no és una qüestió de contractes temporals, perquè la temporalitat ha baixat fins a l'11,4%. És que són contractes estables que no donen per viure. El mercat laboral català ja no té un problema de quantitat. El té de productivitat, la mateixa de fa massa temps. I el motiu pel que tenir treball a Catalunya ja no garanteix sortir de la pobresa.

Ahir, l'apèndix que menys agrada als impacients era la cua. Avui, dimecres, tercer enigmàrius breu de la setmana. Quantitat minsa de líquid que remenen els ballarins. De tres lletres. Quantitat minsa de líquid que remenen els ballarins. Tres lletres.

Per participar, registreu-vos al web catradio.cat barra enigmàrius abans de les 10 ben tocades. Sota el sol del Mediterrani neix el cava Jaume Serra, elaborat mitjançant el mètode tradicional, el mateix amb què s'elabora el xampany. Cava Jaume Serra, qualitat amb caràcter mediterrani. Jaume Serra.

Just quan et trobes el teu millor amic de fa anys, en el moment en què estàs a punt de fer-li una abraçada, comença un eclipsi. I esclar, què fas? Perquè fa molt de temps que no el veus, però un eclipsi no l'has vist mai. Et fas el boig i mires l'eclipsi? Però ja t'ha vist. L'abraça es mira en el cel? Però esclar, no sé si el colla et dona per tant. Dues emocions són difícils de gestionar alhora, per això el nou doble de l'ONCE les separem. Primer tries un número de l'1 al 15 i descobreixes el premi, i després si t'ha tocat. Doble, dos moments d'emoció per alegrar-te més al dia. ONCE, ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Torna un any més Gastronòmic Fòrum Barcelona.

Si formes part de la restauració, l'alimentació o el food service, no et pots perdre l'esdeveniment de referència del sector.

Més de 450 empreses expositores,

demostracions en directe, ponències, debats i les veus més

influents de la gastronomia. Gastronòmic Fòrum Barcelona, del 2 al 4 de novembre, al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona.

El pròxim 29 de novembre es duran a terme les eleccions generals. Si aquell dia has de ser lluny del teu poble, la teva terra, la teva ciutat o alguna cosa t'ha d'impedir anar a votar, pots votar per correu. Sol·licita fins al 19 de novembre la documentació necessària a qualsevol oficina de correus o a correus boners. La rebràs gratuïtament. Per correu, el teu vot té tot el valor. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. Són valentes. Porto des dels 15 anys amb la incertesa de si demà seré viva o morta. Poderoses. Vull el teu equip d'aquí una hora a la sala de reunions. Científiques. Icòniques. Però també són irracionals. Tu què et passa? T'he dit dos cops que no vol. Tenen impulsos. Crec que m'estic pillant. Són humanament imperfectes.

L'IA, dimarts, estrena a la plataforma 3CAT.

Avui a l'aura del Matí de Catalunya Ràdio, l'empresari David Madí, la periodista Eva Pomares, la degana de la Facultat de Dret a la Universitat Internacional de Catalunya Montserrat Nebrera i el politòleg Nacho Corredor.

I avui parlarem també del que ha passat a Brasil, del que ha passat i està passant a Israel. Ho farem, com dèiem, amb Eva Pomares, amb Montserrat Nebrera, amb David Madí, amb Nacho Corredor. Però abans saludem a Narciso Michavila, president de l'empresa demoscòpica GAT3. Narciso, què tal? Bon dia. Bon dia, buenos dias. I gràcies per acompanyar-nos. Com veu el que està passant? Què diuen les enquestes? Què creu que passarà?

Lo que dice en Israel que están escrutando o lo que dice aquí en España? No, en España, en España. Vale, vale, vale. De todos modos, a ver, tanto de Brasil como de Israel, dos lecciones ya para España y es que en el ciclo electoral global a nivel mundial vamos a niveles de participación altos. Por lo tanto, en GAT3 ya estamos trabajando con una participación que subiría a cuatro puntos respecto a la que hubo en julio de 2023. Eso nos da pistas. ¿Pistas? ¿Qué volví? Sí. Pistas quiere decir que, por un lado, hay un sector conjunto de toda España, de todo el Estado, que está muy movilizado, ha ido a votar en todo el ciclo electoral último. Que es un elector que está buscando cambio de gobierno, sobre todo entre menores de 45 años. Ese está hipermovilizado y podemos tener récord de participación en las zonas conservadoras como nunca. Pero a la par también, y lo veníamos avisando, una izquierda que estaba bastante desmotivada, sin embargo, ahora empieza a espabilar y se empieza a movilizar. En la derecha tenemos bastante estabilidad ahora mismo, pues un PP que estaría como estuvo, incluso puede bajar algún punto, algún escaño, respecto a los 137 que tuvo en julio el señor Feijóo. Un Vox muy fuerte, ya no lo vemos tan fuerte como en septiembre. En GAT3 le dábamos un 19%, estábamos muy por encima del resto de los institutos, y sin embargo Vox vemos que ahora mismo está yendo ligeramente a la baja. Pero la revolución está en el otro lado, teniendo en cuenta que, por otro lado, y en el caso de Cataluña es importante, el voto nacionalista está tirando muy fuerte también. Analizo después la izquierda, pero voy a centrarme en ese bloque de voto no estatal nacionalista.

¿Et refereis, per exemple, a l'Esquerra Republicana, Junts, en el cas català?

Sí. No, sobre todo, Esquerra Republicana, Y de forma especial Esquerra Republicana. Esquerra Republicana en la siguiente ola de encuestas veremos el ascenso tan potente que está teniendo. Yo ya no descarto que supere su récord histórico de escaños. Hay que tener en cuenta que Esquerra hace tres años hubo más de 600.000 electores que eligieron senador de Esquerra. Pero hicieron un voto útil a Michel Batet, a los candidatos del PSC. Esta vez no lo estamos detectando porque saben que votar Esquerra, de todos modos, es estar apoyando un gobierno contrario a lo que pudiera ser PP-Vox. Por lo tanto, Esquerra sube mucho, Junts lo vemos bajar un poquito. Desde luego no lo vemos subir, podría bajar un poquito, a lo mejor el votante de Yursa es más complicado, podría quedarse en los siete escaños, pero lo tenemos un poco a la baja. Bildu va para arriba, Venega va para arriba, y luego Frente Amplio está sufriendo mucho en todo el estado, salvo si está haciendo fuerte en Madrid. En la Comunidad Valenciana, con Promis, y en Baleares también. Es donde Frente Amplio tendría sus mejores resultados. Y sin embargo en el resto está cediendo muchísimo voto a Sánchez, y aquí viene la revolución. Sánchez está jugando muy bien sus cartas. Él sabe que se va a la oposición y quiere un partido socialista, bueno, más que un partido socialista, quiere su propia posición muy fuerte como oposición.

Quan diu que hi haurà un ascens de Rufián, per exemple, d'Esquerra Republicana, parlava de resultats històrics, refereix que poden arribar els nou escons, per exemple?

Como que nueve, va a superar los diez de lejos, incluso los doce. Pero vamos, eso lo iremos viendo. Yo aquí de todos modos, primero, prudencia con las encuestas. Es verdad que GAT3 acreditamos elección tras elección en la media a ser los más precisos, pero hemos tenido desvíos. En las últimas de hace tres años le dábamos mayoría a la derecha y no la tuvo. Mi recomendación es que en el caso de Cataluña haga mucho más caso al CEO catalán, al Centre Estudis d'Opinió, No solo porque publique los microdatos el mismo día que dan la estimación, sino porque realmente las estimaciones que está haciendo el CEO son científicas. Y, sin embargo, las del CIS de Tezano realmente es todo un disparate que va más en cada oleada. Por lo tanto, lo que vaya a sacar las formaciones de Cataluña, yo, vamos, desde luego en GAT3 prestamos mucha atención al trabajo profesional del CEO.

¿Els seus estudis, per exemple, detecten que hi hagi possibles votants d'aliança que agafaran la papereta de Vox?

Bueno, es que Alianza. Hablar de Alianza o hablar de Vox es hablar de Europa. Y es hablar de un nuevo eje, ahora que el eje del procés no es que haya desaparecido, pero ha perdido fuerza, evidentemente la situación en Cataluña no tiene nada que ver con el año 2017, podría volver a aparecer el eje izquierda-derecha, y está presente evidentemente, pero hay un eje nuevo que ha irrumpido con mucha fuerza en toda Europa, que es el autóctono-alóctono, es decir, el que nace aquí y. Tiene cultura de aquí y el que ha venido de fuera. España está viviendo el problema que tuvo Alemania con los refugiados sirios en 2015, que fue lo que disparó Alianza por Alemania, que es lo que ha disparado a los partidos de extrema derecha en los países nórdicos, que es lo que produjo el Brexit, etcétera, etcétera. Bueno, pues en el caso de Alianza Catalana, Silvia Oriol, si las elecciones fueran al Parlamento, captaría voto tanto de Esquerra Republicana como de Junts, como de Vox, como del PP, como del PSC. Porque hay mucha gente en ámbitos locales que la forma en la que en España se está gestionando la inmigración no están de acuerdo en absoluto. Porque además, hablar de inmigración es hablar de vivienda, más bien de falta de vivienda, y es hablar de servicios públicos. Y eso es lo que hace que ahora Alianza Catalana no se presente y muchos de sus votantes, sin embargo, unos van a votar a Vox, cosa que hace dos años no nos pasaba. Es decir, Alianza Catalana hace dos años solo parraba en catalán. Y, sin embargo, Alianza Catalana ha conseguido romper entero ese molde. En el caso de Vox está muy fuerte. En los dos archipiélagos, o sea, en Canarias y en Baleares, Vox va a estar muy fuerte, y luego en todas las circunscripciones del Mediterráneo. Desde Girona, evidentemente, ahí lo único que puedo optar es a poder tener uno de los seis escaños en Girona, es decir, la fuerza de Vox en Cataluña no es determinante, pero uno va bajando y recorriendo todas las circunscripciones de la costa y hasta llegar a. A Cádiz, Vox va a estar muy fuerte. Cosa que, sin embargo, en las provincias del interior, donde no hay tanta inmigración, pues va a estar muy poco.

¿Y aquesta estratègia d'anar conjuntament al Senat, aquest pacte entre el Partit Popular i Vox, per exemple, creu que assegura que la dreta tindrà majoria de tres cinquenes parts al Senat?

No. No, no, no. O sea, lo que sí se garantiza en seguro es no perder la mayoría absoluta. Yo por eso ya lo he dicho, creo que en su momento el pacto del Senado del Progreso estaba muy mal jugado porque en política el que pacta último pacta mejor. Entonces, al pactar el Senado, además el PSC o el PSOE, el PSC va a aguantar muy bien sus senadores porque va a ser el más votado en Barcelona seguro, en Tarragona, etc. Y por lo tanto, el PSC el pacto apenas va a sufrir. Pero el Partido Socialista en el resto del Estado va a sufrir mucho. No solo porque ha tenido que ceder sillas en el Senado a frente amplio, sino porque, claro, le ha dado la excusa a PP y Vox de pactar. Automáticamente ya PSOE se va a ir a mínimos históricos de senadores socialistas. Pero eso no quiere decir. Que la derecha vaya a llegar a los tres quintos. Eso es imposible saberlo ahora mismo porque depende no solo de lo que hagan sus electores, cómo se coordinen, sino qué hagan el resto. Y luego hay muchos sitios en muchas de las provincias que hay otros actores que juegan también. Es decir, en Álava, en Tarragona, etc. Hay que ver cómo decide cada votante. Va a haber mucho voto dual. La gente que coja una papeleta en el Congreso y otra papeleta distinta, o marque distintas X en el Senado.

Sí, senyor Metxavila, bon dia. En els últims períodes electorals, i especialment en les últimes eleccions espanyoles, vam veure com una evolució molt clara de les enquestes durant la campanya electoral. En canvi, després de la campanya, els estudis que es feien sempre diuen que les campanyes electorals no influeixen tant. Realment influeix una campanya electoral o no?

Las campañas se incluyen, pero sobre todo la mayor parte del voto cambia a lo largo de la legislatura. Y la prueba de ello es que ahora la mayoría de la gente, los propios partidos, cuando hablan de remontada no lo están haciendo respecto a los resultados que tuvieron, sino a los resultados que hemos estado dando en las encuestas antes de empezar. Por lo tanto, es verdad, lo hemos visto en Brasil, en 21 días Lula le ha metido 5 puntos, 10 millones de votos a su partido. Y ha sido la primera vez que perdiendo la primera vuelta ha conseguido ganar la segunda. Por cierto, todas las teorías de la conspiración, de que es que es inválido el resultado, no, no. O sea, en el caso de Brasil, igual que España, no tiene nada que ver con Venezuela, que realmente el resultado fue fraudulento y quien le apoyó estaba apoyando en Venezuela un régimen torturador. En Brasil no. En Brasil Lula ha ganado de forma limpia, igual que en su momento los resultados de julio fueron limpiosos. Pero sí que es verdad que las campañas cada vez cambian más voto, pero sobre todo, como solemos decir, as usual, sobre todo dentro del mismo espacio político, dentro del mismo bloque.

Seguint amb això, per tant, ¿hi ha algun marge per remuntar en aquestes que donen 190 escons a la dreta i a l'extrema dreta per remuntar aquesta majoria? ¿Realment hi ha aquest marge? ¿Existeix? ¿O és que no hem acabat. O és que aquests canvis que donem per fets no s'han donat en els últims mesos? Ui, he perdido el.

Perdón, he perdido el sonido, no sé si se me oye.

No, li deia, seguirem això, si realment els socialistes tenen marge per remuntar en aquesta campanya.

Sí, los socialistas sí, pero con la paradoja de que todo lo que vaya a remontar Sánchez, que realmente está remontando. Es verdad que nosotros siempre dijimos que los 121 que tenía Sánchez, había encuestas que le estaban dando por debajo de 100. Nosotros siempre dijimos que era muy difícil que bajara de 100. Ahora digo que es muy difícil que Sánchez bajara de 100. Esta trayectoria de ir captando cada vez más votos a su izquierda el Partido Socialista puede repetir perfectamente los resultados del 2023 y por lo tanto irse a una oposición con un buen resultado pero la paradoja es que cuanto más suba el Partido Socialista menos opciones tiene de seguir en el poder. Porque no lo está haciendo captando ni votos ni escaño, tampoco va por ahí su estrategia. Es decir, la estrategia de Sánchez desde el principio de la legislatura ha sido ir captando el voto de izquierda, de hecho está muy fuerte a su izquierda, ha tenido mucho apoyo y valoración en toda la política que ha hecho en el elector más a la izquierda del PSOE, y sin embargo le ha cedido entero el centro a la derecha. Hasta el punto de que en el 5 de la escala 0-10, de izquierda a derecha, donde estaría ahí Adolfo Suárez, el expresidente del gobierno, el principal partido es el Partido Popular, esto no es nada nuevo, siempre se han disputado el PSOE y el PP ese espacio, pero cuando Sánchez se va a la izquierda, ese espacio se lo regala a la derecha, entonces ahora es PP, luego Vox, y luego Partido Socialista. Es decir, el voto a nivel estatal moderado está eligiendo antes a Abascal que al propio Sánchez. Por lo tanto, la estrategia de Sánchez es muy inteligente, es decir, puede llegar incluso a superar en votos a Feijóo. Pero a costa de que no le van a dar las cuentas parlamentarias para poder hacer una coalición de investidura. David. Sí, bon dia.

Bon dia. El tema de les enquestes, la batalla de les enquestes en les eleccions, és important perquè generen les expectatives, no? I hi ha un vot determinat estratègic que. Té tendència a apuntar-se a cavall guanyador. En les anteriors eleccions, el 23, el PP crec que va assenyalar d'una manera clara que l'excés de confiança, l'excés d'enquestes a favor, els van perjudicar perquè va desmobilitzar. Aquesta campanya em dona la sensació que, efectivament, com vostè explicava molt bé, en aquesta primera fase el Partit Socialista està concentrant el vot a l'esquerra i l'altre flux és del PP cap a Vox. Però això també preveu, a falta de vint i pico dies, no?, em sembla, una segona part de la campanya on, si s'assoleix aquest posicionament que vostè deia, llavors entraran en el cos a cos de veritat, no?

Sí, a ver, primero, el hecho de que las encuestas dieran muy fuerte al Partido Popular en 2023 por agujera desmovilización, ese es un lamento que tiene el Partido Popular. Pero la realidad es que siendo julio, siendo una fecha, habiendo votado en todos los municipios en mayo anterior y tal, la derecha en esas elecciones estuvo muy movilizada. Si al final no gobernó, sencillamente porque hubo partidos de derecha nacionalistas como es PNV y Junts, que su opción no era apoyar un gobierno fijo a Bascal, sino que hicieron todo lo posible por impedir ese gobierno. Pero la derecha ya estuvo movilizada, ahora va a estar más movilizada todavía. Y yo creo que la izquierda va a estar también más movilizada que en el 2023. Y por eso también los 15 puntos que estábamos viendo de distancia de PP, Vox, Mas, se acabó la fiesta, respecto a la izquierda estatal de 15 puntos, eso era lo que nos estaban diciendo los entrevistados. Avisábamos que ese resultado era muy difícil. Ahora mismo sí lo seguimos viendo fuerte, por encima de los 10 puntos, pero yo creo que cuando llegue el momento la derecha no le va a sacar tantos puntos. Y desde luego la suma de PP y Vox es imposible que llegue a los 200 escaños que a lo mejor incluso en GAT3 hemos podido dar en algún momento. Y estará por encima rozando, o sea, por encima de los 180 sí que nos sale y rozando los 190 también. Pero, al final, para entender un poco lo que está pasando, y luego, además, depende mucho no solo el voto, sino la fragmentación. Es decir, esta vez la izquierda va muy fragmentada. Hay sitios como Cataluña que lo va a optimizar muy bien, porque se concentra en alguna opción muy concreta, pero en el caso de Andalucía, por ejemplo, pues los seis escaños de su mar muy difícilmente los va a conservar ese espacio, porque va dividido en tres listas. Ahí. De esos seis, alguno passarà al PSOE i otros van a passar a Vox, que en Andalucía va fuerte.

És l'anàlisi de Narciso Michavila, president de l'empresa Demoscópica GAT3. Narciso, gràcies per acompanyar-nos. Moltes gràcies i bon dia. Seguirem també el que vagi passant. Són les 9 i 38, tenim atenció a un accident important ara mateix, una tragèdia ferroviària que està afectant Toledo. Què ha passat, Maria Fernández Noguera?

Doncs sí, un accident molt greu entre dos trens que han xocat. En concret, ha estat un tren que ha xocat per darrere de l'altre, segons ens informa Adif. Segons diu EFA, hi ha dos vagons que haurien caigut per un terrapleu i això ha estat a l'estació Durda, a Toledo. A resultes d'això, segons diuen diversos mitjans, hi ha nombrosos ferits. Y la línea Madrid-Andalusia d'alta velocitat està interromputa. Ara podem sentir el que deia Alberto Sotillos, col·laborador d'Anna Rosa Quintana, que explicava en directe que el seu collat és allà. Acabo de hablar con un pasajero,

básicamente mi cuñado, que es el que está ahí, que lo está pasando fatal. Me hablaba conmigo llorando, perdonad que esté un poco así. Para contarlo, está en shock, muchísimos muertos. Me dice que pidamos por favor ayuda, que se envíe lo antes posible, que está intentando levantar. Cosas, porque sabe que hay gente viva a la que está intentando ayudar. Me ha colgado porque se ha activado un fuego, lo he intentado apagar y me dice que afortunadamente empieza a notar que hay un helicóptero, guardia civil y bomberos, pero me pide con una voz absolutamente quebrada que enviemos toda la información posible, toda la ayuda posible, porque él está con sus propias manos intentando ayudar, él se encuentra bien. Pero está junto con todos los muertos y lo ha visto y está sufriendo bastante. Así que lo que me pido de una otra vez con su voz es que por favor se envíe lo máximo posible porque no puede más. Me ha colgado, hay un fuego, tengo que ir a apagarlo. Lo siento.

Tot plegat ha passat quan faltaven pocs minuts per les 9 del matí. Sí, fa una hora. Sí, cosa d'una hora, sí, exacte. I alguns mitjans apunten que es tractaria d'un accident entre un irio i un tren AVE, i el que sí que, com deia aquesta persona, doncs bombers, protecció civil, també hi ha tres helicòpters sanitaris i dos d'UCI que s'han mobilitzat fins a la zona.

Doncs aquesta és la notícia a aquesta hora. Fa una hora que hi hauria hagut un xoc de dos trens a Toledo. Maria no sap ben bé per què. No tenim explicacions de què és el que ha pogut passar exactament.

Ara mateix el que ens estan dient Renfa i Adif és que estan recopilant tota la informació i l'únic que ens confirmen és això, que ha estat un tren que ha xocat per darrere d'un altre. Per això ells parlen tècnicament d'alcances, és el que diuen al seu tuit. No diuen xoc perquè és un tren que va per darrere de l'altre i xoca.

Doncs Déu-n'hi-do. Ara ho explicarem. Fem una pausa i ho ampliem. Fem ara una connexió per saber les novetats del Corte Inglés.

Bon dia. Hola, bon dia. Saps que tenim una tardor molt super? Amb el Super 3x2 de Supercor, Hipercor i Supermercat al Corte Inglés. Del 28 d'octubre al 10 de novembre tens un 3x2 en milers de productes d'alimentació, drogueria i perfumeria. I a més, un 25% de regal en una gran selecció d'articles. Tan fàcil com això. Tan super com això. I fins a l'1 de novembre un 15% de regal amb barnils, espatlles i lloms per peces. Consulta en les condicions. I no t'oblidis de descambiar els teus superxecs fins al 8 de novembre. Supercor, Hipercor i Supermercat Alcorta Inglés. Quan compres bé, tot és més bo. I aquest divendres al matí a la plaça Salvador Dalí del Corte Inglés de Girona, els més petits podran gaudir gratuïtament d'un carrusel, un vaixell gronxador i altres atraccions sostenibles. El Corte Inglés, patrocinador oficial de les activitats infantils i familiars de les fires de Sant Narcís. Doncs, res més per avui. Adeu-siau, fins demà.

Bonpreu i Esclat.

Sóc francesa i fa sis anys que visc a Catalunya. Tinc un fill petit, però quan el renyo en francès no em fa ni cas. Un dia li dic en català, prou, no toquis això. I es va quedar parat, com dient, això ha de ser important. Aleshores ho vaig entendre. El català és un poder. I em vaig apuntar a un curs per adults. Ahir em van posar una multa i crido al policia, prou, no faci això. I em diu, el català molt bé. La zona hablava, no tant.

Si vols aprendre català o certificar el teu nivell, t'informem sobre les opcions disponibles. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

Si el món cada vegada sembla més una distopia, potser és hora d'escoltar els quifanys que l'estan imaginant.

Més d'un centenar d'autors i autores t'esperen a la sisena edició del 42, el Festival Literari de Gèneres Fantàstics de Barcelona. Del 4 al 8 de novembre a la Fabra i Coats. Hi ha altres mons. I tots són el 42. Ajuntament de Barcelona. Realment, aquestes últimes setmanes

el grau està com molt canviat, no trobeu?

No és ben vell, sembla un altre. Està com estrany. Sí. Com menys rondinaire i més encantador. És com un grau millorat. Més amable, més atent, més simpàtic. Un grau perfecte. Ei, com va, amics? Tot bé? Puc fer res per vosaltres?

El Tot Costa, cada tarda portem una

selecció musical lligada amb l'actualitat.

selecció musical lligada amb l'actualitat. ACDC, ACDC i una mica de rock and roll en general.

Però també sonen altres coses. Manel, Dua Lipa, Mushka. Sí, i també la Mint.

Hello, what's up? Flick, Manolo, Mourinho. Por qué? Dani Sanabra, Marta Correvera, Santi Jiménez. El millor de cada casa per comentar el que està passant al món de l'esport.

Efectivament. Tot Costa, amb Jordi Costa i Sònia Gelmà.

Un programa de música que parla d'esports. I de tant en tant, fins i tot a l'inrevés. De dilluns a divendres de 7 a 9 del vespre.

Ara mateix són tres quarts de deu del matí, hi ha hagut un accident important ferroviari en la línia d'alta velocitat entre Los Llévenes i Urda. Podem saludar a Jordi Quintana, que és un català que anava en aquest tren. Jordi, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Com estàs, Jordi? Pues amb un susto de muerte, que ara no sé com es diu en català. Ha estat tremendo, perquè estàvem aturats, feia com 10 minuts que estava el tren aturat, jo anava a Malirio, i de sobte he sentit un cop, m'he aixecat de la cadira, m'he donat un cop al cap i em fa mal una mica el cul, i no ens ha dit res a ningú, portem aquí una estona, i el sortir del tren és un desastre, perquè a l'àrea de Renfe que venia després, doncs ens ha empaitat. Ha sigut una embestida, una embestida, perdona. Una embestida, sí, correcte. Aleshores, no sé com no poden funcionar els mecanismes de frenar l'emergència, no sé el que ha passat, no hi ha absolutament ningú que ens hagi dit res, hem sortit del tren, ara hi ha aquí els bombers, hi ha moltes patrulles de la Guàrdia Civil O sigui, ara mateix, Jordi, on et trobes? L'espai on et trobes, quin és? És un descampat? Estic a 200 metres del tren, estava en un olivar, aquí hi ha unes quantes oliveres, hi havia unes quantes vaques pastant, i hi ha com 200 o 300

persones per aquí que no sabem què fer, no ens diu res ningú, i estem esperant. Hi ha gent que segurament ho ha passat molt pitjor que jo, perquè veig per aquí un parell de cabavers, un parell de bosses blanques, i, bueno, és un drama, això, és un drama. Jordi, anaves sol o anaves acompanyat? No, no, anava sol. Anava per feina, anava a Sevilla per feina i res. He tingut sol. Has parlat amb la teva família, Jordi? Has pogut parlar-hi? Sí, sí, sí. Et sentim també molt tocat perquè entenc que el que estàs veient és una situació molt desbordada, és un accident que s'ha produït al voltant, dèiem, de fa una hora, no? Al voltant, una mica més enllà de dos quarts de nou del matí. Sí, se m'ha passat l'hora, ja no sé exactament ni quina hora ha sigut. Jo diria entre mitja hora i 40 minuts. No ho sé, no ho sé. Ha sigut, ja et dic. De sobte et trobes assegut en una cadira i et trobes com volant pel terra i no. Ja et dic, no hi ha hagut res en cap moment. Ningú els ha dit cap aquí, cap allà. Jo me n'he anat 200 metres cap endavant del tren per si em vestia un altre o cremava alguna cosa. Bueno, no ho sé, l'instint ha sigut fugir. I hi ha molta gent amb ferides lleus, que es veu sang,

que és molt escandalós, però hi ha altra gent, les màquines estan destrossades. Jo he anat a Malirio i hi ha dos vagons completament destrossats al darrere de tot, i el Renfe ha saltat a l'altra línia, totes les dues catenàries estan inoperatives, o sigui que la línia ni cap amunt ni cap avall podrà funcionar. I bueno, ja et dic, no hi ha cap lloc de control, que ens diguin si algú està bé, ningú ens ha preguntat, ni aigua, ni res, estem aquí abandonats enmig d'un escampat. Hi ha personal d'emergència per això treballant ara mateix? Sí, sí, sí, hi ha un, dos, tres, quatre, cinc camions de bombers enormes, hi ha unes quantes ambulàncies, hi ha com 30 o 40 patrulles de la Guàrdia Civil, hi ha cotxes civils que no sé qui són, però bueno, jo et dic, la gent no està, no tenim un punt de reunió, no ens ha dit absolutament res ningú, ni què hem de fer, ni si vindran a buscar-nos, ni si necessitem el que sigui, no? Ni si estem bé, no? De moment entenc Jordi que tu el que faràs és esperar esperar que et donin alguna instrucció he trucat a la meva parella el primer que he fet i m'ha dit que en una hora i 40 estarà per aquí o sigui que jo tinc una miqueta un cop al cap i una contusió m'ho miraré però estic bé

afortunadament jo estic bé hi ha gent que no ho podrà explicar. Doncs aquesta és la situació ara mateix. Jordi, un abraçament molt gran. No volem tampoc entretenir-te més. I ànims, sobretot ànims. Molt bé. Moltes gràcies. Moltes gràcies per compartir-ho, de veritat. A vosaltres. Bon dia. Doncs un desastre, un desastre el que acaba de passar i que genera molts interrogants, recordem que demà hi ha vaga de maquinistes a Catalunya, que denuncien també que hi ha inseguretat quan agafen el tren, fins ara també ho enteníem en algunes de les posicions dels maquinistes, però és evident que aquest accident genera molts interrogants, no és el primer que afecta a Espanya, que un tren embasteixi un altre, haurem d'aclarir molt bé què ha passat, perquè ara mateix el que ens informen és que estem que hi hagin molts morts. No tenim dades, però sí que estem davant d'una situació bastant descontrolada. El Miguel Ángel Pérez Laguna estava també en aquest tren. Miguel Ángel, bon dia. Hola, buenos días. Què és lo que ha pasado, Miguel Ángel? Bueno, pues nada, cuando yo iba en el coche, el coche del tren que va de Madrid-Sevilla, que sale a las 8 de la mañana desde la estación de Atocha hasta Sevilla-Santa Justa, y a las 45-50 minutos aproximadamente. Hemos notado un golpe gigantesco, un golpe gigantesco, de pronto como si el tren se saliera de las vías, pero un golpe terrible, y iba en el último vagón,

que en esta ocasión era el coche uno, iba el último. El tren descarriera, se vuelca parcialmente, empezan los gritos, porque aquí ha pasado, miramos al lado derecho, y al lado derecho se ve un idio destrozado, lamentablemente recordando como las. Las imágenes se dan a luz. Un vídeo destrozado que parece, con lo que nos cuentan, que estaba parado en la vía y que el tren, insisto, que esto es lo que nos van diciendo, no le ha dado tiempo a frenar. El caso es que nosotros hemos tratado de salir desde las colas, por las ventanas y por las puertas, hacia un pequeño campo que hay alrededor, porque no hemos llegado ni a Ciudad Real. Bueno, aquí hay gente con contusiones de diversa consideración. Los últimos vagones son más golpes, pero estamos viendo trozos de lirio que han salido despedidos hacia la izquierda también. Lo estamos viendo ahora mismo. Ha sido terrible. Un golpe espantoso. ¿Dónde estás ahora? Pues estamos en la zona de los Gémenes. No habíamos llegado a Ciudad Real porque yo iba medio adormilado y estoy pendiente de unas compañeras de trabajo. A la que estaba buscando porque iban en el coche 3 en el antepenúltimo pero a partir del 5 yo veo ya y lo veo desde este olivar uno de los trenes ya perpendicular a la vía y no veo el otro lado que es donde salió que solo lo he

visto por la ventanilla y no he querido mirar más porque me lo puedo no he imaginado.

¿Me escucháis? Sí, sí, sí, no, no, es que estoy escuchándote, pero es que no sé qué decir. Es terrible, no se puede concebir que una cosa así de nuevo pase en este país. Es que es imposible. Estamos todos, los que estamos vivos, que para nosotros obviamente esto es volver a nacer, pero la siguiente pregunta después de eso es ¿qué está pasando aquí? ¿Qué está pasando aquí? Bien, bien. Estamos bien, ¿no? Los cuatro. No sé si puedo contaros algo más. No, no, no, no hay nada más que contar. Sí que Miguel Ángel, sí que Jordi nos decía que había gente que había muerto. Seguro, pero vamos, si nosotros estamos en los últimos vagones, a partir del 5 o el 6, y lo estoy viendo desde aquí, está todo voltado y el vídeo está destrozado, o sea, por favor, tiene que haber víctimas. Ojalá no fuera así, pero tiene que haber sido terrible, terrible, y nosotros solo tenemos conclusiones porque íbamos en el último vagón. O sea, los dos últimos vagones, mi compañero en el trabajo en el tercero y otro compañero y yo en el primero, íbamos hacia Sevilla. Y en fin, y me lo vemos como un tucines del golpe y del traqueteo cuando el tren se va yendo de la vía. Pues es que no hemos querido ni mirar al otro lado del auténtico cataclismo que tiene que haber sido eso. Vamos, parece que nadie toma nota de lo que está pasando porque esto vuelve a pasar otra vez. Una abraçada. Miguel Ángel Pérez Laguna, gràcies per acompanyar-nos. Doncs aquesta és la situació ara mateix. Una situació complexa perquè encara no tenim les xifres del que ha passat exactament. Sí que podem explicar que hi ha hagut un accident ferroviari en aquesta línia d'alta velocitat entre Los Llévenes i Urda. Això es troba a Toledo i sembla que en aquest accident ja estarien implicats un tren d'AVE de Renfe, com ens explicaven ara, i també un d'Aírio. Això ha estat una embestida d'un tren cap a un altre i per tant també ens porta a fer moltes preguntes ara mateix de seguretat. No està automatitzat, per exemple, el fre d'un tren? No hi ha balises que frenin els trens en casos així? És una pregunta tècnica que intentarem traslladar també a experts durant aquest espacial que comença ara a Catalunya Ràdio per entendre també el que ha pogut passar. Ens porta a damunt el que està passant, però ens porta també als interrogants que posen molts maquinistes també a casa nostra en temes de seguretat. Montserrat.

Sí, sí. Ara fa pocs dies posaven una mica en dubte o pensaven si no hi hauria una intencionalitat política en la vaga, si això d'alguna manera el que estava és intentar posar la política contra les cordes des de. Bueno, com moltes vegades passa, no? Al final les vagues tenen també aquest tipus d'intencionalitat. Però en el rerefons es preguntaven si no era una vaga encoberta de persones que deien que no farien la seva feina perquè. Com a excusa en la seguretat. Però ja en tenim tantes de situacions que segurament seran de tipus diferent. En aquest cas concret, a mi més que a damunt em recorda àlvia. Fins a quin punt funcionen els mecanismes personals? Els mecanistes de tren porten això que es diu el pedal de l'home mort, que cada cert temps han d'anar. Copsant aquest pedal per recordar al sistema que estan vius i que estan atents. Suposo que la caixa negra del tren ens dirà si allò va funcionar, si un cop avisat o vist que hi havia un, els frenos no van funcionar, si resulta que no l'havien avisat que hi havia un a la via, perquè per molt que tinguis uns grans reflexos. A la velocitat que va un tren d'alta velocitat, és igual, el veus allà, i ja segur que encara que hagi frenat no es pot.

És a dir, tantes incògnites A la multa, diguéssim, és un tren que xoca contra un altre, en un sentit contrari. D'acord. Aquest és més aviat tipus l'Albia, saps? Un encalçament, una embestida. No hi ha mecanismes que això ho frenin? En fi, tinc moltes preguntes ara mateix.

A Galícia també hi va haver, si recordeu, fa anys, a l'alta velocitat. L'Àlvia va xocar per darrere, també. No ho entenc. I va descarrilar.

Sí, cert. Quan entrava a l'estació, al tomb de l'estació. I anava a molta velocitat. Aleshores, al final.

El problema és del maquinista, no? Però, en fi, aquí. Em sembla absolutament. Bueno, és que és dels Garrifós, ens hem quedat tots, crec, en xoc, no?, escoltant aquests testimonis. I, bueno, ara les informacions que diuen que hi ha dos. Jo soc usuària habitual, a més, de l'alta velocitat, i la veritat és que, després de Damod i de Jolida, costava agafar trens en aquest país. Costava. Sí. Psicològicament, estàs a les 7 del matí a l'estació en aquest cas del Camp de Tarragona i veus arribar el tren la primera setmana i dius, a veure, si m'hi deixaré la vida el segon passatge que s'ha entrevistat deia, què està passant aquí què està passant aquí. És a dir, el sistema de trens d'alta velocitat, que han de ser una cosa absolutament precisa, com deia la Montse, que van a més de 200 i pico per hora, que cada vagó d'aquests. Ara ho mirava l'aplicació de Renfe, que tenen models diferents, però alguns també són albiais, són irios. Hi ha una mitjana per vagó de 80-100 passatgers, i normalment van força plens. És a dir, aquí estan dient que han caigut dos vagons, han sortit despedits, o sigui que estem parlant d'un volum. A més a més en un temps molt curt a damunt recordem va ser el 18 de gener és a dir fa ni un any en la mateixa línia a més a més en la mateixa línia d'alta velocitat no sé em sembla esgarrifós esgarrifós.

Hi ha en aquestes hores encara moltes incògnites de què ha passat. Totes. Morts, ferits. Però vaja, ja s'intueix que això és un altre desastre tremendo. Però jo crec que sí que hi ha una.

Perdona, m'hi vull saludar. És el Francisco Cárdenas, responsable d'UGT a Catalunya. Francisco, bon dia. Hola, bon dia. Què és el que pot passar i què és el que està passant i com reacciona vostè a aquest accident que estem explicant? Esto es una auténtica locura. Aquí hay algo que no concuerda. Es decir, los sistemas de seguridad que tenemos nosotros, que nos ponen la visa en las vías, y concretamente en la vía de Sevilla, Es un sistema de alta seguridad, pero asombroso. El problema es que no puede un tren alcanzar a otro. Nosotros, como vamos con una línea a unas velocidades elevadas, tenemos unos sistemas de seguridad que garantizan el tiempo de frenado a la máxima velocidad. Si tú puedes ir por esa vía a los 180-300, pues tienes unos kilómetros, kilómetros de diferencia entre el tren para tú no poder alcanzar. ¿Me entiendes? Que el tren delante de Lidia estaba parado por el escarpadario. Pero el tren que viene detrás, que estará parado por el motivo que sea, pero el tren que viene detrás nunca puede llegar a alcanzar al otro. Tiene sistemas automáticos. Es que es algo que yo preguntaba, Francisco. Es automático, ¿no? Claro, aunque yo no frene, que soy maquinista, si yo no freno, me da igual, me freno el tren. El tren me da una orden. Yo tengo que frenar. Si no freno, porque mira, me he despistado. Dejen el tren solo. Es decir, que no sé, algo muy raro ha pasado y los detalles no han llegado, pero las imágenes que llegan son demoledoras. Son demoledoras. Al compañero maquinista del tren que aborda, que es el 11, no lo localizan por teléfono, no responden. Hay mucha gente. Tenemos una compañera que dice que va a perder parte de un pie. Y nos dicen por teléfono que hay muchos fallecidos. Vamos a ver, yo no entiendo qué ha pasado, pero que yo la dirección de Adil, yo no sé cómo no está capaz de parar esto. Ya después de que nos tomaron el pelo con Adil, además de Sevilla y de Madrid y Barcelona, esto ya no tiene nombre, es algo alucinante. No, no, no, és que estem tots igual, perquè és que no entenem què és el que ha passat, i ara parlàvem testimonis, mira, tenim algun per recuperar-los, eh? Alguns dels testimonis que acabem d'entrevistar ens deien coses com aquesta. Un susto de muerte, que ara no sé com es diu en català. Ha estat tremendo, perquè estàvem aturats, hi havia com 10 minuts que estava el tren aturat, jo anava a Malirio, i de sobte he sentit un cop, m'he aixecat de la cadira, m'he donat un cop al cap i em fa mal una mica el cul.