El matí, de 9 a 10 h (L'àgora) - 30/10/2026

És una barrera, és una barrera de. En sèrio. Però és el que comentaves, dius. Però no donis idea, Jordi, no donis idea. T'envien a l'oficina, i quan vas a l'oficina, què? Qui t'atén? Sí, però cada cop hi ha menys oficines, fixeu-s'hi. Hi ha zones amb pobles rurals on no hi ha ni oficina on podria treure diners en metàl·lic, i quan vas allà sembla gairebé.

Però això passa amb la pròpia administració pública. A partir de l'any 2020, que es va començar a instaurar la cita prèvia, l'administració s'ha convertit en un element robust, és a dir, no hi pots accedir.

Sí, per exemple, vas a presentar una denúncia als Mossos que a vegades és urgent i et diuen. Demana cita prèvia. Demana cita prèvia. Ja em sembla bé la cita prèvia, però jo. No tenies en dalt l'atracament, no? Exacte, m'han vingut a casa i per tant vostè hauria de venir allà a mirar què ha passat. No, no, demani cita prèvia que vindrem demà. És cert, però molts bancs encara és més dramàtic, sobretot amb la gent gran.

No, clar, ell parlava dels joves però jo pensava de la gent gran, que els joves potser estan més acostumats a fer les coses de forma digital i potser fins i tot des d'aquesta expertesa, perquè són nadius digitals, poden detectar fins i tot en certa forma algun tipus d'estafes que clarament la gent gran que està menys avassada a aquestes lògiques comunicatives, si no tenen una persona de referència com a qui poder-se adreçar, Clarament són un perfil molt més vulnerable en això.

Bruno Pérez Juncá, si vols oferir alguna cosa ho deixem aquí. Sí, sí, sisplau, aprofito. És un drama que me trobo cada dia ara mateix amb les famílies. Moltes famílies estan invertint en criptomonedes, la gent gran que tenen els seus estalvis, unes persones molt amables, molt simpàtiques, els enreden de tots costats, aquesta gent confien i perden tots els calés. Sisplau, abans d'invertir en algú, primer de tot explico a la família, explica les teves intencions. I sobretot, vigileu i mireu que no siguin xiringuitos financers, que ja hi ha unes llistes oficials en què s'explica qui són entitats bones i qui no són entitats bones. No confieu en ningú, perquè això és un drama que m'estic trobant. Aquesta setmana, mira, porto tres casos. Un que han perdut 300.000 euros, un que ha perdut 80.000 i l'altre, no sé si 60 o 70.000 més. I les famílies estan perdent els seus estalvis. Ostres, per favor, el tema de la confiança. No confieu en ningú, eh? És una frase dura. Amb digital ho sento molt. La màxima en ciberseguretat és confiança zero. És la màxima de la ciberseguretat. No hi ha més. Amb el món digital. Amb l'altre món, bueno, ja t'ho explicaria jo. Amb l'altre món és un altre tema. Però, com es diu ara, amb digital no pots refia de res, és el que t'estic dient. És així de senzill, tot és fals. Anir d'una trucada que sembli la veu de la teva mare, per exemple, no? Que no. Això es podria falsejar, sí, sí. Comprovo que ja s'està fent, o sigui, comproveu, és així de senzill. Confiança zero. Bruno Pérez Juncà, esperit judicial, expert en ciberseguretat. Gràcies, Bruno, que vagi bé. A vosaltres, salut, adéu, gràcies. Passen tres minuts de les 9 del matí, som en directe des del Centre Cultural La Mercè, que ja ens acompanya forta gent, vull aplaudir una mica, que se senti, que sou. En aquest àgora especial i programa especial que farem també parlem del Festival Temporada Alta de Girona. Abans, per això, fem un cop d'ull a les carreteres. Clàudia Serra. Bon dia.

Doncs mira, a aquesta hora només tenim retencions de la C31 al prop del Llobregat, en sentit a Barcelona, per un accident que s'acaba de retirar. Tots els carrils ja són oberts, però encara hi ha una mica de lentitud durant uns 3 quilòmetres. A banda d'aquesta incidència, molta tranquil·litat, sense retencions destacades.

I anem ara també en directe cap a Urda. I de què més estarem pendents, Francesc Soler?

Bon dia, Ricard. Doncs sí, de les últimes novetats del sinistre de dimecres, l'últim balanç oficial de l'accident parla de 69 persones mortes, però encara són xifres provisionals. Tornem en directe a Urda, a Toledo, amb els enviats especials de Catalunya Ràdio, en Alfonso i l'assistència tècnica de Martí Cuní. Bon dia.

Bon dia, som aquí al centre de comandament on ja s'han reprès les feines de rescat, sobretot amb les unitats canines de la Guàrdia Civil que recorren els vagons sinistrats per mirar si queden més víctimes. També s'han reactivat bona part de les màquines que mouen la ferralla. Hi ha moviment de furgonetes de la Guàrdia Civil i més periodistes que es van acostant al lloc dels fets pendents de les feines que es facin avui.

No ha anat tan bé de fa pocs minuts el diari opositor rus Novogaya Gazeta anuncia la fi de la seva existència per la pressió de les autoritats. Moscou, Cristina Solías.

Bon dia, no veia que esia tant un comunicat. Diu directament que els han matat. En les últimes hores els han desnonat de la seva seu a Moscou i els han tallat totes les vies de finançament. Creuen que és una operació coordinada de les autoritats i els serveis secrets que fa anys que els persegueixen per fer-los desaparèixer. Per això expliquen que el 9 de novembre, després de 33 anys, tancaran definitivament la redacció. Recordem que és el diari on treballava Napolit Kovskaya, un referent del periodisme lliure rus que només fa uns dies es van complir els 20 anys del seu assassinat.

I atenció perquè el papa Lleó XIV podria convertir-se en el primer pontífax en exercici que vota, redacció Lara García.

De moment ha sol·licitat votar per correu a les eleccions de meitat de mandat que es fan als Estats Units dimarts que ve, 3 de novembre, segons diversos mitjans. Encara no se sap si el papa ha tornat a la papereta. En cas de fer-ho, seria el primer pontífax en exercici del qual es té constància que vota en unes eleccions. Ni l'oficina de premsa de la Santa Seu ni la família han fet declaracions.

I ara que sou a Girona, el darrer cap de setmana de les fires de Sant Narcís, amb actes i concerts que coincideixen, de fet, amb la castanyada i Halloween. Girona, Fèlix Martín.

Sí, bon dia, n'hi ha per triar i remenar d'actes. Demà, per exemple, a dos quarts de vuit del vespre, a les escales de la catedral, la pujada nocturna del Pilar de Quatre que fa la colla castellera dels Marrecs, i diumenge, diverses fires i mercats repartits pel centre i pel barri vell, del dibuix, d'antiquaris, d'artesans i alimentació. Hi ha una dita que diu, per tots sants, tots a Girona. A més, portes obertes a museus, trobada de gegants al migdia, i a les vuit del vespre, castell de focs de Cluenda de les Fires.

De seguida parlarem també de la convocatòria del Darulls que ja ha convocat de cara a aquest cap de setmana, també amb l'alcalde de Vic, Albert Castells, i també amb la periodista de successos del país, Rebeca Carranco, a l'àgora del Matí de Catalunya Ràdio. Però abans, analitzem la lletra petita de l'actualitat amb l'analista i divulgador Marc Vidal. Bon dia, Marc. Hola, Ricard. El Regne Unit demana a les famílies un kit per aguantar 72 hores sense llum ni aigua. Doncs sí, es diu Be Ready i demana llanterna, piles,

mantes i 3 litres d'aigua per persona i dia. I no és cap ocorrència britànica. Brussel·les va fixar el mateix objectiu, Alemanya en demana 10 dies i Suècia va repartir un fullet a més de 5 milions de bústies.

Però la lletra petita ens diu que quan un estat

et demana 72 hores d'autonomia, t'està reconeixent que no et pot garantir el subministrament durant 3 dies. El kit no és una mesura de seguretat, és una confessió i trasllada el cos d'aguantar una pagada del pressupost públic al calaix de casa teva. I li surt barat, perquè si l'única preparació que se'ns exigeix cap en una motxilla, el dia que passi no hi haurà ningú a qui demanar explicacions. Resiliència, en diuen.

Pernil cuit, pernil dolç, pernil de llorc, en dient de diferents maneres. Però si està fet sense presses i amb matèria primera de la millor qualitat, es diu La Selva. La Selva, la marca del bon pernil.

Ahir dijous, petita quantitat que el principi nega era poc. Poc que us ho pensàveu. Avui divendres acabem la setmana dels enigmàrios breus amb un darrer monosílab. Esclop identitari, de tres lletres. Esclop identitari. Tres lletres.

Per participar, registreu-vos al web catradio.cat barra enigmàrios abans de les 10 ben tocades.

Sota el sol del Mediterrani neix el cava Jaume Serra, elaborat mitjançant el mètode tradicional, el mateix amb què s'elabora el xampany. Cava Jaume Serra, qualitat amb caràcter mediterrani. Jaume Serra.

Just quan obres la porta de casa i t'han preparat una festa sorpresa, just en aquell moment, ve a presentar-se el veí nou, que és un cantant famós. Què fas? Entres a la festa i li dius al famós que ja parlareu un altre dia? Et poses a parlar amb el famós i li dius als amics que repetiu l'entrada d'aquí una estona? Dues emocions són difícils de gestionar alhora. Per això, el nou doble de l'11 les separem. Primer tries un número de l'1 al 15 i descobreixes el premi. I després, si t'ha tocat, doble. Dos moments d'emoció per alegrar-te més al dia.

ONCE. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Torna un any més Gastronòmic Fòrum Barcelona.

Si formes part de la restauració, l'alimentació o el food service, no et pots perdre l'esdeveniment de referència del sector.

Més de 450 empreses expositores, demostracions en directe, ponències, debats i les veus més influents de la gastronomia. Gastronòmic Fòrum Barcelona,

del 2 al 4 de novembre, al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona.

Quan el cos et demana caldo, no te'n demana un de qualsevol, sinó aquell caldo tan bo, amb aquell sabor natural de veritat. Aneto, el caldo que et mereixes.

Diumenge és el vèrtex de la setmana, el punt en què una s'acaba i l'altra tot just comença, per fer pausa i analitzar a fons el que ha passat. Per contrastar els relats que circulen per les

xarxes i com ens influencien.

Per parlar amb els protagonistes de l'actualitat i descobrir les històries que hi ha al darrere. Per sortir al carrer i veure què hi passa i com ens afecta.

Perquè entendre l'actualitat és mirar-la des de tots els punts de vista.

En directe des del Centre Cultural a Mercè, hauríem d'haver sentit un separador que anunciava els nostres golistes, ja ho faig jo, Mohamed Alamrani, Jordi Cominal, Laura Aznar i Marc Bataller, que ens acompanyen en aquesta gora especial des de Girona. Després dels aldarulls del cap de setmana, en el focus està posat endavant, no sabem què és el que passarà, perquè hi ha prevista una altra concentració d'aldarulls, prevista per demà dissabte a Barcelona, coincideix amb la celebració de la Castanyada i Halloween, i altres municipis que també estan fent seguiment de la crida a les xarxes. No sé com veieu el que ha passat aquesta setmana, dissabte el cos de la policia s'ho va trobar, no s'esperava segurament el que es va acabar trobant dissabte a Barcelona, però sí que hem vist detencions aquesta setmana, hem vist també molta contundència, tot això ha quedat afectat també evidentment per l'accident de Toledo, però sí que tinc la sensació que les crides que hi ha hagut no han funcionat fins ara. I que per tant s'ha atemperat una mica la situació. Veurem demà què és el que passa, perquè demà és la castanyada, és Halloween, i la crida diu, a més a més, que la gent vagi tapada i disfressada de Halloween. Ho seguirem, però en tot cas sembla, Laura, que la cosa està més tranquil·la.

Això sembla. Jo ho he viscut amb preocupació perquè crec que hi ha moltes arestes en aquesta qüestió. És que no li diré protestes en les accions que s'han produït els últims dies. Primer, jo crec que és important desmarcar el que és la protesta política amb una finalitat política determinada. Del que hem vist o el que s'ha produït els últims dies a ciutats com Barcelona. És a dir, jo que jo sàpiga almenys, no hi ha al darrere ni una consigna, ni un manifest, ni organitzacions. És a dir, no és el mateix això que les protestes que tenen això, una finalitat o un objectiu o una motivació política. I em preocupa que tot es posi dins del mateix sac, perquè no és el mateix i perquè a més a més sabem que en un parell de setmanes hi ha convocada una vaga general i em preocupa que hi hagi com aquesta, no sé, que algú vulgui utilitzar el que ha passat amb aquests aldarulls per posar-ho tot dins del mateix sac i criminalitzar les formes de protesta que són molt legítimes quan tenen això, com dic, un objectiu polític al darrere. I això em preocupa i també em preocupa que hi hagi algú que estigui temptat a demanar més securització dels nostres carrers degut al que ha passat. Llavors, jo crec que és molt important, per començar, separar les dues coses. Això per començar. I segon, malgrat que no sabem qui està al darrere d'aquestes crides, jo crec que la pregunta que ens hem de fer és a qui li és funcional aquestes crides, perquè realment. Crec que a l'extrema dreta li és absolutament funcional el que està passant perquè està podent situar una altra vegada la seva agenda, assenyalar col·lectius concrets, les persones migrants com les instigadores d'aquests aldarulls, d'una banda, i altres dretes que estan utilitzant les esquerres per dir que en realitat són les esquerres qui promouen aquestes protestes. Vull dir que realment crec que li és funcional o molt funcional a l'agenda de la dreta i l'extrema dreta. En qualsevol cas, jo fa dies que hi penso, i jo crec que si aconsegueixen mobilitzar. A una part important de persones joves és perquè, encara que no tinguin una finalitat, o que no sapiguem quina és la finalitat, és perquè realment connecten amb un malestar i amb una frustració d'aquest gruix poblacional. Llavors a mi m'interessaria anar aquí, és a dir, què està passant perquè hi hagi gent que secundi accions caòtiques o accions, els derulls que no tenen cap propòsit en si mateix, més enllà del caos i prou, Perquè això activa una part de la població jove i jo penso que hem d'anar a buscar què explica el seu malestar, què explica la seva frustració, quines respostes s'està donant davant d'aquest malestar i aquesta frustració. Perquè, si no, l'única resposta que oferirem és policial i crec que això no resol el problema de fons.

S'ha obert un bon debat que ara debatrem. Però abans, Rebeca Carranco, periodista del País, bon dia. Hola, què tal? Bon dia. Centrem-nos en l'àmbit policial primer i després ja anirem al tema més social i de fons. Però com s'estan preparant els policies de cara a la convocatòria de blocos de demà a Barcelona?

Bueno, és un dispositiu de màxims, que com sabeu, no saben ben bé on serà, però que sigui a tres convocatòries, sobretot a Barcelona. Aquesta a Plaça Catalunya a partir de la cinc de la tarda, una a la Pedrera Passeig de Gràcia a partir de les vuit, i també a Arde Triomf. La que més els preocupa fins on jo sé és Plaça Catalunya i aquesta convocatòria de la Pedrera. I és un dispositiu on hi haurà moltíssima policia al carrer amb la idea de, òbviament, que ningú tingui marge de fer res. Es faran molts controls preventius, identificacions. És veritat que és Halloween, que això complica una mica més de com vas vestit i què portes. Però la idea serà això, molt control preventiu, molta policia al carrer i intentar evitar, la primera que vegin qualsevol cosa estranya, intentar evitar que reprodueixi el que va passar dissabte passat aquí a Barcelona. Què és el que va fallar dissabte passat a nivell policial? El que expliquen els Mossos i el que vam veure també nosaltres i que ja sabíem aquell dia, ja sabeu que les manifestacions tenen aquests nivells de gradació. Ells fan de l'1 al 4, 1 que no passava res, 2 una mica, 3 i 4 que ja és com una situació molt complexa. I van donar un nivell 4, però sí que és cert que van fer algunes coses de nivell 3, com tenir un CECOR, que això per als no iniciats és un centre de coordinació on estan els comandaments, i tenim molta policia. Llavors, una mica el que ells admeten de l'error que ells van cometre és no esperar-se en cap cas. Aquesta violència de cop, sense una protesta prèvia, sense una concentració. Però és a la seva defensa el que al·leguen és que ja tenien 400 policies al carrer i que sense això no haguessin pogut fer 30 detinguts. Llavors, la meva sensació és que no van saber llegir ben bé com aniria allò, però tenint en compte el context de París i el que estàvem veient a altres llocs d'Europa, sí que van dimensionar un dispositiu més gran del nivell de conflictivitat que li han donat precisament per això. Ja. Però això vol dir que,

per exemple, aquest dissabte veurem molta més policia al centre de Barcelona, per si de cas, perquè no es poden permetre una altra imatge com la que vam veure, per part de la policia?

Sí, sí. Jo tinc la sensació que ho veurem més i més.

Però és un problema, Rebeca, perquè si cada vegada que hi hagi una convocatòria de blocos, que algunes són fake, diguéssim, no?, hi ha d'haver tant desplegament policial, clar, al final és una despesa pública. Entenc que això dona molta seguretat ara mateix, però no sé si això és una solució a mig termini o el que cal és invertir més en intel·ligència, en serveis secrets d'intel·ligència a les xarxes, no sé quin càrrec té això, per trobar qui són i per evitar que això vagi a més.

Clar, una mica el que tu dius en l'ordre públic sempre és com la clau, d'on trobes l'equilibri entre tot el que tu mobilitzes i després el que passa al carrer, i a més ho vam veure la setmana passada també, diumenge hi havia un suposat bloc de granollers, es va mobilitzar molta policia i sí que vam fer un centenar de. Identificat, ho hem vist aquests dies a Barcelona també. Sí, hi ha una sensació que amb el tema de l'ordre públic, que al final sempre queda sent com un problema molt polític després, que els responsables polítics sempre han d'acabar responent pels problemes d'ordre públic al carrer, que hi ha moltes dimensions. Com tu dius, els serveis d'informació, que són els que s'encarreguen d'aquesta monitorització de les xarxes, són els que estan pendents d'això. És veritat que moltes vegades aquests anàlisis no són tan acurats com per. Perquè tu puguis prevenir exactament què passarà al carrer. La meva sensació és que ho tenen més fàcil quan aquestes mobilitzacions corresponen a certs col·lectius que tu ja saps una mica qui són i que pots preveure que una part d'ells al final d'una manifestació sí que pot haver-hi el derull, que amb això ho tenen més apamat. I ara mateix, amb aquesta sensació que hi ha, és que blocos no hi ha ben bé ningú darrere, molt clarament, i que això sí que és veritat que els complica aquesta feina, que com tu dius, amb millor feina d'informació, millor resposta després tens al carrer. Però que sempre ho veiem de manera reiterada, sense que això sigui una excusa, però que és difícil de preveure al 100% què passarà al carrer. Perquè aquí,

com ho fan per monitoritzar les xarxes, les coses policials? És a dir, ho fan a través del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme, no?

Ells el que estan fent ara amb Telegram és una via que no havien explorat mai, que és demanar una unitat del CITCO, que és això que tu deies, el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme. Això depèn del Ministeri d'Interior. Això depèn del Ministeri d'Interior, els Mossos informen part, que eren aquesta unitat que sempre s'ha fet servir per qüestions de terrorisme, sobretot i d'elictes d'odi. Llavors, vam veure que potser era una bona via, com ells tenen una interlocució molt fàcil amb WhatsApp, Telegram, amb totes les xarxes, de demanar tancaments. I hem vist que ha sigut immediat. És cert que Telegram els va posar en contacte amb el país i el que ens va voler fer arribar és, ni tan sols sempre que ens vinguin a avisar, nosaltres quan veiem un grup que el que està fent és, no una crida, una concentració que lògicament no tindria més, sinó una crida als disturbis, a trencar coses, a saquejar i a robar, nosaltres també ho tanquem preventivament. En aquest cas estan fent servir aquesta via, perquè l'altra via que tenen és la judicial, que és una via molt lenta. La judicial no està ni se l'espera, en aquest sentit. Ells ja saben que això no funcionaria. Aquest és un altre tema. Entre tots els casos

acumulats que tenen, la feinada que tenen, que no arriben a tot, només falta ara enviar que la policia enviï una sol·licitud a la justícia perquè enviï una sol·licitud a Irlanda perquè investiguin qui hi ha darrere d'un canal de Twitter.

Això és impossible. Exacte, això a ells no els funciona i és veritat que aquesta vida de circo que no l'havien explorada els està anant molt bé per tancar molts d'aquests grups. També estan fent avisos perquè hi ha molta gent que es posa en aquests grups per curiositat, per fer-ne com ho podem fer nosaltres, però fins i tot policies que a vegades no estan dedicats a mirar què passa en aquests grups, també tenen aquesta necessitat de saber què passa i s'estaven enviant fins i tot uns enllaços que en realitat el que feien era activar la càmera del teu telèfon, fer foto de la teva cara i estaven posant alguns grups cares de policies, no? També les analitzats, és a dir, escolteu, qui no estigui investigant això, doncs a la mesura que pugueu no hi entreu perquè no hi feu res allà i a més us poden acabar fent una fotografia de la cara, no? Però són, sobretot, els serveis d'informació els que estan analitzant cadascun d'aquests grups, avisant el CITCO per tancar tot allò que veuen que està animant els saquejos i els robatoris, i monitoritzant perquè no se'ls escapi una mica què passarà dissabte amb aquest element d'incertesa de. Són gent molt jove, que a vegades et deixa d'arrossegar pel que fa del cantó, que la gent està a la festa dissabte perquè és Halloween, i quins pares d'una associació que no surtin dissabte, que és difícil també aquesta contenció. I aquest escenari. Sí que sé que hi ha alguns policies i la sensació que jo tinc una mica també del que t'expliquen, que tenen la sensació que no es repetirà. Això és molt delicat dir-ho, perquè basta que ho diguem, perquè es torna a repetir el que va passar, però que serà una mica diferent del que va passar a Barcelona la setmana passada.

Del detingut, què en sabem? De fet, n'hi ha hagut dos, una a València i una altra a Baimunt d'Urgell.

Sí, doncs aquest detingut és un jove de 16 anys i fins on sabem no els ha sigut molt i molt difícil trobar-lo perquè tenia diversos grups, a mi el que em deien era que era a través de WhatsApp i que no només crear el grup, perquè al final crear un grup on no s'incentia res, només tu crees un grup i la gent allà digui el que sigui, això no té per què ser un delicte, però. Si tu també estàs animant durant els directrius perquè hi hagi saquejos, com has d'anar vestit, com es pot robar, com es pot fer per anar contra la policia, doncs aquest cas suposadament feia això i l'han detingut a Lleida, a una convocatòria a Lleida.

Rebeca, gràcies per acompanyar-nos i pels detalls. Gràcies. Ho seguirem. Deixeu-me saludar també l'alcalde de Vic, Albert Castells. Alcalde, bon dia. Bon dia. Perquè just ahir Vic ja havia convocat també una d'aquestes convocatòries i al final, tot i que es va blindar tot el centre amb un ampli dispositiu policial, al final va acabar sense aldarulls. Quina conclusió en treu, alcalde, d'aquesta convocatòria i del resultat final? Bé, una conclusió, ho dèieu ara fa uns minuts, que entrem en temps incerts i de noves amenaces, però també una conclusió important, que quan la societat civil i les forces de l'ordre, les institucions, cooperem. Les coses funcionen i surt també per garantir la seguretat i l'ordre públic. Però bé, voldria remarcar també que, i agrairia als comerciants, als centres docents, a tota la feina feta també de les regidories de comerç, d'educació i, per suposat, de seguretat, tota la feina prèvia aquests dies que van fer que les coses funcionessin a Vic i que tot sortís bé. Però l'impacte no és gratuït. Al final hi ha un desgast dels comerciants que lluiten cada dia per preservar aquest model de ciutat comercial que som. I això no és gratuït, també hi ha un impacte en el negoci perquè certa por es va difondre per xarxes, per tant, i evidentment la despesa pública que implica gestionar tot això. Per tant, aquest impacte és important i caldrà veure com a societat trobem aquestes noves formes de combatre aquesta amenaça.

Em deia que hi va haver bona coordinació amb el Departament d'Interior i els Mossos d'Esquadra? Sí, hem estat treballant prèviament aquests dies, Guàrdia Urbana de Vic, evidentment, en coordinació amb els Mossos d'Esquadra, amb la feina que fem cada dia, cada dia de l'any, i aquests dies previs, i també, com dèiem, els centres educatius, també, per informar, i jo volia agrair també als estudiants que es van manifestar, no obviem que al final, ahir, l'alerta es va generar, sobretot perquè hi havia una manifestació d'estudiants convocada, que legítimament. Van sortir al carrer i volia posar en valor també això, l'esperit crític dels joves amb ganes de reivindicar i de millorar les coses d'aquesta societat que no podem deixar de banda que tenim greus problemes en l'habitatge, en l'accés a la feina, amb els sous, etc. Per tant, aquests joves que van sortir legítimament a manifestar-se de manera exemplar i que també van cooperar amb la policia notificant la manifestació que farien, el seu recorregut. Per tant, això també cal posar-ho en valor. I per tant aquesta feina previa va ser tots aquests dies per part de tots plegats i aquí ens hem de felicitar tots i alhora veure com podem afrontar perquè no podem abaixar la guàrdia. No podem ser triomfalistes perquè les amenaces poden venir amb un tuit, amb una foto, si fos per WhatsApp, en poques hores d'anticipació. Cal ser alcalde en aquest cas a Vic, que és, recordem que gairebé un 30% dels habitants

de la capital d'Osona han nascut fora de l'estat i que per tant també tenen una tasca social també important per teixir, per cohesionar la societat. Si aquests tuits, aquestes convocatòries, vostè detecta que tensionen més la societat? No, jo crec que la societat de Vic és un model. Sovint posem l'accent només en el que no funciona, en els delictes que tenim, en els cursos, en els robatoris, en els disturbis, però hem de posar en valor que avui dia la societat de Vic és una

societat que fa més de 20 anys que ha rebut persones d'arreu del món, és una societat molt diversa, munteixit a les escoles, evidentment,

és on més es veu aquesta diversitat, però precisament crec que hem de posar en valor les jornades com les d'ahir, que tots plegats. Hem sigut capaços de vèncer aquesta amenaça. Alcalde de Vic, gràcies per acompanyar-nos. Que vagi bé. Moltes gràcies a vosaltres. És Albert Castells, alcalde de Vic. No sé com ho veieu tot plegat. Jordi. Començar subratllant el discurs d'aquest alcalde. Perquè als alcaldes els toca, pobres, fer de tot, no? I ho fan molt bé. I al final jo crec que resumeix una cosa que és dir, escolta, aquests que protesten, aquests delinqüents. No és una protesta. Aquests delinqüents al final no els han importat i els han deixat al mig de la plaça Catalunya, formen part d'aquí. Llavors la tasca d'un alcalde d'estimar tota la seva població, conèixer, col·laborar, etcètera, etcètera, jo veig que contrasta molt amb el que va passar a Barcelona fa uns dies i per tant crec que la feina que està fent l'alcalde de Vic i molts altres alcaldes, crec que en aquest sentit val la pena subratllar-ho. Perquè són els que més queixes reben, sempre, per tot, fins i tot més enllà de les competències que ells tenen per poder gestionar la gent, i tot i així intenten sempre el punt just per la convivència, que és el que realment genera que encara que hi hagi situacions de tensió en el país, doncs això no salti pels aires. La crítica contrasta també, Jordi, amb el que vam veure a París,

o les declaracions que va fer arran d'aquelles protestes i saquejos a París, de Donald Trump, dient que allò era culpa de la immigració i que París aviat seria una ciutat musulmana. És sentir-t'ho teu o no sentir-t'ho teu en el sentit d'estimar-ho, no de propietat. L'alcalde de Vic és un exemple d'una persona que s'estima la seva ciutat, per tant la gent que hi viu, la seva gent. Trump és l'exemple d'una persona que es pensa que Estats Units és la seva propietat i menys té absolutament la gent que hi viu. Són dos models i això està en joc a nivell mundial. Més enllà que si pugui ser de dretes o d'esquerres, que en una societat no cal que tothom pensi igual, és més, crec que és molt bo que no tothom pensi igual, sí que han d'haver-hi uns acords mínims. I el dir, escolta, pensis més cap aquí, més cap allà, respectar la gent i estimar la gent i treballar per la cohesió, pot fer des d'un angle o des d'un altre, però això sí que contraposa amb algunes tendències que estan liderades principalment per Donald Trump, però per moltes altres corrents internacionals, que en aquests moments, igual que allò cripto del principi, també ens costa de, a vegades, entendre i explicar. Tornant al tema. D'això que dius dels blocos i tot plegat, tres coses clares. Jo el que va passar a Barcelona no ho entenc i crec que els Mossos en aquest sentit han

fet bé d'assumir que no ho van fer del tot bé. Poden passar coses, pots no controlar, al final eren 500-600 joves, tampoc era. El que no pot ser és que durant tanta estona, tanta estona pel centre de Barcelona, s'estigui generant tant caos. És a dir, jo crec que en aquest sentit sí que van actuar tard. Vull subratllar, i mira, vinguent de mi, pot ser una mica sorprenent, el paper de la jutgessa. Quan crida als pares i els diu, el teu fill què fotia aquí? I ells no ho sabien. I el pare diu, bueno, jo què sé, què fa el meu fill? Doncs si no, és la teva feina. És menor d'edat, és responsabilitat teva. I si cal, que sumessin els costos, els pares. Perquè sí, els fills menors d'edat són responsabilitats dels pares. Sembla mentida que haguem d'estar dient aquestes coses. Sembla mentida, però sí, senyor, si teniu fills i són menors d'edat, és la vostra responsabilitat. I heu de saber què fan. I els heu de controlar una mica més. I no va en contra de cap llibertat, al contrari, és educar els fills, sinó perquè en tenies. És a dir, ens porta uns bàsics que. Em sembla ridícul, està dient això la ràdio, però si diran els fills són responsabilitat teva. No és tan ridícul. És que sembla mentida, tu. Per cert, acaben de tenir un altre menor, a Sant Sadurní de Noia, per la seva participació en un canal,

Blocus Barcelona. Des d'on s'organitzava i coordinava els actes de saqueig i desordres públics del dissabte 24 d'octubre. Diu que incitava a les persones a actuar violentament i proposava llocs també per saquejar. És un tuit que acaba d'anunciar ara mateix els Mossos d'Esquadra. I acabo per fer una mica de controvèrsia amb la Laura, que si no. Sempre estableixes. Escolta, que hi hagi uns nanos que decideixen fer el delinqüent no és culpa nostra. Ningú està dient que siga igual que nosaltres. Cada vegada que algú fa un disbarat, haver de revisar com a societat què els hem fet perquè siguin uns malfactors, escolta, no. Jo, per exemple, per situacions personals, tinc fills d'aquesta edat, aquí això està ple de nanos d'aquesta edat, gent endreçada, gent que funciona, gent que segur que també té molt malestar i no han optat per rebentar-ho tot.

Totalment, i no tothom optarà per això. Però jo dic que si existeix aquest malestar,

potser s'ha d'entendre i s'ha d'intentar entendre d'on parteix. Evidentment s'ha d'intentar entendre tot. Però, des d'un punt de vista com el de l'alcalde, que diu, escolta, jo per un cantó tenia una manifestació d'estudiants que celebro que esqueixin, perquè no ho tenen fàcil, i per tant això ho entenc, i quan fas una manifestació et demanes un permís, et poses en contacte amb la policia, molt bé, una protesta. Ara l'altra, cada vegada que hi ha un disbarat, ens hem de posar nosaltres al divan de Freud, què hem fet malament? No, escolta, segurament, però no és culpa nostra tot el cap. Sobre això, t'ho pregunto tu directament, Laura, puc estar d'acord amb el que dius, però, per exemple, en un cas d'un jove que entra a un grup ultraradical, fa uns dies el psicòleg Marc Massip ens explicava aquest dimarts que és molt comparable la necessitat de pertanyer a un grup, que tenen molts joves de si trenco aquest aparador em sentiré reconegut socialment, amb el que podria ser un jove que entri a un grup feixista, per exemple. Ens deia això. La pregunta és, quan hi ha un jove ultra radical que s'apunta a aquestes formacions, també diem que és culpa nostra? També li entenem les causes?

Jo no penso que haguem de parlar en termes de culpa, eh? Jo no parlo en termes de culpa. Jo dic que si a una convocatòria on no hi ha un objectiu o una finalitat, és el caos pel caos i hi ha gent que la secunda, en comptes de dir. No dic que no s'hagin d'assumir conseqüències o responsabilitats. Però és que són uns delinqüents. D'acord. Però en comptes de dir només això, jo crec que és interessant entendre el perquè hi ha gent que ho secunda. I en aquest perquè hi ha gent que ho secunda hi ha moltes possibles explicacions. Des del relat que se li està fent a una part de la joventut que no tothom ho expressa la ràbia de la mateixa manera. I evidentment alguna forma d'expressió de ràbia és legítima i altra no. I alguna forma és legal. I altra no. Però jo el que estic dient és, què explica aquesta ràbia? Doncs des de les condicions materials de vida que tenen molts joves fins al relat del no futur, no hi ha futur, no hi ha res pel que hagueu de lluitar, perquè tot el vostre futur en realitat està absolutament condemnat a la misèria, fins a una hiperindividualització a la qual et porten moltes vegades les pròpies xarxes socials. Vull dir que jo crec que tot això, per explicar, no per justificar, per explicar el perquè es donen segons quins fenòmens, crec que s'ha de tenir aquesta mirada àmplia. I jo no et dic, ai no, doncs fustiguem-nos, perquè nosaltres com a societat fallem. No t'estic parlant en termes de culpa, t'estic parlant en termes de revisió, perquè penso que hi ha algunes coses que es podrien fer per intentar

revertir aquesta situació. Un matís amb el relat que tu fas del no hi ha futur, no future. Als 60 es feien punks, als 70 es feien hooligans, als 80 es drogaven, als 90, tecno, molt bé. Molt bé, tot això, és a dir, és propi de la joventut rebel·lar-se contra allò establert. Si jo ja estic d'acord, si ja hi hem passat tots per aquí. El que jo crec que no hem de dubtar ni un segon és, és a dir, en aquest concepte de ser punk o ser rebel, jo puc entendre que contra la policia, mira que diga, eh?, puguis arribar a trencar un aparador. A trencar-lo. Per què? Perquè tens molta ràbia i molt bé, però trencar un aparador per entrar a robar, crec que no podem passar. No, volies un límit, no podem passar. Això és robar. No dic que s'hagi de passar aquest límit. Per tant, són delinqüents.

No, no dic que s'hagi de passar aquest límit.

No, no dic que s'hagi de passar aquest límit. És que ho són, segurament, perquè van a buscar saquejos. Però, perdoneu-me, Jolet, seguint el discurs de la Laura, és evidentment que hi ha un descontentament dels nostres joves. I si vols no miris Barcelona, mira París. A París també hi ha molt dol de rulls, però hi ha un descontentament brutal. No ens enganyem, Jordi. I jo no dic que s'hagi d'expressar amb violència, no dic que hagin d'anar a agafar i entrar a la botiga a pel de Barcelona a robar absolutament tot. Amb què ens assemblem a París? Nosaltres amb què ens assemblem? Un segon, Jordi, un segon. I abans en Ricard deia. Per què passa? És molt complicat, tots els experts ho busquen. Però avui mateix al matí has donat una xifra. Fins aquest mes de setembre els grans bancs han guanyat un 15% més de beneficis. Mentrestant, els lloguers es disparen. No es poden trobar pisos i els nostres joves no poden marxar de casa. Per tant, això crea un caldo de cultiu molt bèstia. No estic justificant. No ho estic justificant. No, Jordi, no ho estic justificant. Simplement estic explicant context. A partir d'aquí et pots manifestar, com diu l'alcalde de Vic, pacíficament, només faltaria, pot ser qualsevol vaga general com la que hi haurà el dia 11 d'aquest mes, el mes vinent, perdó, o fins i tot expressar aquesta radicalitat que això sí que és censurable. I després, pel que dèiem, és un fenomen molt nou. Dels detinguts que hi va haver a Barcelona, només dos eren amantecedents per desordres públics. Aquella gent que ja tenia fitxada la policia que anava a fer aquesta situació. Per tant, tots segurament ens hem de resituar i intentar entendre-ho.

Jo volia, per una banda estirada al fil de hem parlat del discurs de l'alcalde de Vic, que la veritat que valori em sembla molt interessant, però m'agradaria anar cap a un altre costat, perquè a vegades a Catalunya tenim la tendència a crear dues realitats. Una realitat, la figurada, la narrativa, la discursiva, i després una realitat que és la que està pensant molta gent. I segurament molta gent, nosaltres encara que parlem que hi ha el discurs de la convivència, doncs encara que ens hi esforcem, molta gent l'estarà dient, no? És que són els moros, tal I jo vull reconduir una miqueta el discurs des d'aquí. És a dir, segurament nosaltres, des de la visió aquesta institucional, intentarem reconduir el debat cap a una mirada més de la convivència. I ho hem de fer. Però a mi m'agradaria introduir un concepte i és que crec que no estem davant, en aquest cas concret, d'una batalla per coses materials, perquè no hi ha una consciència política en relació a aquestes lluites. No hi ha una reivindicació, sinó que senzillament s'estan deixant portar per unes lluites. Però què vol dir això? Jo crec que estem davant d'una batalla algorítmica. Estem davant d'una batalla molt segmentada, molt enfocada a uns joves molt concrets que el que promouen és una gamificació de les lluites. Estan convertint en un joc una reivindicació disfressada de reivindicació social de forma molt barruera, perquè de fet fins i tot utilitzen uns cartells fets amb intel·ligència

artificial molt mal fets, però tot i així funcionen. Llavors, el que estan plantejant és un marc d'actuació primer de tot algorítmic, és a dir, s'enfoquen i segmenten a uns joves molt concrets, que són joves que viuen a barris que mal anomenem marginats o barris de la perifèria o barris de l'extraradi, I el que se'ls planteja és una oportunitat de canalitzar una ràbia, una frustració, mitjançant una gamificació de la seva lluita. És a dir, si tu avui et disfresses o et vesteixes de negre, estàs formant part d'un grup i a partir d'aquí començaràs a trencar coses. Aquestes coses que trenquis les has de vendre a Wallapop i a més diràs al Wallapop, un cop ho venguis, que és una cosa que has robat en aquest moviment. I gravar. I gravar. Això al final és una gamificació de les lluites. No té res a veure amb una visió racial, amb una visió de la migració, amb una visió de les lluites socials, sinó que és una visió molt concreta que a França s'ha vist, molt relacionada amb una contracultura. Amb quina contracultura? Doncs a França es diuen els mecs de la rue, que són els nens del carrer. És un concepte sociològic, és un concepte cultural, on tu identifiques uns joves de la perifèria amb una forma de vestir molt concreta, el xandai. Una forma d'actuar, una forma d'escoltar música,

hi ha un cantant de l'Hospitalet molt conegut que representa molt bé aquestes lluites, i per altra banda hi ha altres moviments com el drill, el trap, que estan molt vinculats a una contranarrativa. Llavors, no té res a veure amb una lluita social, ni una lluita de migrants, ni una lluita dels moros, és una lluita contracultural. I aquesta lluita contracultural es vehicula mitjançant una gamificació de les lluites. És tan complex i tan senzill com això.

Sí, després comentaves que arriben, evidentment es dirigeixen a un cert públic, a través de les xarxes, com deia en redonda, el bitxo. Recordem que, aplicant tota la campanya natural, hem de ganar el bitxo, que són els algoritmes. I, evidentment, ells ens dirigeixen. Però jo, el passat cap de setmana, agafant unes paraules que deia en Jordi fa estona, vaig tenir la sensació de boomer. Perquè quan vaig veure tot el que passava. No només tu, la Laura i jo també. Però quan vaig veure el que passava, vaig parlar amb el meu fill de 14 anys i em diu, home, no ho havies vist, que hi havia aquesta convocatòria. I dic, no, no, no, jo no. I tu no veies fins que ja feien crides a anar a fer violència, fins i tot a dins que anessin vestits de negre, fins i tot que intentessin anar I dic, i això, com t'arriba? Els teus canals ja no són els seus. I diu, i com t'arriba? I ell precisament no és d'aquests que tu dirigeixes, que deies, sinó diu, m'ha arribat a través de TikTok o fins i tot de WhatsApps. Que movimien els meus amics.

És un moviment contracultural. I amb una cosa sí que estic molt d'acord amb en Jordi, les famílies tenen una responsabilitat amb tot això. És a dir, tenen una responsabilitat. Segurament, depenent de les famílies i de l'origen, hi ha uns codis d'interpretar, de criança diferents, i hem d'entendre aquests codis de criança. És a dir, no podem entendre que totes les famílies són o actuen de la mateixa manera. I aquí em consta que els Mossos o la policia intenta tenir mecanismes de mediació comunitària, etcètera, però són insuficients. Jo crec que hem de reforçar la part preventiva. Per exemple, en el cas de Mossos d'Esquadra hi ha un element molt interessant, que és la policia de relació amb la comunitat, que és un policia, Mosso d'Esquadra, que n'hi ha un a totes les comissaries, però tenen molt pocs recursos. És una persona que. Però alerta que això s'ha de posar a policies a les escoles, eh? No, no, a les escoles no. A les escoles no. A les escoles no. A les escoles no, això estic totalment en contra. Estic a favor de promoure els Mossos des d'una visió comunitària, que és una visió europea. Al final, els Mossos no només han de tenir una visió coartiva. Però això que estàs dient era la voluntat de quan vam dir posaran policies a les aules. No, no a les aules. Les aules és una altra cosa. L'objectiu era aquest que estàs dient, de posar una persona que m'adiés i que.

Estàs traient l'autoritat. Aquí també es barrejaven moltíssimes coses. Aquí a Girona la policia municipal ho fa, és a dir, té comunitats amb les quals.

Interactua i treballa. Hi ha un agent dedicat a cada barri. Exacte, i fan molt bona feina, però és insuficient. Jo crec que hem de reforçar aquesta policia comunitària, aquesta policia amb aquesta dimensió, que pugui establir un contacte amb els joves de tu a tu. Sí, però jo crec que a blocos és un altre nivell. No, tot, totalment.

Però és un element de contenció. És un nivell de xarxes, de bitxos, en el qual, com deia en Ricard, ja no són els nostres codis, no són els codis dels pares. No és que no siguin els

nostres codis, és que tampoc són els codis clàssics de la protesta organitzada. I per això dèiem, no hi ha organització, de fet, no sabem, no hi ha cares visibles al darrere, no hi ha cap organització. Ni què reivindiquen, tampoc. Exacte, no hi ha cap organització que hagi. Un moment, un moment. Però això no passa a cap de les lluitacions. Acabo molt ràpid, però vull dir que és una lògica totalment desconnectada de la lògica clàssica de les protestes socials, perquè gent, periodistes, companys que han estat cobrint el fenomen, t'expliquen, és gent que no va coberta, és a dir, que va cara destapada, que parla amb la policia, quan això moltes vegades I amb els mitjans, fins i tot. La policia volia dir amb els mitjans, perdona. Que parla amb els mitjans, que s'expressa, que es grava, és a dir. Que no hi ha una organització política al darrere i les lògiques de l'acció. És un joc, és convertir la vida real en un joc. És una forma de canalitzar la ràbia. Jo crec que és una forma de canalitzar la ràbia, mal canalitzada. Molt mal canalitzada,

però és una forma de canalitzar-la. Sí que sociològicament està estudiat que a través de la gamificació, a través de les pantalles, els joves han posat més tolerància al patiment dels altres. Perquè també hi ha més cultura de la violència. Cada cop hi ha més violència a tot arreu. Tu poses els mitjans de comunicació. La violència és present en el diari. És més present i la viuen d'una manera diferent d'altres generacions. A mi m'agrada el que diu el Mohamed per un tema que jo crec que ens diferencia molt de França. Sense voler parlar tant d'ells, perquè al final els farem com un mirall. Que és, jo crec que aquí, i quan jo dic. Que protestin tant com vulguin, però aquí hi ha una manera de protestar concreta. I hi ha coses que no són admissibles. I no és un tema racial. No, no és un tema racial. No és un tema racial. I jo crec que ens equivocarem si intentem fer un estigma. Perquè caiem de fet en el parany de la protesta. Exactament. Jo quan soc dur dient a aquests nanos els hi hem de fotre un clatellot. Són catalans. Són catalans. Per tant, que els seus pares hagin nascut on vulguin, però si aquests nanos estan escolaritzats aquí, els hi parles en llengua catalana i t'entenen, són nostres. Per tant, parem de fer el discurs de determinats partits, que és, tots aquests fora, aquests són nostres. Sí, d'acord, Jordi, però l'algoritme I per tant, Platalló. Les protestes de París que vas veure, els aldarulls, tots eren d'una estètica molt concreta. Però París no té res a veure amb Catalunya. Jo et parlo de l'algoritme, el que ens ensenyava l'algoritme. Això sí, això sí. Jo parlo d'això. Això està intencionat, és a dir, jo ja entenc el que estàs dient, evidentment, és igual qui sigui el delinqüent, d'on sigui, el nom que tingui, els anys que tingui, si és delinqüent, és delinqüent. Però la realitat és aquesta, i per tant molta gent també associa, que és el que busca l'extrema dreta en aquest cas, no?

Clar, per això jo deia que li és molt funcional a l'extrema dreta. O sigui, l'extrema dreta, tant a França com aquí, ha explicat tota l'estona que són persones d'origen migrant o persones que no són els nostres veïns i veïnes i que venen aquí a aliar-la.

Exacte, per això jo crec que amb molt bona intenció l'alcalde apel·lava a un concepte que és el de la convivència. Jo crec que hem de parlar d'un altre concepte, que és el de drets i deures. És a dir, ciutadans amb drets i deures. És veritat, hem de parlar de convivència, però no des d'una visió només intercultural. És a dir, si tu tens drets, si tu tens deures, també tens drets. I al final, jo crec que hem oblidat els últims anys concepte de ciutadania.

Doncs, a veure, jo crec que hi ha una distància bastant gran entre el jovent d'avui en dia i les altres generacions. Entre tu i aquests que parlen? Sí, sí, perquè moltes coses que passen entre nosaltres i que han passat no les sabem, no compartim. Hi ha molts temes tabús que tampoc es parlen ni entre fills i pares, bueno, hi ha relacions, evidentment, molt diferents en totes les famílies, però normalment, jo què sé, molts temes no són tractats i no ens acabem d'entendre. Aleshores, jo penso que tots hem de tractar més l'empatia, com heu dit aquí en el programa, i que jo entengui aquesta ràbia del jovent cap a un sistema que no els té en compte.

Claríssimament. Us sentiu fora d'aquest sistema.

Claríssimament. Us sentiu fora d'aquest sistema. Com et dius tu?

Derek. Com ho veus? Bueno, jo crec que no és que ens sentim fora, perquè hi ha molta gent que ja vol canviar això, però jo crec que al final qui ha de treballar per. Millorar aquest sistema no és tant nosaltres, perquè al final nosaltres som les pròximes generacions els que estem encarregats més de continuar aquest procés que s'ha de començar per als adults que estan per sobre nostre actualment i nosaltres que estem actualment a l'institut hi ha coses que, bueno. Que no són gaire. Per exemple, el que dèiem de les policies a les aules. A mi em fa molta gràcia això, però jo que a mi m'agrada molt l'educació i m'hi vull dedicar, potser falten professors en comptes de policies a les aules. Llavors.

I. Bueno, és això, bàsicament.

Veig que els tens ben ensenyats, eh, professor? Fem el que es pot. Com es diu vostè? Joan. Quines classes dona vostè? Faig classes de música. Mira, d'empatia, classes d'empatia, no? Sí, de fet, la música és un llenguatge que permet això i és un privilegi poder-lo utilitzar a les aules. És bon professor o no? Molt. Sí, clar, que heu de dir. Doncs un aplaudiment pel professor. Bueno, crec que és significatiu també el que estem sentint, eh? Jordi? Totalment, totalment. Totalment, i si em deixa ser una mica provocador, Ricard? Sí, i tant. A banda, felicitar-vos perquè us heu explicat molt bé i. I aquí hi ha una persona que reconeix el malestar, però diu, jo vull ser professor. És a dir, no diu, me'n vull anar a robar iPhones a plaça Catalunya, no? Et diu, jo això ho vull canviar, jo crec que aquest és el model. I llavors us diria. Això no és ser provocador, això directament és manipular el que han dit. Ara seré provocador, ara seré provocador. I lo d'abans què era, doncs? Lo d'abans era una manipulació, ja està. Un apunt per fer una mica de context, no? Està bé, està bé. La meva pregunta, la meva pregunta. Bueno, primer la provocació, doncs. La primera pregunta. Molt malestar, no ens entenem, no parlem, molt bé. Quin és el límit? Ara és rebentar paradors i robar coses. Seguirem sense entendre'ns. Quin serà el límit? No veieu que això no pot ser un camí? Això no pot ser un camí. Això no pot ser un camí. On s'acaba això? A bufetades? Això no pot ser, això no pot ser. Ha d'haver-hi un camí. I ara ve la provocació. Siguent jo molt crític amb el sistema, començant per ser independentista i començant per ser una mica crític amb determinats temes establerts, encara que aquí sigui dels més conservadors de la taula. Aquest és el nostre sistema, val? Si no us agrada, l'heu de canviar. Ha de canviar. Això va així. Però perquè el puguin canviar han de poder-ho fer. Normalment no es demana permís per canviar les coses. I aquesta és la provocació. És a dir, jo em queixo molt i el dissabte a la tarda em manco un iPhone. Molt bé. Això no canvia res. Això fa simplement que nosaltres, el sistema, ens protegim encara més. Per què? Perquè ens sentim amenaçats. I perquè tenim determinades coses a protegir que sí que valen la pena. La seguretat val la pena. Poder anar pel carrer val la pena. Saber que pots travessar un carrer i que un tio esperarà perquè hi ha un disc vermell i no t'atropellarà val la pena. Això és sistema i això és confiança. Però l'alternativa de reforçar aquest sistema o de canviar-lo és tornar a creure en les institucions i les institucions estan totalment desacreditades. Unes més que d'altres. Sí, unes més que d'altres. La canalització és fer-ho a través de la política. I la política està més desprestigiada que mai. Llavors, clar, al final jo crec que aquestes reivindicacions o totes aquestes contramanifestacions venen fruit de no creure que el canvi pugui ser des d'aquest canal institucional.

I amb això anem a les responsabilitats una altra vegada. Jo crec que sí que hem de mirar com a societat les responsabilitats que tenim, és a dir, quins projectes estan oferint als joves, alternatives de futur vivibles, desitjables, esperances. Això no està passant. Llavors, jo crec que I això no vol dir. Ah, no, llavors tinc ràbia, vaig a mancar-me un iPhone. Això no és veritat, ningú ho està justificant, i això no passa en termes generals. Això és una expressió, com dèiem abans, d'una ira i una ràbia no canalitzada, d'una frustració no atesa. Llavors, jo penso. És robar. No, és que és robar. Clar que és robar, però si hi ha gent que secunda.

Per què arriben fins aquí? Exacte. Perquè malament.

No hi ha justificació. Que no ho està justificant. No justificar-ho, és intentar explicar-ho. Alguna cosa passa. Que 600 persones a Barcelona facin aquests sequejos, evidentment que la violència sempre s'ha de condemnar, però alguna cosa passa. Quan hi ha un pro és que no ho estàs condemnant. I jo intento no qualificar les persones. Jo no dic que tots siguin delinquents, dic que estan cometent actes delictius. Això no pot ser. Però per què? Però pregunto, respon-me, Jordi, per què? La meva feina no és per què, és això no pot ser. I tant que és per què.

És que és compatible a les dues coses.

És compatible a les dues coses. Et faré una altra pregunta. Per què la majoria de joves no ho fa?

Evidentment que no s'ha de fer. Repeteixo. Perquè també tenen problemes. Sí, tots tenen problemes. I tots tenim problemes.

I no anem a cremar contenidors. No s'ha de justificar aquesta via de cap manera. És que no la estem justificant. 3 minuts de 3 quarts de 10. Farem una pausa i seguirem cap a Urda. Ara tornem.

El Matí de Catalunya Ràdio.

Bonpreu i Esclat.

Soc francesa i fa sis anys que visc a Catalunya. Tinc un fill petit, però quan el renyo en francès no em fa ni cas. Un dia li dic en català, prou, no toquis això. I es va quedar parat, com dient, això ha de ser important. Aleshores ho vaig entendre. El català és un poder. I em vaig apuntar a un curs per adults. Ahir em van posar una multa i crido al policia, prou, no faci això. I em diu, el català molt bé. La zona hablava, no tant.

Si vols aprendre català o certificar el teu nivell, t'informem sobre les opcions disponibles. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. En Tito torna al teatre. M'encanta el teatre!

Amb la Tat, en Jonsi i els Falalà. Hi, kids! Hi! I tenen preparat un espectacle amb molta música. M'agrada moltíssim cantar! Jocs i sorpreses. Titó, el musical, la superexcursió. Del 5 de desembre al 17 de gener. Consulten la informació al web del Super3. Entrades ja disponibles.

D'aquí és el T-Roc que hi ha aparcat aquí fora.

Eh, meu. És meu.

És meu. Ara tothom vol tenir un T-Roc. Volkswagen T-Roc des de 28.600 euros. TVP recomanat a Península i Balears finançant amb Volkswagen Bank. No t'ho perdis, només fins a fi de mes. Consulta en les condicions a volkswagen.es.

Ja disponible a la plataforma 3Cat. Al Tot Costa, cada tarda portem una selecció musical lligada amb l'actualitat. ACDC, ACDC I una mica de rock and roll en general.

Però també sonen altres coses. Manel, Dua Lipa, Mushka.

Sí, i també la Mint, Flick, Mourinho. Dani Sanabra, Marta Correvera, Santi Jiménez. El millor de cada casa per comentar el que està passant al món de l'esport.

Efectivament, Tot Costa, amb Jordi Costa i Sònia Gelmà. Un programa de música que parla d'esports. I de tant en tant, fins i tot a l'inrevés de dilluns a divendres de 7 a 9 del vespre.

Els temes del moment, les coses del país i les de fora. Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant. Cada migdia a les dues amb Òscar Fernández.

I a partir de les 3, l'espai de reflexió a la tertúlia.

M'agradaria parlar de la política de l'amistat. És el vincle fonamental que manté la convivència.

No és per tirar-te aigua al vi, però no esperis que en la campanya electoral això canviï. Dona bo, més empatia i més respecte i que aquesta política de l'amistat triomfi.

Tot el que passa al Catalunya Migdia de dues a quatre amb Òscar Fernández.

Avui a l'àgora del Matí de Catalunya Ràdio, des del Centre Cultural La Mercè de Girona, el comunicador i activista social Mohamed El Amrani, el periodista Marc Bataller, la periodista del crític Laura Aznar i l'empresari i exdiputat al Parlament Jordi Cominal.

Mentre augmenta la pressió sobre el ministre Òscar Puente, que compareixerà per ser a partir de dos quarts de dotze, i seguirem també l'antena de Catalunya Ràdio, i els equips d'emergència que treballen ja sense descans al municipi d'Urdà, Toledo, entre les restes dels dos trens d'alta velocitat que van xocar dimecres al matí i que ha fet almenys 69 morts. Anem cap allà. En Alfonso, bon dia.

Bon dia, ara som camí de Toledo, on a les 10 del matí comença aquesta reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat, i serà Pedro Sánchez, el president del govern espanyol, acompanyat del ministre de l'Interior, Fernando Grandemar Lasca, i també el president de Castellalamancha, Emiliano García Paje. Entre les novetats que tenen sobre la taula hi ha aquest primer informe tècnic sobre l'accident, que es va fer públic ahir, que estima que l'AVE va impactar contra l'Irio a una velocitat d'entre 160 i 200 km per hora. Per cert, en els últims minuts també hem sabut que dels 110 hospitalitzats per l'accident, s'han donat 71 altes i queden 39 ingressats en 4 hospitals, 20 d'aquests a Toledo.

Això des de Toledo, gràcies, Anna. Els sindicats, mentrestant, denuncien també falta de mans, poca experiència i molta pressió al centre de control de Totxa i l'atenció està posada ara a Madrid, on cada cop més veus, com dèiem, reclamen la dimissió o el cessament del ministre Òscar Puente. Madrid, Dani Sánchez de Aja, bon dia. Bon dia, Ricard. Una pressió que cada vegada és més forta i, de fet, Puente compareix, com dèiem, avui a partir de dos quarts de dotze. Exacte, serà el Ministeri de Transport. És la segona roda de premsa, la primera va ser dimecres, 6 hores després de l'accident. Llavors li van preguntar a Puentes si pensava dimitir i ell va respondre això.

Mira, en este momento lo que estoy pensando es en esclarecer esto y tratar de resolverlo.

Fons del seu entorn tampoc el veuen plegant i per ara Sánchez el manté. Ahir el van veure junts a Urda i al centre de comandament de Totxa. La Moncloa no veu errors de gestió, tot i que costa trobar missatges de suport entre les files del PSOE. Ahir els socis van començar a demanar responsabilitats polítiques. El PP també s'havia mantingut prudent, almenys fins avui. Feijó només demanava responsabilitats, però este matí la portaveu Ester Muñoz ja apunta directament a Puente i també a Sánchez. Ho ha dit a Ràdio Nacional d'Espanya.

Y yo creo que yo puedo decir que Oscar Puente tiene que dimitir, pero es tan obvio, es que yo creo que no hay ningún español en este país que no lo piense. Y creo que las responsabilidades van mucho más allá.

Y diu que si no dimiteix, Sánchez l'hauria de cessar abans de dimarts que ve, quan està prevista la compareixença del ministre a la Diputació Permanent del Congrés.

5 minuts seran les 10 del matí. No sé com veieu aquesta pressió cap a Óscar Puente, si creieu que aguantarà. Ha demanat compareixer a la Diputació Permanent del Congrés dimarts, com ara sentíem, i avui també ha convocat els mitjans de comunicació. Laura.

Jo crec que Óscar Puente va sortir molt ràpid explicant que això era un error humà, intentant trencar el relat que encara tenim tots, encara que no hi hagi hagut una resolució oficial, del que havia passat feia només 9 mesos a damunt. Que això sembla que sí que no va ser un error humà, sinó que va ser producte d'un error tècnic, que hi havia un problema a les vies. Jo crec que, justament estant abans de l'inici de la campanya, era molt important dir que no és un problema de gestió, no és un problema del govern, és un problema d'una persona o un grup de persones que van prendre decisions errònies. Ara bé, si això pot tenir impacte en la campanya o si hi haurà prou. O sigui, si la gent creurà que realment això es pot desvincular de l'actual executiu, jo crec que no. I jo crec que això tindrà un impacte directe en la campanya i, de fet, crec que porta al Partit Socialista i, en realitat, a les esquerres a resituar el marc de la campanya. És a dir, tot el tema aquest d'amor, alegria, ballaruca, en contra de l'odi, crec que això. Passa a un segon pla. És a dir, crec que havia estat l'estratègia de campanya tant del Partit Socialista com de bona part de les esquerres, però sobretot del PSOE, i crec que això passa a un segon pla. Crec que l'afectarà absolutament i fins al punt que això pot ser molt determinant de cara als resultats electorals,

el d'aquest accident. Sí, jo en aquesta línia també. Em va sorprendre molt que en les primeres declaracions que va fer Oscar Puente, un cop van passar unes hores després de l'accident, Va utilitzar una paraula que a mi em sembla que a nivell de comunicació política és de les que no pots fer servir mai, que és la de inexplicable. Ell quan va explicar i va fer al·lusió a que hi havia un error humà va dir que lo que ha pasado es inexplicable y que no entendemos el porqué se dieron esas órdenes. Des d'una visió d'un moment en què tothom es troba en una situació que necessita certeses i davant d'una tragèdia on sí, has de mostrar una empatia clara, tu el que no pots fer és fer servir conceptes com inexplicable i al·ludir a que tot està més enllà del teu propi control. Com a ministre, jo crec que durant la Dana va ser capaç de construir-se una imatge d'un ministre que era capaç de fer funcionar les coses després de la Dana. Una miqueta aprofitant aquesta mala imatge d'Emazon, però tant a damunt com ara aquest tràgic accident que ha passat, doncs el posa pràcticament entre les cordes. El que jo em pregunto és, a les portes de les eleccions, quin sentit tindria dimitir? Jo crec que evidentment tindrà un cost electoral, perquè és un cost inevitable, però sí que crec que no. Jo personalment no entendria aquest gest. És més un gest més simbòlic,

però no sé si tindria un efecte o l'efecte calculat que esperaria Pedro Sánchez. És l'altra pregunta, no? Si Pedro Sánchez serà capaç de capgirar la situació, perquè ara mateix això el deixa tocat, evidentment. També recordar, avui ho deia Carlos Herrera crec en la seva editorial de les 8, de si l'estat de la xarxa és la que és també és perquè no hi ha hagut pressupostos en 3 anys. Els pressupostos és l'eina bàsica per poder invertir en una xarxa com la de l'AVE en aquest cas. Jordi. Jo crec que el ministre Puente té ploma a l'ala. A més a més, ell és el més pinxo del PSOE en aquesta campanya. És el que més ataca els opositors, és el que és més agressiu a l'hora de defensar posicionaments, i per tant, quan tens aquest paper, en què tu, pel que sigui, tens problemes a casa teva, la gent va molt a per tu. I jo crec que en aquest sentit ell podria intentar aguantar la posició, però aquí hem d'agafar el manual Pedro Sánchez, que hi ha un bàsic que és. Sí que el farà caure. Aquí hi ha un element principal pel Sánchez, que és salvar-se a ell. Com deia bé la Laura, se li ha trencat la campanya pel mig, i per tant, si no dubtarà ni un segon en si creu que aquest cessament simbòlic, perquè és veritat que és simbòlic, el pot resituar com un president que pren decisions,

etcètera, doncs ho farà. Tindrà un gran impacte en campanya? Sí que el tindrà. Més enllà del que pugui passar amb les investigacions o tal, és perquè s'ha trencat el ritme del PSOE. Allò de hi-hi-ha-ha, xous televisius, etcètera, etcètera, l'Ivan Redondo explicant enquestes que ningú veu cada dia a totes les televisions, etcètera, etcètera. Clar, tot això, tot això, separat. La il·lusió separat. Separat, però és veritat que demoscòpicament semblava que funcionava. Semblava que hi havia una remuntada. Exacte, demoscòpicament. Demoscòpicament, és a dir, hi ha enquestes. Qui fa l'enquesta i per què. Exacte, és a dir, escolta, en tot cas sí que és veritat.

Hi havia un ànim, hi havia un estat d'ànim. Semblava, repeteixo, semblava. Semblava, almenys ho semblava.

Però sí que és veritat que parlant amb gent, els possibles votants socialistes estaven com a mínim mobilitzats. En aquest sentit, això és veritat. I per altra, jo crec que això respon una mica al que em deies, em sap greu coincidir en aquest cas amb l'errera, però és a dir. El sistema col·lapsa perquè hem interioritzat coses que no podem interioritzar. És a dir, els trens van tard. Sí, és que sempre van tard. Quan els trens sempre van tard és que no controles el sistema de trens. I com a usuaris i com a ciutadans hauríem de ser molt més exigents i plantar-nos molt més perquè no és normal que sempre per sistema els trens vagin tard. No és normal que un país es governi durant quatre anys sense aprovar ni uns pressupostos. Això és que gairebé no és democràtic. Que retorçant el reglament del Parlament pugui sobreviure, no vol dir que això estigui bé. No fer pressupostos. Una altra cosa, és que els independentistes sempre us queixeu perquè només s'inverteix un 60% del que s'ha promès. Bueno, al cap d'uns quants anys de no invertir 40 més 40.