
Des de fa sis anys és el director de projectes de l'ong Intermón Oxfam a Bolívia, un país on la democràcia i la governança, passen per l'enfortiment de les comunitats rurals, el reconeixement del moviment indígena, l'accés a la propietat de la terra, davant l'impacte i la influència que tenen les multinacionals extractores de minerals i combustibles.

Després d'una carrera llarga com a executiu dels Laboratoris Ordesa, amb gairebé 60 anys, en Joan Sánchez va deixar el seu càrrec, per assumir la direcció de la Fundació del mateix nom. El seu objectiu: ser font de finançament privat per a ong que ajudin al desenvolupament de la infància al món.

En Dani Jinto és de l'Hospitalet. Aficionat al motor i als cotxes clàssics, ell i un company marxaran aquest estiu en expedició des de Praga fins a Mongòlia, participant en un ral·li solidari a benefici de diverses ong que treballen per l'educació dels nens i nenes dels suburbis d'Ulan Bator.

Fa més de vint anys, en Lluís va viatjar a la Costa d'Ivori, on va descobrir la realitat amagada dels malalts mentals a l'Àfrica subsahariana. Juntament amb un mecànic local, que se sentia igualment responsable d'aquesta situació, van fundar l'Associació Saint Camille i Aima -la seva contrapart catalana- des de les que treballen per donar cobertura mèdica i social a aquests malalts i les seves famílies.

Una forma de viatjar i fer esport, amb consciència i solidaritat. Us presentem un publicista-pilot-cooperant. Aquesta setmana arrenca la Panda Raid 2012, una cursa de cotxes a través de l'Atlas marroquí, que s'aturarà a diversos pobles de la regió per portar material escolar als nens i nenes.

Més que una cooperant, es considera una activista. Us presentem una osonenca que ha marxat de Catalunya sense data de tornada. Amb la seva càmera de video a l'espatlla i la seva experiència en ràdio i televisió, s'instalarà a Nicaragua, des d'on espera muntar una emissora comunitària al servei de les comunitats locals i prestar els seus serveis a les ong que vulguin fer videos dels seus projectes a la zona.

La rehabilitació arquitectònica i urbanística també és un indicatiu de desenvolupament. Us presentem un professional, que ha dedicat més de 30 anys d'experiència ¿a la feina i també en el seu temps lliure- a fer formació d'arquitectes i aparelladors per a la reconstrucció i la millora de la qualitat de vida dels països del sud.

Més que un "cooperant", avui us presentem un català compromès que va fer arrels al Paraguai. Hi viu des de fa 14 anys, té dona i 3 fills i des d'Asunción treballa per a la Fundació catalana ALDA, formant mestres i contribuïnt a eradicar l'analfabetisme del país. Diu, entre altres coses, que les ong haurien d'estar molt més comunicades entre elles, per aprofitar recursos i ser més eficients; i que s'ha de ser molt responsable, tant amb aquells que et confien els seus diners ¿públics i privats- com amb aquells a qui van destinats. Es diu Àlex Loza.

Llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses, acabada la carrera universitària va veure ben clar a què NO ES VOLIA DEDICAR... Per això va marxar de viatge i es va enrolar en una ong. De llavors ençà han passat 9 anys i uns quants països a la motxilla... L'últim, la RD del Congo. Avui en Marcel Masferrer defensarà la cooperació davant d'aquells que la posen en dubte.

Fer de cooperant la va ajudar a desmuntar alguns tòpics molt establerts sobre aquesta feina. Quan estudiava, mai s'hauria vist a si mateixa treballant per a una ong de desenvolupament. Es diu Addaia Marrades, és de Barcelona i ens saluda des de Dakha, la capital de Bangladesh.

Ser cooperant, no per una qüestió estrictament solidària ni tampoc per fer caritat, sinó perquè la cooperació al desenvolupament és una obligació moral. El cooperant que avui us presentem va arribar al món de les ong gairebé per casualitat, com a traductor, i ara diu que res no el faria canviar d'objectius. Treballa pel desenvolupament d'una petita regió de Burundi, on ha vist créixer nens que ara poden estudiar, ha vist desaparèixer malalties i millorar les imfraestructures. Es diu Ignasi Ferrer.

El mètode científic al servei del desenvolupament: La cooperant que us presentem aquesta setmana va estudiar biologia i diu que si bé no ha pogut aplicar els seus coneixements de biòloga a la cooperació, la disciplina i el mètode de causa/efecte si que li han servit per planificar i ordenar projectes i equips de treball. Treballa a Bombai, a l'Índia, i es diu Mònica Grau.

Perquè està convençut que la clau per al desenvolupament dels països del sud ha de començar en l'educació i la formació dels més petits, el voluntari que us presentem avui va deixar casa seva, a França, va viure a Catalunya, treballant per a la Fundació Catalana de l'Esplai i ara és a Bolívia, ajudant a que els nens dels barris més empobrits de Cochabamba tinguin un espai per créixer. És en Thomas Prola.

Asseguts davant d'un ordinador, des de la comoditat d'una ciutat del nord i amb una feina estable, el món perd molts matisos. Això és el que va pensar l'Ivan Muñoz, periodista en un diari a Barcelona. Així que va decidir deixar-ho i enrolar-se a l'equip de comunicació d'Oxfam Internacional. Ara treballa des de Mèxic per a tots els països de Centreamèrica i el Carib.

La imatge que solem tenir del cooperant internacional és la d'un home o una dona, que viatja sol, que passa molts mesos en països remots, envoltat d'altres cooperants amb els que no hi té cap vincle familiar. I vagi per endavant que no és cap crítica, però avui us presentem el perfil d'una cooperant que ha decidit viatjar a tot arreu amb la família. És de Barcelona, es diu Natalia Duguy i actualment viu a Tiblisi, Geòrgia.

El 8 de setembre és el Dia del Cooperant i aquest any al 'Solidaris' reivindicarem el compromís, l'opció íntima i personal, la dedicació i la força d'aquells homes i dones que han fet de la cooperació l'objectiu de les seves vides, perquè entenen que el món necessita mans i ments en favor del desenvolupament, la pau i els drets humans. El primer, es diu Lluís Miret, és de Barcelona i dirigeix projectes de desenvolupament, salut i educació a Kènia.