"El Mediterrani podria sostenir un huracà de categoria 2 o 3 en cas de formar-se"

Un programa de catradio.cat amb Francesc Mauri.

Som 8 d'octubre 2026, programa 655 i aquesta setmana trencarem esquemes, ho hem fet algunes vegades des de novembre del 2012 quan vam començar aquest programa i és que l'episodi que hem tingut ens porta probablement cap a un nou escenari en un Mediterrani. Que marca el compàs d'una orquestra que toca escalfament global, que toca uns nous elements que ens han emocionat des del punt de vista científic, però que evidentment comporten una realitat, i és que el que ens pot venir. Condicionarà i molt les nostres vides en tots els sentits per això avui farem una conversa amb cracs des del punt de vista de la ciència no de Catalunya o d'Espanya o de Portugal sinó a nivell europeu i gairebé mundial per això en aquesta entrevista. I tindrem d'aquí uns instants el Carlo Buontempo. Ell és director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, aquest organisme europeu que vetlla per molts elements. En aquest sentit, el Carlo Buontempo, ell és de Roma, però ha fincat a Catalunya. I dirigeix el Servei de Canvi Climàtic. A més a més, entrevistarem, o més ben dit, estarà en aquesta conversa el Juan Jesús González Alemán, investigador de l'Agència Estatal de Meteorologia, expert en ciclons, meteorologia tropical i canvi climàtic. A més a més el Javier Martín Vide en aquesta conversa en aquest debat més aviat conversa climatòleg i catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona i a més a més matemàtic i

Santi Segalà que s'incorporarà una mica més avançada aquesta conversa cap de l'àrea de predicció predictor en cap del Servei Meteorològic de Catalunya tot això. Per parlar d'aquest probablement nou fenomen que l'hem estrenat al Mediterrani i a casa nostra. Quin temps ha fet? Bé, i abans de passar en aquesta conversa magnífica, fantàstica, i sobretot enriquidora, que serà 0-0, com la cervesa sense alcohol, groga, és a dir, serà una conversa que fugirà, fugirà de la porqueria que ens envaeix cada dia en forma de titulars falsos, informacions esbiaixades, opinions. De 806 a la matinada, de bola de vidre, etc. Fugirem de tot això, però el que sabem és que els últims dies hem tingut registres excepcionals de precipitació que en alguns casos, per exemple a la ciutat de Barcelona, han batut el seu rècord històric amb 24 hores de precipitacions superant els 200 litres per metre quadrat. Però és que entre dissabte dia 3, diumenge dia 4 i dilluns dia 5, alguns observatoris en tan sols 3 dies van fer 350-360 litres per metre quadrat. Molts d'aquests litres no van caure en 72 hores, van caure en moltes menys hores i d'aquí molts dels aiguats que acaben arrossegant a moltes localitats i malauradament amb víctimes mortals. Tot això ja és història en aquest Sant Francesc, Sant Famós dels Aiguats del 2026.

¿Qué tal? 8 d'octubre, el cap de setmana passat, Sant Francesc, diuen que Sant Francesc de Cis és patró de moltes coses, d'un servidor també. Jo soc Francesc de Cis, però no té relació això ben bé, però sí amb la Meteo. Diuen que és el patró també quasi del cordonazo. Dels enginyers forestals. Dels enginyers forestals. Vaja, que és un sant que ens interessa molt per a aquells que d'això ja m'enteneu. Bé, sigui com sigui, avui és un programa especial. Començàvem el novembre del 2012, portem més de 3.000 entrevistes a Meteo Mauri, Green Meteo Mauri. No són poques, hem viscut moltes coses, hem viscut llevantades. Hem viscut temporals, calorades, tot el que vulgueu, però estem, José Luis Gallego, bona tarda, davant d'un nou escenari científic. Això no va d'especulacions de bar, de premsa groga, de titulars fastigosos i podrits, sinó que va de ciència. I per això hem reunit en aquesta taula, no ha estat fàcil, per tant no tothom està aquí, no tothom estarà els 75 minuts d'entrevista, I primer de tot saludem des de Reading, que és l'ànima del Centre Europeu de Predicció a Europa, precisament el Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus. Bona tarda, Carlo. Bona tarda, bona tarda, Francesc. Fantàstic. El Carlo és originari de Roma, però ha fincat a Catalunya des de fa anys i amunt i avall tot el dia. A l'altra banda també de la línia telefònica hi és el Juan Jesús González Alemán. Juan Jesús González Alemán, buenas tardes. Hola, buenas tardes. Encantado de estar aquí. Juan Jesús está a Madrid. Juan Jesús no entiende perfectamente el catalán ni lo va a hablar. No hay ningún problema. Queremos que esta tertulia sea rica 100%. Juan Jesús González Alemán es investigador de la Agencia Estatal de Meteorología. Creo que eres jefe de los servicios climáticos, si no me corriges, experto en ciclones y meteorología tropical y, lógicamente, cambio climático. Creo no haberme equivocado, ¿verdad?

No, simplemente jefe del servicio de predicción climática. De acuerdo. Pero vamos, es una pequeña puntualización.

Perfecto. Pero bien, bien. Aquí a l'estudi, Javier Martín Vide, climatòleg, matemàtic i a més a més catedràtic de geografia física de la Universitat de Barcelona.

Javier. Què tal? Bona tarda, gràcies per la confiança. Bona tarda. Convidar-me aquí a aquesta taula tan rellevant.

I d'aquí uns minuts ens acompanyarà el cap de predicció de Meteocat, del Servei Meteorològic de Catalunya, que s'incorporarà. També ens abandonarà Carlo Bontempo d'aquí una estona, Juan Jesús González Alemán. Per tant, serà una tertúlia dinàmica. Com diria, ho hagués dit José María García, aquell periodista esportiu, el minuto de juego resultado amb el que hem tingut en el Mediterrani aquest cap de setmana passat, 3, 4, 5 d'octubre, Carlos, o millor, primer, Juan Jesús González Alemán, ¿Cómo definirías lo que hemos vivido en el Mediterráneo el sábado, domingo y lunes?

Empezaría por decir la virulencia y la entidad de las tormentas que se han formado y que han alcanzado. Estructura de sistemas convectivos de mesoscala, pero vamos, que esto es algo propio del Mediterráneo. Lo único, sí, lo que tiene algo más de sorprendente sería cómo han podido evolucionar, y esto ya se veía en los modelos, algunos modelos apuntaban a que evolucionarían a más, y pudieron adquirir una cierta componente de más organización y un inicio de rotación. Eso en principio estaría por comprobar y por hacer un estudio en profundidad, pero es consistente con lo que los modelos veían. Entonces eso lo pondría en el contexto de, siempre digo, para ser rigurosos habría que estudiarlo, Lo pondría en el contexto de posiblemente un inicio de ciclogénesis tropical, de que esas tormentas intentaban organizarse para formar una circulación.

Perfecto. Carlo, bon tempo. Des de Reading o des del servei que dirigeixes, els experts que coneixes, evidentment tu no ets expert només en un aspecte, tu dirigeixes, evidentment, el que és el Servei Climàtic de Copernicus, els comentaris que hi ha o que has pogut copsar, què diuen?

Em sembla que la cosa que destaca més és una mica la situació general climàtica on aquest endarreriment s'emmarca, perquè sí, hi ha hagut una convecció molt intensa, una pluja molt intensa que ha tanyat, com llegint el que diuen els experts allí catalans, i espanyols ha tingut molt afectats a la costa, però aquest fenomen s'ha de marcar en una situació en la qual el Mediterrani està a una temperatura molt alta i que tot l'estiu, com sabem, hem vist aquestes oles de calor. L'aigua del Mediterrani occidental, més que oriental, està a nivell de rècord. Això vol dir que tot el sistema és convectiu, ara que l'alta pressió que ha dominat el Mediterrani durant l'estiu ja no hi és i comencen a entrar. Perturbació atlàntica, tots aquests sistemes tenen una energia potencial de l'oceà que normalment no tindrien, diguéssim, o que en el passat no podien fer servir. I això no explica tot, però és un ingredient que jo crec que, d'un punt de vista climàtic, jo crec que sigui interessant. Perquè cada event meteorològic té la seva història, té la seva incidència, però si anem mirant el que ha passat a València, el que ha passat ara a Catalunya, i ho posem en el mateix context del que ha passat a Itàlia, o al sud de França, o a Grècia, o a Líbia, Doncs jo crec que es pugui començar a haver un patró on perturbacions que en principi podien ser més o menys normal, ara que estem en aquest clima tan alterat, per dir-lo d'una manera, poden arribar a nou excessos d'energia, d'impacte i de precipitacions.

Javier Martín Vide, tu has estudiat la meteorologia mediterrània com poca gent de tot el segle XX, i evidentment del segle XXI, però sobretot del segle XX, tu em penso que comences als anys 70, Amb l'estudi molt rigorós, el meu primer llibre va ser Pluges, inundacions a la Mediterrània, la teva tesi de llicenciatura, si no recordo malament. Editorial Ketres, també, si no recordo malament. Buena memòria. Sí, està allà amb un santuari i unes veles, Juan Jesús, allí puesto el libro. Però ja sembla històric, aquell llibre. No, no, no, no, perquè tenim un escenari, un marc, uns ingredients mediterranis. Les gotes fredes de València són un. Un element monstruós de la natura i apassionant, però aquesta no ha estat una llevantada. No.

Des d'un punt de vista meteorològic, és veritat que podem afirmar que sempre hem tingut a la cuenca del Mediterrani, especialment, no exclusivament, però especialment, al arribar l'estiu, episodis d'una alta intensitat pluviomètrica, No hace falta irse tan atrás, pero podríamos hacer un repaso de episodios muy intensos. Sin embargo, y ahí coincido con lo que ha dicho Juan Jesús, sí que últimamente estamos observando algunos episodios, por una parte, con un cierto grado de sorpresa, algo sorpresivos, y con una gran intensidad. Ya el 29 de octubre de aquel maldito 2024, con la llamada dana de Valencia, la llamada, tendríamos que acusar a la dana precisamente de aquello. Perdona, lo hemos explicado aquí

por delante y por detrás. Muy bien, muy bien. La explicación es clara, nefasta gestión de la emergencia. Agencia Estatal de Meteorología, José Ángel Núñez, perseguido a las 7.30 de la mañana, sí, sí, a las 7.30 del matí. Hemos luchado a favor de la ciencia que esa mañana lo hizo muy bien, no la gestión de la emergencia.

Pues ya en aquel episodio se bate un récord de intensidad pluviométrica en una hora, en una hora, con 184,6 milímetros en Turís, una población al oeste-sudoeste de Valencia, 25-30 kilómetros. Ese récord de intensidad horaria fue batido por casi 30 milímetros con respecto al anterior que estaba en Vinarós, en la provincia de Castellón, que tenía 150 kilómetros. Costa dels Tarongers, de l'Azar. Exactamente, 150 y algo. Bueno, batir un rècord d'intensitat horària por tal diferència, hombre, nos advierte que había mucha más energía allí confinada para dar lugar a ese episodio. Y hemos visto, aunque queda fuera del aspecto pluviométrico, que los últimos veranos. Están siendo particularmente en la cuenca del Mediterráneo, en la península ibérica, particularmente cálidos. El gran público tiene la idea de que no hemos vivido o sufrido una, dos, tres, cuatro olas de calor, sino una ola de calor continuada y podríamos darle en alguna medida la razón. Hay olas de calor marinas, no solamente en el Mediterráneo, también en el Atlántico, y esas temperaturas que nos recordaba Carlos también, del agua somera, superficial, de estos últimos dos veranos, cerca de Baleares, superando los 30 grados, son mucho más.

33, 33, el rècord de la boia de Cabrera, no? Al sur de Mallorca. No, de Formentor tampoc. Bueno, ja sortirà.

Ese ingrediente supera con mucho el ingrediente para el desarrollo de un huracán en el Caribe, de un ciclón tropical, que con 27, 27 y medio, probablemente ya tiene el ingrediente de las aguas marinas. Este exceso de calor, estas temperaturas tan altas, se visualizan con un hecho que desde Copérnico, y buen tiempo lo sabe muy bien, se ha puesto de relevancia. Desde el 2022-2023 hay un salto, tanto en la temperatura media global, un salto. Dentro del proceso de calentamiento hay un salto anómalo incluso de la temperatura hacia arriba y de cualquier indicador térmico. Noches tórridas en el centro de la Ciudad de Barcelona, en el Raval, donde estudiastes, Francesc, allí. Bueno, també a la Diagonal. També, sí, sí. Que jo vaig estar molts anys a la facultat estudiant. Sí, també. Hem tingut 61 nits tórrida. I bat el rècord de l'anterior de 39. És un salto. Jo no digo, i probablement. Probablemente el verano de 2027 no será tan terrible como el del 26. Probablemente, porque son dientes de sierra. Pero quizás el 27 o el 28 tendrán unas características similares o incluso más graves en cuanto a exceso de calor. Por lo tanto, estamos en una dinámica en que desde hace tres o cuatro años, además, Todo el sistema está experimentando un salto hacia un calentamiento incluso más brusco que el que veníamos observando en nuestras rectas de tendencia, en los análisis estadísticos. Este episodio último, Juan Jesús, en mi opinión, no fue un medicán, no fue ese mini huracán, porque todos los medicanes, por lo menos a las estructuras ciclónicas que se han calificado de medicanes, tenían alguna característica que este no ha cumplido. Tenían a veces un núcleo cálido, un ojo. El ojo era bien visible en las imágenes infrarrojas y también asociado a vientos muy fuertes. Y ha faltado el viento. En este episodio prácticamente no ha habido viento durante.

El que recordamos del 86-87 en el norte de Mallorca, en Sóller, fue con rachas de viento

de 180 grados. Y aquí ha faltado, completamente ha faltado. Entonces, ahora, es una estructura seguramente tropicalizada. Sí, sí, desde luego, no me aparto de esa idea. Por lo tanto, estoy de acuerdo con lo que han dicho el Carlos y el Juan Jesús.

Juan Jesús, desde tu punto de vista, si tenemos los ingredientes térmicos de sobras, sobradamente, por muchos grados, es decir, que pasamos de los 27, 30, 33 este verano pasado y continuamos muy arriba. Claro, por latitud el Mediterráneo no cumple el otro ingrediente importante de la circulación. Pero a pesar de ello, Juan Jesús, esta maquinaria térmica ingente pasada de vueltas ¿podría ser suficiente? ¿Qué opinas?

Claro, esto es lo interesante. Con lo que comentaba Javier, lo interesante es la diferencia frente a lo que estamos acostumbrados a los médicos. Fue algo que ocurrió, que hubo cierta confusión al principio. Lo que se veía en los modelos era lo más parecido a lo que estamos acostumbrados de ese meso vórtice tan pequeño que puede tener cierta intensidad. Es lo más parecido a lo que ha ocurrido en el Mediterráneo en las últimas décadas. Pero también hay que añadir que los precursores de los Medicains suele haber una baja extratropical, una borrasca o en altura tiene cierto soporte, que eso después favorece la formación de tormentas y puede evolucionar a una cierta estructura cuasi tropical. Aquí lo sorprendente es cómo sin ese precursor previo, sí que la atmósfera y el ambiente, tanto la atmósfera como el mar, fueron capaces de dar esa energía a esas tormentas para que sin ningún forzamiento externo ellas mismas, claro, ningún forzamiento dinámico, ellas por sí mismas y por su propia dinámica interna pudiesen adquirir esa organización y empezar a moverse con un cierto tipo de circulación. Claro, obviamente en esta situación tuvieron poco recorrido porque inmediatamente se encontraron la costa catalana. Pero eso no quita y es una de las cosas que sí me gustaría investigar es. Que el escenario ese que ocurría en los modelos, uno podría pensar, bueno, si no pasó, si no ocurrió finalmente es que el modelo estaba equivocado.

Y a lo mejor esa idea no es así del todo, sino a lo mejor es que el modelo estaba planteando una de las posibilidades, lo que pasa que era una posibilidad extrema de baja probabilidad, pero no quita que eso pueda pasar, y que las condiciones, incluso podría haberle dado tiempo para formar ese vórtice un poco más intenso, que sería puramente una ciclogénesis tropical, lo que llamamos tropical. De hecho, una de las cosas por las que también tiene soporte esta idea es. Que la NOAA, el Servicio Meteorológico Americano, tiene un producto, que este es un producto automatizado, y no hay ningún metrólogo vigilando, porque la NOAA, el Centro Nacional de Huracanes, no tiene cobertura, no vigila el Mediterráneo, sino vigila solo el Atlántico. Pero este producto sí que era en base a datos de modelos y de satélites, y entonces te dan como una probabilidad, una estimación de formación de ciclón tropical. Y justamente es que aparecía esa señal entre Cataluña y las Islas Baleares. Lo cual, lo que los modelos de alta resolución estaban desarrollando era precisamente ese ciclón, o sea, esa probabilidad la estaban desarrollando. Es decir, que algunos de formas más extremas que otras, pero la estaban desarrollando. Y justamente, esto es un detalle que estuve mirando esta mañana últimamente, Hay un parámetro que se utiliza mucho en ciclones tropicales, en las regiones tropicales, que es el ambiente.

Dado un ambiente atmosférico y oceánico, ¿cuál es el potencial teórico que puede alcanzar un ciclón tropical en el caso de que esté formado? Entonces, en el Caribe, por ejemplo, ese máximo teórico suele ser de huracanes de categoría 5, se suele medir en viento, y siempre el máximo teórico suele estar más de lo que finalmente sucede, porque es un límite teórico. Pero justamente en el Mediterráneo y en el mar entre Baleares y Cataluña, consistente con lo que la agencia americana, el producto este de la agencia americana, este parámetro, que es un parámetro que ha sido muy investigado y está totalmente aceptado por la comunidad científica que trabaja en ciclos tropicales, marcaba un límite teórico de 60 metros por segundo, es decir, 200 más de bueno, 68 o 70 metros por segundo, es decir, en torno a 200 kilómetros por hora. Eso quiere decir que la atmósfera y el océano, o sea, el mar. Teóricamente serían capaces de soportar un huracán de categoría 2 o 3. Eso sería el tope máximo que daría. Pero lo sorprendente es cómo apunta a que el Mediterráneo está empezando a soportar. Ese tipo de fenómenos y, por tanto, es lo que estamos viendo, que obviamente no se llega a ese límite teórico, pero es una señal de que efectivamente esto es consistente con que el ambiente en el Mediterráneo cada vez es más propicio para alojar este tipo de fenómenos.

Carlo, estaràs d'acord que un dels reptes que teniu, que tenim tots com a societat, és comunicar tot això del que estem parlant. És a dir, que això arribi al ciutadà, que la gent comprengui la situació. Per sort tenim una nova mirada des de fa poc, relativament poc, una nova mirada, la mirada de Copernicus. Que és, com diu el vostre claim, la mirada del planeta des d'Europa, aquesta mirada és rigorosa, aquesta mirada és absolutament fiable, però en canvi no està arribant a la societat. Estaràs d'acord amb mi, Carlos, que aquí tenim un repte, perquè tot el que estem parlant ara, la gent que ens està escoltant, els està arribant poca informació. No saben si això és alarmant, si no és alarmant. Hem de fer un esforç pedagògic per socialitzar els conceptes, per transformar tot aquest coneixement en informació que arribi a la gent i que no surti, doncs això, qualsevol dròpol dient una bajanada i que la gent se pugui acostar amb ell perquè com que ho entén i com que és l'únic que parla clarament digui, ah, aquest té raó perquè els altres no els entenc. Aquest esforç és de Copernicus? L'heu vist? L'heu detectat?

Hi ha molts punts de reflexions aquí. Em sembla una discussió superinteressant. I potser començaria per destacar que també la discussió d'aquesta tarda indica que estem vivint en una situació nova. Aquestes tempestes quasi tropicals no eren comunes ara. Parlo sense l'experiència dels altres companys a nivell històric, però clar, aquesta transició a sistemes més organitzats, més semblant a una convecció tropical, també m'imagino estigui relacionada aquesta pujada de la temperatura dels oceans, el fet que vivim en un clima que bàsicament a la nostra vida i a la nostra vida com a espècie o sobre aquest planeta no té paral·lels, és un món nou. I aquest jo crec que és una mica la clau del canvi. En el sentit que ja que vivim en un món on la nostra memòria històrica, les nostres tradicions de gestionar el risc ambiental, climàtic, ja no pots fer servir de la mateixa manera. Doncs hem de fer servir també les eines que la ciència ens proporciona. I pot ser que aquí hi ha una notícia, quan parlem de clima sempre són notícies dolentes, però en aquest camp jo crec que hi ha una notícia bona, és que tenim una quantitat d'informació de qualitat avui que no teníem abans, que mai altres humans han tingut tanta informació de qualitat. I tota aquesta informació està disponible, és gratuïta, és lliure, és robusta, diguéssim, i es pot fer servir. I clar, hi ha necessitat de fer més divulgació, educació, d'estar. Clar,

d'abandonar el very legally de l'IPCC, no? O sigui, ja sé que el rigor és el que ha de demanar sobre qualsevol informació vinculada amb el clima. Bueno, sobre qualsevol informació en general. Sobre qualsevol, sí, sí. Però la incertesa que dona aquest de molt probablement, aquest tipus d'informació, jo crec que a nivell de comunicació, no ho crec, ho afirmo, el que genera és deixa peu. A que entri qualsevol dròpol i digui la seva, no?

Però estaràs d'acord, José Luis, que la ciència és això. El dubte. És a dir. Està instal·lada en el dubte, gràcies a Déu. Clar, Juan Jesús estava posant sobre la taula, estava exponiendo encima de la mesa una sèrie de datos. Claro. Lo has puesto encima de la mesa y lo has dicho muy claro, hay que investigar, se han de trabajar estos datos. A partir d'aquí, hem de ser modestos, modestos perquè esta recollida de dades. I per treballar-los de forma ordenada, sensata, transparent, constructiva i al servei de les persones. Però tot això d'estar

combinat amb la necessitat que té la gent de saber si això és un fet que a partir d'ara. Serà l'escenari en el que ens mourem? O si ha estat un fet.

Va, doncs anem a preguntar. Resposta ràpida, resposta ràpida. Carlo Buontempo, estaríem d'acord que a partir d'ara no tan sols aquest fenomen, sinó onades de calor a Europa, el Cantàbric que ja sembla el Mediterrani, anomalies diverses, cada cop seran més. Sí, no? Sí, absolutament.

I és una d'aquestes coses que el nostre coneixement és tal que lo podem dir, bàsicament és segur, que aquest estiu, que a Europa ha sigut el tercer amb més temperatura, el primer a nivell global, per la resta de la nostra vida serà un dels més frescs.

És molt trist però és

cert no podem dir per cert que serà el més fred però segurament ens recordarem del 2026 d'aquest estiu tan terrible d'aquí a 10-15 anys pensarem el 2026 quan encara feia una mica de fred Juan Jesús.

No sé si has pillado todo el contexto. Aquí sí que has perdido un poco. La pregunta era, a partir de ahora entendemos que esto será lo más habitual, no tan solo estas dudas de lo que se acabará formando o no en el Mediterráneo, Si no, otro tipo de tormentas, las olas de calor, un Cantábrico que ya parece Benidorm, etcétera, etcétera, etcétera. Carlo Bontempo ha sido categórico, ha dicho seguro, seguro. Las herramientas nos dicen que este será uno de los veranos más frescos de nuestras vidas.

Sí, sí, sí, tal cual. Yo diría que mínimo tenemos 10, 20 años, 30 años, que esto seguirá en proceso todavía. Y todo, porque esto es lo sorprendente de estos días, ha sido este fenómeno viral, pero también tenemos los Medicaid en sí mismos, es decir, los Medicaid. También he dedicado tiempo a investigarlos. Todos los estudios apuntan a que estos fenómenos cada vez tendrán una componente más tropical. El potencial para tener fenómenos tropicales y que las tormentas asociadas a las danas o cuando hay más forzamiento dinámico también adquieran una violencia mayor eso está sobre la mesa y seguirá pasando y seguirá aumentando muy probablemente nosotros hemos estudiado también cómo serían estos casos a futuro. Y su comportamiento sigue. Nos hemos focalizado más en lo que es la atribución al cambio climático, por ejemplo, el estudio que realizamos sobre la dana, sobre las tormentas asociadas a la dana en Valencia. ¿Qué cifras os daban? Bueno, pues en la atribución lo que más nos llamó la atención no fue solo la intensidad de la precipitación, sino el área que abarcaba un cierto umbral de precipitación. Miramos, por ejemplo, el de Aviso Rojo de AEMET, por ejemplo. Y el área aumentaba un 50%, es decir, y si seguíamos haciendo eso, no lo hemos publicado todavía, pero sí que tenemos esos datos, sí que se ve que sigue aumentando el área, es decir, no solo es que la lluvia se haga más intensa, sino que las tormentas abarquen regiones mayores. Esto añadido a las olas de calor extremas que también está sufriendo el Mediterráneo, que parece que se están despuntando respecto a lo que las proyecciones apuntaban, pues no es sino más potencial.

Es el escalón que citaba Javier Martín Vide en los datos que hemos subido. Hem d'acomiadar per horari Carlo Bontempo, que té feina ara mateix al Centre Europeu de Predicció a Reading. Carlo Bontempo, un plaer i gràcies per acompanyar-nos. Però ja ha sigut meu, gràcies, moltes gràcies. Gràcies, bona tarda. Javier Martín Vide.

Tenim assegurat l'escalfament global i regional durant dues, tres dècades de ben segur. El sistema climàtic es caracteritza per tenir una gran inèrcia tèrmica. Degut sobretot a la component oceànica. L'aigua és entre les substàncies comunes la que té una calor específica més alta. Li costa escalfar-se i li costa refredar-se. Arriba el mes de juny i encara l'aigua està fresqueta, Sí, no apta per mi i altres persones. Jo soc de setembre. Ja, i entrem al setembre i a l'octubre i encara el bany a les platges és agradable. Aleshores, clar, aquesta acumulació de calor no canvia. Per un any fresc o un any no tan escalfat. Per tant, podem afirmar. És el trasatlàntic que expliques a les teves frases. Sí, aquella metàfora, aquell símil. Un trasatlàntic, quan s'apropa al port, s'hi porta una velocitat. Errònia o un rumb equivocat, al final xocarà contra el moll. No té altra acció, no? Altra opció. Per tant, durant dues, tres dècades, segur que la temperatura continuarà augmentant amb els dents de serra típics. No és que un any sigui més càlid que l'anterior i no és una successió monòtona creixent. Si no, amb dents de serra la tendència és clarament alcista, clarament cap amunt.

Juan Jesús, te quería hacer una pregunta muy, muy técnica, pero creo que de fácil desde el punto de vista de entenderlo la audiencia, seguro que fácil o relativamente. Hemos observado este fin de semana pasado cimas de nubes a 20 kilómetros. Unas estructuras que sorprenden porque la troposfera se acaba a los 12 kilómetros y por tanto, teóricamente, todo pasa debajo de esos 12 kilómetros en latitudes medias. Han surgido los overshotings estos famosos, tops, estas protuberancias, sin apenas aire frío en altura y rompiendo todos los moldes. Seguramente esa maquinaria ingente de calor que es el mar Mediterráneo nos está trayendo muchas sorpresas y una de ellas, este, ¿no? O esta.

Sí, sí, sí, sin duda. Es que es digno de estudio por lo sorprendente de la energía que han desarrollado estas tormentas. Es lo que he comentado y que puse también en redes sociales. En las imágenes de satélites, si quitásemos las líneas de contorno de. De la península, o sea, lo que hace referencia a la zona geográfica donde estamos y simplemente nos quedamos con la imagen.

Y hacemos un examen sorpresa a los alumnos, por ejemplo. Exactamente.

Identifica. Sí, sí, exactamente. Identifica la región en la que procede la dinámica de estas tormentas. Pues te. Te dirán que, si ya han estudiado bien la lección, te dirán que pertenece a una zona tropical. Entonces, para mí es clarísimo, vamos, es sorprendente el dinamismo que han tenido las tormentas. Habrá que investigarlo y habrá que ver cuál ha sido. Pero probablemente, es que ya simplemente, a mí, por ejemplo, Yo también suelo venir a Barcelona por diversas cuestiones.

Pues Juan Jesús, perdona, te acabas de autoinvitar. Es decir, la próxima vas a estar invitado a una charla en el estudio que viéndonos las caras va a ser más dinámico y más fácil. Perdona, te he interrumpido. ¿Sueles venir a Barcelona?

Pues eso, encantado. Hablar de estas cosas con vosotros es un placer. Lo que comentaba era que yo, por ejemplo, venía de Canarias, una zona subtropical, cogía un vuelo y llegaba aquí a Barcelona en pleno, esto fue en agosto, y salía fuera, digo, esto es como ir al Caribe, si yo no estoy viendo, no estoy subiendo en latitud, lo que estoy haciendo parece como si estuviese bajando todavía, porque es que en comparación con Canarias incluso era una barbaridad, y es que mirando datos, porque también he estado hablando con Paco Doblas del Barcelona Supercomputing Center, Y hemos estado hablando largo y tendido sobre la que es algo que no se está mirando tanto, pero que es interesante, la temperatura del bulbo húmedo, los valores que se están alcanzando en el Mediterráneo, que cada vez parece más la región tropical. Entonces. Es que con la disponibilidad de humedad que está habiendo y las temperaturas del mar que está habiendo, la atmósfera y el ambiente lo está dejando muy propicio para ese dinamismo de las tormentas.

Estamos ampliando la caja de sorpresas para albergar esta maquinaria tropical. Tenim en disposició Santi Segalà, cap de predicció a Meteocat. 10 minutets, em diuen. Santi Segalà, què tal? Bona tarda. Hola, molt bona tarda, Francesc. T'incorpores a una conversa on hem acomiadat ja el Carlo Bontempo, Star Reading, el centre europeu de predicció, i hem estat parlant, evidentment, d'aquesta component tropical o pràcticament tropical. El resum és que tots els experts aquí a la taula li donen crèdit tot plegat i la predicció operativa per la societat més difícil que mai.

Doncs sí, de fet, he sentit part de la conversa. El senyor González, el segueixo a xarxes i he vist les seves explicacions. He escoltat que explicava aquesta tropicalització de l'atmosfera. També ho corroborem. Alguna dada, com per exemple, que els núvols han arribat a superar els 16 o 17 quilòmetres d'altura. Ara mateix ho comentàvem abans. Correcte, sense fenòmens d'aquests, sense pedra associada. És molt estrany, ha caigut moltíssima aigua, a més la tipologia de la pluja, gruixuda, espessa, doncs sí, dona aquests indicis de pluja tropical. A la pregunta que em feies, la predicció, doncs els sistemes de més escala, els models meteorològics, els que ens dediquem a això, sabem que els cacen bastant bé, però com sempre la temporalitat, la intensitat i la zonificació de les zones més intenses són les que ens porten de corcoll, en el cas dels avisos meteorològics, D'aquest cap de setmana estem molt contents, moltíssim, de la predicció que s'ha fet, la predicció operativa. Va entrar aquest sistema puntual i va marxar puntual i va afectar les zones que es preveien. Així ho han mostrat els avisos de situació meteorològica de perill i a posteriori tota la tota la gestió que s'ha fet per part de Protecció Civil. El d'avui, els models meteorològics d'ahir, correcte, el sistema d'avui, els models meteorològics d'ahir donaven algun indici que hi havia màxims al mar, en cap cas anunciaven un sistema mesoescalar, però aquí posem en valor la vigilància meteorològica, que des del Servei Meteorològic de Catalunya fem 24 hores al dia, 365 dies l'any, com no pot ser d'una altra manera, I a partir d'aquí hem fet una reacció ràpida aquesta matinada fent aquests avisos de vigilància per la situació del Vallès Oriental, en concret Granollers, aquests més de 100 litres per metre quadrat que han caigut en molt poca estona, de fet 77 dels quals han caigut en tan sols una hora. Per tant, un aiguat molt, molt, molt important.

Juan Jesús, un poco por alusiones, entiendo que, no sé si lo has entendido del todo, pero distinguía entre la situación del sábado noche, domingo mañana, mucho más previsible, todos los modelos, etc., el paquete de precipitaciones actuales, de Barcelona hacia el norte y nordeste, pero sin embargo este lunes mañana la sorpresa tropicalizada de este aguacero que dejaba 77 litros en una hora. ¿Algún comentario al respecto?

Sí, bueno, añadir eso, que cuando yo siempre pongo, bueno, en los últimos años, hablando de este tipo de fenómenos y cómo los modelos le pueden costar cada vez más, en cuanto, claro, cuando tienes una componente convectiva en la que la liberación de calor latente es muy importante en el fenómeno y por tanto predecir el comportamiento, Pues claro, ahí los modelos tienen más problemas, ¿no? Entonces, esta situación de hoy en la que también intervienen interacciones entre tormentas, frente de rayas asociadas a las tormentas, etc., es muy compleja y de ahí la dificultad que hubo hoy, vamos. Eso da cuenta un poco de la necesidad también por ahí de adaptarnos a lo que estamos teniendo, a este nuevo dinamismo y nuevo comportamiento de los fenómenos. Se ha hecho bastante bien para las dificultades de la situación.

Esa vigilancia que Santi deies, quan el pronóstic en alguns casos, perquè això és inherent a la predicció meteorològica, queda superat, la vigilancia activa i, bé, fonamental.

Sense cap mena de dubte. De fet, nosaltres posem el mateix pes a la balança, la predicció com la vigilància. I davant d'aquest tipus de fenòmens meteorològics, que en molts casos produeixen efectes molt locals, cal que hi hagi sempre ulls vigilant, les eines d'observació, teledetecció i les de predicció a molt curt termini, el neocasting, que s'anomena amb anglicisme, per tal que puguem reaccionar ràpid i els companys de protecció civil puguin rebre aquesta informació amb la màxima celeritat possible per poder fer les actuacions en el territori que calgui. Avui al matí han estat un clar exemple. Que aquest mecanisme a Catalunya funciona d'una manera fina, d'una manera ràpida, i probablement s'han vist efectes molt clars d'aquest aiguat, però que podrien haver estat molt pitjors de no haver reaccionat ràpid.

Perfecte. Santi Segalán, no et volem robar més minuts. Les últimes 72 hores han estat més que intenses i sabem que ara mateix la teva agenda no dona més de si. Moltíssimes gràcies. A vosaltres. Fins la pròxima. Fins la pròxima. Seguim a la taula. Javier Martín Vide o José Luis Gallego,

volíeu fer una puntualització. Una pregunta al Juan Jesús. Recordo perfectament, perquè és un escenari que a mi me sorprendió, Juan Jesús. En el año 2005, lo que ocurrió con el Katrina, que estaría cercano a cómo la realidad puede superar a las previsiones.

Acabaremos con tu respuesta, Juan Jesús, porque era hasta las 6.30 y por tanto no sufras por la hora.

Se plantó delante de la península de la Florida como una tormenta tropical, atraviesa la península de la Florida, entra en contacto con el Golfo de México y de repente pasa a huracán Fuerza 1, con lo cual ningún escenario predicho por la NOA y ningún escenario predicho por la NOA y, por supuesto, del presidente George Walker Bush, acertó con predecir. Esa hinchazón, esa absoluta desmesura que tomó esa tormenta tropical. ¿Es el Mediterráneo un Golfo de México parecido? ¿Estaríamos en un escenario parecido? Es decir, ¿se ha convertido en una gasolinera el Mediterráneo?

Sí, a ver, físicamente sí que las condiciones yo diría que ya son muy parecidas o propicias de zonas del Caribe. El problema obviamente es que no tenemos grandes masas de agua en el que a estos fenómenos les dé tiempo. De alcanzar una madurez tal como lo que sucede en el Caribe. Pero depende un poco de cómo sea el recorrido de estos fenómenos. Hay zonas del Mediterráneo, por ejemplo, la zona del Mediterráneo Oriental, que hay más masas de agua, de más extensión y tal, Ha pasado en los últimos años. Tenemos el caso del Medicaid en Libia, en Grecia el Medicaid en Llanos también. Le ha dado tiempo en esta zona. Si el fenómeno hubiese venido de una zona un poco más alejada marítimamente y hubiese tenido más recorrido, pues probablemente hubiese llegado. Pero yo diría, o sea, físicamente el ambiente sí que en un punto concreto es. Muy parecido al Caribe. El problema es que la extensión, la diferencia es la extensión marítima. Pero digamos que esto estará por ver, porque si el Mediterráneo se sigue calentando más todavía, pues a lo mejor no hace falta tanto tener. Extensiones tan grandes, sino que los fenómenos se hacen más virulentos y se pueden desarrollar con mayor rapidez. Esto es un tema de investigación interesante y que habrá que abordar.

Inquietante. Juan Jesús, para despedirte, es que se me ha ocurrido, claro, tú estás comparando, lógicamente, los que hacemos predicción diaria, en este caso, en mi caso, en medio de comunicación, pero desde hace eso, 41 años, imagínate, Lo que sí que hemos observado este verano es que con este campo de temperaturas tan desmesurado y extenso en Europa, los centros de acción han cambiado por completo y no hemos tenido. Europa Central y Nórdica se caracteriza por una altísima precipitación estival, con frentes, con borrascas, lógicamente. Entonces hemos tenido, en Cataluña nos han desaparecido este verano las brisas, los vientos fuertes, etc. Hemos tenido un chup-chup. Tropical, muy extraño. Este verano nos preguntamos, bueno, ¿dónde está el mecanismo de las brisas? No venían. Y el campo bárico en Europa era sorprendentemente tropicalizado. ¿Qué opinión te merece?

Pues mira, es buenísima pregunta porque justamente tengo en revisión un artículo que precisamente trata sobre por qué ha estado sucediendo estos años, como 2022. A mí 2026 me recuerda mucho a 2022. Y está todo conectado. Todo lo que dices de. Bueno, ya cuando. Si se llega a publicar ya hablaremos sobre ello, pero justamente esa pregunta incide. En esas preguntas que nos hicimos, para responder con este trabajo. Y justamente está conectado lo que dices de cómo también en Europa ha habido un descenso de las lluvias con más altas presiones dorsales que impiden la llegada también de ciclones extratropicales. Eso es lo que comentan los centros de acción. Los centros de acción, hay ciertos veranos y está pasando. Esto también recuerda mucho al verano de 2003 también. Tienen muchas similitudes y hay una dinámica conjunta que parece estar conectado con un. No voy a decirlo para no desvelar de momento nada, pero sí que está conectado. No vamos a dormir esta noche. Parece estar conectado con Groenlandia, con el hielo de Groenlandia. Esto es una hipótesis que esperamos que se publique. Está en revisión, ya ha pasado la primera fase de revisión y parece que los revisores están contentos. Entonces, parece que apunta por ahí y entonces, claro, añadiría un factor preocupante en el sentido de que, claro, es que probablemente este verano sea cada vez más frecuente este tipo de veranos e incluso se intensifiquen. Pero ha dado con la clave, que esto está conectado con lo que pasa en Europa y con lo que pasa en el Atlántico Norte.

Juan Jesús González Alemán, te agradecemos mucho tu participación. A pesar de alguna pequeña dificultad lógica, entendible, solo faltaría con el idioma. Pero en la próxima vas a estar aquí en la mesa y a ver si desvelas todos los secretos de Groenlandia y esta primicia que te agradecemos hayas revelado un poquito. Un placer. Saludos. Bueno, eso,

yo encantado de hablar con ustedes y no me cuesta escuchar y entenderlo, el problema que tengo es, claro, obviamente al hablarlo, pero escucharlo así que.

No, hombre, no. Te tengo que confesar que al señor Aznar, a pesar de que decía que hablaba catalán en la intimidad, nunca nos lo creímos. Por tanto, evidentemente no te tienes que justificar para nada.

Muchas gracias un placer y vamos abierto a si me tengo un hueco vamos si me cuadra agendas y tal y estoy por Barcelona encantado de participar y de hablar más en profundidad sobre este tema y sobre la última pregunta que ha comentado pues gracias

y continuamos los últimos minutos de esta charla desde aquí el estudio. Un abrazo. Un abrazo a todos, gracias. Adiós. Javier Martín Vide, molt interessant. Sí, sí, sí. I tu ja deus estar parlant, pensant en l'Atlantic Nord i.

Les teleconnexions, tot està connectat en el sistema climàtic. Ara estem a les portes d'un superniño. O d'un niño molt intens, que segurament que tindrem l'oportunitat de parlar d'ell. Bé, la comparació entre el Mediterrani i el Carib, estic d'acord amb el que ha dit el Juan Jesús, que físicament se semblen cada cop més, però geogràficament no, geogràficament no. El Caribe està obert a l'amplíssim Atlàntic i després té un golf de Mèxic, mentre que la Mediterrània és una mar pràcticament tancada. És una espada d'una terrassa. Sí, i a més està oberta cap a Ponent. Poc, no? L'estret de Gibraltar, però cap a Ponent, mentre que el Carib està mirant cap a l'est. I això és molt important climàticament. En el mateix continent, si un va a la costa est o a la costa oest, a la mateixa latitud i a la mateixa altitud, el clima pot ser molt diferent. El clima de Nova York, per exemple, i el clima de San Francisco són molt diferents. Aquest darrer és un clima mediterrani amb unes característiques determinades i el clima de Nova York no és un clima mediterrani, amb un hivern molt cru, amb unes grans nevades, glaçades i amb un estiu calorós, però molt diferent al clima de San Francisco. Aleshores, Geogràficament tenen moltes diferències. Ara, que les aigües comencen a tenir unes temperatures i unes característiques, diríem, semblants físicament, doncs sí, ho acceptem. Ja tenim el primer ingredient. Després, clar, no estem al Carib, no estem a una latitud, no sé, l'Havana. L'Havana està en el tròpic de càncer. Són 21, 22? Sí, 23 graus de latitud nord, i això vol dir que estan en un ambient tropical, no? Nosaltres estem a 41 a Barcelona, 41. Almeria a 36, però. En una franja latitudinal diferent. I aquí moltes vegades la situació en alçada, en altura, quan veiem el mapa del temps, hi ha molta mobilitat. Per tal que un huracà al Carib.

Ha de tenir una temperatura, un ingredient. Necesites que el cuidin, que el madurin a foc lent.

Que tingui una columna, per dir-lo així, una xemeneia, gairebé vertical, que no tingui sisalladura. Això mateix. Que no tingui un vent molt fort en l'alçada o una diferència de vents molt diferents, depenent de les altituds. Perquè aleshores. L'estructura no agafa, la xemeneia no agafa. Per dir-lo d'una forma expressiva, Terma casteller, tomba. Sí, tomba, jo diria així, per dir-lo d'una forma molt planera, no? I aquí, a vegades, sí que hi ha bastant més circulació en alçada, no? Ara, el curiós, i pels nostres seguidors aquí al programa, és que aquests dies el mapa del temps, com moltes vegades succeeix, no deia res. Una pressió una mica per sobre de la normal, unes isòberes que anaven. Per dures, tontes. Tontes. Sí, sí, sí. Però és que el mapa d'alçada, el de 500. Tampoc deia res. Tampoc deia res. Hi havia una mena de sol cap a l'Atlàntic. Avui hi ha una dana cap a l'oest de la península Ibèrica. Sí, no, no, que ja està ben dibuixada en la circulació. Però aquests dies, el dissabte, aquests dies, veu allò, diu. Un de fora, un que no conegui. Aquí no sortirà res. Aquí serà un temps magnífic, encalmat. I en canvi, van patir unes pluges violentes. Per tant, és molt complicada aquí també la predicció del temps, molt més que en altres latituds. No hi havia brises aquest estiu. Clar, és que un mar cada cop més calent ja no hi ha molta diferència tèrmica entre el mar i la terra, entre la costa i les aigües humeres. Si no hi ha diferència tèrmica, ja no es mou l'aire. I clar, si teníem el mar a 28, 29, 30 graus, s'escalfava una miqueta la costa, però estava també a 28.

Jo vaig tornar de vacances el 14 d'agost i vaig estar molts dies fent el mapa isobàric del dia. I quin mapa isobàric més fàcil, més xupat. No havia de posar fronts perquè amb tot l'Atlàntic no corria un front. I dius, bueno, on aniré a trobar un front? On aniré a trobar una borrasca?

Hem tingut aquells domos, aquells cúpules, abraçant gran part d'Europa, de l'Europa central i occidental.

Fixeu-vos el que deia José Luis amb aquest nou escenari i Javier, i anem acabant l'entrevista, estem pràcticament a una hora i cinc minuts, ens acostarem a 1.15 i ho deixarem amb aquests 75 minuts. Ho deia el Juan Jesús González, el que ha simulat la NOA en el seu producte automàtic és una certa possibilitat, crec que era un 25-30%, que no és menys preable, no és un 1%, un 3%, un 5%, d'un sostre màxim amb l'energia, amb el potencial, amb el que estava detectant la modelització, d'auracà 2 o 3 amb vents sostinguts de 68-70 metres per segon, que són 248 quilòmetres per hora.

Això d'escenaris jo li volia preguntar al professor Martín Vide perquè fa molts anys que ell intenta des de la ciència la divulgació jo crec que és un component fonamental per tornar a la societat tot el que la societat t'ha donat en tant que científic que t'has format en universitats públiques la manera de tornar a la societat tot aquest esforç que ha fet la societat compartir el coneixement és un dels pocs que ho fa. Però és extraordinàriament complexa transformar tot això del que hem parlat aquesta tarda en un missatge que a la gent li quedi clar si aquest fenomen, insisteixo i perdoneu, si aquest fenomen que acabem de veure és excepcional o que directament. És que ens hem instalat en l'excepcionalitat. I hem de parlar d'un altre model i d'un altre escenari climàtic per Catalunya. Aquesta és la pregunta que molta gent s'està fent. Molta gent que ha de decidir on s'ha d'anar a viure. Molta gent que ha de decidir quin tipus d'equipaments ha d'incorporar a casa seva, molta gent que ha de prendre decisions si aquestes situacions es tornen a donar. Per què és tan complicat? Ja sé que la ciència és el dubte.

M'agrada que acabem amb aquesta pregunta reflexió final, José Luis, enhorabona. No, vull dir.

És la manera d'aterrar

aquest programa. Mira. Diré una cosa que vaig aprendre d'un catedràtic de geografia física de la Universitat de València el Vicenç Maria Rosselló

el pare de la Victòria Rosselló dona del temps de Canal 9 fins que van desmantellar

exactament parlant de les precipitacions torrencials que hem patit el deia l'aigua sempre vuelve con les escritures en la mano. Si va a passar per allà, l'aigua tornarà i dirà, això és meu. Ui, estaves parlant d'on viuré, què faré, on posaré això, l'altre. L'aigua sempre torna amb les escriptures a la mà. Recordant que cal tractar molt bé el territori, perquè és capital. A la dana de València, la gestió pèssima, explicar les víctimes, però també les malfetes de la planificació territorial.

Totalment, això és el que diu el professor Jorge Alfina constantment.

Totalment. I, a més a més, la manca de cultura del risc. Tenim encara moltes mancances en cultura del risc. I el primer, la primera cosa que hem de fer és l'autoprotecció.

Sabeu la meva història personal d'autoprotecció? Del dissabte a la nit, jo visc a un carrer paral·lel a la Rambla de Terrassa, per on va baixar la del 62, ara desviada a l'oest per Palau, la riera de Palau, d'acord? Jo li vaig dir a la meva dona i als meus fills, a les 12 i pico de la nit, dic, jo no sé si ens quedarem en els 100 litres o en 300 i pico, si són 300 i pico, pot ser que baixi mig metre d'aigua, un metre pels carrers i tenim el cotxe a una planta menjú. Dic, jo vaig a treure el cotxe de la planta menjú, no el deixaré en un carrer dels que baixen, faré un transversal que el protegeixi en cas d'això i me'n vaig anar a buscar aparcament enmig del diluvi universal a un lloc segur. Després, algun veí que em va veure, bueno, que en vam parlar, etcètera, a casa no, perquè teníem molt clares explicacions, em deia, home, potser heu exagerat una miqueta. La prevenció, la prevenció del risc. Més igual, ha sortit tot bé, fantàstic, però al final hem de ser conscients que vivim on vivim. Clar, jo visc al Maresme.

Entre el Besòs i la Tordera. Hi ha una comarca que se'n diu el Maresme i que no hi ha ni una sola Maresme, ja no queda res, l'hem trinxat. Bueno, una miqueta a la tordera i una miqueta que estem recuperant entre Premià i Vilassar amb molt esforç per intentar recuperar l'hàbitat de les Maresmes. Però en qualsevol cas, aquell és un sistema, és un espai geogràfic, com sempre diu, que les rieres formen part del paisatge. I les rieres, com tu bé dius, tenen aquesta vocació de reneixer, a la que surt un núvol.

Recordeu l'episodi de Sant Cugat? Bueno, bueno. Qui vivia més avall del monestir fa mil anys? Els monjos van fer el monestir a dalt d'un turonet. Perdó, entre cometes, els desgraciats vivien a baix, a la riera. Nosaltres l'hem tapada, l'hem urbanitzat, l'hem fet bonica i hem muntat botigues. Això és el que volia dir,

el que ha passat a Reins de. Sense anar més lluny és a dir, tapiar literalment la riera no deixar-la respirar, no deixar-se expressar intentar dominar-la per fer un passeig que segurament tindrà un guany públic Javier,

remetem perquè sé que això no es pot retornar

és impossible no, no es pot retornar,

és impossible efectivament, sí. Hem d'estar preparats per un món diferent, un país molt diferent ja, i que durant unes dècades continuarem patint episodis sorpressius i probablement més intensos. Ara, per acabar, la calor mata, mata més que les pluges torrencials. A Catalunya a l'estiu han mort derivats, derivades de les onades de calor, 1.835 persones. En canvi, han mort, malauradament també, tres o quatre persones per aquestes pluges intenses. La calor mata.

A Escandinàvia hi ha estat aquests dies, a Estocolm, que estaven perplexes, 26 graus el 30 de setembre, a Estocolm, i les morts per calor extrem ja comencen a agafar, a acostar-se a les morts per fred. A Escandinàvia.

Senyores i senyors, un programa especial perquè la situació ho valia. Amb allò tan nostre, mediterrani, que són els aiguats de tardor, ningú nega que no hagi passat mai. Això sempre ha passat, continuarà passant. La natura ens ha donat la geografia, el mar, la dinàmica que ens envolta, el poblament mediterrani, etcètera. Això forma part del nostre ADN. Però tenim uns agents externs que són aquests de l'escalfament global, de l'anomenat canvi climàtic, que ens han donat per primer cop a les nostres vides un nou sistema meteorològic que podria estar reaccionant cap a la tropicalització de casa nostra. Javier Martín Vide, un plaer, com sempre. Gràcies. I José Luis Gallego.

Si em permets, Francesc, aquest programa és un programa de servei públic. Això és el que ha de fer una ràdio pública. Adquirir i compartir coneixement és en aquests moments fonamental.

En aquests moments de la porqueria de titulars, de falses notícies, això és el que sempre, sempre, sempre hem defensat. De vegades amb més sencer, de vegades amb menys, però amb una direcció clara. Moltíssimes gràcies.