El millor Lamine ha arribat?

Recompina la pisota el Barça, la de Cancelu, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol. ¡Gol! ¡Gol! ¡Gol! ¡Gol! ¡Gol! ¡Gol! ¡Gol! ¡Juao Cancelo! Recupera Gordon, la juga cap a Lamín, Lamín l'envia a l'interior de l'àrea, Fermín amb el cap, gol! Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol! Fermín ha rematat de cap, una centrada a Lamín, La mínima al, prova de superar, intenta rebona, continua, s'endú la pilota per la línia de fons, s'ajuda, Gordon, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol. Gordon!

I avui àgora esportiva especial, l'àgora esportiva de Champions, amb Carles Planxar. Bon dia, Carles. Bon dia, Carles. Carme Lloberes, bon dia. Molt bon dia. De seguida Carme Barceló, també. I Laia Tudel, bon dia. Bon dia. Galata Saray, un Barça 4. Què et va semblar, Carles?

Em va semblar que seguim amb la mateixa dinàmica de tots els partits que fins ara no hem tingut rival. Vam tenir mig rival el dia del Sevilla i vam tenir mig rival o una mica de rival ahir i que segueixo amb la idea aquesta que en aquests moments tenim un potencial molt gran endavant. Tenim molta facilitat. Les estadístiques enmarquen que són victòries aplastants. Que ahir va haver-hi l'anècdota que en un moment donat podíem estar una mica engoniosos de què hagués passat si haguessin donat el segon gol i amb el 2-0, però jo estava tranquil perquè estava convençut que aquell partit el podia remuntar amb 2-0 i ja està amb un 3-0.

Com va començar pensàvem, tots anàvem a la temporada passada,

que tornem a estar a la Champions, partits a casa. És la mateixa complicació que és un partit que es troba una mica de la manera que ho planteja el rival, amb molta intensitat, es va veure perquè ells al minut 40 ja estaven fosos. Vol dir que van haver de fer un sobresforç. Aquest 0-2 avalat pel VAR. Sí, la pressió ambiental de l'estadi, l'atmosfera aquesta, podia haver afectat, sí, però en definitiva veies que és un Barça que per estadístiques i per manera de jugar és molt superior als rivals. Jo sempre dic que el Barça, en aquests moments, la manera que juga el Barça ve d'acord amb. El talent individual de cada jugador. O sigui, totes les jugades són per talent individual, és cada un el que fa la jugada. En canvi, jo soc més partidari que el joc faci lluir a cada jugador, no? I en aquest cas és al revés. Però és el Barça de Hansi Flick, és aquest Barça. Amb molt de talent, amb molts jugadors molt verticals, amb molts jugadors que van de cara a barraca i que tens moltes oportunitats. Xutes 20 vegades quan a l'altre en xuta 3. Tens el 70% de posició perquè submets el rival, perquè el tens a l'àrea. Tot això fa que tard o d'hora el partit es decanta cap a tu, perquè hi ha un munt de jugades que tu veus que que posa el peu abans el del Barça que l'altre. És perquè té més qualitat. El jugador del Barça té més qualitat. Fins aleshores, tots els partits que hem jugat hem sigut molt superiors.

Però l'any passat també tenies aquesta qualitat dels jugadors del Barça.

Hi havia partits que estaven més igualats. Jo difereixo bastant del que estàs explicant, bastant per no dir molt. És a dir, jo considero que aquest Barça. A més a més, se li està veient un progrés immens, ja no dic dia a dia, any a any, diguem, del que està intentant transmetre, per exemple, Flick amb el seu equip, i jo em quedaria justament al revés, és a dir, no considero que es decideixi pel talent, diguem, innat de determinats jugadors, sinó per una estructura de joc. Bastant concreta és a dir, ho havíem enraonat ja amb els dos conductors o creadors, a mi no m'agrada dir-los conductors però per exemple dos jugadors com són Pedri i Rodri que a més a més gestionen, distribueixen porten el tempo del partit i a nivell defensiu però deixa'm anar enraonant perquè quan van venir

els gols el primer gol, quan va venir. Sí, però espera,

podem desglossar el joc, diguem, a davant i a darrere. Jo havia començat de moment primer amb què no era una definició de jugadors de talent, sinó que era un conjunt i un bloc i una estructura de joc. Per mi molt criada. Jo d'ahir em quedo amb la gran ocupació d'espais, quan tothom va quedar una mica com sorprès que Olmo jugaria de fals nou o digue-li com vulguis, a mi les triangulacions d'Olmo i Gordon ocupant diferents espais em van encantar. Em vaig xiflar i llavors et don per mi una millora d'equip tremenda amb aquests dos jugadors que et deia de Gordon i en aquest cas Rodri i a més a més t'hi afegeixo la minya mal amb el seu talent que per mi ha progressat moltíssim en el joc col·lectiu és a dir, no només en l'individual sinó que ara crec que sap escollir molt bé, però molt bé el moment de fer les coses quan les ha de fer i com ha d'assistenciar. Laia. Després, si vols, ens reunirem de defensa.

Jo soc potser més mainstream, però jo és que dèiem que amb la Min. Per mi, la Min ahir. Al final, jo crec que és difícil analitzar aquest Barça sense parlar de la Min, que és un jugador ara mateix que. Bé, ara mateix no, ja fa temps, però que ahir ho va tornar a demostrar, que agafa, es posa l'equip a l'esquena després del descans i en 10 minuts es resol el partit. És com si digués. Els jugadors diferencials, els jugadors top, són això. Un jugador que en 10 minuts diu que hem de resoldre el partit. Que no només és la part golejadora que va fer un gol. Amb aquesta evolució que deia la Lloberas és que no és que pensi ni estava cap ficat amb el gol la Mina ahir, sinó que ell provocava i facilitava i regalava els gols als companys, que és una cosa que a vegades l'hem vist cap cot a la Mina sembla que no li surt del partit, però és que no ahir li va sortir el que volia a la segona part la primera és diferent en general i també en concreta a la Mina però. La segona part d'ahir, la Mint decideix, la Mint reparteix, amb filigranes com la Ramona i el drible i tot el que, i les accions que va deixar per la imatge. Individuals. Individuals, però després les assistències que li posa Fermín.

No, però dins d'un esquema de joc, és que trobo que estem

fent un comuna. Podríem concentrar la conversació si volies en discutir la meva aportació i la teva aportació. D'acord. O sigui, és evident que els jugadors, pel seu talent individual, són els que marquen la diferència. Tots, tots, però és que ara en té 4 o 5 jugadors de gran nivell. Dani Olmo, té el Fermín, allà jugaves amb un 4-2-4, i amb un 4-2-4 tenies 4 jugadors en front, més els laterals que s'incorporaven, més tots els jugadors que s'incorporaven, tens molt per davant, però els 4 jugadors de davant. Eren tots amb un talent molt superior als seus defenses. I ells, per talent individual, creaven les jugades, les situacions de gol.

No, encara no. Espera, Barcelona, que la tenim aquí.

Bon dia.

Bon dia. Bon dia. Escolta, jo, a banda de totes les disquisicions esportives que són interessantíssimes per part tant de la Lloberes com del Carles, jo el que ara és el Barça, o sigui, el que. Escoltes pel carrer i el que la gent sent, és que el Barça ara ho pot guanyar tot, o sigui, en qualsevol moment pot donar-li la volta al partit. Tu vas veure cinc minuts a la primera part de, buf, aquí pot passar qualsevol cosa, que van ser això, cinc, deu minuts al final de la primera part, però no tenies la por que aquest partit ja es pogués perdre. Abans, fins ara, fins a l'any passat, inclòs, pràcticament et podria dir, i sobretot a Europa, tu no tenies la seguretat pràcticament al 100% que es resoldria un partit, que hi hauria opcions, que el que sortís ho faria millor o ho faria tan bé com el que estava. Que hi hauria solucions fins i tot només en un espai petit de temps, com és un descans, que m'encantaria sempre ho admirar i escoltar per un foradet, què diu Flick, què va fer Flick en aquell moment, com ho va resoldre, a nivell ja no tan tàctic, sinó també emocional.

No és l'únic que per als descansos flic, que és flic, però que també hi ha jugadors que agafen la veu i donen indicacions.

Ayer no estava Rafinha i ningú se'n recorda, que Rafinha ha fet més gols i sembla que no fa falta.

I tampoc se recorda ningú de Julián Álvarez, m'explico, i fa quatre dies que estàvem parlant d'això. No, però prefereixo que no hi ha una carència. Tu no tens la sensació d'una carència. Hi ha molt talent, com tu deies, i hi ha jugadors. Tu tens dos equips, d'alguna manera, tu tens dos equips. I també hi ha una altra cosa, que és que el que surt, no surt cap cot, no surt emprenyat, no surt, ostres, sóc un suplent. No, perquè ahir hi ha un titular fermín, un altre dia és un suplent. O surt Gabriel Jesús, que ha tingut un regal de la vida, que és un regal de la vida, que és estar aquí per 10 milions, però dius, ostres, aquest tio té unes qualitats que no té massa gent, tampoc, en aquest equip. I dius, ostres, és brutal tenir aquests recursos i, a més, emocionalment, tenir tant enxufat a l'equip.

És que al final s'ha reforçat bé l'equip, perquè et demostres que hi ha més plantilla que l'any passat, és més àmplia, perquè els que surten, a banda de tenir-los motivats, surt talent, perquè l'any passat potser miraves a la plantilla o es lesionava un jugador, que se'n van lesionar molts, i era un drama, perquè dius, i ara qui té? Miraves a la banqueta i no sabies què. Miraves, no hi havia res, i ara en canvi aquest any hi ha nivell, i sembla, com a mínim, que una baixa com Rafinha. A l'aturada, quan diuen que no podrà jugar, és que Rafinha ha estat el jugador més determinant diferencial dels vuit primers partits. I que hi hagi aquesta baixa en dos partits, però sobretot el de Champions, i no hi hagi conseqüències que a l'equip no li afecti com a mínim a nivell de resultats i de joc i de gols. Clar, però això t'ho dona el joc.

És que a mi és una mica el mèrit que volia donar. Aviam-ho, jo per explicar-ho molt ràpid. És a dir, jo agafo, i si tu mires l'era Messi, No m'agradaria pas fer comparatives, eh? Però la era Messi, per exemple. Mala comparació, mala comparació. No, però deixa'm explicar-ho, no? Seria bo que. Seria l'ofensiva aligocèntrica, és a dir, a Messi ell tenia les claus de l'atac. En canvi, ara no ara no les té la minya mal és a dir, ara té l'organització com estàvem dient de creada és a dir, Messi ho feia creava, decidia, distribuïa i tot l'equip rodava, heligocèntrica és per això, és a dir, el sol i els astres, tothom rodava en funció d'aquell jugador, ara no ara el concepte ha canviat el concepte és l'equip i a partir d'aquí, dins de l'equip d'acord, tu perquè defensivament

estàs patint molt. No defensivament, inclús ofensivament, col·lectivament no veig que hi hagi un treball d'equip o no hi hagi un equip.

Les triangulacions que fan que serien semblants a les de Phil Jackson, és de calaix. La part de darrere, la part de davant,

tot són finalitzacions individuals, amb un atac super verticals i super ràpids. I em sembla molt bé perquè tenim molt més talent i les podem aprofitar, però jo no ho veig igual. Sí que et diré la raó amb una cosa que crec que ha millorat al Barça, que és la modificació de les posicions de la gent d'atac. Que això abans no hi era, inclús el mateix Lamine rebia banda i tot eren jugades d'un contra un per banda i ara moltes vegades Lamine inclús pica l'espai i se'n pica l'espai cap a dintre i tot això que abans ho feia menys i tots els jugadors ho feien menys i veien molta menys mobilitat. Perquè ara ja no són les posicions el que valen, són les funcions de cada un dels jugadors. Potser ara ens interessa pensar que hagi marxat Lewandowski, que no hi ha un nou més fixa. O que hi ha el Ferran, que és un nou més fixa, perquè hi ha aquests dos falsos mitjans puntes, que poden ser el Fermín i el Dani Olmo, que allà jugàvem amb un 4 i eren dos falsos mitjans puntes. I tot això ens ajuda a que hi hagi molta més mobilitat, perquè el Rafinha feia el mateix i això ens ha donat més fruit.

Perfecte, ho celebro. Però no és una qüestió de casualitat. És una qüestió, diguem, d'esquema i estructura de joc que implanta un entrenador.

Això és el que jo volia dir. És l'estructura del que sempre ha jugat Hansi Flick, perquè ara som la còpia del que era el Bayern uns anys enrere.

Sí, però tu creus que Hansi Flick juga igual que el primer any? És a dir, abans anaven cagant jets tots. És a dir, bola que tenies,

bola que anaves cagant. No hi ha diferència. Jo no hi veig diferència. El primer any de Flick no veus diferència al primer any de Flick? Ho haurem millorat, perquè amb els hàbits

s'agafen a base de materialització, a base de temps, i el jugador ho entén.

No, ara tu decideixes el com. Perquè tens el Rodri. L'any passat no el tenies i no tenies el tempo del partit. Ara, Rodri fa millor a Pedri i Pedri fa millor a Rodri. Entre els dos, maneguen molt més el temps del partit. Però això és una cosa que és evident.

La sensació sí que fa, com a mínim, que ofensivament tens més recursos. I potser és perquè no tens la figura nou d'un fix com era Lewandowski i has hagut d'adaptar una mica a tot el que tens al ventall de davanters i de jugadors de mig que fas jugar com a davanter, però sensació, com a mínim, és que. Ofereixes més recursos que l'any passat.

Normalment, els que fan les passades, les assistències de gol, no són els migcampistes. Normalment les fa la Mint i jugadors així.

La Mint. Ahir no. Aviam. Ahir la Mint Llamal representa que va ser el màxim assistenciador i que crec que a mi una de les coses que em congratula amb ell és que abans m'encantava individualment, ara m'agrada molt més col·lectivament, perquè l'home, jo crec que va madurant i va sobretot aplicant tot el seu talent de cara al joc que dèiem, ajudant els altres jugadors, facilitant-los per exemple per fer el gol, però l'Amin estem d'acord, però Pedri no, Pedri no dona passades de gol.

Lloberes, perdona, l'Amin Yamal no és la primera temporada que és solidari. Em sembla que és un jugador que, malgrat que és un talent individual brutal, ha estat sempre solidari, ha anat a la pressió, ha defensat. Sí que és veritat que va madurant, lògic, va madurant perquè ja té una edat i perquè ja porta molt temps entrenant amb Flick i amb aquest gol. Exactament, és la tercera temporada amb Flick, amb aquesta manera de jugar. Jo crec que no se li pot dir que sigui un jugador individualista, no és un Mbappé, que dius Mbappé, sí, et fots 50 gols per temporada.

En cap moment posis al meu discurs que jo considerava

que la ment deia que. Doncs potser ho he interpretat jo malament, però el que sí que vull deixar clar és que justament és una de les característiques que a mi m'han cridat sempre l'atenció d'un nano que és una estrella, perquè és una estrella mundial, i que en canvi és un tio, suposo que també fa molt amb qui t'has criat, amb qui t'has educat i com has pujat des de la bacia, on hi ha un joc coral i encara les individualitats, Messi en el seu moment va anar evolucionant fins a ser el que era, però era també un jugador bastant solidari. Que jo ho comparo, si m'ho permeteu, ho comparo amb estrelles actuals, el que us deia Mbappé, que dius, ostres, no el veus un jugador coral ni integrat a un el grup de tal manera. Això està claríssim. Tindrà els seus moments, la corona, l'emprenyada, digue-li com vulguis, però al final, doncs escolta, només té 19 anys i ja ha pres una part de la lliçó d'estar en un equip.

Això està claríssim. Però és que ara mateix a Europa, que és al final la Champions, no hi ha cap equip que tingui un jugador tan decisiu i determinant com té el Barça amb la mint. I això, tu sents els rivals, quan parlen, els rivals del Barça, després d'haver-hi jugat abans i després, i a mi m'encanta sentir els entrenadors després del partit, perquè és que tothom et diu el Barça és el gran favorit, és l'equip més fort d'Europa, estan jugant a un nivell que són imparables,

això ho diuen els rivals. Que n'hi ha quatre més, que potser no estan al nivell de la mint, però estan pràcticament al nivell de la mint. Estem parlant de Rafinhas, estem parlant de Fermins, estem parlant de Bordons, estem parlant de Diemi, que a fruit també d'aquesta ara situació d'eufòria i de bon joc i tot això, ajuda també a que ells donin millor rendiment.

Home, però eufòrica tu no t'hi veig, eh? És a dir, tu et veig com una mica, diguem, sembla com si haguéssim de demanar.

No, no, prudent, perquè sóc un bon català i un bon barcelonista

i s'ha de ser prudent. Ja ho veig, és a dir, un dia com avui hem d'arribar una mica contents i d'allò em dóna la sensació que

hem de demanar perdó pel talent que hi hagi a l'equip.

Demanar perdó, no, no es tracta de demanar perdó,

es tracta de valorar. No, però d'entrada tu ja has dit com si els rivals, per exemple, Galata Sarayas, veu que no pinta res. És a dir, Galatasaray, jo crec que tu ho has dit.

És a dir, només a l'inferno. Jo també crec que estàs dient paraules que jo no he dit, que jo no he dit mai, que jo he dit que no hem tingut, fins ara, no hem tingut cap oponent. No, no, no ens ha partejat ningú. Una mica el Sevilla i una mica ahir el Galatasaray, a la primera a la primera mitja part, perquè ho van donar-ho tot, van fer un sobresforç per poder igualar una mica el talent i el nivell del Barça.

És que realment el Galatasaray és un equip que a la primera part et posa una mica de problemes. Primera conclusió, la Lliga Espanyola, el nivell, és per fer-s'ho mirar, perquè evidentment hi ha molta diferència, perquè estem parlant d'un Galatasaray que és un equip de segona fila d'Europa, no és dels grans d'Europa.

Això és cert, però això no treu que el Barça primer. No estic dient que sigui això de mèrit del rival, és perquè és mèrit del Barça, que té un talent, fins ara m'ha demostrat que té un talent per poder competir qualsevol competició en aquests moments, la situació.

Doncs hem d'estar eufòrics, hem d'estar contents. Ja estem d'acord, ens hem posat d'acord.

Dos partits molt importants, com el PSG i el Madrid, serà dimarts 20. Abans hi ha el Betis.

Abans hi ha el Betis, sí. Sí, que ara està bastant bé a la Lliga i serà complicat.

Són tres partits complicats, que s'ha de mostrar i veurem una mica el nostre nivell. Betis-Barça, dissabte dos quarts de set. PSG-Barça, dimarts 20 d'octubre. I el Barça-Madrid, diumenge 25 d'octubre. A les 9 de la nit, sí, sí. Doncs aquest és el calendari. Vinga, Carles Blanchard, Laia Tudel, Carme Barcelona, Carme Lloberes. Gràcies. Gràcies.