El Nàstic va descartar Luis Enrique i Guardiola com a entrenadors

Hola Josep, bona tarda. Què tal? Bona tarda. Com estàs? Bé, bé. Ara tranquil. Què vol dir, ara tranquil? Que t'han perseguit molt avui o què?

No, en el sentit que ara no estic a cap lloc.

Aquella no era una època còmoda pel nàstic, perquè l'escenari era que havíeu destituït l'entrenador i que buscava un recanvi per mantenir l'equip a primera. Això que explica avui l'equip és així? Tu vas posar al damunt de la taula el nom de Luis Enrique abans que el de Paco Flores, que va acabar sent el tècnic escollit?

Bueno, jo no vaig posar el de Paco Flores. No, no, dic. Jo vaig posar el de Luis Enrique. Sí, jo parlaré enmig de Toni Nieto, el vostre company, que llavors estava a la ràdio amb l'Olmo, Luis del Olmo, i tenia relació amb Luis Enrique, perquè ell també viu a Vilanova. Llavors jo tenia amistat amb ell, em va proposar, em va parlar, que ja estaria interessat en començar la seva carrera d'entrenador. I jo li vaig dir que era un perfil que era el que jo creia que el club en aquells moments necessitava per fer un gir, per créixer i perquè. Necesitàvem una persona que, només entrant al vestidor, tingués ascendències sobre tots els jugadors. Evidentment, Luis Enrique, per la seva personalitat, pel seu caràcter i per la seva trajectòria com a jugador, ho complia.

I explica la informació que fins i tot Luis Enrique estava disposat a entrar a treballar al Nàstic en aquesta primera experiència de franc.

Sí, nosaltres ens vam reunir allà al restaurant Zeferino de Vilanova. Jo vaig anar amb un directiu, amb l'Alberto Vives, i ell va venir amb el Toni Nieto. Vam estar parlant una mica de la situació de l'equip, del que hi havia. Llavors ell estava interessat en començar la seva carrera com a entrenador, en experimentar com a entrenador. I ell el que em va dir és que el que li interessava és poder desenvolupar la feina i el seu projecte, la seva idea, i que per tant l'únic que em demanava era poder acabar la temporada. Que ell no era un tema econòmic, sinó simplement esportiu i personal. Ell em va proposar, perquè evidentment ell no li va dir que econòmicament nosaltres no podrem, a lo mejor, pagar-te el que tu caché demanaria. Llavors ell em va dir això, que no era un problema d'altura, que ell el que volia d'acabar, que em proposava venir gratis, però que si en algun moment el destituíem abans d'acabar la temporada, llavors sí, li hauríem de pagar una indemnització forta. Aquesta era la seva proposta

a nivell econòmic. Que tu et convenç, però pel que deies abans sembla que a la directiva o a algú altre del nàstic del moment no ho compren.

Bueno, jo l'última reunió amb ell va ser el dia que després feia la Junta es reunia per decidir l'entrador. Jo em vaig reunir dos dies abans amb el president, junta amb el president, amb el despatx de Ramon Arasa, amb Paco Flores. I, bueno, el projecte del Lucien Reguil, no se ho sabeu, venia de segona amb Guardiola, i si Guardiola no podia. Malament.

Era el Dream Team de les banquetes, era això.

I si Guardiola no podia, perquè en aquell moment recordo que estava fent. Sí, estava en actiu encara, jo crec. No, no, no, estava fent un serial que estava fent amb Jaume Roures, juntament amb Zapatero, que al final mai va sortir a la llum. Sí, sí, sí. I estava fent això, llavors no sabia. Exacta, i no sabia si ho podria deslligar i tal, i si no podia, vindria en pellegrino. Això és el que em va proposar Luis Enrique. Molt bé. I llavors, a l'acabar la reunió, l'última amb ella i el Zeferino, jo em vaig reunir amb la Junta, I la Junta, salvo el directiu que va venir amb mi a reunir-se amb Luis Enrique, els altres van optar per el típic que passa en aquestes situacions, però no tenia experiència com a entrenador.

Teniu grup de WhatsApp d'aquella Junta? T'imagino cada vegada que Guardiola i Luis Enrique guanyen una Champions enviant una foto.

No, no, bé, jo entenc en aquell moment el president, que és el Matisara, Josep Maria Andreu, entenc en aquell moment la situació, no era fàcil apostar amb una persona, però bueno, jo crec que ens donava, a més de l'esportiu, socialment i de cara al club, una repercussió que hagués fet créixer molt el club. Però bueno, tinc relació amb ell, parlo amb ell sovint, i quan baixo a Tarragona el veig i tal.

Doncs així hauria pogut començar la carrera de les banquetes de Luis Enrique i de Guardiola, però no, al final van començar més tard, i tots dos al Barça al Detic i no pas al Nàstic. Josep Sicar, gràcies per explicar-nos aquesta història tan curiosa. Una abraçada.

A vosaltres, adeu, adeu.