El nostre cos és capaç d'adaptar-se a la calor? O té un límit?

Una pregunta que ens sent. Clar, no, ens acabarem adaptant. Si res no canvia, ens haurem d'adaptar a l'escalfament del planeta i al final el cos veureu que. Però, ens acabarem acostumant a la calor? És físicament possible o el cos té un límit? Doncs mireu, aquesta resposta, aquesta solució, la té en Jordi Mestres, metge de família i vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Jordi, bon dia. Bon dia. Veritat o mentida, ens podem arribar a adaptar a una calor de 40 graus permanent?

Ens podem adaptar la resposta senzilla és sí, el que passa que té molts peros, vull dir que hi ha molts condicionants. Depèn de la situació de partida de la persona, si té més patologies o menys cròniques, depèn del nivell socioeconòmic, perquè això és veritat que no en parlem massa, si tens possibilitats de tenir elements externs que t'ajudin, per exemple, a fer vacances a llocs més frescos, doncs ho suportaràs millor. I depèn molt, per exemple, d'on visquis, no? És a dir, ja hi ha franges per temes d'humiditat i sabem que no és el mateix 40 graus a la costa que 40 graus a l'interior, no? Per tant, hi ha molts condicionants, no?, que estan sobre la taula.

Així d'entrada, el nostre cos se situa, la temperatura del cos, entre 36 i 37. Tot el que superi aquests valors activa un mecanisme intern,

Jordi? Sí. Això comença, inclús abans, eh? És a dir, sí que sabem que el nostre cos intern són aquests 36, 36 i mig, fins i tot algunes persones a 37. Tot el que a l'exterior superi aquesta temperatura activa mecanismes d'estrès tèrmic, no? Perquè el que interessa és que el cos, evidentment, estigui a la temperatura que toca per funcionar. Per això és molt important, i hem insistit molt aquest estiu, en el tema de la temperatura a la nit. És a dir, hem dit sempre, tot allò que superi els 26 a la nit, que és el moment en què la nostra cosa recupera, també genera mecanismes de compensació i que, per tant, ja farà que tots aquells mecanismes fisiològics de recuperació hormonal, de recuperació neuronal, etc., vagin més lents i, per tant, ens aixequem amb dèficit ja. Per tant, sí que és veritat que no hi ha una franja de temperatura que diguem, a partir d'aquí passa això, però sí que hi ha algunes que ens poden ajudar una miqueta a veure què

pot estar passant. Doncs, escolta'm, la resposta és sí, però amb molts condicionants i uns condicionants que, bàsicament, el resum és que no ens podem adaptar d'un dia per l'altre a nivell antropològic. Allò de dir, no, l'evolució farà que en dos anys aguantem les altres temperatures. Això no passarà, Jordi.

Això no passarà, segurament no ho veurem nosaltres, perquè evolutivament necessitem molt de temps, però aquí la pregunta, i és molt interessant, és que és pitjor tenir temperatures puntuals, que hi ha llocs que ja tenen, que ens va cap a 20-40-42, que siguin puntuals, o temperatures més baixes, per exemple 37-38-36, però més mantingudes durant el temps i a més a més amb temperatures a la nit que no baixin dels 27, 28, 30. Aquest és el tema.

Aquí volies anar, oi? Exacte, sí, sí, sí, és això. Ara tenim unes condicions de clima noves i el que no podem pretendre és tenir un territori, en aquest cas Catalunya, però que un territori geogràficament. Tingui aquesta introducció de condicions noves i la societat que hi viu pretengui viure igual que 150 anys abans. No, no hem de canviar. Aquest model territorial que ara tenim, si les condicions properes al mar d'humitat i de temperatura generen disconfort i afecten la salut, anem replantejant que les persones més vulnerables o determinades activitats professionals, ja sigui de forma temporal o de forma definitiva, reorganitzin el territori.

Doncs mira, ara que parles d'activitats professionals que s'han de reorganitzar, ara anem a una molt interessant. Però abans, Jordi Mestres, metge de família i vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, moltes gràcies. Una abraçada. Adéu. Adéu, adéu. Mireu, ara us ho deia, eh? Quim, bon dia.

Hola, bon dia. Com estàs, Quim? Molt bé, aquí. Un dia calorós, avui, eh?

Gràcies per escoltar la solució. Sé que ets oient habitual. Tu què et dediques, Quim?

Jo soc viticultor, pagès, estic aquí a Gelida, al Penedès, i quan us trucava per explicar-vos la nostra experiència d'aquest any, que és el primer any que hem hagut d'acollir la barema manual, perquè amb màquines normalment ja es feia, a la nit. Hem canviat. I estem collint a la nit, més que res per això

de les temperatures. Per adaptar-te a la calor, perquè és impossible a ple agost, en el vostre cas, o a principis de setembre, collir. I això tu creus que ha vingut per quedar-se, Quim?

Jo a mi em sembla que sí, perquè la veritat que jo porto 9 anys treballant aquí on estic i elevarem a quan vaig començar, començava el 15 d'agost, més o menys, no sabíem si ens agafava la festa major o no del poble per començar. I aquest any ja estem que hem començat el dia 28 de juliol, 29 de juliol. Això amb nou anys. Vull dir que estem ja. Nosaltres parlem sempre del setembre, com quan parlem de la varema, no? Un sinònim és el setembre. Al setembre ja estem de la cansa, vull dir, al setembre ja no collim. Ara collim a l'agost. I això vol dir que, clar, la calor és aquesta calor infernal que està fent aquests anys.

Per tant, l'única manera de sobreviure, en aquest cas literalment, també serà fer-ho abans i fer-ho de nit. Jo diria que sí.

Va bé per dues coses. Una, per nosaltres mateixos, els treballadors, que la veritat que hem agraït no passar aquestes calors és que pensa que l'any passat, per exemple, que encara collíem de dia, des de les 12 fins a les 5 de la tarda era una cosa infernal. I a part, ja et dic, va bé per nosaltres i també va bé pel raïm mateix, perquè ja els agafem més frescs, I bé, doncs pel tema de la qualitat del raïm i de poder fer uns vins amb més qualitat també va molt millor, perquè així tampoc hem de gastar molta energia en els cellers per refredar aquest raïm que ens venia,

jo què sé, a 35 graus. Mariano, volies afegir? Sí, només per acabar de dimensionar aquesta anomalia, jo tinc documentades varemes durant el segle XIX, a finals del segle XVIII, durant la primera quinzena d'octubre. A Rivera de Duero.

Per tant, imagineu-vos, eh? Mare meva! Quim, t'agraeixo moltíssim. Un, que escoltis cada dia La Solució, i dos, que hagis volgut participar avui trucant al 932017474. Una abraçada, bonic! Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Adéu, adéu.