El "porc de l'infern", una bèstia de fa 30 milions d'anys a Catalunya

I ara us parlem d'un mamífer emparentat amb hipopòtams i balenes que habitava Catalunya fa 30 milions d'anys. Un estudi de l'Institut Català de Paleontologia, Miquel Cruzafont, confirma la presència del conegut com a porc de l'infern a la conca de l'Ebre durant l'Uli Gosset, i ara se n'ha fet una reconstrucció inèdita que, per cert, podeu trobar al portal 3catinfo per veure com era aquest animal, aquest mamífer. Coneguem més detalls d'aquest animal.

Nom científic. Entelodon. Nom popular. Port de l'Infern o Port Gegant. Parentiu llunyà. Tot i el nom i semblances amb un senglar, són més propers als hipopòtams i als cetacis, que són mamífers. Època en què va habitar Catalunya. Entre l'Eocè i l'Oligocè, fa 30 milions d'anys. Tipus d'alimentació. Tot i ser omnívors, eren uns grans depredadors i carronyers. Característiques físiques. Podia arribar a fer uns dos metres d'alçada, pesar entre 300 i 500 quilos i comptava amb una dentadura formada per 44 dents. Des de Lleida, Sergi Guiu, bon dia. Bon dia.

Tot i que fa ben poc que s'ha sabut que el port de l'Infern va habitar a Catalunya fa 30 milions d'anys, les restes fòssils que s'han analitzat ara es van trobar fa més de 50 anys, oi?

Doncs sí, va ser el 1970, en una capa de roca, les obres de remodelació que s'estaven duent a terme a l'església de Rocallaura, a prop de Vallbona de les Monges, a l'Urgell. Concretament, es van trobar un fragment de mandíbula i dues peces d'endals. L'investigador. De l'Institut Català de Paleontologia Albert Vidal Martí explicava què feia dels entelodòntids uns mamífers perillosos.

L'animal aquest té unes característiques tremendes. Té una quantitat de dents tremendes, amb unes canines que fan por. Pensa que la boca s'obria com la d'un cocodril. Havia de ser espantós trobar-te un animal d'aquests i sort que ja estan extingits, perquè trobes això per la muntanya i tens un problema.

Ara els investigadors analitzen restes de fòssils en jaciments propers, com el que hi ha al talladell a l'Urgell, per descriure millor els entelodòntids que vagaven per la conca de l'Ebre. L'estudi inclou una reconstrucció científica inèdita d'un entelodòntid en el paisatge que envoltava roca lloura realitzada per Jesús Gamarra, investigador també de l'Institut Català de Paleontologia.