El Priorat busca idees de negoci per combatre el despoblament

A Falset, al Priorat, aquesta setmana s'han buscat idees i propostes de negoci per combatre el despoblament rural. La Diputació de Tarragona ha coordinat el primer ideador rural que ha posat a treballar gent de diferents generacions i territoris a la recerca de propostes imaginatives per fer front als reptes de petits pobles per atreure gent o, com a mínim, per no perdre més població. Anem a Tarragona. Manel Sastre, bon dia. Hola, bon dia, Esteve. Tu has pogut assistir a aquesta pluja d'idees, a aquesta jornada que s'ha fet a Falset. D'entrada, això que ni diuen ideator rural, què és exactament? Sí,

perquè la paraulota és força lletja, però. Sí, complicada, més aviat, no? En el fons és una jornada que serveix per reflexionar sobre els reptes immediats que té el món rural i on sorgeixen idees per combatre el despoblament. Però si et sembla millor que ens ho expliqui el seu coordinador, el coordinador d'aquest ideator,

que és Àlex Grau. El món rural es visualitzi com un àmbit d'oportunitat. I aquest àmbit d'oportunitat per poder frenar aquest despoblament, fins i tot invertir la corba, el que bàsicament busquem és que hi hagi activitat econòmica. I aquesta activitat econòmica es pot orientar a serveis necessaris que hi ha amb les persones d'aquests territoris.

I això és el que s'ha fet al Castell de Falset, on s'han reunit aquestes persones. Però, si et sembla, mirem quins són primer aquests reptes.

De l'accés als serveis, estem parlant bàsicament d'habitatge, de mobilitat, i estem parlant també de les infraestructures que possibilitin projectes econòmics o projectes també vinculats al relleu generacional del sector primari i agroalimentari.

Clar, és que s'està recollint, Manel, al final, tot el que tractàvem en aquell especial sobre pobles abandonats, que és els serveis, la connectivitat, és a dir, generacions que hi vagin allà i s'hi vulguin establir, que no sigui una flor d'un sol dia. Com es fa aquesta pluja d'idees per combatre aquest fenomen?

Doncs mira, en aquest cas han estat una desena de taules les que s'han preparat, s'han repartit els més de 80 participants que han vingut a aquesta jornada a diferents punts amb uns autocars que s'han posat expressament i que al principi s'han fet les preguntes bàsiques per centrar una mica els reptes per després començar a llançar idees per superar-los.

Com a reptes al món rural, què us sembla que s'hauria d'afrontar actualment? Quins reptes penseu a veure? Primer que res, poder consolidar la gent que està,

que continua poguent-hi ser-hi. I tindre les portes obertes perquè pugui vindre nova gent. Que també és important perquè la gent pugui quedar-s'hi al tema de l'habitatge.

Aquí van apuntant diferents factors, no? Un cop fet aquest primer diagnòstic, quin és el següent pas?

El següent pas ho han visualitzat com la ideació. De fet, és el llançament de propostes, d'accions, d'eines o de projectes que s'han presentat al llarg de la jornada, en el que s'ha anomenat un mercat de projectes, donant sortit als guanyadors. I quines són les més votades? Doncs, finalment. Han estat un banc d'oportunitats amb formació, mentoria i suport a l'emprenedoria i facilitar la creació de negocis i també el relleu generacional, una plataforma digital que facilitarà la generació de noves oportunitats econòmiques amb una mena de prova pilot que es vol fer en cinc municipis i un banc del temps per reforçar la participació comunitària i enfortir les relacions entre els veïns.

Era un altre dels aspectes que destacaven, tenir un nucli on poder socialitzar, on hi hagués aquest intercanvi, com ahir ho parlàvem, per exemple, en la necessitat que hi hagi centres cívics, en bars, en restaurants, que facin aquesta funció. Quin era el perfil dels que han participat en aquesta jornada?

Era molt divers. Mira, hi havia des de joves, com la Maria Pinyol, que venia de Capsanes, al Priorat.

Per poder portar aquestes idees i també el coneixement que tenim com a persones que habitem el món rural. Jo soc dissenyadora gràfica autònoma i des d'allà fa vuit anys que em dedico a millorar la imatge de negocis i entitats ubicades al món rural o que lluiten pel seu desenvolupament i precisament és la mateixa motivació que em fa venir aquí. Les accions que es duin a terme surtin de necessitats reals i no des d'una oficina amb gent de ciutat que pensa les coses que poden servir en un entorn rural.

Però també hi havia molta gent jubilada, com la Misericòrdia Cabús de la Fatarella, a la Terra Alta, que venia amb la intenció de trobar idees per continuar tenint també la qualitat de vida que vol el seu poble.

Als 25 anys vaig decidir que de la Fatarella jo no marxava i que si algú volia alguna cosa que vingués, però clar, han perdut molts habitants i jo estic molt interessada en saber com s'ho fan als altres llocs per poder emprendre els projectes que ells fan, per poder seguir vivint als pobles en qualitat de vida, serveis i feina.

El principal és que hi hagi feina. Doncs són algunes de les aportacions que s'han fet en aquesta idea Tor Rural. I a partir d'ara, què, Manel?

La idea ara és traslladar totes aquestes propostes guanyadores en una nova jornada que el projecte multinacional Rural Silver Hubs farà el mes que ve aquí a Tarragona i que connectarà institucions, emprenedors i empreses de serveis per intentar materialitzar-los. Una iniciativa que, recordem, vol respondre aquests desafiaments que comporta l'envelliment de la població, la despoblació i també la falta d'accés a serveis essencials.

Molt bé, doncs anirem seguint a veure quins d'aquests projectes s'acaba fent realitat. Moltes gràcies, Manel Sastre.

Bon dia. Adeu, bon dia.