El professor del David d'Estopa a la UB: "Va als aniversaris i fa birres amb els companys"

Feia dies que corria, hi havia un xup-xup, i avui s'ha fet públic. Estop ha anunciat disc i gira reivindicant la maqueta que els ha donat a conèixer.

Que yo sé que la sonrisa que se dibuja en mi cara tiene que ver con la brisa que abanica tu mirada.

Una maqueta amb gravacions casolanes de cançons que han passat a la història, como Camarón o El

del medio de los chichos. El del medio de los chichos. Se me apareció en sueño. Però també amb altres

cançons menys conegudes que encara no han vist la llum i que els fans feia molt temps que demanaven que es publiquessin oficialment.

No me obligues a pintar cielos azules en día de invierno.

Cançons com aquesta, que avui han interpretat en directe, atenció, des de la Facultat de Geografia i Història de l'UB, Judit.

Sí, que l'escenari que han triat ja és curiós, eh? Ara veurem per què han triat aquest escenari. Ah, però pels que sigueu fans d'Estopap, diverses dates clau a tenir en compte. Aquest disc sortirà el 20 de novembre, també faran una gira per presentar-lo, aprofitant que es commemoraran 30 anys que van començar a gravar cançons a casa seva. Seran quatre estadis, entre els quals l'Estadi Olímpic de Montjuïc, El dia 18 de juny, les entrades que es posen a la venda el 17 de novembre, hi haurà una pre-venda exclusiva, atenció a la fórmula, per als que comprin el disc anticipadament. Si compres el disc, tens accés a la pre-venda. Em sembla un bon regal.

O sigui, tu compres el disc i llavors tindràs un codi o el que sigui i podràs comprar entrada abans que. Tens aquesta opció, no? Està molt bé.

És diferent que la fórmula que ella ha de ser d'aquest banc. Home, bastant més sa, això. Una miqueta menys capitalista. És una fórmula que premia

la fidelitat. Exacte. Tu, Eloi, ets molt fan de. M'ha agradat molt, sí. Des de sempre? Des de sempre. M'ha agradat molt, m'agrada molt Como Camarón, em va encantar el disc d'Estrangis, amb Vino Tinto, per exemple, i aleshores em va agradar molt aquell disc que van fer en directe del desè aniversari, que em sembla un discot acollonant. I vaig tenir la sort de poder-los conèixer, he fet un parell d'entrevistes al cotxe, però quan treballava el convidat amb l'Albert Tom, vam fer un convidat amb els Estopa, i ens en vam anar de gira. Els vau seguir, és veritat. Hi ha un convidat per tot, eh? Gairement, sí. Vam anar de gira a Màlaga i Granada, i vam compartir amb ells quatre dies, dos concerts, no? I vaig veure també la passió que hi ha per estopa a altres llocs de l'estat. A vegades he pensat, m'agraden molt o em cauen molt bé? Ah! És que hi ha la línia amb ells dos. He arribat a la conclusió que hi ha les dues coses, però sobretot em cauen superbé, perquè són molt normals, són molt macos, són molt com són, és molt real el que mostren. Són autèntics.

De la primera època, dels inicis d'Estopa, hi ha un periodista, també de Cornellà, que els va entrevistar als 40 principales.

Y recibimos la visita de mis paisanos Estopa, que están aquí con nosotros. Bienvenidos. ¿Qué pasó?

Welcome, welcome. Bueno, welcome. ¿Qué tal? Welcome to the 14. ¿Qué tal? ¿Cómo estáis? Contentos, supongo, ¿no? Estamos contentos. Estamos más que contentos.

Aquest és el Toni Aguilar, que els saludava, els presentava l'any 99. Han passat 27 anys. Toni Aguilar, bona tarda.

Francesc, hola a tots, hola família. Doncs sí, ha estat una mica de temps. I aquí continuen, eh? Emplenant estadis directament. Increïble, no?

Com recordes aquella trobada amb aquells paisans teus de Cornellà que encara no coneixia gairebé ningú?

Mira, és molt curiós perquè jo amb ells els coneixia des d'abans de ser estopa. O sigui, jo els coneixia com els fills del Pablo i la Paula, del bar La Espanyola, de Cornellà, perquè els seus pares tenien un bar molt popular de tapes i on normalment anàvem els nostres pares, no? I ells corrien per allà enmig de les cadires i enmig de les taules del bar La Espanyola i eren el David i el José, els fills dels amos del bar. Però bé, amb el temps van acabar el Jose jugant amb el meu germà Hilari al futbol i sobretot el David era el seu company d'escola. O sigui, companys de l'institut van estar s'asseien junts directament. O sigui que jo coneixia que feien música, que havien fet una maqueta, que a la gent li agradava molt parlar-se en el ras jobregat i que feien ja concertets i tal a bars petitons, no? I a mi em va arribar, jo ja estava a Madrid treballant, em va arribar un CD d'aquells gravables que posava fora, es Topa, Suma i Sigue. Jo el vaig començar a sentir, no tenia portada, no tenia res, i em va fer molta gràcia la cançó, que deia, un vino de Rioja, nunca l'havia provado, no es tan diferente de las del Capravo. Em va fer una gràcia, que em vaig morir de riure, i directament la vaig posar. I al cap de pocs dies, al cap de un parell de setmanes, em va trucar el meu germà, que el David i el Jose han fitxado por BMG, no em diguis. Sí, sí, se llamen Estopa. ¿Cómo? Els estic posant a la ràdio. No sabien que eren els teus amics. I clar, aquell dia vaig començar a posar-los tres vegades.

I fins avui, que ara ja no cal que se'ls presenti gairebé. Quin paper creus que han jugat a la música de Catalunya, Estopa? Naturalment,

són els que acaben bé a tothom. Ho heu dit abans. O sigui, jo és que penso que Estopa poden sonar a qualsevol festa de qualsevol target i a qualsevol barri de tot el país, però també a les festes. Més de gent, no sé, més pijàs, també els agrada la música d'estopa. Vull dir que sonen a tota mena de festes, a tothom li agrada l'estopa, no?

Jo, Toni, no sé si estàs d'acord que són també d'alguna manera l'expressió de la normalitat, en tots els àmbits, eh? No només en el comportament, en aquest retrat d'allò tan quotidià, del dia a dia, fer-ne cançons, sinó també l'hora d'expressar opinions. Jo. Me'n recordo abans d'ahir que vam fer un convidat amb ells i entren a tots els temes sense cap problema, i a més era una època allà de bullici polític, decidien de fer un referèndum o no, i ells es van expressar molt tranquil·lament, de dir, hòstia, nosaltres si mai arriba segurament votaríem que no, però estem molt d'acord que la gent es pugui expressar, i això no és tan normal, eh?

No, sí, sí, com ho has dit, és la normalitat. Feta no només la música, sinó la forma d'expressar-se i de comportar-se, estiguin amb qui estiguin. Ells han patit perquè han hagut de venir a recollir un ondes i s'havien de posar una americana. No, hòstia, una americana no. Sí, sí, una americana sí, nen. Que vas al liceo, nen. O sigui, que imaginen, no? I una altra de molt bona, una de molt bona, una vegada em van dir, ¿Pero qué es eso del fuamíquid? ¿Cómo que fuamíquid? Un bocata de foie gras de los que me hace mi madre.

Bé, aquesta naturalitat. Mira, el David Muñoz explicava l'altre dia com van trobar la cinta original de la primera maqueta.

Cuando estaba limpiando la casa, que mi madre lo tira todo, nos ha tirado. Dice, voy a hacer zafarrancho. Dice, voy a hacer zafarrancho. Todos los cómics de mortadelo los super lópez los vengadores spiderman me he quedado sin cómics y no sé por qué estaba tirando y tuvo un momento de lucidez que una cinta pone david y jose 1997 encontró la maqueta madre o sea la madre encontró la maqueta madre.

Doncs per sort la mare va frenar, sí, va frenar aquesta ràzia de llançar. Bé, doncs, Toni Aguilar, ens ha fet gràcia recordar-los avui que presenten aquest nou disc, anar una mica als orígens amb aquella entrevista teva l'any 99, difícil llavors imaginar que arribarien on han arribat, no?

No, no, no, mai, mai, mai, mai ens ho pensaríem. Sí, estàvem molt contents de veure-ho amb la raja de tu falda i amb la naturalitat que pujava en l'escenari, però jo no m'ho esperava, veure com fa poc l'estadi Lluís Companys ple de gom a gom, més del que es cabien, perquè diuen que es van. Es que no hemos liado a repetir demasiadas entradas. Dicen, creo que he enviado cinco códigos, cinco códigos iguales a. Aquest se les estopa, no? I continuen sent els mateixos.

Els tindrem a l'estadi olímpic d'aquí uns mesos. Toni Aguilar, moltes gràcies. A vosaltres, bonic. Una abraçada. Bona tarda. Us dèiem que això s'ha fet a la UB. No és casualitat que s'hagi fet a la Universitat de Barcelona, a la Facultat de Geografia i Història. Així ho explicava el David, que és alumne d'aquella facultat.

Creo que la Universidad Pública. Hace que la gente que no tenga recursos pueda estudiar. La universidad privada hace que estudie la gente, que pague, pero la gente que no tiene para pagar, pues viene aquí y tiene las mismas oportunidades. Digamos que es lo que iguala el auténtico ascensor social.

I encara ha anat una mica més enllà i ha parlat així d'un dels seus professors present a l'acte.

He de decir que este señor, Manel, anima a todo el mundo a que se matricule a la Universidad de Historia para recibir, aunque sea una clase, de este señor, porque es un show ver su clase.

Manel García, professor asociat de la UB, bona tarda. Hola, bona tarda. Però què fas a les classes, que són tan espectaculars?

Bueno, el que faig és que construeixo coneixement amb els alumnes, vull dir, compartint el que ells saben i compartint el que jo sé. Intento acostar-me amb ells. Com és el David Muñoz? El David Muñoz és un alumne més, vull dir, amb cap afany de protagonisme. El que sí és que participa moltíssim a classe i moltes vegades li has de dir no preguntes màgia. Està contínuament aixecant la mà, perquè sempre té inquietuds i qüestions que et planteja, però la veritat és que ens ho hem passat molt bé en aquestes assignatures, en tot el curs. Quines assignatures fas? L'assignatura que ha fet ella amb mi és pensar la història. És la primera assignatura que es troba quan entra en el grau d'història i és sobre els mètodes per fer un historiador, la filosofia de la història, els mètodes de recerca I la veritat és que el David Muñoz té una cultura brutal, brutal. Vull dir, ha llegit moltíssim, saps la bíblia de memòria, ha llegit una pila d'autors i evidentment això fa que participi tantíssim a classe però sobretot, potser l'experiència més bonica és que ha estat un mes amb els companys de l'aula que són amics i que han anat a prendre una cervesa cada dia al final de la classe amb els companys de l'aula de quin curs és l'assignatura? De primer, vull dir, és la primera assignatura que ja es va trobar a començar el grau d'Història l'any passat.

Aquí s'hi va trobar gent que acabava d'arribar a la facultat i de cop i volta giren i es troba. Coi, és el destopa. No sé si això, a l'inici, va costar una mica que la classe tingués certa normalitat o no. Que potser és la música

que escoltaven els pares, ja no ells, sinó la que havien sentit al cotxe.

Sí, sí, però és que el que és maco, diguem-ne, de l'experiència de la classe aquí a la Universitat de Barcelona, a la Facultat de Geografia i Història, És que a l'aula hi ha gent que ve de l'institut i per tant que han complert 18 anys amb el David i el David ha anat a les seves festes d'aniversari, que veieu el nivell de proximitat, però també hi ha moltes persones que s'han jubilat i que tenien altres estudis i altres professions i sempre havien volgut estudiar Història i també s'han matriculat a Història. Hi ha una franja d'edat entre 17 i 70 anys.

El David feia temps que ho tenia al cap, perquè jo me'n recordo en una entrevista ja fa temps, de dir-me que tenia moltes ganes d'un dia matricular-se a Història, i que llavors estava obsessionat en aquell moment, en la prehistòria, i estava llegint una pila de llibres, i deia, hòstia, tinc aquest caràcter. De voler conèixer, conèixer, conèixer, un punt obsessiu, i estava en aquest punt, i mira, finalment ho ha fet. El professor universitari

està molt acostumat a fer-hi les classes, però no tant a que parlin d'ell. Tu, Manel, quan has vist que avui es referia a tu d'aquesta manera, que feia aquesta lluança també de la universitat pública, com ho has viscut, tu, això?

Home, la veritat és que amb una gran satisfacció, però sobretot com una satisfacció per l'impacte que té per l'ensenyament públic i privat, i la Universitat de Barcelona en particular, perquè ella estudia, que una persona que no va estudiar en el moment de li tocaria per edat, ha tornat a la universitat. La universitat sempre està oberta per tothom de qualsevol edat. I el que està molt bé és que és una antiestrella. El David s'ha integrat. Com un alumne més a la facultat i amb els seus companys. Ajuda moltíssim, participa moltíssim, és molt agradable. Abans ho sentia que ho comentava, són molt propers i la veritat és que es fan estimar. Assistir al concert pot pujar nota? Bueno, a mi ja s'ha avaluat i la veritat és que no diré la nota, però va treure molt bona nota. És molt bon estudiant. I la veritat és que escriu molt bé. I abans hi ha una cosa que a mi m'agradaria també destacar-la, i és que els axemes els fan català i escriu un català correctíssim. I això també crec que és un valor a destacar. Vull dir, del que serien unes persones que senten Catalunya, diguem-ne, com la seva teatre. Vull dir, que han nascut aquí, però que són d'aquí, i fins i tot el català l'escriu perfectament.

Doncs és el Manel García, professor social de la UB, que avui ha estat un dels petits protagonistes en aquest anunci d'Estopa, que tindrem disc i concert a l'Estadi Olímpic l'any que ve. Manel García, una abraçada, moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Tornaríeu ara a estudiar?

Jo em matricularia a Història només per compartir classe amb el David.

Sí, jo tinc també una mania d'aquestes. Sempre he pensat, vull fer Història i fer Història.

Història de l'art. T'apuntes a Història i tens Eloi Vila al costat.

Seria brutal. Sempre he pensat que

em faria molta il·lusió. No tens temps, Eloi. Ja ho farem. Fes-ho, però fes-ho més. Sóc jove, collons, ja ho farem. Sí, ja ho faràs, però ara no pots, eh? Fins als 70, que diuen que hi ha un mes de 70.

Sí, home, sí, tens dos o tres anys encara.

Jo tenia companys de 70 anys a la universitat, eh? Els millors. Doncs mira, que bonic, això.