El psicòleg José Ramón Ubieto, sobre les xarxes socials: "Estem vivint una extinció de la infància"

7 minuts i arribarem a les 10. Una altra qüestió que volíem abordar avui a l'Agora del Matí de Catalunya Ràdio és aquest judici que ha començat als Estats Units a Meta, l'empresa propietària de Facebook i d'Instagram. Ja ho sabeu que és pràcticament una trentena d'estats, de fiscals generals, de fiscals dels estats, que acusen la companyia de tenir un disseny deliberadament addictiu molt especialment adreçat als menors d'edat. És un dels temes clau ara mateix, no només de l'àmbit tecnològic, sinó de l'àmbit social, en podríem dir, i ho volíem comentar amb el José Ramón Oviedo, que és psicòleg clínic i psicoanalista, que, entre d'altres coses, estudia justament l'impacte de les xarxes socials en els menors. Professor Oviedo, com estem? Molt bon dia. Què tal? Bon dia. Podríem dir que està meridianament demostrat que les xarxes socials tenen un impacte negatiu en les persones més joves?

Sí, el que sabem a hores d'ara, i la mateixa companyia ho sabia molt abans, és que hi ha un impacte que, com sempre passa a la vida, és sempre més gran i més important en les persones més vulnerables. És a dir, no afecta de la mateixa manera tots els infants i els adolescents. Les persones que ja tenen una vulnerabilitat, diferents assumptes, per la seva dependència emocional, per les qüestions a vegades de dificultats amb la seva pròpia imatge, per la solitud, en fi, totes aquestes persones, el que les xarxes socials els provoquen és un agreujament d'aquella situació que poden arribar a situacions fins i tot extremes, com hem vist, passatges a l'acte de suïcides, autolesions, conductes anorèxiques, etcètera.

Clar, jo demanava perquè justament el que està a judici és si això està fet expressament. És a dir, és deliberat una sèrie de mecanismes que se sap que generen, no sé si en podríem dir, addicció entre tots plegats, però entre els més vulnerables i els més joves encara més.

Jo crec que aquest judici és important perquè és també un símptoma de l'època. Una de les meves tesis, que és també compartida per altres estudiosos i professionals de l'àmbit, és que estem assistint a una mena de. Desaparició, extinció, o com li vulguem dir, jo li dic en castellà el borrado, de la infància. És a dir, la idea de que la infància és un obstacle, que contra més aviat passem de pantalla, per utilitzar aquest símil, millor. I per tant trobem nenes de vuit anys maquillades, nens de vuit anys que se deixen el porno, comunions on els regalen smartphones de darrera generació, graduacions al Parc Volari, és a dir, tots aquests fenòmens que assistim no són aliens al judici de meta, perquè el que ens estan dient és que estem vivint en una societat que pensa que la infància és una pèrdua de temps. Freud deia el contrari. La infància és per perdre el temps, per curiositzar. Per explorar, per equivocar-se, per plantejar dubtes, i ara sembla com que tot això fos poc eficient. Llavors, volíem passar ràpidament la infància. Fixi que tota aquesta indústria va néixer adreçada bàsicament als adults, però de cop es va adonar que la infància adolescencial era un mercat molt. Suggestiu. Llavors, van aplicar, sense canviar la lògica, és a dir, van aplicar una lògica adulta a la infància i a l'adolescència. Les mateixes xarxes socials, Facebook mateix, eren xarxes socials per adults, i de cop es va traduir que els infants la podien utilitzar amb les mateixes lògiques que els adults. Haurien de canviar, no haurien de pensar d'una altra manera, tenir una altra lògica. No, ràpidament les van generalitzar, les van universalitzar, perquè es van adonar que la capacitat adictiva, la capacitat de pendència era molt més gran. Totes les altres qüestions, la vulnerabilitat, no eren una prioritat, mai ho han estat. Hi ha molts empleats de Meta, no és que ho digui jo, Francis Hauen i molts altres empleats, el mateix Béjar, que ara està present en el judici, que han dit de manera repetida que tenien informes amb evidència científica que tot això estava provocant aquests fenòmens.

De fet, vostè és autor de diversos tractats i diversos estudis sobre això, diversos llibres. N'hi ha un que es diu adictos o amantes, claves per a la salut mental digital en infàncies i adolescències. Vostè parla de diverses estratègies i una d'elles és millorar l'alfabetització digital, és a dir, és el que es comenta moltes vegades, millorar la formació per dir-los als nanos més joves, alerta, alerta, que això si es fa servir bé, perfecte, però si no pot anar molt malament.

Clar, perquè el que estem jugant en aquest judici, diguem-ne, que és una mena, com deia, de símptoma de l'època, perquè la discussió que hem de tenir més enllà del judici és una mica què volem deixar com a herència i què volem transmetre a les generacions posteriors. És a dir, volem dir-los que la vida es viu millor quan està més monitoritzada, quan és més universalitzable, com passa ara amb la IA, que és una mica la continuació de les xarxes socials, Volem dir, és una vida en la qual tu no has de pensar gaire, has d'externalitzar moltes decisions i has d'admetre el segrest de l'atenció, que és el principal impacte de les xarxes socials. Això ho vivim cada dia. La nostra atenció està segrestada perquè passem la vida en les pantalles, deixem de banda. Encontres familiars, activitats artístiques, d'esport, etc. Aquest és el dilema de civilització que tenim ara. Volem una infància que visqui en un règim de segres de l'atenció amb totes les conseqüències que sabem que això té, incluïda la solitud i l'aïllament social. O volem una infància on les pauses, els intervals, la curiositat, els dubtes tinguin un valor fonamental en la construcció de la persona. Per això, quan diem alfabetització digital, no estem parlant només de qüestions tècniques. Les qüestions tècniques les aprenen molt més abans que nosaltres. No cal, a vegades, que els expliquem gaire. Però el que sí que els hem d'explicar són un seguit de principis i valors que estan afegits a la tecnologia, que són les que han de governar la tecnologia, la privacitat. Ningú penja fotos. Al balcó de casa seva perquè la vegi tothom que passi, però en canvi hi ha molts pares que pengen fotos dels seus nens i nenes sense adonar-se que després això és la font sobretot principal dels pederastes per accedir a fotografies de nens. I, a més a més, que donem el missatge que la privacitat no té cap valor, que tothom pot veure tot. Aquests valors, el respecte, la tolerància, la diversitat, la privacitat, això és el que diem alfabetització mediàtica.

José Ramón Oviedo es psicòleg clínic, és autor d'aquest llibre que dèiem i d'algun altre que es diu Soledades Digitales. No haurem de parlar un dia amb calma perquè això és tremendament interessant, però doctor Oviedo, moltíssimes gràcies avui per fer aquest testet de reflexió aquí al Matí de Catalunya Ràdio. Molt bé, bon dia a vosaltres. Una abraçada forta. Hem arribat a les 10, heu sentit els senyals horaris. Joan Bota, com estàs? Molt bon dia. Bon dia. Ens actualitzem.

I la notícia d'aquesta hora, en parlant fa uns minuts també al Matí de Catalunya Ràdio, és que el govern espanyol prepara el trasllat de 500 nenes migrants des de Ceuta a la península. És una de les mesures per donar assistència als perfils més vulnerables de l'arribada massiva d'immigrants de finals de juliol en aquesta ciutat autònoma. Es tracta que organitzacions de protecció a la infància es facin càrrec de l'acollida i la cura d'aquestes menors. En paral·lel, s'ha d'estudiar la situació dels menors identificats prop de 2.200 menors. I la ministra de Migracions i portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, ha assegurat que s'aplicarà la normativa per.