El secret amagat en l'últim gol narrat per Puyal

Mestre, persona que per coneixements, experiència o autoritat exerceix una influència decisiva en un àmbit determinat i esdevé referència pels altres, especialment persona que ha assolit un grau excepcional de domini i reconeixement.

Connectem amb l'estudi de Catalunya Ràdio per l'emissió en directe de la tarda. Endavant, Francesc Garriga.

Bona tarda, amics oients de Catalunya Ràdio. Els saludem des de la Diagonal de Barcelona per l'emissió de la cinquena edició del programa d'aquesta temporada 2026-2027. Avui no és un programa qualsevol. Avui estem de celebració i d'aniversari. Micròfon autònom de Catalunya Ràdio, Marta Carreras, bona tarda. Bona tarda. Bona

tarda.

Ràdio Barcelona, els oferim tot seguit la retransmissió del partit Barcelona-Unió Deportiva a les Palmes, corresponent a la primera jornada del campionat de Lliga. La locució en català a càrrec de Joaquim Maria Pujal, amb qui establim ja connexió.

Amics, bona tarda a tothom. Saludem els nostres ullells des de l'estadi del Barça quan va començar el partit Futbol Club Barcelona-Unión Deportiva Las Palmas, començant així el Campionat Nacional de Lliga corresponent a la temporada 76-77.

Mira que si l'Urruti el parés, mira que si l'atrepés l'Urruti. Minut 43 de la segona cap a la pilota. ¡Urruti atrapat! ¡Urruti atrapat! ¡Urruti, t'estimo! ¡Urruti, t'estimo!

Se'n va cap a la punta esquerra. Entra ella, se'n va cap endarrere. Carrasco intenta un segon dribbling, podrà centrar. Carrasco intenta un tercer dribbling. Li ha sortit, centra la girada, arriba Pizzi. Pizzi la mata amb el cap. ¡Gol! ¡Gol!

El Pizzi n'ha marcat tres.

Tocarà Soskos para el vaquero i picarà Koeman. Atenció. Koeman toca Soskos para el vaquero, pica, Koeman, gol!

Pinja Guardiola, de lluny, ensalta un munt de jugadors, toca Velardo, ha salvat el porter, ha matat el gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol,

gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, ¡Qué bueno que llegaste, Pizzi! ¡Pizzi! ¡Qué bueno que llegaste!

¡Pizzi! ¡Pizzi! ¡Sos macanudo! Ha marcat Rivaldo d'esquerra a la porteria contraria Rivaldo ha col·locat una pilota a l'esquerra de la porteria de Cañizares. Se han donat pilota a Deco. Deco canvia cap a l'esquerra pel Gaúcho, que intenta una trilogía individual. Intenta superar la velocitat de l'adversari, pot fer-ho.

Agafa el Gaúcho, fica amb el podret i gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol. Va Uxo, va Uxo, va Uxo, va Uxo, va Uxo, va Uxo, va Uxo! I el Bernabéu que aplaudeix! I el Bernabéu que es posa la veu i aplaudeix! És el que em faltava veure! Ara ja em puc morir!

Assistència de Xavi, més capraeta, para Messi, Messi, Messi, Messi, Messi, Messi, Messi. Immens Messi, encara Messi, encara Messi, encara Messi, encara Messi, encara Messi. ¡Encara Messi!

¡Gol! ¡Gol! ¡Gol!

Pirota centrada per Alves, no arriba a ninguna rematada, recupera l'interior de l'àrea, top, Pirota porta per Messi, dintre l'àrea Messi, toca cap al darrere, el juga per Don Andrés, pica Don Andrés i gol, ha marcat Don Andrés, Don Andrés, Don Andrés,

Don Andrés, Don Andrés, Don Andrés, Don Andrés, Don Andrés, Don Andrés,

Don Andrés, Don Andrés, Don Andrés. Neymar des de l'exterior, canvia de peu, intenta una penjada suau, era la rematada i gol, gol, gol.

Moltes gràcies als companys, als col·laboradors, a la ràdio i sobretot als oients que són l'inici i el final de tot. Moltes gràcies a tots i molt bon estiu.

Normalment, quan a l'estudi es tira un muntatge de 3-4 minuts, la gent xerra, es treu els cascos, estan per altres coses. Aquí ningú s'ha tret els cascos i ens hem anat fent mirades i assenyalant una mica els braços. Marta Montaner, què m'has assenyalat? Pell de gallina absoluta.

Judit. Això és ràdio amb majúscules. És fortíssim. Marta Carreras, com estàs?

Doncs molt emocionada, ara mateix. La veritat. És una jornada especial perquè demà farà 50 anys. 5 de setembre del 76 va néixer una nova manera d'explicar l'esport, d'explicar el futbol, d'explicar el Barça. Una efemèride que ha motivat, per exemple, un episodi del podcast Récords dirigit pel Bernat Soler que podeu trobar ja atrescat. S'ha publicat ja, Bernat Soler? Encara no. Estem a punt, eh?

Sí, sí. Jo crec que en menys d'una hora ja el tindrem penjat.

I també un llibre. El factor Puyol, la veu del Barça durant 50 anys. El seu autor és algú que també coneixereu si heu escoltat històricament Catalunya Ràdio. Aquesta és la seva veu.

Ha sortit la fletxa. Sánchez, Sánchez al palater. Que és bonic, que és emocionant. El foc Sánchez a la primera perfectament al palater. I aquest és d'aquest moment. Josep Maria, bàsquet de tres, eh? De tres i de cinc.

Josep Maria Déu, una veu històrica també de la ràdio a casa nostra, de Catalunya Ràdio, que va narrar, per exemple, com el paveter dels Jocs de Barcelona s'encenia. Josep Maria Déu, també bona tarda. Hola, Francesc. Estem fent un homenatge recordant aquesta efemèride dels 50 anys que demà es complirà a un llibre. El Quim l'ha llegit, el llibre, ho saps?

Doncs mira, fa un parell de dies li vaig donar un exemplar, una còpia, Ell marxava de viatge i suposo que quan torni ja l'haurà llegat. Tindràs feedback, no? Sí, suposo que quan torni.

Aquests dies estem parlant molt de la figura de Joaquim Maria Pujal, que va ser qui va narrar els partits del Barça durant tants i tants anys a Catalunya Ràdio, i no l'hem sentit amb ell? Per què no sentim el Puyal? Per què no apareix el Puyal?

Jo diria perquè ha estat durant 50 anys a l'antena de la ràdio a Catalunya. I el 2018, quan decideix plegar, ho fa de manera radical. És a dir, s'ha acabat. Ell l'última entrevista la fa aquí, en aquesta casa, al matí. I deixa discursos que fa quan li donen l'honoris causa a Tarragona o a la Universitat de Barcelona, deixa el discurs quan li donen la medalla de la ciutat al Parc de Barcelona, és a dir, coses que es poden trobar a internet, discursos per mi memorables, deixa a més a més un llibre que es diu Aignalumba, i deixa entrevistes i coses dites, i decideix que ja no dirà res més. Si no el sentirem més, el Puyol, creus?

Home, jo el futur no el sé preveure. No té pinta que. Perquè ho hem intentat tots, de trucar-lo i dir, Quim, vols fer alguna cosa?

Quan tu parles amb Puyall, et diu Puyall està jubilat i el Quim està molt bé. I això ja ho pots anar dient a tothom i que no m'empipin ni em busquin.

Perquè el Quim està bé, és a dir, que ell ara, dius, se'n va de viatge, va amunt i avall, menys escoltar-lo pels mitjans fa una vida completament de persona privada.

Li agrada molt viatjar, fa poc va estar un mes i mig a l'Àfrica, vull dir que fa coses extraordinàries.

I un dia, perdona, Francesc, vaig trobar-me, no sé, potser farà un parell d'anys a la carretera de les Aigües, i pujava d'un gimnàs on va habitualment, i pujava per un. No donis gaires detalls, que no voldrà que es diguin tants detalls concrets. I ens el vam trobar de cara. I aleshores, jo com que ja coneixia aquesta situació, li vaig preguntar, què? Com està el Puyal? I em va dir, el geriàtric. I el Quim, què? I tu, Quim, com estàs? Bé, bé, bé. Està tan bé que estava. Es va apuntar amb nosaltres a córrer una estoneta per la carretera de les Aigües. Creus que escoltarà això?

No m'estranyaria.

Jo m'estic fent molt aquesta pregunta aquests dies, de fins a quin punt ell estarà desconnectant o no d'això, perquè els que no el coneixeu, que sabíeu que és, jo sempre li deia això, mitja broma, però molt en sèrio, que és que és un hipster. És una persona que per haver ocupat els llocs de poder que ha ocupat i haver tingut a prop gent tan influent sempre ha volgut mantenir-se un punt allunyat de fet hi havia una frase que a mi em va dir dels primers dies que vaig començar a treballar que va ser estigues suficientment a prop de la font i aquí podríem dir barra del poder per poder tenir informació però suficientment lluny com per poder-la criticar i jo crec que això defineix molt bé també. Qui és Puyal?

El llibre parla una mica també d'això, d'una figura tan respectada, tan important, i que al final, pel que sigui, per qüestions polítiques, potser perquè no es va mullar prou, no va acabar de potser tenir el lloc que li hauria. Tocat ocupar i fins i tot dirigir i que no

es va mai a produir això. A vegades hi ha periodistes molt bons que fan un treball excel·lent i que de cop i volta li donen un càrrec. Perdem un gran periodista i tenim un mal gestor. Això ha passat moltes vegades. Algú que escriu molt bé en un diari, per exemple, li diuen, doncs ara el farem cap de la secció. Perdem un periodista que fa cròniques cada dia i tenim un mal gestor. O a la ràdio, el mateix, no? Pot passar. Jo crec que hem estat tots molt afortunats de tenir el puyal que hem tingut. Què hauria estat si hagués estat un gestor? Doncs no ho sé. El que sí que sé, i ho explica el llibre, és que diversos polítics de partits diferents. Li van oferir fins a tres vegades càrrecs de direcció molt importants de tres partits polítics.

Anem enrere. 5 de setembre del 76, el Bernat ha fet aquest podcast que explica una mica com sorgeix el futbol en català. És una mica un retorn a 50 anys enrere.

Aquella primera tarda vam sentir com una gran alegria, com un gran orgull.

Recordo que allò era una festa. I ell, d'en peus, més que transmetent, proclamant. Ja vaig veure que era davant d'un fenomen poc corrent.

Clar, tu has parlat amb molta gent al voltant d'aquell primer dia.

Fer un viatge en el temps perquè parlar del llagat de Puyall ho ha fet molta gent, recuperar els seus gols, ho estem fent constantment i donant-li un parell de voltes a aquest encàrrec que em va fer el Xavi Campos sobre el capítol de rècords dedicat als 50 anys de la primera transmissió del Puyall, primera transmissió d'un partit de futbol del Barça en català, vaig pensar. Però allò que va passar, com va ser possible? Aleshores he fet un viatge en el temps, metafòric evidentment, però gairebé real, perquè penseu que he parlat, per exemple, amb tres persones que tenen més de 90 anys. He parlat amb el director de Ràdio Barcelona de l'època, Manuel García Tirant, que hi havia gent que es pensava que no era viu. I veig poder-hi parlar. És un senyor molt gran, amb una veu que és un fil de veu, però que té molta memòria. He parlat, per exemple, amb el pare de Sandro Rossell, Jaume Rossell, que era gerent del Barça, que va ser una persona també molt important en la gènesi de tot això. I he parlat també amb el Jordi Mir, que és l'expert en llengua, que va assessorar Puyall durant l'inici, però després durant també moltes dècades en tots els seus projectes.

Aquest lingüista, Jordi Mir, va ajudar, va assessorar Joaquim Maria Puyall a inventar conceptes que existien en altres llengües, però no en el català.

El meu pare, als anys 20. Anava a futbol al Barça i si em parlava d'un flequic doncs em va fer entendre el que volia que em deien un flequic i un out, que jo no sabia què volia dir doncs era un out. Clar, en parles bastant de llibre, no?

De la influència i de la importància d'obrir aquest camí que avui, no? La Marta Montaner que no, com jo, eh? No vam veure-ho néixer, ara el català no, Marta, és obvi que hi ha paraules per tot. Completament. Però fa 50 anys no.

Jo recordo tant l'ursai que deia en Pujol, el recordo moltíssim. Clar, aquestes paraules van

haver-se d'anar generant. Sí, sí. Aquest llibre que jo he fet és el fruit de la tesi doctoral que vaig presentar a la universitat. Quan vaig fer la tesi vaig fer, com diu el Bernat, un viatge, en el meu cas molt llarg en el temps, durant quatre anys, per averiguar com comença tot i com es desenvolupa i com va avançant. I efectivament hi ha un moment clau al principi, com deia el Bernat, que és quan es planteja què fer amb la llengua. Jo crec que és bastant fàcil d'explicar. En aquell moment, anys 76, a Catalunya només s'escolten transmissions en castellà. Hi ha alguna cosa que arriba de fora, influència anglesa, una mica sud-americana, però sobretot en castellà. I en castellà fan servir un llenguatge. I, per exemple, diuen fora de joc. Què hem de dir aquí, es pregunta en Puyall? Fuera de juego? Com ho direm? Direm fora de joc? O direm com els anglesos outside? O farem com a la tribuna del camp que diuen outside, que és el que deies tu? Outside és una variant del outside, no? O com farem per dir entrenador? Li direm mister, com fan els anglesos? I córner? Direm sacada de cantonada? El saque d'esquina, clar. I com això. Amb en Mir es plantegen buscar solucions a un grapat d'expressions que ara formen part de la terminologia pròpia.

I tot això acaba convertint-se en un mètode. Podem dir mètode o podem dir model. Els que havíem anat a reunions amb ell, ell parlava sempre del model. I el model s'havia de seguir a no ser que passessin coses que et fessin provocar una rebel·lió responsable. Hi havia com molts conceptes al voltant d'aquest model, d'aquest mètode. Com explicaries allò fàcil, curt, aquest mètode, com es pot explicar?

Jo diria primer compromís amb l'audiència. Després diria rigor. I després diria innovació. Innovació vol dir no acceptar allò que és obvi. Un exemple molt ràpid. Si et donen un full amb les alineacions, per què dones per suposat que hi haurà 11 jugadors? Potser hi ha un error i n'hi ha 10 o n'hi ha 12. Revisa-ho. Ho revisaves,

Marta, tu, si n'hi havia 10 o 11?

Ho revisàvem tot. Ho revisàvem tot. Absolutament tot. Lletra per lletra, jugador per jugador. Que no en falti cap, eh? Que no en falti cap. Ho revisàvem tot. O les pronúncies dels jugadors. Sí, a mi em va dir el Quim que els jugadors del rival havíem de saber exactament i respectant, i això també en parla el Josep Maria Déu en el llibre, la pronúncia genuïna, i per tant em vaig fer un fart de trucar, tenia tots els cònsols de Barcelona i ja eren amics meus, perquè havia trucat el d'Ucraïna, el de tots els països que visitava el Barça, a dir, escolta'm, pronuncia'm nom per nom, i em deia, però per què vols això? És molt llarg d'explicar, tu fes-ho. És el mètode.

Jo crec que sobre el model és molt important destacar una cosa que també comentava el Josep Maria, que és que quan es planteja l'any 76, Puyal, fer les transmissions de la Barça, renuncia a fer el que segurament molts haurien fet, anem a traduir del castellà, i s'inventa una nova manera d'expressar-se, però no només pel que fa al vocabulari, En castellà, en aquella època, i encara a dia d'avui, era habitual que quan es connectava amb un camp, muy buenas tardes, señoras y señores, les saludamos desde el estadio. Ell comença la primera transmissió dient, amics, bona tarda, des de l'estadi. És a dir, aquesta mena de col·loquialitat, de ser més informal, de proximitat. Que és una altra manera de dirigir-se a l'audiència per ser l'any 76 molt moderna.

De fet, la transmissió el que va fer va ser anar introduint elements que avui dia també els donem per descomptats, com per exemple el micròfon autònom que va fer servir la Marta Carreras, però que abans també l'havia fet servir la Pilar Calvo.

La iugoslava Mónica Celes ha guanyat la final femenina del torneig de Roland Garrosa, ha derrotat a la final Arantxa Sánchez Vicario en 2-7, 6-3 i 6-4. De fet, Arantxa. Sí, digue'm. Sí, endavant.

La Pilar Calvo, una membre d'aquesta transmissió. El centre de dades, una altra invenció. Tots donem per fet que hi haurà uns senyors allà amb uns ordinadors buscant coses. Això s'inventa el Pujal. No sabia que el tall que havia tret el Blay Marcem m'incloi a mi.

Francesc Garriga, centre de dades, digues tu l'última paraula abans, després d'aquest partit. Remuntarem. Remuntarem. I demà a la una què farem? Un punt. Tenim un punt.

Remuntarem. Això és del 2011.

I això de la paraula. De la paraula del dia, tu.

I després la sala d'imatges, aquí amb un nom absolutament marcat a foc, que és el del Sergi Cotilles. Bueno.

A favor de l'Espanyol, des de la sala d'imatges, com es valora aquest penal?

Jo crec que s'ha equivocat l'àrbitre, estic veient la repetició. És Serrano qui simula un penal. No el toquen, pràcticament no el toquen. Després Pochetti, no és veritat, intervé a la jugada, però ja és posterior. Diria que l'àrbitre s'ha deixat enganyar.

El Sergi Cotillas.

Buscant sempre el contrapunt amb el Carles Domènech, que això el Quim també sempre ha buscat l'equilibri. Sempre parlava d'una orquestra o parlava fins i tot d'un concepte que no té tant glamur, però que a nosaltres a les reunions ens l'havia dit molt, que era l'amanida russa. La transmissió era com una mania de russa, o com una orquestra, si voleu. Érem diferents instruments i havíem de sonar diferent. I ell era el director, o una mania de russa, que cada un era un ingredient, i ell era la salsa que els. La maionesa. La maionesa. I buscava, també, tenia un sentit de l'estètica molt, molt, molt afinat. El Sergi Cotilla representava la rauxa, representava l'aficionat més proper, i el Carles Domena, que es dedicava a comptar cadascuna l'analista de les jugades, les passades, que encara ara ho fa. Vull dir que sempre ha tingut molt en compte això. I el que deies, inventant-se sempre noms. Sala d'imatges, després hi va haver el núvol.

El BNI, el box de narració per imatge. Fem uns iogurts allà gairebé que fèiem les

transmissions per donar un somni diferent. O sigui, és constantment innovant. No hi havia límits de res. La TDP.

Aquestes sigles que ara són tan comuns, recordo que la gent feia moltes conyes. Què vol dir la TDP? I després fins i tot als bancs es posen sigles. Hem escoltat molts gols del Puyol, però no hem escoltat el primer. El tens clar, el primer? El primer que va narrar? El primer gol que va narrar en català. Anys 76, Ràdio Barcelona. És

la

narració d'un dels gols del primer partit que narra en català. I tenim també l'últim gol que amaga un secret que jo desconeixia i que he descobert llegint el llibre del Josep Maria Déu i que m'he quedat paradíssim i que a dalt ho he comentat una mica i ningú ho tenia constància. Primer recordem el gol. Un gol que a priori sembla interessant. No dona una lliga, no dona un títol, el Barça ja era campió, Barça-Reial Societat, 20 de maig de 2018, marca Coutinho.

Som-hi al minut 11 de la segona part, cap a l'atac al Barça, juga Coutinho, cantó esquerra, juga d'interior, s'enva cap a la central, pica amb la peu dret, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol del Barça. Un gol de Coutinho que semblaria un gol

qualsevol i que amaga un homenatge que crec que ens l'has explicat tu, Josep Maria.

Ara estem fent un spoiler del llibre. Em sap greu.

El llibre és molt interessant, però això em semblava que s'havia d'explicar, perquè sonorament és molt agraït, perquè ara farem l'exercici i ho veurem molt clar. També vol dir que el Garrigar ha arribat fins a l'última pàgina. No, és que vaig començar pel final. No, no, no.

La veritat és que quan vaig tenir informació del que havia passat aquest dia vaig pensar, ostres, això és boníssim, ho explico ràpid. En Puyall era seguidor de Miguel Ángel Valdivieso, un locutor històric de Ràdio Nacional i després Ràdio Peninsular, estic parlant d'un locutor, què sé jo, dels anys 70, dels anys 80. En Miguel Ángel Valdivieso. Feia de locutor i feia de doblador d'actors. En castellà, si avui veus una pel·lícula de Jerry Lewis, és en Valdivieso. En Woody Allen, en castellà, és en Valdivieso. Un home que tenia una veu molt característica i transmetia als partits de futbol. I sempre, sempre, sempre, en tots els partits deia, més o menys, saludamos a nuestros queridos oyentes miembros de la Organización Nacional de Fiegos de España. Sempre tenia un record pels secs, per l'onze. Jo no vull dir textual, eh? Més o menys. I en Puyol, que això ho escoltava perquè admirava en Valdivieso, aquest dia, el 2018, quan va fer l'últim partit, va pensar, faré el mateix que feia en Valdivieso. I en Valdivieso sempre cantava els gols de la mateixa manera. Feia, gol, gol, gol, gol, gol del Barcelona. Això ho feia en Valdivieso. I en Puyol, l'últim dia, va fer el mateix. Gol, gol, gol. Igual.

Escoltem un fragment de Valdivieso perquè la gent es familiaritzi amb la seva veu.

Gol del Barcelona!

I gol, gol, gol! Gol del Barcelona! Gol, gol, gol, gol!

El gol del Barcelona!

Doncs l'últim gol va ser un homenatge a qui va ser potser una mica el seu inspirador o aquell a qui ell havia seguit. Clar, els gols del Puyol, els gols del futbol en general, donen molt de joc avui en dia a nivell de xarxes, es fan virals, van amunt i avall, i també musicalment, perquè tu, Bernat, cantes gols, però.

No entones una sintonia, no? No, no, no. Els interpreto des del punt de vista musical, perquè ens entenguem.

Però hi ha gols del Puyol que s'han fet molt virals i que han estat música amb això de l'Encara Messi, per exemple.

Andar. Andar.

Aquesta és una, però és que hi ha un altre remix d'aquest gol.

Judit, això t'ho posa en una matinada?

Escolta, tu saps que jo faig de DJ, no? De tant en tant. Demà tinc un bolo, em sembla que el pujaré.

Posa-ne encara més, sí.

Bé, això són gols del Puyall.

Aquest gol, Garriga, ha ajudat a trascendir Puyall més enllà de les nostres generacions. Els meus fills canten aquest gol. Però a nivell internacional, també. També, una barbaritat. Bé, doncs nosaltres tenim una versió nostrada. A veure. Navegant per internet,

vam descobrir algú que Mubué. Feia els gols del Puyol.

No exagero

si dic que això ho hem escoltat a la redacció 50 vegades els últims 4 dies. Guillem Vilar, bona tarda, com estàs? Bona tarda, molt content d'estar aquí. Pots músic de professió o d'afició només? No, no, de professió. Ah, perdó. Músic de professió, i tens un perfil a les xarxes on et dediques a jugar una mica amb la música.

Sí, bé, bueno, fa relativament poc que vaig començar a fer això. El primer el vaig penjar el 30 de juny d'aquest any. Ah, o sigui que molt poc. Està recent, sí, sí.

I com se't va acudir això? Vas veure algú que ho feia en un altre país i vas dir, això ho hem de fer amb el Puyal, també?

No, no ben bé. Tot bé perquè pel maig vaig tenir una producció amb una orquestra allà a Vilanova i la Geltrú, amb la camarada Eduard Toldrà, que vam tocar una peça de Josep Sarkoz, que és un compositor que té algunes peces així d'un estil molt atonals, així molt contemporànies, i tenia alguns passatges que eren així com molt complicats de tocar i molt poc intuitius. I clar, me'l vaig haver d'estudiar molt, molt, molt i era bastant incòmode de tocar i vaig penjar un tros assajant un fragment concret. I va semblar que feia gràcia i tal, i dic, ostres, això, m'agradaria fer això, però amb alguna cosa que faci gràcia de veritat, que pugui enganxar la gent, no? I per aquella època, més o menys, bueno, era el final de temporada, quan el Barça va guanyar la Lliga i tot això, i escoltant algunes narracions, allò que em vaig fixar, ostres, mira, canvia. Aquí hi ha música, no?, també. Sí, exacte, o sigui, no estan en la mateixa tessitura quan estan narrant la jugada, allò es va pujant progressivament quan s'acosta el gol. I quan arriba el moment del gol, doncs hi ha el clímax més agut, hi ha algun pinyol de veu que també li donen que parlar, segons quins narradors fan pinyols que de vegades he rebut comentaris de, ostres, aquest és un bon tenor, eh, allò, que arriben amunt. I bueno, vaig començar a fer probatures i de cop i volta dic, ostres, això funciona molt bé, per què no els tiro d'aquest fil?

Bé, doncs aquest fil l'hem volgut estirar i l'hem volgut fins i tot actualitzar. Bernat Soler, tu ens autoritzes a fer servir la teva veu per fer una prova? Home, i tant, sí, sí. Doncs mira, et marcarem un repte. Anem a escoltar el gol de Bernat Soler. No, va. Ja li agradaria. El gol que va narrar Bernat Soler de Lamín Yamal contra el Madrid l'octubre del 24.

Continua Rafinha, té a la dreta Lamín Yamal, Lamín a l'interior de l'àrea, xuta Lamín! Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!

Bé, això és el gol. Així ho vam sentir tots.

Jo era Wyoming. L'ho dic ara, l'ara mig. Escolta'm-vos. Ets capaç d'agafar aquesta narració de Bernat Soler i posar-li música en directe a la Ràdio Nacional i Més Esportiva de Catalunya?

A veure, no ho he fet mai en directe, es pot provar.

Una prova, és una prova, és un entrenament, això, és un entrenament. Sí, sí, però bueno, m'agraden els reptes. Doncs vinga, va, anem a fer aquest repte. El Guillem Vilà, amb el seu oboe, ens tocarà la partitura de Bernat Soler, primer gol de la MIN contra el Madrid al Santiago Bernabéu, octubre de 2024.

Continua Rafinha, té a la dreta Lamín y Amal. Lamín al interior del área, ajuda Lamín. Gol, gol, gol.

Un dia per la història, el nen se'ns fa gran!

Rigorós directe, eh? La gent a casa es pensarà que això està bemuntat, ho ha fet en directe, li hem tirat el gol amb el metrònom per agafar el ritme. S'ha de tenir una huida exquisita per fer això. Sensacional. Com poses les notes al que diu el Bernat? Perquè, clar, t'has fet una partitura aquí.

Sí, bueno, és un procés, o sigui, té diverses parts. La primera part, abans de treure qualsevol nota, dissenyo una claqueta. O sigui, vaig escoltant part per part, frase per frase, i dissenyo una claqueta plena de canvis de compàs, no sé si ho podeu veure aquí a la partitura. Dos, quatre, tres, vuit, tres, quatre, amb canvis de tempo i tot això. Que és músic de veritat aquest, no?

És allò que es posa allà a provar a veure com sona, això.

Sí, intento que les sílabes tòniques de les paraules importants de la narració caiguin, o si no pot ser en temps fort de compàs, almenys que caiguin en un temps real de compàs. Són els experts en música,

l'Arnau mai m'ho va fer encassir amb el cap, ho entenen, els altres, doncs, anem dient que sí,

ens sembla molt bé. Sí, i després, a partir d'aquí, amb uns plugins que té el programa, que faig servir per produir música, que és el Logic Pro, o sigui, hi ha un plugin que passa l'àudio de lo que. Si t'ajuda a buscar quina tonalitat és cada paraula, o cada, més o menys, cada so. Sí, o sigui, és un plugin que serveix per afinar les veus, que te les converteix en un MIDI, i si hi ha una nota que està una mica fora de lloc o que està una mica desafinada, es pot editar una mica, i això t'ho passa a MIDI, i del MIDI el pots passar al programa de notació de partitures. I et fa la partitura? No te la fa ben bé, però com a mínim tots els canvis de compàs i tota la paraphernàlia de la claqueta que he ficat ja et surt ficada. I després sí que és veritat que hi ha algunes notes, quan hi ha alguna nota així més plana o més lineal, sí que més o menys te la treu, però clar, està ple de malismes, està ple de curves, que aquí sí que és. Ple de què? De malismes? Malismes. És un terme que es feia servir molt amb la música de Can Gregorià, quan feia canvis de notes. Estic meravellat, eh?

No, no, mai m'hauria imaginat. Mai m'ho hagués imaginat! Un gol podia ser expressat d'aquesta manera. És una cançó que, a més a més, deu tenir alguna tendència a ser musicat, perquè el grup Saxeni, que és un grup de Lleida, que fan pop-rock, també han utilitzat, en aquest cas, només la frase del Nen se'ns fa gran per una cançó seva. Però, vaja, estic al·lucinant. Molt bé. L'agraeixo moltíssim.

Guillem, jo crec que era una bona manera de posar-hi un punt musical i diferent, aquest homenatge. Atenció, perquè demà, Digues, digues. No, puc dir una cosa?

No, que mentre m'esperava aquí fa una estona, he posat la lletra a la partitura, i li he posat una mica de títol i això, i l'he passat a PDF, no sé si la voleu tenir. Home, sí, el verdad.

No tinc temps d'imprimir-la. El verdad. Això t'ho penges a casa demana diners ben li el Bernat que et pagui 100 euros al mínim 100 euros has fet una feina de por Guillem, moltes gràcies per venir. Gràcies a vosaltres. Tens xarxes o algun lloc on et puguem seguir? Sí, i tant.

Arroba Guillem Vilar Serra a Instagram. Allà el trobem.

I un cop comenceu no podreu parar. Sí, sí, perquè hi ha de tot. Hi ha fins i tot el siempre positivo, nunca negativo. Perdó, siempre negativo, nunca positivo del Fanhal. Hi trobareu una mica de tot. Deia, demà, durant tot el dia. Canal Digital de Catalunya Ràdio, Canal Ocasional Digital de Catalunya Ràdio, tindreu una selecció d'algunes de les millors transmissions més històriques de la TDP. 16 hores.

16 hores de transmissions. Sí, sí, des de les 8 del matí fins a les 12 de la nit. I això és tan fàcil com anar a l'app i buscar Canal Ocasional i allà ho trobarem, eh? Doncs sí, sí, el Canal Digital, no sé quants partits dona, 16 hores, uns 8 partits aproximadament. Jo sortim en alguna, Marta.

No, però si no surt el nostre gran moment, que és el de

Pedro Miralles i Repsol. No, aquell dia crec que no sortirà. No cal recordar-lo, aquell dia.

Doncs jo el tinc al mòbil i el vaig escoltant de tant en tant.

Sí, boníssim. Érem molt simpàtics quan estàvem junts a la I ara també. Guillem, moltes gràcies. Josep Maria, adeu.

La presentació del llibre oficial dilluns, eh? Sí, senyor. Sí, senyor. Dilluns us espero a la Casa del Llibre, dilluns 7 a les 7. I presentarem A les set

o dos quarts de vuit? No, no, a les set. A les set, a les set. Caso amb l'olla,

jo miraré justet aquell dia. Escolta, una cosa, saps quin seria realment un cop d'efecte que aparegués al puyal?

Jo estic molt content perquè la Marta, que està aquí amb nosaltres, quan li vaig dir, Marta, he fet això i voldria que m'acompanyessis a la presentació, em va dir de sí, de que sí. I estic encantat de la vida que sigui la Marta. És que no he pensat en ningú més que en la Marta per fer això. Jo no he treballat mai amb la Marta. No, això és veritat. Doncs us estrenareu. Sí, o sigui que ara ens n'anem a preparar la presentació. I un tercer, quin tercer vindrà? Sí, la tercera veu a la presentació serà en Vaquero. Home, molt bé. Vindrà José Mari Vaquero. Li vam fer molts partits a Vaquero i per tant serà l'acompanyant.

Tocarà carreres, pararà a Vaquero i sotarà a Ona. Te la compro. Veus que ets ràpid. Josep Maria, gràcies, que vagi molt bé. Us voleu quedar una estona més, Bernat i Marta, ja que sou aquí, que sou multiusos. Per cert, diumenge a la TDT també tenim homenatge a la TDT.

El Barça no juga demà, que seria el dia de l'aniversari, juga diumenge a un quart de cinc de la tarda al Camp del València, més talla, però tenim preparada també, durant tota la transmissió, de fet, la prèvia, durant el partit i en el. I en el tercer temps, doncs, hi haurà moltes referències i molt homenatge a aquesta família tan important per a nosaltres, perquè no és només que fes Pujala el que va fer, que va ser fer un partit en català, és que gràcies a allò, tota la resta que ens hi hem dedicat, doncs, ho hem pogut fer. Gràcies! No sé per què dic gràcies.

Aquesta música m'ha posat com de dia. Em pensava que anaves a fer un speech. Sí, sí, jo també, però ja tenia els papers plegats.