El "seny" i la "sensibilitat" de l'escriptora Jane Austen

La secció d'aquesta setmana la dediquem al món de les tassetes i és que s'acaba d'estrenar la nova adaptació cinematogràfica Disseny i Sentiment. Ens submergim en el món de Jane Austen.

¡Helena! ¡Es la voluntad del Padre! Este hogar siempre será casa.

Nos encontraremos en algún lugar justo lo mismo que el dinero que nos dejó el Padre. ¿Qué dinero?

Jane Austen va escriure la novela Seny i Sentiment l'any 1811. Hem parlat amb Blanca Pujals, editora de Viena Edicions i directora de la col·lecció Club Victoria, perquè és una gran coneixedora i admiradora de l'escriptora britànica. La primera pregunta era obligada. Què t'ha semblat la nova adaptació cinematogràfica de Seny i Sentiment?

A mi m'ha agradat moltíssim i mira que anava molt bé. Molt de por, perquè realment la pel·lícula del 1995, amb la direcció d'Ang Lee i el guió adaptat de la Emma Thompson, jo crec que és una de les meves pel·lícules preferides del món i l'adaptació canònica perfecta de Jane Austen, per tant anava amb una mica de prejudicis, et diria directament, i vaig sortir al cinema molt contenta, em va agradar molt,

i no m'ho esperava gaire, i potser per això també em va agradar més. Aquesta nova versió està dirigida per Georgia Oakley i protagonitzada per Daisy Edgar Jones i George MacKay, entre d'altres. Hi ha hagut polèmiques sobre si era necessària una nova adaptació cinematogràfica, ja que la pel·lícula, dirigida el 1995 per Ang Lee, és per molts tot un referent. La Blanca ho té clar.

Molta gent diu que no necessitàvem una nova adaptació. Jo crec que sí, jo crec que ens mereixem tantes adaptacions com siguin i tantes noves visions d'un clàssic, perquè al final és el que diem sempre, que els clàssics no perden vigència i cada generació té dret a tenir la seva pròpia adaptació. I a més em va agradar que fos tan diferent a l'altre.

Com apunta la Blanca, aquest seny i sentiment és molt diferent de la pel·lícula protagonitzada ja fa 30 anys per Emma Thompson, Hugh Grant i Kate Winslet. És un fet que a cap de les dues pel·lícules pot reflectir la totalitat de la brillant novel·la d'Austen. Però a la cinta, que s'ha estrenat ara, s'han afegit fragments del llibre que la primera versió del 1995 no recollia, uns canvis que, segons la Blanca, han enriquit la història.

Igual que em van molestar molt els canvis que han fet a les últimes adaptacions, com a les de Cims Borrascosos, Frankenstein o l'Odissea, que trobo tres dramas de pel·lícules i que tots els canvis no calien i de fet han empitjorat el text, els canvis crec que s'han de fer quan són per explicar millor als públics moderns, per explicar d'una manera que entenguin millor el que vol dir l'autora. Els canvis que han introduït al text crec que han estat des de la mort cap a Jane Austen de l'època de regència, perquè al final és que fa més de 200 anys, fa 250 anys, doncs entenguin el missatge d'ella, perquè si no hi havia protagonistes com l'Eduard Ferrars, que perdia tot l'encàner. Que la part més important de l'Eduard Ferrars és que era un personatge molt fidel i molt honorable, però com que ara ja no tenim els mateixos principis, amb l'Abba un peix bullit que no entenies què feia, aquí han fet alguns canvis en en la seva història, que s'entén molt més. Un altre dels cambis que jo crec que han fet ha estat posar el duel del Willoughby i el Brandon en pantalla, que això és una cosa que només passava al llibre. Igual que la visita del Willoughby, al final de tot, quan la Marianna estava malalta, només passava al llibre. Però, en canvi, la abdeció del 95 no es veia i eren dos coses que les trobava a faltar.

Una foto en motion te traerá todas las sorpresas. Que la vida y el amor pueden ofrecer.

Marianne y Eleanor. Tan diferentes como dos hermanas pueden ser.

Acabem de sentir un fragment de Seny i Sentiment del 1995, una pel·lícula on els colors són més vius, tot és més regi i clàssic. En canvi, la d'aquest 2026 és més apagada de color, molt més estètica i la natura hi té un paper molt predominant.

Crec que està molt ajustada també l'estètica. A mi em va recordar més, no sé si et va passar el mateix, la fotografia a Hamnet, que no pas a la versió d'Esseny i Sentiment del 95. Clar, nosaltres l'ubiquem molt en l'època de regència, i sí, però pensem que la Jane Austen va escriure les seves tres primeres obres als finals dels 1700. Què passava en aquell moment en la societat anglesa? Van arribar uns artistes que van sacsejar tot, que van ser Lord Byron, Shelley, tots els romàntics. Si heu vist el biòpic de Mary Shelley, va molt més en aquesta estètica, perquè al final és el romanticisme que esclata després de tota aquesta època de la raó, de la raó, de moltes joves que es van enamorar bojament d'aquests poetes romàntics que després les deixaven embarassades i les deixaven tirades. Hi ha un debat obert

sobre si hi ha una versió millor que l'altra, com si se n'hagués de descartar una. Realment, hi ha una versió més reixida que l'altra?

Igual que hi ha una partitura d'un gran compositor i segons qui la interpreta, segons quin gran director, són dues visions sobre la mateixa obra i les dues són extraordinàries, igual que ens encanta que Poucas els agafés Bach i l'interpreta és totalment diferent, jo crec que passa el mateix. Una gran obra clàssica com és qualsevol obra, en aquest cas Seny i Sentiment, de la Jane Austen, jo crec que es poden fer diferents visions i que a més és la màgia de l'art i que ha d'haver-hi aquest punt de la creació de l'artista, en aquest cas del director i dels guionistes, d'adaptar una obra clàssica donant-li una nova visió. A més, en aquest cas, trobo que està feta des del respecte i l'amor absolut cap a Jane Austen i cap a les seves obres i cap a les seves heroïnes.

El hombre que me ama me tiene que quemar con él, con todas sus pasiones sin el mínimo restringimiento ni hesitación. El hermoso señor salvó la vida de Marianne. Not her life, good madam. Really an ankle. To whom are we so obliged? Mr Willoughby, ma'am. Marianne and Willoughby.

Estem parlant tota l'estona de Jane Austen, però què us sembla si la situem i redescobrim qui era i quina va ser la seva aportació a la literatura? Blanca Pujals, editora de Viena Editions, ens ho explica.

Jane Austen és la gran escriptora de la literatura anglesa. Però, a més a més, va ser una figura que va trencar amb tot l'anterior, perquè realment hem de pensar que fins aquell moment les obres s'escrivien o en poesia o en teatre, i la novel·la era un gènere totalment secundari, relegat, a més, es deia directament a les noies bledes i que estava mal vist llegir novel·la, i arriba Jane Austen i comença a escriure una de les millors obres de la literatura universal. Canvia també la literatura perquè fins en aquell moment la majoria. La majoria d'obres passaven en guerres, en castells de Walter Scott. Jane Austen fa una cosa totalment radical i diferent, que és posar el centre de l'acció a un menjador i posa protagonistes dones. Però és que hem d'entendre que a finals de 1700, principis de 1800, això va ser súper, súper trencador. És una autora que realment, pràcticament, crea el gènere de la novel·la, perquè com que era tan nou, doncs per lo bo i per lo dolent, però també per lo bo, és que era totalment un àmbit per explorar. De fet, hi ha molts crítics que consideren que Emma és més trencador, innovador, que l'Ulisses de Joyce, però clar, com que se l'ha copiat tant, ja no veiem que ella és la primera, però si la primera té moltíssim mèrit. I a més a més, és una autora que fa moltíssima crítica social, des de l'humor, i que no renuncia tampoc a l'amor. Do you think he'll kneel down when he asks her? They always kneel down.

From Jane Austen's timeless classic There's some blue sky, let's chase it! comes a motion picture beyond all expectations.

Academy Award winner Emma Thompson Alan Rickman Kate Winslet and Hugh Grant Sense and Sensibility.

La Blanca ens explica la trama de Seny i Sentiment per a totes aquelles persones que no sàpiguen de què va.

Seny i Sentiment són dues germanes, que són l'Elionor i la Marian, i realment són el Seny i el Sentiment del títol. La primera potser peca més de ser massa assenyada, mentre la segona ha llegit massa literatura romàntica. I està esperant el seu heroi i es deixa endur totalment per les emocions i fa el que vol sense pensar com pot afectar els altres. I una de les grans coses que fa sempre Jane Austen és criticar la societat que era totalment injusta cap a les dones tant en matèries de drets com en matèries laborals. Perquè la novel·la comença que es troben que el pare ha mort i que les germanes i la mare han de marxar a casa perquè l'hereda del germanastre, que és home, i elles no tenen cap manera de guanyar-se la vida perquè les dones no podien estudiar, no podien anar a la universitat, no estava ben vist que treballessin, no tenien accés a treballar i tenen una renda molt, molt minsa.

A Seny i Sentiment, Jenna Osten també avisa les dones. D'un perill. Jane Austen, a Seny i Sentiment, el que ens vol avisar

és dels perills del romanticisme, d'aquestes lectores que llegien massa romanticisme i ho adoptaven a la seva vida i que s'enduien massa en les emocions, que això ho veiem clarament amb la Marian, i també ens està avisant d'anem en compte amb els fuckboys romàntics tan literaris com el Willoughby, anem en compte que aquests després.

Es desagradable la idea de que la felicidad de alguien depende completamente de otra persona. No es siempre posible. Tu hermana parece feliz. Sí. Su espíritu es muy raro. ¿Nunca le has dicho cómo te sientes? ¿Por qué? Por el amor.

Si encara no heu llegit Jane Austen, molts us deveu preguntar, ¿per on podem començar? ¿Quina novel·la llegim primer? Recomano començar per seny i sentiment,

perquè jo crec que llegir per primera vegada una novel·la de Jane Austen provoca una emoció que és comparable a molt poques coses. És un llibre que el pot llegir qualsevol persona de qualsevol edat que li encantarà. I que enganxa molt i a més és un llibre extraordinàriament divertit. A tothom que li agradi aquest humor anglès xalarà. Jane Austen té la capacitat que tu com a lector et sentis intel·ligent perquè està fent bromes amb tu directament amb una ironia finíssima. És un llibre per gaudir i deixar-te endur per una història preciosa amb moltes prismes, perquè tens des de la crítica social, des de l'amor, des de deixar-te endur més pels sentiments o més pel seny. A més que la paraula seny és perfecta per sents, que en altres idiomes costa molt de traduir. Aquí tenim la paraula seny.

Blanca Pujols ens explica la seva passió per Seny i Sentiment i com la seva admiració per Austen la va portar a arriscar-se a publicar en català unes edicions molt cuidades, amb cobertes precioses. Escolteu, per acabar, la història que ens explica.

Seny i Sentiment l'havia llegit als 14 anys, l'havia deixat a amigues perquè sortia Crepúsculo, la protagonista se'n va al bosc a llegir aquest llibre, llavors molta gent me'l va anar demanant, llavors un dels somnis de la meva vida era un dia ser editora i poder fer una col·lecció en tapadura amb unes cobertes precioses de les grans obres que a mi m'encantaven tant, perquè al final quan passes a les libreries de Londres i veus tots els teus llibres preferits editats d'una manera deliciosa, dius, ostres, jo vull això en la meva llengua, en els meus llibres preferits. Llavors va haver-hi un any que vaig, un Sant Jordi, que em vaig intentar autorregalar Seny i Sentiment, perquè el meu exemple l'havien perdut i no el vaig trobar. Llavors em vaig capficar amb el tema, vaig veure que no hi havia cap edició disponible en català, n'hi havia 29 en castellà. Llavors és quan vaig convèncer a la meva sòcia, la Isabel Monzó, l'altra demà fundadora del Club Victoria, que tenia molt sentit fer aquesta col·lecció i com ja he dit moltes vegades per fer una col·lecció tant de literatura anglesa amb aquestes cobertes cal molt de seny però també cal molt de sentiment perquè realment ens vam tirar a la piscina perquè tothom ens deia que aquesta col·lecció no funcionaria que no tindríem lectors les edicions més boniques amb les traduccions més boniques que facin honor a aquestes grans obres que ens les mereixem tenir en català i justament doncs vam començar amb seny i sentiment perquè és el que va despertar aquest sentiment de vi que sí això és necessari i clar això era el 2022 ens va dir tothom que el seny i sentiment anàvem amb 2.500 exèrcits que ens els menjaríem amb patates que estaven boges, va sortir al març, a l'abril per Sant Jordi no ens quedaven exemplars.

Si us interessa Jane Austen, teniu on triar, una pel·lícula en cartellera, una altra que podeu llogar o comprar, o podeu primer llegir en català, seny i sentiment, i després anar al cinema, perquè Jane Austen, us puc assegurar, que no decep mai.