El Sindicat de Llogateres avisa: "Si decauen els dos decrets, s'ha de fer una vaga general imminent"

Però. Això és el que ha passat a les 8 en diverses places del país, aquestes casolades convocades, en aquest cas és el so que ens arriba de la plaça del Via Girona, unes casolades per l'habitatge amb desenes de persones, la més multitudinària ha estat a Barcelona. Ha estat a la plaça Sant Jaume i tenim la unitat mòbil de Catalunya Ràdio amb Xavier Cussó i Clàudia Serra. Bona nit, Clàudia. Bona nit.

Doncs això ha passat ja fa una estona, cap a les 8 de la tarda. Ara en aquests moments molta més tranquil·litat aquí a la plaça Sant Jaume. Ja s'ha acabat aquesta concentració i el que està passant en aquests moments és que molta de la gent que estava aquí concentrada està començant a desplaçar-se cap a la plaça Catalunya, perquè la convocatòria segueix allà. El sindicat de llogateres anima a tothom a unir-se a la campada de plaça Catalunya, que va sorgir de forma esporàdica fa un parell de dies. De fet, aquesta serà la tercera nit. A les 8 de la tarda, què ha passat aquí? Doncs que la plaça ha quedat pràcticament plena. Persones acompanyades amb cassoles, hem vist tota mena d'estris, per fer soroll, per fer-se sentir, per posar pressió als partits que demà voten aquests dos decrets, volíem dir, d'habitatge al Congrés. Hem parlat amb algunes d'aquestes persones, moltes joves, que volen emancipar-se i diuen que no poden, com la Nàdia i la Gisela, que es veuen obligades a viure amb els pares. Jo visc amb els meus

pares perquè no puc permetre ara un lloguer. M'agradaria poder tenir un lloguer en condicions.

Porto treballant des que tinc 19 anys, però no puc ni somiar en un habitatge. Jo visc amb els meus pares.

En el moment dels parlaments hi ha hagut missatges directes als partits polítics, especialment a Junts, que té la clau per aprovar el primer decret. El segon ja està previst que no prosperi. De tot plegat, en podem parlar ara precisament en directe amb la portaveu del sindicat de Llogateres, amb la Carme Arcarazo, que ens acompanya en directe. Bona nit. Hola, bona nit.

Hola, Carme, et saludem des de l'estudi. Soc el Manel Alías. D'entrada, quina valoració feu del que està passant aquests últims dies a partir d'aquella imatge de la Mari Carmen i que demà hi hagi la possibilitat que es votin aquests decrets? Com ho esteu vivint?

Bé, doncs, aquests decrets contemplen mesures que portaven, de fet, gairebé quatre anys en un calaix. Mesures que havíem escrit i que estaven bloquejades pel mateix Partit Socialista. I bàsicament el que s'ha demostrat és que només en sis dies, quan la gent surt al carrer, centenars de milers de persones arreu de l'Estat, les coses poden canviar molt ràpid. Hi ha anys on no passa res i hi ha setmanes que ho canvien tot. Llavors, Bueno, primer de tot, és una gran notícia que el decret Marek Carmen s'hagi aprovat al Consell de Ministres i demà veurem què passa al Congrés. Jo crec que sí que és important dir que es tracta d'un decret de mínims, és a dir, no estem parlant d'un gran decret superambiciós, sinó un decret que el que diu és que s'han de prohibir els desnonaments sense alternatives, s'han de congelar els preus dels lloguers durant els contractes tenint en compte que els salaris no pugen de manera automàtica, Els contractes han de ser indefinits com a la resta d'Europa. El que passa aquí, que se'ns acaba el contracte de lloguer i et poden fer fora sense cap causa, sense cap excusa, és una anomalia europea. I per tant, pensem que és de mínims i és de sentit comú aprovar-los.

Demà ja sabem que el segon, vaja, no prosperarà, o això sembla, pel que han anat dient els partits polítics, i el primer depèn ara de com a mínim una abstenció de Junts. Si finalment Junts votés que no i caigués aquest decret, com reaccionaríeu?

Bé, per aquest cap de setmana ja hi ha 47 convocatòries de manifestacions arreu de l'Estat i la propera passa que faríem és una vaga general imminent. Crec que. No sé si són conscients de l'espurna que han cess el cas de la Mari Carmen. O sigui. Alguna cosa està canviant, la gent està farta i ha dit prou. Això va d'habitatge però va de molt més. És a dir, no té cap mena de sentit que treballem 40 hores i amb prou feines arribem a final de mes, que ens gastem la meitat del sou al lloguer i el que falta ens ho gastem a anar al súper i a pagar els rebuts. Això no podem seguir així. I crec que això està desbordant. O sigui, feia molts anys que no vèiem un moment com aquest. Estem en un punt d'inflexió brutal. I si demà la classe política no reacciona, anem cap a la vaga general. No només el sindicat de llogateres, estem ja parlant amb els grans sindicats, amb els sindicats majoritaris, i tothom veu que si d'acaben els dos decrets s'ha d'anar cap a una vaga general imminent, perquè no té cap sentit que la vida cada cop costi més diners i que sigui tan difícil arribar a final de mes i cada cop treballem més i visquem més empobrits.

Hem viscut aquests dies un cas que és poc habitual en el món de la política i és el de Podem, que havia parlat molt malament d'aquests dos decrets. Tot indicava que hi votarien en contra, però després de sentir-vos a vosaltres, el sindicat de llogateres, demanant el vot a favor, el canviaran i votaran a favor dels dos decrets. Què us sembla aquest moviment?

Bé, compartim que són decrets mínims, o sigui, no són decrets que vagin a capgirar la situació de l'habitatge, sinó que són decrets que el que fan és temporalment. Intentar aturar una secnia. Evidentment, nosaltres creiem que s'ha de ser molt més ambiciós. Si el que es vol és realment solucionar la qüestió de l'habitatge, hem d'adreçar baixades dràstiques del preu del lloguer, hem d'adreçar un impost a la riquesa per adquirir habitatge públic de manera massiva, prohibir les compres especulatives, evidentment els contractes indefinits, però. També som conscients que hi ha gent que ho passa molt malament. Ahir mateix sentíem com una altra persona, el Jorge, l'Hospitalet, es treia la vida després de l'amenaça del desnonament. La setmana passada l'Olga se suïcidava després de mesos d'haver estat desnonada. Encara que sigui de mínims, pensem que és important recollir les victòries de la mobilització d'aquestes setmanes. Això no hauria passat, ens poden semblar engrunes, però tot això no hauria passat si centenars de milers de persones no haguessin sortit al carrer. Costa molt fer moure aquest govern, costa molt fer moure el Congrés. I pensem que cada vida que se salvi, que cada contracte de lloguer que es prorrogui 10 anys, que cada pujada que no es produirà gràcies a aquest decret, és una victòria i les hem de recollir. I evidentment hem d'anar més. La lliçó és que demà comença tot, és a dir, que demà es demostra que quan la gent es mou la història avança i que per això cal seguir mobilitzats i per això anem cap a una vaga general, precisament per intentar desbloquejar els canvis estructurals necessaris per resoldre la crisi de l'habitatge que ni tan sols el Partit Socialista està disposat a fer ara mateix, que se'ls haurà d'empenyar. Cada una d'aquestes engrunes se'ls ha hagut d'arrencar, ells no volien acceptar aquestes mesures. Llavors, Seguirem fins que tot canviï perquè no tenim

cap altra alternativa. De moment, ara, per acabar, us sumeu a l'acampada que hi ha a Plaça Catalunya?

Sí, ens hi sumem. L'altre dia vam convocar davant del Palau de Congressos perquè hi era Pedro Sánchez i pensàvem que era crucial que ens escoltés, que ens hagués de mirar la cara i entregar-li el decreto a Mari Carmen, que de fet ho va fer la Maia directament quan ell li va entregar el premi. Però avui, tenint en compte que ja hi havia una assemblea a Barcelona i sobretot que demà es vota aquest decret, pensàvem que era crucial sumar-nos-hi i pressionar perquè aquest decret, que és de mínims, pugui tirar endavant. I demà, depenent de la votació, veurem quines són les següents passes.

Doncs és Carme Arcarazo, portaveu del sindicat de llogateres. Gràcies per haver-nos atès en directe aquí al

Catalunya Nit. A vosaltres, moltes gràcies.