"El tercer temps": El Barça és el principal candidat per guanyar aquesta Champions?

A la TDT de Catalunya Ràdio comença el tercer temps. Avui amb el refresc d'Oriol Domènech.

El va comparar l'any passat amb Filip Lamp. A vos el partit més semblant a Filip Lamp que ha fet xavispar amb la samarreta del Barça.

I també amb l'efecte Costa, la veu dels protagonistes i les conclusions de Ricard Torquemada.

El Barça ha guanyat una 4 al Galatasaray, a Istanbul, en una exhibició futbolística, una altra en aquest inici de temporada, aquesta d'avui potser la de més nivell en els 10 primers partits de la temporada. Són 10 partits, 10 victòries per aquest Barça. El partit d'avui ha estat un recital. Ha començat bé. Però s'ha complicat una mica a partir del minut 27, després de l'1-0 del Galatasaray, que ha arribat en un contraatac en la primera arribada dels Tours. Però després, fins i tot, s'hauria pogut complicar una mica més perquè li han anul·lat el segon per fora de joc al Galatasaray, ha intervingut el VAR, i a partir d'aquí el Barça s'ha exhibit. Abans del descans, empatat Cancelo. I abans d'acabar la primera meitat, el Barça ha generat ocasions com per marxar amb avantatge al vestidor. Només començar la segona. El Barça ha començat a doblegar el Galatasaray, Fermín de Cap i a passada de la Mina ha fet l'1-2, en l'1-3 la Mina s'ha inventat un dribbling de Rabona, dribbling de Rabona per assistir a Gordon i l'1-4 l'ha fet Adeyemi. El Barça ha pogut fer algun gol més, tot i baixar el rima en els últims setmanes. 20 minuts de partit quan l'afició del Galeta Saray ja corria cap a casa veient l'exhibició del Barça, que ha sumat dues victòries en dues jornades a la Lliga de Campions i és líder provisional de la fase Lliga. Ricard, què t'ha agradat?

La banda esquerra, Gordon Cancelo, la vull destacar perquè ha estat el principal argument ofensiu del Barça quan el partit estava obert. Després han fluït totes les millors versions individuals. Però tant la primera part com l'inici de la segona el Barça s'ha estirat per la banda de Gordon i Cancelo. És veritat que a vegades massa ràpid, un punt precipitats, però és la banda que ha donat verticalitat a l'equip. Tots dos han estat molt esmolats, tots dos han fet mal al Galatasaray, l'han fet retrocedir i ha estat l'origen. No oblidem que el primer gol, el de Cancelo, arriba en una acció de Dani Olmo en la recuperació i la rematada de Cancelo en aquesta banda. I que, tot i que el gol, el segon, arriba en una centrada de la mitja mala Fermín, Neix també d'un córner a l'esquerra, si no m'equivoco, provocat per una acció estirada estesa en aquella banda. Cancelo és un jugador que li dona moltes solucions ofensives al Barça. Avui l'hem vist per dintre i per fora, per dintre provant el xut exterior i per fora combinant bé amb Gordon, que s'estava allà amb la rematada. Gordon ha fet un gol, el més difícil, però l'ha tingut per fer-ne dos o tres. L'ha fet justament des del vèrtex de la petita a la banda dreta, en una aparició a la banda on ell no juga. Quan ha tingut opcions a la seva banda, no les ha pogut acabar bé.

Però és que fins i tot quan ha aparegut Adeyemi, aquella banda ha continuat generant. I ha pogut fer el cinquè gol en una acció que ha nascut a la banda de la Mindiamal. És molt important que aquesta banda, que és més anàrquica, que és menys controlada, li posi aquest picant de verticalitat a un equip que té molt control i que de mig d'Andalèix cap a la dreta juga a l'associació per trencar potser per carrils més interiors. En canvi, la banda esquerra, S'estira com un xiclet i dona al Barça aquesta profunditat que també aixafa el rival. No sortiran a les fotos principals, però Gordon i Cancelo han estat molt importants en el partit d'avui. Dubtes? Tinc dubtes si algú pot firmar exhibicions com aquesta a Europa. Si algú més, a banda del Barça. Perquè el que hem vist avui. Trenca molts tòpics. Trenca aquell tòpic que hem viscut a la primera part de com t'Europa si et distreus. A Europa no és fàcil guanyar fora de casa. Al Barça li costarà a Europa mantenir el ritme de la Lliga. Totes aquestes frases fetes les ha carregat el Barça a la segona part. És veritat que a la primera part ha de prendre nota, com va prendre a Sevilla. Són partits que es compliquen a la primera part quan el dipòsit de benzina del rival està ple, quan van amb molta intensitat, quan s'avancen amb el marcador, quan et fan dubtar, quan et desenfoquen una mica.

Crec que són dos partits similars. Però vaja, el Barça, com a Sevilla, a la segona part ha firmat un festival, una exhibició. Però no a la segona part, als minuts finals de la primera. Després de l'1-1, el Barça té quatre opcions de gol. Que salva Xarki per desequilibrar el partit i ja comença la segona part amb aquesta inèrcia. És un partit que té una segona part per emmarcar des de l'actuació col·lectiva però també des de l'actuació individual, per exemple, de l'Amin Yamal. La primera part és per veure. El compromís amb els problemes, la fidelitat a una personalitat, que et puguis encallar i que se't pugui complicar un partit, que se't pugui torce. La segona, per veure quin sostre té el Barça quan flueix, quan de cop i volta ja mira la portadia rival, veu que el rival s'està desfent, perquè el rival t'aguanta, però és que hi ha un moment que el rival se genolla. El rival t'aguanta 45 minuts, te podrà aguantar 60, però el que t'obliga i t'exigeix el Barça durant aquests 60 minuts arriba un moment que explota. Va passar a Sevilla, ha passat avui, però avui ha passat a la Champions i això puntua doble. Alguna cosa que no puguis entendre? Sí, com es poden posar el partit a la butxaca Pedri i Rodri. Amb tanta facilitat, amb tanta naturalitat, com poden governar-lo i controlar-lo. Clar, amb aquests dos jugadors al migcamp,

al Barça se li pot escapar el partit 7, 8, 10 minuts, 15 minuts, però tot torna a lloc, tot torna a l'origen. O sigui, durant 75 minuts, Pedri i Rodri només fan que controlar el partit. Van alertant els seus companys, com ha dit Pedri a les declaracions, que va massa ràpid, que tot és massa vertical, que hem de tenir un punt més de pausa. Però saben quan han de buscar verticalitat i quan han de sortir jugant. Hi ha hagut una acció contra pressió del Galatasaray a la primera part, on Pedri i Rodri han començat a tocar quan qualsevol jugador del món hauria rifat la pilota, perquè era una situació perillosíssima en un lateral de l'àrea pròpia, en situacions d'un contra un, de dos contra dos, sense possibilitat de crear superioritat numèrica, i no l'han rifat. Han sortit d'allà amb un canvi d'orientació després de netejar l'acció. Pedri i Rodri et garanteixen control, et garanteixen autoritat, et garanteixen aquesta capacitat d'anar fusionant el rival, d'estobar-lo, comprensió del joc, saber quan hem de fer mal per dintre, com deia Pedri ara, trobar la minya mal, Dani Olmo, Fermín, en aquestes posades interiors, i per això s'ha de madurar més la jugada. Rodri, a més, és capaç d'entendre no només el joc ofensiu, sinó també el joc defensiu, les vigilàncies, aquell duel que li guanya a l'heroi Sané, Són dos jugadors que entre tots dos es queden al partit, se'l posen a la butxaca

i allò acaba sortint. O sigui, pots patir, però si estan tots dos saps que en un moment qualsevol el Barça tornarà a aixecar el cap i activar tot allò. Ara mateix l'autoritat de Pedri Rodri és indiscutible, però diria que el Barça i el futbol mundial.

La autoritat, el control i el domini de Rodri i Pedri al mig del camp són els amos dels partits i estan aconseguint que aquest Barça passi al següent nivell. L'exhibició d'aquesta nit de l'equip de Hansi Flick a Europa, al camp de la Galata Saray, a la Champions, fora de casa, festival de futbol sobretot a partir de l'empat a un de Cancelo i la producció ofensiva del portugués de Cancelo i de Gordon. Des de la banda esquerra, avui han marcat tots dos, han fet gol tan Cancelo com Gordon, però més enllà dels gols, han estat sempre incisius, a vegades precipitats, però molt perillosos sovint. Són les conclusions del Ricard Torquemada a la TDT de Catalunya Ràdio, després d'aquest Galatasaray, un Barça 4. Escoltem, Flick.

En ese último tercio,

así que es algo que tenemos que mejorar. Pero hoy desde luego en este estadio, con este ambiente, no era fácil,

pero finalmente estoy muy contento. La última, en ese último tercio, Lamin Jamal ha estat excelent. Lamin Jamal ha estat excelent.

Sí, Lamin no ha marcado hoy, pero sí que

ha dado la oportunidad para marcar en dos o tres goles. Es un jugador increíble y muy importante para nosotros.

Gracias, buenas noches.

Ei, com vas? Com et dius?

Tenim un nom que el sap tothom. Però d'on surts tu? Tant se val d'on venim, si del sud.

Oh, del nord, ja. Va, que et convido una estrella.

Ara estem d'acord, estem d'acord. Sí, i una estrella ensa germana.

Ara estem d'acord, estem d'acord. Sí, i una estrella ensa germana. Estrella Damm, la cervesa del Futbol Club Barcelona.

Bona nit, Jordi. Bona nit, Ricard. Quina exhibició hem viscut a la segona part. I a la primera.

Jo crec que la segona, futbolísticament, no ha estat millor que la primera. És més, crec que tot el que ha passat a la segona. Ve de la primera, que els has rebentat, els has portat al límit i no sé si amb l'1-1 o amb l'1-2, però ells han ensenyat la bandera blanca i n'has fet 4 com en podies haver fet 7. Per dir-ho en termes de flick, que ara m'ha semblat entendre que es queixava de les males decisions a l'últim terç de cama, la primera part, El que ha canviat a la segona és que has tingut més encert de cara a porteria, i evidentment que ha aparegut la menya mal, que a la primera semblava que no acabava d'arrencar, i a la segona ha fet coses que només pot fer ell. A mi la primera part m'ha encantat, ja sé que hi ha hagut 10 minuts una mica de disbauxa, però m'ha semblat d'una autoritat descomunal, ara ho comentaves, amb Pedri i amb Rodri fent seu al partit, i amb l'equip donant continuïtat al que proposaven ells, i és veritat que a la segona marques tota la diferència que no havies pogut marcar a la primera. I la minya mala, aquestes aparicions que fa de cop i volta? És que encara que només hagués fet el regat de l'1-3, ja hauria justificat el preu de l'entrada. Jo no sé què té al cap, no sé què li passa pel cap, perquè he vist la jugada repetida una vegada i una altra i encara no sé com ho ha fet. Em sembla molt bèstia, és veritat que té un. Punt de sort perquè el defensa acaba posant el peu i no sé si li hauria si hauria pogut completar l'acció però és brillantíssim és una cosa quan ell mateix diu d'ell que que ja jo que no hi ha jugadors que puguin que puguin lluir com com ho fa ell ni que puguin agradar l'espectador com ho fa ell. Ens grinyola perquè ho diu ell, però la veritat és que és difícil treure-li la raó perquè això no sé si se li acuta a algú més i si ho pot fer algú més al món ara mateix. A part d'això, crec que hi ha hagut un moment a la segona part que tu comentaves, és que sembla que sense canviar de marxa ha generat 5 jugades de gol. I és que és així, és un jugador que quan està inspirat és diferencial. I quan no, a vegades també.

¿Tens la sensació que sostenir el Barça 90 minuts és gairebé impossible?

El ritme d'avui, per descomptat, és que hi ha hagut una imatge que no he pensat a comentar al descans, al minut 40, Gilmas, al lateral dret, estava amb les mitges abaixades, amb aquells gestos de les mans als genolls de no puc més, i no havíem arribat ni al descans. I jo crec que tot això a la segona part ho ha pagat el Galata Saray, segurament també perquè s'han vist en un moment 2-0. I al cap d'un quart d'hora estaven 1-2 i jo crec que allà ja no han pogut més i això que l'entrenador ha fet tres canvis de cop intentant refrescar l'equip però el Barça ja estava llançat i insisteixo el Barça té gana i en podia haver fet més però a partir de com qui diu de l'1-3 ja la cosa ha estat més i que si el Barça hagués necessitat fer més gols avui no tinc cap mena de dubte que els hauria fet perquè és que. Collar tant el rival. Jo això d'avui, aquest rebentar el rival com avui, no sé si ho havíem vist en els nou partits anteriors. Potser perquè tampoc ens havíem trobat amb un equip amb tanta intensitat com ha tingut el Galata Saray a la primera part, però realment hi ha un munt d'indicis d'avui que són per acabar de confirmar tot el que havíem vist a la primera part de temporada i que li anàvem posant el. Ja, però és que encara no hem jugat contra un rival de molta entitat. Bé, doncs, el Galatasaray no és un aspirant a guanyar la Champions, però com deia Flick, i en això ja estic d'acord, guanyar a casa seva i d'aquesta manera no està a l'abast de gaire equips. Ja, pots respondre a la pregunta del Tot Costa. Tu has canviat de marxa en dues hores. A la tarda no ho veies tan clar i ara ja et veig llançat.

Saps què passa? Que és que no puc tancar els ulls del que veig. No, no. Ho vaig prometre aquest any, això, jo. O sigui, jo vaig començar. Primer perquè l'equip em convida a ser desafiat, atrevit, perquè és el que transmet l'equip i crec que hem de seguir, hem d'entendre hem d'obrir la perspectiva. Jo soc una persona excessivament prudent, sempre amb aquesta sensació de no diguis el que no estàs segur perquè has de saber què passarà, i aquest equip a mi m'està també obrint el cap i obrint la mentalitat. I, clar, encara que avui, amb el tot costa, he volgut ser prudent, i l'he col·locat com a candidat, quan veus una exhibició com aquesta. Ara fer aquest pas enrere, quin sentit tindria? Si no guanyaran o perdran perquè ho diguem nosaltres? No, no, clar que no. O sigui, evidentment que poden perdre. I no puc assegurar que guanyaran la Champions. Però clar, un equip que és capaç de fer això. Tancar els ulls ara mateix al mes d'octubre seria estrany, no?

Doncs mira, jo avui faré de tu i em guardo la carta per dimarts vinent. Ah, molt bé. El termòmetre d'aquell, eh? El termòmetre de París, però coincideixo completament amb tu que a aquest equip no se li pot negar res perquè el salt de qualitat respecte a temporades anteriors a mi em sembla molt evident a nivell de plantilla. A nivell de competitivitat i de continuïtat en el joc i en els moments de control de partit és un equip que de moment ens ha demostrat que és molt millor que el de la temporada passada i per tant si l'any passat ja pensàvem que podíem doncs ara jo crec que no se li pot negar a l'equip com a mínim la posició de candidat a l'altura de qualsevol jo a l'inici de temporada. Pensava que el Barça continuava un grau per sota de PSG, Bayern, etc. Ara, com a mínim, haig de dir que el veig al mateix nivell.

És clar que la temporada és llarga, que pot haver-hi accidents, lesions que no ens podem imaginar, i per tant, en qualsevol racó i en qualsevol rebol en una temporada futbolística pots tenir un ensurt que condicioni la temporada. I per tant, això no ho podem preveure. I això evidentment que s'ha de contemplar.

Però la temporada passada, a trasgruixut, te la mata no tenir Rafinha a l'últim tram de temporada. Aquest any a mi em fa la impressió, i em puc equivocar, i amb l'excepció de la Mint, que jo crec que és un altre nivell, que una baixa no et pot condicionar com et va condicionar l'any passat els últims tres mesos sense Rafinha.

És que avui el Barça ha guanyat una 4 i ha firmat aquesta exhibició sense Rafinha que va ser el que va firmar la de Sevilla, no? Qui va firmar els tres gols de Sevilla. El millor, Jordi?

Avui és difícil. Sí, va. Faré el vot perquè ja em veig a venir que es quedarà sense vot. Pedri. Gràcies. Bona nit.

I tenim a l'estudi l'Oriol Pujadó amb una última hora sobre l'estat de salut del Papa Llaó XIV. Oriol.

Sí, què tal, bona nit. Estàvem pendents del segon comunicat del Vaticà sobre l'operació que s'havia sotmès avui al Pontífex a primera hora del vespre cap a les 8. Han explicat que l'operació que li havien de fer avui ha anat bé, ara fa poca estona, el diagnòstic, el pronòstic, i el que ha explicat el Vaticà és que al puntifex li han extret l'òvul dret inferior del pulmó, perquè en les analítiques que li han fet durant la intervenció s'ha confirmat que el nòdul que li havien detectat és cancerós. Per tant, el pontífax que ha estat operat d'un tumor maligne, insistim però, ell es troba bé, està ingressat a l'Hospital Gemelli de Roma, seguirà allà durant uns quants dies. En principi ha cancelat la seva agenda oficial fins al 20 d'octubre i el que encara no ha confirmat l'equip de metges és si un cop superada aquesta intervenció, l'extirpació d'aquest nòdul maligne i cancerós, El puntífax haurà de fer o no tractament. Gràcies, Oriol.

Fins ara. A Catalunya Ràdio, la TDT. A Epsilon Fisio no només tractem les lesions, sinó també les persones que hi ha al darrere. Comptem amb un equip multidisciplinari, tecnologia de referència i una atenció personalitzada perquè la recuperació sigui més eficaç i propera. Epsilon Fisio, el centre de rehabilitació, fisioteràpia i medicina de l'esport de la Fundació MGC.

A Catalunya Ràdio, La TVT. La transmissió d'en Torquemada.

El nen se'ns fa gran! El nen se'ns fa gran!

I avui ha tornat a demostrar que cada dia es fa una miqueta més gran, tant en edat biològica com en edat futbolística. L'altre dia Bernat pensava, aquesta sintonia què hem de fer? No tinc nassos de carregar-me-la a mitja temporada. L'hem de mantenir tota la temporada, no? Sí, sí, sí. Els sexenis estaran contents, però clar. Aviam si la retirem i ens equivoquem. Mantenim, mantenim. Sí, sí. Molt bé, Oriol Domènech, bona nit. Bona nit, Ricard. Què m'has de dir? Que no ho haguem dit ja.

No, ara anava a dir una mica amb la línia que estava comentant ara amb el Jordi, la confirmació que aquest equip vola, que aquest equip va estar molt per sobre de la resta, i en el primer partit compromès de la temporada, perquè tot i que el Galatasaray ha sigut un equip de segona fila, és un equip que al final a la primera part ha sigut molt agressiu, jugant a casa, en aparatat, i a l'alt se l'ha tret amb moltíssima solvència.

Que ens agradaria que es fos el mes d'abril, però és el mes d'octubre. Ara bé, el regal del viatge no ens el pren ningú. Sí, però aviam, que és evident que durant

10 mesos de temporada hi haurà algun mes dolent, perquè físicament venen tots a jugar un Mundial i hi haurà algun mes, no sé quin serà, si serà el novembre, si serà. Febrero-març, però és igual. La qualitat d'aquest equip és indiscutible i que arribarà en juny a la Champions, jo no tinc cap mena de dubte.

Teniu tots la mateixa sensació? Sí, home, és que dimarts vinent hi ha un PSG-Barça que. Que guanyarà el Barça? No ho sé. Tant de bo, tant de bo. Avui tothom va molt fort, eh? El Ricard a la Champions. Contra el PSG al Parc dels Prínceps. Evidentment, no passaria res, no?

Està arribant ara Hansi Flick a la sala de premsa. Dic arribant perquè, si fos per ell, hauria començat a parlar fa 3 o 4 minuts ben bons. S'ha trobat la porta d'accés a la sala de premsa tancada amb clau. Un clàssic d'Istanbul, això.

Em pensava que deies que s'havia trobat la porta i li estava fent la barassada a les tempestes

que no el deixava avançar. La porta. Ningú podia obrir el pany de la porta. La clau ningú sabia on era, ha hagut de fer la volta. T'estranya, això, Mireia. I ara ha aparegut a la sala de premsa. I'm explaining what happened. Ha hagut de fer la volta sencera i quan ha arribat al sala de premsa s'ha trobat amb la porta oberta.

Reia, Flick, reia. Comencem, Mireia.

Bona nit, Mireia Ruido en directe a la TDT de Catalunya Ràdio. Li preguntarem a Flick per l'exhibició del Barça i per quina ha estat la clau que ha desencretat el partit a la mitja part. Galata Saray, has fet coses difícils per tu a la primera meitat. Pero en la segunda mitad fue una historia completamente diferente. La equipa realizó una muy buena performance. ¿Qué ajustasteis a la mitad que ayudó a desbloquear el juego? Gracias.

¿Puedes oírme? Lo que dije al equipo es que agradezco mucho lo que vi en la primera mitad. Por supuesto, Galatasaray tuvo dos o tres posibilidades en la primera mitad. Esa es la razón por la que perdimos en las partidas. No hicimos las mejores decisiones en la tercera parte, especialmente en la primera mitad, así que tenemos que mejorar. Pero para mí también fue bueno que volvamos en la primera mitad. Fue muy importante en este estadio, en esta atmósfera. Y, por supuesto, en la segunda mitad jugamos, dominamos el juego y fue muy bueno verlo. También la segunda mitad fue fantástica y para nosotros fue muy importante.

Que a la primera meitat, que els he dit als jugadors que a la primera meitat apreciava el que havien fet, que ho havien fet bé, que es ver que el Galatasaray ha tingut dues o tres ocasions i que els jugadores de la Barça potser no havien pres les millors decisions, especialment al últim terç de camp, però que els bons resultats vindrien. I a la segona meitat ha estat així, s'ha dominat i la Mint ha fet una segona meitat fantàstica.

Més la Mint, si havia pensat en canviar-lo a la segona part. in the dressing room

at half time and also were you planning to change him with the 4-1?

No, no, porque también tuvimos otros jugadores para manejar la carga, es así, y Lamin es bueno, es físicamente superior y, por supuesto, también disfruta de jugar al fútbol, lo viste en la segunda mitad.

No, que no ha pensat de canviar-lo, que hi havia altres jugadores

No, que no ha pensat de canviar-lo, que hi havia altres jugadores que havien de gestionar els minuts i que ell està bé físicament, que gaudeix jugant i que és increïble tenir un jugador d'aquesta qualitat que canvia el partit d'aquesta manera.

Ha tornat a parlar a Flick i ha dit que el que ha dit a la mitja part dels seus jugadors es queda dins del vestidor.

Creo que en la primera mitad fuimos 1-0 detrás, pero volvimos y creo que fue lo más importante en la primera mitad, que hicimos el 1-1. En la segunda etapa jugamos mucho mejor. También le dije a mi equipo que era un equipo al que agradecía mucho lo que vi en la primera etapa. Tenemos que seguir jugando así, controlando el juego. Movimos el balón y el oponente y lo hicimos mucho mejor en la segunda mitad. Al final, esta es nuestra calidad, esta es nuestra fuerza y tenemos que mostrarla en todos los juegos. Este es nuestro nivel, es muy importante tener a los jugadores y al equipo en este nivel y que tengan confianza también con este compañero que vamos a jugar.

Torna a dir que la primera meitat a ell li ha agradat i que els he dit als jugadors que ho estaven fent bé. La segona s'ha jugat millor, diu, però que s'havia de continuar, que s'havia de controlar el partit, moure la pilota i que la seva força i el seu nivell l'acabarien demostrant. I que els jugadors tenen confiança en ells i que ho estan demostrant a cada partit.

Si aquest Barça és imparable, li demanen a Flick.

El fútbol puede cambiar muy rápido. Como dije, estamos orgullosos de esta situación, estamos contentos, tenemos la confianza y la convicción de nuestro estilo, de cómo queremos jugar. Pero al final, nuestras ambiciones son mucho más. Queremos ganar títulos. Ahora no podemos ganar nada. Al final, en mayo, en junio ganas los grandes títulos y estamos trabajando cada día para eso.

En el fútbol tot pot canviar molt ràpid, que ara estan molt bé, estan molt contents, però que la seva missió és guanyar títols, i que ara mateix no han guanyat res, que els títols els guanyen el maig i el juny, que estan treballant per arribar a aquesta època amb el millor nivell per aconseguir-ho. de selecciones,

pero no sé si a ti mismo te sorprendes de ver este nivel de juego, de los entrenamientos que dices siempre, de los partidos, a veces te sorprendes a ti mismo por lo que es.

No, no. Cuando ves la calidad en el entrenamiento, eso es lo que importa. Para mí también es un señal de a qué nivel el equipo está. No estoy sorprendido de eso. Conozco al equipo y estoy 100% convencido de cómo pueden jugar. Es increíble ver cómo controlamos el partido. Todos queremos el balón. También podemos ver la calidad de cada jugador en este partido.

No, no les sorprèn, ell veu la qualitat en els entrenaments, veu quin és el nivell de l'equip, i que confia 100% en que aquest nivell que veu els entrenaments, després ho ensenyaran en els partits, i que fer-ho en un partit de Champions, com avui, és gairebé el màxim que es pot aspirar.

Sobre la niña mal.

A veces también no lo veo en el juego. Cuando ves a Lamine en cada entrenamiento y cuando ves alguna situación que crea en el entrenamiento, es lo mismo como aquí. Esto es increíble. Estoy feliz de tener un jugador como él en mi equipo, pero al final es como. Tengo muchos jugadores en una gran baja, en cada posición. Creo que en este momento estamos haciendo muy bien. Así que para mí es más. Sé que todos están mirando a Lamine, es normal, porque es un jugador excelente. Pero al final para mí es más importante que estemos. Fue muy exitoso y con él, especialmente en la segunda mitad, fue fantástico. Cómo dominó el partido y el último pas, es increíble lo que hace. Diu que fins i tot a

vegades ell ni tan sols en el partit és capaç de veure el que ha acabat de fer, però que és veritat que fa coses que per allò que le proven els entrenaments i que li surten i que és feliç de tenir un jugador com aquest. Ell té molt bons jugadors bons, però entén que tothom miri la mínima, perquè és un jugador fora de mida i que li encanta com domina el joc i com és capaç de fer aquestes passades impossibles.

Es un desgraciado tener

estas opciones para el equipo. Karim es muy rápido, tiene la bola y puede ganar goles. Estoy muy feliz que hoy haya ganado un gol. Para él es bueno y Gabriel también está en un nivel muy alto para mí. Creo que será mucho mejor que ahora, pero sigo contento con él, lo aprecio mucho. Creo que tiene más potencial y lo mostrará en los próximos meses.

Ho deixem aquí.

Doncs encara, mira, Flick, amb millores de cara al futur. Bé, parlàvem d'això, d'aquesta sensació de superioritat del Barça. Sabeu amb quina cara em quedo jo de com t'aguanta un equip 35 minuts? És que al minut 40, amb l'1-1, el Galata Saray ha caigut en picat. És que era com dir, veig que els hem aguantat fins aquí, però de cop i volta. Et passen per sobre, t'aixafen i t'atropellen. És a dir, l'equip que vulgui guanyar el Barça ha d'estar 90 minuts a un nivell tan alt d'intensitat, perquè no només de futbol, el ritme del partit ha estat bestial.

Sí, mira, a mi, us explicaré una anècdota, fa 3 setmanes, 4 setmanes, el dia del Racing que vaig poder anar al camp feia moltíssim que no veia el Barça en directe en viu, i quan vaig arribar a casa, jo crec que a la porta ho vaig comentar amb el Bernat Coi i el Marc Domènech. I la meva sensació de veure mitja part en directe. Vas tornar impactat. Impactat i dient, escolta'm, les coses han d'anar molt malament com perquè aquesta temporada el Barça no guanyi la Champions. Sí, sí, sí.

No m'estranya que ho diguis, perquè fins i tot jo, imagina't, estic mutant. Vull dir, jo us entenc. És veritat que hi ha molts revolts i poden passar moltes coses, però com deia l'Oriol, parlem de guanyar com a punt i final, com a objectiu final, però com diu l'Oriol, és difícil pensar que el Barça no tindrà una trajectòria llarguíssima aquest any a Europa.

Jo crec que el Barça ara mateix està en un punt on s'ha de mesurar amb equips que poden. Intentar ser d'un nivell més o menys similar, i això són tres o quatre. Un el veurem la setmana que ve, que és el PSG, per mi és un partit interna certíssim. El Madrid et pot fer partir. El Madrid està clarament a uns quants nivells inferiors al Barça. Tu diries Arsenal, Bayern. PSG, sí. I no sé si el City també, que ha començat fort.

Ha començat fort, jo amb el City tinc alguns dubtes.

Però jo crec que l'Arsenal, m'imagino jugant allà, i començarem sortint de dubtes amb el PSG. Jo el Madrid no el poso en aquest grup, jo el Madrid el veig. És a dir, jo ara mateix ho vaig dir l'altre dia del tot, Costa. Jo ho diré aquí, no m'amago. Jo ara mateix el partit del Madrid el veig més a prop del 5-0 que de l'empat. Ostres, com anem.

Per mi el Madrid és terrible. Si mires els resultats del Barça en aquests deu primers partits, tots han estat més a prop del 5-0 que de l'empat.

Tens un 5-0, un 5-2, un 5-0, un 5-1, un 4-2, un 7-2.

I un 4-1. Ha marcat 4 o més gols en 7 partits de 10. És impossible que en

Madrid t'aguanti 90 minuts. És impossible.

És el que dèiem, és el que dèiem. Quants minuts t'aguantarà? Laura, com has dit? 4 o més gols. En 7 partits dels 10. De 10. Clar, és que 4 o més gols es diu aviat. I si hi ha dos que no els dius, que són 3, eh? Sí, clar, per això la mitjana és 4,3. Però clar, són 43 gols en. A quants gols farà aquest equip a final de temporada?

El dia que en fas menys, que són dos contra l'Aleti Club, és un miracle protagonitzat per una i Simona.

Aquell partit era de 4-0 mínim. 4 gols esperats aquell dia.

Jo crec que el partit d'avui torna a ser un dels millors que hem vist. Ho dic gairebé cada dia quan acabem un partit al tercer temps. Però l'equip es va aixecant el llistó i esperàvem un partit a Europa, un rival exigent, com ha estat els primers 35 minuts, allò ens posen a Champions, no? És allò de dir, que deia el Bernat, és que compte perquè això canvia, et penalitzen, però clar, la segona part s'ha passat del partit de Champions a un partit que semblava

un entrenament. Però és que, a més, aquest Barça no és el primer dia, és el segon, el dia del Sevilla, diria. No sé si tant el dia del llevant. Que davant la dificultat no perd la calma. O sigui, avui hi ha hagut 10-15 minuts d'estrès. Amb l'1-0, que és una jugada. És un contraatac i alguna acció han de fer els rivals. Després el 2-0 ha anat pel Barça. Han estat delicats, no? Sí, però. S'ha aixecat una mica.

Però, clar, Pedri i Rodri demanant la pilota. I el lloto atura. Sort que no hem fet el segon, perquè la sensació era que costava molt. 2-4 o 2-5 acaben. Tan clar, amb 2-0. Sí, sí. D'acord, d'acord. Sí, això mai no ho sabrem, però el que és evident és que quan veus Rodri Pedri al camp t'entra la calma, t'entra tranquil·litat. O sigui, penses, queda tant partit, com deia l'Oriol, en quin moment apareixerà l'Amin Yamal? En quin moment el Barça encertarà amb aquesta passada interior, amb aquesta passada profunda? Estàs tan a prop de generar oportunitats de gol permanentment, tens tants recursos. Una recuperació al primer gol. El segon, una pilota aturada en una segona acció al gol de Fermín. La minya mal, que bé, almenys me n'he saltat un, no, el de Iemi, no? El mal control de Gabriel Jesús. Però, i quantes ha aturat Xekir, es deia? Xakir? Xakir. Xakir. Xakir. Doncs quantes n'ha aturat, Shakir? És que moltes. Marc Domènech, per exemple, al Galatasaray, d'arribades a l'àrea que dèiem a la primera part, 9, a la segona? Cap. Cap! O sigui que la tercera any no ha tocat una pilota a l'àrea del Barça a la segona part? No, o sigui, en joc no,

perquè hi ha hagut alguna ocasió, però que ha acabat assenyalant fora de joc, per tant queda anul·lada aquella jugada. És bèstia, eh? És bèstia, és bèstia.

O sigui, en 40 segons, 45 minuts, el rival del Barça no ha tocat la pilota dintre de l'àrea del Barça. I el Barça quantes n'ha tingut?

La segona part, 25. 25 a 0. 25 arribades a l'àrea. A vegades que ha tocat el Barça la pilota a l'àrea. És a dir, si la mint des de dins l'àrea s'entra a Gordon, són dues.

D'acord, d'acord. I remetades a porteria? O sigui, entre els tres pals i al pal i fora dels tres pals?

En la setmana part o en tot el partit? Tot el partit. El Barça 17, 11 entre els tres pals, el Galatasaray 2, 2 entre els tres pals.

Avui crec que Gabriel Jesús ha fet la primera remata entre els tres pals que no ha anat a gol. Ara ens quedarem amb la Lliga.

Ah, sí? La natura de Xàquir, sí. I. Sí, sí. I ja dèiem, he fet el seu primer gol amb l'Esquerra.

No perdem més temps. No ens distraiem més enllà de la mi, no? O sigui. Vols parlar de l'Amin, no?

Abans, Xavi, triarem el millor, i així t'ho poso, va.

El millor jugador del partit.

Va, triem qui ha estat avui el millor jugador del Barça. El Costa ha votat Pedri, per si ningú més el votava. Mireia, qui tries tu? Gordon. Bernat Soler. Lamin. Ricard. Fermín. Marc i Carles. Pedri. Dos vots per Pedridons, Xavi. Dos per Lamín.

Bernat Coll. Tres per Lamín. Uri. Lamín.

Els oients han escollit Lamine, també hi havia vots per Pedri, però avui el millor jugador triat és Lamine.

Lamine ja mal, que ara us diré, amb 45 minuts, eh, tot això. Sí. El millor de Lamine és

que en els últims tres partits no ha marcat. És a dir, no parem de parlar de Lamine, però no és qui marca. Però avui ha sortit content, diria, del partit, eh? Sí, sí, però fixa't els últims golejadors del Barça. Adeyemi, Gordon, Fermín, Cancelo, Koundé, Gabriel, Jesús. I anem a Rafinha. És a dir, una varietat absoluta sense Rafinha i l'Amin no hi és. Quantes accions has generat? A la segona part?

De quantes ocasions? Totes, no? Mira, la primera de Gordon, que remata fora. La de Fermín, que és gol. La de Gordon, que és gol. La de Deyemi, que és gol. La de Gabriel Jesús, que atura Xàquir, i una centrada de la minca en remata d'Illemi, que treu Davinson sota els pals. També. Quantes n'he dit? El 7, el 7, el 7, la salvada, però vaja, és igual. Bé, doncs 7, 7 en tinc.

7 o 8. I hi ha la jugada de l'1 a 3, o sigui, és un dribbling, és veritat, Movistar ha ensenyat imatges de dribblings molt similars de Neymar. Recordo una de Ronaldo al camp de l'Estrella Roja, quan jugàvem al Barça, Ronaldo el bo. Que va fer també entre Mitjana Bona, dribbling cap a fora. Però és que Neymar i Ronaldo partien d'estar aturats. A mi, per mi, la diferència d'avui de la Minska ve A màxima velocitat,

després de fer una bicicleta. I pot frenar. Però és una finta de rabona, no? Sí, sí, sí. Fa la rabona i a comptes de fer la entrada. Ell carrega la rabona, però no impacta amb la rabona.

Atura la pilota. Fent la rabona, és com la finta, el defensor es clava i ell segueix.

Passa un toc per guanyar una altra vegada la línia de fons. Aquí hi ha el rebot que s'endú i també té la pausa i la localitat per trobar enrere a Gordon.

Però us dic una cosa, si tu ets el defensa, allò no tripla. Et finta, no et supera t'enganya

després ha intentat frenar la pilota intenta trepitjar

la pilota en l'acció encadenada però el primer que fa amb la finta és enganyar-te perquè centraràs i no et centra Ori, tu que eres escarrac.

Aviam, ho ha explicat tot perfectament el Xavi, que és un dribbling espectacular, dels quals no se'n veuen. Dit això, jo em quedo amb l'assistencia Fermín. La de l'1-2. Em sembla extraordinària. La suavitat amb la que penja aquella pilota. Em sembla d'una qualitat que a poc a poc sembla senzill, però és brutal. I a part d'aquesta assistència, és que la centrada que li fa Gordon, que Gordon és un gol que està fent, la centrada que li fa Olmo a primera part, que va una miqueta forçadeta. Una mica massa forta.

És que clar, fa unes centrades. Amb l'exterior, la que remata Gordon, amb l'esquerra fora.

No ho hem explicat, però el gol de Fermín és molt interessant, perquè Fermín comença a acelerar cap a l'àrea, és a dir, fa la desmarcada abans que l'Amin rebi. És a dir, quan Fermín ja veu. Quan ja veu que la Mint serà el poseïdor de la pilota, ell automàticament ja fa la desmarca de cap a l'àrea.

Per exemple, de l'Olmo de la primera part, aquella passada encara és més complicada, perquè Olmo té un defensa prop, penjar-la al cap d'Olmo és molt complicada.

És aquella que remata forçat. Sí, que li agafa l'esquerra a Gilmà. El que passa que en el gol de Fermín diria que la centrada de l'Amin, potser té més temps per fer la centrada, és més delicada. Molt, molt. Li afavoreix molt més, li fascina molt més la rematada a Fermín.

Allò és posar-te una pilota. És veritat que, com diu el Bernat, sense el moviment de Fermín d'ensumar l'afrontada de la petita, allò es queda amb no res. Però és que en el moviment de Fermina et posen una pilota al davant que només has de girar el cap. A mi, però, el que més m'impressiona és que pugui tenir una primera part. Tant desenfocada, tan discreta, amb tantes dificultats per superar l'1 contra 1, tan imprecís per ser la minya mal. Recordeu aquella última acció de la primera part, la passada de Gordon, que amb un control orientat es planta davant de porteria i la pilota li queda enrere i no pot fer el control orientat? La del gol de Cancelo, que es deixa caure la frontal quan està intentant un 1 contra 1, és a dir. Eren situacions que no tenen un èxit total i de cop i volta surti després del descans i digui. S'encén, no? Això torna a començar. I a mi això em flipa.

Li va passar l'any passat al camp del Bruges. Recordeu que va fer un gol a la passada? Sí, sí. Començava a superar la pobalja i aquella segona part explosiona.

A mi m'ha cridat l'atenció, i si em permet, Ricard, quan no entra el cos a cos amb l'Emina. És a dir, l'Emil el busca i ell es manté serè, es pica amb el pit, però l'Emil no perd el cap, no se'n sent, diguem-ne, enfurismat, perdent el nord, diguem-ne. Es manté estable i segueix jugant. A Sevilla també va fer

una segona part que venia gairebé del no-res, d'aquella escrideçada del Sánchez-Pizjuán i també de cop i volta explota.

Bernat. No, no, un espectacle. Per cert, li han donat el premi MVP del partit, que això sabeu que la UEFA ho fa a partir d'uns analistes que té aquí. No li han donat a cobert, sí. No, però està bé, perquè que no marqui gol i sigui escollit el millor del partit sempre vol dir que ha jugat. De meravella. No sé, no trobo que li falti res. Jo, per exemple, a l'Emilia Mala el gol no li trobo a faltar. I no sé si ell viu gaire obsessionat amb això. No m'ho trasllada, tampoc.

No, no. És que quan reparteixes set, hi arriba un moment que fer-lo és jugar.

Avui es veia que ha tingut alguna ocasió, ha xutat una mica malament el tram final. Sí, és el que ha fet. Però així com en altres ocasions semblava que es quedava una mica més capgut, jo crec que ara cada cop se n'adona més que el seu potencial és que potser és un altre. Avui ha gaudit. Mireia I de tant en tant ens fot regolassos.

Segur. Fermín ha parlat del gol.

Sí, els mitjans del club de fet li comencen preguntant per la remuntada i el caràcter de l'equip.

Sí, creo que se nos había puesto muy difícil el partido, con un gol en contra prácticamente la primera ocasión, pero creo que después hemos gestionado muy bien el partido, hemos sabido remontar y estamos muy contentos por el partido.

La Champions també ens demostra i ens ho ha ensenyat moltes vegades, que només que et distreguis una mica, que t'adormis una mica, avui ens ha passat, hem rebut un gol en la primera ocasió i després aquella acció del corna. És també un exemple per treure una lliçó dins de les coses bones que hem viscut.

Sí, això ja ho sabem, que les Champions són detalls i tots els equips et poden fer mal. Al final crec que hem sabut gestionar després la remuntada i crec que estem molt bé tot el partit, salvant aquest gol i hem de seguir així, seguir disfrutant i guanyant. Un golet més a la butxaca. No està mal. Déu-n'hi-do, eh? Ara el caramelet era bonic, eh? No, el caramelet era mig gol, la veritat. Molt content per haver tingut la possibilitat de marcar un gol. Per mi són especials sempre amb el Barça i molt content i així i així.

Era mig gol, el Carmelet. No us recorda aquella acció al Metropolitano, que era el 0-3, que Oblak la salva. No, Oblak no, Musso la salva, li trenca la boca a Fermín.

Sí, és veritat. Aquí no surt el porter i per això pot col·locar-lo, però ell hi va, ell hi va. A l'afrontament m'ha encantat el partit de Fermín. Com m'han agradat Rodri i Pedri, que no n'hem parlat gaire, del control. I d'aquella llegenda que no hi convivien bé, tots dos.

Jo, en el vot del Jordi Costa i d'altres, perquè crec que hi ha hagut bastant de gent que ha votat a Pedri com a millor alberdit, jo crec que hi ha un reconeixement al que han estat aquests dos jugadors, aquesta sala de màquines del mig del camp del Barça. Jo crec que Pedri avui. Rodri també, i el conjunt segurament, però avui a Pedri l'he vist amb galons de. De capità general. Vaja, un partit espectacular de tots dos.

Hi ha una protecció de pilota de Pedri a la primera meitat que el comencen a rodejar jugadors de la tercera i a prop de l'àrea del Barça. No la vol rifar. I surten d'allà. Fan el canvi d'orientació i cansen o no. I Eric surt per la dreta. Uri Manen, eh?

Sí, amb els dos tenen molta desal·larquia. Pedri ha fet una exhibició, jo també l'hauria votat, però al final l'Emil és molt desequilibrant. I Rodri, en aquests partits no es veu la desal·larquia que té. És a dir, jo crec que Rodri se l'ha fitxat, no et diré que també per la Lliga, evidentment, però jo crec que per fer el pas endavant a la Champions, jo crec que. Tot i que no es noti gaire, jo crec que és una peça cap dalt perquè el Barça

hagi fet aquesta transformació. Carles, Rodri i Pedri, tens dades?

Mira, Pedri, 74 intervencions, el 51% en un o dos tocs. Iguala amb Rodri, tots dos han fet 6 pilotes recuperades i cap perduda. Tots dos, eh? Tots dos. L'únic que ha intentat moltes més passades de mèrit, Pedri, que ho ha intentat 13 vegades, 7 de bé, 6 de malament. Rodri, 2 de bé, cap de malament. Amb Rodri amb 108 intervencions. A mi em sembla brutal el que han fet aquests dos avui,

sobretot la superioritat que mostren. Sí, sí, dos i recuperacions cap perduda i Rodri superant un altre cop les 100 participacions, Pedri 70 i Escaig. Mireia, Eric.

Que també ha parlat als mitjans del club i ell també ha votat el millor jugador del partit.

Sí, no diria ni que error, no, crec que ha sigut una bona jugada d'ells, tot i això crec que a la primera part hem estat bé, sí que hem abusat una mica dels passes a l'esquena, perquè ho vèiem molt clar, i a vegades ens hem equivocat, òbviament l'1-1 abans del descans ens ajuda molt, i crec que a la segona part l'equip ha estat de 10.

La segona meitat, però sobretot a l'inici de la segona meitat de l'amint, què et sembla? Bueno, espectacular,

crec que és un jugador com ell, no cal a vegades motivar-lo d'extra, no, avui crec que. Entre tot, hi havia una mica més de motivació per ell. És un jugador diferencial i ho està demostrant dia a dia.

Hem parlat molt a la prèvia d'aquest ambient infernal. Òbviament teniu experiència sobrada en molt tipus de camps, però Eric, tu personalment, perquè sempre hi ha jugadors que ho afronten d'una manera o que els afecta més o menys, tu com has viscut aquest ambient, sobretot quan el partit estava obert?

Sí que és veritat que jo diria que és un dels millors ambients que mai he estat. De la manera que animen, el soroll que fan, no escoltes els companys, no pots, les orelles et piten. Entres aquí al túnel a la mitja part i sembla que estiguis en un altre país. La veritat que es nota, i ho noten ells també, els primers minuts sobretot, comencen pressionant molt fort, i per això crec que encara té més mèrit el que hem fet, perquè hem tingut molta personalitat. Les dues últimes.

Al nostre directe de YouTube sempre triem l'MVP, i necessitem els vots del que és estar, en aquest cas tu. Et demano els vots de l'MVP, tres punts, dos punts i un punt, a veure qui t'atreviries avui a donar l'MVP del partit. Vinga, tres punts. Tres punts la mint. El màxim, sí. Dos punts. Pots posar tu, eh? No, mira els companys.

L'Anthony igual, el segon. I un punt els hi donaria el Cuba i el Gerard, els dos.

El cubercí, Gerard Martín, pendents de les vigilàncies o ciment, aquí Eric fent una passada als seus companys de línia. Bé, doncs, hem passat una estació nova, un termòmetre nou, que era el de l'Alice Millen, que ara Eric parlava sobre l'ambient, el de la Champions com a visitant, el del Camp del Galatasaray, però ara venen diferents estacions seguides, on espero que. El control emocional nostre un altre cop torni al lloc. Tornarem a zero, no?

Hi ha un partit al camp del Betis que normalment el Barça el treu bé, però estem parlant d'un dels millors Betis dels últims anys, tercer classificat a la Lliga, equip de Champions, juga crec que demà amb el Porto. I després, evidentment, per mi aquesta gran prova de foc que és el PSG-Barça, un equip que els últims anys ha estat superior al Barça gairebé sempre, i que veurem si hi ha sorpasso.

Xavi, Betis-PSG-Madrid, ens podrem refredar una miqueta d'aquesta euforia que tenim, especialment tu i jo, eh?

Sí, vaja, tampoc tinc gran interès en refredar l'eufòria, però és veritat. Jo no veig tan clar que vagis a París i guanyis el PSG. Sempre, clar, molt bé.

Això ho ha dit l'Uri, que entre tots plegats aquí, i el Bernat ha parlat d'estar més a prop del 5-0 amb el Madrid, o sigui, entre tots plegats un tercer temps eufòric. Però tornarà la realitat, que és que això torna a començar de zero, el pròxim partit, al Camp del Betis, i hi haurà moments difícils. Camp del Betis, Camp del PSG. I Barça-Madrid, això és el que ve la pròxima setmana. Això segur que ens ho passarem bé.

Descobreix-ne més a Cupra.com.

El gol del Mussol, amb Guillem Soler.

Bona nit, Guillem. Bona nit. Ja pots volar, ja. Ali, Sam i Ien, quina animalada. Surten com un llamp. Si és la primera vegada que passen de mig camp, fan el segon. Que injust. Per sort els han anul·lat. Quin disgust amb lo bé que han començat. Ho estaven fent perfecte. Olmo, potser, només correcte. Només falta gol, jugar un pèl més directe. Quan estaven pitjor, nova lliçó. Tres minuts de possessió, empat, traca i mocador. Tirem la casa per la finestra, és la barra d'albar d'aquesta orquestra. Rodri, el millor director d'orquestra, que ve al seu porter. Som joves, però tenim carrer. Ai, com hem ressuscitat. A la segona, solava el gol, surt endollat la mint. Amb el cap fermint, Gordon fa el tercer. Es posa tan calent el culer. La mint, escandalós. És un Eymar generós. Assistències a Gogó, un escàndol, el millor. Quan el partit s'esquerda, el millor premi són espais per a Deyemi. En qualsevol moment et pot fer un forat. Si dorms, ja t'ha matat. Seguim somiant. Equip gegant. Impossible estar millor. Llàstima que només és la tardor.

És veritat, ja ens agradaria que fos primavera, Guillem, però pinta bé, pinta bé. Pinta de collons. Bona nit. Bona nit.

Recover el podcast de la TDT i el Tercer Temps a catradio.cat, a l'App de Catalunya Ràdio i al web de 3CAT.

Escolta'ns com i quan vulguis. Quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus, les tristos són alegries i obrim portes sense claus. Quan es mor la rutina a un racó de la ciutat,

Per començar la Champions, 5 a 2 al Feyenoord, al Camp Nou, 1 a 4 a Istanbul, a l'Elisa Millén, a l'Infernturk. 43 gols en 10 partits en aquest inici de temporada del Barça. 4,3 de mitjana, 6 de 6 a la Champions. Ple de punts a la Lliga. El Barça no s'ha deixat ni un empat encara, però ven amb emocions fortes al Camp del Betis dissabte. Bona nit.