"El tercer temps": El Barça ja s'ha recuperat de les derrotes contra el PSG i el Madrid?

M'agrada, tinc dubtes sobre. No ho entenc. Les conclusions del Ricard.

El Barça ha guanyat 3-0 l'Aston Villa en un partit passat per aigua i que s'ha decidit en una molt bona segona part de l'equip de Fancy Flick després d'una primera massa oberta excessivament d'anada i tornada. Al minut 7 de la primera la mina ha fet l'1-0 després d'aprofitar un regal de l'Aston Villa i també ha aprofitat la seva intuïció en la pressió. A partir d'aquí el partit s'ha obert, l'Aston Villa ha generat problemes, sobretot a partir dels còrners, i s'ha arribat el descans amb Rodri tocant-se el bessó de la cama dreta. Rodri s'ha quedat al vestidor, no ha jugat la segona part, ha entrat Marc Bernal, que ho ha fet molt bé. Rafinha ha fet el 2-0 al minut 7 de la segona, amb una mica de sort a la rematada, i ha repetit en el 3-0. Rafinha ja ha sumat 19 gols en el que va de temporada. El Barça avui ha aconseguit el que semblava impossible, mantenir la porteria a 0 a la Champions. Això no passava en els últims 18 partits. Ricard, què t'ha agradat? La millora a la segona part amb més control.

La primera part, tinc la sensació que el Barça ha viscut a remolc del que li interessava a l'Aston Villa, que és l'intercanvi de cops. El Barça és molt valent, ataca molt vertical, però Europa exigeix tenir un control més selectiu sobre els moments de l'acceleració. Perquè si no, no acabar la jugada implica obrir el camp. A situacions on la defensa està molt exposada i no tenim defenses dominants, encara que millorin a camp obert. Ni els hi podem demanar això. Són futbolistes que necessiten tenir l'equip junt, que necessiten que el Barça pressioni bé. Atacar molt ràpid fa que perdis efectius a la pressió, que no estiguis tan a prop. De saltar, que quan et superen hi ha molta distància entre la defensa i l'atac. És a dir, tot el que s'estira en atac s'estira en defensa. Si ets molt vertical en atac, et pot ser el Riral molt vertical i tu patirò en defensa. En canvi, quan el Barça viatja plegat, cohesionat, si té control, com ha fet la segona part, d'esperar que et vinguin a buscar, intentar treure per progressar, no anar tu a buscar l'atac, sinó esperar, tenir paciència, dominar la pilota, obligar que el rival hagi d'actuar, que és el que ha passat a la segona part. A la primera l'Aston Villa no calia que actués, simplement aprofitava el que el Barça li proposava per sorprendre de la transició i amb un equip, amb un físic. Molt superior exponencialment

en el cos a cos, en el duel directe, en l'anada i tornada al Barça. La sensació és que la segona part al Barça ha baixat de la revolució, s'ha calmat, ha atacat més ordenat, ha pogut pressionar bé i s'ha sentit a gust en el partit, cosa que ha canviat l'escenari i ha marcat la superioritat blaurana respecte a l'Aston Villa, que s'ha anat desfent a la segona part quan ha hagut de remar contracorrent. Amb la defensa pilota aturada aquesta temporada. Avui el Barça no ha rebut un gol, però sí un cop de cap al pal, a la primera part un xut de Mati Cash que gairebé és gol, una que ha salvat Cancelo, cada cop que l'Aston Villa ha picat un córner ha creat perill. No és tampoc estrany, l'Aston Villa és un especialista en aquesta mena d'accions. Durant la Premier, és un equip que es mou molt bé en el laboratori. Unai Emery, històricament, ha estat un entrenador molt innovador en aquesta mena d'accions, però si repassem aquest inici de temporada del Barça, ha patit molt. No oblidem el gol del camp del Galata Saray, que l'anula l'àrbitre per fora de joc, en un córner. El gol que li fa Lucas Hernández al Parc dels Prínceps en un córner, les rematades que he mencionat avui en diferents còrners, però si ens anem a la Lliga, Camello va marcar aquí un gol, Camello del Rayo, en un còrner, Valentín Gómez al camp d'Albetti en

una segona jugada en un còrner, i encara me'n deixo un altre que. Bé, no, crec que ja he dit els tres gols, són el de Lucas, el de Camello i el de Valentín Gómez. Moltes vegades ha patit el Barça en aquestes situacions, sobretot des de la cantonada, i és una millora necessària, sobretot a Europa, on hi ha equips que són molt dominadors en aquest perfil de jugades. Avantatge en el duel aéreo i amb molta contundència el Barça ha de millorar en concentració en intensitat i també fins i tot ja ho he dit alguna vegada ajustar bé les assignacions individuals que l'altre dia vam veure per exemple que Pedri havia marcat Lucas Boyer contra l'Alavés i la diferència era massa gran com perquè l'Alavés no la volgués aprofitar. Alguna cosa que no puguis entendre? Que es duri tan ràpid de la parella Covarsí-Germartín. Crec que han fet un partit completíssim, avui. Un partit de molta exigència per a tots dos. Han estat molt concentrats. Han guanyat duels aeris contra Manzambí i Jackson permanentment, quan Suzuki jugava en llarg. Aquest duel és molt important guanyar-lo, perquè si hi ha una segona jugada, l'Aston Villa va de cara, ja ha eliminat la pressió. Especialment Covarsí l'he vist molt contundent. I guanyant moltes vegades a Manzambí aquesta disputa. He vist el Gerard Martín molt atent a les cobertures. Avui ha refusat una centrada lateral amb la cama dreta,

que ja sabem que és un punt feble, com li va passar a París, li va passar contra el Madrid. Avui l'ha refusat bé, l'ha orientat cap al córner. Han estat molt atents a córrer cap enrere quan l'Aston Villa atacava amb profunditat. Han estat molt rigorosos en la vigilància dels espais i també en la lectura de les desmarcades diagonals. Una altra cosa és alguna acció on encara físicament en el cos a cos contra segons quines bèsties pateixen. Recordo la primera part quan Jackson ha atropellat que García s'ha plantat davant de Joan García, que ha estat, com sempre, molt atent. Però el partit és d'un salt de qualitat. En rigor defensiu. En contundència, en intensitat, en fer-se madurs. És una parella molt jove i quan dic que es dubti tan ràpid és perquè s'ha de fer, s'ha de cuinar a foc lent. Ho ha dit la Mireia, em sembla, 24, Gerard Martín, i són 19 de cobert, sí. No arriben entre tots dos als 25 anys cap dels dos. I estan competint, jo crec, molt a prop del seu sostre i sobretot millorant i creixent cada dia. Es poden veure algunes esquerdes en duels de grans escenes, en contra de grans rivals? Doncs podria ser, però és el peatge. Necessitem millorar i guanyar aquesta sensació de solidesa. No els veig nerviosos pel soroll de fons, per si necessito un centre a l'esquerrar. Gerard Martín el veig molt conscient de les seves limitacions.

I sempre està a prop de la seva millor nota d'amagar les seves limitacions i d'entendre els partits. Se'ls ha de donar confiança i s'ha d'esperar que vagin millorant la seva versió individual i també la seva versió com a parella. Avui els hem vist molt connectats amb Joan Garcia i tinc la sensació que és un triangle que es complementa molt bé. I en el qual hi ha confiança entre tots tres per continuar elevant el nivell defensiu mentre esperem la recuperació de jugadors com Eric o de Christensen.

El bon partit dels dos centrals de Pau Covarsí i de Gerard Martín, concentrats, contundents, atents sempre contra els davanters de l'Aston Villa que físicament són portantosos. Els problemes del Barça per defensar la pilota aturada avui no ha rebut cap gol. Però ha tornat a patir i no és la primera vegada aquesta temporada i el control de la segona part que ha ajudat el Barça a governar el partit i acabar guanyant-lo amb més comoditat del que podia semblar a la primera meitat. Són les conclusions del Ricard Torquemada de la TET de Catalunya Ràdio després d'aquest Barça 3-0. Ara estem esperant el Hansi Flick i també l'Efecte Costa.

A Catalunya Ràdio, la transmissió d'en Torquemada. Tenir actitud et fa pujar nota, però no et graduaràs mai, perquè a la universitat o al carrer no deixes mai d'aprendre.

Descobreix el nou cubre-reval 100% elèctric. Deixa't sorprendre pel seu ampli espai interior i gaudeix gràcies a la seva gran autonomia de tot el que la ciutat et pot ensenyar.

Bona nit, Jordi. Bona nit, Ricard. Segona part molt madura del Barça, eh? La necessitàvem.

Molt millor, sí, sí. La veritat és que avui t'haig de posar moltes medalles, perquè a mi el partit em feia.

Ui, però també, això de les medalles, no me les pengis, que hi ha tantes medalles com forats. No, no, però jo.

Jo abans del partit em feia més porc una pedregada i a la tarda del tot costa has dit que si el Barça ho feia bé avui guanyaria bé, no sé si ha estat fàcil però sí que ha estat bé i jo la veritat és que no espera al final un partit tan. No ha estat un partit còmode, però el marcador. Però ens han sobrat 20 minuts de tranquil·litat. Sí, hem viscut més tranquils del que semblava el descans. I sobretot quan al descans has dit que la segona part no tindria res a veure amb la primera, no sé si és que tens una bola de vidre, però jo. No ho tenia gaire clar, i et diré més, és curiós perquè desapareix Rodri, que en teoria ha de ser el paradigma.

Sí, sí, sí, no era un bon escenari, no?

No, no, i apareix Marc Bernal, que vaja. T'ha agradat? No m'ha semblat destacadíssim, però és evident que si l'equip a la segona part ha estat més desendreçat, més pacient, en part també ha de ser gràcies a la seva feina. Avui és molt clar que el que hem vist a la primera part nosaltres també ho ha vist Flick i que al descans hi ha hagut un gir de guió que l'entrenador. Ha vist clar que no anaven bé, perquè més enllà del canvi de Rodri per Bernat, la segona part no canvia res, ni de noms ni de tàctica, i l'equip juga d'una manera completament diferent.

Des dels primers minuts, a més, eh? Sí, sí. Amb aquesta sensació d'allargar la circulació, d'esperar que si l'Aston Villa feia el pas endavant, d'intentar aprofitar les esquenes dels salts. És a dir, no voler atacar. Tu creus que Europa ens exigeix. No podem anar al cara a cara, no?, Això? Ens exigeix aquesta versió de la segona part?

Vaja, jo crec que anant canviant cops pel món, moltes vegades, normalment et sortirà cara, però és ganes d'igualar. És a dir, no sé, a part del PSG, que estic d'acord que va un grau per sobre, Jo crec que el Barça no està per sota de cap altre equip. Anar canviant cops per sistema, el que fa és igual als partits, i més en un partit com el d'avui, en el que clarament ets superior. Jo diria que gairebé en tot, potser menys a la pilota aturada. Posar-te a canviar cops amb l'Aston Villa i més guanyant una 0, no tenia cap sentit.

La primera part ha estat d'acord, no? Perquè hem vist duels. O sigui, era més de voler d'energia que no de cap. Per això

m'he amoïnat una mica, perquè m'ha fet la sensació. Com que l'equip jugava a rauxa. Escolta, que venim de dos mals resultats i aquí anem a donar un cop de puny sobre la taula i la nostra manera de donar un cop de puny sobre la taula és expressar-nos de manera gairebé silvestre com fa dues temporades. I he pensat, home, no crec que sigui el camí. A mi la segona part, que evidentment és menys espectacular, menys vibrant, però a mi em deixa molt més tranquil que la primera. I estic bastant segur que flick també. Jo crec que sí,

que el Barça necessitava més aquesta segona part per tornar a reposar els fonaments i saber exactament quin és el full de ruta, que és curiós com dius tu que passa sense Rodri, cosa que encara reforça més la mirada col·lectiva, que a vegades individualitzem molt, és que Rodri, com jo he fet el descans, Rodri i Pedri no han pesat prou. Potser no han pesat prou perquè, com deies tu, cada davanter que agafava la pilota i corria cap endavant, ells tampoc poden sostenir la bèstia. Per tant, a vegades són contextos que es generen més que actuacions individuals que influeixen.

El que està clar és que per més bons jugadors que tinguis del mig del camp endavant, Fent la guerra cadascú per la seva banda, no anem enlloc. Hi haurà partits que seran un show, un festival, però n'hi haurà que ens sortirà, creu. Estic bastant convençut, sé que és menys apassionant que aquell Barça dels 4 a 5 i 5 a 4 de fa dues temporades, però si tu vols aspirar a ser competitiu en grans partits no pots jugar això que el Barça ha intentat jugar la primera part una altra vegada. A mi m'ha inquietat pel que ell apuntava de pas enrere, és a dir, tu has anat en una direcció. En els últims mesos, fins i tot al final de la temporada passada, i això d'avui anava cap a una altra banda. Sí, sí.

Ens ha funcionat molt bé la pressió, eh? Moltes situacions de dos i tres contra un contra Suzuki, o sigui, és veritat que Suzuki i l'Aston Villa ha arriscat probablement per sobre de les seves possibilitats en algunes situacions. Totalment. Però el Barça anava acumulant jugadors. Veja, tinc com dues o tres fotos de Suzuki envoltat de futbolistes del Barça i que hem aconseguit recuperar pilotes. La primera per dues, la segona una. Això també és una bona notícia.

Sí, sobretot perquè parla bé de l'ordre de l'equip. En els últims partits més que no pressionar, perquè l'equip la voluntat sempre la té. Era la sensació d'una pressió sobretot. Més deslligada, eh? Sí, a mi la pressió del dia del Clàssic em va desterotar perquè allò no guardava relació amb la pressió molt efectiva que havia fet l'equip en els primers partits de la temporada. La d'avui, per mi, ha estat endreçada, ha tingut sentit, fins i tot com tu destacaves, jo hi estic d'acord. Ha tingut més minuts de continuïtat en l'esforç defensiu de la minda del que és habitual. Bé, jo crec que des d'aquest punt de vista, és veritat que és l'assignatura per on menys t'ha de preocupar aquest Barça, em sembla a mi, però avui ha tornat a ser molt efectiva, és veritat. I també és veritat que l'Aston Villa. No ha baixat del burro, eh? És a dir, hem regalat un gol, estem perdent pilotes, i han insistit que això també parla de la personalitat d'un equip, que en el seu cas també és un equip jove i amb canvis i tal, i que m'imagino que la idea és continuar fent això perquè a la llarga ens sortirem beneficiats.

Avui és evident que no. És l'inici d'un procés i això es paga. El millor, Jordi. Cobercí. Gràcies. Bona nit.

A Catalunya Ràdio, la TDT. La transmissió d'en Torquemada.

El nen se'ns fa gran, el nen se'ns fa gran. I jo que estava fatal. I se'ns fa gran.

Avui una altra gran obra de l'Amin Yamal. Ha fet el primer gol i ha estat un mal de cap permanent per l'Aston Villa. No ha estat l'únic futbolista que ha marcat les diferències, ara en parlarem, però ha estat protagonista principal. Alberto, bona nit. Què tal, bona nit.

Estàs mullat? Sí, home, clar, com 52.000 persones més. Però vens protegit. Sí, vinc protegit, amb capelina, amb paraigua. Veig prou sencer. Sí, sí, estem sencers avui. Has vist el príncep de prop? He vist el príncep perquè avui m'ha tocat una entrada que, clar, com que et van canviant sempre. Avui estava just al costat de la llotja, a la part alta, diguem, i feia molta gràcia perquè tots anaven amb una capelina que semblen freres, he fet alguna foto a tota la llotja, que és molt forta, perquè sembla com tots freres, tots allà amagats, i ell era l'únic que no, anava amb una gorra, només, el príncep Guillem. Ah, no s'ha posat capelina? No, no, hi havia el president Laporta que va amb Capitán Pescanova, va groc, tots van blaus, menys ell que va groc i després això el príncep estava allà aguantant la pluja, suposo que ja està més acostumat és la gorra de Nacasseguineus segur, segur però vaja, jo crec que avui podem parlar i parlarem molt de l'equip però hem de parlar també de la gent que ha vingut al camp

homenatge i estàtua perquè clar, és que has de ser molt valent per poder-te quedar a casa és que no ha parat amb tot el partit no ha parat. Hi havia gent que una hora abans ja estava segura amb la capelina, que dius, guarda't una hora, no?

I no era fàcil, mira, jo avui tenia una entrevista al Palau de la Musea Catalana, que anava molt, molt just, i llavors he demanat un taxi per una aplicació, m'ha deixat penjat el taxi, llavors he sortit corrent. Un dia podries escriure un llibre sobre els taxis. No, no, he sortit corrent, n'he caçat una a Plaça Catalunya, hi pujo i dic al camp del Barça, diu, no, no, no, hay mucho tráfico. I dic, home. Però no et dediques a això. I no, no em volia portar. Al final he aconseguit que em portés fins a Francesc Macià i allà agafar el tram. Però fins i tot a Francesc Macià li he dit, he d'agafar el tram, em pots deixar a l'altra banda? Diu, no, perquè tindria que dar la vuelta. Dic, hòstia. Jo em pensava que al principi el servei podia triar on anava,

però es veu que li ha d'anar bé. Li dic això a l'Albert perquè cada cop que sortim de l'estadi, com passarà aquesta nit, l'aventura de trobar un taxi que el vulgui portar a casa, diríem, és una aventura. Perquè és veritat que triem ells. No és que no n'hi hagi, n'hi ha molts, però no sé, el veig que va provant i que va sortint rebotat.

No els interessa el teu itinerari. No, no els interessa. Quan et. Quan et veuen d'aquí pensen, ui, aquí fotré pocs calés. I llavors al tram he conegut una persona, deixeu-m'ho explicar, que està en el negoci del futbol, m'ha dit que era de Nova York, o sigui, m'ha demanat quina parada havia de baixar, i dic, sí, sí, Palau Reial, està bé, i llavors es veu que està amb fanàtics, sabeu què és? Fanàtics, o algun has sentit a parlar d'això? Sí, és una. Una empresa que gestiona drets de futbol a tot el món, però que mou molts calés. Maika, per exemple, estava també amb l'Odembapé a la Xina, que ha fet negocis amb el Madrid, que està fent negocis amb el Barça, i tinc ganes de buscar-ho ara, quan arribi a casa, amb una mica de calma, a veure.

Ah, jo no et puc il·lustrar. Tu sí?

Bé, són d'aquestes empreses americanes noves que s'han ficat al món del futbol. N'hi ha que fan cromos, n'hi ha que fan drets de llotges VIP.

Exacte, de targetes de crèdit relacionades amb el futbol. Explotant l'experiència fan, eh? Sí, sí, sí, no, no, m'ha semblat que remenava calés aquest i mira,

hem fet el viatge just fins a l'entrada. Molt bé, doncs mira, s'ha sigut una escena molt costumista i molt interessant. Perdó, eh, per explicar això, però crec que,

o sigui, era per entendre la difícil. Espera, aquí hi ha de fons. Todo el mundo ha dado lo suyo para acabar con la portería cero y lo más importante era marcar esos goles y estamos contentos.

Estamos contentos por la victoria. ¿Cómo os sentís? Tenemos que trabajar.

Todo el mundo ha sido increíble.

Ha habido poca distancia entre nosotros, hemos sido muy compactos.

También delante de nuestra portería hemos defendido muy bien. Fue increíble. Ha sido increíble.

¿Cómo está Rodri? ¿Ha habido algún problema con él?

Sí, sí, ha notado alguna molestia en los músculos y tenemos

que esperar a la mañana.

Irá algo sobre el próximo partido, será el Atlético de Madrid en el Metropolitano. Sí, sí, por supuesto. Tenemos cuatro días para recuperarnos y afrontaremos el partido. Gracias.

Bé, doncs haurem d'arrossegar el dubte de Rodri, si més no, algunes hores, veurem si alguns dies fins al Metropolitano ja seria una bona notícia que l'arrosseguem fins diumenge el dubte. Albert, primera part de Vertigen, segona de Maduresa.

Totalment d'acord amb l'anàlisi que fèieu, a mi m'han agradat els canvis de la segona part. La primera part. El problema el veia més amb la creació i amb el control, una mica amb la línia del que estava dient. Pedri estava molt desaparegut. Fermín, sí, el posem al mig del camp, però clar, Fermín té ànima de davanter boníssima, amb la pressió, únic. Però clar, en la creació, en la combinació, doncs a vegades, a la segona part, fins que Gabi ha entrat molt bé, ha entrat molt bé Frenkie de Jong, ha entrat molt bé. Marc Bernal, jo he agraït una mica, diguem, jo crec que a tots aquest control i aquest que no fos el partit tan boig. Crec que és una victòria molt important aquesta d'avui perquè he notat potser una mica massa de soroll aquesta setmana, diguem, després de. Dues derrotes, Madrid, una derrota contra el Madrid, fan mal. Fan mal, però no t'ho has de qüestionar tot, diguem, no? Costa trobar l'equilibri. Sí, sí, sí, costa trobar l'equilibri entre això, perquè al final sembla que tots els altres partits siguin amistosos, no? I que només contessin els dos que hem perdut, no? I els d'aquesta setmana que ja eren forts, eh? Sí, aquesta cosa de l'examen permanent, no? Doncs mira, si això era un examen, doncs avui s'ha superat. Crec que era una victòria important, diguem, per reforçar. Avui et podries haver posat en un problema, eh?, perdent. Podries haver posat en un problema a la Champions. Per acabar entre els 8 primers, no? Clar, sí, sí. Per acabar entre els 8 primers, sí. Posaves en un problema seriós. Per tant, jo crec que és una victòria per estar contents i per veure amb què passa diumenge i vas molt més tranquil diumenge al Metropolitano que no pas si haguessis tingut

urgències també a la Champions. Ens deixa bons reguts la segona part, no? A tots, a tothom? O hi ha algú que li va molt al rock and roll de la primera?

Però és que és molt arriscat jugar, que aquest Barça jugui sempre tan obert, tan anar i tornar, és que estàs a expenses d'un accident, i quan surts a la segona, baixes el ritme, prioritzes tenir la pilota, i et surt, la segona part que et surt, dius, home, doncs, sembla difícil d'entendre que la primera la plantegin així.

I et canses menys, no? La primera part, que també és important pels jugadors i per les

cames fresques. És un rock and roll, també és veritat que en poques ocasions, perquè no hem.

No, no, n'has tingut dues de la pressió. Les dues neixen de la pressió.

Teníem problemes amb la creació, el tram final, no? Vull dir que era un rock and roll no d'aquells que tenen set oportunitats i només tenen entre una, sinó que, no sé, era. O sigui, no els he vist ben col·locats a la primera part, i en canvi a la segona. Jo fins i tot, per exemple, a Gordon, a la segona part, hi ha hagut un moment que he vist que el cridava flic i que li donava instruccions, i a partir d'aquell moment, Gordon ha congelat molt la pilota, ha allargat molt totes les seves possessions, ha fet una finta, una altra i una altra, i crec que la instrucció de tots els jugadors era aquest, de dir, bueno, ja entrarà el gol, però anem a conservar la pilota.

Jo crec que el partit d'avui té molt de mèrit i l'hem de valorar perquè s'ha posat en dubte, com ara comentàveu, el tema del soroll, de si el Barça era capaç de guanyar els equips grans. I avui el Barça ha guanyat com un equip gran. Avui el Barça ha guanyat amb jerarquia, és a dir, ha guanyat. Fins i tot, per aquí no ens va bé, anirem per aquí, aprofitant les ocasions, marcant. Sent contundent. Marcant quan tocava, encara que fos una mica de rebot, com el primer de Rafinha, o amb el regal de la primera meitat a la mínima. I has jugat contra un equip que és molt bo, és un equip anglès que està en creixement, que s'ha classificat per la Champions, que és el campió de l'Europa League, que potser no té tant nom com d'altres, però jo crec que és un equip que té. Segurament és dels millors amb qui hagi jugat a nivell de potencial, no? A mi la primera part

us he de dir que no he volgut transmetre-ho perquè volia tenir paciència, però m'ha generat un punt d'inquietud i de preocupació perquè he tingut una mica, com deia l'Albert, la sensació d'anar remolc. O sigui, a mi quan el Barça va remolc del que passa i s'apunta al ritme que toca l'orquestra, jo crec que el Barça ha de tocar les peces que vol ell, no les peces que sonen. Vull dir. És un equip que encara és molt tendre quan s'exposa a Europa en un cara a cara, perquè no tenim futbolistes molt dominadors, ni al darrere ni al davant. Al davant la minya mal, però Nigordon és un jugador que en duels individuals o en 3 contra 3 amb molt espai et pugui marcar diferències. Rafinha està cada cop més enfocat per finalitzar jugades. I tens la mida mal, però al darrere també deixes molt exposats a Covarsí i Gerard Martín, que necessiten protecció, necessiten defenses a prop. És a dir, tot el que sigui individualitzar, els uns contra uns al mig camp, partits molt oberts, intercanvi de cops, tot això jo crec que a nosaltres, a Europa, ens penalitzarà.

Jo volia acabar simplement, perdona un moment, el tema de la jerarquia i de jugar com un equip gran, jo avui l'exemplifico i l'identifico amb la defensa. Jo avui crec que els centrals, el porter. El porter, el porter. Deixar la porteria a zero potser és una anècdota. Des del Borussia Dortmund de fa dues temporades, des del 2004 a 0.

Però passa per alguna cosa. Has fet un partit de porteria a zero, eh? No, no, podries haver rebut algun gol.

De Joan Garcia, una cosa que quan el vam fitxar dèiem, sí, hòstia, em portaràs amb l'Espanyol, ho ha demostrat molt, ha estat als pals, boníssim, però amb aquest joc del Barça, i realment el millor que té Joan Garcia, el millor que demostra avui una vegada més, és com llegeix el joc, com surt fora de l'àrea, ha evitat avui dos gols, com a mínim, sortint fora de l'àrea, que no són tant de foto com quan fas una partida. Però crec que llegeix i que el que dèieu abans, que s'entén molt bé aquest triangle, sobretot amb Covarsí, Covarsí avui ha fet un partidàs també, i crec que a la primera part, a vegades el símptoma, crec jo, que les coses no acaben d'anar bé, és quan tot el joc passa per la minya mal, diguem, no? Massa pilot en. El massa pilota a la minya mal. La primera part ha sigut això, ha sigut intentar. La banda esquerra, la banda de Cancelo i de Gordon, pràcticament no existia. Llavors tot anava per la dreta, per la banda de la minya mal, i és jugar-t'ho una mica al tot o al res, llavors.

Sobre el cas de Joan Garcia, jo també destacaria aquest porter preventiu per sobre dels reactius. Tot el que evita que arribi ja no és el porter de sota els pals, capaç de resoldre situacions d'emergència, sinó que constantment està enfocat i connectat al partit, anticipar totes aquestes pilotes a l'esquena dels centrals, que amb el Barça en trobaràs cada partit, i en això està sent molt, molt responsable i s'hi ha posat les piles molt ràpid.

I després ja a final de partit s'ha fet. Una imatge és ell abraçant-se a Cobercí, Gerard Martín, que és el que ho ha explicat. Com fer un equip, no?

I han fet pinya, tots tres, que demostra aquesta connexió. Al final, he dit, al final del partit. I just en els mitjans finals, o sigui, en el temps efectiu, amb una acció de Cobercí

també la celebràvem. Parlen sovint, quan el partit s'atura, ja la constaren Gerard, sobretot, amb Joan Garcia.

I aquesta concentració de Joan Garcia, la tensió de sortir, I sobretot, per mi, el control de l'espai i el temps quan ha de fer aquestes sortides, per mi encara té més mèrit, perquè això a l'Espanyol, quan va debutar al futbol professional, pràcticament no ho havia de fer.

I ells tens né, quan ho feia arribava tard. Sí, sí.

Té molt control de la distància, l'espai-temps.

Avui n'hi ha hagut dues, que han anat molt just. La primera, i és que la primera, Nico Jadson, que és rapidíssim, intenta driblar-ho. Ell no va a terra, no es precipita. Fa una acció de central, no de porter. Posa el peu. Sí, sí, posa el cos, la treu amb el peu i cap a fora. I la segona és la que li fa falta. Li fa falta. Qui era?

Buen dia. Però sou conscients que necessiten protecció? O sigui, que estem parlant d'una presa de centrals que O sigui, no els pots deixar defensar en mig camp a tots dos sols, en un dos contra dos. Ho dic perquè passem de fa una setmana que els vam posar en dubte perquè el soroll consumeix i perquè el Barça s'enfrontava al PSG, no a ells només, però va aparèixer un centre a l'esquerra si es necessita. Jo crec que hem de ser responsables amb això i entendre que els hem de donar corda, o sigui, necessiten minuts, partits, necessiten equivocar-se i necessiten que l'equip i la idea els protegeixi, no deixar-los exposats allà a situacions d'emergència.

Però el que vols dir és que els protegeixi amb la pilota, a través de posacions llargues, d'ordre.

O en fer un pas enrere i agrupar-se uns metres més enrere, en registres defensius, que no els exposi. És que si constantment saltem a la pressió i constantment deixem 3 contra 3 al darrere, cada cop que ataca el rival, ells estan en una situació d'emergència.

Avui dubtava Fariñas si saltar o no al lateral rival, precisament segurament per aquesta lògica, que si saltava deixava, abandonava els centrals. I és el que ha passat, que ha saltat i ha deixat la seva esquena abandonada.

No és fàcil ser centrada al Barça.

El que passa és que el soroll. Aquests són molt joves.

I menys amb Cancelo a una de les dues bandes. El què, perdona? Menys amb Cancelo a una

de les dues bandes. Sí, avui Cancelo ha tingut cancelades. Però després t'ha fet assistència. Llavors, clar, l'has de comprar al Pax.

Cancelo no pots triar. I Rafinha, sisplau. Tinguem-ne que sigui 30 segons. Tens més temps. Quart màxim golejador

de la història del Barça a la Champions, eh? Quart màxim golejador de la història del Barça. Messi 120, Rivaldo 25 i Luis Suárez també 25 i Rafinha ja és quart amb 23. O sigui, els atrapa aquest any, eh? Els atrapa, eh? Però aquesta temporada què n'ha fet? Quant ha dit, Messi? 120. No, aquest no l'ha atrapat. És que ara, o sigui, el segon has dit. Rivaldo y Luis Suárez en 25. Clar, vull dir, és que el salt és tan bèstia. No, no, clar, clar. Sí, sí, sí. Bé, però és rellevant que Rafinha ja sigui el quart.

Carles, dóna'm dades de Rafinha, d'aquestes que tens, globals, les que tinguis. Sí, cada xut, gol. Exacte.

Poca broma, poca broma avui. Avui he rematat dues vegades entre els tres pals i he fotut dos gols. Fins ara què era? Gairebé vas dir l'altre dia 68%,

que és una brutalitat. 68% de què? De les rematades entre els tres pals. O sigui, cada cop que 68% en rematades entre els tres pals i en rematades totals.

Sembla que era. Era del 50%, no? Sí, sí. Sembla que no es vivia. Era el 40. El 48, crec. Per tant, amb el 2 de 3 d'avui. Sí, sí, pujarà molt la de. Entre tres pals i una mica la següent. Mireu-les de calcular i després els dius. Però bàsicament, avui, dramata dues vegades entre els tres pals, una fora i fot dos gols amb 31 intervencions.

Qui parla? Arriba Hansi Flick,

Qui parla? Arriba Hansi Flick, que tendrà els mitjans de comunicació abans que una Gemery. Bona nit. Mireia Ruiz, en directe. Què et passa? Avui l'equip ha deixat la porteria a zero després de 18 partits sense fer-ho a Europa. Més enllà de Joan Garcia, de la parella de Centrals, com has vist la implicació de tot l'equip a nivell defensió? Gràcies.

Molt bé. Crec que ha estat important això, que avui defenguéssim plegats, que estiguéssim compactes. I l'última línia ha jugat a un nivell increïble, ho han defensat tot, i és fantàstic, també amb el Joan García al darrere, però quan veus tots els jugadors com estan, I els joves en aquesta fase de grups de la Champions League realment em fa molt content. Hola, Francisco Terramont de RAC1.

Et volia preguntar pel canvi de Rodri a la mitja part, si ens pots explicar una mica com està, si us fa patir de cara al Metropolitano i si algun dels altres canvis ha estat motivat per alguna molèstia.

Bé, primer el Rodri sí que ha dit que tenia alguna molèstia i per això hem d'esperar fins demà i la resta el Brian al final crec que estava una mica esgotat i hem volgut canviar-lo ha fet un partit fantàstic i els altres simplement han estat canvis normals el Rafinha tenia també una groga i volíem reservar-lo.

Buenas noches, John Mayer y Cadena Cope. El resultado es magnífico, 3-0, porquería cero. Normalmente cuando el Barça gana juega muy bien. Le preguntaría si cree que hoy su equipo ha sido más práctico que vistoso.

Bep, jo crec que i ho vaig dir ahir que jugàvem contra un equip molt bo i crec que sobretot en la primera part els volíem pressionar com fem normalment potser avui ha estat una mica diferent però teníem la mateixa idea forçar-los a cometre errors i ho hem fet i directament han vingut gols d'això i crec que ha estat molt important per nosaltres per poder guanyar aquest partit.

I per mi també ha estat molt important com hem defensat. Perquè es veu la confiança que tenim contra la pilota i també amb la pilota. I m'agrada veure això.

Hola, míster. Alberto Mos, de la cadena SER i del que ti jugues Barça. El cambio de Rafinha n'has estado hablando un rato. No sé si estaba molesto, si era un tema futbolístico, que n'has estado un poco hablando con Rafinha. Sí.

Crec que el que passa a Tenerife també l'havia

afectat molt, com a tots nosaltres, de fet. I enviem, de fet, el nostre més sincer pèsim i condolences a la família, al club i a tots els aficionats per aquesta gran tragèdia. I crec que això li ha afectat a ell particularment.

I la gent potser pensava que estava enfadat pel canvi però no, dic que el que puc dir i sento també és això que de vegades no és fàcil oblidar-se de tot i seguir amb el nostre plan que també som éssers humans i aquestes coses ens afecten.

Buenas noches, señor Flick. Víctor Lozano en directo para el Radio Estadio de Onda Cero. Después de las dos derrotas dolorosas contra Madrid y PSG, el equipo ha tenido dos buenas actuaciones. ¿Está contento de cómo ha reaccionado el equipo tras esas dos derrotas que pudieron generar dudas?

Sí, esclar. Crec que això és el més important al futbol, com a la vida, no només al futbol. No es tracta de

si comets errors o si pateixes una derrota, sinó de com reacciones. L'acció que ve després és la més important i per a nosaltres aquesta era la clau també avui sempre anar per la següent situació i lluitar i estic content per això

perquè és important

quan jugues la Champions League contra equips d'aquesta qualitat és important que mantinguis la calma que estiguis sempre concentrat en el pla de partit. Que aprofites, como hemos hecho sobre todo en el primer gol, las oportunidades de marcar directamente por un error del rival.

Hola, ¿qué tal? Raúl Fuentes en directo para Radio Marca. Rafinha lleva 19 goles en 13 partidos que él ha jugado. Estamos un poco entre todos normalizando esta situación, una cosa que quizá no es normal. ¿Tú crees que puede mantener este ritmo? Tan elevado de goles, porque está en números de bota de oro.

No en tinc dubtes, sí. Porque está en un bon estat d'ànim, en un bon moment. Y está

en forma, y seguece estando en forma cuando torne del descanso de selección, será fantástico para nosotros y para él también, es claro.

Pero ya lo sabe, estoy muy contento con él, es un jugador increíble y obviamente le decido lo mejor.

Y también lo será para nosotros, espero que todo lo que

desee que realmente se cumpla. Aquí Hansi, Jack Pérez del Jaysport. Te volía preguntar pel Marc Bernal. Què t'ha fet decidir-te per ell abans que franqui a la segona part? I com t'expliques que l'equip hagi guanyat control sense segurament el millor mitjancentre del món que és Rodri? Gràcies.

Es fácil responder,

porque el Franky venía de una lesión y ha jugado como central, había jugado como central en el partido anterior, y el Berni ha jugado fantásticamente todos los minutos que ha estado sobre el terreno de juego y para nosotros estaba claro que. Que havia de substituir el Rodri i també necessitàvem el Frenkie per diferents moments. I per això hem decidit, després del 3-0, que faríem aquest canvi. Crec que era el moment adient i ha estat una bona decisió. Últimes dues preguntes. A més,

control.

Això ajustem sempre una mica la mitja part, com sempre ho fem, i parlem del que estem fent bé o no. Es tracta una mica de seguir el nostre plan, la nostra estratègia. Hola.

Hola Hansi, ¿cómo estás? Te sigo un poco en la línea por Frenkie. Jugó de central, jugó un poco más adelantado el otro partido y jugó más de interior o más de doble pivot. ¿Cómo visualizas el futuro de Frenkie de Jong en este equipo? Y si lo ves en algún momento de titular en un partido importante.

En primer lloc, és molt important que hagi tornat i potser no està encara al 100%, però està a molt bon nivell, es veu en cada entrenament. I físicament no està encara al 100%, és normal, després d'una lesió, però, com sempre hem fet amb altres jugadors, hem d'anar pas a pas, i el Frankie és un futbolista excel·lent, i volíem aquesta situació, de tenir una gran qualitat en totes les posicions, i crec que amb ell. El podem tenir, de fet, en dues, en una o dues posicions amb aquesta qualitat i això és el que volíem.

Sí, Francia, aquí pel Bollos per l'Atlètic has destacat molt com s'ha defensat avui i en l'última línia com ha jugat tota la defensa. Et volia preguntar per la primera també, com s'ha pressionat des de davant, el primer gol arriba per aquí i com figures com Gordon, Fermín o Rafinha avui fins i tot han ajudat a l'equip perquè aquesta pressió des de davant faci que a darrere també vagi millor.

Sí, esclar, en aquests tres el Fermín també s'ha d'incloure, perquè ha estat part d'aquests, ha pressionat molt bé, i sí, realment ha estat increïble. Per nosaltres és molt important, és com volem jugar, precisament, és el nostre estil, és la nostra filosofia, i crec que tothom n'està convençut, i és bo de veure, i és el que volem.

A més, ara tots ells poden marcar gols, també, i això ens va molt bé. El Lamine, amb la primera situació, ha estat molt important que hagi sotat i marcat directament i ens ha ajudat molt la resta del partit.

Marxa Hans i Flick d'aquesta roda de premsa. Al principi de la roda de premsa segurament m'heu sentit. T'estaves ofegant. Sí. I a mi rient. Primer de tot, per context, primer sempre surt l'entrenador rival. Has vingut a l'esprint. Exacte, avui ha sortit Flick primer, ens hem creuat, jo estava a la zona mixta, ens hem creuat en un punt i m'ha dit, ja pots córrer, que tu ets la primera, el seu camí és més curt que el meu per arribar a la sala de premsa, jo he de fer una volta que ell no ha de fer. Llavors he arribat ofegada, perquè no sóc el Marc Rovira, i m'ha dit que havia estat molt ràpida i que així no em mullava tant. Ah, molt bé.

Sempre et cuida. Flic molt a temps.

Flic molt a temps i m'ha dit que respirés abans de fer la pregunta i he decidit que és igual, que estaria ofegada els propers dos minuts.

Has aguantat bé, has aguantat bé. Vinga, el millor.

El millor jugador del partit.

Va, el Costa ha votat Covarsí. Mireia, qui tries tu? La Minyamal. Bernat Soler. Covarsí. Laia Tudel. Lament. Dos a dos. Ricard. La Minyamal. Alberto. Rafinha. Marc i Carles. Fermín. Variat avui, eh, Xavi? Lamin, Lamin. Bernat Coll. Fermín. Els joves han escollit a Lamin, que si no m'equivoco. Quatre vots. Quatre vots per Lamin, que és el millor jugador avui escollit.

Quatre vots nostres, eh? Sí, sí, sí. Hi ha partits que no

saps a qui triar els últims. Tornem a recuperar aquelles sensacions que hi ha més d'un jugador. Sí, heu dit, Fermín, també.

Sí, i la minya mal. I Rafinha, ha dit l'Albert.

I Rafinha. Ja hem anat a aquest moment de Rafinha. Bé, parlant de Rafinha, teniu les dades ja, Carles, Marc?

Rematades totals, 50%.

50% vol dir que de totes les rematades que fa Rafinha, la meitat són gol. Correcte.

I de les rematades que van entre pals, de cada 10, 7 són gols. 70%. Ostres. És bèstia. És molt bèstia, eh?

Jo no recordo mai. No recordes unes dades així, eh?

Ni en Déu nostre, senyor.

Ni en Messi, vols dir? Compte aquí, que compta aquí.

Messi xutava més. Que sí, que sí. 50% de rematades totals i 70% de rematades entre els tres pals es converteixen en gol. Si manté aquestes xifres. No, no, sí, clar. No se li acaben els gols.

Has vist, Flick, que ha dit, ha deixat anar allò de, a veure si torna bé de la selecció, no? Ha deixat anar,

perquè suposo que li deu fer por, que sembla que són 20.000 quilòmetres. No l'heu vist, Flick, quan donava aquesta resposta, però riure a Sorneguer, riure per sota el nas, ens ha vist també gent per aquí rient, i vull dir que jo crec que una mica de ganivetada hi havia.

Home, és que al setembre a Austràlia i al novembre a Singapur.

Tot a prop de casa, pocs quilòmetres. Ha explicat que Rafinha

Tot a prop de casa, pocs quilòmetres. Ha explicat que Rafinha estava colpit pel tràgic, per la mort del futbolista del Tenerife, i per televisió hem vist una imatge de la Min preguntant-li a Rafinha per què no celebrava el gol, un dels dos gols del brasiler, que què li passava. I amb cara seriosa refiñar a resposta alguna cosa que no hem pogut interpretar, però sí que hi havia una pregunta dels propis companys, preguntar-li per què no es labrava el gol.

Bé, pel que ha dit Flick, és pel. Sí, sí, ho ha dit a l'entrevista. O sigui, que interpreta és que era aquesta la resposta, no? Però que els companys estaven una mica. Ho han notat, ho han notat. Sí, sí, una mica estranyat.

No és el dia, ni tenim temps, i el dia serà l'abril, per exemple. Però vosaltres ara mateix cancelaríeu la recerca d'un davanter centre pel Barça? De cara a l'any que ve? De cara a l'any que ve?

No seria la primera prioritat, no? Totalment d'acord, sí, sí.

No seria la primera prioritat, no? Totalment d'acord, sí, sí. Jo miraria més a darrere que no pas a davant.

En qüestió de recursos que tinguis, no? És que estava pensant, estem al·lujant molt Rafinha, justificadíssimament, és dels millors nous que ha tingut el Barça els últims anys, però estava pensant. Mira, saps a qui li preguntaré? A qui? Francesc Garriga.

Ah. Bona nit. Bona nit. Com esteu? Ja has tornat a casa, eh? He tornat a casa.

Ara soc al carrer L entre la 18 i la 19.

Molt bé. Què? Fecharíem un de l'antecentre o no? Què? Què dius?

Perquè hem de tirar diners? No, eh? Sí, eh? Home, no. I amb Gabriel Jesús per si de cas algun dia falla alguna cosa. Sí, home, sí. Està fantàstic. Estic molt animat. On has vist el partit? Al despatx de la ràdio i la tele. Molt bé. Semblava que anava a dir al despatx oval, eh? Sí.

És que avui trama estava molt ocupat. Però tens un VIP, no? Per entrar al despatxual quan vulguis, eh? No sé si encara el tinc. Crec que m'ha caducat.

T'ha caducat, eh? Però tens encara l'acreditació per entrar a la Casa Blanca, o no? De fet, sí, i no m'he atrevit a provar-ho perquè pensava que potser seria l'última cosa que faria. Intentava entrar i no funcionava i he pensat, mira, saps què? No ho intentem.

Escolta'm, què fas aquí? Explica'ns-ho. Ara quan arribem a casa, quan acabi la TDT, arribo i poso la ràdio i sento. A mi, a mi, em sentiràs a mi.

De dues a cinc de la matinada seguirem les eleccions de mig mandat. Això per mi és com. Tu, Ricard, imagina't que està a punt de començar l'Eurocopa. Doncs avui per mi això és l'Eurocopa cada dos anys hi ha Eurocopa i Mundial doncs als Estats Units cada dos anys hi ha o midterms o presidencials doncs avui això és l'Eurocopa que és important però no és tan important com el Mundial però és tan important com una Eurocopa? En relació al Mundial, sí, i en aquest país sí.

Però vull dir que té molt pes pel que veig, eh?

Home, sí, perquè els dos anys que li quedaran a Trump dependran molt del que passi aquesta nit, i els dos anys que li quedaran a Trump, si pot fer més o menys coses, doncs potser ens costarà més o menys diners la gasolina. També a Barcelona, o potser ens costarà més o menys enviar coses pel món a través dels aranzels o vendre productes. Per tant, el que passarà aquesta matinada, que és qui controla les cambres legislatives, que això sona com molt passat i avorrit, però vaja, que si mana Trump i continua, i els nord-americans li donen suport, com li van donar ara fa dos anys, tot seguirà igual, i per tant, li donaran un xec en blanc a Trump, però el que sembla que passarà aquesta nit és el contrari. Et vaig sentir que estan molt espantats, no? Sí, sí, i ara comencem ja a tenir algunes dades de participació i els analistes creuen que aquesta nit pot ser una onada històrica en contra de Trump, que és una cosa que no s'ha vist mai encara des que el president és president. Per tant, diguem-ne que serà una nit emocionant. A les dues ens hi posem i estarem en directe fins a les 5. I si la cosa està molt ajustada, potser ja empalmem amb les 6 amb el Ricardo Estrell. Per tant, tota la matinada fent

ràdio en directe. Doncs fantàstic, hi ha el Garriga que ho farà amb tota la il·lusió des de casa seva.

Molt bé, ens ho fareu fàcil, això.

Ràpidament anireu actualitzant i sabrem. Vols venir tu a fer números, Laia? No, no. Per això he dit si m'ho fareu fàcil.

Molt bé, doncs el Garriga, des de les dues de la matinada fins a les cinc o a les sis, el que calgui, per explicar-nos aquesta Eurocopa de les eleccions

nord-americanes. Exacte, ho podem fer així. La Copa del Capitoli. L'has vist a donar el tram o no? No, no, ahir molt de lluny perquè feia un acte al monument de Lincoln, que bé coneixes, Bernat, però no podria dir que l'he vist. Molt bé, i quan tornes? Vaja, sí, demà, demà per a vosaltres i per a mi dijous. No, perdona, demà què és? Demà és dimecres. Doncs torno dimecres i arribo dijous, sí, sí, torno dimecres i arribo dijous.

Molt bé, doncs diumenge hi ha Metropolitano, per tancar l'abans de l'aturada.

Però arribem bé, arribem bé. Sí, ets optimista? Sí, jo vaig quedar molt tocat després del clàssic, i això d'avui.

No, no, m'ha estranyat. No t'ho podies imaginar, no? No, m'ha estranyat. Pensava que hauries posat allà una mica de raó i no tanta passió. Va ser molt dur, allò, però ja està. Molt dur, molt bé. Doncs ara diumenge. Que vagi molt bé la nit, Garri. Vinga, una abraçada a tots. Adeu. Metropolitano diumenge, com pinta? Igual que el Garriga, esteu tots animats?

Home, serà un partit. L'ambient també serà maco, eh? Rebre el Barça després de Julián Álvarez, no? És el partit per acabar de superar les dues derrotes, no?

Però no passa res no fem un examen de mig terme no és una vida o mort no és tot blanc o negre es pot guanyar, es pot empatar i es pot perdre i tot continuarà més o menys igual però si guanyes i fas un bon partit dius bé, hem tornat a lloc jo crec que hauríem d'aprendre

dels errors de la setmana passada i és això si guanyes, perfecte perquè et sumarà molt i si no, doncs relativitzar una mica.

Sí, jo crec que no arribem al millor moment de la campanya que hem començat, però l'Atlètica de Madrid m'imagino que tampoc, perquè perdre 0-2 contra el Bayern també deu haver estat un.

He llegit alguna crònica i es veu que el Bayern ha fet un recital important. Important, eh? Ja el recuperarem al PSG 06 Bayern

0-2 0-83 Barça 3-0 som allà,

som allà parlava dels altres si jo m'imaginava avui que quan tu ets un anglès un alemany, no sé, que has vist un altre partit i mires els resultats i dius, hòstia, 3-0 a l'Aston Villa que havia guanyat els 3 partits.

Te unido, te unido. Exacte. Els de l'Atlètic de Madrid que no han vist el partit, miren i diuen 3-0, aquests estan tornant. Cambio, cambio, change, change, deje el baluta.

Mirant la segona part, només perquè comencen el partit de la segona, també s'espanten una mica.

Un detall de la primera, avui el Barça ha fet rècord d'alçada de recuperació, ha estat com el rècord de l'equip aquesta temporada.

És quan has recuperat més a prop de la porteria rival. Sí, sí, més amunt, sí. El partit on has recuperat pilotes més a prop de la porteria rival. Doncs aquesta és la dada que ens deixa l'esquena. Ara el Mussol, que també estarà content.

A Epsilon Physio no només tractem les lesions, sinó també les persones que hi ha al darrere. Comptem amb un equip multidisciplinari, tecnologia de referència i una atenció personalitzada perquè la recuperació sigui més eficaç i propera. Epsilon Physio, el centre de rehabilitació, fisioteràpia i medicina de l'esport de la Fundació MGC.

Bona nit, Guillem. Bona nit. A volar. La mint li fa el primer l'Aston Villa, contundent, com un xarrup de tequila. Cancelo és un gran forat. Quan no ha de defensar, a mi sempre m'ha agradat. El Barça genera quan pressiona, li falta un punt a la creació. No és una primera part bona, el resultat de moment el millor. No hem tingut control, massa pressa i estrès, l'Amin ha posat el futbol, però esperem una mica més. Rafinha torna a fer de nou, s'aixeca altre cop al camp nou, defineix altre cop, fa el tercer, és el millor nou del món el brasiler. Com està Joan Garcia, quina bèstia, quina garantia, en atac l'Amin i en defensa, Covarsí i Martín. Superat el resultadista de l'altre dia del Madrid. Que el pèrder es va fer veure un altre partit, gran segona part dels nens de Hans i Flick. Potser em pot la bufanda, però tinc unes ganes ja de demostrar el banda.

O sigui que estàs animat pel Metropolitano, ja ho has deixat clar, eh? És que estigues perverat,

que el dia del Madrid ens van fer un gol de rebot i un gol quan estàvem abocats per guanyar.

No està mal vist, això, que el resultat distorsiona moltes lectures.

I no paro de sentir, és que, hosti, tio, sento la gent molt nerviosa, no sé quin partit vau veure. Gràcies, Guillem. Bona nit.

El Barça ha guanyat per 3 a 0 a l'Aston Villa. Ja suma 9 punts de 12 i se situa a la part alta de la classificació de la Champions. Però abans de l'aturada, diumenge, partidàs, Metropolitano, Atlètic de Madrid-Barça. Molts deutes pendents ens van fer fora de la Copa i de la Champions. Aquest any el Barça és líder i vol demostrar-ho allà. Bona nit, descanseu.

La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank. CaixaBank, dona suport a l'esport.