"El tercer temps": Fermín és tan important com Raphinha i Lamine?

A la TDT de Catalunya Ràdio comença el tercer temps. Avui amb el reprès de Laia Cervalló.

Reconec que aquest és un Barça que m'il·lusiona i que fa temps que no sentia aquesta il·lusió

per aquest equip. I també amb l'efecte Costa, la veu dels protagonistes i les conclusions de Ricard Torquemada.

El Barça ha golejat 6-1 l'Alavés al Camp Nou en un partit amb més gols i efectivitat que Gran Joc, que ha de servir per recuperar confiança després de les dues derrotes contra el PSG i el Madrid i abans de l'arribada de l'Aston Villa i l'Atlètic de Madrid. Fermín ha liderat la victòria, que s'ha assegurat a la primera part. Dues assistències per Rafinha i un gol de Fermín. La mina ha fet el 4-0 just abans del descans i el 5-0 ja a la segona meitat. Gordon, que avui ha estat suplent, ha aconseguit el 6-0 al tramfinal del partit, però el Barça ha rebut un gol i no ha pogut tancar la porteria a 0 per un error de Rodri, que ha aprofitat Mariano, el davanter català de l'Alavés. Ha debutat Brian Fariñas amb el primer equip del Barça, fet de lateral dret. Ho ha fet bé. De Jong ha fet de central per donar alternatives a una línia defensiva castigada per les lesions. El Barça torna a posar-se primer a la Lliga amb dos punts més que l'Atlètic de Madrid, que és el pròxim rival. Serà diumenge vinent el Metropolitano i en aquests moments el Marc, a la Marató de la Haya, ja deu estar afrontant els últims quilòmetres. Ricard, què t'ha agradat?

El creixement imparable de Fermín, és un futbolista que continua impressionant-me per la seva millora progressiva, per la sensació que cada cop domina més assignatures i avui ha estimulat el Barça, l'ha posat en el camí bo. Quan el Barça ha començat una mica encallat per un bon plantejament de l'Aladés, per la inèrcia d'on veníem de la setmana passada, però amb tres accions de desmarcada, ruptura i finalització, ha canviat el partit. La primera desmarcada fantàstica en el moment just entre centrals per aprofitar la passada de Pedri, però és una desmarcada que convida a Pedri a la passada, no és una passada que convidi a Fermín a la desmarcada, i després la centrada ràpida sense mirar perquè Rafinha acabi. I el segon, que és la desmarcada a l'altra banda, una altra desmarcada on demana profunditat a la Minyamal, i quan tothom espera la centrada al costat bo, amb la cama dreta tensa, busca directament porteria i sorprèn Sibera, però no s'ha quedat aquí. Perquè és que la primera part encara ha fet una acció de sal a la pressió, recuperació, s'ha menjat protesoni, i quan ha sortit d'aquesta acció de duel, amb l'exterior del peu dret ha girat una passada a la dreta per deixar sol Rafinha, que havia fet una desmarcada intel·ligent.

Han estat les tres obres on Fermín ha canviat el partit, del 0-0 al 3-0, amb totes tres protagonistes. Després ha passat pel partit rebaixant una miqueta la intensitat i el ritme, però mai descuidant les seves obligacions. Cada cop més hàbil, cada cop més capaç. Un mal control el converteix en un dribbling en un túnel. Encara els dos centrals en canvis de direcció i busca alguna maniobra en un túnel o una tropeçada profunda. És a dir, en pilota ha millorat moltíssim l'ús de les dues cames. Aquesta espurna per superar línies, per eliminar rivals, per tenir ràpidament l'horitzó obert i tenir la visió perifèrica activada per trobar els seus companys, i després l'entusiasme, l'energia, per la pressió després de pèrdua, per continuar injectant intensitat, agressivitat. Va arribar per sorpresa. Aquest sí que és un invent de Xavi. Fermín no tenia futur al club i el té perquè Xavi un dia li va dir vine a fer la pretemporada amb nosaltres, va fer un gol contra el Madrid en una gira i des d'aleshores Fermín cada any ha millorat el seu registre, la seva versió i el seu rendiment. Gols, passades de gols, però sobretot la sensació de personalitat, de caràcter, d'identitat amb el Barça, amb l'equip cada cop pesa més. I aprofitant la lesió de Dani Olmo, encara fa la sensació que aquesta temporada es convertirà més en titular. Dubtes? De quina xifra de gols arribarà Rafinha?

Crec que en un club de mitjanit ens ho has preguntat, Xavi. Jo crec que el més lògic diu que hi haurà frenades, però són 17 gols en 10 partits i escaig. 11 participacions, però el camp del Betis va jugar 20 minuts. Va, li pots posar 11 partits. Ens ha confirmat el Bernat Coll que ara mateix seria votador, però és que 17 gols en 11 partits. I sobretot els moviments de nou. D'avui, d'aparèixer a la desmarcada de Fermín al segon pal, de desmarcar-se en direcció contrària a la trajectòria de Fermín per quedar alliberat en el segon gol, la que cassa a centre de la milla mal, que s'empassa Sivera i que estira la cama com pot, 4 participacions en 22 minuts. És a dir, ha reduït la presència, la necessitat de tocar pilota, de participar en el joc, per començar a ser encara més quirúrgic. O sigui, està canviant el model. Cada cop s'està convertint més en un nou, de veritat. Ja no és el nou nou, sinó que ja és un nou gairebé, diríem, tradicional. Si més no, en un partit com el d'avui, perquè amb quantes participacions ha acabat, Carles?

Rafinha en dius? Rafinha en 22.

22 han estat 60 minuts, no? Sí, correcte. Aquests són els números de participacions de Rafinha i els gols. Si són 17 en 11 partits, al mes d'octubre, quants en farà? 40? 45? O s'aturarà, sempre que esperem que no tingui cap accident, que l'elimini de la cursa i li tregui mesos de competició. Alguna cosa que no puguis entendre? La naturalitat de Fariñas a l'estrena. O sigui, una estrena és una estrena aquí i en qualsevol lloc del món. Una estrena amb el primer equip, quan tu has estat format part del futbol bàsic i has tingut una trajectòria llarga, és igual aquí i en qualsevol lloc. En una posició on tu no hi has jugat gaire, encara més. Aquí i en qualsevol lloc. És veritat que ens estem acostumant, com deia la Laia, a que els jugadors del futbol base del Barça, quan arriben al primer equip, tenen la sensació que estan allargant una fase més de la seva trajectòria. És a dir, en la seva trajectòria formativa van complint etapes, arriben al primer equip, i no és com l'objectiu final, sinó que ho senten com una més. Avui hem vist un Fariñas que qualsevol turista que hagi vingut al Camp Nou no ha sabut que era el primer partit de la seva vida amb el primer equip. Una desinhibició, naturalitat, fent servir tots els registres que té com a migcampista la posició de lateral dret. És veritat que sense una exigència alta defensiva que l'hauria examinat més en aquest rol, però sobretot la complicitat amb la vinya mal que ens ha explicat la Mireia que té dintre i fora del camp s'ha vist, però s'ha atrevit amb gestos tècnics que el primer dia normalment te'ls guardes. Això ho fas a partir del. Partit 10. Mentrestant el que vols és complir, passar-la fàcil, jugar senzill, omplir les línies de passada, expressar-te per ocupar espais profuns com ha fet amb la Min, però és que ha fet centrades enrere, ha fet escop d'esperor, ha pensat a la mateixa velocitat que el seu company quan estem parlant d'un superdotat. Bé, ha fet un partit per emmarcar. És veritat que la segona part potser físicament ha perdut protagonisme i presència. Però res que no es pogués permetre. Ha completat 90 minuts i jo crec que ha d'estar molt orgullós i molt satisfet del partit. Tant com per pensar que mentre Xavi Espart continuï de baixa, fins al 2027, Brian Fariñas tingui més oportunitats i pugui ocupar d'alguna manera el rol d'Espart. Per tenir minutatge que el vagi omplint i que tindrà proves més exigents per examinar la seva capacitat actual, el seu present,

perquè el seu futur no té discussió. El bon debut i la naturalitat de Brian Fariñas en el seu primer partit amb el primer equip li ha tocat. Fede Lateraldret ho ha fet bé i ha jugat totalment desinhibit. Els gols de Rafinha, avui dos més. Són 17 gols en 11 partits d'aquesta temporada, 15 gols a la Lliga, és líder actual a la classificació de la Bota d'Or i són xifres de millor davanter centre del món. I el creixement imparable de Fermín, avui amb les seves desmarcades, dues assistències de gol per Rafinha i un gol ha sentenciat el partit a la primera part quan, em semblava, que la nit pintava incòmoda. Són les conclusions del Ricard Torquemada a la TDT de Catalunya Ràdio després d'aquest Barça 6 a la VES 1. Ara escoltarem Hansi Flick i sentirem l'efecte Costa.

Incorporem tractaments personalitzats i tecnologia d'última generació. Recuperar-te no t'ha de fer perdre més temps del necessari. Epsilon Physio, el centre de rehabilitació, fisioterapia i medicina de l'esport de la Fundació MGC.

Bona nit, Jordi. Bona nit, Ricard. Bé, han descansat, no ha descansat Rodri, ha descansat Pedri, la Minyamal, Rafinha, i el Barça ha fet 6 gols. Era evident que la segona part, aquests partits, baix, amb de to i d'intensitat. Però vaja, que el partit del Barça li ha servit per tornar a lloc, per oblidar-se de la setmana anterior i per afrontar el que ve des de la confiança i l'autoestima.

Sí, és important, perquè normalment aquests partits, així, després d'una sotragada, en el millor dels casos els guanya, si és contra un rival com el d'avui clarament inferior, però així històricament tinc la sensació que acostumen a ser partits més enfangats i en canvi avui el Barça s'ha regalat això que deies, una dosi de confiança que és molt important per arribar a un el duet PSG-Madrid és bastant imbatible però compta amb l'Aston Villa que jo crec que la gent no el té en l'imaginari com un gran equip i jo crec. Que el Barça, evidentment, a casa ha de guanyar-lo, però que serà un equip que t'exigirà, i, per descomptat, el partit del Metropolitano, fora de casa, contra un Atlèntic de Madrid que ha agafat velocitat de creuer, serà dificilíssim. Per tant, arribar aquesta segona setmana cap dalt de l'inici de temporada amb bones sensacions, em semblava fonamental, i això és el que més valoro de la nit d'avui, més enllà d'actuacions individuals, etcètera.

Avui el Barça ha estat especialment bé en la finalització, perquè el partit no ha estat el més productiu de la temporada, però és que ho han rematat pim pam.

Sí, sí, la veritat és que crec que el Carles ha dit 6 gols en 9 rematades a porta, és difícil ser més eficaç, a més amb algun gol realment bonic, bé. El Barça d'Africa ens ha acostumat a ser més generador que eficaç. Ha fet molts gols sempre, però perquè ha generat una burrada. Avui, generar nou ocasions de gol és molt, però esclar, fer-ne sis en tan poques. Jo crec que no és casualitat, vol dir que estàs concentrat en la definició, que no vols regalar res perquè saps que en tens. Jo també ho crec, és un bon senyal. Sí, els partits aquests que es fan allà en tantes ocasions, jo moltes vegades ho atribueixo en que el Barça és tan conscient que és superior i que en farà molts que no li ve d'aquí. I avui venies d'una situació, no diré. Clar, avui necessitaves recuperar vitamines. Exacte, sí, sí, avui tocava no complicar-se la vida, se l'ha complicat una miqueta al principi, jo estic d'acord que en part per la bona feina que ha fet l'Alavés fins al 2-0, Però bé, avui el Barça ja ha posat els cinc sentits i se n'ha endut un bon premi. No tant pel 6-1, sinó, insisteixo, per anar amb confiança i sense dubtes aquesta setmana important. Tal com s'expressava Fermín, jo crec que Fermín ha estat molt franc venint a dir, home, veníem d'un. De dos partits que pensàvem que els guanyaríem i els hem perdut i avui tocava posar-hi els cinc sentits i jo crec que ho han fet molt bé.

No esperaves continuïtat de De Jong com a central i de Fariñas creus que es pot fer un espai amb la divisió d'Espart?

Clar, depèn del que tardin a tornar els més habituals. M'ha sorprès el Javi Miguel al principi de la transmissió apuntant Eric per aquesta setmana vinent. És veritat que quan torni Eric no sé si el necessitaràs més de central o de lateral, però en tot cas, el que sí està clar, per mi no ha ajudat.

Però Fariñas podria jugar com es para l'esquerra per donar descans a Cancel o si Valde no entra? Ostres, no ho sé. Aquesta és una pregunta que llenço perquè a la dreta costarà a Merik i Koundé. Clar, no la sé respondre, la veritat. Jo crec que Cancelo necessita repartir minuts i Valde

fa la sensació que és en un esglaó diferent. Però Cancelo no és dels que va més carregat de minuts, perquè Espart n'hi ha tret moltíssims en aquest inici de temporada. A mi, amb Cancelo, jo. No, aquesta setmana que ve jo crec que no. No, no, però el que vull dir és que cancelo les febleses que li veiem. M'estranyaria que corresponguin a una qüestió física, és que és la seva pròpia naturalesa. Hi ha moments en què desconnecta i fa concessions defensives. Avui una de les primeres ocasions també ha vingut per una pèrdua seva bastant poc exigida. És la naturalesa del jugador, però jo no és dels que veig més cansat, la veritat. Molt bé. Dit això, a la mínima que hi hagi un avacant i que Flick vulgui refrescar, és evident que Ferenyes ha presentat candidatura. Bé, un comentari final per tancar. Va, Jordi, per on tires? Doncs mira, m'ha agradat, és gairebé el més interessant, però m'ha agradat la definició de Gordon, que està una mica, tinc la sensació, barallat amb el gol, tot i que ja n'havia fet algun, i crec que ha fet una definició de gran qualitat, de fet ha estat un gol preciós. I també ha d'anar sumant, ningú li demana registres golejadors molt alts perquè ell no és un golejador, però al davant tothom va sumant, Rafinha i Lamín per descomptat, Fermín molt, i jo crec que també necessitem els seus gols i la seva confiança, perquè per mi el Clàssic, Gordon fa un molt bon partit, un partit molt seriós, però hi ha determinades accions que jo li trobo a faltar confiança en ell mateix per encarar, per marxar, com deia el Xavi abans amb Fermín, per ser transcendent, i segurament accions com aquesta li sumen, encara que sigui el sisè. El millor. Fermín. Gràcies. Bona nit.

A Catalunya Ràdio, la TDT. A Catalunya Ràdio, la TDT.

El nen se'ns fa gran! El nen se'ns fa gran!

El nen se'ns fa gran, avui ha fet dos gols més, el Barça ha guanyat per 6 a 1, i Bernat, pot ser que el Marc vegi la meta,

ja, o no? El Marc, jo crec que aquesta hora. No la veu encara, eh? Bé, bé, bé. Marc, la tens a prop? Jo crec que sí, està a prop, eh? 3'30, ja som a 5 minuts. 3'30 era l'objectiu.

Bé, però que deu ser a prop. Però la tens a prop.

Va, va. Va, un últim esforç. Sí, ha arribat. Perquè s'ha anat molt bé. Us ha superat. El refresca.

T'imagines que. Xavi, t'imagines que la part final del tercer temps l'estigui fent allà amb una begudeta, ja? Sí, sí, me l'imagino. Laia Cervalló, bona nit. Què tal? Bona nit. Has corregut maratons o no? No, no, no. Però està en els plans i en els projectes de vida? En absolut. De fet, en absolut.

No, no, no. És una. Més confundent impossible. Vaig participar breument en una triatló d'aquestes para equips. És a dir, jo feia una de les proves. Què vol dir breument? Que, aviam, es va produir durant la dana. Per tant, la meva prova, per sort, es va cancel·lar perquè no portava cap tipus de preparació. Per tant. No vas arribar a participar, per tant. Em van fer fer per compensar una cursa de dos quilòmetres i vaig quedar a les últimes,

o sigui, imagina't. Breument vols dir que la versió petita, eh? Sí, sí, els quilòmetres se m'han fet molt llargs, eh? I has pensat que en principi ho deixaríem aquí?

Em van donar una medalla, que és una farsa absolutament, jo amb això m'agafo i ja plego amb tot el que pertany a aquest.

Ja pots escriure que vas fer un dia una semi-triatló. Efectivament. Què, Laia, com has vist el partit? El Barça s'ha posat dret un altre cop?

Sí, sí, un partit per a guanyar en autoestima abans d'un test importantíssim la setmana que ve que ha permès el partit contra l'Atlético de Madrid. I un partit que serveix una mica per llepar-se les ferides i per seguir endavant. Perquè al final, en un partit com avui, que li fèiem andrà al Bernat i segurament també als futbolistes, s'havia tirat endavant com fos. Jo crec que a partir del minut 30, 35 més o menys, el Barça ha començat a agradar-se i a mi el que m'ha agradat també és veure com tornaven a passar-s'ho bé, tot i que fos un partit que fes mandra per l'hora, que fes mandra pel rival i pel dia que és. Per l'hora també? Sí, perquè un dia de castanyada, a les 9 de la nit, és com que. La Daya volia estar de festa. Però tu creus que els jugadors han trobat a falta la castanyada? Segurament no, segurament no. Poden sortir de festa ara, si volen. Però sí, jo crec que per agafar tu estima ha sigut un partit de.

Els gols sempre curen ferides, no? Sí, sí, sí. Els gols sempre ajuden a fer cicatriu.

Sí, sí, 100%, i hi ha jugadors que jo crec que això els va molt bé. Estem parlant, evidentment, de Fermín, que estic molt d'acord amb vosaltres en que és un jugador que sempre va més i que mai sembla que li vegis el sostre, i també a la Minyamal, que venia d'una setmana complicada amb l'afegit de la pilota d'or, que per ell va ser una gran decepció. Per tant, crec que retrobar-se d'alguna manera amb els gols i el partit que han fet en general, jo crec que els ha anat bastant bé.

Jo crec que avui hem recuperat la normalitat, no hi ha cap sorpresa, això que hem vist ho hem estat veient durant dos mesos, i per tant tornem a trobar-nos davant d'una nova prova del Couto, potser no tant amb l'Aston Villa, que no és un PSG, però el Metropolitano. És a l'alçada del Clàssic. Totalment.

I a més, sabent que l'Atlètic de Madrid va ser la criptonita l'any passat, Vull dir, és un partit que té continuïtat del que va passar la temporada passada. Jo crec que tornarem a tenir respostes aquesta setmana. I jo vull donar valor al que ha fet el Barça avui, perquè el comentari fàcil serà, bé, sí, 6-1 perquè és l'Alavés, però quan vingui l'Atlètic de Madrid o l'Aston Villa és quan els vull veure. D'acord, però mentrestant has de jugar aquests partits, els has de guanyar, has de continuar fent gols, has de mantenir el nivell que tenies,

o sigui, tot això A mi no m'ha semblat que el Barça

recuperés el nivell que tenia. Home, jo també estic d'acord. En un partit no m'ho esperava, Xavi, però els gossos eren ferides.

Avui no he vist un equip. No és el millor Barça.

Ha estat implacable la rematada. La defensa és la que és. Tens baixes.

No em referiria a la defensa, a la poderesa del joc. Avui l'objectiu era tornar-te

a aixecar. Eres a terra. Felip va dir guanyar. Simplement guanyar. Doncs jo li poso una mica més, però tornar-te a aixecar, i jo crec que no és el millor partit del Barça, però és un partit notable. Vull dir, tinc la sensació que és suficient com per dir, va, tornem a posar-nos les piles, fem un pas endavant, no ens queda tant per arribar on érem. O sigui, estem bastant a prop. I jo crec que això és un dels objectius del dia, que podria ser un partit que s'atreveixi.

És que no vull semblar ranci ni posar-li excessiva igualdia. A mi el que em sembla és que el Barça ha anat de menys a més, clarament. I aquesta recuperació que hem començat a percebre, sobretot, s'assosté amb una base de definició implacable. És que les tres primeres ocasions pràcticament han estat gol. I al descans el partit estava sentenciat amb 4-0. I a partir d'aquí. És clar, tampoc és habitual que ni el Barça ni qualsevol equip tingui aquest índex d'efectivitat a dalt de la rematada en tots els partits.

És veritat, però hi ha molts dies que el Barça genera molt i no les acaba, i mira, doncs avui, com diu el Jordi, potser l'equip està molt concentrat en. Posar-se dret, recuperar i no perdonar. Fermín i Rafinha han ajudat molt per mi en aquest pas endavant de l'equip de dir mirem la porteria i posem-nos seriosos.

Sobretot Fermín, t'ha ajudat a atacar una defensa que al principi semblava molt sòlida, molt topida i els ha trencat.

Sí, a més a més, és el que dieu. Tampoc jo esperava un partit molt diferent del que he vist. És a dir, tampoc esperava tornar a veure el millor Barça després de la setmana tràgica aquesta que vam viure contra el PSG i contra el Madrid, perquè són partits que realment calen a dintre de la plantilla. I si tu aquesta setmana parlaves una mica amb gent de dintre del vestidor, et deien que s'haurà de prendre molt d'aquests partits, però evidentment han fet mal. I quan vens d'això, poden passar dues coses. O que facis el partit de la teva vida perquè treguis tota la ràbia que tens, o que et surtin una mica els fantasmes perquè tots eren conscients que era una setmana en què havien de demostrar el seu nivell a Europa especialment. I ni el vas a mostrar a Europa i et vas a deixar punts a la Lliga que en principi havies de deixar amb el llacet ja després del partit. Llavors són partits que fan mal i que els jugadors venen amb l'orgull ferit i és normal.

No podem tenir la temptació de llançar les campanes a l'aire, és a dir, de fer-les sonar. Perquè tenim l'Aston Villa i l'Atlètic de Madrid. O sigui, ara no cal saber si hem de tirar cap amunt o cap avall. El que sí que jo crec que sabem és que el Barça s'ha tornat a posar davant de les dues bèsties que venen, que no són tan bèsties com diu el Bernat l'Aston Villa, que per cert han petat, no, al final? Sí. Per tant, és mitja bèstia.

Emery treballa molt bé els partits, deu estar estimulat per jugar al Camp Nou, i a mi em fa, no diré por, però força respecte al partit de dimarts.

El Fútbol n'hauria pogut fer algun altre, també, és a dir, ha estat un partit igualat, l'Estomil no és que hagi estat atacant tot el partit i que no ho hagi aconseguit, és un partit d'un a un.

Jo crec que el vestig amb el Campos al partit del dimarts és més perillós del que a priori pugui semblar, però vaja, ho comprovarem. Hauríem també d'intentar, però evitar potser, que la temporada del Barça es convertís en tot allò que va de prova de couto a prova de couto. Correcte, correcte. Perquè al final resultarà que els Barça Labés i els Barça Getafes i els Barça Racing. Estic d'acord. Seran una mena de guarnició, però d'aquella que deixes allò al costat del plat a l'espera del Gran Esclat Europa.

I és que és una adaptació molt bèstia, perquè ja hem posat els deures tan a dalt de la Champions que, clar, ja la primera fase de la Champions. Imagina't la primera fase de la Lliga, no? I el Barça està fent molt bé els deures dia a dia. És a dir, està estudiant, està presentant els deures. Nosaltres tenim bones notes als exàmens. Han arribat els trimestrals i s'ha punxat. Però al futbol i a trimestrals, doncs això, ni torna bé ara. Doncs veurem què passa. Perquè si no, com dius, el perill és que és un equip que no sap jugar contra els equips grans. I això són conclusions, perdoneu-me, de passo que te'n voli. O sigui, són conclusions que queden molt bé pel nostre titular, però que no són reals. O sigui, no és que el Barça cada cop que es trobi un equip gran, de cop i volta, es descusi. Vaja, no ho accepto. És que de cap manera. Una altra cosa és que el context, la casualitat, un mal moment de forma una sensació de dificultats afegides per la teva naturalesa del joc. Tot això ho hem de tenir en compte. Però no desqualificar el Barça per grans assalts i dir que és un equip que només guanyarà la Lliga perquè guanyarà la resta dels partits. Bé, només, bé, només, només pels que ja comencem a exigir-li a l'equip altres coses. Jo crec que la reflexió del Bernat és molt important, perquè aquests partits els hem de venir a jugar, i si quedéssim dos a un, amb una acció a final, doncs, oi que diríem què passa? Seríem crítics? Doncs jo crec que de l'altra manera també s'hauria de valorar l'equip. Jo crec que quedar-se

amb el titular de que el Barça no sap jugar contra els equips grans, estic d'acord amb tu, que no és el que hem de fer, no és el que hem de quedar, però sí que crec que la pressió aquesta de la Champions se l'han ficat ells solets, perquè són ells qui. Roda de premsa, rodada de premsa, estan dient que l'objectiu d'aquesta temporada és la Champions. Per tant, crec que la pressió real ve des de dins, no ve des de fora, que els estiguem exigint una cosa que no puguin aconseguir, sinó que és el que volen i t'ho diuen clarament. Jo crec que per mi és un discurs erroni perquè te la jugues tota a pocs partits a la temporada i no pot quedar avaluada una temporada perquè no aconsegueixes a Champions perquè és molt complicat.

Aquest Barça que s'ha anat construint les dues últimes temporades, que li veus una evolució que aquest any havia començat tan bé. Si algú li pregunta a qualsevol jugador del Barça, escolta'm, la Champions que no pot dir que no és un objectiu real, com la Lliga, com la Copa i com la Supercopa, com tots els títols que estiguin en joc, després es guanyarà o no, però l'han de tenir a l'horitzó com un objectiu realista, no? Sí, sí, no, clar,

com un objectiu realista sí, però jo tinc la sensació que aquest any, des que ha començat la temporada i des que l'any passat queden eliminats contra l'Atlético de Madrid, el que et diuen és que el gran objectiu és la Champions i d'alguna manera t'ho diuen sense que des de la premsa o des dels periodistes haguem de preguntar massa. És a dir, crec que ha quedat més exposat aquest any l'objectiu que altres anys. No sé si t'he sentit el que estic dient. Sí que t'he sentit.

Sí, sí, perquè és així, però és normal també perquè has guanyat la Lliga i la Champions sempre és com el dir, tu tens aquesta aspiració que el Barça estigui entre els grans equips d'Europa i per això parles de la Champions, però jo no crec que sigui un problema que ells s'ho marquin com a objectiu. De fet, jo crec que el Barça sempre s'hauria de marcar no guanyar la Champions, però si arriba al més lluny possible, evidentment, a la Champions i aquest equip és molt jove, és molt ambiciós, és normal que ara parli amb aquest objectiu de la Champions. L'altre dia parlant aquesta setmana amb una persona del vestidor, deia que acceptaven evidentment les crítiques, que no estaven d'acord amb les crítiques per les dues derrotes, no les acabaven de veure del tot com semblava que es veia o els arribava com a mínim des de l'entorn, però deia, tampoc podem, una mica a la línia del Bernat, analitzar sempre el Champions, el joc del Barça, amb l'expectativa que aquest equip ha de jugar la final de la Champions aquesta temporada. Diu, perquè si no, tots els partits, si només els analitzes amb aquest punt de vista, aquest equip pot, ara dia de avui, després del Madrid, aquest equip podria jugar la final de la Champions, llavors sempre sortirà malament i seria injust per l'equip.

I perdem l'encant del viatge, que ens hem fet culers molts, veiem partits de Lliga i temporades duríssimes, com per no agrair el que estem veient. Ara no és fàcil fer-li gols a l'Alavés, 6 gols a l'Alavés. Qui li ha fet 6 gols a l'Alavés? L'Alavés és l'Alavés. És el cinquè equip menys golejat a la Lliga, fins i tot. El cinquè equip menys golejat, avui s'han endut 6 del Camp Nou, amb un Barça que no ha girat rodó.

Si no ha girat rodó, potser no fa tants gols. Em refereixo que a vegades

la necessitat et fa concentrar-te més en la finalització i a vegades quan et sents molt a gust et deixes anar a l'última fase del joc.

I perquè si estàs molt fi, els equips marxen enrere, encara hi ha menys espai, no sé si hi hauria hagut l'espai perquè Fermín fes aquelles desmercades a l'esquena dels centrals, no sé. A vegades el futbol és difícil de. D'interpretar i d'entendre del tot.

Sí, però jo crec que hem de fer un esforç de mirar-lo des del got mig ple i no mig buit. Jo tinc la sensació que ens hauríem d'animar. A mirar-ho així. La temporada té moltes fases i aquesta, curiosament, ha anat d'una manera molt estranya. El Barça ha batut rècords, ha semblat un equip dominador, ha omplert la temporada de bons partits, ja ha arribat en una setmana, s'ha enfrontat a dues bèsties i ha estat superat a París. Per mi aquí no va ser superat pel Madrid, però no va dominar el partit ni va manifestar la superioritat que es preveia. Ja està, tornem a ser-hi. O sigui, el que no pot ser és que la ferida ens marqui el punt de. Necessitem tornar a la millor versió ràpidament. Ja anirem fent, si és que les lligues I els títols els guanyen el mes d'abril, som al mes d'octubre. Doncs pel camí, avui, sí, s'ha endut l'Alavés i una alegria pel Barça. Què sento de fons? Arribar a Hansi Flick

aquí a l'auditori del Camp Nou. Bona nit, Mireia Ruida, en directe a la TTT de Catalunya Ràdio. Amb el reguitzell de lesions que tens a la defensa, avui has hagut de fer una defensa de circumstàncies. M'agradaria saber com l'has vist i què t'ha semblat. Gràcies.

Crec que ha jugat bé. Hem vist un rival.

Amb diferents jugadors i quan hem vist l'onze titular hem vist que defensarien bé, que farien bones transicions. Crec que hem controlat el partit i també hem estat molt concentrats a la defensa. Això és genial. Estic content. El nivell al que hem jugat, hem dominat el partit a la primera meitat i hem jugat bé. I també pel que fa al resultat, tot ha anat pel bon camí avui.

Hola, Franci i Marta Ramon, en directe a RAC1. M'agradaria que em valoressis específicament el paper de Frenkie de Jong, avui actuant de central, i si t'ha satisfet fins al punt que el puguem tornar a veure en aquesta posició al llarg de la temporada.

De moment, hem de pensar de manera diferent.

Perquè tenim molts defenses de baixa, esperem que vagin tornant, però encara no sabem quan tornaran. I jo li he preguntat al Frankie si podia jugar en aquesta posició, i m'ha dit que sí, si puc ajudar l'equip, ho faré, i li agraeixo molt. I el mateix amb Brian. Perquè, no sé, potser Alamasia va jugar en aquesta posició i també ha jugat a un bon nivell. Estic content per ell, perquè es mereixia aquests minuts en aquest partit, perquè a tots els entrenaments està molt enfocat, la seva actitud és extraordinària, molt professional, i això és el que volem d'ell, dels jugadors.

Hola, Hansi, Santiago Valle, directo para el Carrusel Deportivo de la Serie, el que si jugas de ser Catalunya. Usted siempre que habla de Gabi habla maravillas, hoy no ha jugado, me gustaría saber si está a disposición de jugar, si tiene algún problema físico o por qué has decidido que no jugase y que completase el partido los 90 minutos, Rodri.

És que hem de canviar els jugadors. A veure, sí, hem de pensar abans del partit, veure quines possibilitats de canvis podem fer. Però quan comença el partit, de vegades canvia i no és el que tu tenies planejat. I per tant hem pensat en el Rodri, en el Frankie, en el Fermín. Com a canvis, però després hem decidit fer una altra cosa i ho hem d'acceptar.

El descanso final era pactado o directamente lo has decidido y ya está?

Clar, si marques dos gols és més fàcil que et substitueixen. He parlat amb ell a la mitja part. I està bé que ell hagi recuperat la confiança en les situacions dels un contra un. Ha tingut més temps i més minuts a la segona part, però era important que tingués una mica menys de minuts. Per mi ha fet un bon partit pel que fa a l'atac. Està bé veure a quin nivell estan. El Fermín ha fet un partit fantàstic, refinyat també, i això és el que vull veure, això. Era el que volia veure després d'aquestes dues derrotes.

Sí, hem reaccionat molt bé en el bon camí.

Que más lleva en el corazón, que mejor recuerdo guarda.

Ja sabeu que, normalment, jo no penso en el passat, no? El passat, passat està. Francament, estic molt content d'aquestes 100 victòries, és genial. Quan vam començar, bé, vam arribar als 100 partits, ara les 100 victòries, és una situació estupenda. Però, per mi, No sé, quina ha estat la millor victòria? Potser el primer clàssic a Madrid. Va ser increïble. Però hi ha molts bons partits. En el primer any, no sé, guanyar a Madrid va ser maco.

Em dona bones sensacions, ho recordo, i això serà bo per les següents setmanes.

Hola, míster. Josep Capel, de Radio Nacional de España. Felicidades por la victoria. Me gustaría preguntarle, de cara a la próxima semana, la situación de Christensen, Eric y Koundé. Saber si, por ejemplo, Eric tiene opciones para llegar al domingo. ¿Cómo están la situación de los tres de cara a los dos próximos partidos ante Aston Villa y Atlético de Madrid? Gracias. No lo sabemos todavía.

Estem treballant, l'evolució és bona, però no estem en la millor situació. Hem de sobreviure a aquests dos propers partits, no sé qui tornarà. Espero que com a mínim un o dos jugadors els puguem recuperar. Andreas Christensen està gairebé a punt de començar a entrenar amb l'equip. Però hem d'esperar. No volem córrer riscos. Després d'aquests dos partits tenim dues setmanes per al següent partit. Per tant, ja veurem com ho gestionem. No hem de córrer riscos perquè els necessitem fins al final d'any.

Hola, mister Alejandro Segura de Radio Marca. Me gustaría preguntarle por Brian Fariñas. Ha jugado los 90 minutos en el día de hoy. ¿Cómo lo ha visto? ¿Qué le ha parecido su partido? Y si el martes podría volver a jugar ante todas las lesiones que hay en defensa. Gracias.

En primer lloc, i ja ho he dit abans, estic molt content amb la seva actuació. Crec que ha jugat a un molt bon nivell. Ja ho heu vist. Heu vist que es connecta molt bé amb la ment i això és molt important. Ens ha ajudat molt avui en aquesta posició.

I ja ho he dit, ell es mereixia jugar, perquè sempre és molt professional, està molt concentrat als entrenaments i sempre intenta donar la seva millor versió. Hola, Iván Senon, del diari Sport.

No és molt habitual que facis canvis a la mitja part, normalment t'esperes una mica més. Avui has canviat a Pedri, entenc que és per donar-li descans. No sé si el veus una mica cansat i pel que ha de venir i tal.

Ha rebut una groga i llavors hem dit no correm riscos i l'hem canviat a la mitja part. I per Bernal també era una bona oportunitat per jugar en aquesta posició. Per ell li venia bé i per la resta de l'equip també.

El millor jugador del partit.

Va, triem qui ha estat el millor jugador del Barça aquesta nit. Al costa ha votat Fermín, Ricard. Fermín. Per què ho dius així? Perquè és molt evident. Perquè avui no sé si trobarem gaire discrepància. Va, ràpid, doncs Laia Tudel. Fermín. Bernat Soler. Fermín. Mireia. Fermín. Laia Cervalló. Fermín, Fermín. Marqui Carles. Fermín. Xavi. També. Els oients també. Doncs Fermín ha escollit el millor jugador.

No hi havia discussió avui, eh? No.

No, no. La primera part, suposo que és la que basem, bàsicament, aquesta elecció. Dues passades de gol, un gol. Un gol. La sensació, fins i tot, durant una bona estona, que l'equip anava a una velocitat i Fermín anava a una altra, superior. I quan dic velocitat vull dir interès fins i tot. Amb més ganes de dir eh, nois, aquí hem d'anar per feina. I m'ha agradat molt. Jo crec que Fermín cada cop que li donen l'oportunitat demostra. Que mereix ser el titular, eh? A la mitja punta. I aquí sé que aquí hi ha un maló una mica complexa, perquè la competència és un campió del món, com Dani Olmo, que ha vingut al Barça costant uns diners, però és que no,

i el referent de Fermín. Però tu no creus que ho tenim una mica superat, això ja, aquesta temporada? Que Fermín està per davant de Dani Olmo?

Jo sí, però no sé A París

va ser titular Dani Olmo abans de lesionar-se. El rendiment de Fermín està per sobre del de Dani Olmo, és difícil de discutir. A mi em sembla que en partits de màxima exigència la qualitat de Dani Olmo en zones on necessites molta qualitat per avançar i per resoldre problemes. A Fermín que en aquest altre tipus de partits va sobradíssim en aquells partits li trobo a faltar una miqueta de finesa jo ara veig molt difícil

que el Barça jugui un partit o sigui si avui jugués la final de la Champions o demà que sempre fem la mateixa conya jo veig molt difícil que Fermín no fos titular. Vaja. No, no, és que aquesta temporada.

M'impressionaria molt. està fent des de l'inici. De fet, és que de totes les, quan diem versions individuals, tots, o més o menys, o uns quants jugadors pots anar trobant irregularitats, és a dir, o que han baixat el nivell. Ell no. Perquè, dic, cancel·los irregular. Lamín, fins i tot, abans del PSG era un Lamín, i després d'aquesta setmana, aquesta setmana del PSG clàssic, i ara ve allò com ho ha dit el Campos, perquè quan parles de Lamín com si no hagués estat del tot bé, com que no estava inspirat, doncs això no està tan inspirat com estava abans d'aquesta setmana, Lamín. I vas, Rafinha, tampoc és el mateix Rafinha, tot i que ha fet gols, es fa difícil de dir, però tampoc és el mateix Rafinha que abans de la primera aturada, vull dir que tots els jugadors van tenir unes versions individuals irregulars, Fermín, és que està al 100% tota la temporada.

Jo crec també que hi ha aquí unes ganes de demostrar per tot el que es va perdre a l'estiu, que això jo crec que ho té molt marcat. La lesió del Mundial. Sí, perdre's al Mundial jo crec que és una cosa que l'ha marcat i que per això l'estem veient que va acabar totes, tot i que forma part del seu ADN, eh? Portem veient des que va debutar. És un jugador que a vegades potser l'anar massa revolucionat el pot afectar o hem vist que a vegades quan no marcava es frustrava i era molt visible damunt del terreny de joc, però també és veritat que això ho escoltava d'uns aficionats en un despassament fa unes setmanes i crec que estic totalment d'acord, que és un jugador que està molt infravalorat, que si vingués de fora, possiblement, crec que no hi havia tants dubtes, que és el jugador que ha de ser titular, que amb els que pot haver-hi ara, d'alguna manera.

Veieu més fàcil que es repeteixi de llum central o farinyes? Quan? Doncs en qualsevol partit. Bé, ara Stumpbila i Atlético de Madrid, cap dels dos o què? Stumpbila no ho veig, no.

Jo tampoc. Jo crec que en partits

importants no veurem cap dels dos, a no ser que hi hagi algun problema de lesions.

S'ha de veure si recupera Cundé, com deia el Javi Miguel. Si no recupera Cundé. Potser sobra. Potser Frick té més confiança en Fariñas al lateral dret que en Valdé lateral esquerra. Però en línies generals,

la sensació que De Jong, com a central, ha de ser una emergència, la teniu? O penseu que Flick es pot animar aquí a introduir-lo com una alternativa vàlida?

Emergència. Emergències, eh? Són perfils molt diferents amb Gerard Martín, ràpidament. Avui, acumulant totes les accions defensives, que són refusos, interrupcions, recuperacions, avui De Jong 5 contra les 11.5 de Gerard Martín de Mitjana. En canvi. En mirada ofensiva, 90 passades progressives de Young contra les 54 de Gerard Martínez.

Aquí està la clau del que diu el Bernat, que són futbolistes tan diferents per la mateixa posició que no sé si t'imagines en un partit d'alta exigència defensiva que de Young sigui Santander.

A veure si no resultarà que és l'últim invent de Flick.

Mira, és que parlant de. Això us ho plantava. Parlant de Fariñas i de De Jong, al final del partit, us he dit, dic, potser estic dient una bajanada, però m'ha semblat que estaven aquí fent ball de posicions. Es pensaven que Fariñas no podria acabar el partit. Perquè no havia jugat en tota la temporada i 90 minuts eren molts. I el gest que m'ha semblat veure de De Jong lateral dret és el que en un principi havíem pensat perquè el canvi era el de Gerard Martín. Gerard Martín, central d'esquerra, amb De Jong al lateral dret. Finalment ha estat De Jong perquè no ha pogut. Digues? Això ho havien pensat? No. Veien que tots dos estaven molt cansats i que qui cauria seria Fariñas. Finalment ha caigut De Jong.

Ah, i que passaria De Jong a la banda dreta. Exacte. Sí, sí, sí. Molt bé. De Jong haurà de jugar a tot arreu al final. Això és una cosa que tenien al cap, amb el canvi, eh? Sí, exacte.

Passar De Jong a lateral dreta. No la tenien abans del partit.

Ja, ja, ja. Ho hem explicat. Però amb els problemes de cansament de Fariñas. Exacte. Finalment ha acabat caient abans De Jong. Molt bé. Bé, per tant, emergència, emergència, no? Són dues situacions.

Sí, el que passa que jo crec que la posició de lateral dret, en segons quins partits, en molts partits, diria, permet que, com ha permès que pugui jugar Xavi Espart. El que passa és que tens

Conde i Eric, és que Xavi Espart ha jugat més a l'esquerra. Ràpidament, Carles, els dos expedients dels debutants.

Doncs mira, Brian Farrinhas, 90 minuts, dos passades de mèrit bé, una malament, sis recuperades, una perduda. Per tant, ha complert perfectament. I De Jong, aquí hem comptat una mica més, amb 81 minuts, 130 intervencions. Dos passades de mèrit bé, dos malament, set recuperades, una perduda.

Dic boà perquè són moltes, però és veritat que és el central i molta inici de jugada i per tant s'ha de posar en la seva dimensió.

Rápid, pot encaixar el que dius, Carles? La meva qüestió eren passades progressives, que les teves intervencions totals. Sí, això són intervencions totals.

Laura, tanca'm el tema Luis Enrique.

Sí, hem dit que Flick ha sumat la victòria a Sena amb el Barça en 131 partits, això està bé. Ara bé, corregeixo que Luis Enrique ho va aconseguir en 126 partits. Oblidem l'embolic de dades.

Luis Enrique va necessitar 5 partits menys que Flick per sumar 100 victòries.

Correcte, i actualitzo també que comunicat del Sabadell sobre l'estat de quadril i amit, les primeres proves estan sent positives, ja està conscient.

Doncs ens en agrairem. Moment del mussol.

No hi ha mussol avui, Ricard. Ah, no? Que està volant? No, no has vist que no volava?

Avui no hi és, avui no hi és. Avui gairebé vola, dèiem-hi, però.

Segurament l'Eli ja m'ho havia dit, però és que jo. Ja sabeu que tinc problemes d'amor.

Jo dubto. No passa res.

Avui parlàvem que gairebé vola de Yemi. 34,96 km per hora en aquella jugada que havíem assenyalat a la primera part. És la 17a marca de la temporada. De tota la Lliga.

Ja ha dit el Bernat Coll que era en pilota i que aquella acció

I el Marc, ara què deu estar fent? Home, ja ha arribat.

Ja està estirat. Ja ha arribat, home. Està de celebració, el Marc. S'està fotent en serveis. Clar. Quatre hores ja.

Doncs enhorabona, Marc.

Enhorabona. Ja t'atreveixes a felicitar-lo i tot. Ja és finisher. Ara et diré una cosa. Ara era broma, no fa la marató. Ella estarà escoltant la marató, però nosaltres demà hauríem d'estar pendents de què ha fet. Home, sí. Perquè si després de tot això.

Ha tingut un mal dia i no s'ha presentat. Exacte.

Normalment les curses i una marató especialment permeten a través de la seva web. El seguiment, no? Fer el seguiment i saber exactament el temps que ha fet. Ja us he informat.

Una fotografia amb la medalla.

Exacte, una fotografia amb la medalla, com la medalla de la Laia Sarraño. Espero que aquesta sigui millor.

Laia no deu ser gaire gran, ho dic perquè fer una marató a Laia. És la primera marató que es fa allà. Deus haver fet quatre voltes a Laia.

És la primera marató que es fa allà i la seva primera marató, també. Vull dir que tot és nou. I molt d'estudiant de. De tot, no era una bestiesa. És enginyer, és enginyer. És doctor en enginyeria aerospacial i professor de ciències planetàries a la facultat d'enginyeria aerospacial.

Ha estudiat molt, eh, professor? Tanquem, va, tanquem.

Ei, perdona, una estrella. Ei, una estrella. Perdona, una estrella. Una estrella. Un crit valent. Vinga, tots units fent força. Una estrella! De seguida!

El Barça ha guanyat per 6 a 1 a l'Alavés. Torna la setmana forta. Dimarts, Barça-Estonville, aquí al Camp Nou, a les 9 de la nit. Descansin, que tornen a venir emocions fortes.

Bona nit. La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank. CaixaBank dona suport a l'esport.