"El Tercer Temps": Gabriel Jesús millora Ferran Torres?

A la TNT de Catalunya Ràdio comença el tercer temps. Avui amb el reprès d'Anaís Martí. I la sensació que potser

era un degut que va arribar a Massadona.

I també amb l'efecte Costa, la veu dels protagonistes i les conclusions de Ricard Torquemada.

M'agrada, tinc dubtes sobre. No ho entenc. Les conclusions del Ricard. El Barça ha guanyat 3-0 al Getafe al Camp Nou, un partit una mica monòton, plàcid, sobretot perquè el Getafe no s'ha revelat en cap moment. El Barça ha marcat molt ràpid, al minut 1, amb 16 segons, gol d'Antoni Gordon, el seu primer com a Blaugrana. Abans de la mitja hora, Gabriel Jesús ha fet el 2-0, avui el brasiler ha fet de nou per currir l'absència de Rafinha. A la segona part, Koundé ha fet el tercer després d'una centrada de Lamine, que ha completat tot el partit. Que el Barça suma una nova victòria a la Lliga, la vuitena, amb vuit jornades, manté el ple, posa pressió al Madrid i iguala el rècord del Barça del Tata Martino amb vuit victòries en les vuit primeres jornades de Lliga. Ricard, què t'ha agradat? El generador de caos, Gabriel Jesús. Crec que. Definitivament cop de mercat de Deco, un jugador que ha sortit per un preu relativament baix, bé, o no relativament, per un preu baix, i que fa la sensació que li donarà moltes coses al Barça.

No és la titular indiscutible, perquè. Ningú del món jo crec que es pot comparar amb el que dona Rafinha, però és un futbolista indiscutible per alguns minuts de partit, però també per partits com el d'avui quan Rafinha no pugui jugar. S'ha mogut bé, sempre hem sentit. És una excel·lent referència combinativa pels jugadors de segona línia. Descarrega sempre pel que ve de cara amb avantatge. Té un bon moment de passada. Ja hem vist les recuperacions, la pressió. Carles, quantes recuperacions finalment? De Gabriel Jesús. Espera, té un moment. Eren 4 a la primera part. S'han quedat en 4. S'han quedat en 4. Bé, doncs, les recuperacions de Gabriel Jesús, els retorns defensius, l'esforç permanent i fins i tot el de la pressió, la rematada i el gol. És un jugador que es presenta fantàsticament bé a la rematada i el millor finalitza sempre amb precisió. Els gols que ha fet són de futbolista amb molta confiança. Avui ha trobat el moment de xut perfecte per trobar l'escletxe i girar el turmell, canviar-li el xut a contrapeu a David Soria. Ha vingut per fer mal, ell està content amb el rol que té, cosa indiscutible, imprescindible, perquè flueixi, i el Barça l'agraeix. Un èxit de Deco, i la sensació és que Flick.

Ha trobat un altre jugador que millorarà en la seva convivència. Doctes? No entenc que Eric és el millor central d'emergència. El Barça té un problema a l'eix de la defensa, per plantilla, buscava un centre a l'esquerra, no el va poder fitxar, i la lesió de Christensen deixa la zona amb Covarsí i Gerard Martín. Cubercia avui ha descansat. Imprescindible també que tingui minuts d'aire. I Eric demostra que és tan fiable en qualsevol rol, jugui on jugui. Quan va a jugar de mig centre, quan juga de lateral dret, ha jugat de lateral esquerra i pot jugar als dos perfils de l'eix de la defensa. Amb Gerard Martín clarament és el perfil dret. I aquí té bona sortida de pilota, però on ha millorat sobretot és en aquesta autoritat, en el duel, en el cos a cos, a camp obert. Avui ha presentat algunes cobertures rapidíssim, sempre efectiu, sempre concentrat, però quan fins i tot ha hagut de córrer o ha hagut de disputar una pilota i fer servir el cos, els braços, ho ha fet amb l'experiència d'un central contrastat. És un futbolista impagable pel Barça i per Flick, perquè cobreix amb molt bona nota, sempre gairebé fregant l'excel·lent, si no el té, qualsevol rol.

Avui no s'ha sentit gens incòmoda en aquesta posició. Jo crec que Koundé no presenta tantes garanties perquè té més tendència a la distracció i una distracció a l'eix de la defensa és mortal. Gerard Martín juga de central per la seva capacitat de concentració més que per les seves condicions. I Eric és un futbolista que mai no desconnecta i per tant una seguretat. Jo crec que el Barça ni Flick farà gaire proves. Quan Cristian Senna es recuperi, Eric podrà tornar al lloc on el prefereix Flick, que és la banda, i si Condé continua mantenint o elevant el seu nivell, doncs Eric pot disputar la condició de tercer central, que ningú no s'adormi, i la posició lateral amb el francès. Alguna cosa que no puguis entendre? Sí, crec que és la segona setmana, però com Rodri domina l'escena en silenci. Quantes participacions, finalment, Carles, de Rodri?

I think today was very important to score the first goal very early. Seguridad, porque normalmente no es fácil, después de tres semanas de descanso, volver. Pero lo hicimos muy bien. También tengo que decir que el Getafe defiende muy bien. Es un equipo y creo que es uno de los mejores en la liga en la forma en que defienden. No es fácil crear posibilidades, pero lo hicimos muy bien. También defendemos. Sí, en el mismo nivel, también muy bien, así que aprecio mucho lo que vi. Pero al final, sí, este es nuestro modo de jugar, queremos controlar el juego, queremos controlar al oponente y lo hicimos muy bien.

Hola,

señor Flick. Felicidades por la victoria. Gerard Martín ha alcanzado hoy cien partidos con el Barça. ¿Crees que eres una parte importante de este crecimiento?

Es siempre así. Shara es un jugador con una buena mentalidad. Se está entrenando bien, siempre se centra en la mejora y nosotros les ayudamos y él ha mejorado mucho. Su evolución fue increíble. Estoy muy feliz por él. Esta es la manera en la que queremos hacerlo. Queremos incluir también a los jugadores de La Masia. Es fantástico ver que él puede jugar en este nivel.

Elogis de Hansi Flick a Gerard Martín el dia que arriba als 100 partits com a jugador del Barça amb la samarreta blaugrana. Ricard, estàveu elogiant també la figura de Rodri. Sí, no perd pilotes, la recupera, no deixa escenes pel record. Si no cal, és a dir, tu no marxes a casa pensant aquella jugada de Rodri, aquella recuperació si no és imprescindible però en canvi millora sempre els contextos, o sigui ajuda que l'equip pressioni més amunt quan el rival pot sortir de la primera línia de pressió, ell apaga els focs sempre amb elegància un altre cop amb discreció sense fer soroll i és un jugador que tot ho fa millor és a dir que. Que eleva el nivell de qualitat de l'equip amb la seva presència. Està escanejant el partit permanentment, corregint les posicions, quan ha de filtrar la pilota a dintre, sempre atén a les vigilàncies. Bé, és una garantia i és increïble, és difícil d'entendre. Com un jugador pot dominar tant un joc com és el futbol i com és en el cas del Barça els partits que estem veient de Rodri ja veurem quan l'exigència augmenti però fins ara la presència de Rodri fa que el Barça se senti sempre l'amo del partit i a més si a vegades té dubtes. Rodri li recorda que ho ha de ser. El control silenciós de Rodri, la seva presència potser és poc sorollosa, però és dominant en cada partit avui, també contra el FETAFE al Camp Nou. La solvència d'Éric García, avui fent de central i desplaçant a Cundé al lateral dret. El dia que ha hagut de descansar a conversar, Éric ha liderat la defensa de la partida. El Barça i portaria a 0 i el rendiment i els gols de Gabriel Jesús, que avui ha cobert la baixa de Rafinha, ha fet de nou, ha tornat a marcar, ha pressionat, ha combinat bé i ha confirmat l'encert del seu fitxatge també el dia que per primera vegada ha estat titular. Són les conclusions del Ricard Torquemada a la TDT de Catalunya Ràdio després d'aquest Barça 3 que t'ha fet 0. Ara escoltarem Hansi Flick a la roda de premsa i sentirem l'efecte a costa.

A vegades no és el conductor qui tria el cotxe, és el cotxe qui tria el conductor. Si tries un interior espaiós per viatjar amb tot el confort, el Cupra Terramar Subhibrit et tria a tu. Descobreix-ne més a cupra.com.

L'efecte costa.

Bona nit, Jordi. Bona nit, Ricard. Bé, segona part amb el mateix autoritat a mig gas. Sí, partit de baix voltatge, que per un altre equip seria un partidàs, però clar, l'estàndard d'ocasions i gols del Barça en aquest inici de temporada era tan alt que avui el Barça ha fet serveis mínims dins del que és un màxim rigor, sobretot sense pilot, etcètera, però. Bé, en fi, coincideixo amb Flick que venint d'una aturada que sempre, vaja, i aquesta especialment, tres setmanes sense veure't la cara amb els companys, cansament, un rival com el Getafe, que jo insisteixo, crec que s'ha defensat bé dins del que és endur-se en un 3-0, a mi em sembla que és un partit més que satisfactori, més que bo del Barça, que a pesar, clar, no ha tingut. No ha tingut l'índex d'espectacle que hem vist en altres partits, però vaja, els revolts importants venen a partir de, no sé si de dimarts, però segur la setmana següent, i tirar endavant aquests partits sense cap mena de complicació puntua per un equip que vol aspirar a tot. Repartiment de minuts, sense davallada de rendiment, al contrari, mantenint el to i aquesta sensació de seguretat, 8 de 8, que són 34 gols en 8 partits de Lliga, 4,2 de mitjana. Bé, fa la sensació que recupero aquella seguretat que havia tingut en altres èpoques de saber que el Barça guanyarà. O sigui, jo ara penso en el partit de Galatasaray,

després pot passar el que passi, però jo estic segur que el Barça guanya. Jo és que hauria de mirar el Galata Saray. Bé, jo l'he de mirar, l'he de mirar. Em fa l'efecte que és un equip que té més noms que equip. No, però el que vull dir que més enllà del rival, la sensació que tinc és que no he de mirar gaire, que la primera sensació que tinc és que el Barça guanyarà aquell partit. No els guanyarà a tots, però que et transmet aquesta seguretat. És que per comparació amb el Barça de fa dos anys, que va ser un esclat d'energia i de satisfacció de veure'l, aquest és igual, però a la vegada. Jo crec que és un equip molt més rodó i que transmet una, no diré confiança, una garantia que aquell no et transmetia. Aquell equip era realment encantador de veure. Parlo del de fa dos anys perquè per mi el de la temporada passada és. Va estar una mica per sota. Però aquest d'ara, és veritat que som a l'octubre i que gairebé, com qui diu, no ha jugat contra cap equip exigent. Però a mi em transmet una seguretat i una garantia, que evidentment no impedeix que pugui perdre un partit, però que els afrontes tots pensant que l'equip té una autoritat i una superioritat que és difícil que el perdi. Després és futbol i efectivament els pot perdre,

però jo comparteixo aquesta sensació que tens tu. Qüestions individuals? Mira, una de tornar al que comentàvem, el descans de les rotacions i el repartiment de minuts. Jo avui he satisfet la meva obsessió amb Pedri, però em sento una mica ximple criticant De La Fuente per fer jugar la mint, quan aquí l'experem. Fins al minut 98. Jo, de veritat, que això no ho puc entendre. Ja sé que és l'Amin i que segurament Flick pondera més no enviar-lo al vestidor amb mala sensació que no pas els minuts que jugui, però a mi em costa d'entendre que l'Amin al partit d'avui el jugui sencer. Sobretot quan repasses el calendari com ha fet el Bernat, no de dir. Els pròxims partits quan descansarà. Clar, clar, és que. Però no lamin. Jo, per exemple, avui veig molt bé que jugadors indiscutibles no juguin o juguin mitja hora perquè penso que la Tassaray, Betis, PSG i Madrid, que en teoria, Flick, aquí sí que puc entendre que.

Que previ l'accelerador i que els jugadors que ell consideri que són indiscutibles els faci jugar tots, però si a la mina el fas jugar al partit sencer contra la Getafe, que el tens sentenciat al descans, Bé, és igual, és l'elecció de Flick i també la de la Mina, em sembla molt, però trasllado aquesta sensació de sentir-me ximple, dient, hòstia, què fa De La Fuente, fent-lo jugar a tots els partits de titular, si després aquí també l'exprimem a tots els partits. I no és per ara, perquè la Mina ara jo crec que està, avui no ha estat a fi, però jo crec que està en un moment d'estat de gràcia que no tinc cap dubte que els propers partits ho petarà. Però jo no penso en octubre, jo penso tota l'estona en abril, que és el que m'imagino que ha de fer un equip que aspira a guanyar-ho tot com el Barça, i a mi això no deixa d'inquietar-me, però bé, suposo. Bé, ho debatrem i sentirem Flick, que segur que explica la seva visió i la seva postura. Flick va fer molt bé ahir de l'usia de la fuente, perquè clar, el que ja hauria sigut el colmo és ahir cascar de la fuente i avui fer-lo jugar 90 minuts. En això, com a mínim, ha estat coherent. Com deia la Laia, la sensació és que la minya mal es va regulant i que una mica com vam tastar un dia amb Messi,

ells mateixos es gestionen i prefereixen estar al camp que fora. Però vaja, esperarem versions de Flick. I ho arribarem tot plegat. Estic segur que l'explicació, no la que donaran públic, però la interna és aquesta que dius tu. Prefereixo que es jugui i que es reguli ell que no encabronar-lo. Però jo crec que a la llarga no és una bona solució. És a dir, si tu això ho pots fer amb Pedri, hi hauria d'haver la manera que ho fessis amb la Min. Ja, sí, sí. El que passa és que no tothom té la mateixa condició ara mateix, Jordi. No, no, no, està clar, està clar. I espera't l'endemà del Clàssic, depenent de qui rebi la pilota d'or. O sigui, no és un debat d'ara, sinó un debat d'aquí dos mesos o d'aquí tres mesos. No crec que l'estatus que està adquirint la ment li canviï molt per tenir la pilota d'or, però. Tinc la sensació, no sé si tu també, que la majoria de gent ja el considera el millor del món abans de tenir-la. Sí, sí. No sé si li cal un trofeu per canviar d'estatus. No, però potser sí que això inflama. Un ego que de cop i volta tindrà un rendiment, un resultat i de cara al negoci que domina el futbol i els seus representants i els acords, doncs jo crec que serà més difícil de gestionar.

És a dir, jo estic segur que aquests futbolistes com més tardin en guanyar la pilota d'or, més temps tenen una gestió relativament més fàcil. Però no ho decidirem nosaltres, exacte, i per tant ho deixarem en mans de Flick. No, jo li donaria. Qui donaria, jo? Kane, home. Sí, per tant, Kane. És que saps què passa? Com que soc antipilota d'or, ja ni jugo mentalment això. Però Kane que ha fet molts gols i ha guanyat la Bundesliga. Es diu Harry, tu. Messi? Messi? No, és que no vull fer aquest debat. No, però és per trencar. Jo quan tot costa parlant de la pilota d'or, no apago la ràdio, però mentalment me'n vaig d'excursió i torno un poc després. Encara no he arribat a aquest punt. Jo no ho puc. Posa-ho a casa, la tele, que jo vaig sentir que arribaves bé a la recta final, tu també. Una mica necessitaves un canvi, també. Sí, sí, jo estic concentrat en la TDT, però a casa ja han canviat. Ara comença, ara comença el concert. Què posaràs, el Madrid o Casgrasses? Hauré d'utilitzar una tele alternativa, però el Madrid. I si vols escoltar. Estan fent en directe el concert de Casgrasses.

Sempre el més important és. La convivència, Jordi. Sempre, sempre. No ho perdis de vista. Sí, sí. És el punt capital de les nostres vides. Cap mena de dubte. Amb la meva tauleta soc un home feliç, també. Encantadíssim. El millor? Gabriel Jesús. Gràcies. Vinga, bona nit.

A Catalunya Ràdio, la TDT. La transmissió d'en Torquemada.

El nen se'ns fa gran, el nen se'ns fa gran.

Se'ns fa tan gran que ara el problema que tenim és els minuts de descans, no els minuts de joc ni tot allò que fa, sinó tot allò que pensem que vés a saber si hem de cuidar-lo més perquè ho pugui continuar fent. Aquesta és una mica la mirada i el repte que tenim ara amb la Mindy Amal al davant. Anaís Martí, bona nit. Què tal? Bona nit. Com estàs? Com has viscut això? Molt bé. Es guanyen els partits ja sense posar la cinquena. I sense.

Vaja, a mi els partits del Getafe ja sabeu que em fan molta mandra i el d'avui he pensat, mira, ha estat bé, ha estat entretingut dins del context de tornar d'una aturada de seleccions que s'ha fet llarga, però veure aquest Camp Nou tan ple. I veure que aquest Barça, sense Rafinha i amb set canvis, encara que amb la vinya mal, segueix marcant i segueix, no sé, crec que ensenyant un futbol molt atractiu.

Sí, no baixa el rendiment de l'equip, jugui qui jugui, contra qui jugui, la sensació és que el Barça ja té un hàbit de joc i de competició, 8 de 8, igual el rècord, com ens ha explicat la Laura, del Barça del Tata, ¿Em podeu dir amb el partit de Champions quants gols són en total la temporada? 39 39 en 9 4.3 per partit.

Números estratosfèrics. Un dia els quedaran més maquillats, entenc, perquè això és.

Tu que quedes en la temporada 4 gols de mitjana per partit.

A veure, el dimarts el camp de la Galata Saray no seria. Quan arribi a Europa, no?

Quan arribi a Europa la cosa es moderarà. I ara ve el PSG, el Madrid. Només un dia vas estar per sota dels tres gols, va ser el dia de l'Atlètic,

2-0, però la resta sempre. És un miracle futbolístic. El més lògic és que haguéssim d'arribar a l'aturada del novembre per sota de quatre. Per sota de quatre, que serien tres i molts, eh?

Home, jo crec que el camp del PSG és difícil.

Per això et dic, PSG, Madrid, Betis. Parlem del Madrid. Sergi Camps ha començat ja aquest Madrid-Villarreal del Bernabéu, oi? Sí, senyora,

primer minut de joc al Bernabéu, empat a zero, recordem la notícia del partit, és la suspensió de Vinicius, el bergiler suplent a l'equip de Mourinho. Bé, també,

abans hem parlat de Vinicius i no hem contemplat l'opció que siguin rotacions i prou, eh? Que es vesteixi així, això. Que vingui de Joan Mourinho. Que Mourinho digui que li està donant descans per a la Champions. Entrar en un partit que es pot fer després d'un viatge tan llarg. Ho hem vestit de decisió capital. Era més controvertida l'absència de Mbappé. Però ja va deixar molt clar que jugaria. És una decisió sorprenent, és evident, però pot quedar bastant ben disfressada. Si es pot tenir minuts

a la segona part, una altra cosa. És com Supremet. Jo crec que és bastant normal que no jugui a Vinicius. És que trobo fins i tot que és el més lògic. Com la minya mal. No, però és que Vinicius ha anat a la Índia, ha anat a Austràlia, ha fet uns viatges i.

Tampoc sabem exactament en quines condicions ha tornat físicament. El que vull dir és que tampoc sabem les ganes que tenia ell de jugar avui i com s'ho ha après, que és el problema de fer-lo descansar, sempre la reacció dels futbolistes. Però aquest tema no el vull ara perquè si no sembla que sigui principal i per nosaltres és secundari. Què vols dir, Laura?

Que ha començat també al Palau, al partit del Barça, a la Lliga de Futbol Sala contra el Xota. I tenim allà el Xevi Soler. Xevi, ha començat, oi, aquest partit?

Ha començat i ja s'ha avançat el Barça amb un primer gol de Toré. A priori, el partit ha de ser fàcil perquè el Xota és el coer. 16 minuts pel descans, Barça 1, Xota 0. Gràcies, Xevi.

Mireia, no parla flic, encara, eh? No, encara no. Molt bé. Hi ha bordelàs, hem sentit a fons. Per tant, parla l'entrenadora del Getafe i ens farà un resum la Mireia. Bé, un dia per parlar en el pla col·lectiu i també en el pla individual amb la presència de Gabriel Jesús. Era la novetat de l'alineació, la baixa de Rafinha, com podria afectar l'equip. Des del punt de vista defensiu no l'afecta en res, perquè Gabriel Jesús. És un tauró com Rafinha, la pressió. Tant, tant, o sigui, potser no és tan vistosa, no? Les accions de pressió, és efectiva, però l'altra és que es posa així com si sortís a esprintar, com Dembélé a la frontal de l'àvia, i Gabriel Jesús, home, doncs té una energia una miqueta menys inflamada que la de Rafinha. Sí, té menys energia, però potser té més orientació tàctica. Sí, sí, sí. Potser sap intuir millor cap on ha de girar la sortida del Getafe. A mi l'acció del gol de Gabriel Jesús i la pressió de Gordon, Dani Olmo i el brasiler és que Romero ha tingut un col·lapse darrere d'un altre. N'ha tingut un, dos, tres i al final ha passat la pilota i l'ha perduda. I jo crec que aquesta acció té molt mèrit. Jo crec que la pressió del Barça és el que fa que el rendiment defensiu del Barça sigui tan alt, que els partits estiguin tan controlats, que el rival t'arribi tan poc. I amb Gabriel Jesús això ho tens garantit. Avui hem vist un altre exercici de pressió a la primera línia que ha garantit aquest rendiment. Com l'heu vist?

A mi és un jugador que he de reconèixer que quan va arribar no les tenia totes, de pensar, ostres, em generava molts dubtes al seu estat físic, que hagués jugat tan poc l'últim any amb l'Arsenal, i penses, bé, veurem. I la veritat és que cada cop que ha sortit m'ha convençut. Crec que al final és una barreja de les ganes que tenen de reivindicar-se aquests futbolistes que una mica estan en el punt d'inflexió de la seva carrera, que és o fas un pas endavant o et quedes allà i ja no és recuperable. I després la confiança de Hans i Flick, que és que si us hi fixeu tots en parlen. Cada cop que arriba un futbolista que Flick recupera, tots surten i diuen, bé, és que a Flick ens dona molta confiança, és que jugar amb aquest equip és molt fàcil, em resulta fàcil marcar gols. I avui ha sortit i no m'ha semblat en cap moment. Que sentís cap mena de pressió per estar ocupant la posició d'un jugador que porta 14 gols aquesta temporada com és Rafinha.

És que feia la sensació que potser era una solució molt d'emergència i avui l'heu comparat, per exemple, tècnicament amb Ferran. Superior. Superior, sí. I fa la sensació que, o sigui, des del punt de vista integral, no pesa tan menys que Ferran. És a dir, si físicament aguanta el ritme. Per mi té un rendiment potencial superior al de Ferran Torres.

Jo crec que aquest era una mica el debat que hi havia. És a dir, tècnicament crec que ningú tenia dubtes de que és millor, però crec que els dubtes sí que existien del seu físic. Sí, sí, però que físicament genera dubtes, o generava dubtes, perquè ara el veus molt recuperat, però tècnicament crec que és un jugador molt intel·ligent.

S'equivoca molt poc, fa molt bons controls, fa de nou i mig, que és allò de venir a jugar amb molta naturalitat, simplifica el joc, està tenint gol, ha caigut de peu, i ha caigut de peu en un tren que anava a una velocitat altíssima, que és tan a una velocitat altíssima que això, per mi, encara té més mèrit. A mi em sembla que, de moment, hi ha pocs punts negatius per no dir-ne cap en el fitxatge i l'arribada de Gabriel Jesús.

Jo crec que encaixa perfectament en el paper que és el de suplent, perquè jo crec que cap de nosaltres pensa que Gabriel Jesús I l'assumeix. Li prendrà el lloc a Rafinha i l'assumeix, però un equip com el Barça ha de tenir suplents que en el, diria que 80% de resta d'equips serien titulars. Aleshores, Gabriel Jesús és un jugador que quan surt es rendeix sense ser el top del que tu necessites per. Si ara el Rafinha es lesionés durant uns mesos i haguéssim de jugar sempre amb Gabriel Jesús, potser el nostre discurs avui tindria un altre to, no?

Bé, amb el rendiment que està donant avui ja com a titular, que a vegades. Quan surts de titular és més difícil que quan els països estan oberts, ja havia fet gols, però avui, des del primer minut, se l'ha vist molt còmoda, també.

De fet, Gabriel Jesús, en teoria, hauria de jugar dimarts. Bé, falta veure si estarà per molts esforços consecutius. Avui l'heu descansat, al final. I crec que, no sé si ho he sentit bé, però a mi m'ha semblat que avui Laporta ha dit que Rafinha jugarà. Fins a París no estarà a punt. Ah, sí? És a dir, que tenim Galata Saray i Betis.

Ah, sí, o sigui, Laporta ha anunciat els terminis de recuperació

de la refineria. Sí, Laporta és. Cada cop ho fem més difícil, eh? Laporta és la persona, Laia, que de forma més transparent explica qüestions que, d'altra banda, no s'expliquen tan transparentment, no?

Sí, amb Rafinha és veritat que avui ha dit això i de fet va ser dels primers que també el Tot Costa quan el vam entrevistar el dia de l'aniversari va dir, bé, cal veure la ressonància quan tothom deia que no era re i que era un petit edema deia, cal veure la ressonància i veurem a Rafinha, volia ser molt prudent. Doncs escolta. Anirem preguntant a la porta directament pel tema de lesions.

Sí, sí, és el portaveu. És el portaveu mèdic. Mèdic, sí, sí. A veure, no em sembla malament, eh? Vull dir, tot està per crear i. Sí, llavors, segons aquests comptes, s'ha perdut avui, es perdria dimarts al camp de la Galata Saray i dissabte vinent contra el Betis. Sí. Bé, doncs. Segons el que ha dit la porta, sí. Doncs falta veure si Gabriel Jesús serà titular als tres partits, si buscarà alguna altra alternativa a Flick amb un fals nou algun dia de Dani Olmo, si farà jugar Gordon i es tirarà de Iemi a l'esquerra O sigui, jo així d'entrada em costa imaginar-me que Gabriel Jesús sigui tres partits consecutius titular. Vosaltres com ho veieu, això, no? També és difícil, sí.

Sí, perquè li falta ritme de competició, no? I ara de cop i volta a jugar tres partits. Jo veig a Gordon, eh?, pel mig.

També, també. És que avui ha fet moltes. És una possibilitat. Minuts el jugava de nou. Ha permutat, ha permutat. La primera part sí que m'hi ha imposicionat. Carles, rematem les dades de Gabriel Jusús.

37 intervencions, 4 recuperades, una pirota perduda, dues rematades, un gol. I recordeu un altre cop que la Lliga ha rematat tres vegades entre els tres pals i ha fet tres gols. Perquè matises a la Lliga? No, no, matiso a la Lliga perquè m'ho he escrit a la Lliga,

però és certament que és tota la temporada. Tres rematades entre els tres pals, tres gols. I després, com estarien 37 participacions respecte, per exemple, als números de Rafinha o.

Hombre, respecte, els dones de Rafinha semblants, per sobre del davanter clàssic de Ferran i Lewandowski.

Sí, o sigui, estarien més en números pròxims al 9-9 que no al 9 de l'entrada passada.

Per ser una curiositat, ha tocat la pilota Abdelkarim? Sí. L'ha tocat quatre vegades.

I no m'equivoco a com és una falta.

Molt bé, molt bé. Bé, doncs, tu, Carles, com ho veus, el tema Gabriel Jesús?

Jo aquest el veig que tant pot jugar els primers 60 com els darrers 30. Jo crec que és un jugador que pot. Jo crec que ens donarà molta feina. El veig molt més valuós que Ferran Torres. I no per criticar Ferran Torres. Sí, potencialment també el veus millor. Jo crec que hem millorat. A part dels calés, hem millorat. Hem millorat en potencialitat del nou. I em diuen que és un bon tio, que possiblement no li preocupi estar tota la temporada sent el segon davanter.

Això és una suma. Ha de ser un jugador que estava gairebé perdut. Què passa, Mireia? Arriba ara Fleck aquí

a la sala de premsa. Bona nit. Mireia Ruiz en directe a la TDT de Catalunya Ràdio. Avui una altra victòria, una altra porteria zero. Després de l'aturada, tu creus que l'equip ha arribat amb el mateix nivell tan alt que tenien abans de l'aturada? Gràcies.

Crec que els partits

contra el Getafe no són fàcils. Per mi el Getafe és un dels millors equips a la Lliga pel que fa a la defensa.

Ells defensen molt bé i no és fàcil crear oportunitats. Estic molt content que haguem pogut marcar un gol al primer minut. Això ens ha ajudat molt, també ens ha donat confiança. I després d'una aturada, habitualment no és fàcil tornar. Hem tingut tres setmanes, molts jugadors han jugat amb les seves seleccions molts minuts i per tant nosaltres hem hagut de gestionar això. No estic content amb això, estic content amb el resultat, amb els tres punts i amb el rendiment de l'equip.

Et vull preguntar per Anthony Gordon, la importància que li dones al fet que hagi marcat per la seva confiança, tenia moltes ganes ja de marcar amb el Barça, i més enllà d'aquest aspecte concret, què li doneu aquí al Barça perquè se'l vegi tan còmode i amb una versió tan evolucionada del seu joc respecte al que li havíem vist al Newcastle?

Per mi, l'Antoni ho està fent molt bé. També els partits anteriors no va marcar, però estem molt contents amb la situació d'ell. I també ho heu vist en l'aturada, quan ha jugat per la selecció anglesa. Ha marcat, ha adquirit confiança i ell vol continuar fent això amb el Barça. Estic content amb això. Ens aporta molt. Té velocitat, també pot controlar la pilota i sempre va a buscar la pilota, la controla i amb les seves velocitats i els seus driblings sempre crea oportunitats.

Hola, Hansi. Santiago Valle, para el carrousel de la serie, el que dijues de ser Catalunya. Hablabas ahora de las cargas que teníais que gestionar de jugadores. Ha descansado Cubarsí, ha descansado Pedri, ha descansado Fermín, muchos futbolistas. Sin embargo, la milla mal ha jugado los 90 minutos y viene por delante Champions, Betis, París, Madrid. ¿Crees que puede jugarlo todo lo que viene por delante, la milla mal?

No estic segur si ho ha donat tot. Avui jo també li he preguntat si volia que el canviés i m'ha dit que no. És en la ment. En la ment vol estar a la gespa, li encanta jugar al futbol, però clar, de vegades hem de gestionar la seva càrrega. Però crec que. Aquí, en aquest partit, especialment a la primera part, ha estat fàcil per ell. A la segona part, ell ha estat més implicat, sobretot en situacions d'un contra un, ha creat oportunitats, i jo estic content amb ell, amb la seva actitud. La seva actitud és bona. I entra als partits, rep tractaments, es recupera bé, i això per un jugador professional és el més important.

Mister, hola. Buenas tardes, Joan Ballero i Cadena Cope. Le quería preguntar por Koundé, hoy ha sido titular, además ha marcado gol. Él en este parón con la selección ha reconocido que la temporada pasada seguramente no estuvo a su mejor nivel. Le quería preguntar cómo le ve y qué espera de él.

Jules és un professional

al 100%. Una persona professional al 100%.

I això és el que jo veig cada dia.

Ell sempre intenta competir, vol competir, vol millorar, entrena molt. Sempre està concentrat per fer-ho millor. I el meu equip l'equip li ajuda molt. Està ajudant molt en aquest moment. I per mi aquesta és la situació. Nosaltres sempre pensem en l'equip, quin és el jugador que està millor en cada moment i en cada partit. Es tracta de l'equip i tothom ha d'acceptar que potser han de sortir des de la banqueta i no com a titulars en alguns partits. I és que té molta qualitat aquest equip, és la nostra força. Tenim molts jugadors amb molt bon nivell, amb molt bona qualitat. I per guanyar títols, per guanyar grans coses, això és important. I a més tenim un ambient increïble a l'equip. Ho veig cada dia i ho valoro molt, perquè no és normal. És una cosa especial el que tenim aquí i estic molt content.

Hola, señor Felipe, aquí Víctor Lozana en directo para el Radio Estadion de Acero. Tampoco es fácil empezar una liga ganando los ocho primeros partidos. De hecho, solo una vez en la historia lo ha hecho el Barcelona. Me gustaría que me explicara qué significa para usted este dato y cuál es la clave de este equipo para conseguir un dato estadístico tan importante. Hoy día con el fútbol tan igualado es muy difícil ganar ocho partidos.

Sí, sí, sí, per descomptat, és difícil.

Sí, sí, sí, per descomptat, és difícil. Però nosaltres només ens centrem, com dic sempre, en el següent partit. El següent partit és contra el Galatasaray, no serà un partit fàcil i volem guanyar,

volem guanyar aquest partit. Volem fer història, tothom pensar igual. Tothom té una bona actitud. És fantàstic veure

com entrenem amb qualitat, amb intensitat, dia sí, dia també. A més, és que ens ho passem bé, els jugadors també s'ho passen bé, entrenant a aquest nivell. I és fantàstic veure això.

Alhansi, aquí atrás, Josep Capel para Radio Nacional en directo para Atelier Deportivo. Me gustaría preguntarle por Gabriel Jesús. Si está más contento hoy por lo que ha ofrecido Gabriel Jesús con su gol y en ataque o con lo que ha aportado al equipo a nivel defensivo. Lo hemos visto muy implicado y recuperando muchos balones. Gracias.

Sí, per descomptat, tothom ha de participar a l'atac i a la defensa. Quan hem començat el partit, o quan comencem, quan sortim des del darrere, els laterals, els centrals, estan inclosos en el partit, igual quan defensem. Els atacants també han de participar. I els punts forts que tenim ara és que tothom participa, tothom sent que té la responsabilitat d'ajudar l'equip, de formar part de l'equip, d'estar ben connectat. I això és fantàstic. I jo ja ho he dit abans del partit, Gabriel Jesús és un gran jugador. És diferent del Rafinha, això està clar, però ja heu vist el gol que ha marcat. Aquest és el seu punt fort. Davant de la porteria ell sap des de quina cantonada ha de xutar i avui ha mostrat la seva qualitat i estic content per ell.

Hola, Hansi, ¿qué tal? Raúl Fuentes, de Radio Marca. Felicidades por la victoria. Hoy Gerard Martín ha jugado su partido número 100 con el Barça, los 100 contigo de entrenador, creo. Si tuvieras que destacar un aspecto del juego en el que más ha mejorado él, desde su primer partido en Valencia hasta hoy, ¿cuál sería? Gracias.

La seva confiança. Es nota, es la confiança que té ara.

Ell s'ha adaptat a la filosofia que nosaltres volem aplicar. No és fàcil amb aquesta línia tan alta, però ell hi participa sempre. I quan juga, ha jugat molts partits en els que ha participat i hem deixat la porteria zero. I, clar, tots els jugadors poden millorar, però. El que veiem i el que ens demostra és que està a un nivell extraordinari. És un jugador que està potser infravalorat.

I per mi és

una peça molt important del nostre equip. Sí, Hansi aquí, pel Bollos per l'Atlètic. Avui ha jugat Améric de central i amb Cundé de lateral i volia preguntar per aquesta decisió, per què un lloc i un altre. I si amb tants partits com venen ara, és complicat o com planteja lo de gestionar. Els centrals i les rotacions que fan tenint en compte també que Christensen està fora, com d'important és.

Bé, estava clar, jo he parlat amb l'Eric, per cert, i també amb el Jules, tots dos volien jugar com laterals, però a l'Eric també li agrada ajudar l'equip, i això és fantàstic, així que hem decidit, perquè. Ha jugat molts partits i també va jugar molts minuts amb la selecció, però és un jugador jove i normalment els joves poden jugar tots els partits, però per nosaltres era important que descansés i també era bo deixar que juguessin altres jugadors perquè veiessin que els necessitem.

Hola Hansi, aquí Sergi Vélez para Iniestazo. El equipo sigue a un grandísimo nivel como comentaba tras el parón y no ha bajado el pistón. Yo le quería preguntar un poco dónde está el techo de este equipo viendo que también ahora vienen semanas muy exigentes como comentaba usted y también que van a ser rivales mucho más exigentes que los de hasta ahora. Gracias.

Per mi, sabeu,

cada partit és diferent. És així.

Hem de sortir motivats a tots els partits.

I hem de començar amb l'actitud adequada, endollats, donant i fent el que és necessari a cada partit. Per mi això és el més important. I, esclar, no tots els partits són iguals. Per mi, per exemple, avui no ha estat un partit fàcil, ja ho he dit abans, no ha estat fàcil crear oportunitats. Hem marcat el primer gol i el que. Jo volia mantenir la pilota, fer-la circular per controlar el partit. I crec que això és una cosa que podem fer molt millor.

I per tant potser haurem de millorar això.

I en algunes situacions també sempre volem encarar porteria, tirar cap endavant i perdem la pilota i després hem de córrer cap enrere per recuperar la pilota, no? I jo en aquesta situació ens preferiria que. Que ho controléssim millor, que ho féssim millor, sí, sí. Però clar, estem jugant a un nivell prou bo, eh? Però com a entrenador, clar, jo no sempre estic content amb totes les coses, però això és normal. Jo sempre detecto allò que cal millorar. Això forma part de l'evolució d'aquest equip, també.

Ahora sí? Genial. No, le decía que el equipo no pierde como local en la Liga desde diciembre de 2024, después de aquella última victoria al Atlético de Madrid 1-2. Quería preguntarle cuánto de importante es para usted que el Camp Nou se convierta en un 14, donde sea muy complicado puntuar, y no sé si dentro del vestuario se piensa en batir algún tipo de récord. Gracias. No,

no juguem per batre records. Per mi el que volem fer és guanyar els partits i ja ho he dit abans, no? Ens concentrem en el següent partit i en el següent i en el següent i ja veiem què passarà. Per mi això és el que nosaltres volem fer cada dia, no? Volem guanyar el partit següent i aquesta per mi és la clau. Això és el que volem fer. Res més, no volem batre rècords, no. Volem guanyar títols. I si hi ha un rècord inclòs, l'acceptarem, evidentment, però no és el més important per nosaltres.

El millor jugador del partit.

Doncs som-hi, escollim qui ha estat el millor jugador avui del Barça. Al cost ha votat Gabriel Jesús. Ricard, qui tries tu? Gabriel Jesús. Laia. Gordon. Bernat Soler. Gabriel Jesús. Mireia.

La Mireia, li perdonem el vot. Doncs Marc i Carles. Rodri. Xavi Campos. Gordon. Coll. Gordon. Anaís Martí.

Gordon. Ostres, Gordon. Els oients també han escollit Gordon, que per tant avui és el millor jugador triat.

Quan ha guanyat Gordon a Gabriel Jesús? Per dos vots. Per dos vots. Per tant, la Mireia, encara que votés el brasiler, no canviaria la vida. Gordon, que n'hem parlat poc, però s'ha destapat,

no?, La primera meitat, no? Sí, sobretot, sobretot. El gol, presència. Alguna bona jugada,

sortint sempre cap a fora, cap a la seva, cap a esquerra, canviant de ritme i guanyant la línia de fons. Ha fet patir Kiko Femeny avui. No, com que abans a l'aturada

semblava que havia anat una mica, menys, una mica. Sí, s'havia tapat amb el gol, eh? Sí, llavors l'aturada amb Anglaterra ha estat molt bé i ara tornar-lo a veure així, bé, a mi m'ha agradat i I ja no té deute pendent amb el gol? Ja l'ha fet? Home, jo encara espero algun golet una mica més bonic d'ell, no? Que exigent, la Maria. Aquest, aquest, el primer. Però està bé, és el seu primer gol, està bé.

S'ha d'obrir la llauna. Sí. És curiós, perquè veníem d'abans de l'aturada de, diríem, el, com li diuen ara, el hype, el bon moment, el moment àlgid de The Yemi, i venim de l'aturada i que fins i tot ens plantegem,

qui ha de ser titular, The Yemi o Gordon? És que jo crec que això va a l'ensegerar molt, no?

Per això, per això, però a mi m'agrada que passi. Ah, sí. Aleshores, aquesta plaça.

Sí, aquesta, Dani Olmo Fermín, Espart Cancelo, totes aquestes opcions dividides, 60-40, 50-50, t'agrada això.

Sí, sí, i especialment que hi hagi dos jugadors en atac, que els dos puguin oferir tantes coses positives, no?

I si no ho fa un, ho fa l'altre. General Martín, 100 partits, heu dit? Sí. I Laia, no hi ha hagut samarreta? Sí. Ah, sí, ho he dit.

De Gerard Martín, sí, sí. Ho ha explicat la Mireia. Però no és amb un quadre, sinó que li donen als companys, Rafinha ha baixat i li han donat tots a la gespa la samarreta.

D'acord, d'acord. Molt bé, doncs, la samarreta per Gerard Martín, la de Condé haurà d'esperar.

Per cert, avui hem comentat que Mojica del Getafe ha jugat en set equips diferents de primera, doncs Carlos Aranda

ho va fer en vuit. Carlos Aranda, el davanter, aquell davanter que havia sortit del Madrid. Sí.

Amb el Madrid, mira, va formar part del primer equip, però no va arribar a jugar a partit de primera. Aviam quins són els 8. Villarreal, Albacete, Sevilla, Numancia, Osasuna, Llevant, Saragossa i Granada. Tots a primera, eh? Tots a primera, aquests.

Jo crec que tinc un altre jugador que també va jugar a 8 aquí. Aviam. Sandro Ramírez. El Canari, el que va estar al Barça. Sí, aviam, què tens? Està retirat? No, crec que està a les palmes encara. Crec que està a les palmes, sí, sí. Mira, va jugar al Barça, al Màlaga, al Sevilla, a la Reial Societat, al Valladolid, a l'Oscar. El Getafe i el Las Palmas. Home, doncs sí, 8-8. I tots aquests a primera.

Doncs hem passat els laterals esquerres als davanters, eh? Sandro i Aranda, eh? Que confirmem que és el rècord, eh? Seguirem buscant.

Ah, confirmes que és el rècord? No hi ha ningú que superi els 8? No hi ha ningú. Aranda,

si hagués jugat amb el Madrid, seria 9. Però clar, va jugar amb el Madrid, però no primera divisió, però va jugar per algun partit de Champions. Per tant. No compta.

Amb l'empat tècnic, si vols donar-li la samarreta d'or a algú, li dones a Sandro. Aranda era una amiga conflictiva. Sí, va acabar implicat també en alguna història d'apostes, si no m'equivoco. Però vaja, no vull ara. Obriu uns melons aquí, unes carpetes.

Va, tanquem, obriu melons i tanco resultats. Què passa, què tanques? PSG 1, Le Mans 0 al descans. I el Madrid com va? El Madrid ara mateix, mira el minutet.

Espera, ara anem al Bernabéu, anem a Pams. Acaba els partits.

En joc, a punt d'arribar el descans a Itàlia, el Nápoles 2, Flor Zirone 0, abans s'ha acabat l'Inter 3, Parma 0, també s'ha acabat Anglaterra, el Manchester United 1, Tottenham 1, recordem el Tottenham era QE.

Molt bé, si no ha parlat el Sergis, jo intueixo que és que tot està com va començar, no?

Tot està igual, 0 a 0, però hi ha cosetes, eh? A veure, explica'ns cosetes. Mira, la primera coseta, quan s'ha presentat al Madrid, xiulada, tímida, però s'ha sentit a envaper. Quan han cantat el seu nom, per megafonia, una mica de Bernabéu, l'ha xiulat. Això com a primer input. Després, amb el partit en joc, dues arribades del Madrid, dues arribades d'Embapé, una pirota al pal i una bona intervenció de Golacci, el porter del Villarreal. I la tercera cosa interessant és que Mourinho ja està fent de Mourinho i ja li ha menjat l'orella una vegada al quart àrbitre i una vegada a l'àrbitre de camp. Qui ha estat millor fins ara? El Madrid també és pilota, ha arribat dues vegades, però guanyaria els punts. Però és un partit de moment d'empat i és el resultat just.

Molt bé, doncs, Sergi, si no el sentiu, és que no hi ha novetats. Podrem acabar la primera part segurament al tot gira, tota la segona part. Per tant, aquest partit, com explica el Sergi, fa la sensació que arribarà com a mínim obert al descans i, per tant, tot es decidirà als segons 45 minuts. Línies obertes, eh, Sergi, per qualsevol incidència. Perfecte. Un partit que ja està

al descans és el de futbol. Sal al Palau, el Barça-Xota, Xevi.

I gairebé et diria que està decidit, perquè és una escombrada. El Barça està guanyant 4-0. Podria haver estat molt més gran el marcador, molt superior al Barça. Un gol de Torredos, de Adolfo, i un últim. A l'últim segon del primer temps del jove Roger García, el jove jugador del planter. 4-0, guanya fàcil el Barça.

Bé, acabarem el tercer temps amb el tema de la minya mal. M'ha cridat l'atenció que Flick hagi parlat, que ha parlat amb la minya mal, que ha parlat amb Eric, que ha parlat amb Koundé, totes aquestes converses prèvies. M'ha cridat l'atenció que Eric vulgui jugar de lateral. I Koundé també, no? Sí, bé, Koundé jo crec que ja ho ha assumit. Saps què passa, Xavi? Que evoluciona tant el futbol que jo crec que Eric i Condé tenen la sensació que en aquesta tendència d'un central que gairebé juga de lateral, però és un tercer central, s'han sentit còmodes i veuen, jo crec, més possibilitats de selecció, més possibilitats de progrés en el seu equip. O sigui, veuen més espai per ser titulars. I no em crida la O sigui, no ho entenc. Però fins ara, com Eric no s'havia manifestat gaire, i de que, bé, tot li va bé, que Flick hagi dit que tots dos lluitaven per aquesta plaça i que Eric no té problemes, però que volvia jugar lateral m'ha sorprès. Però anem al tema Lamín Llamal, perquè ha dit que ha parlat amb ell i que Lamín no volia fer el canvi. Qui està preocupat? O qui està convençut? O qui té una decisió ferma o una opinió ferma sobre el cas Lamín? El que decideixi Flick està bé. Molt bé, Xavi.

I resulta que el que decideix Flick és el que vulgui fer la Mint. Bé, avui. No, no, no.

Ah, algun altre dia l'ha canviat. Bé, ha dit això, hauré de gestionar.

Sí, clar. No, no, però és evident. Jo crec que la Mint ja va jugar una altra lliga. Per tant, tothom ho respecta, tothom ho entén. I ara sí que és cert que el propi Flick haurà de tenir una mica de masquerra. Però com hem viscut durant 10 anys amb Messi. I aleshores jo crec que la Mina té aquest estatus. Potser li ha arribat massa d'hora, però és que també massa d'hora s'ha convertit en un dels millors del món. Per tant, a mi em dona la impressió que els seus companys, amb un estatus molt més gran històricament, com Rodri, com Pedri, simplement per la trajectòria, tenen assumit que la Mina és un tio diferent. I un tio diferent i que s'ha d'assumir com és. I jo crec que ho tenen clar tots.

I ha dit també, Flick, que és un jugador que recupera bé, que fa tractaments, que es cuida molt. I, Ricard, jo ja sé que a tu no t'agrada parlar de la pilotadora, però jo tinc la sensació que mentre segueixi aquesta campanya, ho jugarà absolutament. Ho jugarà absolutament ja tot. Però ja han votat, no, Anaís? Sí, però ell té ganes de seguir explicant per què, no? De dir, ei, jo soc el jugador més important d'aquesta plantilla.

Però vull dir que això quan li donin la pilotadora, o sigui, la pilotadora, en el fons. Serà una continuïtat, no canviarà res.

Si descansa per la Copa del Rei, dono gràcies en les primeres rondes, perquè la sensació és que al final li donen la confiança per decidir sobre el seu propi cos i com està.

Que ho confessi Flick, com confessava Guardiola, que ho consultava més i ara la minya mal.

Jo li he preguntat i es trobava bé. Doncs perfecte, fins que digui. Bé, bé, m'ha dit que no.

Que no volia sortir. Laia. Home, a mi m'ha sobtat que hagi dit públicament, que ja confirmi tan obertament públicament aquest tracte espacial que té la Mint, que tots ens el podem imaginar, però és que ja el poses a l'alçada de Messi, que sí que d'acord, que ja ho sé, però a mi sí que em sorprèn que Flick parli tan obertament d'aquest tracte, és a dir, la Mint jugarà quan vulgui, una mica el que passava amb Messi, ara això comporta una responsabilitat també molt gran, Messi sempre era molt diferencial, sempre durant molts anys a l'equip, Llavors, mentre la Mint respongui, doncs jo entenc que la gestió de vestidors serà més fàcil. Llavors, els companys respectaran aquest tracte especial d'estrella amb només 19 anys que té la Mint, mentre la Mint sigui actuar com aquest crac que és ell al camp.

I crec també, Ricard, que. Que Flick es deixa portar molt pel que veu als entrenaments. I allà t'expliquen també que es queda la ment dels últims i que es queda provant penals i que es queda fent de tot gairebé mitja hora més.

Jo una mica en la línia del Xavi. A mi Flick em transmet la sensació de seguretat. És a dir, no estic preocupat. Luis Enrique també va haver de gestionar això i també vam veure preguntar-li a Messi. O sigui, ho hem vist de molts entrenadors. Però n'hi ha que dius, ostres, és que aquest no el substituiré mai. I jo no descarto que Flick un dia. Digui, vine, que descansaràs uns minuts. O sigui, jo no veig Flick ja donant-li el comandament a la Min sobre els minuts, sinó gestionant una mica, encara que sigui amb la comunicació amb ell, què ha de fer. Bernat.

Jo crec que cap jugador pot jugar-ho tot i per tant estic a l'expectativa de veure com ho gestiona això Flick. No les tens totes. No, no, jo crec que no és normal que un jugador de 19 anys, per molt bo que sigui, decideixi si juga o no juga.

Bé, se li consulta, no ha dit que decideixi.

Ha dit, jo gestionaré, no? No, no, però li pregunta, ja ha dit que no vol solucionar.

A mi em sembla molt sa que Flick públicament reconegui aquesta conversa i aquesta decisió.

Com a context, avui la Mina, el futbolista que ha recorregut menys quilòmetres i amb un ritme inferior.

Perdona, al final, si no juga els últims 10 minuts, no passa res. En el cap de. Vull dir, Parlament hauria d'entendre que no passa res. Però també havíem de canviar Gabriel Jesús, que estava rebentat. Però et dic. Bé, avui, però sí, però ha fet més canvis abans, però vull dir que no és un partit únic que ha passat avui excepcionalment, vull dir que sempre costa molt canviar la ment. Però al final també, si un partit està resolt i tu surts els últims 10 minuts, encara que no hagis marcat, i entra un altre company que no ha tingut tants minuts, no passa res, també està bé. S'ha de trobar una mica l'equilibri, d'acord? Que Flick és molt bo gestionant i segur que ho trobarà la manera de fer-ho, però.

Però té una assignatura, té una assignatura, i més amb els partits que venen. Sergi, minut de joc al Bernabéu.

Minut 38 de la primera meitat de la Bernabéu, empat a zero.

Doncs aquí ho deixarem perquè el David Clupés amb el Tot Girar i amb el Sergi Campsou de la Bernabéu ho puguin rematar. El moment de volar.

A Clínica Velodonte t'oferim implants dentals amb fins a 15 anys de garantia. Recupera la confiança. Recupera el teu somriure. Clínica Velodonte. Informa-te'n a velodonte.es El vol del mussol. Amb Guillem Soler. Bona nit, Guillem. Molt bona nit. Ja pots volar. Que bé amb el Getafe, marcat tan aviat. Obrim la llauna, Gordon ha sucat. Tot i així, segueixen tancats. Getafe sempre defensa tapeït, l'Amin no acaba d'entrar al partit. Ells sempre juguen en llarg, guanyem amb regust de marc. L'equip més gos, més odiós, no hi ha espai contra aquesta gent, no es gaudeix mai. El que trenca l'embús és Gabriel Jesús, volem jugar i costa fer-ho. El Getafe no s'exposa ni amb el 2-0. Koundé fa el tercer, hem estat prou bé, estic content, no passa res amb aquesta gent, l'important. És suma de tres. Deixeu que la miny camini tranquil. Ningú ha pres mal i ara tots som del Villarreal.

Escolta'm, aquest som bien que sento de fons, on voles avui?

Mai m'hagués imaginat fer una connexió. Estic davant del Sant Jordi escoltant les Ocas Grasses, que he sortit un moment. He vist el partit. No m'ho puc creure. Sí, ho he fet tot. És boníssim. He pogut veure tot. És de Barça, ara, Ocas Grasses. Quin dissabte, Guillem. Sí, tinc un amic que m'ha portat amb la moto i ho hem pogut fer tot.

Molt bé, doncs records a les oques, que avui sí que ja és l'últim.

És històric, és històric. Doncs gaudiu, gaudiu, bona nit. Que vagi bé, moltes gràcies, companys.

Fins demà!

8 a 8, així ha començat el Barça a la Lliga. 3 a 0 avui amb gols de Koundé, Gordon i Gabriel Jesús. 5 punts d'avantatge respecte a l'Atlètic de Madrid. Ves a saber quants respecte al Madrid. Ara el Tot Gira amb el David Clupés, perseguit la segona part del Madrid-Villarreal, i a Icat o Casgrasses. Podeu triar entre Catalunya Ràdio i Icat. Aquesta nit teniu una oferta deliciosa. Nosaltres us retrobem dimarts a Istanbul, a l'Elisa Millén, Torna de Champions, Galatasaray, Barça, a les 9, com sempre, una hora abans a la TET. Bona nit. Bé, avui descanseu, però primer gaudiu.

La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank. CaixaBank dona suport a l'esport.