"El tercer temps": Quin rol ha de tenir De Jong?

A la TVT de Catalunya Ràdio comença el tercer temps. Avui amb el refresc de Gemma Mallorca.

L'any que precisament parlàvem tant del nou i que sempre tendim a ser catastrofistes és el millor inició de la Jada del Barça des de la temporada 2011-2012.

I també amb l'efecte Costa, la veu dels protagonistes i les conclusions de Ricard Torquemada.

M'agrada, tinc dubtes sobre. No ho entenc.

El Barça ha guanyat 1-2 al camp de l'Atlètic de Madrid després de remuntar un gol inicial de l'equip de Simeone, superar una mala primera part per fer una demostració de com s'ha de gestionar i protegir un bon resultat, un resultat favorable a través de la posació de la pilota a la segona part. L'Atlètic de Madrid s'ha avançat molt ràpid amb un gol de Giuliano Simeone. El Barça ha estat superat en molts trams de la primera part, però ha empatat just abans del descans amb un gol de Fermín, que ha estat molt viu en la rematada. A la segona part, el Barça ha millorat entrant de joc per fer de lateral al dret en primera instància, després ha fet de mitxentre, ho ha fet perfectament. Bé a tot arreu. Fermín ha tornat a marcar després d'una bona passada de la Mint i després de l'1-2 el Barça ha gestionat la pilota de manera impecable i madura. Ha estat gairebé mitja hora de futbol control per assegurar la victòria al Metropolitano i sumar tres punts que li permeten mantenir-se com a líder, amb tres més que el Madrid i cinc més que l'Atlètic de Madrid. Ricard, què t'ha agradat?

La maduresa i intel·ligència de la segona part. El Barça necessitava una reacció. No està en el seu millor moment, no té l'espurna que tenia, no flueix com fluia, ho hem vist a la primera part, i calia un exercici de responsabilitat, d'entendre el partit i de jugar allò que el Barça podia fer que dominés i que fos superior. I ho ha aconseguit. L'entrada de De Jong li ha anat molt bé al partit, com a lateral dret no s'ha equivocat, ha jugat fàcil, no ha tingut el pes que ha tingut després com a migcampista, però excepte una pèrdua de Fermín, que gairebé ha deixat Julián cara a cara amb Joan Garcia i ha rematat fora, el Barça ha estat l'amo i senyor de la segona part. L'Atlètic ja anava cap enrere, si tu no li dones pilotes, no les regales, ells no et poden transitar, si no transiten, aleshores se senten més incòmodes, van cada cop més enrere, tu tens més pilota. I el Barça ha gestionat molt bé el marcador, el moment i allò que havia de fer. Posacions llargues, a l'Amin li quedava poca energia, perquè n'havia gastat molta la primera part per intentar aguantar-se dret quan el Barça patia, i sobretot l'últim quart d'hora, De Jong i Pedri han fet aquell exercici que el partit necessitava. No és només fer-ho bé, és entendre el que necessita l'equip. I ha fet perfectament el que el partit reclamava. El Barça necessita escenes

com aquestes, escenes de maduresa, de comprensió del joc, del context. No ha de jugar com sempre, no ha descuidat pressionar dalt perquè l'Atlètica Madrid no pogués progressar, però quan feia tenir la pilota era buscar una línia de passada més fàcil. Pocs progressos, alguna equivocació, mínima o negera. El Martín, recordo, a una passada al mig. Però, en general, pilotes segures amb l'1-2, a partir de l'1-2. Però és que abans de l'1-2, Aquell primer quart d'hora el Barça ha canviat el ritme, ha sortit amb més ganes, ha rematat la minya mal, ha rematat Marc Bernal. L'Atlètic de Madrid s'ha espantat, cosa que la primera part no ha passat. Ha estat molt important el gol de Fermín, però també el descans i la sortida a la segona part. I molt bé Flick fent aparèixer De Jong al partit. Era un partit per De Jong. Tal com estava el partit o tal com estava el Barça, la seguretat en pilota de De Jong s'esdevenia fonamental. El Barça els primers 45 minuts no ha tingut aquest jugador que una mica generés la seguretat que per ell havia de passar el partit sense problemes. I a la segona part ho ha entès, ha fet el pas endavant. I ha estat molt concentrat. El Barça ha fet una segona part. Com tocava, com fan els partits grans, els equips grans, quan necessiten entendre com està el rival, com estàs tu i quin pes té aquell marcador. Dubtes?

Si hem d'acceptar els peatges de Cancelo. El Barça, com a lateral esquerra, va començar amb Cancelo i Espart perquè Flick va tenir clar que havia de prescindir de Valde. Xavi Espart li dona a l'equip continuïtat i rigor. Disciplina defensiva. Comprensió de moviments amb pilota i sense pilota en el moment de la pressió, del replegament, del salt. Cancelo al Barça li dona sorpresa, creativitat. Però en partits com aquests, en els partits durs, la sorpresa i la creativitat potser passen a un segon terme. Primer has de fer les obligacions amb rigor i després hi arribarà la sorpresa i la creativitat. I avui Cancelos ha fet un nus amb la pilota, ha arribat tard a les pressions, ha perdut duels que no li tocaven, ha aparegut en zones interiors però no ha estat fin, no ha estat precis. Ja sabem com és Cancelo, són les cancelades i ja sabem que té dues ànimes, però plantejo si en algunes circumstàncies el Barça, ara que ha descobert que pot jugar amb migcampistes de lateral dret, pot pensar en jugar amb migcampistes de lateral esquerra. Avui De Jong s'ha estrenat com a lateral dret, han passat Fariñas, ha passat Xavi Esparta als dos laterals. Doncs potser ens toca aquesta opció. I si no, la possibilitat, com ha acabat el Barça, de Gerard Martín, que la primera pilota que tenia l'Atlètic de Madrid de sortida per la seva banda ha saltat en el moment just,

ha recuperat la pilota, és molt més puntual, sap quan ha de començar a córrer per arribar al lloc, domina més la relació espai-temps sense pilota que Cancelo, que es connecta i es desconecta, que a vegades veu l'acció de la pressió una miqueta tard. I buscar una altra central. Ha acabat el partit Christensen, però Eric és una possibilitat quan Koundé es recuperi. Al Barça tinc la sensació que s'ha de plantejar, com a mínim plantejar i reflexionar si en els partits de gran rigor tàctic Cancelo és una opció fiable d'entrada. O si tal com reclami el partit, o com respongui el partit, o el que necessiti el partit apareixa quan el Barça necessiti un estimul creatiu a la banda. Alguna cosa que no puguis entendre? Com el Barça ha entrat tan malament al partit? Perquè ja venim de situacions així al Metropolitano, el partit de Copa del 4-0, per exemple. I com deia el Costa, ha tingut un flaire similar. El primer quart d'hora, cop de cap de Povilla. El travesser, l'un contra un, claríssim, però amb 30 metres de conducció, de Julián davant de Joan Garcia, que ha defensat la porteria. El gol de Juliano, al minut 25, una altra transició, Canguillí i Julián, que remata i atura de Jong, perdó, Joan Garcia. Els primers 15, 20, 25 minuts, Han estat un malson defensivament. El Barça no es trobava en atac, perdia pilotes, l'equip no estava endollat, no hi havia espurnes.

La Mínia Malera era l'única que guanyava duels, l'única que intimidava, l'única que desprenia llum. I ha faltat un punt de lideratge, de poder tallar aquella hemorràgia una mica abans. L'hemorràgia es talla amb el gol de Fermín. Mentre tant, les il·luminacions de la Mindiamal. Però el Barça, durant la primera part, ha patit molt. És veritat que a l'últim quart d'hora l'Atleti de Madrid ha començat a pagar certa despesa física, s'ha recollit més, i el Barça no ha patit tantes transicions. Però el Barça ha de tenir els partits més al cap d'entrada. Ha de sortir mentalitzat i conscienciat que no pot viure 10 minuts o 15 minuts com els que ha viscut, que no ha de remar contracorrent i haver de fer una despesa extraordinària per no entrever el partit. No arribava a les pressions, arribava tard, estava fora, desenfocat. El Barça ha d'aprendre d'això i ja li ha passat més vegades,

que no li passi més. Està arribant ara Flick a la sala de premsa.

Comencem, com sempre, una pregunta per torn, indicar el nom i el mitjà. La pregunta, recordem, ha de ser en anglès. Gràcies, comencem, Mireia. Bona nit. Mireia Ruida en directe a la

TDT de Catalunya Radio. Li preguntarem a Flick per l'impacte de De Jong en aquesta segona meitat, perquè l'equip hagi guanyat el partit. I wanted to ask you about De Jong's impact in the second half, playing as a right back, both right back and in the midfield, and how he helped to win the game tonight.

Thank you. No, fue diferente, pero también adaptamos un poco en la mitad. Creo que en la primera parte no estábamos. En algunas situaciones no estaba en el piso, así que para mí la intensidad que perdimos en la primera mitad y cómo queríamos presionar así, pero Franky, ya sabes, me pregunté antes, hablamos también antes del último partido si era capaz de jugar esta posición y dijo, ok, si el equipo me necesita allí, me ayudaré y nuestro plan era así, que estaba jugando 50 minutos en el lado derecho como fullback,

Diu que va parlar amb Frankie de Jong i li va preguntar si podria jugar en aquesta posició de lateral dret, que va dir que si l'equip ho necessita, d'acord, jo ajudaré, i que el pla era que jugués 15 minuts de lateral dret i que després ja, quan substituís a Bernal, posar-lo al mig del camp, i que això ha millorat la intensitat que la primera meitat ha trobat a faltar. I pregunta pel canvi

en la pressió respecte a la primera part, la bona pressió en la segona part.

Y, por supuesto, estábamos demasiado lejos de los oponentes, así que no era fácil tener presión en el balón. Siempre nos cambiaban y esto es lo que hicimos mucho mejor en la segunda mitad. Pero al final jugábamos 90 minutos y la primera mitad no era tan perfecta.

Estoy contento, tres puntos más, que es perfecta, que la primera meitat no ha estat gaire bona.

¿Este es un triunfo para aquellos que decían que el Barcelona aún no había ganado un partido grande? ¿Un triunfo para aquellos que decían que el Barcelona aún no había ganado un partido grande?

Sí, tenemos la calidad para ganar estos partidos. No se trata de eso. Para mí, yo totalmente confío en este equipo. Hemos hecho un gran trabajo en la segunda mitad y no es fácil ganar aquí en Atletico. Para mí es fantástico. Como siempre digo, es un largo camino hasta el final de la temporada. Estamos aquí, trabajando todos los días para ganar títulos, para tener éxito y esto es lo que queremos.

Igualment, no, tots aquests partits també els volem guanyar. I jo crec que en aquest equip, i crec que ho podem fer, que avui no era gens fàcil guanyar aquí, i que queda molt, encara, perquè es decideixen els títols, que és el que volem. Volem guanyar títols, però que encara queda molt pel final de temporada.

Es como si esto fuera parte de nuestro trabajo, de nuestro negocio. Ahora tenemos el descanso internacional y los mejores jugadores normalmente, cuando no están enfermos, se van y juegan dos partidos. Para ellos es difícil, es muy difícil, pero al final es su trabajo y adoran lo que hacen. Necesitas la pasión.

Sobre l'aturada de seleccions i sobre la dificultat que suposa ara perdre jugadors. Diu que és part de la nostra feina, que a més a més és complicat perquè els Internacionals han de jugar dos partits, no lesionar-se. Però que s'ha de manejar, s'ha de gestionar aquesta situació, que nosaltres ho fem jugant amb els minuts, amb el club, i que espero que amb les eleccions també ho facin.

Hi ha hagut una pregunta, l'hi ha preguntat Elena Condis de la cadena COPE, com era d'important marxar líders després d'aquesta victòria a l'aturada, aquesta segona aturada internacional. Mireia, jo no he acabat d'entendre la resposta. Ha dit. 10 de 10. Ah, 10 sobre 10, d'acord, d'acord.

Sí, ha dit 10 de 10. I aquí tampoc no s'ha entès gaire i ho ha tornat a dir. 10 sobre 10? Diu, no, 10. Ah, d'acord. Continua la roda de premsa o ja ha acabat? No, no, no, ha acabat, ha acabat, Flick. Ha estat una roda de premsa express. 5 preguntes només, oi? 5 preguntes i prou. I ha marxat, Flick, sí senyor. Molt bé.

Doncs, si us sembla, remetem les. Recuperem les conclusions del partit del Ricard Torquema després d'aquesta victòria del Barça al Metropolitano, el mal inici de partit de l'equip de Hansi Flick, superat massa fàcilment per l'Aerètic de Madrid, que s'ha avançat en aquest tram de partit. S'ha acabat guanyant el partit, però una altra vegada l'Aerètic de Madrid ha fet patir el Barça en l'inici del partit. Els peatges de Cancelo, avui, S'ha equivocat clarament en un salt a la pressió la jugada del gol de l'Atlètic de Madrid. Acostuma a generar en atac, avui poca cosa, però també genera dubtes en defensa i la maduresa extraordinària i la gestió del partit que ha fet el Barça a través de la pilota a la segona part després de l'1-2 a la primera partit, però a la segona el Barça ha governat el partit com feia temps que no feia. Són les conclusions del Ricard Torquemada a la TET de Catalunya Ràdio després d'aquest Atlètic de Madrid 1-2. Ara. El que ens falta és sentir l'Efecte Costa.

Ei, com vas? Com et dius?

Tenim un nom que el sap tothom. Però d'on surts tu? Tant se val d'on venim, si del sud.

Oh, del nord, ja. Va, que et convido una estrella.

Ara estem d'acord. Estem d'acord.

Sí, i una estrella ensa germana. Estrella Damm, la cervesa del Futbol Club Barcelona. L'Efecte Costa.

Bona nit Jordi. Bona nit Ricard. Doncs ja veus, jo en un quart d'hora de lateral ho comentàvem, no ho vèiem,

i després al mig camp hem anat. Aprofito per treure'm el barret amb Flick i amb la Mireia per extensió, no me'ls he acabat de creure gaire cap dels dos al descans i la veritat és que ha estat un. Un moviment que a mi em sembla clau. Jo crec que el partit al cap gira fermint amb l'1-1, però el guanya Flick amb aquest canvi, que és un canvi que li ha donat moltes coses a l'equip, però sobretot li ha donat autoritat. Jo crec que aquesta segona part de control de l'equip no s'explica sense l'entrada de De Jong, primer el lateral, perquè al final Brian Ferenc també és un migcampista jugant de lateral, però és evident que no té. La jerarquia, l'autoritat que ha tingut De Jong en el quart d'hora que ha jugat allà. És veritat, jo tinc la impressió que l'Atlètic de Madrid ha quedat una mica grogui amb el gol de Fermín després de tot el que havia fet a la primera part, però al Barça la gestió de partit de la segona em sembla brillant, sobretot perquè al Barça li hem vist remuntar molts partits en l'era Flick, però amb un cabal ofensiu diferent. Avui un equip que jo crec que va més just, ho comentaves tu a les conclusions, no és que la segona part hagi estat un davassall d'ocasions, al contrari. Però la que ha tingut l'ha fotut a dins i després ha sabut governar el partit concedint molt poc al darrere. Em sembla una victòria importantíssima tal com havia anat les últimes setmanes. No sé si deu sobre deu, com diu Flick, però. Marxar a l'aturada amb qualsevol altre resultat que no hagués estat una victòria aquí, cedint punts al Madrid. Bé, jo crec que hauria estat més difícil de gestionar que marxar amb la feina feta.

Has llegit bé el partit, Flick. Potser volia De Jong d'entrada, però ha pensat que no estava per 90 minuts i ha pensat que la segona part em serà més útil. Després ha substituït els dos laterals, Fariñas i Cancelo, que han estat especialment amb pilota molt irregular,

molt confiable. Jo et diria que per no matar el nano que va debutar fa una setmana i ha jugat tres partits seguits, a mi em semblava estar més preocupant el paperot de Cancelo. Jo tinc dubtes si hem d'acceptar els peatges tu, És que mira, l'altre dia dèiem, De Jong pot jugar de central contra l'Alavés? Sí, contra l'Alavés sí, contra el Bayern de Múnich no. Doncs amb Cancelo començó a pensar el mateix, que contra l'Alavés pot jugar de lateral però en un partit amb cara i ulls no, perquè sortim a pintar de cara per partit gran i vaja, jo. Em preocupa, vaja, al final podríem dir que si tots estiguessin sants, és raonable pensar que el lateral esquerre continuaria sent n'Espart, però és que en teoria el lateral esquerre d'inici d'aquesta temporada era ell. No crec que Flicka el deixi caure, però.

Però ha estat molt significatiu el rigor de Gerard Martín, que és molt més limitat que ell, que la primera acció, a més, ja amb 75 minuts a les cames i, per tant, amb dificultats, vagi a la pressió, i no és que arribi en el moment just, és que a més recupera la pilota. És que per mi aquella foto. Marca les diferències entre el rigor d'un i el rigor de l'altre. O sigui, no dubtarem en dir que és molt més limitat Joan Martín que Cancelo. Però, en canvi, la fiabilitat de complir amb les obligacions entre l'un i l'altre tampoc no hi ha discussió.

Però és curiós perquè en general acceptem que el jugador que és més brillant tècnicament es pugui gronxar defensivament. Passa amb Cancelo i mira, me'n vaig a l'altra banda. Passar amb la Min, que ja sé que la Min és un jugador que amb dues jugades et pot guanyar un partit. Però no pot ser que deixis pujar Grimaldo tot el partit sol. Jo ho sento, és com ho visc.

Ja, però Jordi, l'equip ha de trobar maneres de protegir el talent.

Sí, la manera és que Fermín faci 400 quilòmetres. Exacte, sí, sí, és veritat. Aquesta ha estat avui la manera. Ja, ja, però Fermín no hi arriba sempre.

Ja ho entenc, ja ho entenc. Però un dia el Barça de Rijkaard va decidir que Ronaldinho tampoc no calia que tornés, que ja tornaria d'àfids i que ja

I Luis Enrique va fitxar. Ràquitits per fer-li a Messi, no? Sí, sí. Però hi ha jugades, és a dir, jo entenc que per sistema no va així, però hi ha jugades que és que gairebé la jugada t'ho demana.

Jo crec que sistèmicament potser s'hauria d'acceptar. De Jong l'has tirat a les orelles quan ell era lateral de dir, escolta, no em deixes aquí dos contra un.

Clar, Fariñas no té galons per dir-li a la Mint, tio, baixa. De Jong, sí. Tot i això, clar,

és que la Mint, si no està fresca, no et filtra la pilota del 2 a 1.

No estic dient que la. Ricard, jo no dic que la Mint sigui Giuliano Simeone. Cadascú és com és. Jo dic que hi ha moments en què el partit et demana unes determinades coses i no pots dimitir.

Jo crec que trobar l'equilibri aquí és la fórmula màgica, i l'equilibri no és fàcil, però s'ha d'intentar aconseguir.

És veritat que el pot aprendre amb el temps, o desaprendre els segons com.

Sí, sí. Bé, la qüestió és que tot i la Min, que ha marcat les diferències, fermim amb l'esquerra

i fermim amb la dreta. I la Min també, perquè la passada de l'1 a 2 l'estem normalitzant, però l'has de posar allà. Has de tenir el talent per inventar-la. Per això no li nego el talent.

No, ja ho entenc. El que planteges és fins a quin punt se'l deixa descansar i fins a quin punt la seva responsabilitat. Entenc que hi ha alguns esforços que no els pot estalviar. I jo el que dic és que sistèmicament el Barça potser havia de trobar un equilibri perquè això estigués aconseguit. O que a la mínima no descansis i el migcampista no hi és.

Alguna qüestió. El que dic és que no és sostenible anar pel món amb Cancelo i tampoc és sostenible anar pel món amb un 1 contra 2 permanent a la banda dreta. Això jo crec que ens ho hem de fer mirar. El que passa és que també és veritat que la mina et pot dir, escolti, és que si no hi soc jo al davant fresc, potser ja no arribem ni a l'1 contra 2, no cal que ens preocupem. I tindràs raó perquè. Avui a la primera part era pilota de la mind. Aguantat, ell. Clar, clar, clar. Si és que jo no soc sec i no tinc res contra la mind, al contrari. Només dic que hi ha moments que dius, home, tio, que Grimaldo ve caminant sol. I dels dos gols de Fermín, què dius? Bé, doncs que és la continuïtat de la temporada. Per mi, Fermín està fent un temporadot i, a més a més, aprofita, jo crec que, i ell és el primer que n'és conscient, aprofita l'atracció que genera l'Amin i el talent que té l'Amin per posar pilotes allà entre central i lateral i, vaja, crec que n'ha fet vuit. I potser acaba la temporada amb 20 o 25 gols, perquè a més el tio la veritat és que defineix molt bé. La segona és una definició, no diré que fàcil, però menys difícil, però la primera, pescar una pilota que gairebé ve d'un rebot i ajustar-la al pal té molt de met. Vaja, jo sempre he pensat que Fermín és més un davanter que un migcampista, tot i que treballi com un energúmen i en aquest tipus de definicions i amb els seus guarismes ho demostra. El millor. Fermín. Gràcies, Jordi. Bona nit.

A Catalunya Ràdio, la TDT. A Epsilon Physio no només tractem les lesions, sinó també les persones que hi ha al darrere. Comptem amb un equip multidisciplinari, tecnologia de referència i una atenció personalitzada perquè la recuperació sigui més eficaç i propera. Epsilon Physio, el centre de rehabilitació, fisioteràpia i medicina de l'esport de la Fundació MGC.

A Catalunya Ràdio, la TDT. La transmissió d'en Torquemada.

El nen se'ns fa gran, el nen se'ns fa gran.

No ha fallat la vinya mal, no ha fallat en un dia gran, ha paregut, ha aguantat l'equip en els pitjors moments, en la primera part, amb l'1-0 de l'Atlètic de Madrid, i ha acabat definint amb la complicitat amb Fermín el partit amb l'1-2. Gemma Mallorca, bona nit. Hola, bona nit. Què, com ho has viscut?

Doncs la primera meitat no t'enganyaré, he patit, he patit bastant a casa meva. Jo crec que el Barça ha anat una mica d'estemps amb el tema de la pressió, és el que heu anat comentant també vosaltres. Corria massa darrere la pilota, quan saltava moltes vegades no encertava i contra equips grans ja ho saps que et condemnen les pelites errades, com la que comentàvem. A mi també m'ha faltat molt el joc interior, Bernal, Fermín no han aparegut tant com podíem esperar a la primera meitat, amb la gran sort que tens un Lamilla mal, que quan necessites es posa l'equip a l'esquena, en què tens un Fermín amb moda golejador, que fa gols de sota les pedres, els inventa pràcticament ell, perquè la rematada del primer gol és molt, molt difícil per com venia la pilota, i després, que tàcticament al descans, Hansi Flick fa un repàs a Simeone, és a dir, amb l'entrada a Frenkie de Jong. L'encerta de Plea. Molts sorpresos, també. Jo la primera, quan l'he vist que actuaria com a lateral, però ha tingut un impacte directe al joc. I després, per mi, les millors notícies han estat, primer, el gol de Fermín abans de marxar al descans, que capgira l'actitud, o fins i tot. La dinàmica de l'enfrontament, i després la millor notícia, a part de l'entrada de Frenkie, és com el Barça es regula en els últims compassos, és a dir, no li permet cap acció a l'Atlètic, és capaç de rebaixar els impulsos, i acaben donant-se un enfrontament clau importantíssim d'aquesta temporada.

Doncs anem a Pams, a tots aquests fils que ens presenta la Gemma, quan comença a ploure aquí a Madrid intensament. L'impacte de Frenkie de Jong ha aparegut al partit. Tu, Carles, has pogut al laboratori tenir dades?

Em semblen tremendes. Mira, 45 minuts amb 71 intervencions. 71 intervencions. D'aquests 45 minuts n'ha jugat 29 com a lateral i 16 com a migcampista. Doncs mira, les intervencions són 33 com a lateral i 38 com a migcampista. Més de dues per minut com a migcampista. I després hi ha una cosa brutal, que és, amb 45 minuts, s'ha convertit en el jugador del Barça que més pilotes ha recuperat. N'ha recuperat 9. 9 pilotes recuperades a la segona part. És que el Basté ha jugat

molt junt a la segona part. No ha guanyat 9 pilotes, no ha recuperat 9 pilotes per duels.

No interceptes, sinó que està a la posició que correspon.

Això de les participacions de migcampistes que deia el Xavi, ¿me podeu tornar a explicar? 33 com a lateral, 38 com a migcampista. Correcte. I tu dius, Xavi, que. Per què has dit dues? No, però deia per les pilotes

recuperades, suposo. No, no, no. Pels minuts com a migcampista. 16 minuts com a migcampista, 38 intervencions com a migcampista.

No, 16 minuts com a migcampista no, 16 com a lateral.

No, no, no, 29 com a lateral. És el 74 que surt a dir que sí. Ah, sí? És el que ha dit Flick, però no.

Ah, s'ha equivocat. Flick ha parlat del quart d'hora i ha fet el canvi a la mitja hora. D'acord, d'acord, perdó. Això de Flick m'havia despistat amb els quarts. O sigui, ha jugat mitja hora de lateral dret i després a l'últim quart d'hora de migcampista. Jo crec que s'ha convertit en el líder de l'equip. Sí, totalment. O sigui, aquí és on van les dues participacions per minut. Increïble. S'ha posat el partit a la butxaca. És fora d'òrbita.

Ni Rodri en els seus millors registres.

Ja ha superat a Pedri. El Timó, aparentment, el tenia a Pedri i quan ha passat al mig del camp, ell ha ajudat de Pedri, però s'ha convertit en el líder. I els parava a tots.

Hi ha més nou recuperacions per afegir. Jo crec que era un partit per ell. Tinc la sensació que Flick no l'ha volgut cremar la primera part i vull destacar que ell ha assumit la responsabilitat que li tocava i ha fet aquest pas endavant. Et torna molt bé.

Jo és el que volia dir, que Frenkie de Jong per mi fa un canvi d'actitud brutal en aquest inici de temporada, després de la lesió. Que a Flick li diu, hauràs de jugar de central, et juga de central, hauràs de jugar de lateral, jugo de lateral i el que necessiti l'equip.

De mig campista endavant. Li treu el braçal de capità al mes d'agost. Sí. Perquè li treu el versal de capità. I li treu Flick. Sí, sí. Flick diu que els capitans són Rafinha i Pedri, per aquest ordre.

Jo a Frankie de Jong, que tot el que esteu dient hi estic 100% d'acord, crec que el que demostra és que és un jugador que serveix per contextos i moments determinats, que no és el jugador que ha de ser l'estructural en un equip titular del Barça que surt a dominar, atacar, crear els partits, però que quan tens. Urgències o situacions com avui, on es tractava no d'atacar, no de fer el joc de Barça, de dominar i d'anar a l'atac, sinó d'evitar que els altres et marquin i tu tenir la pirota més que mai, aleshores és molt útil. Però aquest nivell, Bernat, és. En aquest nivell, aleshores, us heu de carregar o a Rodri,

o a Pedri, o a Fermín. Jo crec que el que s'ha de fer amb de Jong és tenir-lo passigat. Hem vist dos grans de Jong. Un, quan havia de marxar al Manchester United, i va aparèixer que semblava que havia menjat espinacs aquell estiu. I el segon gran de ION que l'hem vist ara. I curiosament en dos moments on un perillava la seva continuïtat al club i una que no té lloc a l'onze titular.

Però ara és cert que els partits han estat, diguem-ne, donar. No, ha estat espessament exigit, tampoc. Home, el d'avui, el que l'ha canviat ell, estem dient, no? Sí, correcte, però l'Èric de Madrid, molt més acolat. Sí, sí, però són equips molt més acolats. Bé, són més acolats. De Jong és capaç de jugar molt més a prop del mig del camp, de sumar en pilota, que no té tanta exigència defensiva. Sí, però jo no li vull posar

cap pro avui, amb 71 participacions en 45 minuts 30. Ha tingut personalitat.

Nou pilotes recuperades. Si l'ha tingut, només plantejo que el context d'avui s'assembla molt més al de l'Alavés, que no pas contra el PSG.

Molt bé, d'acord. Però jo el que plantejo és que avui no és un dia de contextos, perquè De Jong sempre és un sospitós habitual. I el que jo vull destacar avui no és avui restar en rimèrit això, perquè tant és si és un context o un altre, la qüestió és que avui hi havia un jugador que podia canviar el partit, ha estat ell i l'ha canviat, perquè també podia haver sortit i en lloc de recuperar-ne nou, perdre'n nou i amb el mateix context. O sigui, ja l'examinarem en altres contextos.

Jo crec que la part positiva també, Ricard, i això tampoc ho descobrirem avui, però Frenkie de Jong, el motiu pel qual sempre ha estat escollit pels cinc entrenadors que ha tingut el Barça, és perquè és un jugador que ha perd molt poques pilotes. Correcte. I avui, en un partit on guanyes per la mínima, on necessites defensar-te amb la pilota, és la peça clau que necessites per aquest Barça.

I a un Barça que no flueix, Gemma, perquè fa partits que perd moltes pilotes, que no se sent còmode contra el Madrid, contra el PSG, contra l'Atlètic de Madrid avui, fins i tot contra l'Aston Villa. Vull dir que ja veníem d'aquí, per tant, que l'equip el necessitava. I el que vull dir és que és possible que això que diu el Bernat Coll sigui realitat, però crec que avui és un dia per. Posant en relleu que el que havia de fer ho ha fet. Perquè ja veurem si ho pot fer igual. Ara el Bernat planteja, però tant com per ser estructural. Jo el que crec és que De Jong ha d'estar collat permanentment. O sigui, que ha de veure les orelles del llop permanentment. En el moment que De Jong. Torni a vestir de titular, sigui estructural, jugui tan plogui com nevi, jugui amb tots els contextos, anant al que plantejava el Bernat Coll, sigui quin sigui el rival, que en moment que no es discuteixi el seu pes a l'equip, doncs el que hem vist de De Jong és més decebador, és un jo-jo. A De Jong li hem vist partits com el d'avui i li hem vist molts partits que ens ha decebut. Jo, per mi, no és titular indiscutible d'aquest equip.

I si poses de lateral dret, perquè és veritat el que deia el Barraxoler, que a veure qui li treu el lloc a Pedri i a Rodri al mig del camp. Però escolta'm una cosa, Bielsa deia, els jugadors que més toquen la pilota i amb més facilitat, i amb més marge, i amb més temps, són els centrals i els laterals, afegiria. Posa els bons. Però el cos a cos pateix molt.

I en duels defensius també. Sí, han recorregut. Però els pot dissimular

més com a lateral que com a central, no? Vull dir, Fariñas, Esparts, són migcampistes de posició i han entès aquest espai. És que jo crec que. Una de les coses que Flick ha fet bé en aquesta temporada és incorporar aquest migcampista a un costat, lateralitzat.

És que a mi el que em costa veure és, realment, si ha de ser un jugador estructural, quin jugador, és el que comentàveu, acaba assajant a la banqueta. Per què? Sembla que la parella de migcampistes escollida per Flick, o com a mínim en aquest inici de temporada, ha estat Rodri Pedri. Després, necessites un jugador com Fermín que en termes de pressió, en temes de desmarcatges, també vagi a l'esquena. Per tant, aquí Frenkie de Jong no pot fer aquest rot de mitja punta que fa Fermín. I com a lateral, si els tens tots bé, si tens a Eric Garcia, etcètera, no el veig com a lateral.

És que hi ha dos jugadors, De Jong i Gabi, que no tenen el rol assignat, perquè la competència Fermín Dani Olmos directa, perquè Pedri a la segona alçada i Rodri a la primera són indiscutibles, i De Jong i Gabi són futbolistes que, o flic com diu el campo, s'inventa un rol nou. Perquè sumi, encara que siguin alguns partits, i roti alguns altres al migcamp, però necessiten més minutatge, o sigui, són jugadors que han de tenir un pes a l'equip, i l'única manera és mantenir-los, en el cas de De Jong, sobretot, en el cas de Gavi, jo crec que és diferent, per mi, eh?, és tenir-lo collat. Ara bé, no sé si coincidireu, que avui ha estat allò, el que necessites en el moment just, i ell ha fet el pas endavant, perquè també podria haver fet un partit més irregular. Ve d'una lesió. I tant.

A mi, la segona part del Barça, no sé si definir-la com a exhibició, Però tinc la temptació, a mi em sembla una segona part d'escàndol. En un registre més que el Barça de Hansi Flick no hi té la mà trencada, no és gaire habitual. Recordo uns últims minuts a Newcastle la temporada passada, que s'havia de protegir un o dos i el Newcastle ni la valora. Però avui el que fa l'última mitja hora de partida el Barça amb la pilota és un escàndol. O sigui, pocs equips estan capacitats per governar un partit de la manera que l'ha governat el Barça avui al Metropolitano.

I és el que jo crec que també destacaria, la pressió que du a terme, i això ens ho pot dir tant el Ricard com el Bernat Castanella, el Metropolitano, sempre que va acollint els jugadors blauranes, sense anar més lluny, cal que mirem la temporada passada, què va passar quan el Barça jugava en aquest estadi. Però sí que coincideixo molt en que ha estat molt a prop de l'exhibició en termes de defensar-te amb la pilota.

Bé, l'últim guardona m'ha recordat aquell últim guardona Newcastle. Sí, sí, és que maduresa total. De guardar la pilota de la butxaca perquè era el que necessitava.

Jo crec que l'últim quart d'hora és molt útil perquè la cançoneta que anem sentint des de fa temps és que a aquest equip, als partits grans, li costa precisament fer això, no? Estàs guanyant, imagina que el partit d'avui fos l'eliminatòria i amb l'1-2 et classifiquessis. Doncs. Gestionar d'aquesta manera, el Barcelona ha anat desaforadament a l'atac, és que no ha anat ni a l'atac ha anat a tenir la pilota i això que avui ho hagi fet i ho hagi fet amb una versió tan impecable home, doncs anima, no? perquè dius, home, doncs podem anar pel món així ara, la primera meitat. Si anem pel món així, potser ja no ens dona

temps a la segona. Ara en parlem. Carles, sobre això de la primera i la segona, les pèrdues han estat molt diferents?

No, mira, a la primera part, a la primera em sembla que t'havia dit. Eran dotze. Doncs a la segona, ara t'ho dic, a la segona són. Espera't un moment. Segurament 15.

15 a la segona. 15 a la segona. Però segurament en zones menys compromeses, no? Segurament la zona que marca, perquè les pèrdues no

ens han penalitzat tant. Quan ho comentàvem, Ricard, a la primera part, que us semblava que n'eran més, jo crec que perquè eren més vistoses.

I perquè entre els dos laterals hi ha 5 de 12. Clar, si ara en aquestes 15 estan repartides amb jugadors de més alçada, et perjudiquen menys. Qui té les 15? O sigui, pots repassar, per exemple A la segona part?

Sí. Doncs a la segona part n'hi ha 5 de la min, que són lògiques, dues de De Jong, una de Gerard Martín, dues de dues de Cancelo. Dues més de Cancelo. Dues de Cancelo, dues de Fermín i una de Gavi. Una de Gavi, una de Iemi i una de Gordon.

O sigui, normal. Sí, sí. Bé, triem el millor, que hi ha més jugadors que avui parlen positiu.

El millor jugador del partit.

Va, triem qui ha estat el millor jugador al Metropolitano aquesta nit. El Costa ha votat Fermín. Ricard, comencem per tu. Jo avui Joan Garcia. Mira, Bernat Soler. Fermín. Dos vots per Fermín, un pel porter Blaugrana. Mireia. Pedri. Marc i Carles. Fermín. Xavi. Fermín. Bernat Coll. Reconeixement per Gerard Martín. Gemma. Fermín. Els oients també han escollit Fermín, però volia destacar que els oients també han votat a De Jong com a millor jugador.

Sí, sí. O sigui, avui hi ha hagut una mica de repartiment, eh? Sí, sí, bastant. Jo he de dir que he votat Joan Garcia perquè he entès que guanyaria Fermín, perquè, clar, un futbolista que et marca les diferències així és indiscutible. Mireia, ha parlat cobert, sí?

Sí, el podem sentir als mitjans del club. Li comencen dient que té una cara de somriure de victòria de Mar Escudas.

Sí, al final jo crec que ha sigut un partit complicat, venir en aquest camp sempre ens posen les coses difícils, però avui l'equip jo crec que ha fet un pas endavant, després d'una primera part molt regular, la segona jo crec que hem tocat els quatre detallats que ens faltaven i hem acabat impressionants.

Us estaven sortint bé l'inici de pressió, sobretot pels costats, pels dos costats, i també amb aquests canvis de joc que ja els coneixem de l'Atlético. Què ha canviat, què heu ajustat? Perquè sobretot a la segona meitat el control ha estat absolut.

Ens estaven creant una miqueta d'incertesa a la primera part, doncs hem retocat que potser la pressió l'havíem de fer més intensa, sí que havíem de posar una mica més de garra i d'intensitat a dalt, i jo crec que la segona part ho hem fet, hem actuat, hem parlat les coses, les hem fet i ha sortit bé.

El Fermín és una joia, quan apareix, quan ho necessita l'equip, també avui el Joan en aquella acció amb Julián, però la sensació és que ha estat una victòria molt col·lectiva avui.

Molt col·lectiva, com tu has dit, jo crec que tots tenim un bon nivell ara mateix, tenim aquesta mentalitat de fer grans coses i aquests partits es demostra la mentalitat que té l'equip.

L'última molt ràpidament, aquest equip competeix als grans partits i tant que sí, i avui ho ha demostrat. És un bon cop, un bon missatge a la Lliga, Pau?

Sempre, aquests partits s'han de guanyar, com tots, però no serveix de res guanyar aquest cap de setmana si el següent no ho fem, així que cada partit és un món, posarem tota la intensitat i totes les ganes per guanyar tots els possibles.

Ho havíem deixat en Fermín. Què heu de dir?

Ho havíem deixat en Fermín. Què heu de dir? Mira, el primer gol, o sigui, el defineix tant perquè ve d'un intent de passada per Marc Bernal que intercepta Marc Pubí, però ell no pensa que la passada li ha sortit malament. És que no gasta temps, no perd temps ni una dècima i de seguida carrega la cava amb l'esquerra i ja ho destacaves en el moment de l'empat, que és que si no executa tan ràpid, o Black potser té temps a reaccionar. No li dona temps.

I els desmarcatges a l'esquena és el que ha donat profunditat. Potser en una primera meitat on no hi havia aquesta profunditat, aquests desmarcatges en un enfrontament on no han trobat a Rafinha, que és normalment el que marca aquest espai a l'esquena dels defenses. I després també per mi és que em sembla una barbaritat que aquest jugador tingui tant entre cella i cella a la porteria. Em sembla un jugador que sí que és un fals nou fins i tot, però que està a la línia del mig del camp. Que tingui tanta participació com a golejó em sembla increïble.

És que té una habilitat per simplificar les finalitzacions. Avui són dos primers dos. El primer és velocitat d'execució, però el segon és convertir en fàcil una acció que no ho és tant. Està del tot girat. I la canviar al segon pal em va a hablar que la portaria. Vull dir que has de ser molt precís perquè, si no, el més lògic és que te la tregui.

I jo sumaria una altra cosa, que és l'empenta de Fermín en moments on l'equip, Com estàvem comentant, ha arribat ara la pressió. És ell l'encarregat d'animar l'equip, de pressionar encara més, de perseguir tot l'espai, potser fins i tot que deixava la milla mal al costat de dret quan no baixava. És que és, no sé, té una benzina absoluta.

L'any passat es desconnectava més en la pressió que aquest any, jo diria. És a dir, assenyalava molt sovint que Fermín. Desapareixia en determinats moments del partit. I aquesta temporada sembla que això no és així. Això per una banda, i la segona, la societat que té amb la Mint.

És a dir, tots dos. Una societat que són complements una a l'altra.

S'estan multiplicant, i una dada, per remarcar-ho, la matriu de passades entre la Mint i Fermín ha augmentat un 18% respecte a la temporada passada, que és un percentatge

bastant notable. Ha augmentat un 18% la relació entre tots dos. Sí.

Jo crec que és. Sí, clar, hi ha els gols de Ferrafinha, que hem descobert un nou. Hi ha la genialitat de la mini, la manera com a vegades guanya sol un partit o regala simplement obres d'art pel museu particular. Però jo crec que si hi ha un jugador de la temporada és Fermín, per regularitat. Sí, el destacaries, el subratllaries. Jo crec que és un dels jugadors de la temporada del Barça, és un dels motors que està fent funcionar l'equip, fa gols, li dona caràcter a l'equip, sempre hi és. Jo tinc la sensació que, no sé si el valorem prou, però que estem davant d'un dels jugadors, per mi, clau.

Perquè les xifres les teniu, Mireia? Sí. 8 gols en la temporada 7 a la Lliga. Exacte. I assistències? 7 en total. 7 en total. 8 més 7, eh? 8 gols més 7 assistències.

I l'intangible, també, és que és tot un conjunt. Jo crec que. En fi, és claríssim, ara em sap greu parlar d'això, perquè el Dani Olmos està lesionat, però jo crec que el debat sobre qui és el mitjapunta titular el tenim ara mateix bastant clar, no?

Per rendiment, sí. Sí, per rendiment.

I avui, clar, no és el Madrid, però és l'Atlètica Madrid i el Metropolitano. Mèrit. Sí, sí. El punt de dubte que alguns podíem tenir sobre Fermín en aquest tipus de partits, avui. Les veeix claríssimament. I per mi l'altra cosa

que li suma molt a Fermín és que és un jugador que estima tant el Barça i que ho trasllada tant damunt la gespa. Jo és dels que més claveig que és del planter, que és de la masia, que sent els colors per com pressiona, per com mossega. Fa un pato a l'escut. Sí, sí, fa un pato a l'escut el primer gol.

Ah, potser el segon també. Mira, vosaltres parleu de Fermín, qui també ha parlat de Fermín ha estat Gavi als micròfons d'Esport3, li pregunten com està Fermín després d'haver-se perdut el Mundial i haver tornat com un avió.

Sí, al final, bueno, seguro que para él fue muy duro perderse el Mundial, pero ha vuelto de una manera espectacular el inicio de temporada y está siendo de los mejores jugadores en el equipo y. La verdad es que hoy gracias a él ha venido la victoria y estamos felices porque al final es un jugador importante para nosotros y cada jugador tiene que sumar y él lo está haciendo.

Bueno, Frenkie es muy bueno el cabrón y entonces puede jugar en muchas posiciones diferentes y hoy lo ha demostrado otra vez. Es un jugador de equipo y lo ha hecho muy bien y estamos muy contentos con el rendimiento que ha tenido hoy.

Sí, Joan ha hecho un partidazo y la verdad es que estamos muy felices de tenerlo, ha sido un fichaje espectacular y la verdad es que desde que ha venido es espectacular, tanto en los entrenamientos como en los partidos, está rindiendo a un nivel increíble y esperemos que siga así.

És que hem assumit amb normalitat el cas Joan Garcia. Jo volia tenir unes proves per Joan Garcia i la Mindiamal, que han mantingut l'equip dret a la primera part quan tot queia. I Joan Garcia, des de la prevenció, des de la sortida de pilota, des dels petits detalls, i després avui ha intimidat Julián Álvarez en dos uns contra uns, avui ha tingut un paper capital.

És que a mi l'aturada de Joan Garcia a Julián Álvarez des del terra. La primera, la que vol triplar-lo. És per penjar-la a totes les xarxes socials. Si jo fos Joan García ja ho tindria al currículum vital, cosa que ella evidentment no ho farà perquè està acostumat. Tendim a normalitzar aquestes accions o el gran nivell que du a terme Joan García perquè evidentment ens fixem. Sempre els porteses són els fàcils d'oblidar en un gran partit, però Joan Garcia avui, i la mitja mà dels dos, és el que deies, a la primera meitat, on et sotmet l'Atlètic de Madrid, on es troba còmode, on el Barça no està fi en pilota, tens dos jugadors que et determinen. Que el partit aguanti fins al tram final amb l'1-0 i després amb l'1-1. És a dir, és increïble, perquè t'ho mantenen ells dos. Ells dos.

A mi em crida l'atenció que quan veig a Joan Garcia defensant la porteria del Barça, en partits a més a més intensos com avui, s'ho està passant bé, que no pateix. I a mi aquest no patir me'l trasllada. I a l'equip també. Sí, jo crec que també. Per això el Gabi parla com parla, perquè saben que. Jueguen sense mirar el retrovisor. Sempre està atent, és rapidíssim, fixeu-vos la quantitat de. La major part d'accions de Joan Garcia, jo diria que són.

L'altre dia, si no m'equivoco, qui va donar una dada al Bernat Coll? Tu la tens, aquella dada que era el porter?

L'Oriol Corral, diria, que va recuperar. L'Oriol, correcte.

Que és el porter de la Lliga i de la Champions

que més intervencions fora de l'àrea. Gràcies, Laura, era aquesta. El porter de la Lliga i de la Champions amb més intervencions fora de l'àrea, eh? Sí. Seguretat total. Acabo amb la pressió per posar un esterís negatiu a la primera part i el que no ha funcionat. Bernat, a l'escàner tens alguna cosa?

Mira, és interessant. Deixa'm donar-te una mica de context. A la primera meitat contra l'Atlètic de Madrid, el Barça ha tingut el pitjor ritme de recuperació de tota la temporada. El pitjor, eh? El pitjor ritme de recuperació. I resulta que el rival ha tingut la quarta amplitud més alta de tota la temporada. El segon partit.

Quan dius, perdona, la quarta amplitud més alta, vols dir el rival. Exacte. Ha jugat amb.

Exacte. El segon partit, amb el pitjor ritme de recuperació. La segona part, sí. El segon partit, estic dient. És a dir, la segona part d'un altre partit, em refereixo, sí. Ah, d'acord, d'acord. Estic fent una classificació global, no d'avui només. Sí, sí, d'acord, d'acord. Que l'Elche és l'equip més ample de la temporada del rival contra qui s'enfronta el Barça. Ah. El tercer, que és el Betis, amb el ritme de recuperació més baix del Barça, el Betis és el cinquè equip més ample.

Vols dir que hi ha una relació directa entre equips amples i poca freqüència de recuperació.

I el segon és el Madrid, el quart ritme de recuperació més baix, el tercer equip més ample de la temporada.

El Barça està ben enmarcat, això. Ha defensat molt estret els laterals, ja no d'època de Flick, és històric gairebé, sempre acostumen a tancar i a ajuntar-se a prop dels centrals. A mi avui m'ha semblat que la segona part han simplificat, pràcticament han igualat les marques un contra un, Cancelo al principi calculava si anava o no, quedava en mig terreny.

Però sí que han igualat, això que dius sí que ha passat, però hi ha una diferència que és que la segona part de l'Atlètic de Madrid ha jugat molt més enrere. És a dir, en comparació, la primera s'enderrareix, el Barça, el Marc tindrà les dades i segurament ja les ha compartit, se situa a camp rival i això li facilita, és a dir, no necessita perseguir la pilota, com hem vist la primera part. No necessita salts tan llargs. Que és el que més li complica la història. I si ja posem una tercera variable. Que l'hem de definir, és la profunditat posicional del Barça. La distància entre línies. A mesura que, diguem-ne, el rival guanya amplitud, sovint el Barça també separa més les línies. Per tant, el rival té més espais per poder girar-se i disparar els atacs.

Però si deixes en mans i al cap de Cancelo la decisió de saltar, no sempre és positiu. Sí, però la jugada del gol és ell que s'equivoca saltant a Marco Llorente quan no té cap avantatge i Llorente la té tota.

Però perquè, diguem-ne, la directriu és saltar sempre. Pràcticament sempre.

Bé, home, jo he vist companys seus corregir-lo. Però Gerard Martín salta una vegada i se l'endú i Cancelo arriba tard sempre en tots els salts o ha d'estar més a prop perquè no és tan ràpid o perquè no troba el moment o sigui, és evident que hi ha jugadors que els costa molt més ajustar aquest salt a la banda i per mi en el cas de Cancelo és bastant clar.

I a Fariñas també li ha costat avui en el moment que es dubta. Sí, sí, però són els jugadors que tens, i que Flick no canvia el plantejament en funció del jugador. Això és el que dic. No és qüestió de cancel·lo, és qüestió que el Flick demana que salti.

Sí, però hi ha jugadors que ho interpreten millor i altres que pitjor. Fins i tot Frenkie també n'ha tingut una d'aquestes, que també ha saltat. Bé, haurem de retocar encara coses defensivament i en la pressió, perquè els rivals saben què fem. I ens busquen les pessigolles. Avui hem patit molt defensivament la primera part, ho hem resolt a la segona, és el moment ja del mussol.

A Catalunya Ràdio, la TVT.

Tenir actitud et fa pujar nota, però no et graduaràs mai, perquè a la universitat o al carrer no deixes mai d'aprendre.

Descobreix el nou Cupra Raval 100% elèctric, deixa't sorprendre pel seu ampli espai interior i gaudeix gràcies a la seva gran autonomia de tot el que la ciutat et pot ensenyar.

El vol del mussol, amb Guillem Soler.

Bona nit, Guillem. Bona nit. Ja pots volar. No hem sortit gens bé. En set minuts cada equip un travesser. Cancelo, a la banda de sempre, és un forat negre i l'Atlético fa el primer. Ja saps que surten a gas, que a l'inici toca patir. Saps que allà pararàs, que s'ha de resistir. Fermín, però, posa l'empat al metropolitano silenciat. Pedri dona continuïtat, no la veu a blanc. De Jong té millor actitud, la Min collonut. I amb de Jong més control se li ha de posar el cascaball al gat. Només tira quan no té garantida la titularitat. Pedri millor. A veure si és veritat que sense Rodi Pedri té la millor versió. Minuts finals de molt bona gestió. Victòria de campió. Aquesta canalla no té mai por. Sense ser capaura d'art, molt bona segona part. Fermín se'n fa un fart. Ho he rematat amb una copa de llopar. Ah, i Julián és culer. N'ha fallat dues sola amb el porter. Ens hem estalviat molt de caler. Has patit amb Julián o no? He rigut molt perquè n'ha fallat dues que el seu cor culer no li deixa marcar.

Gràcies, Guillem. Bona nit.

Alegria és obrir portes sense claus. Quan es mort la rutina a un racó de la ciutat.

El Barça marxa líder a l'aturada de les eleccions del novembre, com va fer la del setembre, que va guanyar el Sánchez-Pizjuán. Però avui ha guanyat el Metropolitano i aquest és un partit assenyalat de la temporada. Ha capgirat un 1-0 en contra, ha guanyat per 1-2 i ara venen 15 dies de descans. Amb el Barça líder, amb 3 punts d'avantatge respecte al Madrid i 5 respecte a l'Atlètic de Madrid. Nosaltres no tornem fins al 22 de novembre amb un Barça-Vilareal a les dues a l'estadi. Bona nit, descansin i somriguin.

La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank. CaixaBank dona suport a l'esport. El 45% de les persones

no li agrada ser el centre d'atenció, però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.