"El Tercer Temps": Quins problemes amaguen les dues derrotes del Barça?

A la TDT de Catalunya Ràdio comença el tercer temps. Avui amb el refresc de Carlos Montfort.

Jo no recordo un any, des de feia bastants anys, que no gaudia d'aquesta manera veient el Barça, perquè crec que té una infinitat de recursos que jo feia molts anys que no recordava. I també amb l'efecte Costa,

la veu dels protagonistes i les conclusions de Ricard Torquemada. La TDT.

El Barça ha perdut 1-2 contra el Madrid al Camp Nou, un clàssic molt més igualat del que podia esperar-se un partit que el Madrid i Mourinho han sabut equilibrar des del principi, que potser era més d'empat que no pas de victòria de qualsevol dels dos equips. El tram final de la primera part s'ha avançat el Madrid amb un gol de rebot d'Mbappé després d'un refús millorable de Gerard Martín. A la segona part el Barça no ha pogut canviar gaire el partit fins que en una acció després d'un córner, picat en curt Rafinha, ha empatat a un. Després de l'empat, el Barça sí ha generat més que el Madrid. Semblava que la victòria estava més a prop dels blaugrana que no pas dels blancs, però a tres minuts pel final ha tornat a marcar Mbappé l'1-2 després d'una gran acció de Camavinga i el Barça ja n'ha tingut. Capacitat de reacció. Primera derrota a la Lliga del Barça, que continuarà líder, però ara amb només 3 punts, un més que el Madrid i un més que l'Atlètic de Madrid.

Ricard, què t'ha agradat? No, avui no m'ha agradat gaire cosa. Alguna cosa t'ha deixat dubtes? Sí, això sí. Tinc dubtes sobre com pairà el Barça la setmana de dues derrotes. Era una setmana marcada al calendari i el Barça ha perdut els dos partits. Segurament en circumstàncies diferents, però. Que és un punt de reflexió després d'una temporada fins ara impecable. Recordem que el Barça sumava, si no m'equivoco, 11 victòries consecutives a l'inici de temporada, gràcies, Laura, i després d'11 victòries consecutives arriben dues derrotes consecutives a la setmana marcada al calendari, PSG i Madrid. Jo crec que ens diuen coses diferents els dues derrotes, però que el Barça té aquí una prova que és normal en una temporada per aixecar-se, per digerir això, perquè no canviïn les coses, per reflexionar sobre allò que no es fa bé, per entendre que segurament els futbolistes ja ho saben, que la temporada és llarga, i una altra cosa és la decepció dels aficionats, dels mitjans de comunicació, que caminen per una altra banda. Era evident que el futbol presentava un partit amb una perspectiva, i ja ho dèiem a l'inici, els clàssics normalment no corresponen a les perspectives reals. Hem trobat convidats inesperats. L'Unin, que ha fet una aturada bestial a una rematada de General Martín, Hem trobat Camavinga, que ningú no els podia esperar que fos definitiu en una transició, amb una jugada meravellosa, amb una autopassada, i té Mbappé perquè rematés a porteria buida.

Han aparegut, diríem que secundaris, que no estaven a la foto. El Barça ha fet un gol a pilota aturada, ha pogut fer un segon a pilota aturada, que és un terreny de domini madridista. El Clàssic té molts components emocionals, de tensió, tàctics, estratègics, que acompanyen el transcurs del partit i que influeixen. Per tant, el que ha passat aquesta setmana podia passar. El que no pot passar és que el Barça no sigui capaç de sortir reforçat, d'alguna manera, de tota la reflexió i l'autocrítica que hagi de fer aquesta temporada. El Barça continua líder a la Lliga i el que ha de tornar a fer és reprendre, diríem, el fil i el camí. Entendre, sobretot, què ha de millorar defensivament, que aquesta és una interrogant, perquè el Madrid avui a camp obert, amb transicions ha generat opcions de perill el Barça amb la pressió permanent no és capaç de minimitzar o d'interrompre durant tot el partit equips d'aquesta qualitat i aquests equips amb 3 o 4 sortides tenen prou per guanyar-te un partit tenen prou per guanyar-te un duel on el Barça en l'emergència defensiva encara no és prou fort el Barça. Ha de cuidar els moments de partit, la lectura, la interpretació, i probablement trobar més registres defensius per no patir tant. Però el que queda clar és que si el Barça no està brillant en atac, si el Barça no flueix, si el Barça no gaudeix, si el Barça no genera una producció ofensiva permanent,

i això és el primer pas per després en la pressió ofegar el rival, sigui el Madrid o el PSG, El Barça no funciona. El Barça necessita produir molt en atac, que és la millor manera de després poder contenir les transicions defensives del rival. Dos partits, dues imatges, dues perspectives, dues conclusions diferents, però dues derrotes. I el Barça ha de prendre. D'aquestes passes. No oblidem que la primera temporada de Flick, per exemple, derrotes van obrir el camí a reaccions i el Barça ha de fer el mateix. Alguna cosa que no puguis entendre? Sí, que el Barça no desencalli l'home a home al mig camp. Comença a ser una pedra a la sabata i. Tensió perquè el futbol modern té una tendència clara d'aparellar. El Madrid no ha aparellat tot el camp, s'ha recollit el seu camp, però ha aparellat el migcamp. I el Barça pateix quan li aparellen al migcamp. Pateix més probablement amb 10 contra 10, com li va fer al PSG. Però si Pedri, Rodri, Fermín tenen una parella davall, permanentment, que fa que no flueixin perquè no troben línies de passada perquè no poden aconseguir superioritats numèriques perquè no hi ha ofertes per dintre que els alliberin perquè els centrals no divideixin fa que el Barça de cop i volta passa de ser un equip alegre a ser un equip atrapat un equip contra les cordes un equip que no pot somriure un equip que no es pot expressar amb naturalitat ha passat.

Dues vegades aquesta setmana, però és que la temporada passada ja va passar, i passarà més, perquè hi ha molts equips a Europa, sobretot els dominadors, que treballen amb aquest home-home. El Barça ha de tenir solucions, ha de trobar com alliberar les manilles dels migcampistes, que són l'ànima del Barça, els que ens diuen a quin ritme hem de ballar. Em preocupa una mica i no entenc que el Barça no prengués nota a París de com resoldre una possible situació tàctica com la que s'ha trobat avui contra el Madrid sobretot a la primera fase de pressió del Madrid perquè el Madrid després tenia una segona fase defensiva on ja oblidava les marques individuals i es recollia el bloc baix, i en el bloc baix també s'ha defensat el Madrid gairebé millor del que ha atacat el Barça. Però això ja forma part de no sentir-te còmode a gust, de no prendre riscos, de no fluir. El més important és que el Barça, al camp, estigui a gust, i avui no ho ha estat, i per mi té una gran responsabilitat aquestes assignacions individuals dintre.

Pocs aspectes positius en aquest clàssic acabat amb derrota, la gestió d'aquestes dues derrotes seguides contra el PSG, contra el Madrid, que ha de fer el Barça en un moment en el que semblava imparable, i els problemes de l'equip de Hansi Flick quan rep marques individuals al mig del camp, ho va fer. Dimarts al PSG, ho ha fet avui al Madrid, i fa un any ho va fer al Sevilla, al Sánchez, que fan uns problemes pels quals, de moment, Flick no ha trobat solució. Són les conclusions del Ricard Torquemada a la TNT de Catalunya Ràdio, després d'aquest Barça 1, Madrid 2. Ara escoltarem Hals i Flick, també Mourinho, i sentirem l'efecte Costa.

Ei, com vas? Com et dius?

Tenim un nom que el sap tothom. Però d'on surts tu? Tant se val d'on venim, si del sud.

Oh, del nord, ja. Va, que et convido una estrella. Ara estem d'acord, estem d'acord. Sí, i una estrella ensa germana. Estrella Damm, la cervesa del Futbol Club Barcelona.

Bona nit, Jordi. Bona nit, Ricard. Bé, el Barça havia igualat, equilibrat. Semblava que el partit moria i el Madrid ha tornat al mateix lloc on érem a la primera part amb un gol que ja on el Barça no ha reaccionat.

Sí. Suposo que el que sap més greu. Bé, perdre contra el Madrid sempre sap greu. I més amb les expectatives prèvies que teníem del partit i de la setmana, que deu haver-hi de la setmana, però. M'ha semblat entendre que tu et deixava pitjor cos això d'avui que el de París. A mi com a mínim sí. Jo crec que a París el Barça va competir contra un equip que es referència al món. Vaja, és el millor equip d'Europa ara mateix. I va perdre, però va estar en el partit. Avui, que en teoria l'equip superior, l'equip referència era el Barça. Ha semblat un partit molt decebedor, ja ho ha explicat Rodri perfectament. És veritat que se t'escapa quan sembla que ja no se t'escaparà, és a dir, amb l'empat a un, la impressió que tenia jo és que el pitjor que podia passar és que la cosa acabés en empat i t'han cassat en un contraatac. Que per ser justos et podien haver cassat abans. És a dir, jo crec que la segona part és molt més del Barça que no pas del Madrid, però tot el partit he tingut la sensació que el Barça ha viscut el límit.

Vaja, aquell dos contra un que salva Gerard Martín, si el Madrid el gestiona una mica millor o Gerard Martín una mica pitjor, s'acaba allà el partit. En definitiva, més enllà d'això que has explicat de l'aparellament al mig del camp, que em sembla. Molt interessant i segurament una lectura fonamental de què era el que resta de temporada. T'haig de dir que jo veia en el fitxatge de Rodri una. Una petita solució per les esquerdes estructurals. Això mateix. I avui he vist el Barça patir com pateix sempre. No el Barça de Flick, gairebé diria que històricament quan el Madrid corre, perquè el Madrid quan corre és un equip molt difícil de parar, ja et dic que a mi em sembla que és un partit d'empat, però la sensació que he tingut durant molt partit. És que vivíem el límit, i el límit de que Joan García sortís un segon tard o que Covarsí rellisqués, a mi no em deixa gaire tranquil el partit d'avui, segurament la lectura que hem de fer és que ha estat una mala setmana. Et preocupa defensivament el Barça? Sí, a mi sí, a mi sí, perquè ofensivament a mi l'equip a París ja m'ho va semblar, i avui ho he vist claríssimament, jo crec que l'equip ha arribat aquesta setmana amb poca energia, Desconec per què, però fins i tot després de l'1-2, que és veritat que és un cop moral,

però que davant vam bé 7 minuts, i he vist poca rebel·lia, poca capacitat de fer un últim esforç de l'equip, però el patiment defensiu de tot el partit no és una qüestió de cansament, no és una qüestió, jo no diré que estructural, perquè no és que el Barça hagi fet aigües, Però insisteixo, jo veia en Rodri, més enllà d'un jugador amb una jerarquia descomunal i que troba solucions amb la pilota, el veia també com una solució per evitar que els equips que corren ens facin aquests descosits i avui tampoc crec que hagi estat el seu millor dia, però no hi he notat gran diferència en partits anteriors.

És l'única resposta que tenim de París, no? L'Asterix Rodri. És que amb Rodri potser hauria estat alguna cosa diferent. I veiem que la naturalesa defensiva del Barça no hi ha manera de, diríem, de minimitzar la part d'exposició que té. O sigui, costa imaginar com Flick podrà. Millorar el rendiment defensiu, perquè forma part del que és l'equip, del que vol el pla.

Sí, sí. Jo també tinc aquesta sensació, perquè si ni amb un tap professional, amb un mig centre, com no n'hi ha cap altre al món, continuant. Vaja, és que. Avui Covarsia ha anat de corcoll i jo trobo que els laterals encara, els que han estat sobre Diamandé, que per mi ha estat un jugador del Madrid que ha exigit tot el partit, tot i que al final no sortiran les fotos dels gols, però crec que primer Esparta i després Cancelo han estat bé, però la sensació permanent és que. És que vivíem al límit de l'Esboranc i per això crec que és un partit d'empat però no em sembla terriblement injust que hagi guanyat el Madrid, això sí, comprenc que el moment en què arriba l'1-2 és inesperat i segurament a contrapel del que estava passant al partit, però vaja, no és un bon partit del Barça i vaja, que tu no hagis trobat res positiu a les conclusions és prou explicatiu.

Bé, és, sí, i també la corona d'una setmana dura pel barcelonisme, per tocar de peus a terra, també, per ensenyar-nos també la sensació que el futbol és incontrolable i que el punt de prudència a vegades s'ha de mantenir per sobre de les nostres possibilitats. Per l'Africa de Jon. Espera, abans, Jordi, el millor.

¿Qué te sientes ahora? No estoy satisfecho.

Hoy vimos que no estábamos 100% frescos. Es así. Normalmente somos un poco más frescos. Creo que también podemos crecer un poco más. La segunda mitad fue buena. Real tuvo dos posibilidades de ganar el segundo gol, pero al final volvimos y controlamos el juego. Hicimos el 1-1, importante para nosotros. Tenía el sentimiento de que ahora era nuestra parte, pero al final hicimos el mismo error, jugamos en presión y luego hicimos la transición y el gol. Al final tuvimos que aceptarlo.

Sí, le he preguntado, obviamente, si estaba satisfecho. Me ha dicho que no, claramente. Es verdad que el Barça ha tenido ocasiones, pero que ha faltado ahí más fluidez, sobre todo, Eso es lo que le iba a preguntar al coach. ¿Qué puedes aceptar de positivo? Desde la pérdida al rival eterno, pero al mismo tiempo ver lo que Barça ha hecho durante toda la temporada.

Para nosotros es la primera derrota en 10 partidas, así que también tenemos que ver esto. Como dije antes, no estamos jugando a nuestro nivel más alto, así que creo que también tiene algo que ver con. Con el fresco, perdí esto hoy. Al final es así, tenemos una semana, una semana entera para el próximo partido, para prepararnos y también para desconectar un poco. Esto es lo importante que tenemos que hacer ahora. Traer un poco de frescidad, más fitness,

más energía en el equipo. ¿Crees que fue una cuestión de frescidad, de energía, de desconexión? ¿Crees que fue todo sobre eso?

No hay desconexión significa que los jugadores también tienen un poco de desconexión del entrenamiento, desconexión del centro de entrenamiento y todo. Así que del equipo un poco, así que un día tienen VARF y es importante para ellos.

Marcha Hanky Flick ha apuntat que és la primera derrota en 10 partits a la Lliga, que avui no han tingut el seu dia, que no han jugat al seu màxim nivell, que estan decebuts, òbviament, per la derrota, però que ara tenen una setmana neta. El pròxim partit del Barça és dissabte, vinent el Camp Nou contra l'Alavés, per poder desconnectar una mica, insiste en aquest concepte de desconnectar dels entrenaments, de l'esforç, de la concentració, i tornar més frescos, que també és un altre dels aspectes que ha indicat en la primera resposta que avui al Barça li ha faltat. Una mica de frescor. Això crec que també ho va indicar la derrota de Dimash al camp del PSC.

Sí, sí, ho va indicar. I va apuntar que faltava energia, va apel·lar que havia estat una setmana una mica problemàtica per viatges, per retard de Sevilla, i tot plegat. Mireia, a la sala de premsa ha arribat algú? Sí, està parlant ara Josep Maurinho. Després ens fas un resum. Tornem d'aquí un moment.

A Catalunya Ràdio, la TDT.

La transmissió d'en Torquemada.

El nen se'ns fa gran, el nen se'ns fa gran.

I jo que estava fatal. I avui no se'ns ha fet gaire gran. Més contradiccions, eh? Ho diré ara i no ho diré més. Demà donen la pilota a d'or. Avui el Barça ha perdut per 1-2 contra el Madrid, la primera derrota de la Lliga en 10 jornades, el dia més difícil a casa. Després feia molts dies també que el Barça no perdia un partit al Camp Nou,

no?, Sí, el Camp Nou, 19, des del retorn, és la primera derrota, de fet. En Lliga. En Lliga, sí.

I a la Lliga, 23 partits consecutius amb victòria, des d'aquella derrota contra el Villarreal a l'UJIC amb la Lliga guanyada. Sí, d'aquell 2-3 de fa dues temporades.

Que no és el dia que va dimitir a distància Xavi, eh?

No, no, és la primera Lliga de Hansi Frick.

23 partits com a local on no havia perdut el Barça. Havia guanyat tots. De Lliga, de Lliga. 23 victòries com a local en Lliga. 19 la temporada passada i 4 aquesta. Bé, doncs un dia havia d'arribar la derrota, però ha arribat el pitjor dia. Quan arribava el Madrid al Camp Nou, que el Madrid agafarà aire i podrà plantejar-se la vida d'una altra manera, perquè estava ben ofegat. Com esteu? Com us heu quedat?

Jo vull treure, al principi de tot, vull treure per allà, Nolaro, tot el que implica el Madrid, és a dir, la ràbia que fa avui perdre contra el Madrid de Mourinho, que sigui el Madrid de Mourinho qui guanyi aquí després de tant de temps, que no els hagis pogut posar nou punts per darrere, que els donis aire vull aquest fantasma, aquest dimoni deixar-lo aquí perquè ja s'esvendeixi perquè crec que la Lliga evidentment queda ni que t'haguessis posat 9 punts per davant la tenies guanyada ni ells estaven enfonsats ni anaven a fotre fora l'entrenador per tant, per aparcar perquè crec que és un dia important per fixar-nos en nosaltres i no fixar-nos en el Madrid que és dolorós i què hi veus? bé, hi veig d'entrada. Fets, un fet és que has perdut contra el PSG i contra el Madrid, que són dos equips. Posaries les derrotes en el mateix sac? De moment estic sent molt superficial, però les derrotes han arribat contra aquests dos equips, que no són el Getafe, ni el Racing de Santander, ni tan sols el Betis. Amb això vull dir que, oh, és que el Barça aleshores contra els grans no dona la talla. No ho sé. De moment no. De moment ha jugat. El que no és superior com potser ens esperàvem, no? Exacte. De moment ha jugat contra dos dels grans equips europeus i no has pogut guanyar cap dels dos partits. Però és que et diria que tampoc ho has merescut, eh? Guanya cap dels dos perquè et dius, no, és com un accident. Això és un fet. I està allà. Podem dir que no passa res o podem pensar, o doncs potser estàvem en un nivell inferior del que ens pensàvem que estava.

Però jo separaria les dues derrotes. Per mi tenen punts en comú. Potser sí, però és que per molt que sigui el Madrid sí que són un dels grans, però són dos rivals molt diferents. La derrota del PSG podia passar.

De fet, tu surts d'allà I contra el Madrid també pots perdre l'alla. Més enllà de guanyar o perdre o empatar, és la sensació que no el superes. No has estat superior.

Jo m'esperava problemes en el resultat, però una superioritat en el joc que no he vist.

Però amb el Madrid jo sí que m'esperava que poguessis ser superior. De fet, no sé, és com. Exacte. Que podria ser ser superior. Clar, superior, però no ho has estat. Però és com una mica com. No sé si podem dir que Mourinho li ha guanyat el plantejament de partit, perquè amb tot el que estàs dient, Ricard, d'anul·lar, que el Barça no ha pres, quan parlem en general, el Barça no ha pres els errors, o sigui, qui no ha pres els errors del PSG o qui ha fet aquest plantejament, que al mig del camp te l'anula i que no saps com trencar aquest plantejament, aquí sí que hi ha una feina d'alçada.

Sí, el Madrid ha jugat un partit a la carta. És a dir, aquest Madrid, aquest partit no li serveix per la resta de temporada. No podrà jugar partits així durant tot l'any. Però avui li ha sortit bé i li ha sortit com volia que li sortís. Correcte. El que vull dir és que el Madrid pot jugar un partit a la carta. El Barça de Flick no juga partits a la carta, sinó que té un comportament que aporta les màximes, diríem, conseqüències, no? És a dir, amb les màximes conviccions. Vull dir que el Madrid avui té un reforç anímic, la sensació d'haver guanyat el Barça, recuperar aire, però en el pla futbolístic el Madrid no millora gaire respecte al que ja havia fet. Guanyar confiança, no? He dit, el tema de confiança sí, però que no pots jugar

els partits així, Xavi. Però a partir d'aquí.

He dit que una cosa és la part mental i una altra cosa és la part futbolística. Jo crec que la part mental, el Madrid respira, creix, i com dius, això és un estímul per millorar, però no hem vist el Madrid que. No, tampoc t'has sotmès a tu. No, que no hem vist el Madrid que necessitarà altres registres. El que vull dir és que vist des del Madrid, el Madrid amb aquest Madrid no pedalarà per aquesta via i anirà fent, necessitarà aquest registre i uns altres. Demostra que en aquest registre és un equip perillós, que el Madrid de Mourinho ha estat capaç d'aguantar el Barça, de desactivar-lo. I de contraatacar-lo i de guanyar-lo. I això al Madrid, com dius, per partits concrets, li dona un escenari diferent, perquè fins ara el Barça de Flick havia estat superior. Jo veig dos.

Ah, perdona, digues, Xavi. A mi, mirant el Barça, a mi em falten sovint intervencions tàctiques de. De Hansi Flick. Que sorprenguin els rivals. Avui el Madrid ha copiat el PSG amb la marca individual que ja va fer el Sevilla del Meida fa un any, el Sanchi Pizjuán,

si us recordeu. Que just el Barça allà també encadena dues derrotes, la del PSG i l'1-4 contra el Sevilla.

Aquestes coses passen, eh? Durant la majoria de temporades encadenes un mal moment i perds dos, tres partits consecutius. Normalment són dos. Mira, tampoc no és un drama. Però a mida de Flick. El Barça sempre juga igual, és molt transparent i això té mèrit, però genera poca sorpresa als rivals, els enganxes poques vegades als rivals. De sortida, en el plantejament inicial del partit també, després d'un altre partit avui al Barça jo no he vist que canviés amb un retoc tàctic o fins i tot amb els jugadors que entraven. El partit, o sigui, el partit, és veritat que després de l'empat a un, no sé si per l'energia de l'empat o pel que sigui, ha canviat una mica i el Barça semblava més a prop de la victòria, però no has vist el Barça ser molt superior al Madrid i al Madrid sempre li has vist un punt d'opció de fer rimar al Barça al darrere.

I sobretot la sensació. Que l'equip potser és fràgil defensivament de manera gairebé definitiva, intrínseca, i que serà molt difícil de canviar.

Jo he vist dos punts en comú més a les derrotes de París i de Madrid, i un. Un és aquest. És a dir, jo trobo a faltar autoritat defensiva en alguns moments. Jo vaig a posar noms. Crec que Gerard Martín i Cobercí no estan sent una parella de centrals de màxim nivell. En el cas de Covarsí, és molt injust dir-ho, perquè és un campió del món, un dels millors jugadors del Mundial, i està fora de dubte, potser el que ha passat amb Covarsí és que quan l'hem vist rendir millor és quan té al costat un complement tipus Iñigo Martínez, la Porta, I en el cas de Gerard Martín, jo a dia d'avui tinc dubtes que sigui un central de màxim nivell pel Barça, i em sap greu dir-ho avui, que. És un mal refús, en el 0-1 és un mal refús. Però és que, bé, en cada partit hi ha alguna coseta, i en els partits grans contra rivals que no perdonen. Però això no ho podem canviar, eh? No, no, això no ho podem canviar. Però Covarsí, que ens encanta a tots.

Covarsí ens encanta a tots, és campió del món, té un nivell altíssim, superior a Gerard Martínez. Avui hi ha tres accions importants en el partit que arriben tard al creuament contra el rival. La del 2 contra 1 de Bellingham i Mbappé, que ha salvat Gerard Martínez. Una altra respecte a Bellingham a la banda dreta i la de l'1-2 amb Camavinga. Jo t'ho faré al revés, Bernat.

Com que això no ho podem canviar, el Barça ha d'atacar millor. Sí, sí. Perquè serà molt difícil que defensi millor. I avui el Barça no ha estat fluid, no ha estat fi. O sigui, clar, és veritat, el Barça té una obligació, s'exposa molt defensivament, es descobreix, la sensació és que Flick no variarà, no troba altres registres defensius per alternar, no diu, mira, ens evitem segons quins salts, a partir d'ara baixem una mica uns quants metres, que tinguin una miqueta més la pilota. Però ens ordenem. El Barça, com diu el Xavi, va fins a les últimes conseqüències. Per tant, clar, els dies que el Barça en atac no està en un nivell de desequilibri, de sotmetiment, atacar millor et permet pressionar millor. Quan això no passa, el Barça no ataca bé, no pressiona bé i queda més exposat defensivament. En el cas d'avui, aquí sí que xaparo PSG.

Perquè a París jo crec que el Barça va atacar prou bé. Bé, de fet, va marcar darrere dos gols al PSG, que és un bon jugador. Jo ho separaria. Parlem del partit d'avui.

I això és una cosa que avui ens ha passat factura. El Madrid ha aconseguit que el Barça nota que és bé i aleshores ha desactivat la millor versió blaugrana. Espera, convido al Carlos Monfort, que em sembla que s'ha incorporat al tercer temps. Carlos. Què tal, com estem?

Com va tot? I tu? Bé, bueno, és derrota bastant dolorosa, però és la sensació una mica que és un partit que s'escapa per petits detalls, no? Per petits detalls, quins? No sé, crec que el Barça ha tingut moments bons, però és que clarament el Real Madrid ha sabut aprofitar molt més les seves oportunitats. Segurament algunes desconexions puntuals en defensa. A mi el que més ràbia em fa del partit d'avui és que segurament arriben accions bastant aïllades i no tinc la sensació. Que el Madrid hagi passat per sobre el Barça. Sí que és veritat que ha sabut castigar els errors que ha comès l'equip i clarament ha estat millor. A mi si em pregunten en el dia d'avui qui ha jugat millor, clarament jo crec que ha estat el Madrid. Estic molt d'acord amb el que deia el Xavi, ara estava escoltant, que sincerament m'esperava una miqueta més de reacció del Barça, sobretot en els moments en els que el Barça no està jugant bé i les coses no estan sortint bé. Algun canvi tàctic? Alguna decisió que canviés una mica la dinàmica del partit, perquè crec que avui ha faltat aquest puntet de reacció, entre cometes, per intentar capgirar la situació. És veritat que tampoc penso que haguem de fer una catàstrofe de tot això, perquè es perd contra un equip que, si em permeteu, PSG i Barça són dos equips que dins del calendari se't permet, entre cometes, perdre, amb tot el respecte, no és el Màlaga. Per tant, a mi si em pregunteu si el Barça ha marescut guanyar contra PSG i Madrid, jo ho tinc clar, jo crec que no.

Però tampoc ha estat molt inferior. Àrees de millora concretes, què veieu? Perquè, clar, com que el Barça de Flick és tan transparent, penses, per on pot créixer? Per on pot corregir-se?

Jo ja veia l'altre maló que volia obrir, bé, maló a punt que veia factor en comú amb el partit de París, no el dic jo, l'ha dit Flick, que és que els seus joves no estaven frescos, no estaven contra el PSG i no estaven a Madrid. I la meva pregunta és, i això de qui és responsabilitat? Que al mes d'octubre dos partits d'altíssima exigència en una setmana, en viatges, els joves no estiguin frescos.

Però, i li dones un valor tan important a això de la frescura? Perquè els primers minuts de partit, normalment, entres al partit concentrat, amb vitalitat, amb energia, i el Barça en aquells minuts. Que si els Estafresc són aquells, tampoc no ha estat superior al Madrid. L'energia del Barça avui moria a les emboscades del Madrid a les zones interiors i no ha sabut la manera de jugar fora, ha estruat molt poques vegades la mint. A mi em sembla que hi ha l'assignatura pendent de trobar solucions a la marca individual al mig del camp. I no sé, que els laterals obrin el camp i facin centrar descarregues a l'àrea, això ho havia fet el Barça d'Africa en alguns partits que se'n callaven.

Jo crec que és important detectar aquestes àrees de millora, perquè el Barça no canviarà la seva personalitat, no sé si la podrà matisar, com dieu, Flick és com molt quadriculat, diríem que sap què vol, quines són les seves conviccions, quines són fins i tot les debilitats que està disposat a pagar. Però el Barça necessita altres estímuls que puguin treure'l de situacions on s'encalla com avui o on s'exposa com avui. I aquesta és una cosa que és absolutament imprescindible per donar sentit a les aspiracions i a les ambicions del Barça. Queda molta temporada, és una setmana. Però és una foto que ja hem vist. No teniu la sensació que aquest Barça de Flick, o sigui, els pecats d'aquest Barça de Flick es van repetint? O sigui, sempre és la mateixa foto?

Similar, sí. L'1-2 d'avui és una jugada a l'espai, la típica que penalitza el

Barça de Flick. Per exemple, ens superen la pressió molt fàcil amb aquesta ruleta que fa el Bellingham, no pot passar entre tres jugadors, ja s'ha de acabar la jugada. Pedri ha perdut moltes pilotes, Carles. Sí, n'acaba perdent 9 en tot el partit. I Rodri? Rodri ara t'ho dic ara mateix.

Rodri. No, Rodri dues, però fa 4 passades llargues que no van a peus de ningú.

Si se senten incòmodes Pedri i Rodri, hem parlat molt d'aquesta parella com la parella que ens dirigeix, ens dona control, són els matrònoms. Clar, si aquests perden pilotes és perquè l'equip està incòmode, torno. Aquest equip necessita sentir-se a gust.

Recordo que partits anteriors havíem parlat del desplegament de Rodri, que no era un futbolista que havia de fer molts quilòmetres. Avui ha fet el seu rècord personal, més de 12 quilòmetres, que són xifres que acostuma a fer Pedri, que són molts. Si els fa Rodri, d'alguna manera és un símptoma que ha hagut de córrer molt més del que li pertocava, que, si més no, la seva posició ha estat molt menys estàtica i menys referencial que el que demana el partit, s'entén.

L'estaven perseguint tot el partit, havia de buscar l'espai on poder tocar la pilota.

I ha hagut de fer molta transició defensiva que li va en contra de la seva naturalesa. Carles,

¿alguna dada que ens il·lustri més?

Home, mira, per exemple, bueno, clar, és que la Min acaba el partit amb 6 recuperades, 6 perdudes, que jo crec que és de les coses que més A Min dóna molta visibilitat d'un tio que, quan no té el dia, perquè avui no ha tingut el dia, perquè crec que ha tingut un grandíssim defensor, però segueix lluitant per recuperar-les. Mira, hem mirat els uns contra uns dels extrems, la Min fa 3 de bé, de 6. Mira, em sembla que sentim àfrica. 3 de B de 6 i alguna més? Gordon Cap intent, Mbappé 1 de 4, Diamandé 3 de 4. Mireia.

Mireia Ruida, en directe a la TDT de Catalunya Ràdio. ¿Creus que el que ha passat aquesta setmana ha estat un bany de realitat o entens aquests dos partits com dos entrebancs, com dos excepcions? Gràcies.

No, no es una cosa que puguem oblidar, no són només entrebancs, són dues derrotes, i estem decebuts.

La primera meitat no m'ha estat bé,

la segona meitat. Després de l'1-1 hem estat millors i crec que hem controlat el partit. Ens ha faltat una mica de sort, però al final ells ho han fet bé també i és així. Contra la pilota no ens han donat molts espais i crec que també s'ha pogut veure avui que ens ha faltat una mica de frescor. Però és la primera derrota a la Lliga. Hem guanyat 9 seguits de partit, això també ho hem de tenir en compte, però ara mateix hem tingut una derrota, això també passa, les derrotes són part de l'esport, òbviament, i ara hem d'analitzar, hem de millorar les coses, i això ho farem. Ara és important que reaccionem.

Hola Hans i Marta Ramon, en directe a RAC1. Ara ho deies, encadenàveu 9 victòries consecutives a la Lliga, però segurament heu fallat el dia fins ara més important. Quin significat o quina transcendència li dones a la derrota i què et deixa preocupat del que hagis pogut veure avui?

No, per mi crec que està clar que hem jugat contra un rival que té una gran qualitat, que han estat potser millor que en clàssics anteriors, contra la pilota, defensant, i ho deia abans, hem vist avui. Que ens faltava aquesta frescor, que no estàvem prou frescos, que després d'aquestes setmanes, després de Betis, Sevilla no era fàcil, no ha estat fàcil per als meus jugadors i el que hem de fer ara és recuperar-nos bé, tornar a concentrar-nos i intentar entrenar molt bé i respondre, reaccionar a aquesta derrota. I és el que farem, perquè és part de l'esport. No tot és dolent quan perds. Jo sempre dic que el camí és molt llarg fins al final de la temporada i aquestes coses passen. Ho podem veure avui. I l'altre dia, i són coses que hem de tenir presents i millorar. Hola.

Sí, Santiago Valle, en directo per al Larguero de la Cadena Ser i el que dijues Barça-Ser-Catalunya. ¿Crees que esta derrota o estas dos derrotas consecutivas pueden generar dudas en su equipo después de toda la ratxa de victorias que llevan ininterrumpidas desde el inicio de Liga?

No, clarament. Crec que tothom sap, coneix la situació, que avui no hem jugat molt bé, però al final en els grans partits també els detalls són importants. Són els que decideixen els partits, cap a quin costat se'n va la balança i avui no ha anat cap al nostre costat.

No sé si en la pregunta, Tim.

Otro partido en el que el Barça defensivamente no ha sido fiable. En una semana, dos partidos, dos derrotas han encajado goles. Algunos de ellos en momentos clave, como por ejemplo el de Mbappé, cuando faltaban solo tres minutos. ¿Qué le falta a este equipo para competir mejor en estos partidos grandes? El año pasado pasó el día de Atlético de Madrid, también contra el Inter hace dos años. Parece como que el equipo no acaba de mejorar este aspecto. Gràcies.

Esclar, hem de millorar. Després d'aquest partit, d'aquesta derrota, no tenim arguments, no tenim excuses. Però el que hem de millorar també és parlar-ne en cada entrenament i als partits, també, i ho farem. Això no m'amoïna, no em preocupa, perquè al final és el que deia abans, és part de l'esport, perdre també, En aquesta setmana hem tingut dues de derrotes i és massa per mi i segurament per als culers, sobretot contra el Real Madrid, el Clàssic. No el volem perdre, però al final és part de l'esport també.

Hansi, Elena Condis de la cadena COPE, directo para Tiempo de Juego Partidazo. Hemos escuchado autocríticos a De Jong y a Pedri diciendo que les ha faltado ritmo, que han cometido errores y que han estado más erráticos que habitualmente hoy en el juego. Y a usted también, en la televisión ha dicho que les ha faltado un poco de energía. ¿A qué lo atribuye? ¿Quizás a los viajes que han tenido las últimas semanas? ¿Que el equipo puede ser que esté más cansado?

Sé que només veieu els

partits i de vegades tenim un parell de dies entre partits. A Sevilla, per exemple, ens vam quedar tres hores a l'avió i després vam decidir tornar a l'avió, dormir allà i després dilluns anar directament cap a París. És a dir que ara mateix és massa, però jo no vull parlar d'això quan perdem. Vull parlar d'això quan guanyem. Crec que és un moment més adient, perquè sembla si no sonen com excuses, i jo no accepto les excuses. Veig, i és la veritat, que avui no hem estat frescos, i això ho hem de canviar.

Para alguns jugadors tenen dos dies de descanso, alguns han d'anar a Londres a aquest acte, i el dimarts descansem, i després tenim tres dies per preparar-nos per al proper partit, i és el que hem de fer. Tenim tres partits més fins a la finestra de seleccions i jo vull guanyar tots els partits. I hem de fer això, tornar, estar més frescos, tothom ha de prendre les decisions adequades pel que fa a la recuperació, menjar bé, descansar bé.

I és la seva feina i és el que han de fer.

¿Cómo crees que el equipo va a gestionar ahora estas dos derrotas y sobre todo la de hoy? ¿Y cómo puede afectar a los próximos partidos las muchas lesiones que tienes en defensa? Hoy ha vuelto a caer, por ejemplo, otro como es Xavi Espar. Gracias.

Crec que aquesta segurament és la part més important, el detall més important, les lesions que tenim ara mateix. Quan veus els lesionats que tenim.

De vegades, a més, no són lesions musculares. Eric, per exemple, se'n va endur un cop. O Jules. I també amb el Dani Olmol mateix, també en una situació de contraú, es van portar un cop, és a dir que és així, però hem de gestionar-ho,

hem de gestionar-ho al cap i a la fi.

En els últims quatre, en la defensa de la línia de quatre, no tenim massa més opcions i ho hem de gestionar. Hi ha també molts jugadors al Barça B o de la Masia, és a dir que potser hem de portar-los per disposar de més opcions i ho gestionarem. Coneixem la situació i. La propera setmana també esperem que l'Andreas torni, esperem. L'Eric també fa bona pinta i els ulls. És a dir, que anirem veient com estarem, com evolucionen.

Sí.

A veure si recuperem algun per a l'Atlético.

Bé, hem reflexionat molt, hem pensat molt sobre això, sobre com volíem fer-ho. També podíem fer el Rafa com a 10 i el Gavi com a 9, però el Rafa també ens ha dit que l'havíem de canviar, teníem la lesió de Dani, el Gavi era una opció, òbviament, com a 10 també, però hem decidit. Com que el Frenkie havia entrenat molt bé, i a més és molt bo, també, i ens dóna molta força amb la pilota, és així que hem decidit de fer això. I el tornem a tenir, i era important també que jugués uns minuts avui. Gràcies, bona nit.

El millor jugador del partit.

Va, triem qui ha estat el millor jugador del Barça aquesta nit. Al cost ha votat Rafinha. Laia, qui tries tu? Difícil, però Rafinha. Mireia. També Rafinha. Bernat Soler. Rafinha. Ricard. Gordon. Marquí Carles.

Rafinha. Xavi.

Gordon. Bernat Coll. Gordon. Carlos.

Rafinha. Els oients trien Gordon, que desempata i per tant és el millor jugador triat avui, que per cert, escollir el millor és una cosa positiva, com també ho era el sorteig que fèiem avui. Gemma Teixidor és la guanyadora de les dues entrades del Barça-Arsenal de la Champions femenina. Cap uller ha encertat la porra, per tant, ho hem sortejat entre tots els participants, per tant, la Gemma s'emporta aquestes dues entrades.

No, a dir, mira, la Gemma. S'havia insertat cada partida al Barça. Com a mínim la Gemma té una alegria per aquesta nit. Mireia, un titular de Mourinho.

Doncs mira, ha dit que havia estat un gran partit de futbol per l'aficionat neutral, que ells estaven molt concentrats, que l'àrbitre ha fet molt bon partit, però que el VAR estava adormit al minut 60, que li haurien d'haver ensenyat una vermella a Cancelo per una falta sobre Diomander. Exacte. Després, una altra cosa que m'ha cridat l'atenció, ell diu que ell se n'adona com de bo és un jugador només quan el veu amb els ulls, que per la televisió no s'hi val, i que la Mint és molt bo, és molt llest, però que avui s'ha trobat amb Cuco,

que ha estat més llest que ell. És molt bo i és molt llest, però deixaré aquí una reflexió. Avui no ha marcat les diferències i el Barça necessita, en partits com aquests, que la Mint Llamal sigui millor que el seu oponent directe. Perquè mirem molt enrere, però també podem mirar endavant. I avui la Minyamal s'ha trobat amb Cucurella, segon partit que li passa, ja li va passar a Stanford Bridge, i el necessitem que ens guanyi duels, que ens doni avantatge, que ens marqui diferències, i a vegades jo crec que si demà també ha d'estar preparat per lluitar per la pilota d'or, el Barça també ha d'estar preparat per exigir-li que desequilibri, i avui no ha desequilibrat. Esteu d'acord?

Sí, avui l'acció més important en el partit és sacar ràpidament el corno de l'empat a un i després té aquella que passa fregant el pal en una zona interior, després d'una retallada, que clar, si fa el gol ara estaríem tots a mil, a mil, a mil, però no ha entrat.

Ricard, una dada positiva abans de tancar. A la temporada 2014-2015, el Barça, no sé si ho recordeu, però també va perdre contra el PSG, va perdre contra el Madrid, i aquella temporada el Barça va aconseguir el triplet. És a dir, el Carlos abans deia, això no ha de ser una catàstrofe, evidentment el triplet potser queda lluny, però vull dir que encara queda molt i que això és llarg.

Això va ser el 15, fa 11 anys. El primer any de Luis Enrique. Correcte. Laia tanca.

No, que el Barça tornarà a guanyar i reaccionarà, ara que deia la Laura aquesta dada, però el tema és que els dos partits d'aquesta setmana i el d'avui, sobretot, et posa a lloc. Ricard, deixa'm tancar a mi. Espera, espera. I que si ara sentíem que tot el problema que hi veu és que falten cames fresques, doncs o no ens vol explicar realment els problemes que hi ha de futbol perquè no vol donar pistes, o si només és això, doncs em costa d'entendre-ho.

Problemes de futbol segur que n'hi ha. Mireia.

Apunts sobre Xavi Espart poca cosa, turmell dret, no genoll i ja venien problemes amb el PSG amb aquest mateix turmell Mussol.

A vegades no és el conductor qui tria el cotxe, és el cotxe qui tria el conductor. Si tries fins a 118 km d'autonomia elèctrica i 900 d'autonomia combinada, el Cupra Terramar Subhíbrid et tria a tu. Descobreix-ne més a cupra.com El vol del mussol,

amb Guillem Soler.

Bona nit, Guillem. Bona nit. També toca volar avui. Ambient màxim a l'estadi. Ganes de que Mourinho s'enfadi. Sortim pressionant a dalt. El Madrid no vol prendre mal. Cucurella de moment té la ment lligat. Hem de rematar més fort. Amb el cor, que injust el Madrid s'ha avançat. Són un pot de llet. Quin gol, quina sort. No és el nostre millor partit, però no ho mereixem perdre. Aquesta nit hem d'accelerar i vindrà la remuntada. Pedri s'ha d'il·luminar l'altra vegada. Que no li donem la volta, aguanta'm el cubata. Pedri ens escolta, la posa, grapilla, empata. Semblava que guanyaríem, que el segon cauria segur, però jugàvem al límit. Quin final més dur. No som un equip madur. Però sé que creixerem igual que tu. Ens falta un pomarrullero. Quan perdem la bola, fem una falta, ens peguen i posem l'altra galta, caminem per la corda fluixa. La línia defensiva, sens dubte, és la línia més fluixa. No érem tan bons ni som tan dolents. Volem sentenciar i anem a dormir calents.

Ànims, Guillem, cap amunt. Bona nit. Gràcies. Adéu. S'acaba una setmana que podia ser màgica i que ha acabat sent negra. Segona derrota, Barça 1, Madrid 2. Però som a l'octubre, queda molta temporada. Reflexió, autocrítica, aixecar el cap i a reaccionar. El Barça continua líder. Tornem la setmana que ve dissabte. Barça a la ves a les 9 a l'estadi. Bona nit.

La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank. CaixaBank dona suport a l'esport.