El Vall d'Hebron fa el salt cap a la medicina virtual

L'Hospital Vall d'Hebron, juntament amb empreses tecnològiques, crearà bessons digitals humans, unes rèpliques personalitzades, d'òrgans, sistemes o processos biològics que serviran per provar de manera virtual els tractaments abans d'aplicar-los directament al pacient. Es tracta d'un projecte pioner a Europa que s'ha finançat amb gairebé 12 milions d'euros per part dels fons FEDER europeus. Mònica Mas, bon dia. Bon dia. A veure, i com es fan això que sembla increïble, que costa molt de creure, aquests bessons virtuals?

Doncs mira, seria un exemple d'aquesta medicina personalitzada, que és cap on va la medicina actualment. Es fa a partir de dades concretes d'un pacient, obtingudes a través d'imatges mèdiques, dades clíniques, informació genòmica del genoma i també amb la intel·ligència artificial. Això permet crear un model informàtic amb l'objectiu de ser un banc de proves, tal com explica el doctor Manel Escobar, director de radiodiagnòstic de Vall d'Hebron.

De bessons digitals humans que desenvoluparem tindrem aquests models computacionals amb potencial predictiu que ens ajudaran a un millor suport a la decisió clínica de tots els pacients.

Això és el titular, diguéssim, genèric,

ara l'aplicació pràctica, això en què es tradueix? Doncs ell mateix ens ha posat exemples sobre quines malalties es tractaran amb aquests bessons virtuals.

Estem parlant de patologies congènites de l'àmbit de la cardiologia, com la tetralogia de Fallot, arrítmies en nens, arrítmies en adults. Estem parlant d'una patologia complexa i relativament prevalent com la migranya. I estem parlant de diferents patologies quirúrgiques complexes.

Ara ja hi ha els models tridimensionals es fan servir, però quina diferència hi hauria entre això que s'ha presentat avui, aquests bessons digitals?

Doncs és un pas més, una evolució més. Aquests models tridimensionals d'òrgans, que es fan servir ara mateix, com dius, permeten, per exemple, projectar una cirurgia. I conèixer bé un òrgan a tractar. En canvi, aquests bessons digitals el que permeten és simular el comportament dels òrgans, l'evolució que tindrà una malaltia o la resposta més probable a un tractament.

Per tant, no és una foto fixa, sinó que permet saber com es reaccionarà amb respostes futures. Exacte. Mònica, encara sobre salut, la Fundació La Marató ha repartit els 14 milions d'euros recaptats en l'edició de l'any passat, que es va dedicar a la prevenció i al tractament del càncer. Durant l'acte que s'ha

fet aquest matí, s'han donat els fons a 91 equips científics que durant 3 anys treballaran en 38 projectes de recerca. Els camps de treball seran la prevenció i els hàbits de vida saludables, aconseguir diagnòstics de càncer més ràpids i desenvolupar tractaments amb menys efectes secundaris. Perdó. Lluís Bernabé, director de la Fundació La Marató, ha explicat que els projectes de recerca abasten totes les edats, gèneres i tipus de càncers. Molts projectes de recerca

estan destinats a altres càncers que tenen una esperança de vida menor del 30%, com és el pulmó, pàncreas, cervell, i sobretot molts dedicats a càncers pediàtrics, que són malalties minoritàries, i a metàstasi, l'altre gran problema de la societat i de la recerca, com abordar la metàstasi.