Eleccions a Rússia: la victòria de Putin ja està decidida?

A casa nostra sempre que hi ha eleccions tenim aquella incertesa, aquell dubte de qui guanyarà i amb quins percentatges. És veritat que tenim les enquestes que ens donen pistes, però fins que s'acaba el recompte de vots no hi ha la certesa definitiva. A Rússia no el tenen aquest problema. Aquest cap de setmana hi ha eleccions legislatives i ja podem posar la mà al foc que guanyarà Rússia Unida, que és el partit de Vladimir Putin. La veritat és que la qualitat democràtica de les eleccions a Rússia no està gaire clara. Sempre hi ha l'amenaça del frau, de les pressions o de l'alteració de resultats. Són justes i transparents les eleccions a Rússia o els fils del poder ja s'encarreguen de deixar-ho tot ben lligat? Benvinguts, això és el radar de 3Cat Info. La Cristina Solías és la corresponsal de 3Cat Info Moscou. Què tal Cristina, com estàs? Molt bé, molt pendència d'aquestes eleccions russes. Unes eleccions que, per cert, són legislatives, és a dir, es vota a un Parlament, o són presidencials per renovar el mandat de Putin? Com funciona? No, no, no,

són eleccions legislatives, és a dir, en aquestes eleccions s'escollen els 450 diputats de la Duma, que és com es diu al Parlament rus, la meitat, 225, es voten en llistes de partits tancades, i l'altra meitat són candidats que els partits presenten de manera individual, podríem dir, a les 225 circumscripcions.

D'acord. I clar, jo et volia preguntar, quan parlem d'eleccions, de processos electorals a Rússia, ens hem d'imaginar que això és un sistema més o menys homologable, equiparable al que coneixem aquí a Europa, transparent, amb garanties democràtiques, o aquí les regles del joc són diferents?

És a dir, es presenten com unes eleccions democràtiques, però per dir-ho ras i curt, no són unes eleccions ni lliures ni transparents. És a dir, les autoritats pressionen, per exemple, els funcionaris, els treballadors d'empreses. S'ha sabut en aquests últims dies que, per exemple, els treballadors de l'Hermitage els han pressionat perquè ells i les teves famílies a Sant Petersburg vagin a votar. I òbviament vagin a votar per Rússia Unida i per això tothom sap que el partit de Putin guanyarà i guanyarà per majoria i fins i tot alguns politòlegs ja calculen que podria superar el 55% dels vots. Però com que aquestes eleccions s'allarguen tres dies, és a dir, són divendres, dissabte, diumenge, alguns partits de l'oposició també se'n sumen que durant les nits també es podrien alterar les paperetes de les urnes i per això estan demanant a l'electorat que vagi a votar només diumenge i que ho faci de manera manual perquè. El que volen sobretot és evitar aquest vot electrònic que està promovent el sistema que és molt més opac i que l'Estat s'està encarregant d'incentivar. Per exemple, es veuen a les marquesines dels autobusos o als bancs públics uns anuncis amb ofertes de vals de descompte. És a dir, si tu votes de forma electrònica tindràs descomptes al metro, a supermercats, a cafeteries, i és la manera que tenen que la gent opti per aquest vot electrònic que és molt més difícil després de comptar, per exemple, o de supervisar en el cas dels observadors electorals. Mira, doncs, ara que parles d'això

d'observadors internacionals, clar, davant de tots aquests dubtes, d'aquestes sospites que tu apuntaves, no hi ha cap organisme extern que pugui supervisar, que pugui garantir unes eleccions justes a Rússia? O no, aquí ja s'encarreguen de posar-hi traves perquè no hi arribin observadors independents? Com va això?

Clar, és el que et deia, Rússia el que vol és que això sembli unes eleccions democràtiques com les que nosaltres tenim a Europa i les que coneixem. Llavors sí que permeten observadors internacionals però no han deixat venir els de l'organisme electoral internacional. I llavors ells el que es van tenir és de tenir observadors però procedents de més d'una cinquantena de països, tots europeus. Aliats, amics de l'espai postsoviètic, dels BRICS, de l'Àfrica, de l'Amèrica Llatina, per tant, ells diuen que sí que tindran observadors, però, clar, dels països hostils, que és com ens diuen, per exemple, els països europeus o els països anglosaxons, no.

Clar, com una aparença de democràcia que en realitat no hi és. Tu ja has apuntat, Cristina, en aquesta conversa que no hi haurà sorpreses i que el partit de Vladimir Putin, Rússia Unida, tornarà a guanyar aquestes eleccions. Però a l'altra banda, qui hi ha? Qui té al davant? No sé si hi ha partits que facin una oposició realment efectiva o no. O simplement són grups que han passat el filtre del Kremlin i que Putin els tolera, per dir-ho així.

Clar, si parlem d'oposició hi ha les dues coses. És a dir, d'una banda hi ha aquesta oposició sistèmica, és a dir, a les eleccions finalment es poden presentar nou partits a més de Rússia Unida i d'aquests quatre tenen representació parlamentària. Tots aquests quatre sempre voten al costat del partit de Putin en les grans qüestions a la Duma. La segona força és el partit comunista, el partit històric, que només discrepa amb els temes menors, com podrien ser les pensions, els talls d'internet, però alhora també hi ha, com deies, aquesta mena d'oposició real, per dir-ho d'alguna manera. La majoria dels candidats ja no els van deixar presentar-se a les eleccions, el cas més famós va ser el de Boris Nadiechdin, que fins i tot es va veure obligat a exiliar-se a França, però el cas més curiós ha estat el del partit Iàbleca. I és un partit liberal, podríem dir conservador, poc combatiu, però que ara es presenta amb el lema molt senzill, per la pau i la llibertat i per viure sense por. Doncs bé, inicialment la comissió electoral va acceptar la seva llista, els va deixar presentar-se, però a mesura que va avançar la campanya i van començar a veure que pujaven a les enquestes, que es feien virals els seus vídeos entre el jovent, els van denunciar la justícia i els van expulsar amb arguments que ratllen l'absurditat. Llavors, ara ells no es poden presentar com a partit, han estat perseguits, fins i tot han rebut amenaces de mort, s'han hagut d'exiliar, és a dir, hi ha hagut molts que han anat caient a mesura que avançava la campanya.

Que, per cert, tu has pogut parlar amb el president d'aquest partit de IABLA, que no? Que han sigut arraconats i expulsats de les eleccions, no? Això que dèiem, no? Que quan començaven a despuntar, pam, els han escapçat.

Ells com ho han viscut? Sí, es diu Nikolai Rybakov i, clar, tota aquesta persecució per demanar que russos i ucranesos deixin de matar-se, bàsicament, ells també ho han patit i molt.

Ni a votar pels partits que hi ha ara.

Llavors, ens deia que és el preu que han hagut de pagar per demostrar quanta gent a Rússia vol la pau. Com que no es poden presentar, la consigna que han donat és que els seus simpatitzants votin nul, perquè no confien en la resta de partits, perquè, com et deia, voten després en les grans qüestions al costat de Putin, i perquè no votin en blanc perquè tenen por que algú pugui omplir la casella que ells no han marcat en algun moment.

Déu-n'hi-do les estratègies que s'han d'inventar per poder evitar aquestes trampes, aquesta amenaça constant de frau electoral. Clar, davant d'això, davant d'aquestes eleccions arreglades, per dir-ho així, jo em pregunto si té sentit fer una campanya electoral, perquè al capdavall no hi deu haver debat real, no hi ha confrontació d'idees perquè l'oposició està escapçada. Per tant, llavors, quin sentit té fer campanya electoral amb això?

Mira, jo he pensat molt aquests dies de campanya, perquè jo havia cobert moltes campanyes electorals a casa nostra, municipals, nacionals, espanyoles, europees, i mai havia cobert una campanya tan estranya i tan desangelada com aquesta. És a dir, sense pràcticament mítings de campanya, no hi ha actes per convèncer l'electorat al carrer. Els debats de candidats, hi ha alguns que no s'hi ha presentat ningú directament. És molt curiós. I Putin, per exemple, en comptes de prometre millores socials, l'únic que ha fet durant aquesta campanya és demanar als russos que tanquin files amb ell i amb la seva guerra.

Clar, m'imagino que justament això, la guerra deu ser el gran tema d'aquesta campanya, però jo suposo que la ciutadania, la gent de Rússia, també deu tenir altres maldecaps més enllà de la guerra. Vull dir que si això fos una campanya normal es parlaria d'altres temes. Quins són els reptes del país o les preocupacions de la ciutadania rússia?

Clar, la ciutadania russa li preocupa moltes coses. És a dir, és un país amb els preus disparats per l'alta inflació, on cada vegada hi ha menys recursos per serveis socials, perquè un 40%, un 40% del pressupost està destinat a la guerra d'Ucraïna. Hi ha escassetat de benzina ara pels atacs ucraïnesos a refineries, en algunes regions els cauen els drons gairebé cada dia, moren civils, amb l'excusa de combatre aquests drons hi ha talls d'internet, la repressió cada vegada va més. Hi ha molts problemes i segurament part d'aquest malestar. Sí que s'ha escenificat amb aquestes enquestes que han fet alguns centres de sondejos oficials, com el centre Levada, Opción, on s'ha vist com havia caigut la popularitat de Rússia Unida, del partit de Putin i d'ell mateix, però com que els resultats ja sabem quins són i al final segurament el president rus els acabarà fent servir com un aval de les seves polítiques i un aval de la seva guerra, poca cosa hi tindran a dir, sembla.

El que dèiem, doncs, no hi haurà sorpreses i el més segur és que el partit de Putin torni a guanyar aquestes eleccions, que li donaran tota l'estabilitat que necessita perseguir el Kremlin i perseguir aquesta guerra d'Ucraïna que sembla que no s'acaba mai. Ho anirem seguint amb la Cristina Solías, corresponsal de 3catinfo a Moscou. Cristina, ànims amb la feinada d'aquests dies i gràcies per ser avui al radar. Moltes gràcies. A vosaltres. El muntatge musical és de Luis Ángel Alonso, jo soc l'Eloi Barrera i això és el radar de 3catinfo. Gràcies per escoltar-nos.