Eleccions al Marroc: entre el malestar dels joves i el poder del rei

Aquesta setmana hi ha eleccions al Marroc, però entemo que en aquest cas el resultat de les urnes no canviarà gaire coses. D'aquestes eleccions en sortirà un nou Parlament i un nou Govern, però el poder de debò, qui pren les decisions importants, és un rei assegut en un tron d'aurat al seu Palau de Rabat. Mentrestant, als carrers del Marroc hi ha una gran desigualtat social i un malestar que ja ha provocat algunes protestes, sobretot dels joves marroquins. Quina importància tenen aquestes eleccions al Marroc? Els polítics tenen marge per fer canvis reals que afectin la vida dels marroquins? I tot això, com pot afectar en les relacions bilaterals entre Espanya i el Marroc? Benvinguts, això és el radar de 3catinfo. El Nandu Zanoguera és l'enviat especial de Catalunya Ràdio al Marroc. Què tal, Nandu, com estàs? Molt bé, perfecte. Escolta'm, de seguida et demanaré que parlem d'aquest procés electoral al Marroc, però abans d'això, tu aquests dies t'estàs movent molt, t'has mogut molt pel Marroc. De fet, vas començar per la ciutat que hi ha just al costat de Ceuta, no a l'altra banda de la frontera. Explica'ns una mica en aquests primers dies, bé, això, què has notat, què has percebut, quines impressions te'n portes després de parlar amb la gent d'aquí del país?

Doncs mira, el cas de Fanidec, que és així com se diu la ciutat, l'antiga Castillejos, històricament, és un lloc molt interessant perquè realment et permet veure el que està passant a Ceuta des de l'altre costat. Curiosament, mentre les notícies que ens arriben de Ceuta són molt sorolloses, aquí hi ha un silenci i una tranquil·litat molt grans. De fet, miren, mai millor dit, des de la barrera el que està passant a l'altre costat. I aquí el que es comenta és que al Marroc, quan hi va haver l'assalt de Ceuta el 30 de juliol, era, a més a més, una festa molt important, la Festa del Tron, I d'alguna manera això pels marroquins i sobretot pel Palau Reial va ser com una mena de pèrdua de cara, per dir-ho d'alguna forma, com si realment fos un episodi vergonyós que no volen que es torni a repetir. Això va ser aquests primers dies.

Ara, però, des d'on parlem? Des d'on et saludem?

Mira, en aquests moments estic a Tanger, a l'estació de Tanger. Ara aniré cap a Rabat per seguir més de prop el que són aquestes eleccions generals i, a més a més, estic al punt de viure una experiència que jo crec que també és important per entendre el que és el Marroc actualment, que és agafar l'únic tren d'alta velocitat que existeix a l'Àfrica, perquè el Marroc. Com se sol dir habitualment, com diu el tòpic, és un país ple de contrastos, però aquests contrastos entren de ple en el cas de la política del país, l'economia del país. És a dir, tens unes infraestructures que en molts casos poden ser perfectament de països avançats, tens molt bones carreteres, tens aquest tren d'alta velocitat, Aleshores, veus que és un país que va avançant, que realment es pot comparar perfectament amb aquells països que podríem anomenar del primer món, però també veus encara bosses de pobresa i hi ha aquesta desesperació dels joves que diu molt del procés que està davant ara políticament i econòmicament aquest país.

Exacte, ara et demanaré que entrem una miqueta més a fons en aquest protagonisme, efectivament, dels joves, però abans, com que estem parlant d'aquestes eleccions, que és la notícia d'aquesta setmana, aclarim una miqueta quin és el model d'estat, la forma de govern del Marroc, per entendre què és el que es vota aquesta setmana.

Sí, és una mica complicat d'entendre per nosaltres, perquè formalment el Marroc és una monarquia parlamentària, té un rei, té un parlament i té un govern. I uns partits polítics. El que passa és que aquí el truc, si es pot dir així, o la clau de volta de tot plegat és el poder que té el rei en tot plegat. Encara que tinguis un govern, aquest govern està presidit, el Consell de Ministres, pel rei. I després de tot el Consell de Ministres hi ha una sèrie de ministres que són els més estratègics, el de defensa, el d'economia, és a dir, tots aquests ministeris directament, aquests ministres despatxen directament amb el rei. A la qual cosa, tota la política estratègica del Marroc passa pel rei. O sigui que podem dir

que aquest procés electoral d'aquests dies és una mica com un simulacre de democràcia, perquè al capdavall el que voten els ciutadans és un Parlament, és un govern que no té plens poders executius perquè tot, les qüestions més importants i més no, acaben passant per la monarquia, per Mohamed VI, en aquest cas. Nandua, abans apuntàvem la importància que han tingut els joves aquest últim any al Marroc, perquè ells han sigut una mica com els portaveus d'aquest malestar, d'aquest descontentament ciutadà, amb una sèrie de mobilitzacions, o fins i tot com una petita revolució ciutadana, que ha sigut inèdita i que va començar ara

fa justament un any. Sí, va ser molt insòlita pel que sol ser la història del Marroc, aquesta revolta que vam viure, ara va començar fa un any, recordem com va ser, va ser la mort de vuit embarassades a un hospital de Gavir, al sud, que va encendre la revolta perquè se considerava que s'estava gastant molts diners en molts aspectes que no fan falta i en canvi a la sanitat, doncs no. Van ser revoltes molt intenses, ells es van batejar ells mateixos com la generació Z212, Z2 de la generació de la seva edat i 212 pel prefix telefònic del Marroc, però de mica en mica va amb moltíssima repressió, es calcula que hi ha aproximadament uns 1.000 processats i més de 600 persones a la presó.

Estem parlant d'aquest malestar, d'aquestes mobilitzacions dels joves per les dificultats socials que travessa el país, socials, econòmiques i d'altres àmbits, però què ens hem d'imaginar? De què estem parlant quan parlem d'aquest malestar? Quins són els problemes amb què es troba la ciutadania i els joves marroquins?

Bàsicament és desigualtat i falta de repartiment de riquesa i l'existència d'un estat del benestar tal com nosaltres estem acostumats. Si tu ara vas pel Marroc, ja és el que comentava abans, veus que és un país que ha evolucionat molt en termes d'infraestructures, de grans infraestructures sobretot, però no tens un sistema sanitari en condicions, no hi ha uns salaris dignes tampoc en condicions, el que hi ha és una taxa d'atur molt alta, és a dir, quan mires els indicadors macroeconòmics del Marroc tens un creixement que va gairebé al 5%, de qual cosa seria una enveja en altres països, però després resulta que tens un atur molt elevat i un atur juvenil, sobretot molt elevat. Segons agafis la franja d'edat, aquest atur juvenil es pot calcular del 30 al 40%. Aleshores, aquí el que hi ha és la sensació de cara als joves que és difícil tenir un futur i això enllaça també amb una altra qüestió que aquí al Marroc no preocupa tant com en el cas espanyol però que sí que ha provocat realment o ha generat una actualitat molt intensa aquests últims mesos que és la qüestió de la migració.

Escolta, Nando, ja per acabar, hem parlat molt de la situació dins del Marroc, però jo ara et volia preguntar per les relacions bilaterals entre el Marroc i Espanya, que ja sabem que és un capítol delicat i que, a més a més, ara està de plena actualitat. No sé si el resultat d'aquestes eleccions pot fer que es mogui alguna cosa en les relacions diplomàtiques entre aquests dos països.

Bé, jo crec que el que sí que pot passar després d'aquestes eleccions, que ja està començant a passar i crec que haurem d'estar atents, és el que podríem anomenar una mica la geopolítica del futbol. Perquè això que el Marroc aspiri a celebrar la final del Mundial de Futbol del 2030 que organitzen va a Espanya, No és una anècdota aquí, perquè el president de la Federació Marroquina de Futbol és actualment el ministre de Pressupost, que és qui té la clau de la caixa del govern marroquí, és un senyor que es diu Futsi Lekja, i hi ha analistes que el situen com a pròxim primer ministre. Si això passa, clar, tens com a primer ministre una persona que ha estat el president de la Federació Marroquina de Futbol i que, a més a més, té connexions directes amb Donald Trump, connexions que arriben, d'una banda, doncs perquè Donald Trump, saben que és a mi personal, de Gianni Infantino, que és el president de la FIFA i que al final ha de decidir on se celebra aquesta final, això ha fet que ara les grans relacions geopolítiques del Marroc siguin amb Donald Trump i amb Israel també. Recordem que el Marroc ha estat un dels firmants dels pactes d'Abraham, que ara Israel i el Marroc han decidit obrir ambaixades mútues. Per tant, tots aquests eixos geopolítics on Espanya, d'alguna manera, almenys amb el govern socialista de Pedro Sánchez, està jugant a la contra perquè. Ja s'ha manifestat en contra de les polítiques de Donald Trump i en contra d'Israel, doncs pot ser molt interessant veure si, en cas que fos electe, sigui el primer ministre, com aquest acostament cap a Donald Trump, cap a aquesta geopolítica del futbol, va a més en detriment de les relacions amb Espanya. Si passa això, serà interessant de seguir.

Fixa't on hem anat a parar, eh? Si al final acaba governant aquest bon home, Futsilegia, doncs tindrà més pes el futbol, no? Aquesta diplomàcia del futbol i les seves tenebroses connexions que no pas altres criteris. Déu-n'hi-do, quines paradoxes. Bé, n'hem parlat avui amb el Nandu Zanoguera, enviat especial de 3K Info al Marroc. Nandu, bon viatge aquests dies i ens veiem a la tornada. Fins aviat. Molt bé, moltes gràcies, Eloi. Fins aviat. El muntatge musical és de Sergi Cotillas, jo soc l'Eloi Barrera i això és el radar de 3K Info. Gràcies per escoltar-nos.