"Ell no es volia casar": el jutge assenyala la "tensa" relació entre Juanpere i la seva parella

Novetats al cas Joan Pere.

És que ja gairebé fa riure això. Rebeca Carrancó, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. T'has muntat una tenda de campanya a la Diagonal

per poder assistir a la tarda? Vaig amb la bici, com una boja, amunt i avall. Vas amb bici? Jo vaig amb bici. L'altre dia m'ho preguntava, com s'ho deu fer la Rebeca per ser a tot arreu?

Vas a la Ciutat de la Justícia amb bici?

No, si és una dutxa, però del país aquí és assumible.

Doncs la Rebeca avui ha agafat la seva bici i ha pedalat perquè tenim novetats. El jutge, atenció, assenyala que la relació de Joan Pere, mort ara fa gairebé 9 mesos, el desembre farà un any, La relació entre Joan Pere i la seva parella, acusada d'homicidi, era, i ara així fem cita textual, certament tensa. És el titular principal de la interlocutòria del cas a la que heu tingut accés al País i que deixa aquest. Un titular impactant, certament.

Sí, és veritat que en aquesta interlocutòria no desenvolupa això el jutge, és a dir, no va molt més enllà de qui li manifesta això. Els fons de l'entorn ens expliquen que és el propi entorn de la víctima qui explica que ells tenen una relació que feia dos anys que estaven junts i que des de l'estiu, sí que la interlocutòria sí que diu també que és des de l'estiu, ells dos tenen una mala relació. I, a més, hi ha un altre element que sí que cita el jutge, que és quan, finalment, ja sabeu que ell mor a la seva segona residència que té a Baqueira, que el seu nebot intenta contactar amb ell, que no ho aconsegueix, que va allà i que, finalment, per la força, fent servir el mètode de la radiografia, és a dir, forçant la porta per entrar, és quan el troben mort. Llavors, quan l'estan atenent, el sistema d'emergències mèdiques, sí que és cert que qui és la seva parella explica o manifesta, segons l'atestat, me quería casar con él y él no quería casarse no, em volía casar amb ell

però això és molt estrany vaja, és molt estrany, sobte que quan acaba de passar això i ve la policia sigui una de les coses que li expliques a la policia clar, no sabem com reaccionem

en un moment així és a dir que depèn de com estigui aquesta relació del que tu estiguis pensant sobre aquesta persona a vegades sí que pot ser una mica que et descol·loqui però en tot cas això és una cosa que el jutge em fa referència és a dir que al jutge també li sobto.

Un altre dels indicis que agafa el jutge per acusar la dona són les ferides que Joan Pere tenia al coll.

Sí, ens van preguntar molts periodistes quan van detenir aquesta dona fa justament una setmana de quina manera creien que havia mort i si ella havia pogut participar. Una de les coses que deia l'autòpsia és que ell sembla que havia mort d'un atac de cor, però després, quan miren el cos, hi ha aquestes ferides al coll que diuen que han d'haver estat fetes de manera externa. No diuen directament que ella hagi sigut qui li hagi fet això, però és veritat que estaven els dos sols. Què diu la defensa aquí? Una cosa que també han explicat, que és que ells el dia 24 van sopar, el 24 de desembre, la nit de Nadal, ell es va trobar malament, es va trobar indisposat, va caure i es va donar un cop amb un radiador al cap. Llavors aquí la defensa el que diu és, això és compatible amb aquest cop que es va donar, que va ser molt fort, que va anar a l'hospital de Vella, que li van posar punts, que fins i tot li van provocar vòmits, és a dir que. La defensa diu que això és probablement que sigui fruit d'aquest cop. Pel jutge, doncs, també és un element més que cita en aquesta interlocutòria de presó l'audible amb aquests 80.000 euros que va pagar per no ingressar a presó. I després,

també ho havíem mig explicat, però jo crec que es pot anar una mica més enllà, amb l'entorn de la parella, parlant d'aquesta actitud estranya de la parella de Joan Pere. Terapies alternatives i coses que aixecaven una mica de comentaris.

Sí, això és una cosa que a l'entorn s'explica, que és veritat que ningú nega tampoc de la defensa que ella seguís les terapies alternatives. És cert que també hi ha una frase que es recull en aquesta interlocutòria i que també desperta l'atenció del jutge, dels instructors, que és. Tenint en compte que ella està tancada en aquell domicili, que no respon durant gairebé un dia a les trucades del seu nebot, que no obre la porta, que no avisa l'ambulància, a més, quan entra i quan la troben, el que expliquen que diu és una cosa així una mica estranya, si estàs aquí estaràs, si no, no estàs. Això dona lloc a moltes interpretacions. Això és molt de sèrie de Netflix, que et van deixar en pistes. Clar, per què diu aquesta frase? Què sent ella en aquell moment? Sobre què està passant? Si creu que realment hi ha algun marge de fer alguna cosa perquè aquesta persona que sembla que està morta no ho estigui? En tot cas, el jutge diu que ella està investigada per un delicte d'homicidi que ja sigui actiu, és a dir, que ella participés activament en la seva mort o per omissió. Per no trucar amb urgències, per no avisar, per no agafar el telèfon quan li trucava el seu nebot, està gairebé un dia incomunicada en tota aquesta situació.

Que, per cert, sabem com està el nebot, perquè la setmana passada explicàvem que estava ingressat amb una neumònia, amb coma.

Sí, deien que ja havia despertat i que continuava a l'hospital. Bé, doncs. Perquè no està relacionat una cosa amb l'altra.

Sí, sí, són coses diferents, però que just passen a la vegada i criden l'atenció. Hi ha alguna altra pista que s'estigui investigant en aquest cas? Diríem de conèixer noves coses aviat? Segurament coneixerem noves coses aviat, perquè ja no hi ha secret. Segurament coneixerem coses aviat, vol dir que ja ho tens. No ho sé. Confies molt en mi. Vol dir que sortirem d'aquí i veurem. Rebeca Carranco. Rebeca Carranco publicado. Mira, mamà.

No, però s'ha aixecat el secret i llavors aquí sí que podem veure alguna cosa més d'en qui ha estat a estar al domicili ben bé quan entren sanitaris. Quan s'aixeca el secret de sumari,

què vol dir? Processalment, què vol dir? Que ja s'ha arribat a un punt en el que ho tenen tot molt apamat?

Vol dir que ja no necessiten fer cap investigació que obligui a que l'investigant no ho sàpiga, que això normalment és que t'intervingui en el telèfon en situacions així, i llavors que ara amb el que tenen creuen que ja està, que tothom pot tenir accés i defensar-se o explicar-se sobre allò que ha trobat la policia. Però aquí tenim contingut de telèfons O sigui, molta cosa encara falta per sortir. Veurem si realment això després dona molt de contingut perquè en altres casos els telèfons tampoc tenen res interessant. Veurem què dona de si, si tenim accés, si podem saber què hi ha més en aquesta causa i si hi ha més detalls que ens expliquin per què acaba detinguda aquesta dona per aquest possible homicidi. Hosti, però portem una ratxa

de successos de la part alta. Successos premium. Premium, que fa.

Hi ha molts paralelismes, a més, no? Aquesta presó, l'udible confiança, aquests casos que no tenen com una prova directa, sinó que són indiciaris, que ens fan pensar que pot ser. Tots els dubtes que hi ha al voltant. Investigacions complicades.

Aquí sabem si la família. S'ha posat en contra d'aquesta senyora o la defensen?

Fins on sabem, aquí una diferència que seria, per exemple, amb el Casandí, bueno, no és ben bé una diferència, però sí que hi ha la família personada, és a dir, el fill, en Joan Pere tenia un fill, i sí que està personat, i veurem quina acció fa, és a dir, això no vol dir necessàriament que acusi després. Aquesta dona, no? Però en el cas Endic la família no s'ha personat? En el cas Endic està Jonathan Endic, que és el. Bueno, el cosat, i llavors està en mitjançant. Està a la fiscalia i només està Jonathan Endic i els seus advocats.

Doncs aquest és el cas de Joan Pere, però encara ja que tenim aquí. Tenim en marxa el. El debat de política general. Això, el debat de política general al Parlament. I avui el president Salvador Illa ha anunciat una proposta

per endurir el Codi Penal, l'atinència i lícita d'armes. Saben vostès que la normativa vigent al nostre país, a Espanya, estableix unes penes que al nostre entén han quedat desfasades respecte del risc que comporta l'atinència i lícita d'armes. Efectivament, tenim un increment de debictes relacionats amb l'atinència i lícita d'armes i molt relacionats també amb la salut pública, amb el tràfic de drogues.

És evident que quan ja demanes més penes és perquè el problema va creixent. Vull dir que ho sabem tots i ho veiem amb les dades.

O que és una resposta política que intentes donar a això. És veritat que veurem si estan a temps de fer-ho, perquè això suposa una reforma del Codi Penal.

Però això no ho pot fer la Generalitat. Això ho ha d'aprovar el Congrés dels Diputats?

Ells aquí ara faran una proposta per presentar una iniciativa legislativa, s'haurà de debatre aquí, després s'haurà de debatre a Madrid, passar-ho a una sèrie de places a Madrid i que Madrid s'aprovi. Haurien d'anar súper ràpid pensant que tothom estigués d'acord, que és veritat que és una mica difícil que PP i Vox s'hi negui, entenent que és aquesta idea d'endurir les penes, però que és un procés llarg. Llavors aquí una mica el que diu Interior des de fa molt de temps és que l'atenció d'armes, nosaltres tenim com un codi molt laxa comparat amb altres llocs, que és d'un a tres anys.

O sigui, si tu tens una pistola a casa sense llicència, et cau d'un a tres anys de presó. Sí. Sí, és d'un a tres anys.

Ells ho volen incrementar de dos al quatre. Volen, a més, que hi hagi com que no es puguin aplicar atenuants de. Hi ha uns atenuants que es poden aplicar, ara, és que si tu treus un arma de foc, que no tens cap mena de llicència ni res, però no hi havia una voluntat de fer-la servir, et poden aplicar alguna mena d'atenuant, doncs volen que això no es pugui aplicar si ho treus en un espai públic, on hi hagi menors. És a dir, que la filosofia d'això és que aconsegueixin presons preventives de les persones que tenen armes i que les exhibeixen i, per suposat, si les fan servir, després ja són més delictes. És veritat que, a la pregunta d'altres països d'Europa que tenen una legislació més punitivista, les coses estan millor i sembla que tampoc, perquè nosaltres és veritat que tenim un dels índexs més baixos d'homicidis de tota Europa. Veurem si prospera, veurem si realment s'hi aconsegueixen, si això té un efecte dissuasori com volen.

Bé, veurem perquè no serà ràpid això i menys si s'han de posar d'acord en dues cambres seguides.

I sona com a típica proposta de resolució del debat de política general. Això sol quedar en. Res? No ho sé, digue-m'ho tu. Sí, sí.

Doncs bé, això és el que tenim sobre la taula, les novetats del cas Joan Pera, i aquesta. Com l'hi hem de dir, Rebeca? Joan Pera, Juan Pere.

Li diuen Joan Pera. Joan Pera. Jo, amb les persones que jo he parlat sobre ell, parlen de Joan Pera. És veritat que sona Juan Pera, però. És que sí que et recorda l'actor,

és que. Està problemàtic. L'accent a la L, l'hem de fer tancada. Joan Pera. Joan Pera. Perquè si fa Joan Pera. Si la fas oberta. És confús. Joan Pera. Joan Pera. Joan Pera.

No cal Joan Pera. Rebeca Carranco, fins demà.

Gràcies. Gràcies.