Els 25 de La21

Catalunya Ràdio. Catalunya Áudio. Som podcast. Aquí comença Espanyol Reservat, amb Sergi Andreu.

Com tots sabeu, el dia 24 de març de l'any 99 vam posar la primera pedra aquí. Semblava un somni, però creieu-me que amb totes les dificultats que hem passat aquests últims anys, avui sí que podem dir que el patrimoni ja el tenim aquí i que això és el principi de la pujada del nostre club.

Són les paraules de l'expresident Dani Sánchez Llibre el dia que l'Espanyol va inaugurar la Ciutat Esportiva de Sant Adrià. Setembre del 2001, ara fa 25 anys. Avui ens endinsarem en la 21 per recordar i per descobrir moltes de les coses que s'hi amaguen.

El Espanyol me va a tener siempre para lo que necesite. Siempre, siempre, como así ha sido desde que llegué. Siempre, siempre he estado disponible para cualquier persona del club que me ha requerido, cualquier aficionado. Siempre he estado a disposición. El español es mi casa. Lo he defendido como si fuera mío. Todos estos años lo siento como si fuera algo mío.

L'excapità Javi López és el jugador sortit del plantell en aquest segle XXI amb més partits a les seves esquenes. Avui parlarem amb ell. També ho farem amb un altre expedicu sortit del Futbol Base Blanquiblau.

Aquí la frase de formar per guanyar o de guanyar per formar. Jo soc més de formar per guanyar. Quan aconsegueixes formar un jugador estàs molt a prop d'aconseguir l'èxit, que és guanyar. Però quan formes estàs més a prop d'aconseguir l'èxit, que no és un altre que arribar al primer equip.

Aquest que sentiu és Javi Chica, actualment un dels màxims responsables del futbol formatiu de l'Espanyol. Com treballa la 21? Formar per guanyar o guanyar per formar? Què és millor? Cada cop costa més arribar al primer equip? Totes aquestes respostes les té Javi Chica.

Aquí comença Espanyol Reservat, amb Sergi Andreu.

Què tal, com esteu? Obrim el segon capítol d'aquesta temporada de l'Espanyol Reservat. Som encara enmig de l'aturada de la Lliga, a prop ja de la represa. Divendres l'equip juga al Camp del Màlaga. En aquesta ocasió hem decidit dedicar aquesta entrega del podcast Perico de Catalunya Ràdio. A la 21, al Futbol Base Blanquiblau, a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià. Tot just aquest setembre ha fet 25 anys de la seva creació. Avui comencem l'Espanyol Reservat fent un viatge al passat. Posem en marxa la fonoteca d'aquesta casa i marxem cap a Sant Adrià del Besòs, setembre del 2001.

És dilluns, dilluns 10 de setembre del 2001. Per posar-hi context, aquell estiu és el del traspàs de Sergio González al Depor. Hi ha força renovació a la plantilla. Arriba en Francisco Palencia, Paulo Sousa, Antonio Pacheco, Ricardo Cabas o Álex Fernández. L'entrenador és encara Paco Flores. Aquell dilluns 10 de setembre és el dia abans de l'atac a les Torres Bessones de Nova York. En aquella vigília de la Diada Nacional, d'ara fa poc més de 25 anys, l'Espanyol inaugurava la Ciutat Esportiva de Sant Adrià, un espai que després agafaria el nom del malaurat Dani Jarque i que des de fa alguns anys es coneix com la 21. Un centre de formació de jugadors, alguns dels quals han arribat al primer equip de l'Espanyol i d'altres han fet carrera en molts equips del futbol professional. Així ho explicava el TN al Telenotícies de TV3 aquell vespre del dia 10 de setembre del 2001.

Mentre el Barça prepara el debut de la Champions, la ciutat esportiva de l'Espanyol ja és una realitat. Pilar, bona nit. Bona nit, Helena.

Han passat dos anys i mig des que es va col·locar la primera pedra i els 72.000 metres quadrats que l'Espanyol va adquirir a Sant Adrià s'han convertit en una ciutat esportiva modèlica. Ara les forces aniran caminant a fer d'aquesta instal·lació una fàbrica de talents per l'equip blanc i blau. És una altra realitat a l'abast de la família espanyolista encapçalada per Daniel Sánchez Llibre.

Uns 4.000 seguidors de l'Espanyol no s'han volgut perdre l'estrena oficial de la nova ciutat esportiva del Club Blanquiblau. Un dels primers a arribar i dels més contents per la festa era el president Daniel Sánchez Llibre, orgullós de poder mostrar a l'afició l'obra que encara tardarà una setmana.

Va ser un acte presidit per Sánchez Llibre, però també per l'aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol. Benvolguts, amics.

En primer lloc, el que vull fer és felicitar-vos. Primer, perquè aquestes instal·lacions, que ara no estan del tot acabades, però ja es veu clar que són ja unes instal·lacions esplèndides, instal·lacions que fan honor al vostre club, unes instal·lacions que us ajudaran a captar gent per acabar-ho d'arreglar, i ara comentàvem el vostre president.

El president del club, aleshores Dani Sánchez Llibre, emocionat, havia posat la primera pedra de la ciutat esportiva un parell d'anys abans amb aquell mític. Ja podem començar, eh? I ara adreçava als presents, en la inauguració, aquestes paraules.

Com tots sabeu, el dia 24 de març de l'any 99 vam posar la primera pedra aquí. Semblava un somni, hem tingut alguna crítica, és cert que des del Consell s'ha inaugurat aquesta zona esportiva fa tres anys, anaven dient d'aquí sis mesos, d'aquí set, però creieu-me que amb totes les dificultats que han passat aquests últims anys, avui sí que podem dir que el patrimoni ja el tenim aquí. I que això és el principi de la pujada del nostre club.

Després, als micròfons de Catalunya Ràdio, el mateix Dani vaticinava, insistint en aquesta idea, que érem a les portes d'una gran era.

A partir d'aquí comença una nova dècada per l'espanyol. Això és el principi, jo diria, de la pujada nostra, que podem formar amb els nanos. I a partir d'aquí estic convençut que vindran altres coses i moltes coses que la gent està esperant.

Dels testimonis i protagonistes d'aquell dia, un de molt especial que no volem passar per alt. Josep Manel Casanova, el pare del futbol base Perico, que ens va deixar massa aviat l'agost del 2017. Aleshores, Casanova posava en valor la funció d'aquesta nova ciutat esportiva.

Tot i que penso que tinc un gran equip de gent i el club sempre ens ha recolzat, El fet de nòmades és molt difícil treballar i és molt dificultós i això de poder estar tots junts penso que és lo natural i lo normal.

Era dilluns 10 de setembre del 2001, han passat 25 anys i la Ciutat Esportiva de Sant Adrià encara continua funcionant al mateix lloc, formant jugadors sempre amb la voluntat d'anar creixent.

Audal Serra, què tal, com estàs? Molt bé, Sergi. Avui no tenim notes, avui hem volgut fer un capítol una mica especial, Audal, tot just coincidint que ara fa 25 anys, com sentíem, doncs es va, no sé si dir-ne, professionalitzar una mica, no?, també, el futbol base perico, perquè evidentment el futbol base Audal ja existia, però aleshores, amb la construcció de la ciutat esportiva, jo crec que el pas endavant que es va fer és considerable,

entenc. Sí, molt. De fet, probablement a molta gent ara els estranyaria que no hi hagués un club de primera divisió, que no tingués una ciutat esportiva com a tal, no? Però fa 25 anys enrere ja hi havia clubs que feia anys que en tenien una. Però tampoc en tenien tots, és a dir, que era una cosa que no era tan habitual, però en canvi era molt necessària. I l'Espanyol va haver de fer aquest pas, evidentment, perquè si no aconseguies tenir una ciutat esportiva, com ara sentíem el malaguanyat Manel, fer de nòmada per al futbol base i per la formació dels jugadors probablement no és el més indicat.

Feia poc més d'un any que havies acabat de cantar aquella copa a Mestalla, era un estiu de renovació, no sé si tens algun record, si ara t'ha fet venir, t'ha despertat algun record remegat a totes aquestes veus d'ara fa 25 anys.

Home, sí, primer que han passat molt ràpid aquests 25 anys, que no tens la sensació que la ciutat esportiva de Nijarque tingui un quart de segle, Després que aquí ens anava a dir que aquesta ciutat esportiva duria el nom de Dani Harke i pels motius que tots sabem, malauradament. I d'altra banda sí que recordo d'aquella temporada que ara quan ho dèieu, els reforços, Paco Palencia, el primer equip. L'Espanyol va fer un estaix, si no recordo malament, a l'estiu a França. Encara hi havia Paco Flores. Era dos anys, com qui diu, una temporada després o dos d'haver guanyat la Copa. Sí, recordo perfectament, però sembla mentida que hagin passat 25 anys.

Quina diries que és la importància del futbol base en un club com l'Espanyol? Perquè ara ho comentarem, ara sentirem un informe que hem preparat. On donem algunes dades i crec que interessants destacables que demostren que vaja que que segurament no s'entendria una cosa sense l'altra no el club sense el seu futbol base a veure el futbol base

jo crec que és fonamental no només a l'espanyol sinó a qual qualsevol club no però evidentment amb un club. Hi ha diversos motius pels quals considero que és important tenir un futbol base i un futbol base amb múscul. Per una banda perquè, per exemple, amb la situació com l'Espanyol, que és un equip que econòmicament o un club que econòmicament no té un gran potencial, de la virtut, de la necessitat n'has de fer una virtut, que en diuen, i passa molt pel futbol base. Si tu tens un bon centre de formació i pots tenir jugadors fets a la casa que arribin a jugar al primer equip, jo crec que tot això són més avantatges que no pas el contrari. Jugadors més implicats, que coneixen més el club, I després, que jo crec que per filosofia tots els clubs funcionen molt millor quan tenen més jugadors fets a la casa que no pas així. Però és que no només per motius econòmics, sinó també per motius esportius, per motius d'identitat, per motius que un vestidor amb una majoria de jugadors fets a la casa, jo crec que és un vestidor. Que normalment ens diu la història, tots els clubs funcionen molt millor, i després perquè independentment que tinguis més diners o menys, fixeu-vos que ara fins i tot els clubs molt més potents econòmicament a nivell europeu, Tots estan treballant també molt més a la base del que ho feien abans. Parlo d'aquests clubs d'estat que abans es dedicaven molt a fitxar jugadors i en canvi a formar poc. Ara se n'han adonat que si no tenen també un bon centre de formació i no poden recaptar jugadors, probablement el futur no els hi serà tan bon.

Sabeu quants jugadors del planter han debutat al primer equip perico des que va inaugurar-se la ciutat esportiva? 109 jugadors, 109 debuts al primer equip de l'Espanyol durant el segle XXI, és a dir, des del 2001, l'any de creació de la ciutat esportiva. 109 debuts al primer equip en els últims 25 anys en competició oficial. Ara bé, dels 109 debuts, n'hi ha 13 que només han jugat partits de copa i no han arribat a debutar a la Lliga. Per tant, podríem dir que s'han quedat a mig camí en aquests casos. Ara, el gran gruix, 96 jugadors sí que han debutat també a la Lliga en aquests últims 25 anys. Detallem-ho una mica, pareu bé l'orella. Tenim la Sònia Oleart per aquí connectada. Què tal, Sònia, com estàs? Molt bé, Sergi, què tal? Situem-nos al gener del 2001, Sònia, inici del segle XXI, inauguració de la ciutat esportiva. Quin és el primer jugador o primers jugadors que arriben al primer equip procedents del planter?

El primer va ser Bruno Saltó, que va debutar el 29 de setembre del 2001, amb 21 anys. Va ser en un espanyol Rayo de Lliga, amb Paco Flores a la banqueta. Els següents van ser Marc Bertran i Raúl Bates, també en aquella tardor del 2001. I l'últim jugador que ha debutat? José Ángel López, el lateral dret andalús de 20 anys, nascut el 2006 que Manolo va fer debutar l'últim partit de Lliga contra l'Elche el 18 de setembre passat.

I quin és el top 3 de jugadors amb més partits al primer equip sortits del planter?

Javi López, 287, Sergi Darder, 245 i David López, 237 partits.

I d'aquests 109 jugadors que han arribat al primer equip en el segle XXI, quants han jugat més de 100 partits oficials amb l'Espanyol?

18 futbolistes han superat la xifra dels 100 partits amb el primer equip de l'Espanyol. Això és un total del 16%. També és cert que un altre gran gruix semblant n'ha jugat més de 50.

I quants han estat testimonials, presències pràcticament simbòliques?

Doncs mira, 47 jugadors no han superat els 5 partits jugats amb el primer equip. Això representa un 43% del total. I qui és l'entrenador que ha fet debutar més joves del planter? Mauricio Pochettino, que va fer debutar 23 jugadors entre el 2009 i el 2012, molts d'ells van ser testimonials, però entre els més reixits hi trobem Javi López, David López, Didac Vilà o Raúl Baena. A Pochettino el segueix Sergio González, amb 11 debuts entre el 2014 i el 2015, com ara Pau López, Gerard Moreno o Rubén Duarte. I quina temporada, Sònia, es van produir més debuts al primer equip? La 2010-2011 en Pochettino, van arribar al primer equip 10 jugadors i molt a prop queda la 19-20, la d'Europa i el de Sens amb 9 debuts.

Qui ha fet més gols amb el primer equip si ens referim als jugadors que han aparegut del plantell? Javi Boado, amb 59.

El segueixen Gerard Moreno, amb 39, i Darder, amb 25.

I qui ha jugat més partits a l'elit, és a dir, més enllà de l'Espanyol, en qualsevol altre equip de les 5 grans lligues europees, qui té més partits? David López,

Sergi Darder i Gerard Moreno han superat amb escreix els 500 partits en el futbol professional. I qui ha estat el debutant més jove? Paul Coyer, amb 16 anys i 177 dies. El migcampista de Ghana va debutar l'11 de març del 2012 en un Espanyol Rayo de Lliga, però compte, només va jugar els últims minuts d'aquell partit i no va tornar mai més al primer equip. El segueix Òscar Sielva, que va debutar amb 17 anys i 24 dies el 30 d'agost del 2008 en un Espanyol Valladolid de Lliga.

I el traspàs més car d'un jugador del plantell en aquest segle XXI, qui és?

Joan Garcia al Barça l'estiu de 2025 per poc més de 25 milions d'euros i el segueix Gerard Moreno al Villarreal per 20 milions. I acabem.

Quants jugadors formats a la 21 i actualment

al primer equip de Manolo? La temporada 26-27 són 10. Si comptem José Ángel López, l'últim debutant, i el tercer porter Llorenç Serret. Gràcies, Sònia.

A l'Eudald li hem passat tota aquesta llista dels 109 jugadors que han debutat amb el primer equip de l'Espanyol en aquest segle XXI, Eudald, i t'hem demanat una mena de joc que consistia en que ens elaboris el teu parer quin és el millor onze jugadors. De jugadors formats a la casa. Compta, eh? Sempre parlem del segle XXI, és a dir, d'ençà que es va inaugurar la ciutat esportiva de Sant Adrià. Ha costat molt, Eudald, això, o què?

Home, una mica, perquè són molts jugadors els que hi havia a la llista, però bé, sempre hi ha diversos condicionants que s'han de tenir en compte i. A veure, evidentment, com tot és opinable i segurament hi haurà gent que discreparà més o menys, però ara et diré el meu 11 de la 21 o d'aquests 25 anys de la ciutat esportiva de l'Espanyol.

A veure, que en tinc ganes perquè, clar, aquí és el que deies, aquí cadascú faria el seu 11.

Segurament. Mira, comencem. A veure, porteria. Joan Garcia. Defensa de 4 Javi López lateral dret Adrià Pedrosa lateral esquerra centrals Dani Jarque i David López mitja al camp 3 jugadors he col·locat Moisés Hurtado Sergi Darder i Marc Roca i 3 homes al davant Ferran Corominas Gerard Moreno i Javi Puado torna'm a la recordar. Joan García, Javi López, Dani Jarque, David López, Pedrosa, Marc Roca, Moisés Hurtado, Sergi Dardé, Ferran Curuminas, Gerard Moreno y Javi Puado. Al lateral dret hi has posat, dius Javi López, oi? Javi López, sí, senyor.

Javi López, què tal, com estàs? Què tal? Muchas gracias, Eudald. Coincideixes amb l'Eudald, Javi, que aquest és un dels millors onzes possibles que podríem fer de jugadors només del plantell, o què és?

La verdad que me ha gustado mucho el equipo, me ha gustado mucho. Y no era fácil porque han salido también en estos últimos 25 años y no era fácil y me gusta mucho el equipo. Creo que podríamos competir con cualquiera.

Sí, sí, hombre, es un equipazo, Dal, ¿eh? Con aquest equip pots anar allà on sigui,

¿eh? No, no, està claríssim jo crec que seria un 11 amb moltes garanties per competir perfectament i a més a més per quedar bé Javi,

jo suposo que ho tenies present que ets el jugador sortit del plantell més partits a les esquenes 286 em sembla que són en les 10 temporades de primer equip vas passar 3 al filial no sé què et diuen aquests números.

Nada, no, súper orgulloso, sí, súper orgulloso y fue todo un honor poder jugar 283 partidos defendiendo la camiseta del Espanyol. Creo que también me dijeron que de momento soy el jugador que ha jugado más partidos con la camiseta del Espanyol en Cornellal, Prat. Y nada, a mí, pues, un orgullo, como he dicho anteriormente.

Eudald, de totes aquestes dades que ara sentíem, no sé si hi ha alguna cosa que et cridi l'atenció, també li preguntaré al Javi. Jo crec que de 109 jugadors que 18 t'hagin jugat més de 100 partits oficials amb l'Espanyol, jo crec que és una xifra a tenir en compte, segurament ens agradaria que fos més alta, però és una xifra a tenir en compte, tenint en compte que per darrere en venen 15 o 20 més jugadors que també van jugar molts partits, més de 50, no? No sé si et crida l'atenció o hi ha alguna altra cosa.

Home, si juntem les xifres dels que han jugat més de 100 partits i els de més de 50, em sembla un tant percent molt destacable. És que fins i tot els que hi hagi un 16% de jugadors formats a la casa que hagin arribat a jugar més de 100 partits amb el primer equip. Jo crec que són molt bones dades. Potser algú pensarà que són pocs, però a mi em semblen, no diria que molts, però sigui una xifra molt considerable. Hem de tenir en compte que per la base de l'Espanyol, com d'altres clubs de primera, passen moltíssims jugadors. I que puguin arribar al primer equip no és tan, tan fàcil. De fet, la criba que hi ha durant tots aquests anys acostuma a ser molt gran. Són molt pocs els que hi arriben, que tenen l'oportunitat i que després la poden aprofitar o tenen la sort de tenir continuïtat, no? Per tant, a mi em semblen uns números molt bons i repeteixo, probablement si ens fixessin encara en més detall, segurament les temporades on el club ha tingut més jugadors formats a la casa consolidats, ja no només parlo d'aquest segle XXI i de la ciutat esportiva d'Anni Hart, que si no fins i tot abans, a l'època dels Tamudo, de Lucas, Morales, etcètera, és probablement quan l'equip ha funcionat millor.

Javi, tu vas arribar del Betis, però vaja, vas estar al plantell tres temporades al filial. Saps perfectament el que costa, no? Que un jugador, entre tants i tants jugadors, pugui arribar algun dia al primer equip. No és fàcil?

No, no, para nada. No és fàcil en ningún sitio llegar al primer equipo, y más si el primer equipo está en primera edición, en ningún equipo de España, pero más aún. En la cantera del español que siempre hacía una referencia a nivel nacional siempre han estado los mejores jugadores porque siempre se ha trabajado muy bien la cantera y ha sido algo que era muy difícil y conseguirlo y decirlo y escuchando los números que decís y demás. Un gran porcentaje, más de 50 partidos, porque al final muchos debuts son residuales. Pero el llegar y mantenerse, que es lo que es verdaderamente difícil, habla mucho de que la cantera del Espanyol es una referencia a nivel nacional y a nivel mundial.

Mira, ahora os lo volvía a demanar, Javi. Una referencia. ¿Podemos estar hablando de una de las mejores canteras, de un de los mejores planters de la Liga Española, Javi? Para mí, sí.

Para mí siempre lo ha demostrado. Es verdad que en los últimos años. Pues bueno, también ha habido mucha más competencia, los clubes a lo mejor que tenían más poder adquisitivo pues cogían y cogían jugadores de tu cantera cuando antes eso no solía pasar y al final pues cuando cogen a los mejores jugadores de tu cantera pues bueno, pues al final ellos potencian lo suyo y parece que son mejor cantera, pero bueno, al final. Están quedándote jugadores.

Entre cometes de més potencial, i se'ls emporta. Però són jugadors que el club ja va captar perquè els veia un futur i unes possibilitats de poder arribar lluny, que no passa sempre, però tu creus que pot ser així, i després aquests jugadors acaben marxant en un altre club i acaben debutant també a Primera Divisió. Si féssim una llista d'aquests, en trobaríem moltíssims que han passat pels equips base de l'Espanyol.

Mira, Odal, vaig fer l'intent, el que passa que era una feinada. És molt més complicat, això, eh? Ho deixaré per un altre capítol del podcast, eh? Però vaig fer l'intent de mirar, equip per equip, de la Lliga Espanyola, si tenia jugadors que haguessin passat, com tu ara bé deies, pel planter de l'Espanyol. No ho vaig acabar de completar, eh? Però Déu-n'hi-do els equips, els jugadors, perdó, dels equips que hi ha a la Lliga que han passat pel planter de l'Espanyol en algun moment o altre. No sé, ara em passa el cap per Cucurella mateix, que l'ha fetxat al Madrid. Cucurella va estar també al planter de l'Espanyol, no?

Sí, sí, ja va. Abans d'anar al Barça

va estar a l'Espanyol, segur. Sí, sí, i n'hi ha molts d'altres. Javi, no sé, en aquest sentit, per buscar-li un punt de crítica, és a dir, què podria fer l'Espanyol per intentar retenir el màxim jugadors que tenen potencial? És el mal endèmic de sempre, eh? Sé que la resposta no és fàcil, però tu que ho has vist des de dins, no sé si hi ha alguna fórmula màgica.

No lo sé si hay una fórmula mágica, lo que sí me consta que ahora bajo la mano de Marcos Otero, de Javi Márquez, Javi Chica, pues se está trabajando muy bien, se está cuidando mucho al canterano. Yo creo que al final es una cuestión de. De darle cariño y luego que el canterano se sienta identificado con el club y que sienta los colores. Yo creo que más allá de eso, si un jugador luego se quiere ir, porque por tema económico o por cuestiones que él sabrá, que ese jugador sabrá, poco puedes hacer. Pero yo creo que la base está en que se le dé cariño, que se trabaje bien la cantera, que se cuida la cantera, que me consta que así está haciendo. Y después de eso ya se escapa a las manos de los gestores, de las personas que gestionan el club. Es difícil, es muy difícil. ¿Tú no vas a faltar al español, Javi, o qué? Un poquito, no te voy a engañar. Es verdad que aquí en Australia estamos muy bien, pero te digo un poquito por no decirte mucho. Porque al final no deja de haber estado 13 años de mi vida allí, cada día a la ciudad deportiva durante 13 años. Y es verdad que se echa de menos porque al final, yo siempre lo he dicho, el español es la parte más importante de mi vida, los mejores momentos de mi carrera deportiva y de mi vida los he vivido allí, en Barcelona y en el español, ¿sabes? Y se echa bastante de menos. Pero bueno, la vida te pone en otros caminos y también te puedo decir que estoy muy feliz donde estoy ahora mismo. Està treballant en tema

de futbol formatiu, precisament, del que estem parlant avui. A mi m'agradaria saber una mica com ho està vivint, com està vivint aquesta experiència i la feina que hi ha a Austràlia en aquest sentit, que suposo que encara deu estar un pèl lluny del que potser ja es treballa aquí, no, Javi?

Sí, a nivell de coneixement, saps, no? Al final el futbol està superglobalitzat, en tots els llocs ja hi ha grans entrenadors. Los programas de entrenamiento llegan a todos sitios hoy día en un clic. Puede ver lo que están trabajando en Europa y al final se sigue un poco la base del mejor fútbol que es el europeo. Intentamos seguir un poco la línea de lo que se trabaja en el fútbol europeo. Es verdad que a nivel técnico-táctico es verdad que a lo mejor estamos un poco lejos todavía de los jugadores en Europa porque en Europa, yo cuando les explico aquí que hay categorías pre-BB, No me dicen, no estás loco. Me dicen, no, eso no puede ser verdad. Y les enseño las clasificaciones de categorías de pre-bebé. ¿Sabes? Y aquí los niños con 12 años todavía no juegan partidos, juegan ligas, pero no tienen clasificación. Hasta los 13, 14 años no tienen clasificación. Y es verdad que a nivel táctico, en esas edades, pues al final hay algunas academias que son más potentes, que tienen entrenadores formados y demás, pero muchos clubes en la ciudad, muchos entrenadores son los padres, los mismos padres. Y ahí es verdad que hay un déficit a nivel técnico-táctico, ¿sabes? Y a nosotros cuando ya recibimos los jugadores, los recibimos con 14, 15, 16 años, y bueno, y es verdad que el club que está debajo nuestro, trabajando con esos chavales, pues están haciendo un buen trabajo, pero todavía tienen un déficit que nosotros tenemos que intentar trabajar en esas debilidades que tienen nuestros chavales.

¿Tens contracte fins al 2028, Javi, encara? Sí. Hasta el 2028 tengo. Algún día dic jo que tornaràs, no? Estàs tant tan bé a Austràlia que ara per ara ni t'ho planteges.

No, ara mismo es verdad que siempre es algo que, hombre, volver a casa siempre lo tienes en la cabeza, ¿sabes? Y siempre es como algo me encantaría volver a casa algún día sabe pero es verdad que ahora mismo teniendo contrato hasta 2028 la situación que tengo a nivel familiar ahora mismo pues no me permite irme a españa todavía dentro de mínimo un año porque estamos en la búsqueda de la ciudadanía y demás tenemos que esperar un proceso que es un proceso largo y por eso ahora mismo no me lo planteo pero es verdad que es algo que siempre tengo.

¿Algún día entrenador a la 21, a l'Espanyol? Suposo que et rebrillaran els braços oberts.

Hombre, espero que sí, ¿no? Espero que sí. Yo creo que, bueno, que al final, pues, al final lo más importante es estar preparado y que te vean preparado para poder desarrollar esa labor, ¿sabes? No porque a lo mejor, pues, sea muy perico, haya estado muchos años allí, pues, bueno, tengo que tener un sitio, ¿no? Al final tengo que demostrarlo, tengo que. Demostrar que puedo ser válido para ello y si lo fuera pues la verdad que me encantaría, no te voy a decir que no.

Molt bé, doncs és el Javi López que el tenim a Austràlia formant entrenador de desenvolupament individual a la De Laida United.

Vale, muchísimas gracias a vosotros por tenerme, ha sido un placer como siempre y os deseo lo mejor con este podcast.

Gràcies, Javi. Gràcies, Eudald. També ens sentim a la propera. Ens espera ara Javi Chica. Justament ara mencionava Javi López, mencionava a Chica. Ja ens espera a la Ciutat Esportiva per aprofundir una mica més la metodologia del planter de la 21. Eudald, moltes gràcies.

Fins a la propera. Adéu.

Javi Chica va ser jugador de l'Espanyol 5 temporades entre el 2006 i el 2011 i va disputar 136 partits amb la samarreta del primer equip. Ara és una de les figures clau en l'organització del futbol base del club, al costat de Marco Otero i de Javi Márquez. L'hem anat a veure aquesta setmana a la Ciutat Esportiva i aquesta és la conversa amb Javi Chica. Som al costat de Javi Chica, exjugador de l'Espanyol, responsable del departament de futbol de la 21, el futbol base de l'Espanyol. Javi, què tal, com estàs? Hola, bona tarda, què tal? Escolta, Javi, som davant o tenim a les mans un dels millors planters, un dels millors futbol base de l'estat espanyol?

Si no som el millor, estarem a prop. Hem de seguir treballant bé, mirar cap al futur, mirar cap al passat, què s'havia fet bé i què no s'havia fet tan bé, i seguir creixent. Si no fem això, ens estancarem. I jo crec que és cosa d'això, de mirar cap al futur i molt de treball.

Què és el que diries que és innegociable en el model de la XXI? És a dir, per intentar dibuixar una mica l'essència, la identitat del futbolista, dels equips de la XXI, què és allò que la marca?

Jo crec que ser protagonistes, tant amb la pilota com sense ella. Jo crec que això és algo que ens ha de marcar des del primer partit de pretemporada, des que hem arribat ara nosaltres, o que ens hem fet càrrec del fútbol va ser ser protagonistes amb pilota i sense ella.

Tu vas debutar el 2006 procedent del planter de l'Espanyol amb Valverde. Han passat pràcticament 20 anys clavats del teu debut. Entenc tu que vas mamar tot això en primera persona. El model, el sistema, el patró, ha canviat molt això en 20 anys?

Bé, jo crec que sí, ha canviat molt el futbol en general. No és el mateix futbol d'ara que el de fa 20 anys. Els rivals estudien molt més, el treball ja no és només el que veiem al camp, sinó fora d'ell. Com es cuida el jugador, avui dia són atletes, abans érem jugadors de futbol. Ens cuidàvem amb l'alimentació, però no hi havia tanta informació com hi ha ara. Jo crec que ara el futbolista, si no neix, es pot fer, no? Però bueno, ha de tenir aquestes condicions tècniques, d'habilitat, de coordinatives i de més. Que jo crec que això apropa el jugador, però després, amb tant estudi que es fa, jo crec que sí que es pot fer que un jugador acabi sent jugador de primer nivell, sense que quan ho veguis en els seus primers partits d'aquí a casa, al futbol base, no apostessis per aquest jugador.

Diries que potser la diferència més important en relació a això que dius, de fa 20 anys a ara, són les dades? És a dir, aquest sistema que teniu, brutal, que podeu conèixer un jugador, gairebé el detall només amb informes i dades, etcètera?

Sí, això és un avant molt gran. Hi ha jugadors aquí al futbol base que donen números molt semblants en quant a condicional, per exemple, amb els del primer equip, que això és el que busquem, apropar-nos al. Aquests números, a nivell condicional, a nivell tècnic, a nivell. Tot el que sigui medible és una cosa que ens dona una informació i que ens apropa a poder acertar en aquesta selecció de jugadors.

Diries que és més fàcil o més difícil, ara, arribar al primer equip de l'Espanyol que fa 10, 15, 20 anys enrere?

Bueno, sí que és veritat que quan jo estava al futbol base era molt difícil anar a entrenar amb el primer equip. Quan vaig jo arribar al primer equip semblava ja bastant més fàcil perquè els entrenadors, els cossos tècnics, portaven molts jugadors a entrenar. Igual un dia hi haren 7, 8, 9 jugadors del filial podent entrenar amb el primer equip. I sembla que això es segueix mantenint. No de la mateixa manera, perquè trobar 8-10 jugadors al primer equip és raro, però sí que veus, assiduament, jugadors del filial, 3-4 jugadors que potser estan en el dia a dia del primer equip, perquè això els apropa. No es que sigui més fàcil ni més difícil, perquè jo crec que els jugadors venen més preparats del que estàvem abans, però bueno, és una cosa de també veure quan és el moment i apostar per ells. Javi,

com s'evita que els resultats d'alguna manera dels equips de futbol base no condicionin la formació a llarg termini? Aquí m'imagino que us trobeu segurament en un dels grans dilemes de la vostra feina, no?

Aquí la frase de formar per guanyar o de guanyar per formar. Jo soc més de formar per guanyar. Quan aconsegueixes formar un jugador estàs molt a prop d'aconseguir l'èxit que és guanyar, però quan formes estàs més a prop d'aconseguir l'èxit que no és un altre que arribar al primer equip. I això quan estàs a l'infantil el cadet queda molt lluny però els nois i els entrenadors en aquest cas o formadors tenen que anar en aquesta línia. Jo tinc les idees molt clares tant el Marc Otero com el Javi Márquez que estem treballant junts tenim les idees molt clares i no ens moure un resultat. Podem perdre set partits o vuit partits en una lliga, però veure una evolució molt gran en els jugadors i això és el que volem. Òbviament que l'esport és competir, és guanyar i això també és formar, però el dia a dia ha de ser una millora constant pel jugador. I escolta'm,

com es gestiona la pressió de saber, tant per vostre com per part dels jugadors, de saber que només uns quants arribaran al primer equip? Aquesta pressió vosaltres la porteu bé? Això a vosaltres us genera algun tipus de pressió o no?

No, sí que puc entendre que els nens, inclús els representants, que jo crec que estan més nerviosos que els propis jugadors, però cap pressió. Sabem que hi ha una dada que diu que molts pocs jugadors arriben i això és un missatge molt clar que ells tenen, però no sabem quin és. Llavors ells han de lluitar com si fossin ells mateixos els que el dia de demà podran estar al primer equip. Es fitxen nanos massa aviat? Bueno, hi ha equips, canteres professionals que no tenen, per exemple, un futbol set. Però bueno, és veritat que aquí, jo crec que si formem bé els jugadors des del futbol set cap a dalt i som conscients del que això és d'important, Jo crec que sí que està bé signar jugadors amb una edat de molt petits. Però jo crec que cada club té una mica el seu perfil per dur a terme. Però jo sí que crec que tenir jugadors petits aquí, que comencin ja a saber que són l'Espanyol, el sentiment aquest de pertinença que volem que tinguin quan arribin al primer equip, jo crec que això els apropa molt. Com pot créixer la 21?

És a dir, quins reptes us marqueu a mitjà o llarg termini per intentar que tot això creixi?

Bueno, és difícil, no?, reptes. Jo crec que és que l'entrenador del primer equip tingui a disposició seva els jugadors que vulgui. L'entrenador del primer equip, el Manolo, ha de mirar cap avall i dir, hòstia, és que aquí tinc 6-7 jugadors. Home, tot el filer és molt difícil que estigui preparat per anar al primer equip, però. Jo crec que el repte és aquest, com a nostre, de filial a primer equip, i després a nivell de futbol base, encara que el filial és també futbol base, però a nivell de futbol base és cada any aconseguir que, per mèrits propis, els jugadors siguin capaços de donar passos endavant i anar superant categories. No és una cosa contractual, no és una cosa de. De mèrits, que el jugador ha de saber que ha de ser cada dia millor i que solament d'aquesta manera anirà donant passos. I si hi ha 20 jugadors en una plantilla, que siguin 19 o 20 els que passin. Això parlarà molt bé de l'entrenador i també a nivell dels jugadors que tenim a casa.

Tens al cap ara el nombre total de jugadors i jugadores que actualment formen part de la 21? Més o menys?

Jo et diria que entre 350 i 400, entre masculí i femení.

Ara estava pensant justament en relació a això, no sé si, també s'ha anat parlant molt els últims temps, si les instal·lacions a Sant Adrià de la 21 teniu la sensació que comencen a quedar petites i si en aquest sentit hi ha la previsió d'ampliar una mica això allà on sigui.

Bueno, això seria un èxit, poder ampliar. Aquí ja està massa ampliat tot. Els recursos que tenim estan de qualsevol manera, qualsevol espai que queda, intentar aprofitar. I, òbviament, tenir un espai on hi hagués més espai per tots, perquè els entrenaments fossin no en mig camp, sinó en un camp sencer. Tot això milloraria, però bueno, ara és el que tenim i ens hem d'adaptar i els jugadors s'adapten, els entrenadors s'adapten, però sí que és veritat que fa temps que s'ha quedat petit, això. Hi ha la previsió a curt termini de marxar? D'això no en tinc ni idea, jo, no puc parlar, però sí que és veritat que parlant de si és petit o no, s'està quedant petit, però bueno, ens hem de, com t'he dit abans, ens hem d'adaptar i seguir. Això tracta de treure jugadors.

Hem estat elaborant a Catalunya Ràdio un petit informe amb algunes dades molt cridaneres sobre el planter, sobre la XXI, al llarg del segle XXI, al llarg dels últims 25 anys. Per exemple, actualment, al primer equip de l'Espanyol hi ha 10 jugadors formats a casa. Si comptem el tercer porter, el Llorenç Serret, i José Ángel López, que va debutar l'altre dia. Si els comptem, són 10. És una xifra que entenc

que us satisfà, Sí, home, tot el que sigui veure jugadors del planter al primer equip és motiu d'orgull, no? I jo crec que de satisfacció, però hem de seguir. No han de ser 10, han de ser 15, han de ser 20, han de ser tota la plantilla, que és molt difícil a primera divisió fer això, però és el nostre repte, no? I després, si pel que sigui, els jugadors han de marxar, però que, com he dit abans, que el Manolo miri cap avall i digui, no, jo no vull firmar a nadie afuera, Sino que considero que en el filial voy a coger un jugador. Això és el nostre repte i servir al primer equip, preparar el futbol base per això.

D'ençà que es va construir la 21, el setembre del 2001, hi ha hagut 109 jugadors del futbol base que han debutat al primer equip. Alguns ho han fet jugant un, dos, quatre, cinc partits, però n'hi ha hagut 18 jugadors que han jugat més de 100 partits oficials amb el primer equip, entre d'altres tu. Bona xifra? Podria ser millor?

Poder millor sempre podria haver sigut millor, però jo crec que és una bona xifra. Sí que és veritat que potser en els últims anys ens ha costat, més que fa 15 o 20 anys, però això també va per generacions, va per apostes de les direccions esportives que arriben al club. Bueno, cadascú té la seva manera de pensar, però insisteixo que aquí el nostre treball és preparar els jugadors perquè siguin el millor possible, perquè quan es necessiti l'entrenador de dalt, sigui el del primer equip, sigui el del filet del juvenil, el del juvenil, el juvenil B, estiguin preparats. I això jo crec que és un treball molt bonic, un treball que es gaudeix de fer això, però bueno, és molt de temps i molta paciència.

Molt bé, és la Javi Chica, responsable del Departament de Futbol de la 21, amb qui he estat un gust parlar amb ell una estoneta avui aquí a Santa Tria. Javi, moltíssimes gràcies i molta sort amb tota la feina que esteu fent aquí a la Ciutat Esportiva. Gràcies a vosaltres. Fins aquí el segon capítol de l'Espanyol reservat al podcast Perico de Catalunya Ràdio i la plataforma 3K ens podeu sentir a l'hora que vulgueu al web i a l'app d'aquesta casa de Catalunya Ràdio. Gràcies a tots per ser-hi un dia més. Gràcies també al Dani Jiménez, al control de la so. Nosaltres ens retrobem d'aquí a dues setmanes. Adeu-siau, vagi bé.

Pots recuperar tots els programes a l'app i web de 3K. Espanyol reservat. Amb Sergi Andreu.