Els boscos perfectes són a Aigüestortes

El Parc Nacional d'Aigüestortes concentra la quantitat i qualitat més gran de boscos madurs de Catalunya i també d'Espanya, coneguda fins ara. Així ho conclou un estudi del CREAF que ha analitzat 20 dels boscos d'aquest parc. Pau Rovira, bon dia. Hola, Estel, bon dia. Comencem per aclarir conceptes i per saber la magnitud del que apunta aquest estudi. Què es considera un bosc madur? Té a veure amb l'edat, si no, no només?

A veure, l'edat dels arbres és un dels elements, però un bosc madur sobretot és un bosc amb una estructura molt complexa, amb arbres de diferents edats, diferents dimensions, grans, vells, també té molta fusta morta, tant a dreta com a terra, i una gran diversitat de microhàbitats als troncs i a les capçades, és a dir, és una cosa molt variada. Ens n'ha donat més detalls un dels autors d'aquest estudi que comentaves, l'investigador del CRAF, en Jordi Baireda.

Avui per avui, aquí al Parc Nacional, tenim els millors boscos d'Espanya. Què ens indica? Tindríem arbres molt grans, molts molt vells, sovint decrèpits, amb decaïment. Tindríem també arbres joves, tindríem clarianes, tindríem arbres a mitja que serien entre joves i grans. El que vull dir és que hi ha una gran diversitat estructural i també una gran diversitat d'espècies herbòries.

I per entendre-ho millor, s'han analitzat, com deies, 20 boscos del parc, tenint en compte aquestes característiques, i s'han vist que tenen un grau de maduresa d'entre 5,5 i 8,7 en una escala de 10, quan la mitjana dels boscos a Catalunya és de 2,3. Déu-n'hi-do, sí que estan per sobre, doncs. Sí, sí, sí. I això és molt positiu, no?

Aquests boscos madurs són molt valorats, ecològicament parlant. Per què? Doncs precisament per

aquesta complexitat, no? Que dèiem, hem parlat amb el director del Parc Nacional d'Aigües Tortes, en Lluís Florit, i ens ha explicat que un bos madur és molt important per tres característiques. Una és aquesta diversitat

estructural, arbres grans, arbres petits, arbres vells, arbres més joves, clarianes I això facilita que l'altre aspecte característica d'aquests boscos és la. Biodiversitat. Tenen un gran nombre d'espècies i espècies molt singulars, tant de fauna com de flora, com de líquens. I l'altre aspecte que jo destacaria és la resiliència. Tenen més capacitat de retindre humitat. En períodes que hi hagi sequera o fluctuacions de pluges, doncs poden respondre millor amb una perturbació com, per exemple, un incendi forestal. Per tant, més biodiversitat,

més resiliència a aquests incendis i també més acumulació de carboni.

I això ho podem forçar d'alguna manera? Si són tan beneficiosos, podem fer alguna cosa per fer que hi hagi més boscos madurs? Doncs mira, sí.

De fet, un altre investigador d'aquest estudi, la Xènia Jaume Joan, ens ha dit que han començat a fer proves, actuacions, per accelerar-ho.

Per exemple potenciar fusta morta grossa tant en peu com a terra. També es poden arribar a potenciar arbres molt grossos o alliberar alguns peus del voltant per fer que aquests arbres creixin més. Arbres que són portadors de dindromicrohàbitats, que això és molt important per moltes espècies. També obertures de clarianes que puguin potenciar la presència, sortida o fructificació de sotabosc, que això és molt important per molta fauna que habita aquests boscos.

Aquestes actuacions. De fet, ja s'han fet aquí a prova pilot en una zona perifèrica del parc. I què et sembla? Estan funcionant? Doncs, escolta,

celebrem els resultats d'aquest estudi que ha fet el CREAF, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, i celebrem el bon estat de salut d'aquests boscos madurs que tenim aquí a Catalunya. Gràcies, Pau Rovira, bon dia. Adéu, bon dia.