Els Casas reaccionen al moment més polèmic de "La travessa vip"

Són les 5 de la tarda a Catalunya, són les 11 i 5 a Washington. Marc Andreu, Aleix Figueres, com esteu? Què tal? Com estàs, Garriga? Good morning, Garriga. Tu, Aleix, ja has estat a Washington? No, mai.

Mira, jo dels Estats Units només he estat a Miami.

O sigui, la caloreta. Exacte.

I tu Marc Andreu ja has estat a Washington? Sí, ens vam conèixer allà a Garriga. Que romàntic. Però això ho explicarem un altre dia,

a una altra secció. Jo no sabia això. Ens vam conèixer a Washington DC.

Ara tinc una mica d'enveja. Abril de 2021.

Jo volia conèixer Lidia Heredia i em vaig trobar el Francesc. O sigui, aquest és el resum.

La marca blanca, no? És bastant.

No, no, no a marca blanca. Jo vaig fer el camí per poder conèixer ell. 100%.

D'acord, és a dir, tu vas fer una mica d'allò de Celestino, no?

Terriblement humiliano per mi, però vaja, allà ens vam conèixer. Escolteu, mira, ara soc al carrer 14, en Constitution Avenue. M'ubico, m'ubico, sí. És a peus de l'obelisc, hi ha l'African American Museum, el museu de l'herència african-americana, i ara agafarem carrer 14 fins a la Casa Blanca. Però què, ets un GPS ara? No, perquè si hi ha algú que està preocupat per on soc, doncs els meus pares

sàpiguen on em trobo. Nosaltres dieu un 614 amb Beethoven.

Bé, perquè això, escolta, fer un programa en moviment una mica també és com un concurs, això, eh? És com A quin concurs ho podríem equiparar, això? Ai, a veure A veure. Que ben lligat, eh? Així com per etapes, no? Clar, ara estic fent la primera etapa. La primera etapa va del Capitol i a la Casa Blanca. A veure si arribes a la final, doncs, Garriga. Oh, potser es treuen de la màniga alguna cosa estranya pel camí? No ho sé. Això va passar a la travessa i avui tenim convidats molt importants a l'estudi de Catalunya Ràdio.

A prop de dos milions de visualitzacions a la plataforma 3CAT, la travessa Expedició Tramuntana, la travessa VIP, ha estat un èxit i s'ha convertit en una referència i en una de les millors estrenes d'entreteniment. De fet, la millor estrena d'entreteniment de la plataforma. Ha estat diferent perquè els seus protagonistes, a la majoria, els coneixia molt bé. Uns més, altres menys, i alguns els hem anat descobrint. Potser ens sonaven, però els hem anat descobrint fins que s'han acabat guanyant l'estima de tot el país.

És veritat que es parlar de nosaltres, de la nostra família, com el clan Casas, perquè som una família molt unida, i jo estic molt orgullosa perquè és així. Jo he sigut la segona, sent dona, llavors sempre he sigut la germana del Mario. A l'escola, quan tenia 5-6 anys, quan la gent em diu, et molesta, dic, no, però si he sigut sempre

la germana teu. Treballem junts. Són els germans Casas els guanyadors de la travessa Expedició Tramuntana. La parella.

Guanyadora de la travessa Expedició Tramuntana és. Christian i Sheila.

Sheila i Christian Casas, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Com esteu? Molt bé, molt emocionats d'estar aquí, a Barcelona.

Clar, hem anat parlant amb alguns dels participants de la travessa i tots estan vivint com unes sensacions molt estranyes, fins i tot els que estaven més acostumats a ser protagonistes o a sortir a la tele, ho estan vivint amb de dir, hòstia, estan flipant. No sé si vosaltres que viviu a Madrid també ho heu notat això o és

diferent per vosaltres. Sí, és estrany, no? La situació sí que és veritat que també com nosaltres sempre hem estat en un altre costat de les càmeres, doncs tot és nou. Però molt bonic, molt bonic també tots els comentaris i la gent ha sigut molt propera i això és molt bonic.

Sí, mediante els missatges d'Instagram la veritat és que han sigut molt, molt bonics.

Vosaltres vau arribar fins al final, vau ser els guanyadors. Com va ser la primera nit de tornar a casa i retrobar-vos amb el vostre llit? Com va ser aquella sensació de comoditat després

de tants dies de pallissa? Descansar 24 a 7. Va ser tres dies sense sortir de casa. Descansar totalment, diu la Cristia.

I molta pau mental, que era necessària, perquè sí que és increïble l'experiència de la travessa, però mentalment estàs cap amunt, cap a baix tota l'estona i necessites tranquil·litat, també.

Això de dormir o no dormir, això ho vam veure molt clar a la travessa.

Us va aixecar la Sheila? Es va aixecar, doncs,

que no havia dormit bé com tots. Tinc un mal despertar. Un mal despertar, eh? Sí, era molt d'hora.

El despertar l'has recuperat ja bo de nou, Sheila?

Bueno, depèn del dia. Depèn del dia encara m'aixeco malament.

El que passa és que és veritat, perdona, Francesc, que de sobte vosaltres allà compartíeu l'habitació. Amb 10 persones més, com a mínim, i també, clar, allà deixàveu la vostra roba quan arribàveu, per tant, suor, pudor de peus, no sé si acompanya gaire, això.

Sí, el primer dia sí que estava la cosa de que vam dormir tots a la tenda, però a partir d'ahir era com casa de colònies, i estem acostumats, hem anat a acampaments i a colònies tota la infància, llavors eren records bonics, més que un altre.

Records bonics, sí, bé.

Clar, Aleix, Marc, quan vam veure la travessa, a la redacció es va generar, quan vam veure el final, es va generar bastant debat i no sé si vosaltres dos, també que sou els guanyadors, sou conscients que va haver-hi una sorpresa final que ha generat una mica de, no sé si dir polèmica, perquè potser no arriba a la categoria de polèmica, Però el gir de guió, ho deixarem així, el gir de guió que passa a la final ens va deixar tots una mica sorpresos. No sé si també entre els participants us vau quedar una mica a dir "Hòstia, això que ha passat aquí amb aquests concursants".

Ens va passar el mateix a nosaltres quan ho vam viscut, o sea, en el present, va ser com, no, això no pot passar, això no ho han dit, perquè pensava que arribàvem els tres a la final.

Era bonic, no?, que estaven els tres, que anaven a fer nit junts i t'esperaves, no?, una final de veritat, tots a per totes. I va ser una pena, perquè la veritat que els teníem en una estima increïble i que per nosaltres eren molt forts i eren uns tants guanyadors.

I van fer una etapa molt, molt bona a sobre. Ens va desquadrar completament.

Marc Aleix, això també ha generat que el programa sigui més comentat, hi hagi més conversa, hi hagi una mica més de debat.

Clar, és que evidentment, de sobte, jo crec que és cert que les tres parelles anàveu fortíssims cap a aquella final, i quan entra la Laura ens quedem tots una mica com, què està passant ara mateix? I més que ella també venia una mica com afectada, fins i tot.

Com a reality ho agraeixes molt perquè hi ha un gir, però és veritat que quedant dues parelles, quan una parella com els tiets era molt forta i realment estaven com competint pel número 1 amb els germans Casas, sí que és veritat que després dius, perdo una mica d'emoció al final. Vosaltres de què éreu? Jo era del Jair i la Neus, imagina't, o sigui, al principi era d'aquests, i després sí que és veritat que vaig anar bastant amb els tiets.

Jo diria que per proximitat he anat amb els tiets de principi a final. No, no, jo em vaig.

Han fet un concurs, igual que tots, que totes les parelles, però han fet un concurs admirable, també. Sí, sí. Nosaltres ho vèiem ara, perquè és. El bonic de veure-ho després és que pots veure tots els viatges de les parelles.

De tothom, sí, sí. I és increïble. Sí, i vosaltres, Sheila i Òscar, no sé si tampoc us vèieu gaire guanyant, perquè vam veure-us patir molt.

Pero estás motivada ahora, porque ya que han durado todo.

Pero estás motivada ahora, porque ya que han durado todo. No. Que no perderemos hoy. Venga, ya está, agarrem las bicis y tiremos. Venga, vine aquí. Que no. Es la mejor. No, es la igual, eh.

Tot això és real. Tot això passa de veritat. No sou actors com els vostres germans, eh?

I a més, pensaven que no estaven les càmeres. O sea, que és totalment veritat.

Sí, i vaig veure les càmeres i jo em moria de vergonya. No vull plorar a la tele, que les coses com són. Te'n vas obrir un canal, pràcticament, a la travessa. Però va ser una mica. El viatge va ser així, no?

Tots els dies era. És que no es pot evitar. Surt totalment les emocions com són realment, és que és així,

ho vius d'aquesta manera. I gràcies també a aquests moments d'enfonsar-se, dèiem, ja que ha tirat cap amunt, ja que ha sacat tota la força necessària, i pujàvem, i ho donàvem tot.

Però perquè Cristian era el meu coach. Continuament va a ser la que tu pots, que tu pots, i no, pues, sense el seu ànim, no sé si ho hauria aconseguit el mateix.

Clar, hi ha moments que se us veu molt al límit, no? Jo crec que tots.

Tots hi havia moments que estàvem molt al límit. O sea, ja no és únicament físic, sinó que també és molt emocional, perquè al final és una competició, és un no parar, és un no descansar bé, llavors és veritat que tots estàvem una mica així. Segur estem passant, no?

Segur, Sheila. Anem bé, ja és tot de recta.

Segur? Segur? Segur. Segur, segur, segur. Sí, ja estic segur. Segur, segur. He sigut com una mica més pesada. Anem bé, anem bé, anem bé.

Segur? Clar, els dubtes, no? Ai, que ens perdrem. A veure qui decideix quin és el camí bo. Tensió, fins i tot. Us vau arribar a enfadar de veritat? No. Sí. Sí.

Sí, enfadada de veritat, però dintre de la competició, després sí que fora bé. Perquè si no, és que no hi havia manera de continuar en el programa si portéssim la mala hòstia fora.

I les bronques duraven cinc minuts, només. Eran quatre crits i a continuar per davant.

Però me recordo aquell dia de la bici, clar, que era segur, segur, que sí, que sí, que sí. I quasi amb caic, no? Sí, perquè vas tacar el mapa,

vas tacar el mapa anaves tot carregat, no? i a més amb aquell pes mental de cap on anem i de sobte la Sheila com, què fem? i tu, segueix-me tu segueix-me i fes-me cas i jo mai

portava el mapa bueno,

cadascú tenia la seva tarea i ja està però bé, vam sortir germans, com sempre i és important i vam fer molt bon tim la veritat, estem contents hi havia una mica de por, eh?

Home, és que a veure, us enfrontava a una cosa desconeguda, i no sé a casa com ho han viscut els vostres germans, els vostres pares, quan us han vist fer equip d'aquesta manera, no sé si ha estat també familiarment com una cosa d'orgull.

Sí, estan molt emocionats, sobretot amb la relació que hem tingut entre els dos, i la veritat és que també els ha encantat el programa.

Sí, jo crec que al final de la travessa, per nosaltres, a dia d'avui, és una experiència increïble, però el que més t'importa és la relació, i l'únic de l'experiència que he tingut amb la meva germana.

Ai, que bonic! I ara que us han vist a vosaltres, no s'animaran, no sé, algun dels vostres germans, a fer una propera travessa? Ara, ara, fitxa'ls, fitxa'ls. Ah, clar, perquè us han vist a vosaltres, I aquí tothom diu, hi ha d'una altra travessa VIP, hi ha d'una altra travessa VIP, perquè ha anat tan bé, no sé si algun dels vostres germans. Home, i els vostres germans també estan forts, no?

Exacte. I són molt competitius. Més que nosaltres, jo crec, i tot. Però I més, l'Òscar o el Mario? Els dos. Els dos, eh? Sí, jugar amb nosaltres és una cosa complicada, perquè són molt competitius, però ells més. Jo crec que ara mateix no, però en un futur, qui sap. A lo millor sí.

I la música, la música i una cançó que ja ha passat a formar part de la banda sonora de Catalunya, pràcticament.

Entenc que, clar, heu descobert molta gent que potser teníeu localitzada però que no coneixíeu i també ha estat com divertit, no? Aquesta retrobada de mons tan diferents, la música, del TN de TV3, de presentadors, amb vosaltres.

Home, per nosaltres ha sigut increïble tindre l'oportunitat de conèixer tots els companys que són amics a dia d'avui i ens encantaria, la veritat, estar més a prop i tindre l'oportunitat d'estar sempre a tots els plans perquè. Dona ràbia, es fan molts plans però no hi podeu anar, no?

No, clar, és que des de Madrid és complicat, és agafar un tren o agafar un avió.

Però la retrobada, per exemple, que vam tindre l'oportunitat d'ajuntar-nos amb tots, va ser increïble, perquè es tornen a reviure totes les relacions, els moments, i és molt bonic, la veritat. En aquells anys, o sigui, ho parlàvem abans A més,

és una cançó tan pegadissa que no pots parar de cantar-la quan l'escoltes.

Sí, sí, molt bonic. I el que sí que teniu és un grup de WhatsApp. Sí, que m'han dit que el Víctor Sade és el que és el més actiu. Vosaltres què feu, envieu stickers o quin és el vostre paper en aquest grup de WhatsApp?

Jo és que en els grups soc molt de jajaja i poc més, llavors no puc opinar molt.

Jo igual, jo poso cares. Una emoticona i m'agrada llegir i m'agrada veure que a tots els va bé i que tot està bé, o sigui que és preciós mantenir la comunicació amb els companys. Hi ha alguna trobada

planejada o encara no? Una calçotada? Anem a fer una calçotada tots junts o alguna cosa així?

Hi havia una per aquest cap de setmana, però al final vam dir que sí i al final les agendes se'ns han complicat

i no podem. Sí, es pot dir, no? Sí, no crec que hi ha. Digue-ho, digue-ho, digue-ho. que queden aquesta setmana. Sí.

Fan com una acampada per retornar a viure la travessa.

Jo ho tenia ahir com quasi sí, però és complicat. Al final, jo tinc la gossa, tinc la meva parella. I coordinar-se a vegades és més difícil del que sembla. Però on es fa aquesta acampada? No ho podem dir, no. Jo no me'n recordo, no te'n recordes? Ho havíem d'intentar. És aquí a Catalunya. És aquí a Catalunya. La pròxima, si volen, la fem a mig camí. Us porteu a la sierra, cap a Madrid. A Mallorca, a Mallorca.

Bé, i atenció als fans de La Travessa perquè l'Eix i Marc, avui ens hem quedat sorpresos, no?

Home, aquest matí de sobte estàvem a la redacció i s'ha obert el càsting de La Travessa.

Sí, la Melera, una exclusiva, ha anunciat que hi hauria temporada 5, que ja ho havíem dit al que no ha sortit aquí, però que s'ha obert el càsting per anònims, aquest cop. Mira, mira, escolta'm la promo.

Hi ha dos tipus de persones, les que miren La Travessa i les que hi participen. ¡No! ¡No! Apunta't a una ruta extrema per Catalunya amb la nova edició de La Travessa.

O sigui que ja es pot apuntar qui vulgui viure i vulgui ser els nous Sheila. No? Home, sí. Això serà molt divertit, els nous Sheila i Christian. Marc, tu que vas intentant.

No, jo no m'hi apuntaré. No, no, gràcies. Jo ja faig molt esforç venint caminant a la feina. Jo em canso així. T'animo, t'animo,

tens que anar, tens que anar, sí.

Has canviat la vida. És molt dur, eh? I no vens ni cada dia. Molt bé. Gràcies. Vosaltres dos, Christian i Sheila, us hi tornaríeu a presentar?

Sí, completament. Jo em posaré la peluca, eh? És més, mandarem el mail al correu per anar a la quinta edició.

Crec que és castintravesa arroba3cat.cat, per tant, envieu vosaltres. Christian, va, comença. Ho posaré bastantes, hasta que hi hagi.

M'aguantaries una altra travessa?

Clar que sí. Que bé. Doncs és la veu dels guanyadors d'aquesta travessa VIP que ens han emocionat, que els hem vist patir, que els hem vist divertir-se, que els hem vist dubtar i els hem vist guanyar. El Christian i la Sheila Casas, gràcies per ser avui a la tarda de Catalunya Ràdio per compartir aquesta victòria i bé, us seguirem de prop a veure quins són els vostres propers passos. Moltes gràcies. Encantada. Farem una pausa ara i saludaré dues persones que ja m'acompanyen aquí a Washington. Mira, l'etapa ja va pel carrer F amb el 15. Marc, ubiques això?

Estic a Google Maps mirant-ho, perquè no vull perdre't i que tornis a Estalvi.

Passa'ns l'ubicació en directe, Garriga, per si hi ha qualsevol cosa.

Mira, des d'aquí veig una de les grues que estan fent la construcció de la pista de ball de la sala de celebracions aquesta que Tram està fent. És veritat, aquí a la Casa Blanca. Doncs és just aquí darrere nostre. Ho ha fet la grua, doncs. Dormiré tranquil avui. La grua ens acompanya. Pausa i saludo aquests dos catalans que ja els tenim aquí.