Els catalans tenen onze parelles sexuals de mitjana a la vida

But that's why birds do it, bees do it, even educated fleas do it. Let's do it, let's fall in love. The Dutch in old Amsterdam, do it. Not to mention the Finns. Folks in Siam, do it. Think of Siamese twins. Some Argentines without means, do it. People saying Boston even beans, do it. Let's do it. Let's finally.

Roger Tugas, com estàs? Molt bon dia. Molt bé, molt bon dia, Frederic. Un dilluns més, les dades amb el Roger, ni hem dit enamorades, perquè són dades referides a les relacions, al sexe, a l'amor. Que, per cert, tot això està recollit en una pàgina web, on no només reculls totes les dades que ens expliques aquí, sinó que la gent pot. Fer una mena de qüestionari, no? És a dir, explicar-m'ho bé, això. Sí, sí, sí.

Aquesta secció és allò que em sembla que se'n deia Transmedia o alguna cosa així, no? Que no hi ha vídeos, però sí que hi ha una pàgina web, exactament, que és anamodades.cat, ben fàcil, i on allà ve gent, doncs, tot el que anem parlant, clar, aquí parlem de moltes xifres, en deixo anar aquí un torrent, però després allà es poden recuperar totes aquestes dades i filtrar, efectivament, per sexe, per edat, per ideologia, per orientació sexual, per religió, tot el que vulgui, i a més a més, també, trobar els estudis que citem aquí, una desena d'estudis pràcticament cada setmana, perquè després ja veig a xarxes a vegades hi ha gent que diu. Tot això us ho inventeu!

No, no, escolteu, podeu trobar-ho, està documentat a enamodades.cat. On hi ha totes aquestes dades, i a més a més es pot fer una mena de qüestionari per veure en quin punt es troba cadascú de tot això que ens explica el Roger. Aviam, hem parlat d'amor, hem parlat de sexe, avui de què parlem exactament? D'aquestes dues vessants de la mateixa moneda, diguem-ne?

Avui ens decantarem pel sexe. Avui parlarem, bueno, també és veritat que com a dia que baixen les temperatures, no tenim cap municipi amb risc d'incendi, podem aprofitar per una mica encendre alguna coseta. Avui parlarem de l'experiència i les experiències que tenim els catalans i les catalanes amb el sexe, és a dir, què fem al llit o allà on considerem més còmode, quants cops ho fem, amb quanta gent ho fem. Vaja, al final hi ha gent que ho té apuntat, això, jo conec gent que ho té apuntat, a més també he vist que ho tenen ex seus allà més detalls, d'altres només ho tenen al cap, perquè clar, depèn del que hagis d'apuntar també, del que vulguis, i de si t'han de pillar o no t'han de pillar. Però en tot cas, un amic meu em deia el currículum follae. Sí, currículum follae, exacte. Una mica és el que parlarem. Doncs va,

a quina edat s'estrenen els catalans? Comencem per això, l'edat de la primera experiència sexual. Parlem de la primera

amb una altra persona, perquè al final després també, amb un mateix, fins i tot, en edats molt primerenques ja diu que hi ha algunes primeres experiències sexuals. Per tant, ens centrem en una altra persona. No vull escandalitzar els pares amb fills i filles, preadolescents. Però una mica sí. Però. Un de cada vuit catalans declara que va perdre la virginitat abans dels 15 anys. Un de cada vuit. Un de cada vuit. Llavors, un de cada quatre entre els 15-16 i després l'edat més citada són els 17-18 anys. Un terç de la població catalana, entre els 17-18, va tenir la primera experiència sexual amb una altra persona. Als 19-20 hi ha cosa baixa, és un de cada vuit, i després també hi ha un de cada vuit que és a partir dels 21 anys. Per tant, veiem com una corba que al final entra, sobretot, centrada en els 17-18. Però edats primerenques, déu-n'hi-do, no? Sí. Tot i això, els homes diuen que van tenir la primera relació una mica abans que les dones, és a dir, un 44% d'homes diu que la van tenir abans dels 17, per un 35% de dones. Tot i això, tot aquest diferencial és en la gent gran. És a dir, ara la gent jove, més o menys, nois i noies, comencen a una edat similar i, per seguir sense escandalitzar pares amb fills i filles preadolescents, cada cop es perd la virginitat abans. Sí, eh? Això és una constatació que és real, eh? Clarament, les enquestes de menys d'una quarta part de la població de 65 anys i més, menys d'un de cada quatre d'aquesta edat, explica que va tenir una primera relació sexual abans dels 17 anys, menys d'un de cada quatre. Però, en canvi. En els de menys de 25 anys, i a partir de 16, diguem-ne, més de la meitat abans dels 17 ja s'havia estrenat, un 55%. Per tant, ara, les relacions sexuals comencen abans del que ho feien.

Això és el què, anem a parlar del qui. Exacte. Què diuen les dades? Amb qui? Amb qui?

Amb qui la primera vegada, no? És a dir, es compleix la peli Disney, no?, de que t'enamores. Sí. T'esperes, no? A mi m'encanten les comèdies romàntiques de Nadal.

Sí, anava a dir exactament això. Més que Disney, són les comèdies romàntiques de Nadal, aquestes que t'omplen Netflix 15 dies abans de les festes. Què 15 dies?

Si d'aquí dues setmanes ja en tindrem, per sort. Ja començarem. Per sort, diguem. I, doncs, 6 de cada 10 catalans diuen que van tenir la primera relació sexual amb una parella estable. 6 de cada 10. Però en canvi, un de cada quatre, un 23%, citen un company de classe o de feina, normalment de classe, diguem, i un 10% parella esporàdica i només un 3% algú que acabava de conèixer. Això no s'acostuma a ocórrer gaire. Però compte amb aquest 6 de cada 10 de la parella estable, perquè canvia moltíssim entre homes i dones. Entre homes, només un 41% es va estrenar en una parella estable. En canvi, en dones, són 3 de cada 4, és a dir, un 74%. Hi ha una diferència de gairebé 35 punts entre homes i dones, però, de nou, aquesta diferència entre sexes dones, sobretot en les generacions més grans. En les generacions més joves, això cada cop s'acosta més, i nois i noies tenen primeres relacions de forma més similar. Una de les xifres, però, que em va escandalitzar bastant, i en relació també amb un tema que ja vam parlar fa uns dies, entre els homes de més de 75 anys, un de cada cinc va tenir la primera experiència sexual amb una prostituta. Un de cada cinc, eh? De persones que ara tenen més de 75 anys. De homes de 75 anys i més. Ara és ínfim, és a dir, la gent jove això no passa. Per tant, és una cosa que ha canviat amb el temps, però déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. I això estem parlant sempre de sexe heterosexual? Sí, en el cas dels homes no heterosexuals, per exemple, les primeres relacions amb parelles estables són molt baixes. Només un de cada quatre va tenir la primera experiència sexual amb una parella estable.

Parlem del què? Parlem del qui? Parlem del com? De si es fa bé, es fa amb protecció adequada, parlant amb plata. Sí, sí, sí.

Això ha anat millorant amb el temps, allò que ens diuen, sobretot, protecció per a embarassos no desitjats i malalties de transmissió sexual. Dos de cada tres catalans en la primera relació sexual van utilitzar preservatiu, sobretot a la gent jove, això és molt més, és més d'un 80%, per tant, el preservatiu ha anat guanyant terrenys fins i tot en les primeres experiències. Tot i això, un 20%. Parlen només d'una píndola anticonceptiva que protegeix de l'embaràs, però no protegeix de les malalties de transmissió sexual, per tant, has d'estar molt segur que la parella no et pot portar res, diguem-ne, però un 20% parla de la marxa enrere, és a dir, un de cada cinc persones, la primera experiència sexual, la protecció que va utilitzar va ser acabar la relació fora, diguem, del. De la persona. Que tots els que en saben diuen que no es baix de res. Bueno, diguem que ni una cosa ni l'altra. Ni l'embaràs no desitjat, ni les malalties. Hi ha un risc molt alt. Tot i això, compte, perquè més enllà, encara que el preservatiu estigui més utilitzat, encara ara, una de cada 10 noies joves, és a dir, un 10%, cita la píndola de l'endemà com a mètode de protecció. Que tornem-hi. Com a protecció de l'embaràs, potser sí, però de malalties de transmissió sexual, cap ni una. I alguna vegada ens hem centrat aquí també a parlar del tema de les religions. Sí, de què fan els catòlics. La cúria, l'església, ens diu que el preservatiu és pecat i totes aquestes coses. La gent de base, els catòlics practicants, són bastant més avançats en aquest sentit. I més pràctics. Més pràctics, sobretot. I més de la meitat va utilitzar preservatiu la primera vegada. Més de la meitat dels

catòlics practicants. Practicants, sí. Van fer servir preservatiu el primer cop. En fi. Esperem que no vagi a la inferma. Això t'anava a dir. Després d'aquest primer cop, els catalans i les catalanes, Roger, al llarg de la seva vida, diguem-ne, tenen gaires parelles sexuals? De mitjana, els catalans diuen que tenen 11 parelles sexuals

al llarg de la seva vida. 11. Clar, hi ha diferències també en l'edat, sobretot la gent més jove té una mica menys d'experiència sexual, menys jove, estem parlant de menys de 25 anys, i després també la gent més gran, és a dir, a partir dels 65 anys, també en tenen menys, era una generació on hi havia menys llibertat sexual. Però, en el que seria el munticle intermedi, és a dir, entre totes les franges entre 25 i 64 anys, la mitjana es manté força estable en els 14 parelles sexuals de mitjana al llarg de la vida. Clar, que es mantingui estable no vol dir que el nombre sigui el mateix, perquè, clar, si tu tens 14 parelles sexuals als 25 anys, segurament als 65 en tindràs més. Per tant, també va augmentant el nombre de parelles sexuals al llarg de la vida, no? Ara bé, el més curiós és quan mirem per sexe. De mitjana, els homes diuen que tenen 15 parelles sexuals de mitjana al llarg de la vida i les dones només 7. És a dir, els homes el doble que les dones. Sí, però això quadra. Bueno, clar, en aquests casos és mirar altres dades. Aviam si és simplement que hi ha alguna enquesta que no acaba de quadrar. Estem parlant de la llar de la vida, però quan es pregunta què has fet durant l'últim any, passa una cosa molt similar. És a dir, Un de cada quatre catalans no ha tingut cap relació sexual l'últim any, un 58% n'ha tingut només amb una parella sexual, però després hi ha un 14% que diu que ha tingut relacions amb dues o més persones, i d'aquests, la meitat, és un 7%, amb sis o més. Però hi ha el doble d'homes que dones, percentualment, que diuen que han tingut dues o més parelles sexuals o sis o més parelles sexuals. I això passa en totes les edats. És a dir, no és una qüestió de joves, de mitjana edat, de grans. En totes les edats, els homes reporten que diuen, asseguren, que han tingut més parelles sexuals, tant al llarg de la vida com l'últim any, que les dones. I clar, aquí hi ha diferents hipòtesis. Potser són els homes que tenen relacions amb homes, que fan que. Que s'esbiaixi molt, no? I efectivament, els homes no heterosexuals reporten força més parelles sexoafectives que els heterosexuals. Però tot i això, si ens centrem només en homes i dones heterosexuals, la diferència es manté. Els homes heterosexuals reporten, asseguren, que tenen el doble de parelles sexuals que les dones.

Capes et preguntava si quadra, si aquí els homes exageren o les dones tiren avall o les dues coses.

Es diu molt acudit aquell, que els homes són com el parxís, que se'n mengen una i compten 20. Sí, això es deia molt. I en certa manera, si miréssim les dades, podríem pensar que és veritat. Però llavors aquí hem d'anar a mirar estudis, perquè això no és una cosa només que passa a Catalunya o a Espanya, com aquestes enquestes de Fins indiquen. Això és general, això passa arreu del món. I per tant, hi ha hagut uns investigadors que s'han posat a mirar-ho. Per exemple, al Regne Unit van anar a filar més prim i van dir anem a mirar les dades, anem a mirar com s'han recollit aquestes dades i què tenen. I van arribar a tres conclusions. La primera. És que hi ha alguns homes que diuen un gran nombre de parelles sexuals, moltes, moltíssimes. I clar, al final això fa que les mitjanes s'esbiaixin molt. És a dir, si tu has tingut 100 parelles sexuals i jo n'he tingut 0, de mitjana n'hem tingut 50. I aviam, no vindria a ser això. Per tant, aquests investigadors van dir, escolta, excluem els que tenen més parelles sexuals. Aquesta és una conclusió. De segona, els homes donen estimacions. És a dir, més o menys, set, vuit, va, deu. Les dones compten. És allò que dèiem d'apuntar-s'ho, tenir-ho més. Les dones compten. Les dones donen xifres exactes. Xifres concretes. Per alguna cosa, pel que sigui. I després, les dones també estan molt més subjectes a

les normes i la desigabilitat social, que es diu, no? És a dir. Clar, que una dona digui que ha tingut moltes parelles sexuals durant molt de temps, això s'ha vist malament, no? És a dir, un home amb moltes parelles és un triomfador, una dona és una fresca. Per dir-ho fes clar, més clar, eh? Evidentment no estic a favor d'això, però és el que es deia i per tant hi ha molta pressió a l'hora d'acceptar. I el que es diu, exacte. Per tant, quan es pregunta per escrit, la diferència és una mica inferior entre dones. Quan t'ho pregunta un encastador, una dona moltes vegades pot dir, ostres, no vull quedar malament, no vull quedar com que soc una dona fàcil, també es diu, i per tant ho redueix. Això són alguns elements que poden ajudar a explicar aquestes diferències. Tot i això. Es va fer encara un experiment, ja no agafar les dades i mirar-ho, un experiment que vaig trobar superdivertit quan el vaig veure, que és que van agafar un grup d'investigadors, un altre, tot un seguit de joves, nois i noies, i els van fer preguntes sobre la seva experiència sexual, no només sobre nombre de parelles sexuals que havien tingut, sinó també altres elements que diuen "ostres, com és que hi ha tanta diferència entre homes i dones?". Van dividir la mostra en tres.

A un grup de nois i noies els van dir que les seves respostes, un dels investigadors es podria veure qui ha respost cada cosa, és a dir, que podien no ser anònimes. A un altre grup els garantien que les dades, que les respostes, serien anònimes i, per tant, responguessin el que responguessin, ningú sabria que ha respost cada cosa. I a un tercer grup els van connectar un aparell que els va dir que, bueno, m'indicaria si mentien o no mentien el típic polígraf o el que a mi m'agrada més recordar David Beckham quan li deia a la Victòria allò que obria la porta i li deia que deixés de mentir que no digués mentides sobre que era classe obrera correcte, aquell mem i llavors, clar, les diferències són enormes, és a dir, quan. En aquell grup en el qual les respostes podien no ser anònimes, la diferència entre anònimes i anònimes eren molt altes. Eren més baixes quan es garantia que les respostes eren anònimes i quan en el grup aquell en el qual se'ls connectava un fals polígraf, s'acostaven molt les respostes entre nois i noies. De fet, fins i tot en el cas del nombre de parelles sexuals, les noies deien que en tenien més que els nois. O sigui, ja s'invertia completament, no? Clar, amb això era un experiment molt concret, amb un grup molt concret,

però sí que reforça la tesi aquesta, que al final, bueno, que mentimen enquestes, i que, sobretot, qui menteix són les noies. És a dir, els nois no canviaven tant les respostes com sí que ho feien les noies A la baixa. No, a l'alta. A l'alta. No, no, és a dir, els nois deien el mateix nombre de parelles, el 15 que dèiem de mitjana, en el cas de l'estat espanyol es mantindria, però les noies, com més anonimat i com més subjectes. A detectar si mentien o no, augmentaven el nombre de parelles sexuals que deien i també altres coses, per exemple, admetien més que es masturbaven, admetien més que miraven pornografia,

etc. Com més anònim, més sinceritat en principi. O també més risc de ser detectades que mentien. Un dia vas comentar, Roger, també, que la quantitat de sexe a la setmana que aporta Felicitat és a partir d'un cop a la setmana. Avui la pregunta és si les dades diuen que això a Catalunya es compleix o no.

Com hem dit, hi ha una de cada quatre persones que noté que l'últim any, diguem, quan se li pregunta, no va tenir cap relació sexual l'últim any. Per tant, aquestes persones no arriben ni de bon tros a aquest 1 de la setmana que ens hauria de portar al benestar. Llavors, hi ha un 2% que diu que té sexe cada dia. Cada dia? Cada dia. Una de cada 50 persones assegura que cada dia té relacions sexuals. A mi és espectacular. Jo, de fet, des que vaig veure aquesta dada, quan puja un autobús, que més o menys això, com 50 persones, dic, n'he de trobar aquell que cada dia, no sé si per la cara o somriure o el que sigui, convido l'audiència també a que quan pugi un autobús o el que sigui, doncs faci aquest exercici. Jo m'ho passo molt bé. Però en tot cas, anem allò, en general, com a mínim un cop a la setmana, un 43% de la població catalana diu que com a mínim té una relació sexual amb una altra persona, diguem, a la setmana. I després hi ha un 36% que sense arribar un cop a la setmana, l'últim any n'ha tingut alguna. Per tant, estem gairebé a la meitat, complim. Del 25 al 44 anys és quan hi ha més relacions sexuals. 6 de cada 10 arriben, aquest 1 a la setmana. Però a mi em sorprèn també, i molt bé, per aquell 1 de cada 8 persones de 75 anys i més que també tenen relacions sexuals setmanalment. Setmanalment? 1 de cada 8 de més de 75? 1 de cada 8. Sexe de la gent gran és una cosa que no s'acostuma a parlar o es dona per fet que no existeix i

Déu-n'hi-do també la salut sexual. Que tenen algunes persones a partir de certa edat. I les aplicacions de cites? Se sap quants catalans i catalanes en fan servir?

Sí, ja 3 de cada 10 asseguren que alguna vegada han tingut algun perfil o han utilitzat alguna aplicació de cites per lligar. Tot i això, tornem-hi, homes molt més que les dones. Hi ha un 50% més d'homes que dones que diuen que han tingut una aplicació. Per tant, la competència és dura, malgrat que segurament hi ha més dones que les que ho admeten, però tot i això, doncs, Hi ha més homes que dones. Evidentment, canvia molt amb l'edat. Més de la meitat de la gent de 25 a 34 anys algun cop ha tingut alguna aplicació d'aquestes de cites. Les persones no heterosexuals també, els percentatges són molt més elevats. És normal, el mercat és més petit i, per tant, aquestes aplicacions els permeten arribar a aquests objectius. Tot i això, compta. Perquè quan pensem en lligar per xarxes socials moltes vegades pensem allò, el Tinder, el Grindr, el Bumble, no sé què, però la gent jove, la gent més jove, és a dir, de menys de 25 anys, utilitza més altres tipus d'aplicacions que no són estrictament per lligar, és a dir, admeten que s'han obert comptes d'Instagram, TikTok, etcètera, amb l'objectiu de conèixer gent amb qui tenir relacions sexuals, més que no pas Tinder o similars. O sigui, directament xarxes socials, no aplicacions per lligar,

sinó xarxes socials que les fan servir per això. Correcte, sí, sí. Aviam, se sap també com discriminem, com discriminem, vaja, a les persones en aquestes aplicacions, si és ben bé només pel físic o ens fixem en les descripcions i aquestes coses que a vegades et diuen que són importants.

Clar, aquí és brutal, perquè això et dona moltes dades. En aquests diners, en aquesta. Els diners és el que m'assenyaves, per exemple, ajuda bastant teòricament sobre el paper. Sobre el paper. Per què? Clar, a les enquestes ens trobem, ja ho hem vist, que la gent menteix. Però amb les dades que deixem en els algoritmes i tot plegat, és impossible mentir. Per tant, aquí hi ha uns quants estudis molt interessants que ens donen dades del que passa realment. No del que diem que passa, sinó del que passa realment. Per exemple, Uns investigadors van analitzar les dades de les aplicacions de lligar i van fer uns càlculs molt interessants, van fer rànquing de gent en funció del nombre de likes que rebia, és a dir, de gent que estava interessada en aquesta persona, i llavors també en funció del nombre els ficaven en categories de desitjabilitat sexual, diguem-ne, no?, I per tant, vam arribar a la conclusió veient a qui ficava like cadascú, és a dir, a qui demanava contacte per anar més enllà, diguem, i la gent demanem. Desitgem gent que és un 25% més o menys més desitjable que nosaltres. Per tant, mirem cap a dalt. Un 25% cap a dalt. 25% aproximadament. Tant homes com dones. Perquè moltes vegades es diu això, els homes utilitzen la xarxa de rastre, qualsevol cosa. No, no, no. En les xarxes d'aplicació també busquem gent més desitjable que nosaltres.

Després també hi ha dades d'empreses de cites a cegues, que també aquí potser no n'hi ha tant, però als Estats Units funcionen més o menys pel que veiem a les sèries i a les pel·lícules. I aquí també ens reportaven que tant homes com dones ens agraden la gent més jove. Homes i dones, eh? Tant homes com dones. Habitualment, quan mirem les parelles, i les dades també ho confirmen, normalment, quan hi ha diferència d'edat, l'home és més gran. Ok, això passa, socialment això és així, però quan podem triar, mirem cap avall, per tant, gent més jove. Després també hi ha dades de speed dating, de què busquem, és a dir, speed dating, allò que et trobes amb molta gent i parles uns minuts, el que agrada també tant a homes com a dones és l'atractiu no és ni la feina, ni els diners ni la confiança els guapos, o sigui els guapos són els que lliguen deixem-nos de tonteries tant amb homes com amb dones i altres estudis també ho indiquen i després ja per acabar un últim estudi també molt interessant que deien, home jo he sentit molts cops amics meus que m'han dit ostres, és que les dones són molt exigents, costa molt una dona s'ho pensa molt més necessita poder triar entre molts. Per què? Dius, home, què passa? Que les dones són més exigents o potser les dones són més atractives?

Hi ha un estudi que va demanar-lo a la gent, a molta gent de molts llocs del món, que valorés un milió i mig de cares. De mitjana, tant homes com dones, posaven notes més altes a les dones que als homes. Tant homes com dones. Per tant, tenim una sensació que les dones, efectivament, són més guapes de mitjana que els homes. I per tant, per això la dona, vaja, passa el que passa. Si la dona busca homes més guapos i les dones de mitjana són més guapes, doncs aquí hi ha un cert conflicte. Casas Roger, cuida't. Moltíssimes gràcies.