Els comerciants de Lleida es reivindiquen: "Els que regentem comerços també tenim família"

Vuit minuts i mig i arribarem a dos quarts de deu. A Lleida, un centenar de comerços han avançat avui a les set del vespre l'horari de tancament per afegir-se a la diada per la reforma horària. Reivindiquen uns horaris laborals més conciliadors, així que anem cap a Lleida per a Joan Álvarez.

Els comerciants aposten per adaptar l'horari laboral, no només comercial, als usos de la resta d'Europa. Sentim Judit Tremosa, que regenta una botiga de roba a l'Avinguda de Blondel.

Per reivindicar els horaris europeus, que són els que més s'adequen al nostre ritme circadià, a la nostra conciliació amb la família, a nivell personal i a nivell de salut, també. Les institucions són els primers que haurien d'apoiar-nos en aquestes coses.

Grans establiments comercials com el Zara al carrer Major també han abaixat les persianes. Això és el que deien algunes clientes. Sentim la Isabel, la Nuri i la Roser.

Ja em sembla molt bé que tanquin a les 7 perquè estan en la família i estàs a casa i tens que fer coses i em sembla molt bé i ho apoio.

Si obríem més al matí, més aviat, i a la tarda tancar més aviat. Ens ha sorprès, perquè no ho sabíem, però li hem preguntat al noi del tauler i ens ha explicat el per què, i bueno, pues sí, penso que està bé.

La iniciativa la impulsa des de fa 10 anys l'associació Slow Shop Lleida.

Doncs la presidenta d'aquesta associació és la Merche París, que ens està escoltant des de Lleida. Bona nit, Merche. Hola, bona nit. Feu ara 10 anys d'aquesta iniciativa. Quin és el balanç? Sí.

Doncs el balanç, la veritat és que cada any és molt bo, és a dir, que s'adhereixen al voltant sempre de 100, 120 comerços, i per tant entenem que és una idea que si es posa sobre la taula, doncs potser tindria bona acollida.

No sé si diuen allò d'una flor no fa primavera, o no sé ben bé com va ara el refrany, però en fi. Una flor no fa estiu. Una flor no fa estiu, doncs. Ningú s'ha animat a que aquest passi a ser el seu horari definitiu, és a dir, tancar a les 7 del vespre?

El tema és que un dia es pot fer, però si la resta no ho fan tots els dies, doncs és molt arriscat no fer-ho, tenint en compte que hi ha comerços. És a dir, hauria de ser com un acord general i la veritat és que costa. Però per què no? És a dir, nosaltres, sobretot al petit comerç, estem molta estona al migdia parats, estem al voltant d'unes tres hores, llavors la nostra proposta seria que aquest descans de migdia s'escurcés o començar més aviat al matí. Perquè és que, si no, els petits comerços, la gent que el regenta, que habitualment és una o dues persones, es passen tot el dia a la lliberia, on sigui.

Clar, perquè ara, diguéssim, des de les 7 fins que tanqueu, a quarts de 9, a les 9, a l'hora que sigui, venen realment molts clients d'última hora?

A veure, si està obert, la gent ve. I si estiguéssim oberts a les 10 de la nit, la gent també vindria. De fer pedagogia, explicar que la gent que regentem comerços o bé serveis, també tenim família, la conciliació, o fins i tot, no sé, consumir cultura, sortir amb els amics. És que és molt complicat, si no.

Ens parlaves que 120 establiments s'hi han adherit aquesta vegada. M'imagino que quan dieu com ha anat, com ho heu vist i això, seria impensable que d'aquests 120 diguéssiu, doncs va, a partir d'ara tanquem a les 7. Quins serien els impediments o què hi trobeu de risc?

Seria magnífic, el que passa és que ara per ara és difícil d'aconseguir, sobretot perquè, a part del petit comerç, que segurament es posaríem d'acord, els petits comerciants i petits serveis, però avui s'han adherit cadenes i franquícies, no sé fins a quin punt estarien disposats. Fer-ho un dia potser sí, però hauríem de canviar una mica el plantejament de l'empresa, que no dic que no sigui possible, perquè si s'adhereixen un dia és que també les treballadores segurament també ho voldrien així.

Clar, treballadors i vosaltres, claríssim, pel que fa als clients, que també són treballadors, recordem-ho d'altres llocs segurament, però pel que fa als clients que venen, ho entenen quan feu aquesta jornada? És a dir, veieu que hi hauria predisposició a dir, doncs, si tanquéssiu la set ja faríem per passar abans i entenen les vostres reivindicacions? Sí, en general sí,

perquè probablement hi ha gent que sap que estàs a bar fins a les 9 i per tant es relaxa i arriba a les 8, però potser hauríem pogut venir a les 5 de la tarda. Aquesta gent, per exemple, que té horaris compactes, que acaben a les 3 de la tarda, per exemple, de 3 a 7 hi ha molt marge. I si no tanquessin tantes hores al migdia, també donaria despeu a gent que al migdia podria. Jo crec que, com a tot, se n'ha de fer pedagogia i explicar el per què. Perquè a vegades ens diuen, no, perquè la productivitat i les hores no va per aquí, sinó que per un tema més que els comerços puguem guanyar qualitat de vida.

Per acabar, no sé si creus que això acabarà passant o si aneu una mica contracorrent. Ho dic perquè també vivim en un moment que hem vist en pocs anys l'eclusió de tots aquests comerços que o bé tanquen molt tard o que directament estan oberts tota la nit.

Ui, anem bastant contracorrent, és cert, però el que és l'associació Slow Shop ja va bastant contracorrent, però ens mantenim fermes amb els nostres valors i penso que aquest obrir sense parar per mi és una tàctica de barbaritat. Perquè darrere, en definitiva, el que hi ha és precarització. Si no aquella persona que està a les 12 de la nit atenent-nos, segurament té un treball molt precari.

Doncs és la presidenta de l'associació Slow Shop Lleida, a qui agraïm que ens hagi acompanyat tant tard, perquè aquest programa sí que va tard. Gràcies, Merche, bona nit.

Que problema, gràcies. Adeu.

Doncs bé, alguns dels dubtes que ara estàveu expressant els té resolts i ja des de fa temps una xarcuteria de Vic que van decidir reduir l'horari per motius de conciliació laboral i familiar. De fet, ja fa més de vuit anys que ho han començat a tancar a les set del vespre i de fet ara ja hi ha tres dies que tanquen al migdia. Mercè Solà és propietària de la xarcuteria Solà de Vic. Bona nit, Mercè. Hola, bona nit. Què tal? Molt bé. No sé si senties ara el que ens deien des de Lleida. Explica'ns el vostre cas. Per quines raons vau reduir vosaltres l'horari?

Mira, nosaltres som una empresa petita familiar, això que parlava la noia, que als comerços petits ens hem d'espavilar, si no els grans se'ns mengen. I nosaltres vèiem que l'última hora de 7 a 8 no hi havia molta afluència de compradors i vèiem que estàvem allà feia moltes hores. Llavors vam estar fent com un petit estudi de si valia la pena o no valia la pena. I vam dir, tu, provem-ho. Reduïm una hora, perquè ens hi posem molt d'hora al matí, i intentem valorar a veure si realment ho fem bé o no. I si no va bé, doncs res, davant de no fer-ho bé, podem tornar a l'inici. I realment ens va funcionar molt. La gent ho va entendre perfectament. No vam trobar pèrdues. O sigui, tot funcionava. Llavors, això ho vam fer el 2018. ¿Vale? Sí. Bona. Bona. Fluint, va anar molt bé vam començar a tenir al mateix carrer i a la plaça major de Vic algú que se'ns va començar a adherir a tres o quatre botigues al cap del temps i llavors estàvem tan contents perquè teníem temps, teníem vida i això és que era impensable perquè nosaltres, com que elaborem ens hi posem molt d'hora al matí descansàvem molt poc al migdia i plegàvem a les quarts de nou del vespre i això era impensable per la família per tothom. Llavors vam anar veient que podíem una mica més i vèiem el que havia passat amb els pares

que no tenien temps per nosaltres, que havien set uns esclaus de la botiga i que tenien fills que no podíem estar per ells i que si els fills volien continuar amb el negoci o els hi deixàvem una mica ben posat, aquest negoci se n'anava perquè tantes hores era impossible. I vam apostar el 2024 a fer un altre canvi. Vam intentar de dimarts, dimecres i dijous, de 8 a 2, i llavors les tardes lliures, i llavors el divendres el que vam intentar és, ja que teníem les 3 tardes tancades, al migdia no tancar el divendres i recuperar tots aquests clients que plegaven dels seus banquers o les empreses aquestes que no treballen el divendres a la tarda, i venien al migdia quan sortien de les empreses. I amb això hem pogut abastar tot el que no hem fet a les tardes de dimarts, dimecres, dijous, i tot el divendres sencer, de les 8 del matí a les 7 del vespre, i el dissabte també tot el dia obert. I amb això estem supersatisfets perquè ens està anant molt bé, la gent ho ha agafat molt bé, I el personal i nosaltres perfectament estem encantats i molt contents. Perdó, ja acabo. I una cosa, que el comerç nostre, que tenim coses a elaboració pròpia, que tot el que es fa a la botiga i tot el que venem nosaltres no ho poden trobar enlloc més, ens dona un plus, perquè podem fer això

perquè tot el que venem no ho troben enlloc més. El que deia la senyora de Lleida, jo ho he entès molt bé, perquè estan envoltats de botigues i cadenes que venen el mateix i llavors és diferent, no? No poden jugar amb això, que tu tens un sol producte i la gent et ve pel teu producte. És aquí, jo crec que el problema està aquí.

En què vosaltres us podeu diferenciar per aquest producte que teniu que és exclusiu, que és només vostre, no? No pateixis per haver-te allargat perquè en tenim l'entusiasme, perquè has dit una frase molt contundent, que de sobte teníeu vida, no? Teníeu vida i més que n'heu guanyat amb aquest canvi d'horari. Per tant, un bon exemple, no se us han ressentit les vendes, heu trobat la manera de com compensar-ho. Per què creus que costa canviar tan horari? Per què fa falta per acabar de creure en aquesta conciliació laboral i familiar a banda d'aquesta cosa, aquest afegit que tu deies, en el cas vostre, aquest producte tan específic que teniu vosaltres a la xarcuteria?

Mira, primer de tot, què cal creure? Que tu vulguis viure i treballar les hores que tens obert, treballar-les molt bé i treballar-les de cara al públic i fer-los entendre pedagogia, com deia la senyora de Lleida, i llavors jo crec que el client, si realment t'escolta, ho entén perfectament. I la societat a poc a poc ha d'anar canviant, perquè, ostres, dels meus pares a nosaltres ha canviat de nosaltres, els nostres fills, que esperem que continuïn, canviarà. I si no hi ha canvis, és que no hi ha futur. Per tant, és això, hem de lluitar cap aquí.

Doncs aquest és el clam que fa la Mercè Solà, propietària de la xarcuteria Solà de Vic, amb ja una bona pila d'anys de bona experiència, havent retallat els horaris d'obertura al públic de la xarcuteria. Moltíssimes gràcies, Mercè, que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres. Bona nit. Bona nit, bona nit. Pràcticament passen ja cinc minuts de dos quarts de deu de la nit. Fem una pausa per la publicitat i a la tornada us expliquem un nou avenç tecnològic en l'àmbit de la medicina on l'Hospital de Bellvitge ha fet el primer trasplantament de ronyó de donant viu a Europa amb una sola incisió, una cirurgia robòtica.