Els cotxes autònoms ja tenen carreteres preparades a Catalunya: on circularan?

Revolució 4.0 amb Chantal Llevina a Catalunya Ràdio.

Hola, què tal? Com esteu? Avui parlarem del futur dels cotxes autònoms a casa nostra, a Catalunya. Abans d'arrencar, per això deixeu-me connectar amb el Servei Català de Trànsit per veure com està la circulació per les carreteres. 8 de novembre de l'any 2105, Servei Català de Trànsit.

Com tenim la circulació d'avui? Hola, circulació complicada avui, cel col·lapsat, sobretot els accessos aèris del centre de la ciutat. Connectem amb la nostra unitat mòbil aèria a Barcelona.

Molta densitat de cotxes voladors a l'alçada de la plaça Universitat i també tenim moltes dificultats d'accés aèri pels vehicles que volen accedir als centres comercials de la Maquinista i Finestrelles.

Gràcies, Barcelona. Anem cap a Girona. Hi ha quasi 18 quilòmetres de molta densitat a l'eix aèri entre Sarrià de Ter i Llagostera. Girona, Ramon, fort.

Salutacions de Llagostera. Aquí l'acumulació de vehicles es veu provocada pels punts d'espera, els punts de descens vertical i els accessos als espais d'aterratge.

Això vol dir que hi ha conductors que han aconseguit arribar al seu destí, però no poden baixar a causa de la gran quantitat de vehicles que hi ha a la calçada terrestre.

Així és, podríem dir que aquí a Girona tenim un embús de doble nivell, a la calçada aèria i també a la terrestre. Anem a Lleida, Laura Portavella.

Hola, aquí a Lleida la situació és delicada al corredor aeri de la 2 a partir de Tàrrega. Gràcies Laura, acabem a Tarragona.

Atenció, els conductors del corredor litoral. Un accident entre dos cotxes voladors que han caigut a la carretera a l'alçada de Salou està provocant moltes incidències a la calçada terrestre.

Potser, oients, el 2105 els cotxes ja volen, com ja imaginàvem els còmics, recordeu de fa 70 anys, o potser això serà molt abans perquè ara fa dues setmanes i es caig. Elon Musk, com sabeu, ens va presentar un cotxe que sembla que vola, no? Vosaltres, oients, què en penseu? Conduirem algun dia cotxes voladors o tot és un truc de màrqueting? Avui parlarem de cotxes voladors, però sobretot també de la conducció autònoma, perquè ja arriben cotxes autònoms a Madrid i també aviat a Catalunya, i serà notícia. Com serà la mobilitat del futur? Benvinguts al Món de Demà. Comencem a revolucionar-nos.

A Catalunya Ràdio, Revolució 4.0. El Món de Demà, amb Xantal Llevina.

Avui, al Revolució 4.0, debatrem sobre el cotxe volador d'Elon Musk i el futur dels vehicles autònoms amb Josep Lluís Merlos, Laia Pagès i Miquel Sureda. Ens endinsarem en la ment de gaudir de la mà d'una experiència immersiva que ens explicarà l'Alba Collado. I parlarem de les fàbriques del futur i de la indústria 4.0 amb Sandra Pérez i Pere Cornellà.

Fa més de 70 anys, quan els còmics imaginaven el futur, dibuixaven cotxes voladors i també cotxes que conduïen sols. Ara sembla que aquest futur està arribant. El 15 d'octubre passat, Tesla va presentar un cotxe volador capaç de fer salts aeris i adherir-se cap per baix sense caure, gràcies a un sistema de succió sota la carrosseria i uns propulsors de gas fred i aire comprimit. De moment és un prototip, però Tesla. Elon Musk diu que començarà a produir-lo el 2028. D'altra banda, també els cotxes autònoms ja són una realitat en alguns llocs del món. Fa una setmana, Waymo ha anunciat la seva arribada a Madrid i està prometent cotxes que conduiran de forma autònoma per l'any vinent. De debò, algun dia veurem aquests cotxes volants o sense conductor pels carrers de la nostra ciutat, ens preguntem. Estem preparats per compartir carretera amb ells. Estem davant d'una autèntica revolució, tot plegat només d'una operació de màrqueting també de Elon Musk. Per parlar-ne avui tenim tres experts de luxe. Josep Lluís Merlos, periodista especialitzat en motor. Laia Pagès, directora científica de Carnet, el Centre de Recerca d'Innovació i Mobilitat impulsat per l'UPC. I Miquel Sureda, físic, enginyer aeronàutic, divulgador científic i professor d'ESIAT. Molt contenta que sigueu al Revolución a veure Merlos. Què et sembla aquest cotxe de Elon Musk? Jo no el veig gaire clar, jo crec que és més una operació de màrqueting. Què penses?

No podem treure gaires conclusions a partir de les imatges que hem vist. A mi m'agrada ser profundament respectuós amb els enginyers, amb tot el treball d'investigació, tot el treball industrial que segur que hi ha al darrere d'això que vam veure. Però d'aquí a pensar que allò que vam veure a través de les xarxes pugui convertir-se en una realitat industrial, penso que encara queda un tram molt llarg per recórrer.

Laia i Miquel, penseu el mateix? Què en diries, Laia? Nosaltres estem bastant posats en tot el que és el tema del cotxe autònom i tecnològicament és possible i n'hi ha ni n'hi ha hagut. Jo deies les TVOs, etcètera. Però exactament en la mateixa reflexió de que això realment estigui als nostres carrers necessitem una mica de temps. Enquel?

Bé, jo realment crec que és un anunci que té més màrqueting que qualsevol altra cosa. De fet no és un cotxe volador, és un cotxe saltarín, diguem, no? Perquè l'únic que pot fer realment és fer uns salts i salts ni molt alts ni molt llargs, per tant. El que ha fet Tesla és demostrar que pot fer un cotxe que salti, el que ha de fer ara és demostrar per què necessitem un cotxe que salti d'aquesta manera. Realment no crec que arregli cap necessitat que té ara mateix un cotxe. Hem vist una llagosta i el que hauríem de veure és una papallona.

Et poso la llista d'espera? Te'l compraries, sí o no? No. No,

no perquè tindria una desil·lusió, i desil·lusió, com saps, etimològicament ve de la paraula il·lusió, i una il·lusió és una cosa que no existeix, per tant, doncs, per no caure en la desil·lusió, no em posaria la llista d'espera, perquè de moment això. No és més que una maniobra per captar inversors, i més ara que el Musk s'acaba de gastar 500 i escaig milions de dolors en la campanya del Trump al midterm.

El Miquel, que és físic, segur que ens pot explicar per això, perquè ho entenguin els oients, que és un cotxe que es propulsa, no? No és un cotxe que vola, sinó un cotxe que és propulsor, oi que sí? Com un coet.

Sí, en realitat té dues tecnologies barrejades, dues tecnologies que no són novedoses. El que és novedós és posar les juntes en un cotxe. La més revolucionària des del punt de vista visual, de guau, un cotxe saltant, com dèiem, és bàsicament una tecnologia que fem servir molt a l'espai, que es diu, com tu has dit, gas fred, són propulsors de cold gas, que no és més que aire comprimit. Aire comprimit, imaginem un globus, no? Quan tu agafes un globus i l'infres, L'aire dintre del globus està a més pressió que fora i, per tant, quan deixes anar el globus, què passa? Que surt per un costat i el globus es propulsa cap a l'altre. És exactament el mateix, només que en aquest cas l'aire que es propulsa amb aquests propulsors té molta, molta, molta velocitat perquè està a molta més pressió i, per tant, genera, per l'efecte d'acció-reacció, que el cotxe pugi cap amunt. Això es fa servir a l'espai i és molt eficient. Els coets. Les naus espacials, els satèl·lits a l'espai fan servir aquest tipus de propulsors perquè es necessiten forces més petites a l'espai i hem de pensar que no hi ha fricció amb res i al final quan estàs en una òrbita per orientar-te o per modificar l'òrbita aquestes forces són suficients. A la Terra. Això no funciona més que per, com dèiem, per elevar el cotxe uns segons i tornar a caure. Els dipòsits que necessiten són molt grans, per tant, al final, perquè això funcionés, seria gairebé un cotxe que. El 90% del cotxe seria un dipòsit d'aire comprimit que, a més, quan es gasti. L'has de tornar a omplir.

Voladors no en tindrem, però autònoms sí. Jo crec que hem de parlar també d'aquest anunci de Guaimo a Madrid. Merlos, tu has provat un cotxe autònom. Nosaltres amb el Revolució l'any passat, al novembre, vam ser a Silicon Valley, a San Francisco, vam fer una sèrie de reportatges i vam entrar al Guaimo i t'he de dir que molt bé, molt tranquil·la, ens va portar a lloc. I jo penso que ha d'animis Europa, el que passa que està trigant, ara em direu la vostra opinió. Tu, quin has provat? I creus que els tindrem aviat per la Diagonal?

De Barcelona? Jo he provat dos cotxes autònoms amb dues experiències estranyíssimes. El primer va ser molt bèstia, perquè va ser al circuit de Castellolí, i per començar hi ha drogadura d'entrada, perquè era un cotxe de competició autònoma. Aleshores jo anava al seient del costat i el conductor no hi era, i no hi havia absolutament ningú, tot i que jo anava connectat amb uns auriculars amb el box, no? I era un cotxe de competició. I quan surts pel pitlane i veus que allò. Va pujant marxes i ves les leves del volant com allò s'anava accionant acollonia bastant perquè sorties allà 120, 140, 160 arribaves a la primera frena de 180 i ves girarà o no girarà va ser molt singular, va durar molt poc la prova va ser dues voltes només va ser collós l'altra vegada va ser amb un cotxe d'una marca francesa acompanyat d'un enginyer per Madrid. Havíem d'aparèixer en un lloc i vam aparèixer en un altre. El cotxe es va perdre. El cotxe es va perdre. Quina marca era? Francesa. Era una marca francesa. I l'enginyer que anava em diu on som? No ho sé, m'ho hauries de dir tu. Com a anècdota et diré que ens vam perdre en un polígon de Coslada, i clar, jo diria que érem a Pequín, perquè allò eren tot magatzems de subministradors xinesos, però es va perdre. I realment l'experiència va ser fallida. El cotxe va funcionar, però no es va orientar.

El que passa és que a San Francisco els veiem que estan conduint de forma normal, que funcionen, i Laia, et vull preguntar, tu estàs dins d'un projecte europeu de vehicle autònoms, o per exemple el bus de Merck a Madrid ja és autònom, què tal està funcionant aquest projecte? I realment tenim cotxes autònoms a Catalunya i no ho sabem?

Tenim pilots a Catalunya, nosaltres a Europa fem molts pilots a nivell tecnològic. I actualment és veritat que tenim un dels projectes en els que nosaltres col·laborem, finançat per Europa, que a Mercamadrid hi ha un bus que funciona, funciona bé, porta mesos funcionant i s'hi pot anar, pots pujar, pots baixar. No ha tingut accidents, és una de les grans aportacions del vehicle autònom. Si hi ha un desplegament a gran escala, els accidents produïts per l'humà, per suposat, haurien de disminuir o anar a zero. I és una de les grans aportacions que pot fer el vehicle autònom a la nostra societat. I jo en Vehicle Autònom hi he anat a Europa en diverses ocasions. A Wolfsburg, Alemanya, a la fàbrica de Volkswagen, fan una fira interna en què hi ha cotxes autònoms cada any perquè es testegen diferents tecnologies i aquí jo hi entro i també amb una mica la mateixa sensació que deien abans, amb una mica d'impressió quan això va ràpid i estàs sol. I sobretot hi posen un DUM i has de trencar-lo, depèn de l'algoritme. I a Idiada, vull trencar una llança per al territori català. Idiada fa tres anys es va fer el final event d'un projecte també finançat per Europa en el que hi havia cotxes autònoms, el SafeUp, i es van fer diverses trajectòries amb cotxe autònom. A l'OPC tenim un spin-off de robots autònoms programats i finançats i fabricats també aquí. Miquel, vosaltres també a la universitat esteu treballant

ja en tema de cotxe autònoms?

Nosaltres estem treballant més en el meu sector, més en el tema de drons, per exemple, del que estàvem parlant més de la capacitat de. Helicòpters, drons, inclús. Tu has dit cotxes voladors, no els veurem. Clar, jo he dit que Elon Musk el que ha presentat no serà un cotxe volador, però jo sí que crec que la tecnologia de cotxe volador és possible, tot i que segurament no el veurem. Això sempre ho diem. No per un tema tecnològic. 2.100, 2.200. És un tema que no arregla molts problemes i en té molts d'altres. Hem d'imaginar, per exemple, un cotxe volador que s'espatlli, que tingui un accident quan estigui volant. Jo primer aniria al cotxe autònom i després al cotxe volador. No, no, el que estic dient és que el cotxe volador no el veiem com a possible solució. És el que estic dient, que el cotxe volador tecnològicament és possible, però no el veig amb una implementació de milions d'usuaris, mentre que el cotxe autònom, si nosaltres sí que és veritat que treballem amb tot el tema de control automàtic, però molt més amb drons, en aquest tipus de tecnologies. Però estic totalment d'acord amb el que deien. A mi em crida l'atenció, ara venint que comentàvem amb uns amics nostres, vaig a parlar d'això i em deien, ui, que perillós, un cotxe que pugui xocar. Clar, tothom està molt preocupat pels accidents que poden tenir un cotxe autònom quan és obvi que en tindran molts menys. Són més, potser són més rellevants perquè no els ha tingut un humà i això encara ens sopta, però és que competir, fer competir una intel·ligència artificial amb tota la sensorització d'un cotxe, amb els humans que ens distraiem, que estem cansats, és que clarament hi haurà una disminució.

No, i està bastant demostrat a nivell de recerca amb els proves que s'han fet, tenint en compte canvis, diguem, culturals, etcètera, que ens adaptem molt ràpid. O sigui, potser tenim aquesta por inicial, però després entra dintre les vides de la gent de San Francisco, que els tenen ja a nivell comercial, de forma molt natural

i molt I em pregunto una cosa, per què Guaimo a Madrid i no a Barcelona?

Jo crec que això és una magnífica operació d'imatge política de la senyora Ayuso, perquè clar, la Ayuso ha dit això el 2028 ja estarà en funcionament. Miri, perdoni, no, no, m'hi jugo un peso. Hem de tenir mapejat, hem de aplicar també mapejat Madrid. Primer, primer, ha d'haver-hi l'homologació dels vehicles, després ha d'haver-hi l'homologació dels recorreguts. Perquè el cotxe autònom no va per on vol i menys sobretot en període de proves no va per on vol i en tercer lloc ha d'haver-hi la manera de definir l'explotació d'això quina serà la plataforma a través de la qual l'usuari podrà contractar de la mateixa manera que truques a un Uber o substituiran els vehicles de transport concertat, els autònoms aquí hi ha un meló ètic i un meló polític molt gran per obrir encara. Jo, en quant a Catalunya, i el que deia la Laia, jo soc molt optimista en una cosa, que és que ara, com sabeu, la Generalitat ha posat recentment en marxa tot un sistema de carreteres intel·ligents, carreteres connectades, on ja tenim força quilòmetres balissats. Això és imprescindible per l'evolució del cotxe autònom. Això ha de quedar molt clar. Parlo oient perquè ho entengui. Exacte. El cotxe autònom no és com el cavall del Lucky Luke, el Jolly Jumper, que si us en recordeu, el Lucky Luke xiulava, es posava els dits a la boca, xiulava i venia el cavall. Això no va exactament així. El cotxe autònom necessita una estructura, de moment, com a mínim. Jo em sento una mica estafat amb això. Ja et vaig explicar una vegada i t'ho vaig demostrar. Sí, tu i jo ho en parlar-ho al Revolució TV3 fa uns anys? Sí, senyora. Els àlbums de cromos. Els àlbums de cromos de quan jo era petit, que ja m'agradaven els cotxes i encara els guardo, aquells àlbums. I hi havia un àlbum concretament que es deia El Mundo de l'Automòbil, que era fascinant. I hi havia unes pàgines centrals que deia El cotxe del futuro. I en aquella secció hi havia uns cromos d'uns cotxes fantàstics, riu-te'n tu, dels de Blade Runner, i deien. Els cotxes volaran a l'any 2000. I allà ho assegurava, no? Mira, el 2026, encara no volant. Anem una mica tard. L'any 2000 era molt rodó. Tot allà era salt 2000. I aleshores em sento una mica estafat amb això. A mi quan em pregunten pel cotxe volador, tenint en compte que ja tinc una edat, doncs sempre responc, saps què et dic? Ja us ho fareu. Ja m'ho explicareu.

Ara vull que escolteu aquesta història, us aviso que és real i que va passar als Estats Units fa sis anys. 18 de març del 2018, som a Tempe, Arizona. Són les 9 i 58 minuts de la nit i l'Eline, una dona de 49 anys, empenya una bicicleta i vol travessar una avinguda quan de sobte s'acosta un cotxe a 72 km per hora.

Soc el policia Thompson, estic al caldavant de la investigació. Sabem que la calçada estava seca i el llum dels fanals funcionava. Estem investigant què ha passat, però tenim la certesa que la dona que anava dins del cotxe estava mirant el mòbil.

L'Eleline creuava per un lloc on no hi havia pas de vianants i el cotxe la va detectar uns 6 segons abans de l'impacte.

El cotxe estava provant un sistema de conducció autònoma. Sembla que no ha sabut detectar la vianant.

En efecte, el cotxe va detectar que es movia alguna cosa davant seu, però no va saber veure que era una persona empanyant una bicicleta. Tampoc va saber predir-ne el moviment i determinar que si no s'aturava el xoc seria inevitable.

Mitja segona abans de la col·lisió, hem vist que el cotxe va intentar girar cap a la seva esquerra, però ja va ser tard.

L'Elany va morir en l'accident. La conductora que supervisava la conducció autònoma del cotxe es va despistar mirant el telèfon mòbil i quan va voler reaccionar el cotxe ja estava tan a prop de l'Elany que va ser impossible frenar o esquivar-la. Això va passar el 2018, fa vuit anys. Han millorat els cotxes autònoms aquest tipus de problemes a l'hora de detectar amb encert què passa al seu voltant per evitar accidents com aquest. T'ho pregunto també, Laia, perquè això també és un problema.

La veritat és que es podria relacionar desafortunadament amb el que ha passat amb el tren aquí. Ahir Espanya ha fet una gran inversió en trens d'alta velocitat i tenim aquests greus accidents que encara passen. Torno a insistir, en el moment en què als cotxes autònoms hi hagi un desplegament a gran escala està molt demostrat que el factor humà, que en aquest cas desgraciadament estava mirant el mòbil i es va despistar per controlar el vehicle autònom, no va funcionar. En el moment en què aquest desplegament sigui a gran escala està bastant demostrat que els accidents de carretera i situacions com aquestes no haurien de passar.

Per ser de profitabilitat, parlem dels trens i de la seguretat. Estem parlant de cotxes, però també volia saber la vostra opinió de la seguretat tècnica que tenim avui en dia. Parlem de cotxe autònoms, però mira què passa amb el tren.

Jo soc un gran defensor del tren. A mi m'encanta viatjar amb tren. Em trobo que és la manera més relaxada de poder-te desplaçar quan funciona. Penso que. Jo he parlat amb molta gent que m'han fet consultes precisament arrel d'aquest accident i de l'anterior Andalusia. Jo, per exemple, que defenso sempre l'utilització del cinturó de seguretat en els autocars. Jo també, hi ha els trens, que no entenc que no hi sigui. El trenc és diferent, perquè si tu tens una castanya com la que hi ha hagut, si és una massa de tantes tones a tanta velocitat, el cinturó de seguretat en un avió no et salva la vida en cas d'una catàstrofe de caiguda. El cinturó de seguretat en un avió és per si hi ha una turbulència, que no sortís a. Que no surtis volant del seient, és perquè no piquis el sostre. Per tant, penso que l'accident que hem tingut ara recentment, el problema principal és la infraestructura que està vella, els sistemes de seguretat que van fallar i una concatenació de arrades humanes. Miquel?

Bé, jo, aplicant el que nosaltres fem servir a l'enginyeria aeronàutica i especial, que és el que en diem enginyeria de sistemes, diria que el que passa amb aquest tipus d'infraestructures és que les tecnologies estan, i les tecnologies que proporcionen seguretat en principi estan, el problema és que són sistemes molt complexes, aleshores, Quan totes aquestes tecnologies han de treballar juntes és quan realment a vegades hi ha problemes com aquest, que falla una cosa, un error humà i una concatenació d'errors que acaben portant a això. Des de l'espai, des de la tecnologia de l'espai, una cosa que es treballa molt precisament perquè l'espai està molt lluny i no pots anar a arreglar les coses és. No has d'assegurar-te que les coses funcionin bé, sinó has d'assegurar-te que les coses funcionin quan hi ha errors, quan hi ha fallades. En aquest cas, no està clar que tota l'estructura ferroviària i, sobretot, l'alta velocitat, és tan complexa i en tots aquests sistemes que ens han estat explicant ara de control de velocitat i d'això, que per si sols funcionen, però quan els poses tots junts, doncs tenen forats.

Laia, tu que ets experta, a veure, tenim Barcelona mapejada, podríem ja tenir cotxes autònoms a la Diagonal, sí?

Bé, la diagonal justament és un dels casos d'ús complicats, perquè la diagonal, per definició. Per Montjuïc, és més tranquil. No, per una autopista. Segurament és més fàcil, no? I nosaltres estem treballant, deia, per tenir cotxes autònoms. Però està preparat, això? Sí, sí, sí, es necessita. Nosaltres hem fet un roadmap per al cotxe autònom per Catalunya. Estem treballant amb el bessó digital, no?, tota aquesta infraestructura digital que es necessita. I on podria anar? Per on podria anar? El Garraf? Pel Garraf podria anar? Els casos més simples són una autopista amb bastants carrils que estigui censuritzada. Aquí té un titular, coche autònoms, on podrien anar? Pel Garraf? Segurament de les infraestructures que estan més preparades avui en dia són la part de Girona, que hi ha hagut proves en un projecte europeu fa un parell d'anys. Garraf Girona?

L'autopista del Garraf, que és el primer lloc que es va avalissar i que després ha servit com a. Com a banc de proves, per entendre'ns, com a prova pilot, per traslladar aquest sistema d'antenes, que és el que hi ha en realitat, per poder utilitzar això. El cotxe autònom i moltes més aplicacions. Això no està fet només pel cotxe autònom. El cotxe autònom ja existeix. No és una cosa del passat. El que passa és que hi ha molts graus de cotxe autònom. La gent es pensa que el cotxe autònom és aquest vehicle que és un habitacle on pujaràs i et posaràs a fer la migdiada. No, no. Els cotxes autònoms no solament existeixen, sinó que ja es venen. El que passa és que hi ha molts graus de conducció autònoma i actualment el nivell top que es pot comercialitzar és el nivell 4, que déu-n'hi-do de l'assistència que ja et permet. Els grans experts diuen que el pitjor cotxe autònom serà sempre més segur que el millor dels cotxes produïts habitualment. Però clar, escolta, Sabem que poden escriure noveles amb intel·ligència artificial, però mai seran tan bones com les que pugui fer un ésser humà, per molt que li donin el Premi Planeta.

Per acabar, Miquel, amb la intel·ligència artificial tindrem els cotxes autònoms abans?

Sí? Sí, està clar que ho fa avançar. I a mi el que, malgrat que estàveu parlant aquí dos experts sabent quines carreteres i autopistes podran, jo demano que ho implementeu al NUS de la Trinitat, sisplau, perquè jo tinc un embús diari cada matí i realment estem parlant molt de com els cotxes autònoms que puguin treballar en equip, que puguin estar interconnectats entre ells, evitaran molts accidents, però a mi m'interessa molt també el vertent de l'embús. Clarament quan els cotxes puguin parlar entre ells i puguin coordinar-se la qualitat del flux de la circulació també

millorarà moltíssim hem d'anar acabant m'agrada

millorarà moltíssim hem d'anar acabant m'agrada molt aquest debat jo crec que en farem més però hem d'anar acabant jo soc molt optimista

ens estem amoïnant per com serà el cotxe volador i el cotxe autònom i no ens hauríem d'amoïnar tant perquè hi haurà menys cotxes en el futur. Ai, menys cotxes en el futur. Els podrem pagar més bicicletes.

La mobilitat augmenta, jo més que els meus pares i els meus fills es mouen més que jo. O sigui que és una contradicció respecte al que acaba de dir. Si cada cop ens movem més, com ho farem amb menys cotxes? La teva frase final?

La meva frase final dels dos temes que estem tractant és cotxe autònom sí, és una tecnologia que veurem i que estarà totalment implementada en unes dècades. Cotxe volador és una cosa que està molt més lluny i que probablement no té ni tan sols sentit.

Molt bé, jo també penso que cotxe autònom aviat i també veurem què passa amb els taxis quan arribi el cotxe autònom, que també hi haurà tema per tractar. Gràcies, moltes gràcies, Josep Lluís Merros, Laia Pagès, Miquel Solerada, per ajudar-nos a imaginar i a entendre aquest futur de la mobilitat. Moltes gràcies.

Gràcies a tu.

Revolució 4.0. El món de demà. Amb Xantal Llevina. Els dissabtes a l'app i al web i els diumenges de 10 a 11 de la nit a Catalunya Ràdio. Em van ensenyar que el progrés no és ni fàcil ni ràpid. Marí Corí. Revolució 4.0 a Catalunya Ràdio amb Xantal Llevina.

De ben segur que tots tenim un geni a qui admirem, especialment per la seva manera de veure el món o per com expressava el seu art o la seva sapiència. Ens atrau la seva obra, però també ens fascina la seva ment, la seva creativitat i la seva visió de la vida i de les coses. Imaginem-nos que la tecnologia ens permet endinsar-nos dins de l'univers creatiu del nostre geni predilecte. Seria fantàstic, oi? Doncs això és el que estan fent amb Codi Gaudí. Una experiència immersiva, oients, que explora el procés creatiu de l'arquitecte i ens permet descobrir quins secrets s'amaguen darrere de les seves obres. Els seus edificis, ja hi podem entrar. Ara ens toca entrar dins de la seva ment.

I per parlar d'aquest codi futur de Gaudí, avui ens visita l'Alba Collado. És la Turing Director de Mediapro Experience X Experience, l'empresa que està impulsant aquest codi Gaudí juntament amb la Universitat Politécnica de Catalunya. Què tal? Com estàs? Benvinguda, Alba. Hola. Què tal? A veure, quan algú entra al codi Gaudí, quina experiència hi troba? Com me la pots explicar? Perquè, clar, no la veuen, eh? Els veïns, per tant, l'hem d'explicar molt bé. Com me l'explicaries? Què hi trobem?

Exacte. Doncs mira, en la nostra experiència de Codi Gaudí no només ens limitem a ensenyar l'obra de Gaudí, sinó també donem a entendre, perquè era un geni, i com arribava a les solucions. Llavors portem el visitant dins del taller de l'arquitecte, llavors poden entrar i tocar, manipular moltes formes i veure com ell treballava, per tant, descobreixen la seva metodologia de treball. I a més a més, al final acabem d'una forma que considero excepcional i és que els visitants poden entrar dins dels projectes inèdits que Gaudí va imaginar però que no es van arribar a construir. És una experiència molt didàctica, molt familiar i molt visual. Molt bé.

Per tant, en aquest cas la idea no és només ensenyar a Gaudí, sinó explicar també, Alba, com pensava, com treballava, què significa convertir el procés creatiu en una experiència immersiva. Perquè clar, per mi Gaudí, que jo soc fan d'aquest innovador i no del que vam veure amb la Sagrada Família, també. Exacte. També, com ensenyeu aquesta part de com pensava i com treballava?

El que fem és partir de conceptes arquitectònics que poden semblar complexes, però els transformem en una experiència molt intuitiva, on el visitant té un paper actiu. Per tant, experimenta, toca i manipula. Així és com pren vida molt del seu llegat. I ho fem d'una manera molt innovadora. Gaudí era molt pioner de la tecnologia i és divertit veure com nosaltres utilitzem tecnologia del 2026 per explicar com ell fa més de 100 anys innovava. Molt bé.

Per tant, com ja fa més de 100 anys que innovava. Podem entrar fins i tot als edificis que va imaginar. Quins edificis surten, em diries?

Per exemple, edificis que ell va imaginar com l'Hotel Attraction, que s'hauria d'haver construït a Manhattan, i llavors hauria estat l'edifici més alt d'aquells temps a la ciutat de Manhattan. O també les Missions Franciscanes de Tanger, o la Font Monumental de Catalunya, que tant de bo estigués construïda a dia d'avui a la plaça.

Per tant, l'Hotel Atraction de Nova York, que jo crec que molts oients això no coneixen, l'Ambient Font Monumental de la plaça de Catalunya són algun d'aquests projectes, no? Com es reconstrueix un edifici quan no es disposa de tota la informació que necessitàvem per veure exactament? Com ho heu fet? Amb intel·ligència artificial? Doncs mira, Chantal, justament no.

Ah, doncs com ho heu fet en aquest cas? Sabem que vivim en aquesta era de la intel·ligència artificial on veus fotografies i ja no saps si són reals. Nosaltres justament hem volgut deixar de banda tot això i seguir un procés bastant rigorós. És a dir, el nostre punt de partida ha estat tota la recerca de la càtedra de Gaudí de la UPC. Molt coneixement acumulat, moltes investigacions, no? I a partir d'aquí, doncs, investigadors han construït de forma tridimensional aquestes geometries i aquestes escultures, no?, aquests edificis. Per tant, nosaltres sí que això ha estat important de ser fidels i mostrar les evidències i no fer volar coloms.

Molt bé. Per tant, eh?, una de les coses també interessants del projecte, no?, feu servir realitat virtual, realitat mixta, no?, en aquest cas, I el visitant pot experimentar conceptes com els arts, les geometries o les estructures, no? Sí?

Correcte. Sí, per exemple, aquesta és la part que més ens agrada. Entres en el taller de Gaudí, et poses unes ulleres. Són de realitat virtual però no utilitzem la realitat virtual, és a dir, tu segueixes veient el taller, aquests endamis de fusta, aquestes taules, aquests prototips que hem posat allà, però clar, a través d'aquestes ulleres veus una capa digital que interactua amb aquestes estructures físiques i per tant per exemple t'expliquem com funcionen els arcs, seria molt avorrit si jo t'ensenyo com és un arc catenari com és un arc elíptic, podria ser una mica espès, en canvi deixo que tu juguis amb aquests arcs jugant amb els seus paràmetres, afegint pesos i entenent de forma visual com funcionaven.

Avui parlant d'aquest bonic projecte de Gaudí, un exemple de col·laboració entre la universitat i l'empresa, perquè m'han explicat que hi ha la càtedra de Gaudí de l'OPC i també la capacitat de Mediapro X Experience per transformar aquest coneixement en una experiència. On recordem? On poden anar ara? On poden anar a veure aquesta exposició? A l'Espai Imagina.

De fet, és un nou centre d'entreteniment cultural que hem obert des de Mediapro Experiences allà a Glòries. Era un antic plató de producció i l'hem reconvertit. Per tant, allà us esperem per veure Codi Gaudí. L'Espai Imagina.

A més a més, tu que tens una responsabilitat vinculada, la dimensió que tenen dels projectes, és un recorregut que estarà només a Barcelona, també visitarà d'altres països?

O com funcionarà? De fet, el pròxim any la portarem a Montreal, a Xangai. A Hong Kong, a Madrid i esperem que a moltes altres ciutats. Per tant, s'ha creat aquest projecte ja amb una vocació d'itinerar per al món, donat que té un punt molt important d'universalitat i adaptabilitat. Clar.

De tot, amb què et quedes tu del projecte? Què és el que més t'ha impactat d'aquest projecte? Què em diries? Mira,

aquest projecte m'ha agradat molt. Codi Gaudí, al final, és un projecte que pot tenir un punt molt local, però té una ambició molt global. Sembla com una carta d'amor de Catalunya cap al món, també. I Gaudí, al final, és una persona que ha inspirat a tot arreu del món, ha despertat molta curiositat. Llavors, hem gaudit molt, mai millor dit. Desenvolupant-lo juntament amb la càtedra. I crec que ha estat molt interessant la connexió d'empresa amb la càtedra per poder fer arribar aquest coneixement a un públic general i fer-lo més accessible.

Clar, i digue'm alguna de les frases o alguna de les inspiracions de Gaudí que t'han impressionat perquè. Tant a edificis com la sala de família, com la pedrera, quan veiem, ens inspira tant el geni de Gaudí. Què és el que destacaries de la seva feina? Mira,

era una persona que observava molt. Molt la natura, no? I utilitzava molt la llum per projectar diferents estructures. I això, per exemple, ho pots veure en el taller. I, per exemple, el Gaudí deixava moltes anotacions en tots els seus plànols i esbossos, no? I, per exemple, en un projecte inèdit va deixar pintada l'ombra d'aquell edifici. I ha estat gràcies a aquesta ombra que va deixar que hem pogut reconstruir juntament amb en Galdric Santana, el president de la catedral Gaudí, doncs aquesta estructura tridimensional. Llavors, quin crac, quina passada, quin honor que Gaudí sigui d'aquí. Increïble. Clar que sí.

Des del punt de vista empresarial, no? Quin és el model de negoci d'aquest tipus de projectes que esteu fent i en aquest cas amb Gaudí? Què em diries?

Doncs mira, és un projecte que comença amb una inversió, sobretot per cobrir tot el que és la recerca, el desenvolupament tecnològic, audiovisual, la seva itinerància, no? I a partir d'aquí anem a córrer pel món. La itinerància és molt important, obrir-ho a altres ciutats és molt important perquè és com aconseguim amortitzar aquesta inversió, no? I llavors anem en un format molt de llicència, és a dir, les ciutats del món que vulguin obrir Gaudí entren a formar part del projecte a través d'un model de llicenciament.

I també et volia preguntar, quan reconstruïm digitalment una obra inacabada, Alba, o desapareguda, com distingim el que està documentat del que és una interpretació, no? Com ens garantim també el rigor històric, no? En aquest cas de Gaudí, molt important que hi hagi aquest rigor, no?, també. Clar, total.

En primer lloc, la nostra postura era de no intentar posar fantasia en els buits, no?, És a dir, seguir molt amb la recerca, tot el criteri l'ha posat la càtedra de Gaudí i, per tant, el que no sabem del cert ho presentem com una hipòtesi. Llavors, s'ha estudiat molt els plànols. La geometria, molts paràmetres que s'han estudiat per davant i per darrere, molt de coneixement acumulat i hem seguit aquest fil. No hem volgut entrar a imaginar coses que no existien i més en un moment d'ara que jo crec que això és important i és important que el visitant ho sàpiga. Bueno, et veig molt emocionada, no? Estàs molt emocionada? Sí, sí, sí, oi tant. Estem molt emocionats. Tenim moltes ganes que molta gent ens visiti. Està traient també a les escoles i res. Jo crec que és una experiència perfecta tant per la persona que ja coneix Gaudí com la persona que no, perquè podran aprofundir en la seva forma de treballar.

Molt bé. Gaudí va ser un innovador del seu temps, demostra que la seva obra perdura i segueix sent admirada oients. Aquest any fa 100 anys de la seva mort i m'hauria agradat veure què seria capaç de fer imaginar Gaudí si hagués tingut a l'abast tota la tecnologia actual. Us heu preguntat què faria Gaudí amb la intel·ligència artificial. Jo crec que seria una meravella el que faria Gaudí en la IA. Per intentar saber-ho, la millor fórmula és intentar endinsar-se a la seva ment creativa a través d'experiències com aquestes. Codi Gaudí, que us recomanem. Recordem el lloc. Espai Imagina. Espai Imagina.

A Barcelona tenim data? Fins a quina data la podem veure? Sí, doncs de moment fins a finals d'any estarem allà. Segurament allargarem també. Molt bé. Doncs escolta, anirem a veure.

Tinc moltes ganes d'anar-hi. Oh, i tant. T'esperem. Doncs molt bé. Felicitats a tot l'equip per aquesta exposició. Codi futur de Gaudi i per aquesta bona feina amb el geni. Exacte. Moltes gràcies. Gràcies. Una abraçada.

Amb Chantal Llevinas.

L'altre dia vaig fer un exercici curiós. Vaig demanar a diferents persones de diferents edats que em dibuixessin una fàbrica. És curiós, però tots van dibuixar edificis amb xamanelles, traient fum. I vaig pensar, com és que encara tenim tots una imatge de les fàbriques pròpia de l'era industrial. Ara les fàbriques han canviat i estan fent com aquest programa. S'estan convertint en indústries 4.0.

I avui volem parlar una mica de com estan canviant aquestes indústries i ho fem amb una experta, en aquest cas amb la Sandra Pérez, líder d'equip d'Indústria 4.0 d'Acció, agència per al creixement també de les empreses. Què tal? Com estàs? Benvinguda. Molt bé, gràcies. A veure, com expliquem ara la Indústria 4.0? D'on em diries que ve el nom, per exemple?

Aquest concepte va néixer a Alemanya el 2011, com a part del programa de competitivitat que va tenir el govern alemany per impulsar el creixement, la transformació del seu sector productiu. I es va presentar justament a la Fira Hannover Messe, que és de referència en l'àmbit d'Industria 4.0, a Alemanya el 2011. I, evidentment, el 4.0 ve de la quarta revolució industrial, com podem fer ús d'aquesta connectivitat, d'aquestes dades i d'aquesta digitalització ampliada que tenim ara mateix. Que el nom d'aquest programa,

no sé si ho sabies, Revolució 4.0, ve precisament d'aquesta quarta revolució. Clar, quan tothom pensa en la fàbrica, s'imagina la Xamana, però les fàbriques d'avui en dia no són així. Estan introduint la IA, la intel·ligència artificial, més que mai. Com la definiries ara tu, una fàbrica 4.0? Què és el que més destacaries?

Doncs jo crec que respecte al paradigma tradicional que tenim, doncs són fàbriques ara mateix molt més netes, molt més silencioses, on la sostenibilitat juga un paper molt més rellevant, es contamina menys, es consumeixen menys recursos, es reutilitzen menys. I des d'un punt de vista de tecnologia, són fàbriques on el que veiem són moltes més pantalles, màquines connectades entre elles, robots col·laboratius ja treballant conjuntament amb els operaris, sistemes de vehicles autònoms que mouen materials d'una banda cap a l'altra. Podem veure també sistemes de visió artificial, fent controls de qualitat, dades molt més visibles i, evidentment, una capa que no veiem, però és una capa d'intel·ligència artificial on tot es fa l'explotació d'aquestes dades i és clau a l'hora de prendre decisions.

Per tant, està canviant la indústria. L'ecosistema, també hi ha robots, intel·ligència artificial, bessons digitals. Quantes empreses em diries que formen avui aquest ecosistema d'Indústria 4.0 a Catalunya? Tenim xifres, sí?

Sí, tenim xifres de mitjans de 2025, que és l'última actualització de l'estudi que es va fer d'acció. A 2025 teníem més de 1.400 empreses treballant en l'àmbit de la indústria 4.0 a Catalunya. I quants llocs de treball genera? Doncs mira, més de 37.000 llocs de treball. 37.000? Sí, i això representa una facturació de més de 7.000 milions d'euros. D'acord. Com diries que canvia

aquestes fàbriques, no? Em diries? Amb què canvia la feina, per exemple, d'un operari en una fàbrica 4.0, em diries?

Doncs ara parlem d'operaris augmentats, és a dir, segueixen sent molt rellevants aquest coneixement de les màquines, habilitat manual de l'operari, experiència pràctica, però cada cop cal més que aquests usuaris també puguin fer ús d'eines digitals, de tauletes, de terminals, d'aplicacions que sàpiguen interpretar dades i indicadors, tota la gestió d'alarmes i incidències automàtiques, que puguin potencialment interactuar amb aquells robots i sistemes automatitzats i que estiguin disposats al fi a tenir un aprenentatge continu. Molt bé.

Escolta, s'adonarem a veure un exemple. Saludo el Pere Cornellà, que és director general de Cafés Cornellà. Hola, Pere, què tal? Com estàs? Molt bé, bon dia. Què tal? A veure, com podem explicar als oients del Revolució, Pere, vosaltres, com heu aplicat les tecnologies de la indústria 4.0, en aquest cas, vosaltres, a la vostra feina?

Sí, doncs mira, Gental, nosaltres tenim una història una mica singular, perquè vam començar a digitalitzar-nos l'any 1975. Molt bé, pioners, pioners, així m'agrada. De fet, va ser el meu pare, quan vam participar en un projecte gironí d'un centre de càlcul que funcionava amb targetes perforades d'IBM, imagina't. L'any 1985 vam incorporar el nostre primer sistema integrat de gestió, un IBM Sistema 36, posteriorment vam evolucionar cap a l'AS400 i finalment l'any 2005 vam implantar un SAP R3, imagina't una PyME fer tot això. Per tant, fa més de 50 anys que treballem amb dades, però el més interessant no és la tecnologia que hem anat incorporant, sinó el que hem après a fer amb aquestes dades. Hem passat de gestionar informació sobre processos de la nostra fàbrica a voler comprendre tota la cadena de valor del cafè. Una cadena llarguíssima que comença amb la llavor d'un fruit que es conrea en una regió tropical del planeta i que acaba en una tassa de cafè en mans del consumidor. La nostra visió de la indústria 4.0 és precisament aquesta. Com connectar el coneixement de totes les etapes per poder crear més valor. Clar, però posa'm algun exemple

perquè l'UJI no ho entengui, eh, Pere? És a dir, incorporar tecnologies? Com quines heu incorporat?

Doncs mira, nosaltres hem incorporat els sensors de la fàbrica, hem incorporat sistemes que permeten la monitorització de la corba de calor del cafè, com permeten tenir una correlació exacta entre alguns orígens i el resultat final, i finalment el que ens va permetre connectar les màquines de cafè de les cafeteries va ser l'Internet of Things, l'IoT. A partir d'aquí vam començar a tenir dades que ens permetien saber què passava amb un quilo de cafè un cop arribava. En una cafeteria. Fins llavors tot havia sigut intuïció. A partir d'aquí la dada ens va obrir una nova visió respecte a tota la cadena de valor. Molt bé.

Avui escoltarem emprenedors que ens expliquen com la digitalització també ja des del 1975 ja entrava. Per tant, els cafés Cornellà amb el Pere Cornellà i la seva família han estat pioners, no? I cada vegada, Sandra, ho estan fent més, no? En aquest sentit, clar. Com ajudeu a les empreses a incorporar aquestes tecnologies 4.0? Perquè tant sigui una pyme com una empresa més gran, tothom diu, jo vull aplicar-les, a vegades no tothom té el pressupost, no tothom té la manera de fer-ho, per tant, com ho ajudeu en aquest sentit també? I com s'implementen aquestes tecnologies 4.0? Per on comencen, em diries, no?

Doncs mira, la nostra feina és acompanyar l'empresa des de l'inici. El que fem és, primer, intentar facilitar al màxim que tinguin la informació d'aquestes tendències i de quines són les oportunitats. I després posem a l'abast programes específics d'acompanyament, evidentment, i línies d'ajut que puguin donar i recolzar aquestes primeres implementacions. Clar, perquè ho fan acompanyades

amb molts recursos o les petites i mitjanes

empreses estan incorporant també aquestes tecnologies, em diries, no? Cada cop més les pymes s'estan pujant al carro. Sí que és cert que a l'inici les grans empreses tenen més capacitat econòmica i d'equips i de recursos també, però si pensem en les últimes dades que tenim d'acció, que el que fem és analitzar la intensitat d'innovació que s'està duent a terme a Catalunya, el 2025 més del 41% de les empreses catalanes van invertir en tecnologies digitals avançades. Aquí hi ha moltíssima pymes. Cada cop més pymes ho estan fent, començant amb pilots potser més petits i provant, però sí, sí, ja és una realitat en moltes, moltes pymes de Catalunya.

T'he de preguntar, Pere, a veure, tu ara t'escolten emprenedors, directius que escolten el Revolució, empresaris, què els recomanaries? Perquè clar, tu heu estat molt pioners, 1975 ja, ja començau a digitalitzar?

De fet, començàvem a tenir dades, no és que la digitalització fos pròpia nostra. Ja teníeu dades? Sí, i dades que venien amb aquells fulls pijama, aquells papers contínuos fets amb impressores d'agulles, i a partir d'allà començàvem a tenir dades.

Per tant, els fulls pijama jo encara no havia nascut, és que jo vaig néixer als 75, jo els fulls pijama no els coneixia.

Sí, era aquella tira de fulls que es anaven desplegant a sota la impressora i llavors anaven sortint per l'altra banda. Eren pijamas perquè tenien aquelles ratlles.

Jo, no hi era jo en aquesta època. Digues, digues. Sí, llavors, mira,

el gran canvi de fet es produeix quan entenem que el nostre producte no és simplement el quilo de cafè que surt de la fàbrica, el nostre veritable producte és la tassa que acaba degustant el consumidor. Llavors l'any 2021 vam participar de la mà d'EuroCat en el programa europeu Atma que ens va ajudar a definir un full de ruta de transformació digital. Va ser realment aquí, vam identificar 42 oportunitats agrupades en 5 àmbits, les dades, els processos productius, la gestió, els nous models de negoci i sobretot les persones. Després de 5 anys anem materialitzant 22 i aquí és allà on comença el full de ruta. Que ens porta cap al final, el que anomenem el beyond the coffee, que és volem industrialitzar el coneixement que fa possible una bona tassa sense substituir mai el talent del professional que la prepara. Molt bé.

Doncs escoltau, i ja ho sabeu, a partir d'ara, si mai dibuixeu, us imagineu les fàbriques del futur, fareu bé. De pensar alguna cosa més enllà de les xamanelles traient fum, arriba i ha arribat ja una nova indústria que converteix les fàbriques en més intel·ligents, en més eficients, més flexibles i també més capaces de prendre decisions. La indústria 4.0 i avui en volíem parlar amb la Sandra i el Pere. Moltes gràcies als dos per visitar el Revolució 4.0. Gràcies. Gràcies a tu.

A Catalunya Ràdio i 3CAT, Revolució 4.0, amb Chantal Llevina. El món de les bones idees. Revolució 4.0.

Ui, ens acabem el programa avui amb una frase de l'home que va fer per primera vegada la volta al món sencera amb globus aerostàtics. Els que pensen que és impossible, sisplau, que no molestin els que ho estan intentant. I, per tant, és Bertrand Picard, un pilot suís que el 1999 va fer la primera volta al món en globus sense aturar-se enlloc. Per ell volar sempre ha sigut un somni i un repte, com és ara pels cotxes i també pels que fan volar la imaginació intentant dibuixar-nos un món millor. Moltes gràcies, com sempre, a l'equip del programa, a Marc Peyron, a Clàudia Crua, al Gerard Gil el Jordi Pi i el Marc Amorós, i a les veus de Carles de Bo, Nilvia i Elena Miquel, que han sonat avui al programa. Ja sabeu, sempre teniu Revolució 4.0 els dissabtes a l'ApiWeb, programa sencer, i també els diumenges, que no hi ha futbol, de 10 a 11 de la nit a Catalunya Radio. Són dos episodis cada setmana des de fa 11 temporades. Moltes gràcies per la confiança, oients, una abraçada, un petó ben gran.

¡Revolución!