Els estudiants que han fet caure Vucic del poder: com pot canviar Sèrbia després de 14 anys?

I el trobarem a Sèrbia, on aquest diumenge s'ha viscut una jornada d'aquelles històriques. La llista d'estudiants, un moviment contra la corrupció del país nascut fa només dos anys i sense líders destacats, ha guanyat les eleccions davant l'ultranacionalista Aleksandar Vucic del partit progressista serbi, una força que ha tingut el control del govern els darrers 14 anys. La victòria dels estudiants ha estat contundent. Han aconseguit la majoria absoluta a l'Assemblea Nacional. En unes votacions que han registrat la participació més alta en uns comissis des de la desintegració de Jugoslàvia el 1992. El seu èxit ha desfermat l'eufòria entre molts ciutadans a la capital, Belgrat, on els carrers s'han omplert per celebrar la fita. Per parlar del que ha passat ens acompanya Tamara Germanovic, que és sèrvia, resident a Barcelona i catedràtica de la Universitat Pompeu Fabra. Bona nit, Tamara. Bona nit, bona nit. D'entrada, com t'expliques o com es pot explicar el que ha passat? Perquè si ens ho diuen fa dos anys no ens ho creiem ni aquí ni allà.

Sí, exactament. Jo crec que el que ha passat a Sèrbia, que ha guanyat una força de la joventut, de la gent jove, bàsicament universitaris, que han proposat una llista on no estan els estudiants, sinó professionals, molts professors, però també metges, advocats, gent de diverses capes socials sense consignes polítiques. Han guanyat perquè volen tornar, no volen marxar del país, com jo havia de fer fa 35 anys, a l'època de Milosevic. De fet, soc d'origen serbi, però soc catalana i espanyola, si voleu. Sinó que es volen quedar i construir el país i han dit que ja n'hi ha prou amb la corrupció, volen tornar. La Sèrbia cap al camí de legislatiu, mirar cap al futur, no cap al passat, que és una mica la tendència en aquesta part dels Balcans. I acabar amb la corrupció en un estat pràcticament criminal autòcrata de Vucic. I el que ha passat en els dos anys, les manifestacions s'han originat perquè es van originar fa quasi dos anys, quan va caure una estació ferroviària, una marquesina de. D'una estació ferroviària que va matar 16 persones, això va ser el motiu perquè desencadenés una sèrie de protestes per al país que van protagonitzar els universitaris. Va ser com un motiu concret per mostrar que realment el país ha arribat a uns límits de corrupció, sobretot perquè les obres estaven fetes també per una empresa vinculada d'una manera indirecta amb règim, i així no entrarem ara en detalls.

I el que ha passat és que han aconseguit aquests joves mobilitzar la població i també molta població que fins ara no només no votava o era apàtica o votava per règim de Vucic, sinó que ni tenia la informació sobre el que passava al país. Per què? Perquè, com podem imaginar, un poder autòcrata pràcticament dictatorial, encara que s'amagui sota una suposada quasi democràcia, controla els mitjans d'informació, i això passava a Sèrbia. I aquests joves han fet caminates per tot el país, han arribat a l'interior de Sèrbia, han arribat als petits pobles. Aleshores, ara el que veiem és que ha guanyat la seva llista, no només a les ciutats, a Belgrat i a altres grans ciutats d'aquest petit país, que és Sèrbia, sinó també a l'interior, a molts pobles. I 70% de la participació, pràcticament han arribat al 70% de la població que ha sortit a votar, és una cosa també inèdita a Sèrbia, perquè normalment eren 40, 45. Jo, que ara estic a Estats Units, estic a l'Universitat de Harvard d'uns mesos, he pogut anar a votar a Nova York. El govern de Vucic ha fet tot el possible per dificultar al màxim que, per exemple, la diàspora, que hi ha molta gent que viu fora. Pugui votar, però la gent es desplaçava fins i tot 4.000 km per poder anar, per exemple, des de Miami a Los Angeles per poder votar.

Aleshores, hi ha tota una sèrie, diguem, de circumstàncies. Que han fet una cosa que fins i tot nosaltres, que coneixem el país des de dins, ens sembla inversemblant, que han aconseguit derrotar un poder autòcrata i, a més, violent, sense por, això també els caracteritzava, encara que estaven amenaçats des del primer dia de les protestes, i amb molta bona energia i sobretot amb molta resistència, perquè han estat manifestant-se pacíficament pràcticament dos anys.

Clar, deies bona energia i destacaves aquesta actitud pacífica. Ja has explicat que tot neix d'aquesta, és a dir, el detonant de gent que ja està molt tipa, pot ser qualsevol cosa, no una guspira, que en aquest cas va ser aquella marquesina que va acabar matant 16 persones i tota la corrupció que s'hi va veure al darrere, però la reacció dels joves hagués pogut ser airada, violenta, de ràbia, sortir a cremar-ho tot, com passa de vegades, en canvi aquí ha sigut ben bé al contrari, però més triomfant, és a dir, que ha acabat bé la història de moment. No sé fins a quin punt això podria representar un exemple serbi per altres punts del món on els joves estan descontents.

Els joves estaven descontents ara quan la realitat de Sèrbia és i era diferent. Jo crec que també eren conscients que qualsevol manifestació més violenta hagués donat més motius al règim i als seus seguidors. Per enfrontar les manifestacions de manera violenta. Aleshores, estaven molt bé assessorats, em sembla, perquè de seguida es van tancar les universitats i van parar l'activitat docent, primer a les universitats, després també a les escoles secundàries. Durant un període, molts professors van donar suport, durant un període fins i tot no cobraven els seus sous, per exemple, professors de la universitat o de les escoles secundàries, Aleshores, les protestes i aquesta victòria electoral i derrotar un règim autòcrata sí que ha sigut protagonitzat pels estudiants, però és la societat cívica i diferents capes i professionals que han donat molt suport. I crec que un país que surt d'un període, pensem que les guerres dels Balcans, encara que la Serbia Milosevic fa 26 anys que va morir, però encara feble, molta gent cansada, perquè mor el dictador i tu penses, les guerres han acabat, ara ja comencem a construir el futur, però després de 14 anys d'abús, i sobretot per el tema de la corrupció i de moltes coses. Relacionades amb aquesta corrupció, un descontrol, la gent estava molt cansada pensant que ja no hi ha cap futur. És a dir, que estem d'alguna manera a Sèrbia condenats a aquests cercles històrics, socials, de, com diu Ivo Andric, de. De patir o de provocar

el patiment doncs la gent jove ha començat amb aquestes protestes dient deixem de mirar el passat mirem el futur volem construir un país europeu un país modern on es respecta on hi ha la legislació. On hi ha la justícia i on hi ha la llibertat. I aleshores, de cop i volta, la gent més gran, tots nosaltres, hem començat a aprendre d'ells. Prou de discursos d'un tipus d'altre, no hi ha consignes polítiques, sinó que hi ha una voluntat. De tenir un estat basat en drets i de poder construir el seu futur i que ells també volen participar en la construcció d'aquest futur. Aleshores, realment, ha sigut un exemple que jo crec que s'estudiarà d'una manera molt digna, molt pacífica, amb molta provocació que van patir, però la manera de, per exemple, començar a caminar, començar a anar amb bicicletes, han caminat fins a Estrasburg, fins a Brussel·les. També us diré, un suport, un ajut de les institucions democràtiques europees, ni tan sols el nivell informatiu es va donar molt. Amb el pretext que hi ha altres guerres i altres situacions, però jo crec que mereixia, i ho han aconseguit pràcticament sols. Aleshores, això és una cosa molt. Molt positiva. I avui estem tots eufòrics, tocarà ara fer moltes coses, però aquest matí hi ha una neteja simbòlica d'un parc que estava ocupat davant del seu del govern de Vucic, on ell havia col·locat

un campament dels seus seguidors, però estava avallat, la gent no podia entrar, els nens no podien anar a jugar. Ja està alliberat, diguem, entre cometes. Avui s'ha fet una neteja, els ciutadans han sortit de manera espontànea i ja passegen els seus gossos i els nens ja es poden columpiar després de quasi dos anys. Però pensem que també la diferència és que estem parlant d'una societat com la societat sèrbia, que primer als anys 90 estava acusada justificadament, diguem, de protagonitzar. Una part dels conflictes dels Balcans, eren els dolents, i després aquesta voluntat de molta gent que volia construir el país, reconstruir el país, que evidentment estava en contra de Milosevic, evidentment de Ratko Mladic i tot el. Tot el tinglado que teníem allà, doncs ara està demostrant que després de més de tres dècades pot tornar, pot girar, diguem, el seu camí i que pot construir un futur. I, a més a més, donant exemples amb alguns elements com el que. Que hem comentat, de quina manera es pot manifestar i es pot arribar a derrotar una dictadura.

I tant, és evident que aquesta vegada el món mira cap a Sèria, cap a Sèria amb emoció i veurem què és el que passa a partir d'ara, perquè com deies no serà fàcil, governar sempre és complicat, però el que s'ha aconseguit fins ara tampoc ha estat gens fàcil i ara és moment de celebrar-ho per a tantíssima, tantíssima gent. Tara Germanovic, Tamara Germanovic, moltíssimes gràcies per haver-nos atès en directe aquí al Catalunya Nit. Una abraçada.

Una abraçada, gràcies a vosaltres.