Els experts, sobre els canvis a Instagram i Facebook: "S'ha demostrat que el producte no és innocu"

Per valorar una mica aquest acord, saludem aquesta hora el psicòleg expert en addicció a les pantalles i president també de Desconnect, el Marc Massip. Marc, com estàs? Molt bon dia. Hola, com esteu? Bon dia. Marc, com et sona tot això que s'ha compromès Meta?

Bé, doncs durant anys ens han demanat que ensenyéssim als nostres nens a controlar Instagram i avui descobrim que potser era Instagram qui havia d'aprendre a deixar de controlar els nostres nens. Cal dir que ells no accepten la culpabilitat del que se'ls acusava i que la notícia està en aquests controls o en aquestes limitacions que posaran. Crec que és la notícia més bona pels nostres menors.

Sobretot perquè hi ha una cosa que l'havíem comentat amb tu diverses vegades, que hi ha algunes d'aquestes mesures que Meta, o quan encara era només Facebook fins i tot, es negava a fer. Això d'ocultar els likes, per exemple. Hi havia documents interns que li havien proposat a Marzà que li havien dit, escolta'm, ens consta que això amb els nanos més joves i sobretot les noies més joves, aquesta competició de likes per veure quin té més és absolutament perjudicial, traiem-los. Hi ha documents que diuen que ell va dir, no, no, és que ens va molt bé, perquè això fomenta d'alguna manera aquesta addicció. Per tant, coses a les quals s'havien negat durant molts anys, ara, com a mínim, sembla que no les faran més, com a mínim això diuen.

Sí, clar. Per mi el més demolidor no són els 17.000 milions, és llegir les mesures, aquest temps, el límit de temps, el bloqueig, la llista que heu de fer, és pràcticament la llista de coses que els professionals fa anys que diem que s'han de modificar. I sent rigorosos, d'acord, no acceptem la culpa, però sí significa una cosa extraordinària, i és tancar un litigi acceptant tots els elements addictius i protegir els menors de forma intrínseca, que se'ns deixa clar que. Si més no, sabien el que passaven, sabien el que feien i sabien el dany que feia. Per mi no és una campanya de conscienciació dels Estats Units, que moltes vegades des d'allà es fa. És la factura que han de pagar després d'haver construït durant anys un producte tan capaç de captar l'atenció dels nostres fills.

Per tant, aquestes mesures, a falta que es concretin, però tu les veus necessàries perquè van una mica en la línia del que experts com tu fa temps que defensàveu.

Sí, com sempre diem, quan ens arriben les notícies les comentem i esperem que siguin realitat. Recordeu que fa temps ens van dir que prohibirien les xarxes a Espanya a partir dels 16 anys i encara no ha passat i vam fer moltes entrevistes. I tant. Un petit recordatori, no? Però sembla que si fessin el que es diu seria genial. Jo penso que aquí hem de tenir diverses coses molt clares. Sempre ens deien que els pares han d'educar els fills. Si el problema fossin els pares no caldria canviar l'algoritme. Si el problema fossin els adolescents no caldria aplicar aquests límits que estem proposant. I si el producte que venen fos Inoku, no estaríem parlant de 17.000 milions de dòlars. Per tant, això no eximeix de la responsabilitat que tenen les famílies, evidentment, però sí que hi haurà una enorme diferència entre educar un fill que li demanem que utilitzi una eina, quan el que en realitat li estàvem dient és, escolta, defensa't davant de tota una indústria amb els millors enginyers que no volen que tanquis aquesta aplicació. Sempre ho hem dit, estem posant en un servei de 13 anys a competir contra milions de milions de dones de tecnologia que volen tot el contrari. I ens sorprenem moltes vegades que perdin els nens, però és una competició perduda. I es començar a muntar coses. I veieu que podeu trucar a altres professionals, segurament no de l'àmbit de l'educació o de la salut mental,

sinó amb altres interessos, que han defensat la tecnologia. I dient que, oiga, esto es una herramienta, jo puc posar un martell sobre la taula i fins que tu no decideixes utilitzar-lo, bé, Instagram no és un martell, Instagram no t'espera, et notifica, et recomana contingut, et reté, apren de tu. I això no és una eina. O sigui, ja s'ha demostrat que. Jo estic molt content avui. Home, porto 14 anys dient-ho. Porto 14 anys dient-ho. Em tracta de més de 4.000 pacients a la desconecta. No ho sé. Quant fa que venim dient amb tu, amb el Ricard, que això no està bé, que això no funciona, que això no es pot fer. Llavors anem veient que a poc a poc la societat va rebeldejant-se, va dient, escolta, això no va bé, com va passar amb el tabac, com va passar amb el cascó a la moto, però clar, aquesta plataforma o aquesta indústria tecnològica és molt potent. Estàs dient que han pagat 17.000 milions de dòlars. Acceptant canviar tot allò que demanàvem. Quants diners guanyen en un producte que és gratuït? Quin poder tenen? Ja no entrarem ara en la intel·ligència artificial, perquè aquestes agències socials tenen informació. La IA o la intel·ligència artificial sap molt més de nosaltres encara. Crec que és una mirada històrica que reforça molt el missatge que intentem donar als professionals de. Que el vostre fill no tingui mòbil fins als 16 anys,

les tecnològiques són les responsables de tot això. Mira, jo com a psicòleg hi havia moments que deia, escolta, els pares són els culpables, els pares han d'estar a sobre. Però és que la realitat és que un pare pot conduir i un nen de 12 anys no. Un pare es pot prendre una cervega i un nen de 12 anys no. I un pare pot mirar un moment el correu electrònic, però el nen no té que estar mirant TikTok. El problema és quan el pare condueix a 200 per hora o es beu 200 cerveses o només mira el mail sopant. Però és que és un servei molt diferent. Llavors, no ho sé, crec que és important. També et diré que durant molts anys ens han demanat que ensenyéssim als nens a controlar tot això. I avui, un cop més, descobrim que potser eren les xarxes socials que havien d'aprendre a deixar de controlar els nostres fets. I ens ha arribat, no ho hem sabut controlar, ens hem alarmat quan ja tot estava molt desbocat, per això sempre parlem de la droga del segle, o de l'heroïna del segle XXI, i sí, estic molt content, perquè el meu fill que acaba de néixer, que ara farà un anyet, en uns dies, ara estem aquí amb uns amics a Croàcia, passant uns dies. Tranquils, i l'altre dia a sopar em deien, amb el mòbil, em preguntaven,

això em passa molt amb els sopars d'amics, a quina edat li hem de donar, com ho hem de fer, tal, i a més és un tema que tothom opina, està molt innovador, i si vaig dir, i no era per escórrer el volto, és que jo crec que quan els nostres fills tinguin 16 anys, tot això haurà canviat molt. I crec que donar-li un mòbil aviat als nostres fills ara ja es veu certament negligent. I veure un nen callat en una tauleta mentre estem tots de vacances ja xerria. I tornarem a fer aquest passet enrere amb l'humà, en recuperar la mirada, el tacte, el jugar, l'avorrir-se, l'espontaneïtat, i no serà tot tan immediat. I espero que guanyem aquesta batalla contra les tecnològiques i contra la tecnologia.

El Marc Macip és psicòleg, expert en adicció a les pantalles, president de Desconnecta, i sempre hi recorrem quan hi ha aquestes notícies per posar-les en context. Marc, moltíssimes gràcies, encara més sabent que estàs de vacances. Et deixem estar. Una abraçada forta, moltíssimes gràcies. Una abraçada. Que diga bon dia.