
Per acabar el periple noranter que durant tota aquesta temporada ha protagonitzat Manu González, avui hem volgut tancar el cercle. Per això parlem de la sèrie de la qual hem punxat la banda sonora durant aquests onze mesos. L'original es deia "Beverly Hills, 90210" i aquí ens la vam empassar com a "Sensación de vivir". Què se n'ha fet d'en Dylan, en Brandon i la Brenda, la Kelly o la Donna? Teniu la resposta a un sol clic.

Baggy: Folgat, ample. Serrells rectes i pantalons militars. Què en queda d'aquell estil en els grups d'aquella època que no han desaparegut? Començant pels Primal Scream (que ens visiten aquest cap de setmana al festival Vida), en Manu González us explica el significat i el petit llegat d'aquest concepte.

Els hits de les revetlles dels 90 són els hits de la revetlla d'aquesta nit! Amb en Manu González punxem les cançons més trillades, més sonades i, òbviament, més ballables! No us perdeu la nostra selecció d'avui perquè no es tornarà a repetir! (Almenys al nostre programa)

En Manu González ens punxa una sessió immensa amb tots els caps de cartell de cada una de les edicions del Sónar dels anys noranta. Ell va ser-hi des de la primera edició i explica com el públic i el festival van créixer junts any a any. Atenció al tracklist d'avui que inclou hits de formacions com Orbital o Kraftwerk. Atenció també als grups puntals de l'època que, encara que sembli mentida, els organitzadors mai van poder contractar... Com ha canviat tot, oi?

Després de sobreviure al Primavera Sound, en Manu González s'inspira i fa un recull de les millors -o les més grans- borratxeres/festes/ressaques del cinema de la dècada dels noranta. Si sou prou vivaços, a la foto n'haureu reconegut tres. Quin és el Top definitiu?

Un grapat de caps de cartell del Primavera Sound 2015 ja dominaven l'escenari durant la dècada dels noranta. Escolta el top d'en Manu González que, a banda de sobreviure als noranta, coneix a la perfecció la trajectòria, les virtuts i els defectes de cada banda que ens punxa avui.

Els norantes dintre una sala: Daft Punk començaven a ensenyar la màscara mentre que Laurent Garnier donava les primeres pistes d'un corrent que acabaria implosionant. En ple 2015, St. Germain anuncien nou disc i concert a Barcelona i la directora Mia Hansen-Løve relata aquella època a la cinta "Eden". Per part nostra, tornem als anys noranta i tornem a sorprendre'ns amb un seguit d'àlbums que ens faran tornar a ballar per sempre. Un top musical de Manu González que, com a fan, va viure la cultura de club de la dècada i, com a periodista, va intercanviar impressions amb alguns dels artistes que punxem.

Marques com les del Sònar o el Primavera Sound van néixer els 90 i han arribat a la categoria de macrofestival. D'altres van néixer i morir poc després. Molts no van arribar a la segona edició i, un en concret, no va acabar ni la primera amb un rècord negatiu de 80 assistents. En Manu González es va passar tots els noranta de festivals i ens selecciona el seu top vivencial: - Pop Festival, Badalona (1995-96) - Doctor Music Festival, Escalarre (1996-98) - Non Stop Festival, Barcelona (1996) - Colors of the Universe, Barcelona (1998) - Festival Gutiérrez, Madrid (1999)

Fotre mà de la caixa no és una nova tendència, sinó un corrent que ha anat mutant però s'ha mantingut durant els anys. En una nova edició de Generation Ni, en Manu Gonzàlez tria i destapa els escàndols més sonats de la dècada dels noranta: - Cas Filesa (Featuring senador Josep Maria Sala) - Cas Banesto (Featuring Mario Conde) - Cas Petromocho (Featuring tot el govern d'Astúries) - Cas Pallerols (Featuring cúpula d'Unió) - Cas Terra (Featuring Juan Vilallonga + showcase bombolla punt.com)

L'imminent estrena de la seqüela de 'Los Vengadores' posa de manifest el colorisme de punys i capes de les pel·lícules de superherois que, en els últims anys, rebenten les taquilles. A la dècada dels 90 però, la fal·lera dels superherois a la gran pantalla va esclatar a partir del Batman de Tim Burton, desembocant en un seguit de pel·lícules molt més fosques. En Manu González ens fa el seu top.

A principis de la dècada dels noranta, autors com Terenci Moix o Eduardo Mendoza es disputaven els tops de llibres més venuts. Poc després irrompien les novel·les històriques de best-sellers com els de Noah Gordon i títols d'autoajuda dissimulada encapçalats per Paulo Coelho. Cap al voltant de segle arribava un fenomen predestinat a quedar-se: Els llibres mediàtics. En Manu González ens apunta que abans que els futbolistes s'apuntessin al carro, els més venuts van ser escriptors com Xavier Sardà, Santiago Segura o Aramis Fuster.

El mateix any que els prohoms barcelonins començaven a parlar del Fòrum de les cultures, els tradicionals tops de ventes experimentaven un gir important. Toni Soler, com a historiador, feia valdre el seu nom pel seu èxit 'Història de Catalunya. Modèstia a part'. Tot un seguit de cares conegudes s'apuntaven al carro fent-se valdre només del seu rostre i cognom. Atenció que al canvi de mil·lenni havien d'arribar els futbolistes.

Avui ens centrem en la primera legislatura com a president espanyol de José María Alfredo Aznar López. En Manu González sosté que abans del Yak-42, el Prestige, el retorn d'ETA després de la treva, la cimera de les Açores o La Guerra d'Iraq, Aznar ja apuntava maneres. Era l'època dels enfrontaments amb Felipe González, el català a la intimitat o el mític 'España va bien'.

Les millors sèries de la dècada dels 90 ens van permetre gaudir d'actors secundaris que, en alguns casos, ens agradaven més que els mateixos protagonistes. Manu González es desfà en elogis cap a mites de sèries com 'Frasier', 'El príncipe de Bel-Air' o 'Babylon 5'.

De conversa de bar a tesi periodística: En Manu González tanca l'objectiu al màxim i ens presenta el seu top cinc de cançons de l'indie espanyol dels 90. Les úniques bones! Escoltem i rememorem la influència de cinc cançons en concret de Le Mans, Los Planetas, El Niño Gusano, Nosoträsh i Astrud. Atenció que l'Albert Puig no se n'està d'aparèixer al nostre debat.

Dies després d'analitzar el seu últim disc 'Rebel Heart', aprofitem per sentir els hits i recordar moments vitals de l'etapa més moguda de la reina del pop. Títol que es va qüestionar pels canvis d'estil de la nova dècada i per escàndols cada cop menys subtils. Segons en Manu González, expert en tot el que va passar als anys noranta, Madonna es va perdre perquè va voler i també ha sabut tornar-se a trobar.

La primavera de 1995 va esclatar una escalada de publicació de singles per part de les dues bandes britàniques. Les xifres de vendes i les posicions en els 'charts' britànics i mundials van convertir la competitivitat artística en una veritable batalla. En Manu González ens repassa aquesta competició mes a mes d'aquell any però, a més, ens destaca el factor social que s'amagava darrere de les aparents diferències de gust entre fans dels uns i dels altres.