Els grans observatoris astronòmics

L'Observatori amb Quique Herrero.

Segona col·laboració del nostre astrònom de Capçalera, m'encanta dir això, astrònom de l'IEC i director de l'Observatori del Montsec. Quique Herrero, ben tornat als Ignorants, com estàs?

Fantàstic, molt bé. Sempre aquestes hores són les ideals pels astrònoms, quan estem més lúcids.

Ara a la nit, és quan dormo que veig clar, doncs tu és quan es fa fosca i veig més clar, no? Correcte. Escolta'm, en aquesta segona secció, aquest mes, ens vols parlar dels grans observatoris astronòmics, perquè vosaltres l'única manera que teniu d'investigar allò que estudieu és a través de tots els instruments que recullen i analitzen la llum.

Exacte. Per això, de fet, la gran revolució de l'astronomia, l'última de les grans revolucions va ser el telescopi, no? Des de fa una mica més de 400 anys que el va començar a fer servir Galileu. De fet, és una de les poques ciències, no? L'astronomia on allò que estem estudiant no podem tocar. Jo per estudiar com és una estrella o com és la nostra galàxia vista des de fora no podem fer aquests viatges tan llargs. I per tant l'única font de llum per conèixer el nostre lloc a l'univers i tot el que ens envolta és la llum que ens ha arribat des de grans distàncies. I per això fem servir telescopis que al cap i a la fi són aparells per recollir llum i posar-nos-la en els nostres ulls o en aparells que utilitzem per analitzar-la.

Clar, suposo que hi ha gent que fins i tot en té algun perquè li agrada, li agrada mirar el cel, li agrada mirar les estrelles, però clar, aquí estem parlant dels grans, d'unes eines que són espectaculars, que ningú té a casa, evidentment. Per tant, jo et demano, Quique, quines característiques o quins elements essencials ha de reunir un lloc per poder tenir d'entrada un lloc concret, un espai, un escenari, un bon observatori, perquè clar, a qualsevol lloc no hi pot haver. Un bon observatori.

Exacte, i has dit una cosa abans que això, important, quan parlàvem de telescopis, que són els grans telescopis, i justament això és el que fa potent un telescopi, no? Al final volem captar molta llum, com més llum captem, doncs millor, més detalls podem veure, més sensibilitat tenim, i per això els telescopis més potents són aquells que tenen un diàmetre més gran, no? Més ample. On posaríem un telescopi d'aquests tan interessants per poder observar el cel? Doncs d'entrada als indrets on es troben els grans observatoris, el més important i difícil de trobar cada cop més. És un lloc sense contaminació lumínica i, per tant, allunyat de les grans ciutats. I la segona cosa que t'interessa, que és molt important per poder observar el cel, és que el cel sigui nítid i majoritàriament, com a mínim, doncs que tinguis bona meteorologia. I on es troba això? Doncs a les muntanyes, llocs remots. A gran alçada, i que estiguin allunyats de grans ciutats. I concretament, on podríem trobar les muntanyes més altes i els llocs més tranquils? Doncs illes volcàniques, com per exemple les Canàries o Hawaii. Aquests són els indrets dels grans observatoris.

A Hawaii? Ara això no ho sabia jo. A Hawaii també hi ha un gran observatori?

Sí, sí, sí, a Mauna Kea, que és a la illa gran de Hawaii, a 4.200 metres d'alçada. Les illes volcàniques surten al mig de l'oceà i són molt altes. Per tant, no tens res a tot el teu voltant, més que vent així molt tranquil, molt laminar, gran alçada a més a més, i per tant l'atmosfera és més nítida, tens menys cap d'aire per sobre, i aquests són els llocs ideals, de fet. Podríem dir Hawaii, l'altre exemple les Illes Canàries, tant a la de Tenerife com sobretot l'illa de la Palma, el Roque de los Muchachos, doncs és on hi ha actualment el telescopi més gran del món, que és el gran telescopi Canàries, de 10 metres i mig de diàmetre. Déu-n'hi-do.

Clar, tu dius cel nítid i bona meteorologia, i això cada vegada, cada vegada serà més complicat si un dia s'ha de trobar un altre lloc per fer un altre. Gran observatori. No sé pas on anirem a parar.

No sé si el podrem fer en un altre indret de la galàxia. El punt més complicat és la contaminació lumínica. Cada cop desprenem més llum artificial a les ciutats, que molta surt cap amunt al cel. I, de fet, venint més cap aquí a Catalunya, el gran observatori que tenim és justament al Montsec. Podríem dir que és el lloc en un indret ideal en tota aquesta regió. Des del Montsec fins a la zona del Parc Nacional d'Igüestordes, aquí hi ha una zona molt extensa amb cels molt foscos i prou allunyats de situacions grans, de ciutats grans, i aquí és el Montsec on tenim el telescopi més gran de Catalunya actualment, que és el Joan Oro, per exemple.

El Joan Oro, es diu així el telescopi, clar. No sé si tothom sap qui és, qui era Joan Oro.

Doncs, d'entrada, als anys 90 es va començar a identificar el Montsec com un lloc ideal per l'astronomia, no? I, en paral·lel, Joan Oró va ser un bioquímic lleidatà. Va treballar durant molts anys a Houston, als Estats Units, per diferents missions de la NASA, i era un gran expert en temes com l'origen de la vida o la possibilitat d'extensió de la vida a l'univers. I quan va tornar a Catalunya, justament en aquells finals dels anys 90, va ser un dels grans ideòlegs i promotors que el Montsec era un lloc ideal per fer-hi una infraestructura d'astronomia, per divulgar l'astronomia i també, sobretot, per fer recerca en astronomia. I el telescopi que l'any 2004 es va inaugurar, el telescopi Joan Orol, més gran de Catalunya, 80 centímetres de diàmetre, i per això porta el seu nom.

Clar, abans ens parlaves de. Has dit 80 centímetres, abans ens hem parlat d'un molt més gran. Clar, tots aquests telescopis moderns que a nosaltres ens queda com molt lluny, que els veus en pel·lícules o els veus si vas a fer la visita. Com ho fan? Que tu els veus i dius, molt bé, amb això analitzem el que sigui, les estrelles, el que sigui, però com ho fan per enregistrar tota la informació que li arriba, totes les dades que li arriben? Com funciona? D'una manera que ho entenguem, ja sé que per vosaltres. Aquesta pregunta deu ser molt fàcil, però per la resta de

la humanitat que no en sabem. No, però és important i no és fàcil respondre-ho perquè la gent, quan jo dic que soc astrònom, doncs, ah, tu deus treballar tota la nit mirant a través d'un telescopi la visió romàntica de l'astronomia, no? I ara tot això és ben diferent. Sí que jo he enganxat, sobretot durant el meu doctorat dedicat a recerca sobre planetes extrasolars i física de les estrelles, vaig tenir la sort de fer moltes observacions. Potser després, si hi ha temps, explico alguna anècdota, no? Sí, sí, i tant, i tant. Però sobretot ara els telescopis són molt automatitzats. De fet, els telescopis que tenim al Montsec, com el Joan Oro, diem que són totalment robòtics. És a dir, únicament els programem, de fet els fan servir astrònoms de tot el món sense haver de venir. Programen les observacions, fan una sol·licitud de temps i una configuració d'allò que volen estudiar, allò que volen observar i quines dades volen obtenir. I llavors tot de totalment automàtic, connectat. També estacions meteorològiques que controlen si el telescopi pot mirar o no pot mirar, no? I al matí ens aixequem i veiem totes les dades allà pendents d'analitzar.

És a dir, si jo fos un astrònoma d'un altre país, jo podria demanar aquesta informació en el telescopi generós? Sí, i la tindria.

De fet, es fan convocatòries i sol·licituds de poder utilitzar temps del telescopi. Quan això es concedeix, entrant a l'ordinador i configurant el portal web. Doncs què vols que observi? Imaginem que volem fer el seguiment d'una supernova que acaba d'esclatar, una explosió de supernova, i volem mesurar, fotometria, mesurem llum o mesurem posicions, sobretot, i no hi anem allà a mirar i a posar-hi l'ull, sinó que hi tenim una càmera, un instrument molt sensible, també un espectrógraf, que capta la llum i permet obtenir-ne mesures com això, la brillantor, la posició d'algun objecte com un asteroide, o fins i tot descomposar la llum i treure molta més informació física de què estan formades les estrelles, com es mouen, quina evolució tenen, quina és la seva edat, la distància, etc. Tot això analitzant la llum amb tots aquests instruments que fem i sobretot amb astronomia robòtica, que és aquest procés que ens permet al final fer moltes més coses. Cada nit s'estan fent molts projectes diferents i al cap de l'any, el Joan Oro, per exemple, fa més de 2.000 hores d'observacions. Sempre que fa bon temps, sempre que la nit és bona, sempre té coses programades per fer. Sempre té feina, no?

Sempre té feina. Exactament. Clar, ara quan parlaves de tot estar robotitzat, jo penso, per exemple, en els telèfons mòbils o en els ordinadors, que al cap d'un temps allò ja no funciona bé perquè ja s'encarreguen que t'hagis de comprar un de nou. Però clar, un telescopi que deu costar, no sé què deu costar, però molts diners, es queden obsolets de seguida o duren molts anys? Com funciona això?

No, perquè normalment, a més a més, es poden anar modernitzant. I sobretot, tant com el telescopi és l'eina que hi poses al darrere, el que en diem l'instrument, pot ser una càmera, un espectrògraf, o sigui, l'aparell, al final el pots anar modernitzant i donar-li nova vida. Hi ha grans telescopis en observatoris com el desert de Takama, La Silla o Hawaii, etc. que porten moltes dècades funcionant i s'han anat renovant i fent més intel·ligents. També els telescopis no són com els típics que un s'imagina, un tub llarg, erut, amb una lenta frontal, sinó que són telescopis que al final són sistemes òptics molt més moderns i complexos, sobretot fets amb miralls, i els permet fer compactes però molt amplis i molt potents. I ara, de fet, aquí tenim el telescopi Jonoro, ja fa més de 20 anys que està funcionant, I ara, doncs, molt contents que ben aviat posarem en matxa un Montsec, un telescopi que serà, de fet, 10 cops més potent que el Joan Oró, no? Ah, és a dir que. Si tot va bé. Jordi Torres dirà. Sí, que era un professor de la Universitat de Barcelona i gran astrònom. Doncs, si tot va bé, el 2030 hauríem de tenir la primera llum d'aquest telescopi també robòtic que es dedicarà a estudiar fenòmens molt interessants, el que en diem fenòmens transitoris, coses que passen de sobte a l'univers i que cal apuntar-hi de seguida per entendre-ho. Per tant,

treballaran els dos telescopis, entenc, allò ara tu, ara jo?

Poden conviure, eh? En el mateix observatori. De fet, en tenim alguns altres, també, ja, de més petits, com el telescopi Fabra, que és la versió moderna del Fabra, que potser molta gent ha visitat, al costat de Barcelona. El Montsec s'està consolidant i fent com un gran observatori, un gran lloc per a posar-hi aparells d'aquest tipus. Tenim el cel fosc i tenim el cel ben nítid, l'atmosfera ben estable. I tres de cada quatre nits, més o menys, fa bon temps, no hi ha núvols i els telescopis estan observant. Funcionant i observant.

Clar, tu controles moltíssim l'Observatori del Montsec, evidentment, n'ets el seu director, però estic convençuda que tu, en molts d'aquests grans observatoris que hem dit, tu hi has estat en alguns d'ells, no? Hi has treballat, o has investigat, o per fer el doctorat, o pel que sigui, no?

Sí, de fet, pot ser el que més m'ha agradat de tota la meva època, sobretot d'estudis i l'època que m'he pogut dedicar més a la recerca. Durant el doctorat va ser poder tenir l'experiència de viatjar moltes vegades a Canàries, al Roquer de los Muchachos, allí en diferents telescopis. De tres o quatre metres de diàmetre. També vaig estar a Hawaii, també vam tenir aquestes curioses, perquè teníem una nit d'observació que havíem sol·licitat per estudiar un planeta, l'atmosfera d'un planeta, d'un planeta extrasolar, amb el telescopi Gemini, que són vuit metres de diàmetre, o sigui, un dels telescopis més grans del món. I havia de passar en aquella nit. Vam preparar molt bé, vam anar allà. A més a més, està a 4.000 metres d'alçada, l'observatori aquest. O sigui, que t'has de climar-te una nit abans a la residència. Tot molt preparat. Bueno, la nit que teníem, tot núvol. Oh, quina ràbia, no? Això passa, això passa. Però bueno, vam tenir la sort que dies més tard. Bueno, vaig tenir la sort que el que sí que vaig fer són unes bones vacances després per l'illa gran de Hawaii. Això està bé. Això no m'ho va treure ningú. I després, dies més tard, sí que es va poder recuperar un altre cop aquella observació. Per això forma part de la vida de l'astrònom, no? Les condicions de l'entorn. Et condicionen coses que has preparat durant molt de temps.

I, per exemple, la temperatura exterior també incideix molt en l'observació o no té res a veure? Si estàs en un lloc com, no sé, invento a Xile, per exemple, en un moment en què fa més fred, això incideix en la informació que reps o no? No implica res?

No incideix directament, però ara que dius fred. A Chile, quan hi vaig anar, també vaig anar a l'Observatori de la Silla, a Chile, però hi vaig anar en època més de calor, i a més és al mig del desert de Tacama, molt curiós i una experiència brutal, deu nits allà seguides. Però recordo el fred també en alguna de les nits d'observació a Canàries, al Roque de los Muchachos, una mica d'aventura per tornar cap a la residència amb el cotxe amb tres dits de gel a la carretera, no? Llavors. Les nits fredes solen tenir cels molt nítids i molt bons, però alguna nit van perdre perquè hi havia gel a les cúpules, per exemple. Aquest tipus d'aventures i d'incidències tècniques són també molt interessants i molt lligades a l'astronomia observacional.

I això t'has d'esperar un altre dia per poder-ho fer bé, perquè si no, aquella nit la perds, diguéssim, d'aquella manera entre cometes.

Correcte. Normalment ho pots recuperar un altre dia o prendre les dades d'una altra manera o, sobretot, Per això també es fan moltes col·laboracions grans en astronomia i es comparteixen les dades a grans, entre altres, observatoris.

Aquí anècdotes al Montsec no, aquí està tot més controlat ja, no?

Bueno, n'hi ha d'anècdotes també aquí. Sí, sí, per suposat. Ara tot va molt controlat, però jo, de fet, és el primer observatori quan feia pràctiques de carrera, crec que va ser l'any 2008, que vaig estar allí treballant un estiu i, bueno, recordo el detector de tempestes fent apagar la llum de l'observatori, llams al costat, vull dir, tot això. Estem en llocs remots, no? I, o sigui, sempre comporta una aventura.

Clar, una tempesta allà dalt deu fer una mica de por, no?, diguéssim.

I estem en llocs preparats, vull dir que al final no hi ha cap mena de perill, estem ben protegits. I per això també un altre sentit de l'astronomia robòtica, de fer que tot funcioni de manera ben automatitzada i posar la tecnologia. Perquè al final facilitar la feina als astrònoms i sobretot ampliar les capacitats de tot el que podem estudiar.

Doncs avui hem conegut una mica més aquests grans observatoris astronòmics amb el nostre col·laborador, el Quique Herrera, astrònom de l'IEC i director de l'Observatori del Montsec. Quique, moltes gràcies. Que continuïn les nits clares per mirar el que sigui de les estrelles i ens retrobem el mes que ve. Moltes gràcies. Que ràpid que se'm passa. És que clar, parles de coses que t'agraden tant,

que passa molt ràpid. N'hi hauria per tota la nit, t'està explicant. El mes que ve,

el mes que ve continuem. Molt bé. Gràcies, Quique. Bona nit. Molt bé.

Gràcies. Bona nit.