Els influcencers perden pistonada ?

Ja sabeu que els dilluns el primer tema de Tartoria ens el proposa l'Elisenda Pineda. Bona tarda. Bona tarda, Òscar. Heu tingut com una alegria amb l'Alba quan us heu vist. La roba ha sigut?

He vist com uns gestos, com volent dir, molt bé, aquesta camisa, molt bé. L'Alba sempre va com un pinzell. Com diria Juliana Canet, és perfecta. És del club de les perfectes. Aleshores, clar, avui porta un mono, que és una gran nota, però que ningú mal interpreti, no ve com del mecànic. És una cosa molt fina,

sense mànigues, ajustada a la cintura. A mi costaria definir aquesta peça, no sabria posar-li nom. Jo he dit camisa i ja veig que no és camisa. No, ja veig que va tot sencer. Per tant, ja veig que no és camisa.

Això és un problema perquè quan has d'anar al bany t'has de desmuntar tota la vestimenta. Això és veritat. El que passa que al matí va bé perquè.

Ah, pam, ja ho tens tot fet. Però no seria un vestit, això? No, és una granota. És pantalons.

No saben res. Lo felices que estem, sense saber-ho. També és veritat, no us calia tampoc. El Jordi segur no té tants mal de caps al matí per vestir-se. No m'ha alegrat el dia quan he entrat a la tele. És que és meravellós. És uns gestos que no he acabat d'entendre.

Ah, val, de la roba. I a nosaltres res. Tu sempre vas molt bé, Jordi, per això.

Sí, sí, sí. Molt fi, molt fi. He vist que aquest matí a l'UJI de l'Escot deies que no s'ha de saludar la gent. No, jo crec que sí. Que hi ha alguna gent que no saludes directament.

Ella. Ella i alguna gent a qui no saluda. Jo crec que sí, que sempre s'ha de saludar perquè a aquella persona li volguis arrencar el cap o treure'l junts amb unes culleretes de cafè. Això és igual, saps? Bon dia, un bon dia, no te'l pot treure ningú.

L'educació, escolta'm, els nostres pares han pagat una educació i això s'ha de notar. S'ha de notar, hem de treure un recalcitlisme del lubricant de la societat. Sí senyor, sí senyor, és el que diuen. Què, el tema? Avui us porto cosa fina,

avui us porto la punta de l'anaua, eh? És una cosa meravellosa. A veure, que ens preparem. A veure si estem a l'alçada. Jo crec que sí que ho estareu, evidentment. Bé, suposo que aquest estiu heu estat molt al dia del que ha passat a xarxes. Molt. En general, i en particular del que ha passat amb els influencers. Han anat per terra, pobrets meus. Quan he tingut la caiguda dels influencers, em diu això. Sí, la Júlia és com diu que sí, això em sona.

He treballat aquest estiu i tot l'agost hem estat amb aquest tema.

Encara no sé com de ball hem caigut. Ah, aquí és on tenim. Com de ball hem caigut. No ha sigut de cop, ha sigut una caiguda per parts, paulatines. Saps allò que vas pel carrer i ensopegues, i de cop i volta fas dues passes més i dius, no caic, però et falla un genoll i de cop ja comences a veure que ets pell, saps? I et deixes la dentadura allà. Doncs això, més o menys, la caiguda dels influencers va per aquí, no? És per graons, una miqueta esglaonada, no ha estat de cop, però sí que de mica en mica la cosa es va desinflant. Això és el que diuen, eh? Abans d'entrar en matèria, jo us dono el context i vosaltres us l'agafeu com vulgueu. Fa anys aquestes persones, que fan coses a xarxes, quan nosaltres entrem a TikTok, a Instagram, Es dedicaven a fer vídeos ballant, per exemple. Ballaven amb cançons com aquesta.

Això ressonarà a l'estiu de 2020. Pandèmia absoluta i tothom a casa fent el ball amb aquesta cançó. Després, doncs, van dir, mira, ara què podem fer? Que la gent ja està cansada de veure'ns fer un ícone aquí. Doncs vinga, va, ara ens pentinem. Després ens maquillarem. Després ensenyarem els outfits. Que vol dir, veus, mira, Alba, tu podries fer, per exemple, ensenyar i dir, mira, això és una granota perquè l'aprenguin l'Òscar i el Jordi, d'acord? A mi em vindria bé unes classes així, per saber. Ah, aquí està. Doncs tot això, mira, la gent ens ho anàvem empassant. Mira aquesta noia com una. Mira aquest, quin vestidet que porta. Mira l'altre, quins pantalons més o menys. Després feien hauls. Què són els hauls?

Bueno, no sé. Sí, això sí. Això és art, eh? Sí, perquè tinc una filla que fa.

Com pot ser que sàpigues això i no el que és una granota?

Escoltem, perquè la meva vida és molt complicada.

Perquè és jove, ella és jove. Que és una granota devia ser, l'hauria d'haver conegut fa molts més anys. En canvi, els hauls, és perquè ja et dic, la meva filla quan va comprar, diu, papa, et faré un haul. I llavors comença a ensenyar-me el que ha comprat. Exacte. Sí, sí, m'ensenya, exacte. I mira, això és això.

Però llavors es tria el que tornes i el que et quedes. Ho has de demanar a l'audient. A l'audient mira el que un altre s'ha comprat.

Sí, sí, sí, t'ho ensenyen. Sí, sí, fa molt de temps lliure.

Portar la bolsa del prica. Jo he vist hasta hauls de gent que ve del supermercat ensenyant-me que s'ha comprat uns cigretones. És que t'aprofiten, no? És allò que penses, ja et faran bé, però a mi m'és igual. A mi si et menges uns cigretones, tant se me'n fot a mi. Bé, tot això els va portar, en aquesta gent, els va portar a tenir un número de seguidors importants, anava creixent la gent, pum, pum, follow, follow, i vinga, i una goteta fa una pica, saps? Uns més que d'altres, eh? N'hi va haver que va triomfar molt, d'altres no en van triomfar tant. I les marques van aixecar les orelletes. I van dir, calla, que aquesta gent, amb tants seguidors, si ens fan una publicitat de la nostra marca, encara arrossegarem gent. I així es va fer. Els va anuntar amb bitllets de 500 euros. Hi ha gent que surt al balcó de casa seva, la Bonbonreig, que és una d'aquí que li diuen Raquel Uche o Raquelita o Raquel, no sé com es diu, d'aquí de Sabadell, és catalana. Aquesta noia es fuma uns bitllets de 500 euros. A mi em fa plorar d'enveja, perquè penso, mira, que en té de granotes, la Bonbonreig aquesta. Que en té de granotes. Bé, és per això que ara hi ha influencers que són rics, d'acord? Són rics no pel contingut que fan, perquè monetitzin el seu contingut, és perquè les marques els hi posen unes cosetes i ells, doncs, evidentment, fan publicitat. Fins aquí tot bé. El que passa és que després els influencers, de cop i volta, van dir, no en tenim prou amb això, i van fer i van sortir dels seus vídeos, de cop i volta van sortir dels seus vídeos, dels menjadors de casa seva, que hi ha gent que té quedada de menjador a la marinera, i comencen a ocupar espais que en principi no els corresponen. I de cop i volta, a il·last, te'ls trobes a una catifa vermella dels Goya o del Festival de Màlaga. Aquest és el primer acte de caiguda dels influencers. L'he dividit en tres actes. El primer acte és aquest. No sabem en condició de què conviden alguns d'ells actes culturals. El que sí sabem és que donen respostes tan meravelloses com aquesta al Festival de Màlaga.

¿Me recomienda una peli para el siguiente? Pues. No sé, ¿ahora? Una peli ¿qué rollo? Pues no sé, alguna peli española, ya que estamos aquí en el Festival de Cine en Málaga. Pues mira. La nueva de ocho apellidos, que me encantó, me la vi el otro día y me encantó.

Aquesta noia és l'Ona Bonfaus, que és fillastre d'un bon reis, tot queda a casa, d'acord? I actualment arrossega una comunitat d'uns dos milions i mig de seguidors a les seves xarxes. Dos milions i mig, eh? No sé, aquesta noia, una espera que quan es presenta a la Catifa Vermella del Festival de Màlaga s'hagi preparat. Com a mínim sàpiga alguna cosa, un títol de pel·lícula. Una, una. No et demanem tant. Doncs bé, 8 apellidos, l'última que vam fer és 8 apellidos marroquíes i és del 2023. Tampoc no direm quina qualitat de pel·lícula mira ella, cadascú mira el que vol i el que millor li va. Molts usuaris es van queixar de la presència d'aquestes persones a Catifes, però només s'hi haurien de passejar guionistes, actors, actrius, diris de fotos, sonidistes, etcètera, etcètera. Incluso hi va haver algun actriu que es va exclamar i va dir, escolta'm, jo aquest any no he pogut acudir ni als Goya ni al Festival de Màlaga perquè hi havia una part del teatre ocupada per influencers. Segon acte de la caiguda. Alguns d'aquests influencers, que ja no saben què fem tants quartos, perdent el món de vista, es dediquen a menys tenir els seus propis seguidors. Aquesta que escoltarem es diu Fabiana Sevillano. Us sona d'alguna cosa? Us hauria de sonar moltíssim, Fabiana Sevillano. Jo tampoc, és una senyora que no sabia que existia fins aquest estiu. Tres milions i mig de seguidors i amb premis Ídolo a la vitrina de casa seva. Sabeu que són els premis Ídolo. Són aquests premis que regala i atorga i dona la Dulceira, que és catalana, és nostra. La Dulceira és nostra, d'acord. Doncs aquesta noia és l'aliment llamada dels influencers. Va aixegar Pulseguera aquest estiu dient això, escolteu.

Yo estoy fluyendo. Yo estoy fluyendo porque la gente ha tenido tres meses de verano, como todos los años, pero yo tengo un mes. Pero yo en este mes me estoy desconociendo. La gente se pensaba que cuando yo acabara la pelea iba a estar entrenando a muerte, iba a estar siguiendo la vida que tenía antes. Cariño, perro encerrado se vuelve más bravo.

Yo estoy peor. La meva reina pensava que la gent tenia tres mesos de vacances. I no com ella, que només n'ha tingut un, pobreta. Segurament, pobreta, no ha treballat mai. I com que les últimes vacances que va tenir les va tenir a Tercer Desso, a Tercer Desso sí que eren tres mesos. Saps què vull dir? Com el Piranha. Clar, exacte. Llavors, evidentment, se li van tirar a sobre i es va començar a qüestionar a qui estàvem donant veu i espai a la societat. La gota que va fer Bassalgot va ser amb un llondro que anomeix el Choques. Aquest sí que sabeu qui és. Sí, sí, sí.

I que va parlar-li així a un seguidor. Cerdita y cochina, ¿vale? Vuestra madre me habla por WhatsApp. La tengo bloqueada, la zorra, que es muy pesada. Sí, tengo entradas, ¿qué pasa? También tengo dinero para enterrarte. Sí, sí, efectivamente. He ganado más en una promo de un Burger King que tus padres en 20 años trabajando. Venga, sí. Sí, cerdito, tengo entradas, sí.

Gairebé 15 milions de seguidors aquest senyor evidentment Burger King va trencar tots els contractes amb el Xoques després que digues això va fer altres de vídeos, va faltar l'Ester Exposito a la selecció argentina és una cosa, és un individu realment execrable. I es defensa dient que ell és així, que si una marca el vol, evidentment ja sap que s'hi trobarà. No tots els influencers tenen aquest nivell, i hi ha molta gent que té un contingut meravellós a xarxes, però no tenen aquest nivell de fama. És a dir, aquí estem fent famosos. Tercer acte, el classisme i la validació popular de segons quins perfils. Si te quieres divertir,

A veure, recordem el revolt que va tenir en Bad Bunny. Eh, la casita. Ah, la casita aquella, que és com una espècie de decorat dels pastorets que té la seva última gira. Allà hi posa el naixement, hi posa una mare de Déu, exacte, un Sant Josep, un Bou i una Mula, bueno, i tots són influencers, cares conegudes, que si un Ibai, a mi l'Ibai, bé, encara te'l compro. Però clar, hi ha gent que dius, per l'amor de Déu, no?

Clar, i aquí què va passar? Compte que dius que Santi Villas, que fa de les dèries els dimecres. Va estar a la casita. I va estar a la casita. I a Marc. Clar, evidentment. Però ells no són influencers. Ell assumeix que hi anava el Santi Villas com a partener, diguem-ne. Ho assumeix i ens ho va explicar, va fer dos dèries sobre la casita. De tot el que va viure allà a la casita. Clar, és que imagina. Li va treure tot el glamour que tota la gent. I va dir, bueno, vaig allà, no sabia què fer, em vaig asseure, vull dir, allò que fa el Santi.

I cada gent va suada, també, perquè es va fer l'estiu, això. I llavors, molt d'influencers, molta senyora que va tocada i posada, i a última hora tots suem, saps? Vull dir, i hi ha gent que hi té vinagre sota l'aixella, eh? Vull dir, poca broma amb això. Bueno, doncs, clar, què va passar? Que hi ha gent que està enxubada a la pista amb aquella calor que ha pagat una entrada estratosfèrica, i de cop i volta veu. Els seus ídols a la casita, no? Que penses, quin classisme, i va haver aquesta crítica, no? De quin classisme, quines maneres de fer, etcètera, etcètera. Què ha passat aquest cap de setmana? Exactament el mateix amb la Shakira, que ha sortit acompanyada d'un acord de senyores influences, la Paula Echevarría, la seva filla la Daniela, la Lola Lolita, el Sumsum Corda, el Cap de Déu, tot això la van acompanyar. I com se'n diuen d'aquestes noies? Les caminantes. Perquè l'ajuden a caminar, l'acompanyen caminant fins a l'escenari. Jo pensava que era un homenatge matxado, però es veu que no, que es veu que no. Bé, clar, més els problemes d'accés que han tingut tota la gent que tenia entrada per anar a veure el concert de la Shakira, etcètera, etcètera, i després es troben que hi ha una zona VIP amb tota gent embolicada en paper del bal, saps, aquest de plata, i amb unes ulleres estratosfèriques ballant amb un metre de distància cadascun d'ells que no es tocaven. I clar, tu estaves allà a la pista i de cop i volta amb un senyor de Vallecas que li feia pudor l'aixella. Bé, Aquests tres actes han generat el que es coneix com la caiguda dels influencers. Alguns usuaris d'aquests comptes han deixat de seguir-los en protesta pel tracte, pel classisme, la distorsió de la realitat, el posicionament polític escurat a l'extrema dreta en molts d'ells, els diversos empadronaments a Andorra, que això també és un clàssic, ple d'influencers que se'n van per no haver de pagar impostos, i una bola immensa que ha fet que els usuaris en tinguessin els nassos plens. Però. Júlia, aquí és on ens ho preguntem. La caiguda aquesta que havia de ser tan grossa fa 15 dies, 3 setmanes, cada cop i volta tothom deia això ja l'acabó ser, això és tan gros perquè jo crec que aquesta gent se sostenen, segueixen fent publicitats, les marques segueixen apostant per aquesta gent i no hi veig un final a tot això.

No sé com ho veieu vosaltres. Jo crec que no, és a dir, crec que la caiguda és reputacional, però això no vol dir que la gent deixi de seguir-los. De fet, em sorprèn que no hagis parlat d'una persona que a mi m'inquieta molt i he de reconèixer que la segueixo, que és Maria Pombo. Va. I tota la família. A mi també, però per això a mi em té una dopamina, és a dir, a mi m'agrada molt veure què fa. I ara l'han acusat de fet de plagi, de les seves joies, és a dir, no para de tenir polèmiques, va ordenar una llibreria i va treure els llibres, va posar-hi coses que no tenien res a veure amb llibres, però crec que és reputacional, crec que en el fons. Joves i no tan joves, perquè també hem de mirar ben bé qui segueix aquest tipus d'influencers segueixen allà enganxats i jo en aquest cas m'hi incloc, en el cas de Maria Pombo però és cert que s'ha d'obrir una reflexió sobre això i veure també si ells canvien els seus continguts al principi el que feien, com deies era explicar la seva vida després van monetitzar la seva vida i ja no explicaven ben bé el que feien el seu dia a dia, sinó com. Parlaven d'altres marques, i crec que això al final el que fa és perdre interès, perquè a la gent el que li agrada és la naturalitat, i estar una mica en la vida dels altres, i crec que això s'ha perdut totalment. Però sí, el tafanejar,

la senyora aquella que està darrere del viso, com la Pepa Xerraira, per exemple, la Pepa Xerraira, que tu passes per davant de la cantonada, i a la que has arribat a la cantonada de davant, ella ja ha informat a tot el poble de qui ha

passat per allà, una Pepa Xerraira. I moltes, especialment en aquest cas dones, també canvien d'etapes d'influència en el moment en què són mares. Comencen a idealitzar la maternitat a monetitzar absolutament tot des de l'embaràs fins que tenen el fill, els productes i jo crec que tot això també acaba generant pèrdues d'audiència perquè al final tu segueixes una persona perquè té un perfil molt marcat en el moment en què el canvien ja Dulceida ha fet una segona boda 10 anys després de la primera. En la primera no van firmar els papers, per tant això en el fons també és una mena de publicitat del lloc on l'han fet, de les marques que han vestit, perd interès.

És aquest teatre, no? Que dius, bueno, han de construir aquest teatre, constantment han d'estar fent aquest teatre, han de generar aquestes polèmiques perquè també els hi funciona, i llavors ens plantegem, a qui estem situant al cap d'un d'aquestes llistes? I aquí li estan donant veu i espai perquè clar són gent que després acudiran a Catifats Vermelles i aniran o que presenten programes de televisió després o que fan seccions de ràdio i que estan ocupant uns espais que en principi no estaven ni ells mateixos pensaven que podrien ocupar-los nois i nois que també surten a sèries de televisió no ho sé com ho veuen això?

Jo estic content que hi hagi hagut una mena de campanya en contra d'alguns perfils, bàsicament perquè això no ho pots parar. La gent pot penjar el que vulgui, sempre que no sigui delicte, i per tant pot haver-hi un més cutre, més hortera, més racista, etc. Poden penjar el que vulguin mentre no sigui delicte. El que passa és que està molt bé. L'única manera que tens de reaccionar contra això i d'intentar frenar-ho, de la ràbia que d'habitat arriben a fer de vegades és promoure una campanya de no seguiment. Estem acostumats a seguir, i no costa res seguir algú. De sobte el segueixes, i el segueixes gairebé per sempre. Deixar-lo de seguir demana un acte express, de dir, escolta, jo no vull saber més de tu, i a més a més, si es fa a través d'una campanya, que sigui vària gent que digui per qui no, per qui no, per qui no. Vull pensar que les marques se n'han adonat d'això. Vull pensar, que jo no sé fins on ha arribat, no crec que s'hagin enfonsat a la misèria, però segur que algunes marques han dit, compte, perquè acabarà atacant-nos a la nostra reputació.

De fet, Burger King és qui retira la col·laboració amb el Xocas, després ell surt desmentint-ho, dient que ell ja ha cobrat, etcètera, etcètera, etcètera, però sí que és veritat que en aquest moment no els anava bé a la marca tenir col·laboracions amb aquest noi.

I no cal ni que sigui delicte, hi ha coses que dius, no? I és que, com a mínim, estàs cridant la desobediència de la llei, per exemple, no recordo qui era, un home que parla d'economia molt famós, que va dir que no pensava aprendre català a Andorra, i que pagaria el que fes falta per no haver de parlar català a Andorra.

Crec que va dir que podia pagar 40.000 euros per no haver de aprendre el català, sí, sí.

Som continguts que no és que siguin il·legals, però sí que promou una actitud que vull pensar que, per exemple, els governs o les mateixes empreses obrin els ulls i diguin per aquí no, perquè això ens pot perjudicar i perquè això és convidar a unes actituds que no molen, diguéssim. Però. Però vaja, que la gent que nosaltres interpretàvem, sobretot la gent jove que interpretàvem com a de vegades no crítics, que de vegades que només segueixen seguir el corrent, diguéssim, gairebé deixar-se anar, m'alegro que almenys hagin despertat una mica i hagin començat a veure que poden fer alguna altra cosa que és deixar de seguir i perjudicar-los directament. A mi aquest tema em fa

una mica de pena i de mandra, perquè. Home, bueno, t'ho agrada fer, eh?

No, sí. Ara ja no m'agrada el mono que portes, ja.

Treu-li la floreta al mono que li has llençat. O sigui, em fa mandra i pena els propis influencers, perquè. El que deies, aporten uns valors. A més, hi ha gent que realment aporten coses positives perquè, jo què sé, a vegades. Ara, per exemple, parlo del meu àmbit, en l'àmbit de la salut mental. Vull dir, avui en dia que s'ha posat tant de moda parlar d'això del benestar emocional i que sents que la gent que dius. Hi ha gent que té un background, un bagatge, una formació i està bé, però llavors et trobes cada xixarelo, com si diguéssim, però aquesta persona, a partir de la seva experiència, donant consells sobre temes de salut mental, que dius, ostres, quina por, no? I, a més a més, el que tu deies, ara, quins valors es posen al centre, no? A mi em preocupa, per exemple, quan gent jove et diu tu el dia de demà, que jo vull ser influencer. Sí. Per què? Bueno, no ho sé, perquè la gent em miri i visqui com és. I al final posar al centre aquests personatges que en moltes ocasions no saps ni quin ofici tenen, si no fossin, havien arribat aquí, per què? I a part jo crec que també fan que ens acostumem a mirar molt la vida dels altres i no mirem gaire la nostra, no? I llavors hi ha un altre tema, que a vegades he vist algun documental d'alguns d'aquests influencers, a nivell de salut mental, com acaben molts, que acaben fatal també. Llavors, és com la sensació que estem construint entre tots i totes alguns espais de referència que són absolutament nocius, perquè això, ara parlaves de tots aquests mals valors que posen el centre, Però ja no parlem ni de racisme, d'homofòbia, de masclisme, que molts d'ells també estan molt alineats amb l'extrema dreta, no? I al final són els que estan influenciant els nostres joves i les nostres joves. Llavors jo crec que tenim un problema greu. Tu ara parlaves de les administracions, però més enllà de les administracions, com construir la mirada crítica perquè la pròpia gent digui, tio, jo aquest paio, aquesta paia, jo no el vull seguir.

El gust que dones a ti el teu fill dient això. Vull deixar de seguir aquest tio perquè no puc més. Vol dir que té criteri.

I el que també preocupa és al final com aquests personatges posen al centre del debat públic temes que dius, en sèrio que estem parlant d'això? Llavors a vegades tens la sensació que una mica les línies del debat social a vegades es porten uns personatges que dius, mare meva, no? A mi em preocupa.

Ara perquè ens hem fixat molt en el tema dels influencers, però jo sempre ho he pensat quan des de fa molts anys. Quan des dels mitjans de comunicació fem una entrevista a un actor, a un cantant, a un futbolista, i li acabem preguntant per temes de política, de sociologia, i l'opinió d'aquell actor, futbolista, periodista, etc., l'elevem a com si fos algú que hi entén molt d'aquell tema. I penses, bé, és que com un sigui molt bo fent d'actor, fent de futbolista, fent de cantant o fent de periodista, no vol dir que sàpigui, jo què sé, la derivada geopolítica d'Israel en Palestina. I dius, bueno, escolti, més que l'opinió d'aquest senyor, doncs potser no, saps? Vull dir que ara sí, posem molt a la lupa el. Els influencers, però a vegades també veiem algunes entrevistes d'això a un actor o a un futbolista que li pregunten per temes d'informació general que dius, bé, no sé quin nivell o quina preparació té, no?

No, al revés, de vegades pot haver-hi perfils molt seguits precisament per lo burros que són. I és interessant. És més trist, no, veure algú per lo borroqués? A mi em peta el cap. Però a vegades, tant que ho és, acaba sent divertit.

Hi ha un substrat de la societat que jo t'he de dir, Alba estimada, que em genera un cert magnetisme. Que penso, Mercè Santíssima, quins mecanismes mentals hi ha dins d'aquest cervell? Quines col·leccions neuronals. Com està fabricat això? I després com li baixa pel tobogán fins a la boca i deixen aquelles paraules? Saps què penses? Verge Santíssima, en quin moment han fabricat aquesta persona? I és el que deia la Júlia abans. Són gent que potser estan a les antípodes teves i no saps per què, però t'hi quedes enganxat com una paparra. És així, no?

Bé, doncs estarem pendents de si això va continuar cap avall i s'acaba en aquesta època dels influencers o si tot plegat ha estat flor d'estiu. Elisenda, gràcies. Gràcies a vosaltres. Adiós.