Els jugadors han fet el llit a Manolo González?

Un dia més no han estat a l'alçada, l'eliminació a la Copa és estrepitosa, és majúscula, és monumental, l'Espanyol no té perdó de Déu.

M'estimo molt el club, penso que hem fet una gran feina durant el que tu dius dos anys i mig, traient objectius, aconseguint objectius, i acabar amb un partit així, el que diem a mi, em sap molt de greu, la veritat.

Molt, molt de greu. Ja és oficial, la destitució de Manolo és un fet, se l'acaba de denunciar el club. Ha estat destituït aquesta mateixa nit després de la desfeta a la Copa i d'una trajectòria a la Lliga molt dolenta, amb un punt dels últims 15.

Yo lo he hecho, y lo puedo decir desde el máximo respeto, lo siguiente a Manolo, creyendo que era el momento. Cuando uno comunica una noticia tan desagradable como esa, difícilmente se puede encontrar el momento bueno.

Es creérselo, confiar en ellos, intentar juntarse, creer en el compañero que lo va a hacer bien y creer que tú también lo haces. La verdad es que hoy se ha visto un gran equipo.

Ja ho veieu, tot això ha passat en pocs dies. L'Espanyol ha viscut una de les setmanes més frenètiques dels últims anys, en set dies, en menys de set dies, de fet. L'equip ha passat de l'abisme a l'esperança. Han estat uns dies en què hi ha hagut terratrèmol constant, que ha sacsejat el club, i que marquen, o haurien de marcar, un punt d'inflexió claríssim aquesta temporada. Una setmana que va començar amb la derrota a Santander a la Copa, ara ho sentíem, i que va a Santander, no, a Sestau, on va jugar l'Espanyol i que va culminar ahir amb una victòria tan inesperada com Balsami que al camp del Villarreal amb Sergio García a la banqueta de forma interina. Sergi Andreu, què tal, com estem? Bona tarda. Hola David, bona tarda. Amb la victòria d'ahir a la Ceràmica no hi comptàvem, la veritat, però sembla que tanca un cercle negre i obre una nova etapa que a partir d'ara liderarà Eder Sarabia a la banqueta que, per cert, ens explicava el Tom Badia que l'hem vist avui, l'han pogut veure els aficionats de l'Espanyol seguint el partit de la Lliga EFA. Sí, sí, sí, un Eder Sarabia

que, vaja, està a Barcelona i que, diguéssim, s'està impregnant de tot el que respira en blanc i blau. Ahir era Vila-Real, ara ho explicarem, i demà ja comença, agafa les regnes del primer equip, començarà a entrenar, i la setmana que ve encara no, perquè estarà sancionat. Però el seu segon, en principi, hauria de dirigir l'equip contra el Deport, i ell debutarà contra l'Atlantic Club de Bilbao el dia 20 de novembre. Ara ho deies, David, l'Espanyol ha passat de tocar fons a recuperar una petita dosi de llum en una setmana convulsa, que inclou tot això, una derrota dolorosa a Santander a la Lliga fa set dies, l'eliminació humiliant a la Copa, la destitució d'un entrenador estimat, l'arribada d'un nou projecte esportiu el nomenament d'un nou tècnic i una victòria de mèrit que treu l'equip del POU amb un tècnic interí com Sergio García. No es pot demanar més, per si fos poc, per si no haguéssim passat poques coses, a més a més aquesta setmana pel camí hem perdut un dels jugadors més estimats en la història del club, com va ser dijous Michel Pineda

als 62 anys. Repassem, Sergi, la pel·lícula cronològica del que hem viscut aquests últims dies, especialment les últimes 24 hores, començant per aquella derrota a Santander, a la Lliga, dissabte passat, 24 d'octubre.

Va ser una derrota que va encendre totes les alarmes. L'Espanyol va caure per dos a un contra el Racing, després d'haver-se avançat amb un gol d'Expósito, els Cántabres van remuntar, ho van fer de la forma més dolorosa, amb un gol a les acaballes, una vegada més. Els blanquiblaus van entrar en zona de descens, avui fa una setmana, en què d'anaven 5 partits sense guanyar, d'on només havien estat capaços de treure un punt. Aleshores, Diumenge passat Manolo penjava d'un fil. Diumenge 25,

amb Manolo Bacardafluix, la direcció esportiva li dona una vida extra, el ratifica.

Sí, pel que vam saber diumenge no hi va haver reunions, ni gabinets de crisi, ni grans converses entre els dirigents i Manolo González. De fet, alguns mitjans el donaven per destituït, però com ja havíem explicat 24 hores abans, el tècnic va continuar en el càrrec. I se li va donar aquesta vida extra, com a mínim fins a la Copa, amb molt poc temps per preparar el partit de Copa i amb molta pressió a la motxilla. Era, d'alguna manera, el partit de Sestau una

mena d'ultimàtum. Saltem a dilluns, dilluns 26 d'octubre. Manolo compareix en rodada de premsa en la prèdida de Copa.

La Copa era una oportunitat per reaccionar. L'entrenador reclama a la sala de premsa competitivitat, una resposta immediata dels seus jugadors. La Copa semblava una bona oportunitat per recuperar sensacions. També es presentava, no ens enganyem, com un examen perillós, sobretot per Manolo. Ell mateix va avançar que trauria un equip potent. Així ho va fer, sense rotacions. Equip titular sense Roberto.

La resta eren tots titulars i Roberto va sortir a la segona part. Dimarts 27 arriba l'eliminació duríssima a Sestao que sentencia Manolo González.

El pitjor escenari es fa realitat. L'Espanyol perd 4-3 al camp del sextau, equip de la segona ref. Queda fora de la Copa la primera ronda, després d'un partit nefast, camp impropi d'un partit dels nostres temps. La desfeta accelera una decisió dràstica. El club destitueix Manolo després del partit. S'acaba una etapa marcada per l'ascens a primera el 2024. Dues permanències in extremis, però també una crisi forta de resultats. Capítol a part, les formes, el moment, el club fa oficial, la destitució de Manolo, tot just abans que el tècnic pugi a l'autocar que els ha de dur a l'aeroport.

I el nou entrenador, la veritat és que no triga gens a arribar. 19 hores després, 19 hores després de la destitució de Manolo, l'Espanyol anuncia el

nom d'Eter Sarabia. És dimecres 28 d'octubre, el dia de l'aniversari del club. L'Espanyol fa 126 anys i anuncia Sarabia com a nou entrenador fins al juny del 2028. Sergio García, però, assumeix provisionalment la banqueta per preparar el partit contra el Villarreal. Entre la celebració institucional i la incertesa esportiva, el club obre una nova etapa. Dijous 29 d'octubre,

Monchi dona la cara i explica els detalls del traspàs a la banqueta i Manolo s'acomiada.

Manolo s'ha convidat amb una carta oberta a l'espanolisme, sense retrets, però lamentant que al final hagi sigut tan amarg, li hauria agradat, diu, un altre tipus de desenllaç. Paral·lelament, la direcció esportiva, especialment Monchi, defensa l'elecció de Dersaràvia, un tècnic a priori força diferent a Manolo, però Monchi no vol un bomber que apagui focs i sigui un pedaç. Monchi vol algú amb qui construir un projecte nou, un projecte ferm, des de zero, I està convençut que la plantilla té la capacitat per adaptar-se a les idees futbolístiques

i valentes d'Eder Sarabia. Aquest és un tema important, no parlarem en la tertúlia. Divendres 30, ahir, l'Espanyol torna a guanyar. Set setmanes després, una victòria, la d'ahir, que permet respirar i marca una mica el camí. L'Espanyol de Sergio García sorprèn a Villarreal

amb un 11 ple de jugadors del planter. S'imposa per 0 a 1 després d'un gol anul·lat a Roberto Palbar. Cabrera marca el minut 60 gràcies a una centrada de Braia en Zaragoza. Amb Sergio a la banqueta i Saravia observant-lo des de la llotja de la ceràmica, els blancs i blaus sumen 3 punts vitals i surten de la zona de descens. La cara de l'equip ha canviat completament. Per cert, a Barcelona, compte amb això, s'hi han quedat tres jugadors de pes. Riedel, Urko i Cala, a més a més de Goro Sàbel. Cabrera reconeixia que havia estat un toc d'atenció per tothom.

No, yo creo que es un sacudón que te da al final. Sergio entró y con todos los poderes, con toda la potestad que le dio el club para ser el entrenador a todos los niveles y por dos días, pues por dos días, él tomó su decisión. Fueron ellos los que se quedaron en Barcelona, pero podríamos haber sido otros, sinceramente. Creo que fue un toque de atención que lo terminaron pagando ellos, pero era para todos.

A la convocatòria crida l'atenció la presència de quatre jugadors del filial que Sergio coneix molt bé. Són jugadors seus. De fet, un d'ells, Ale Santiago, debut ahir com a titular, i a la segona part i rum, el jugador de Balaguer, Jan Parías, deixen molt bones sensacions. A la prèvia, Monchi, deixa ben clar, en declaracions a Movistar, que la decisió l'ha presa amb tota llibertat el mateix Sergio.

Cuando hablamos con Sergio para comunicarle que iba a dirigir el partido de hoy, le dimos la libertad absoluta para tomar la decisión. Él ha creído oportuno hacer esa convocatoria y desde el respeto que desde el primer momento le hemos dado, él sabrá los motivos y evidentemente seguro que es por el bien del equipo por hoy y por lo que viene por delante.

L'aventura del tècnic de Sergio García al primer equip ha arribat fins aquí. Més enllà del triomf i del bon joc d'ahir, haurà deixat la petjada d'haver fet jugar durant el partit en algun moment fins a 10 jugadors fets a la casa, 3 d'ells al filial. Sergio posava en valor la qualitat de la plantilla.

Son buenos futbolistas, son grandes jugadores y tienen que tener la pelota, para mí. Y lo han hecho. Incluso había momentos, que lo he dicho antes, si se lo creyeran, podían haber incluso tener mala pelota. Creo que le hemos ido de tú a tú al Villarreal en muchos momentos. Quedarse la pelota, tener personalidad, ir hacia adelante, que no nos queme la pelota. Eso era la premisa que les hemos dado a los chicos.

Justament un d'aquests 10 jugadors del planter que van jugar ahir, Roger Hinojo, explicava després del partit que confia plenament que la victòria de Villarreal sigui un punt d'inflexió i alhora un punt de partida pel nou entrenador.

Confiaven avui guanyar. Crec que tots també hem sigut capaços de canviar el xip en dos dies per poder arribar aquí amb les millors condicions i competir contra un rival com és el Villarreal. I res, molt contents per per haver pogut fer aquest partit, per haver-li pogut donar a l'afició increïblement. Avui els hem pogut donar els tres punts. Intentar donar el millor de nosaltres per canviar aquesta dinàmica que fins avui havia sigut negativa, com tots ja sabem. Avui intentem que a partir d'aquí canviï la nostra dinàmica, que comencin a sortir les coses com tots volem i intentar donar el màxim perquè així sigui.

Avui la plantilla de l'Espanyol ha tingut festa. Demà, diumenge, agafa ja les regnes. Eder Sarabi amb el primer entrenament. El proper partit dissabte que ve contra el Deport a Cornellal Prat. Li he demanat al Sergi Andreu

que fes aquesta cronologia perquè han passat tantes coses que era necessari ordenar-ho. David Balaguer, què tal, com estàs? Fantástica cronologia a càrrec de Sergi Andreu. Sí, sí, s'ho ha explicat gairebé tot, eh? Crec que no li ha faltat res. Àngel Morales, què tal, com anem? Hola, molt bona tarda. I Sergi Mas, què tal, bona tarda. Què tal, bona tarda. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do tot el que ha passat aquesta setmana a l'Espanyol, en una setmana, des d'aquella derrota a Santander i fins ahir. Brutal. Ara ho comentem tot plegat, però abans, tenim final a primera divisió, confirmem la victòria del Rayo, eh? 3-0. I el Girona, com el tenim a la CB, Xavi? Perdent de 2'21 a 19 a l'últim minut del primer quart. I el Cadi, per cert, Lliga Femenina? Ha començat guanyant 12-6 al final del primer quart. Molt bé, a veure, pregunto pel més recent. Us va agradar ahir l'Espanyol? Us va sorprendre l'Espanyol, Àngel?

Em va agradar, evidentment que sí, i em va sorprendre la valentia tant del míster de Sergio com del club, segons les paraules de Monchi, de permetre-li al míster, encara que només fos per aquest partit, per aquesta jornada, prendre les decisions i poder disposar de tota la plantilla i quan dic tota la plantilla vull dir el primer equip com els nanos del filial que efectivament després van jugar perquè normalment quan veiem aquests tècnics interents hi ha una una continuïtat amb el projecte inicial abans que es comenci el segon projecte i des d'aquest punt de vista primer em va sorprendre l'alineació i després l'evolució. Del partit, però bueno, després amb el que vam veure al camp i després refrendat amb les seves declaracions post partit, doncs valorar d'una manera molt positiva aquest pas efímer de Sergio García pel primer equip No sé si en algun moment David

va passar pel camp Ostres, l'home era ell, era Sergio García i ara ja se'ns en va.

Sí, però crec que Sergio García arribarà un dia que tindrà la seva oportunitat de ser l'entrenador de l'Espanyol, n'estic plenament convençut. Però sí, sí, clar, en algun moment d'ahir penses, potser era l'home, però aquestes coses evidentment no et pots guiar per un sol partit, tot i que evidentment la sorpresa també va ser majúscula en veure que d'on veníem i on vam arribar ahir, o sigui, és que clar. Com pot canviar tant un equip en només una setmana o en només tres dies? Això és incomprensible, però suposo que aquestes són les coses i els misteris del futbol que mai no entendrem. I clar, venim d'on veníem d'ahir abans. Diu una victòria inesperada l'aconseguir d'ahir al camp del Villarreal. I realment, aquestes victòries inesperades són tan plaents, són tan gustoses, que aquest cap de setmana és un cap de setmana idíl·lic com feia temps que no el vivia. Tot gràcies a aquesta victòria d'ahir.

Sí, sí. Sergi Mas, tu des de la distància a Andorra, quan vas a dir l'onze del Sergio García, flipes, no, suposo?

Bueno, evidentment, clar que vaig flipar, sí, sí. Vaig flipar també especialment pel comportament dels jugadors. En positiu. I em vaig empipar moltíssim, no diré les paraules, no diré l'expressió, del que l'equip va perpetrar l'últim partit de Manolo a Sestao. És absolutament impossible que un equip canviï tant en tres dies, perquè durant setmanes o mesos ens han venut que l'equip i el míster eren una pinya. Jo ho sento, aquí l'Àngel Morales sap molt de futbol i ha estat en molts vestidors, i sap el que es comenta i el que es pot arribar a fer. Jo no em crec això de la pinya, com diu en Xavier Bosch en un llibre, se sabrà tot, però és impossible, és impossible que uns futbolistes que el dimarts fan el pena, el Pena a un camp de futbol quatre dies després facin una, anem a dir-ho, una exhibició de futbol. Aquestes expressions tan antigues. Però què m'estàs dient? Que li van fer el llit? Home, evidentment. Què t'agrada més, Muebles la Fàbrica o Ikea? A veure, no serà la primera vegada que un grup de futbolistes li fan el llit a un entrenador, no serà la primera, i en casos el propi club al llarg de la història. I no serà l'última. Van els futbolistes, quan entra un entrenador, mira que pràcticament on estava jo, crec que ha estat tres anys Manolo, però quan entra un míster, cada jugador, això l'Àngel Morales podrà dir que sí o que no, o podrà no dir res, ja li comencem a veure els tics de l'entrenador, si va coix, si li falla la R, si té una. Aquí està a favor, aquí en contra. L'entrenador és un ninot. I és molt difícil fer els equilibris amb un grup amb els que veus cada dia i has de decidir qui juga i qui no juga i jo això d'aquesta pinya que ens han volgut vendre l'equip cap a Manolo i Manolo cap a l'equip jo m'ho crec molt més de Manolo cap a l'equip perquè els hi ha salvat de moltes vergonyes. Jo això no m'ho crec, jo ho sento molt, ho sento molt. Hi ha coses que es creuen, jo no m'ho crec, això. Àngel, per a l'al·lusió.

I ahir ho han demostrat. A veure, em toca respondre. A veure, són dues coses diferents. Una cosa és la professionalitat i l'altra cosa és l'accés, a vegades sí que puc estar d'acord amb tu, de defensa tant dels jugadors cap al míster o del míster cap als jugadors. Però també s'ha d'entendre que a vegades una cosa tan simple, entre cometes, com és el canvi de l'entrenador, i implica una liberació mental i emocional del jugador, perquè fins a la destitució de dimarts de Manolo, evidentment que tots els focus estaven centrats en Manolo i que al final si havia de sortir, sortiria ell. Però la pressió també estava envers el jugador i el jugador quan surt al camp sap que està a punt de passar a calpom. Evidentment tots no esperaven que passés a s'estau dimarts, potser pensaven que passaria divendres a. A Villarreal, però jo he estat molts anys amb molts vestidors i això de fer el llit, tu pots tenir una relació millor o pitjor amb l'entrenador, tant com a grup col·lectivament com individualment com a jugador, però al final, i t'ho dic molt seriosament, Sergi, la professionalitat està per sobre i quan tu surts al camp, per molt l'enfad que estiguis amb el míster o la poca relació que tinguis, Tot això s'ha de guanyar, tot això s'ha de guanyar, i jo ho veig molt difícil. Sí que em sorprèn el canvi de dimarts a divendres, però jo ho realitzo només amb aquesta liberació emocional de dir, mira, ja hem acabat una etapa, tots comencem una de nova, i a vegades sense voler-ho, inconscientment, Tu rendeixes millor que fins al darrer partit que està l'entrenador que estava qüestionat. Que no és que estigui l'entrenador qüestionat, és que està tota la plantilla qüestionada. El que passa que el més barato i més fàcil és fer fora l'entrenador.

S'ha de dir que Sergio García ahir té una valentia brutal. Perquè al final, per estar-hi un partit i sabent que això té caducitat i que te'n vas una altra vegada cap al filial. Segurament molts, un gran percentatge el que hauria fet és intentar assegurar, no? No prendre mal, ser un punt conservador, però és que no només col·loca Santiago de titular, fa debutar dos més, són dos més, oi, que fa debutar del filial Sergi Andreu?

No, un només, és a dir, debuta Santiago de titular. Jan Parías debut a la segona part

José Ángel ja havia debutat 3 o 4 setmanes enrere a mi el que em sembla més sorprenent és que decideixi i que els jugadors li facin cas quan l'Espanyol no ha jugat això des de fa des de l'època de Rubi o de Luis García totalment que tinguin la pilota això em va semblar brillant.

Sí, sí, és una idea de geni. Avui s'està dient, diu, la paraula aquesta tan famosa que fan servir els joves, que nosaltres ja l'havíem fet servir abans, però potser no tenia tanta fama, que és aura, s'ha fet servir amb Sergio García. Diu, hòstia, quina aura té aquest tio. I realment és veritat, el posat a la banqueta, la roda de premsa, amb aquella parsimònia amb la qual parla, realment el que fa ahí és una genialitat. Que per això al principi la pregunta que tu em feies és dir, hòstia, potser aquest és. El primer dia té la valentia de fer això que va fer ahir. És una cosa de geni. Fixa't fins on arriba la genialitat. M'agrada molt mirar la xarxa quan surt l'11 inicial per posar-me de mal humor. La frase era molt valent, però Cabrera el de sempre, doncs fixa't que fins i tot això li va sortir bé. Cabrera va ser l'autor del gol del partit d'ahir, l'home que ha anat jugant amb tots els entrenadors, a primera, a segona divisió, Cabrera, que porta no sé quants anys al club, i que és el futbolista segurament en aquests moments que més partits porta amb l'Espanyol de la plantilla actual. Sempre hi és, tots acaben fent-lo jugar. Serà per alguna cosa, també, això, no? Sí.

Bé, no vull centrar el debat en Cabrera, que un altre dia, si voleu, ho fem, eh?

Cap problema. Però és evident que ara Sergio. No n'hi ha debat, si juga sempre. Si juga sempre, no n'hi ha debat.

És com Javi Chica. Com Javi Chica, sempre jugava, no n'hi ha debat. El debat és un altre. Al final tots donem per suposat que Cabrera és que no pot jugar en un equip que vulgui tenir la pilota darrere. No, al final el jugador, i tu també des d'experiència, està preparat per jugar un 4-4-2, 4-2-3-1, jugar amb carril, sense carril, al final, i més en el futbol modern que la metodologia, i el que aprèn tàcticament el jugador és molt més dens i molt més profitós que el que apreníem a la meva època. O sigui, jo que. Jo crec que una paraula molt important és una paraula que va dir molt Sergio García a la roda de premsa postpartit, confiança. O sigui, tu a un equip li dones confiança o l'intentes transmetre confiança des del teu rol d'exjugador d'elit com va ser Sergio García i això, encara que fos només un partit, és el que vam veure ahir i és el que va cimentar la victòria contra el Villarreal.

Però Sergio García ja és història, de moment. De moment. Ell se'n va. De fet, demà, Sergi Andreu dirigirà l'Espanyol B a Logroño, oi, que juga?

El camp del Logroño es B? Sí, demà o avui era? No, demà, demà. Demà, eh? Sí, sí, doncs demà, sí, sí. Demà, de fet, avui l'equip de festa, demà ja.

Ara creixerà l'interès pels partits del filial, mira el que et dic.

No, eh? Està per veure si Eder Sarabia va donant oportunitats a aquests nanos, que allà ho van fer molt bé. Jampé Díaz o Ale Santiago, veurem. Però sí, sí, demà agafa l'equip ja Eder Sarabia, hi haurà entrenaments tota la setmana, i entenem, no ens ho han confirmat, però entenem que la lògica ens porta a pensar que dissabte, que Eder Sarabia encara està sancionat dels dos partits que arrossega de la seva última etapa a l'Elx, Joan López, que és el segon de l'estat tècnic de Sarabia, agafarà l'equip a Cornell al Prat, no pas Sergio.

Demà a les 12 del migdia, Logroñes B, Espanyol B. A veure, Eder Sarabia. Clar, si veiem el partit d'ahir i veiem que l'Espanyol és capaç de tenir la pilota, potser sí que pensem que és el perfil idoni. Monchi ha trigat zero en escollir-lo. És que no va passar 19 hores, m'ha dit abans el Sergi Andreu. ¿Us sembla que és el perfil idoni per l'Espanyol amb la plantilla actual que sigui ell l'escollit i que li facin un contracte per dues temporades, eh? Fins al 2028, oi, Sergi? Sí, exacte, exacte. Sergi Mas, a veure, tu que portes anys a Andorra i que no sé si devies coincidir amb

ell quan entrenava a l'Andorra. Sí, vaig coincidir personalment, ens hem saludat diverses vegades, no tenim amistat, però tampoc tinc amistat amb Manolo, i jo soc manolista, però no he fet ni un cafè amb ell. Però sí, sí, l'he conegut, hem xerrat alguna vegada. Em sembla un tècnic, sobretot, la paraula jo crec que és peculiar, peculiar. Amb molt caràcter, cosa que jo crec que li va bé, li va bé aquesta plantilla, caràcter, també et diré que em va sorprendre la rapidesa amb la qual Monchi va assignar Eder Sarabi a un futur. Fins l'any 2028. Fins l'any 2028. Això també ens sorprèn molt. No sabem bé per què. Suposo que vol donar confiança i tranquil·litat i llargada a un contracte, a un míster que diu, escolta, vine aquí, xato, tindràs feina fins al 28. Eder Sarabia jugant vol. Bona nit. Bona nit. Però jo crec que l'Espanyol actual no té els jugadors que necessita Eder Sarabia per fer un equip. Va tenir problemes a l'Andorra.

A no ser, Sergi, que li portin al mercat d'hivern jugadors adequats. Ah, calla.

Que arribin jugadors que li permetin jugar així. Això vol dir diners. És a dir, això vol dir, senyora Lampeis, doni'm diners perquè l'entrenador que jo he fitxat. No veu que els jugadors que tenim els pugui fer servir. Calla, que aquí hi ha un altre variant que acabem d'obrir ara, que ja la sabem, ja la intuïm, perquè jo crec que l'Espanyol té un equip correcte per salvar-se, però no pel tipus de futbol que practica Sarabia. I en temes de deixar diners, jo crec que el president no és. Diria, eh? Diria que no està per la feina. Diria que no està per la feina.

A veure, Àngel, tu com ho veus, el perfil de Saravia?

La plantilla nostra aquesta temporada és pitjor que la de l'ETS, la temporada passada? Jo crec que no. Jo crec que tenim millor equip. El projecte Saravia, primer, m'agrada que sigui un projecte. A llarg termini, o sigui, no ve a ser un pedaç, sinó que és un projecte que Montse valora de llarga durada i que segurament ja estava pactat i parlat una o dues setmanes abans del partit del Sestao. A mi el que em fa por és precisament aquest encaix a curt termini, que evidentment la victòria d'ahir. Ens dona tranquil·litat a tota la pericada, perquè com que hi ha tanta igualtat, només guanyar ahir ja et col·loca a la part mitja-alta de la classificació, encara que sigui de manera virtual, i em fa por com pugui encaixar això a curt termini, perquè nosaltres el que volem és sortir o estar en una zona estable. Primer per deixar de patir i després perquè, evidentment, Eder Sarabia pugui portar a terme el seu projecte, que tots sabem que és molt agosarat, molt valent, de futbol atractiu. I tinc por a aquests primers 4 o 5 partits a veure com funcionarà. Després, en quant a la plantilla, el que he comentat abans, jo crec que el jugador avui en dia està preparat per tot i l'únic que necessita és confiança. I on més feina tindrà Terceràvia és en recuperar la confiança que s'havia perdut, evidentment, amb la segona volta. De la temporada i l'inici d'aquesta i que ahir Sergio García va mostrar una miqueta la manera de començar que aquesta plantilla comenci a creure que pot fer quelcom millor que el que venia fent

en els darrers mesos. Per cert, s'ha de dir una cosa, Monchi es troba a Manolo. Quan ella aterra a l'Espanyol es troba Lolo. El seu primer entrenador és Sarabia. David, per tant. Jo anava aquí,

que estic convençut que Monchi ja li hauria agradat incorporar Eder Sarabia al mes d'agost. Més de juny, més de juliol, més d'agost, quan es va acabar la temporada. El que passa és que, clar, veníem d'on veníem i jo també, com el Sergi Mas, també em declaro manolista. Jo sempre ho he estat i ho he dit des del primer dia i a mi em sap molt greu com ha acabat aquesta història. El que hem vist a l'estadi de l'Espanyol és increïble. 17.000-18.000 persones era una bona entrada en aquella època. El que ha aconseguit Manolo és obra de Manolo, que va pujar a l'equip a primera divisió i l'ha mantingut dos anys, i amb el seu discurs i amb la seva manera de viure les coses ha aconseguit unir, ha estat el portaveu de l'Espanyol quan a l'Espanyol li ha faltat portaveu durant tot aquest temps. Llavors ara la feina de Terceràvia és intentar millorar això que dèiem, millorar el joc de l'equip, que és un dels seus objectius, i a ell li agrada jugar un futbol vistós, Tots estarem molt contents si tornem a veure un futbol vistós amb jugadors de l'Espanyol fent aquest futbol, que ha aconseguit Manolo González. És un home molt apassionat. Els entrenadors apassionats han funcionat molt bé a la història de l'Espanyol. Molts futbolistes, molts, per jugar com vol Sarabia, mira què et dic. I que estic convençut que Alejandro Santiago estic convençut que serà titular contra el Deportivo de la Coruña.

M'agrada aquesta frase, el David Balaguer té molts futbolistes, l'Espanyol, per jugar com vol la Eder Sarabia. Jo crec que sí.

Què dius, Morales? La fina que estava dient el David, que ho hem comentat en moltes tertúlies que hem tingut, d'aquesta tasca extra que ha tingut Manolo de portaveu del club, Està molt bé, perquè al final et vincula, crea un vincle molt important amb l'agradaria, amb l'afició, però l'entrenador s'ha de dedicar a entrenar, a preparar els partits i analitzar. Jo crec que aquesta part més de discurs corporatiu ha de venir d'una altra part, perquè al final l'entrenador s'acaba cremant. Quan se posa mediàticament en una tasca que no és realment la seva. Jo demano que des de la part corporativa pugui haver-hi alguna persona que faci aquesta feina i que faci que la gent pugui. O Monchi, que sigues, no ho sé. Sí, és que no hi ha més.

Només pot ser Monchi. Sí, sí. El cert és que l'espanyol ha reaccionat, ha guanyat ahir a Villarreal, avui ha guanyat també el Femení, ha acabat de guanyar, ho hem explicat, el seu partit davant del Logroño 2-1. Veurem demà què fa Sergio García amb el filial al camp del Logroño. A tots, moltíssimes gràcies. L'ocasió s'ho valia i seguirem parlant ara ja per parlar del nou espanyol de Terceràvia. Gràcies, Sergi Mas, gràcies, David Balaguer, Àngel Moranes i Sergi Andreu. Una abraçada, que vagi molt bé.