Els millors discos catalans del segle XXI

Benvingudes, benvinguts, matinada de cap de setmana a Catalunya Ràdio. Moment ara ideal per amplificar tan fort com ens deixin el senyal de l'escena musical catalana. A Catalunya Ràdio, l'amplificador, amb Frank Lluís Giró. És així, amb Rodolí Inclós i amb en Nil Hernández de l'altra banda del vidre, que avui ens dispararà només hits. Tenim un programarro, ara mateix per endavant, que us heu de quedar aquí segur i a pujar el volum de la ràdio. Què farem? Doncs ni més ni menys que repassar els 10 millors discos del segle XXI a l'escena musical catalana. Ens agafem a la gent de l'Andarroc, ja sabeu, aquesta revista de referència dins de l'escena, que aquest octubre ha arribat al número 400. I per celebrar-ho ens han demanat a un munt de gent, en coneixeu algunes i alguns, eh? Per exemple, la meva sòcia Aina Austrell, del Nota de Bèudicat, en Blai Mercè, de la Tarda de Catalunya Ràdio, jo mateix i molta altra gent que ens movem per l'escena. Inaugurant la llista dels millors discos. Clar, en una llista ja sabeu que sempre hi ha diferents sensibilitats, mirades, criteris. Llavors, potser no seria la vostra, jugueu a fer l'exercici, però potser algun disc sí que el compreu. Ho farem com s'ha fet tota la vida, del 10 a l'1, val? Això és apassionant, m'encanta, va. En el número 10 dels millors discos del segle XXI, del primer quart, òbviament, eh?, val?, I tenim Amishima amb Set tota la vida.

El pas dels dies enganxa més que la ruina i és tan eficaç, tan eficaç com l'esperit.

T'inflam el cor amb mil somriures i del cel fa caure els pures d'or. Per cada moment que tornes a viure.

Tu digue'm si és veritat el que m'han dit que vas explicant. Diu que a tu també ho has provat. Digue'm te'n recordes o quan ho deixes te'ls oblides. Tu digue'm que és veritat o tu tampoc saps ben bé de què parlo. Digue'm que és veritat, digue'm que no pot ser que això també sigui mentida. Digues l'estor d'un altre planeta, t'inflama el cor amb mil somriures i de la celfa caure's por les dors, perquè el moment que tornes. Transporta a un altre planeta. T'infla el cor, el mío, el sombrío.

Potser fa temps que no te'l posaves a casa. Aquest disc de Mishima del 2007 era set tota la vida. Jo m'he quedat amb aquesta, amb quina ha begut, però haguessin pogut punxar un tros de funk. Per exemple, La tarda esclata, neix el món dintre l'ull. Hi ha moltes cançons guapíssimes en aquest disc que situem en el número 10 d'aquesta llista que avui estem reconstruint dels millors de l'escena musical catalana del segle XXI. Anem amb el nou, i això ens porta cap al País Valencià, perquè en Miquel Gil, a principis de segle, publicava una meravella que es diu Orgànic.

De cor no ens entenem i ens sabem estimar. De cor no ens entenem i ens sabem estimar. La part si l'aprofites és tornar a la cerimònia, La por si la aprofitas. La por si la aprofitas.

La por si la aprofitas.

La carta que ara ve, ja la puc destapar. La carta que ara ve, ja la puc destapar. L'amor és ritual, i el ritual és la vida, la vida anar tirant. La vida en Artirán La vida en Artirán.

La vida en artirant, l'amor és pan, formatge. La vida en artirant, l'amor és pan, formatge. El pan, formatge és vida, la vida en art país. El amor es de buen marca. El amor es de buen marca.

L'amor és deuen barca i la vida és un naufrache en un got de vi blanc. L'amor és caure al tol. L'amor és caure al tol. Y trobarí la amor. Y trobarí la amor. Y trobar el amor.

A la matinada del cap de setmana, Catalunya Ràdio. Escrivint aquí la llista dels 10 millors del segle XXI, del primer quart de segle, tot plegat, surt de la revista Anderrock 400 d'aquest octubre, que heu de córrer sí o sí ja al quiosc, perquè és d'aquells números que s'han de guardar. Seguim avançant. Un altre nom il·lustre, en el 8, un músic que és de Sal, que es diu Adrià Puntí, que havia destacat ja amb un papa, sobretot a la dècada dels anys 90 del segle XX i va començar a treure el cap en solitari un cop es va apagar el projecte d'un papa doncs bé, el disc que l'Adrià Puntí cola en aquesta llista dels millors del segle és Maria i de Maria ens quedem amb flors i violes per tant, sisplau, jo li demanaria a Nil Hernández de l'altra banda del vidre que ens punxi aquesta joia aquesta cançó que t'entra bé a qualsevol moment del dia també de matinada.

Hi ha una festa a baix al port i la gent se n'inva amb els ulls plens d'espurnes cantant. Mudadeta ja has anat, que la vida et somriu amb la força del sol a l'estiu. La feina que no queda temps, la feina se'ns va acumulant, i encara que fóssim eterns, faltaria temps per poder-te estimar. La feina que no queda temps, nos hi havia les per sopar, i encara que ens escorcollessin, no trobaríem un segon de més.

Moradeta, tu has tornat cap a casa plorant com cada any pels tristos carrers. Es fa tard però tingues fe que la fe al capdavall és de franc i no costa diners. Afanya que no queda temps, la feina se'ns va acumulant. I encara que fóssim eterns, faltaria temps per poder-te estimar. Afanya que no queda temps. I violes per sopar. I encara que ens escorcolléssim no trobaríem un segon de més. Jo també vindré mullat a l'ofici de la mà. Los divinos les perdonan, los divinos y champán.

Afanya't que no queda temps, la feina se'ns va acumulant. I encara que fóssim eterns, faltaria temps per poder-te estimar. Afanya't que no queda temps, fos-hi o les vas a upar. I encara que ens escorcollessin, no trobaríem un segon de més.

A Catalunya Ràdio, l'amplificador, amb Frank Luis Giró.

I amb en Nil Hernández, de l'altra banda del vidre, avui disparant algunes de les millors cançons del que portem de segle XXI, com a mínim cançons que traiem d'aquesta llista amb els millors discos segur d'aquest quart de segle. En tenim tres ja al Serró, Mishima, Set tota la vida, Miquel Gil, Orgànic, Adrià Puntí, Maria. Anem al número set. I això vol dir que tornem a baixar cap al País Valencià amb el debut de Zoo. Us en recordeu? Tempestes venen del sud. Us en recordeu d'estiu, d'aquell videoclip de veure en Pancho tirant aquelles barres increïbles? És una cançó tan icònica que, evidentment, havia de formar part sí o sí del programa d'avui i d'aquesta llista.

El calor a l'assafort bombeja el ritme. No estem fent merda facilona si fem himnes. Se'n va el dolor amb l'olor amar. Les primaveres demanen vida, l'estiu arriba. El sol ha eixit, la ràdio sona, estem vius. Estic fent temes i esperant per si somrius. Eren feliços amb mentires de mil colors. Tinc els conflictes d'un suïcida, tinc por. I vull tornar als meus impulsos, ser pràctic. Que si ella sona, jo tremole, lo màxim. Venen trompetes, no és Gillespie, és Ainsley al sample. En calma, brother, i ho volen simple. Pero huía pa' ser del drama, vull tocar el foc, sentir que crema. Yo tinc set de vida, no de fama, no vull que un error siga un problema. Pero huía pa' ser del drama, l'autocompasió és una condena. Yo tinc set de vida, no de fama, no vull ni la reixa ni la pena. Res del que passa és comparable a tu, la nostra és sida. Homes i dones, actes, impulso, tu eres rebel·li consentida. El que passa és comparable a tu. Passa la vida. Res del que passa és comparable a tu. La nostra èxita, home, Bona nit. Qui vol créixer, eh? Dubtes i dubtes, depressió ve i eufòria va. Que no serà per ganes de ficar les bombes, que serà per la pora pedra el que tenim. Qui no censura el fons, critica per les formes, i us passen del tema i us filen massa prim. Volen que venga el discurs que ven, la porten clara. Jo el que vull vendre és la victòria cara. Que vull mirar als ulls i un dia arriba l'hora. Que no puc ser feliç amb tanta merda i fora. Jo tinc set de vida, no de fama. No vull que un error siga un problema. Però hui a passe del drama. L'autocompassió és una condena. Jo tinc set de vida, no de fama. No vull ni la reixa ni la pena. Res del que passa és comparable a tu. La nos traïcida. Homes i dones d'actes impuls. Tu eres rebel·li consentida. Res del que passa és comparable a tu. Passa la vida.

L'autocompassió és una condemna. Quin tros de barra que llança en Pancho en el debut de Zoot. Tempestes venen del sud, un disc que hem d'anar a buscar el 2014 i que s'ha colat en aquesta llista. Per cert, parlant de barres boníssimes, què me'n dieu de la de l'Adrià Puntí a Flos i Violes quan diu allò de encara que fóssim eterns. Encara que fóssim eterns, em faltaria temps per poder-te estimar. Si algú et diu això, és com buscar una colchoneta perquè cauràs de cul a terra automàticament. Em sembla increïble. I abans no ho hem subratllat i és de justícia que ho fem. Va, seguim avançant a la llista, que ens estem aquí polint la matinada, cançó rere cançó. En el 6, gairebé ja som a l'Equador. En Roger Mas aquesta veu inconfusible des de Solsona que li surt de les entranyes de la terra i, de fet, la gran passa endavant d'en Roger Mas va arribar amb un disc que és el que es cola en aquesta llista, que és les cançons telúriques. I quina cançó hem anat a buscar d'aquestes telúriques? Doncs ens hem quedat amb una de les cançons més cantades d'en Roger Mas, que és Anem.

Cap a la mar del cel, avui que està serena. A si naveguarem, allò ho farem a vela. Sens temer l'ús escull, sens por de la tempesta.

Ai, en la mar de sí, taurons i ai, balenes. En la d'allí tots són blanquis i més ninfes. En la d'allí tots són blanquis i més ninfes. Morides en l'atzur entre els granalls d'estrelles. A si navego a rem, allí ho farem a vela. Se'ns teme l'ús escull, se'ns por de la tempesta. A si naveguarem, allí ho farem a bèl·laga. Se'ns teme l'ús escull, se'ns por de la tempesta.

Que guapo de poder punxar aquestes cançons aquí a la matinada, a Catalunya Ràdio, a l'amplificador, amb en Nil Hernández a l'altra banda del vidre, desgranant, repassant aquesta llista del bo i millor a l'escena catalana del segle XXI. Clar, és que era un programarro, ja us ho deia jo, que només ens podia quedar bé, ni que sigui perquè les cançons l'enlairen fins a l'infiniti més enllà, en Roger Mas amb les cançons telúriques, anem i ens plantem ja, ara sí, el vell mig de la llista, el número 5 amb crítica. Evidentment, l'única veu femenina dels 10 millors discos. Jo llavors puc repassar la meva, la que em van demanar la gent d'Andarrock. Jo n'he posat alguna més, de dona, però és veritat que ens hauríem d'anar posant les piles amb aquesta qüestió. M'agradaria molt pensar que quan fem el segon quart de segle, doncs ja segur que acabaran sortint. Moltes més dones, grups encapçalats per dones o artistes femenines. Però vaja, en aquesta llista, la definitiva, només n'hi ha una, que és la Maria Arnal, acompanyada d'en Manel Bagés. Us en recordeu quan ens va volar el cap? Quan van treure el caparró a l'escena? Amb el seu primer disc, 45 cerebros y un corazón. I us en recordeu de la primera vegada que vau sentir Tu que vienes a rondarme? Quin tros de cançó, per l'amor de Déu.

En la periferia brillante de una galaxia mediana en medio de un mar oscuro donde flota nuestro mundo y tú que vienes a rondarme como los nueve planetas parece que cuando bailas llueven miles de cometas tú que vienes a rondarme amarrate a mí tú que vienes a rondar. Arrima hacia ti. Magia negra entre tus manos, mil caballos desbocados corren con el morro en llamas. El fuego baila y tú cantas, lamen lunas desorbitadas. Las mareas, mareas, así me sigues al trote. Y de cabeza al galope, magia negra entre mis formas, suben hormigas, enraman romeros de sierras altas. Fresco el aire que me canta, se han abierto las ventanas, beben cientos de gargantas. Mientras alzas con la mano el vino que todo sana, tú que vienes a rondar. Tú que vienes a rondarme. En los aposentos del universo estás tú que me esperas. Mi piel se llena de chispas que saben a flores y a lenguas. Magia negra entre tus manos. Altos jardines se zarzan, amarran nuestras caderas. Vuelan hacia las esferas fuentes de estrellas antiguas. Se antiguan nuestros jaleos, arden en llamas azules todas las voces del universo con nosotras.

De ti, rayo de mí no siento ninguna pena rayo de ti, río de mí esta es nuestra verbena tú que

vienes a rondarme amor

rayate a mí tú que vienes a rondarme.

En la periferia brillante de una galaxia mediana en medio de un mar oscuro donde flota nuestro diminuto mundo nuestro

diminuto mundo.

A Catalunya Ràdio, l'amplificador, amb Frank Lluís Giró.

Avui amb un programa impecable des de l'inici, però no podem negar que ara és quan la cosa es posa interessant, perquè imagina't que et demanen a tu de fer una llista amb els 10 millors discos del que portem de segle XXI de l'escena musical catalana. La cosa ja costa, però a mesura que vagis avançant en la llista, cada cop és més difícil. Qui situes dalt de tot? Som a punt d'entrar al podi. Número 4. Per Manel, que evidentment havien de treure el caparró en aquesta llista, sens dubte. Ja sabeu, en Guillem, en Roger, l'Arnau i en Martí. Manel va debutar el 2008 amb un disc que va ser un autèntic terrabastall, un fenomen, els millors professors europeus, el de les cadires de la portada. Doncs, el disc de Manel, aquest seu àlbum debut, es planta en el número 4. I ja us avanço que tornen a sortir a la llista. Són l'únic grup que repeteix Manel, de moment, amb un 4 per al seu primer àlbum.

I a la nit vam conèixer tres dones altes i elegants i amb una em vaig posar d'acord vam conversar vam riure i hem fet l'amor i m'ha parlat del seu país i de les coses que fa aquí amb un castellà força estrany sorprenentment fluid.

Quin nas més gros que tens, m'ha dit la dona alta des del llit, i a la paret ha assenyalat un quadre verd que de nena havia pintat. I que bonic, que bonic, que bonic, m'he dit, quina nena més dolça devia ser. Haver-la pogut conèixer fa molt de temps.

Si tanques els dos ulls, m'ha dit, si et quedes quieta dins del llit, t'ensenyaré una cançó que casa em canta. Fins demà! Fins demà!

Però Bernat m'ha dit que t'ha vist per Barcelona,

que t'acompanyava un home molt alt, que li has preguntat si encara ens freqüentava i que m'envies molt res.

Però el Bernat m'ha dit que t'ha vist per Barcelona,

que t'acompanyava un home volant, i que m'has preguntat si encara em sabràs quanta merda, i que me'n vies molt, recordes?

I ara sí, Nil. Que aquí seran tot paraules majors i seran o crits d'alegria o plos de decepció. Anem al podi. Només n'hi ha tres, dalt de tot, els millors discos catalans del segle XXI. Llista que podeu trobar, de fet, podeu trobar la llista dels 400 discos, que són una autèntica bestiesa, dels 400 discos d'aquest segle XXI, del que portem, del primer quart de segle, a la revista The Rock. 400. Que l'heu d'anar a buscar al quiosc sí o sí, i si no voleu passar pel quiosc, doncs aneu a qualsevol biblioteca, que les teniu allà també la revista Anderrock, i la podeu llegir una estona. El podi. En el número 3, Els Pets, amb en Lluís Gabaldal capdavant, que també és evident que Manel havia de sortir en aquesta llista, i jo crec que és prou evident que, coneixent Catalunya i els seus gustos, Els Pets havien d'acabar sortint en aquesta llista. La cosa és, quin disc d'Els Pets? Perquè al segle XXI n'han publicat uns quants, perquè aquesta penya va començar als anys 80. Val, eliminem el segle XX, però és que al XXI en tenen uns quants. I al final, el que se situa en el podi, En el tercer lloc d'aquesta llista que avui estem desgranant a l'amplificador de Catalunya Ràdio és el disc dels Pets. Ara no ho dic, t'imagines? Seria fortíssim. Cliffhanger, ho dic d'aquí una estona. No, ho diem ara. Agost.

Descamisat, si és que et fa tard, diu adeu a la colla. L'han vacunat contra l'asfalt en un poblet de costa on ha amagat l'espera. Darrere de l'església, mig tremolós, aquell petó que tindrà gust a salt de mar i a nit plena d'estrelles. Un pèl suat se se lleva a fer la mig trillada, mentre al costat la dona va pesant rasquets i pales.

Rebussada d'arena, dorm al sofà, pensa que mai tindrà millor moment per anar a buscar parelleta. Que arribi la llum, que xoqui l'amor, que ens fa recordar.

Ves pel cafè el senyor Francesc, mira l'Egip com tomba. Fent el tallat on fa

tants anys viu reservat pel lombre. Fins demà!

Fins demà!

A Catalunya Ràdio, l'amplificador, amb Frank Luis Giró. Ja som al capdamunt, ens hem enfilat fins a dalt de tot d'aquesta llista, com si fóssim en Kilian Jornet pujant a l'Everest sense oxigen. Estem cantant totes les cançons, ens estem quedant sense aire en aquesta matinada de Catalunya Ràdio, amb l'amplificador, amb en Nil Hernández, que és a punt de punxar. Les dues últimes de la llista. No patiu, que ja he dit abans que em mullaré, compartiré amb vosaltres el que va ser la meva votació i punxarem alguna de les cançons que jo sí que tenia a la meva llista dels 10 millors i que no han acabat colant-se a la llista final. Però vaja, anem a l'oficial, a la publicada, a la que surt de la suma de vots de totes les mirades i sensibilitats de persones que hi han dit la seva. En el número 2, tornen a aparèixer Manel. Fort, això, eh? Tenen un disc en el 4, els millors professors europeus, i tenen un disc en el 2, 10 milles per veure una bona armadura, que va ser el seu segon àlbum, o el que vindria a ser el mateix, com m'agrada dir-ne a mi, el disc de Benvolgut.

Estás assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Postres les nits que els telèfons no paraven de sonar però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur i alguns quina meravella i alguns que mai tindràs prou lluny benvolgut i en un somriure que fa sola caminant i en aquella foto antiga oblidada en un galaix heu parat una furgoneta aprofitant. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Amb dubtes emprenyadors, amb cada intuïció fugaz d'una vida millor. Amagat en som molt joves per tenir res massa clar, amagat en no sé què és però, nena, no puc respirar. Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans. O el meu dit resseguint-li la columna vertebral. Benvolgut que ha arribat i es vol quedar. Ai, aquests dits no són senzills de gent com jo que estava esperant. Ben volgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-te emplanyat massa, no haver semblat un boig. Que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre sort. Per si un dia ens creuem, ja em disculpo que em conec. Faré d'homes seriosos, esperaré darrere dret. Mentre tu li fas brometa, veig que ara els busques alps. Mentre tu et reivindiques com el més elegant. Farem adeu i marxarem i ell em dirà que t'has

vist vell i pas a pas ja estaràs tan lluny. Com el cretí que abans d'entrar a Història li tocava el cul. Si entre els matolls sortim tu i jo dient ei, aquí els senyors, estem esperant, xicots aneu fent lloc.

Ja em disculpareu, però no m'he vist en cor de trepitjar Benvolgut de Manel, perquè sé que és una d'aquelles cançons que quan la poses, Catalunya sencera deixa el que està fent i es posa a cantar. Benvolgut, permet-me suposar, que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, llavors jo no estic aquí amb la meva veu per rebentar la cançó de Manel, aquest hit que sé que esteu cantant a l'altra banda de la ràdio, val? Un cop enllestida, ja ens queda el número 1, Nil, dalt de tot. Antonia Font, el millor grup de la història sense cap mena de discussió. La cosa és, com passava amb els pets, amb quin disc d'Antonia Font et quedes? Perquè n'hi ha un munt. Clar, Lamparetas, hi ha Taxi, hi ha Batiscafocatiusques, a Rússia, fins i tot. Doncs el disc que se situa al capdamunt de la llista del bo i millor del segle XXI, votat per un munt de persones. Antonia Font amb Alegria.

Tau, ets sol de sora baixa, dinsoritzó, damunt la mar rissada, els avions. Tau, ets sol de sora baixa, ferma i talent, massala i merenjada, sa pell. Espanya sallat i una pluja suau de pols estelar. Tau el sol de l'hora baixa i plàcidament la gent seduça i omple els carrers. Tau el sol de l'hora baixa dins el meu cor, tothom m'estima i jo estimo tothom. Falla la corrent, les vileres no vendran cacauet. Bona nit. Bona nit. Ses òrbites en sincrònia i els ovnis se pillen i deixen un cràter per sempre dins sa meva vida. I alegria. Tau et sol de sora baixa dins s'horitzó, damunt la mar rissada ets avions. Tau et sol de sora baixa, perma i talent, ma sala i merenjada sa pell. Es municipals, és evident, fan apartar bé sa gent. Ses feats deixaven de riure i es dia et setaven i es fars il·luminen ses gòndoles entre ses tasses. I a l'alegria ses òrbites en sincrònia i ets ovnis se pinyen i deixen un cràter per sempre dins sa meva vida.

Alegria, perquè Antoni Afon se situa en el capdamunt d'aquesta llista que hem anat repassant avui a l'amplificador, a la matinada del cap de setmana a Catalunya Ràdio, dels millors discos de l'escena musical catalana del segle XXI, tot plegat una iniciativa de la gent d'Andarrock, que han arribat al número 400, un número que heu de buscar sí o sí aquest mes d'octubre, i allà hi trobareu, per exemple, la meva llista. Els meus 10 discos, que amb la suma de totes les sensibilitats i de tots els criteris han anat construint la definitiva. Jo ja he dit que no m'amagaria, jo vaig posar en el número 10 la Marc Pujol amb Cançons de rebost, en el 9 Maria Jaume amb Nostalgia Airlines, en el 8 Mishima amb Set tota la vida, que aquí hem coincidit, en el 7 la Ludwig Van amb Gràcies per venir, en el 6 el petit de Calaril amb Energia fosca, en el 5. Ocas Grasses, penya, Ocas Grasses, per favor, fruit del deliri. En el 4, Adrià Puntí, però amb un altre disc, La clau de girar el taller. En el 3, Renaldo i Clara, Amb l'amor fa calor. I d'aquest vaixell no me'n traureu, perquè em sembla un tros de disc i que mereix, sí o sí, ser al podi. En el 2, l'he clavada 10 milles per veure una bona armadura de Manel. I en el número 1, jo vaig posar també Antonia Font, però em vaig quedar amb A Rússia, que és el disc del salt d'Antònia Font, és el disc que els fa passar de l'illa de Mallorca a Catalunya i és el disc on, per exemple, hi ha focs artificials.

I la mà que controla el meu treballar. M'acompanya i se salt. Te ma cura i te ma fa mal. Has de nacre.

M'he confitat ses mans, per si espera que t'he d'esperar. I he cremat els alcools, i m'he engatat de lletulles i litens i glos. I he superat se son, i he pogut rebossar-me d'arròs. T'he fet esverenar, amb campanes i molsa i pots artificials. Ses muntanyes, ets hotels, una campana, ja se sol o ja fa, se me lé. Ses ratxes d'un avió en el cel, desnigulades, no vull sabre res d'ets hiverns. I sa fam, me va fer desenvolupar. S'estimar-te, cada cas, des teu pis i més animal, més sauvatge. M'he confitat ses mans per si a espera te té d'esperar. I he cremat ets alcohols i m'he enlletat de lletulles i litens i plors. I he superat se son i he posat. Amb campanes i molts hipots artificials. M'he confitat ses mans per si espera que t'he d'esperar. He cremat tots els cols i m'he enlletat de lletulles i litels i clors. I he superat se son i he pogut rebossar.

Quina bogeria, quina autèntica meravella. Focs Artificials del disc A Rússia d'Antònia Font. També hauríem pogut posar tots els motors, que és un altre dels tamarros que hi ha en el, per mi, millor disc del que portem de segle XXI. És molt particular. No sé si has jugat tu a fer la teva llista. És molt més difícil del que sembla, eh? Perquè un cop t'hi poses, has de deixar gent fora. Clar, fer una llista de 100 discos, endavant. Però fer-la ja de 10, dels 5 primers, del podi, la cosa es complica. Per cert, parlant de podi, si voleu, per marxar, ho fem amb Renaldo i Clara, que ja us he dit que per mi era podi seguríssim del que portem de segle, a Nil Hernández, a qui li agraeixo la seva feina, la seva paciència, el seu talent i el seu esforç, us diu adeu per fer-te una idea. I abans que canti la clara, jo us dic que ens retrobem d'aquí a set dies amb una nova dosi de l'amplificador a Catalunya Ràdio.

Dels llocs on anàvem i dels detalls.

Per fer-te una idea una mica real no m'has de pensar. Deixa que segui una mica davant la profunditat. Les pupilas són tonel. Pou sense final.

Te menestas a nantes más. Te menvas de las manos. Te menestas a nantes más.

Te menestas a nan de les mans te men vas de les mans te menestas a nan de les mans te men vas de les mans te menestas a nan de les mans.