Els millors plans pel cap de setmana del 16 d'octubre

D'aquí a quatre minuts seran tres quarts d'onze del matí. A aquesta hora comencem la primera taula de recomanacions pel cap de setmana, d'un cap de setmana que plourà, per tant, no s'hauria darrerat aquesta secció d'avui, però ho farem igualment. Amb Clara Molins, amb Marvia Ernest, amb Mariela Covell, amb Francesc Soler, Robert Prat, Marta Viana Arminia, Soler, bon dia a tothom. Bon dia. Tenim moltes estrenes. Nervia, TV3, quantes setmanes portem, ja? Portem dues setmanes. Dues setmanes, recomanadíssima. Ahir va anar bé. Fantàstic, estem molt contents. Recomanem que mireu a TV3 la Clara Molins. Tenim la vida fetent a la SER,

Mariela. Ai, que bonic això. Ah, què et penses? Sí, ja sé que és una altra cadena. Però es pot compatibilitzar tot. Nervi i el nostre videopodcast, que es diu La vida fetent, de Maria Guerra i meu, i està a totes les plataformes, a Spotify, a YouTube, i a ser podcast. I estem supercontentes, perquè, bueno, perquè jo crec que és interessant parlar de dones d'esta. De una manera molt vital, no és gens quejica ni res, i és reivindicatiu, però lluminós.

Si no, que vos ho recomani a tots. Recomanat queda, la vida fetent. Tenim també la vintena edició dels assassins guapos, no, ja, Soler? La segona, la segona edició. I tenim el no solo debate, que ha estrenat Marbi Arnés de RTVE Play, vinga. I això, això. Preciós, preciós, també, sí, sí. Molt bé. Va, anem per les propostes. Clara, comencem amb tu. Proposes anar al teatre?

Sí, proposo anar al teatre, que per tant, si plau, cap problema, eh? Ho farem al pavelló i ho farem al teatre. Us poso, us porto una obra de teatre que, això, reuneix dos elements bàsics, que és divertir-se i pensar. Es diu L'Ultimátum, dirigida pel meravellós, fantàstic, lucític, talentós Jordi Oriol. No puc desfer-me més analogies perquè és una persona que és meravellosa. Atenció, perquè potser l'heu vist perquè no és una estrena, l'obra està de gira, per tant ho hem de celebrar perquè el teatre de qualitat es pugui escampar pel país. Avui, on el trobareu, aquesta obra? Al Teatre Principal Dolot. No sé si podem sentir el tràiler per situar-nos.

És música d'àtom, realment.

Sí, és un àtom. És l'últim àtom. És una tragécomedia apocalíptica divertidíssima que reflexiona sobre com sobreviure en aquest món cada vegada més inversamblant, podríem dir. És un salm a la incertesa, que és, podríem dir, exactament on ens trobem com a humans i com a humanitat. Ho fa a través de dos personatges que se'l miren de formes aparentment antagòniques, una lingüista des del llenguatge i un científic. El repartiment és genial, amb noms com Joan Carreras, Paula Amalia, Mia Esteve i Carles Pedragosa, que era un músic, és un músic però ha reconvertit en actor i és fascinant com fa d'actor. Increïble. L'últim àtom és de la companyia Indigest, que reivindica la indigestió teatral. Què vol dir això? A partir d'alguna manera, si el teatre és massa com farinetes, papilla, anem malament. Per tant, Ha d'incomodar, no? Ha d'incomodar, ha de fer-nos pensar, o sigui, des de la diversió, sempre, i des del seu propi llenguatge, però no ens pot deixar en un terreny esmortaït, diguéssim. Això, doncs que estem molt a favor de les persones que ens fan moure les

neurones i ens fan divertir. L'ultimàtum, això a Olot. A Olot. Francesc.

Festival de Literatura Queer. Sí, de fet, el Festival de Literatura LGTBI, que ahir va arrencar a Barcelona i s'allarga fins avui, també s'ha cobert, per tant, si plou, no passa res. En aquesta novena edició del festival destaquen noms com Eva Baltasar, que avui n'hem parlat en aquesta casa, Carles Rabassa, Biel Masquida i Martí Sales. Avui el programa inclou el lliurament dels premis del concurs Imagina, un amor de narrativa en llengua catalana de temàtica LGTBI, i a la tarda una conversa sobre no ficció i autoficció amb Teresa Bruseta, Carles Cortés, Marc Llinàs, moderada per L'Oriol Lozana. El festival es claurà amb poètica, escuir de nada i tornada, un recital que posarà en diàleg poetes d'Euskal Herria i dels Països Catalans. I darrere del colit hi ha l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, un esdeveniment obert, de tothom, gratuït, i que es fa al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonmesons.

Nos queda recomanat. Mariola, una sèrie.

Ah, pensaba que no ibas a donar pas al tráiler. Sí, y tant. Que no estic ahí.

Vicios ocultos.

Apple TV y Movistar Plus también, Mariela.

Sí, bueno, también es Podvore allí. En realidad es una traducción una miqueta extraña que han hecho, porque es Amigos y Vecinos, pero Donald Matei. Son dos temporades, la primera. ¿Es traduce como Amigos y Vecinos? Sí. No, no, el título original en inglés es Amigos y Vecinos, pero no sé por qué han narrado o han titulado Vicios Ocultos, que es mejor el título original en inglés. Es un tauro financer nord-americà que perd el seu treball en una de ses crueltats laborals tant dels Estats Units i es convertix de la nit al matí en un pobre. En un pobre. Arruïnat, no pobre. Perquè ja sabeu que els rics no són pobres, estan arruïnats. No és el mateix. Està divorciat, viu en una zona completament elitista i comença el que podria ser el seu descens als inferns, no? Què fa ell? Començar a fer robatoris a les cases dels seus veïns i amics de peces caríssimes que sap perfectament que els amics no trobaran a faltar. Perquè si tenen 60 rellotges de 60.000 euros cadascú, no trobaran a faltar cap. O xolles de la mateixa manera, o bolsos que tenen col·leccions dels bolsos mítics d'Hermès. Està Jon Hamm, que és el nostre Don Draper de Mad Men de protagonista. I això ja està. Com dius que es diu això? Sí, com es diu aquesta cosa? Ara de sobte connexió. Jon Hamm. Jon Hamm, clar. Jon Hamm és el protagonista de Mad Men, que es deia Don Draper.

Don Draper, el famós Don Draper.

Ricard, jo no parlo amb gent que no ha vist

Mad Men. Jo sí que l'he vist, que jo sí que l'he vist. L'ha vist, Hermínia? M'amem, sí, i tant. No m'amem, no.

Hermínia, Don Draper és l'home.

És l'home. És com si hagués nascut fa 100 anys. Sí, exactament. Ja no és com els nyicris.

No, bueno, y él, ¿con qué es el protagonista? Le dona todo el carisma y toda la tendresa que fa falta para que no siga una serie de meses. Los ricos también lloran. Exacto. Conta molt veis, a part d'Estats Units tan perversa, els budells d'una classe alta privilegiada, no més econòmicament. És entreteniment, però és molt més. Te fuste, que és a mi lo que més m'agrada. Y con que va a ploure, per fer un maratón este cap de semana es perfecta.

Vicios ocultos. I el John Hunt és com el Joel Joan. Una mica català. Sí, per això.

És una mica diferent, Hermínia, però sí.

Una mica diferent, Hermínia, una mica diferent.

I Ernest, anem amb tu, va, proposta.

Què tal? A veure, jo recomano una mica de música. Recomano veure a Queralt Laoz, que estarà el dia 24 a Girona, a les festes de Girona. Molt bé. Aquesta, aquesta. Puja, puja.

Molt bé. La millor, la millor. I en general recomano a tothom anar a les festes de Girona. A les fires de Sant Narcís. Exacte. Tu hi vas, a fires, Marc? Sí, ho recomano perquè és el primer cop que aniré.

Aquest any faran una beguda sense alcohol.

Exacte. Ah, sí, eh? És molt interessant, això. Sí, tenia un nom molt curiós.

Ho busco. Un còctel.

La Laia Claret.

Sí, ho han presentat a l'Ajuntament per fomentar que no hi hagi un consum tan abusiu d'alcohol.

Ara que jo m'he mudat

a Girona faran això. El siset.

El nou còctel sense alcohol de les fires de Girona. Posa'm un siset. Poma de moma, suc de llimona, xarop de pastís de poma i xarop de gingebre. El de panxa que fotrà això que ja ho veuràs. I com es dirà? Siset. Siset, com l'avi Siset. Siset em parlava de Bon Matí al portal. Sense el qual, per això. Queda clar. Recomanat la Caral Laoz. Marta, què ens proposes?

Va bé, faig doble proposta per parlar de l'Avional del Pensament, perquè aquest cap de setmana s'acaba. He vist dues coses molt xules. La primera és una xerrada amb Victoria Spumberg, Israel Solà i Juan Mayorga sobre el paper del teatre. En un moment marcat per l'auge dels autoritarismes, també a l'extrema dreta, i es preguntaran si el teatre pot ser un espai de trobada. Des d'aquí jo diria que sí, sense cap mena de dubte. I l'altra proposta és la conversa amb l'escriptor Patrick Radenquiv, que farà una conversa amb Judit Carrera coincidint amb la publicació del Fill de l'Oligarca, que segur que està molt i molt bé. L'entrada és.

És fantàstic aquest llibre, ja l'he començat. És que t'enganxa des de la primera vegada. Per què? Per què? Ostres, té una prosa, una manera d'escriure, i com que són fets reals que ell, no sé fins a quin punt ficciona, perquè la literatura ja és un acte de ficció en si quan escrius, però la història és fantàstica. Va d'un noi britànic, fill d'una família benestant, relativament vinculat a la banca, que es fa passar pel fill d'un oligarca rus, i acaba molt malament la cosa. Si has d'anar a Londres,

no el llegeixis. O llegeix-lo. O n'haigis tornat. Si no, no hi vas.

És fantàstic, aquest llibre. Hi ha una sèrie, segur. Ah, això és clar. Sense cap mena de dubte. Que no sé si se superarà el llibre. Queda recomanat aquesta conversa amb

Judit Carrera. Armilla, vostè, va.

Sí, venga. Hola, bon dia, sóc l'Armenia Soler i a continuació els presentaré la meva recomanació pel cap de setmana. Aquest cap de setmana els recomano visitar la quinzena edició de la Fira de la Llet de Vilubidunyà. És la fira de referència del món de la llet. És com lo del mòbil, però amb llet. Si plou no hi aneu, per això, eh? Sí. La Fira de la Llent de Vilovido ja va començar ahir, que era en dijous, i continua avui, que és divendres, demà i demà passat. Està plena d'activitats molt interessants, com, per exemple, el concurs de menjar flams, l'exhibició de petanca o, i això és el que volia presentar-vos, el concurs de bunyir a mà. Perquè munyir a mà té una cosa que em llama. El concurs de munyir a mà es farà demà dissabte a dos quarts de cinc de la tarda a la zona del bastiórum. Ho dic perquè també hi ha la zona del lletòrum, que no es confongui ningú. I després l'endemà diumenge, també a dos quarts de cinc de la tarda, hi ha l'activitat Aprend a munyir. On els ensenyaran a munyir, que és una cosa que mai se sap, quan pots necessitar. La vaca és de plàstic. La posa llet nostre. Molt bé, Hermínia. Moltes gràcies. I bebeu llet. Que des que els nens no prenen llet normal s'han torrat idiotes.

Mariola, Marc, heu vist els últims comentaris i recomanacions de Cristina Pedroche, o no? Sí, sí, lo de la llet al café. Mira, escolta, escolta, ja ho veuràs.

Mis tetas están acostumbradas a generar mucha producción. Entonces, hay veces que es más. Tengo tanta que por la mañana en el café un poquito. Claro, una nuevecita. Es que no la voy a tirar.

No tinc més preguntes. A veure, segur que té molts nutrients, eh?

Marc, digues, digues. A mi se m'ha quedat curt, eh? A mi se m'ha quedat curt perquè ella ja es va fer un vestit per cap d'any amb una mica de llet i tal. Llavors, home, jo ja veia normal que si et fas un vestit amb llet, algun dia et sobri llet i deixis de posar el cafè del teu marit. Qui va a Matrecero?

Però cal? No cal, no cal.

No cal com no cal que hagi res de la pedra. És com una mica d'autocanibalisme, no? Sí, però quan.

Estàs consumint. Estàs consumint a tu mateixa.

Pues va a beu un llet d'oximada. Hi ha molta gent enamorada

d'ella mateixa que això els digui de voler.

És com la nit de Cap d'Any. És com la nit de Cap d'Any. Cal? No.

Bueno, clar, anem a la Fira Mediterrània de Manresa, va.

Vinga. I de mi cosetes anés de venta. I de mi cosetes anés de venta. A veure. És el target, eh, Podem?

És un target molt ampli. És una iniciativa meravellosa que us vull recomanar. També és Espai Tancat. Us agrada cantar aquí, a la taula? Sí, a tot arreu, no només a la dutxa. Com la Maia, és igual. Exacte. A veure, és una activitat que necessita la col·laboració del públic. Ahir va començar la Fira Mediterrània de Manresa, una programació centrada en la música d'arrel, durant tot el cap de setmana a la capital del Bages. I per mi, això, una de les activitats més interessants és la que vinc a recomanar, que és l'hostal Cantut. A veure, es tracta d'un dinar amb cançons de tradició oral. Tu pagues la teva entrada. En taules. Trobas el David Fernández, allà segur. Sí? Ah, doncs mira, és un habitual. Mentre fas un bon àpat, ve un músic a fer una actuació, convidant els comensals a participar de la festa. Atenció, perquè el repertori que hi toca aquest tal músic o artista no és l'habitual, sinó que interpreta cançons tradicionals, de tradició oral. I aquesta és una mica la gràcia i l'encant. La cosa és això, recuperar el cantar en comunitat, perquè antigament als hostals i a les tavernes eren llocs on la gent no es deixava anar, no tant com vosaltres, que veig que sempre canteu, però es feia així, diguéssim, i la idea és això, recuperar-ho. Avui trobareu la Sandra Monfort com a artista convidada, demà les Pichurines, que són aquestes noies que sentim de fons, mallorquines, i diumenge l'Arnau Tordera, i es fa a l'Espai Globus.

Un armari molt ben adornat, està bé. Francesc, documental, no? Sí, sobrebola. Vinga.

Fantàstic, eh? És fantàstic.

Ara que s'estan presentant les col·leccions de primavera-estiu del 2027, recomano Vivian Westwood, reina del punk. Un homenatge a la dissenyadora britànica, mort ara fa 4 anys, que va convertir-se en una autèntica icona cultural. Potser ens haurem d'aplicar el seu mantra. Compra menys, tria bé i fes-ho durar. A filming. Robert,

una exposició fotogràfica sobre Johan Cruyff.

14 moments de Cruyff al Barça, exposició del mestre Jordi Cutrina, diversos mitjans i revistes avalen la feina de Cutrina, el Mundo Deportivo, Vanguardia, Periódico, 6 Jocs Olímpics al darrere, 3 Mundials de Futbol, seguiment del Barça, el fotògraf especialitzat en fotografia de l'esport, fa un recorreu per l'etapa de Cruyff amb aquesta exposició, es pot veure el carrer Urtigosa de Barcelona, darrere de la plaça Urquinaura, de dilluns a divendres de 10 a 7 del vespre. No és una gran exposició, però en podem fer un tast sobre la figura de Johan Cruyff.

Mariela, vols recomanar també una sèrie, en aquest cas Movistar, que és El Castillo. Uf, dura.

Valen parlar el dimecres, tu i jo, Ricard, però és que, per si algú s'ho ha perdut, jo necessito recomanar esta sèrie. Jo vull tornar-te a intentar, és que no trobo el moment. No, no, has de trobar el moment. Va sobre puteros. Pero explica molt bé la màfia del proxenetisme en els anys 2000. És, jo crec, la millor sèrie de l'any. És a dir, serà la que guanyi tots els premis. És una sèrie seca. Demoledora super pertinent per al moment actual amb un elenco increible i jo la recomane vull recomanar-la continuament perquè fa reflexionar també sobre la nostra realitat que sabeu que l'estat espanyol té el major número de puteros perquè no es pot dir d'una altra manera d'Europa L'has vist a Marc?

Mira, jo he de dir la veritat. Vaig veure tres capítols i vaig haver de parar de lo dura que era. Sí, és que és això. Jo vaig intentar el primer capítol i vaig dir. Sí, però s'ha de veure. És tan dura i tan real que jo a la nit no puc veure una cosa tan seriosa. S'ha de trobar el moment.

S'ha de trobar el moment, però de ver és que és molt interessant veure-la. Però sí, s'ha de veure. Te coloca reflexions que potser no t'havies fet i saps coses després de veure-la que no sabies abans.

Queda recomanat el Castelló-Mavistar. Robert, futbol també.

Sí, futbol, si voleu veure quasi rabones, quasi, doncs dissabte a quarts de set de Tisbarça, una mica abans a les dues Espanyol Atlètic de Madrid, divendres a la nit a les nou, el xou de Mou. El Madrid rep el Sevilla, hi haurà gat amagat.

I si no podeu escoltar el suplement, que estareu pendents, entenc, de les pluges, Roger Escapa.

Sí, pluges aquest cap de setmana, tot apunta que també haurem d'estar pendents de Protecció Civil, totes aquestes compareixences. I demà al suplement reunim Tricicle. Perquè van estar 43 anys plegats junts, s'han separat crec que va ser el 2023 i tornen demà tots tres, el Joan Gràcia, el Paco Mir i el Carles Sanz. Ai, m'encantava.

Semblaven totos. El Julio Iglesias, la cançó del Julio Iglesias. Meravellós, meravellós.

Molt bé, doncs queda recomanat. Que vagi bé, bon cap de setmana. Clara Molins, Marc Villarres, Mariela Covells, Francesc Soler, Robert Prat, Marta Viara, Armínia Soler i Roger Escapa. Gràcies i bon cap de setmana. Adéu, adéu. Arribarem al punt de les 11 del matí. De seguida amb nosaltres el dilema amb Àngel Llàcer i Elisenda Pineda i avui amb una sorpresa. Ho explicarem després. De fet, no ho saben, per tant, no ho vull explicar tampoc amb ells. Ara tornem-hi. Ai, que bestia. Fa por, fa por, ja ho veurà.

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Ostren.