Els millors plans per a aquest cap de setmana, 6 i 7 de novembre

4.000 serán tres quarts d'onze del matí. A aquesta hora comencem la taula de recomanacions pel cap de setmana. Ho fem amb la Clara Morins, Mariola Covells, Francesc Soler, Paul Corada, Marta Diana i Armínia Soler. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Com esteu? Bon dia, molt bé. Estem nerviosos per veure bascar l'Atelier Espanyol a dilluns. Mariola.

Jo sí, jo sí, jo sí. Va ser. Jo crec. Serà un desastre. Os diria que tindrà més que Pedro Sánchez d'audiència. Podria ser, eh? Pel morbo, no? Perquè l'expectativa. Hombre, és que l'expectativa és molt gran. Jo ja començ a pensar que s'ha equivocat, però l'Ajuntament Electoral l'obliga, pràcticament. Sí. Però. S'ha posat en un jardí que no sé com eixirà. No sé, això crec que no li beneficia pràcticament a ningú. Però bueno, veurem, veurem. Ho seguirem.

Va, comencem amb recomanacions més tranquil·les. Sí, no? Sí, més tranquil·les. Més tranquil que això, per supos. Una sèrie de filmins.

És Bookish, una sèrie de televisió

britànica que adapta el personatge de Sherlock Holmes en un llibreter molt peculiar, Gabriel Book, que ajuda la policia a resoldre crims al Londres del 1946, en plena postguerra. També segueix la història del seu matrimoni amb la Truti, una relació molt especial, principalment perquè el Gabriel és gay. Una sèrie amb personatges entranyables, amor als llibres i misteris old school. La primera temporada és una delícia i Filmin acaba de penjar la segona. Per cert, que els fans de Bookish estem de enhorabona perquè ja ha estat renovada per una tercera temporada. L'has vista, Mariola?

No, encara no. He de dirte, Francesc, que, o sea, la tinc ahí i sempre trobe una altra cosa per vore.

Doncs val molt la pena. Però si tu me la recomanes. Sí, passa molt bé, per reconciliar-se amb la humanitat. Tiraré, tiraré, sí, sí.

No, que n'he sentit a parlar, no l'he vista, eh? La que sé que he vist recentment és El Castillo, que em sembla que la Marigola la barraja. És una barbaritat. Increïble, eh? Sí, però és molt dura, és molt dura. No tan amable. És duríssima, però molt ben tractat.

Sí, sí. És necessària, aquelles sèries que cal.

És molt dura, diu Ricard, és molt dura. Sempre dius que és molt dura, ja, Ricard, però és que s'han de fer aquestes sèries dures, saps?

No ho sé, vull dir que sí que s'han de fer, però vull dir que mai trobo el moment, jo. És molt dura i basada en fets reals. Això sí que ho entenc, Ricard, això sí que ho entenc. Bueno, si no tenim un llibre, va, Mariola.

Venga, este llibre sí que no és jaucher, però és molt interessant. És un llibre que està en alta marea, es diu Buscando a Emma, i revisita, companys, el llibre Madame Bovary, de Gustave Loewe, que tot el món, si no ho he llegit, sap de què va. I aprofita per desmuntar el tal Flaubert, el llibre és de Dacia Mariani, i és un assaig molt minuciós i molt contundent, però lleuger al mateix temps, que és molt difícil fer això, i és molt afilat, i el que fa és juntar la pròpia vida de l'autor de Flaubert, les seues cartes, que no era un mirlo blanco, he de dir-vos, i anava de putes, també vos ho dic, amb les seues cartes que enviava a amics i amants, i desmunta el mite que tenim al cap de Madame Bovary, d'una dona un poquet caprichosa, va més enllà d'això, que era caprichosa, que era un poquet estúpida, que era un poquet casquivana, que contava a Flaubert, i ho conta de meravella. El llibre és llit fenomenal. Buscando a Emma. Marta, teatre.

Sí, mira, aquest cap de setmana a la Heartbreak Hotel del barri del Badal de Barcelona, que no sé si ho ha anat, és una sala fantàstica, allà s'hi fa una lectura dramatitzada de l'Odissea, l'obra d'Homère, evidentment mai ha mort, i menys ara, que aquest any es va estrenar la pel·lícula amb Matt Damon. Doncs bé, ara arriba una lectura dramatitzada que ho fa la Míriam Mucles i el Joan Sentís. Jo aquesta no l'he vist, perquè ara ja, però sí que els vaig descobrir a tots dos al Maldà amb l'obra No dir de gossos i malditos. Brutal. Brutal. Jo també la vaig veure i vaig al·lucinar amb la Miriam Muclis. Jo la vaig escoltar allà i em va encantar. Crec que és el present i futur del panorama teatral català. M'entusiasma. Per tant, tot el que fan, crec que és or. Molt recomanable. Doncs queda recomanat.

Clara, ens vols parlar d'una exposició, el Disseny Hub.

Sí, a veure, dius, ostres, disseny, quina mandra, que lluny que ens queda. Doncs no, perquè el disseny forma part de les nostres vides i fan que funcionin millor i que siguin més boniques, per tant, sí rotuna el disseny. L'exposició es titula André Ricard, disseny en ús, i es pot visitar fins al març. Qui és André Ricard? Per qui no el coneguis, una figura molt rellevant del disseny industrial a casa nostra, que ara és viu i deu tenir a la vegada 98 anys. És un pioner total de quan no existien això, les escoles de disseny, i era un ofici que s'aprenia amb la pràctica. Inventor d'alguns objectes quotidians que eren a totes les cases i era allò que duraven tota la vida. Per exemple, aquella cafetera tan típica de la iaia, la làmpara que tenia la tieta, un cendrer que has vist mil vegades als bars, els típics interruptors aquells dels cantons arrodonits. Ell tenia molt present que dissenyar era posar-se al servei de les persones i de la societat. I també va dissenyar, també o no, o sobretot va dissenyar, pel qual es va fer famós, el pavatí i la torxa olímpica del 92. Per tant, una figura clau del disseny català que, per mi,

cal reivindicar moltíssim. Era molt aquest art minimalista, no? Veig que estic veient les imatges d'objectes molt comuns.

Molt quotidians, sí, i molt funcionals i alhora molt bonics, que aquesta és la clau, per mi. Sí, sí, que l'utilitat pot ser bonica. I tant, i ens fa la vida millor.

Pol, dues propostes per córrer contra el fred. Sí, no sé si sou dels runners aquests que busqueu curses, no? Algun dels dies segurament sí. Dues curses diferents, però la primera, un dels clàssics de Barcelona, la cursa de bombers, diumenge al matí. Para tot Barcelona, és molt maca. 10 quilòmetres, és més la gent que protesta perquè es tallen molts carrers que no els que. Es beneficiant de córrer, tot i que aquesta plega 16.000 persones. S'han esgotat dorsal, surt diumenge una miqueta abans de les 10, arriba també a l'estació de França, 10 quilòmetres. I la segona, per si algú necessita incentius per això de córrer, la cursa de la Ratafia, Santa Coloma de Farners, també diumenge. Més interessant, aquesta. Tres modalitats. No sé si els avituallaments ja hi ha alguna cosa més. 15,5 km, 9 km o també hi ha la cursa dels petits i tot en el marc d'aquesta festa de la Ratafia que se celebra en aquest municipi coincidint amb l'arribada del fred, parades i productes artesans i de degustació pels familiars que acompanyen els corredors al voltant tot de la Ratafia. Ha baixat, no, aquesta febre per córrer? Soler?

Tinc la sensació que ja no hi ha tanta. Hi ha gent a qui no li ha arribat mai.

Intento no córrer mai, sincerament. Jo també, si puc córrer poc.

Pensava que deies la febre per la ratafina. La gent que té pressa. És un tipus de gent, la gent que té pressa, Mariola, que sempre.

Jo no puc parlar d'això. Per què? Perquè estic lluny, estic fora, estic en la vida. El Paul va fer una marató fa dos dies. Jo soc de l'altra banda. No, no, i a mi m'encantaria. Estes coses que, no sé si vos passa, però que voldries que t'agradara. No, no, no.

Mira, si anessis a la cursa a la ratafia, jo t'acompanyaria, això sí.

No, perdona, torne, o sea, vaig a fer-ho a la inversa. Si anar és tu, jo.

Tots no hi anirem mai, o per anar-hi sense córrer, això sí. Armínia. Sí.

Hola, bon dia a tothom. Bon dia. Soc l'Armínia Soler i a continuació els presentaré la meva recomanació cultural pel cap de setmana. En primer lloc, els comunico que ja ha començat la temporada de fires i mercats medievals, o com le dic jo, els mercats de quan jo era petita. En fi, aquest cap de setmana en tenim dos a Catalunya, de mercats medievals. El de Lloret de Mar i el Vila Magora, que és a Sant Pere de Vilamajor, que és un poble arà cap a Montseny. Parlarem d'aquest. El Vilamagor ens porta al segle XII durant dos dies. Es faran moltes activitats interessants relacionades amb el tema medieval. Molt bé. A les 11 de demà fan un concert de percussió medieval i a les 12 es farà una activitat de combat infantil medieval amb espases de fusta, que tal com està la cosa, Ricard, anirà molt bé. Sí. I a les 5 tira marc. Tot el cap de setmana hi haurà gent vestida, com els de la campada a la Puerta del Sol, però venent formatges i sabons. Està molt bé i és gratis. Gratis els formatges i els sabons? No, no, no. Anar-hi i mirar, és gratis.

Vinga, més coses. Francesc, exposició.

Sí, i de regalo una reivindicació. Us proposo anar al CCCB a veure el World Press Photo 2026, la mostra internacional de fotoperiodisme que s'acaba d'inaugurar. En clau 42 autors, guanyadors de les 6 àrees en què l'organització divideix el món. I dic en clou de regalar una reivindicació perquè la mostra també serveix per posar en valor la feina dels fotoperiodistes, no només per la seva creativitat, per la professionalitat de la seva mirada i sensibilitat estètica, sinó també perquè sovint s'hi juguen la vida per denunciar amb les seves fotos les injustícies arreu del món. I això, en temps de xat GPT, fes-me una foto que sembli que soc a la guerra, doncs encara té més mèrit. Clara, Festival Mira.

Sí, mira, el Mira Digital Arts Festival a Fira Montjuïc, que és un festival centrat en les arts digitals, que és d'ultra referència, una mica exagerada, però per mi ho és, com els inicis esplendorosos del sonar. Mira, fa molts anys que es fa, que és una edició, però jo tinc la impressió que l'hauríem de reivindicar i que es mereix més reconeixement perquè capta molt bé el moment que viu la cultura contemporània. Arts digitals, què vol dir? Per exemple, performance, projeccions audiovisuals. Vull dir que va més enllà de concerts, val? Són instal·lacions, això. Performance i audiovisual. Una de les actuacions més esperades. S'entén perfectament, Armínia. Sí, Armínia. Només cal que s'esforci una mica i tingui la ment oberta. Escolta'm, home, m'estàs dient.

Saps com va per passeig de gràcia amb totes aquestes televisions obertes? Sí.

Doncs el mateix pel cultura. Ara ho he entès. Vostè s'ha de deixar portar. S'ha de deixar portar. A veure, una de les actuacions més esperades és. Li agradarà, eh, aquesta? Veure. Arca.

¿Qué es eso, arca?

¿Qué es eso? No m'agrada. Calli. S'han fumat unes quantes drogues, eh? Una mica de ratafia.

Entenc que queda una mica lluny de. He triat una cançó una mica irregular. Aquesta cançó quant dura? Doncs no ho sé, hauríem de mirar, Ricard. Dos i mig encara. Ens queda lluny de la cosa medieval, eh? A veure, aquesta nit presentarà l'espectacle del seu nou disc, que és força impronunciable. A veure si podem baixar una mica aquesta notícia. No entenc res. A veure, el títol del disc és XXXXXX, 5 X, molt fàcil per tothom. Plener, amb E, vale. És una artista veneçolana, activista LGTB, està abastat a Catalunya. Deu ser porno, això, no? Tantos X, tantos X. Té èxit internacional, aquesta persona. És un referent de la música electrònica mundial i ha treballat amb Kanye West, Lady Gaga, Björk i Madonna. Mira, això ho entendrà. A vostè li agrada Madonna? Sí. Madonna sí. És una cigarra. Doncs mira, perquè tothom ho entengui. Fa poques setmanes es va viralitzar un vídeo on l'Arca recomanava un local de flamenc al carrer Robadors i ho recomanava la Madonna, perquè han treballat moltes setmanes juntes i estaven en l'estudi. I la Madonna li deia, ui, m'encantaria aprendre l'espanyol, no sé què, m'encanta, m'encanta. Llavors, l'Arca li deia, hi ha un local al carrer Robadors, que és 23 Robadors, que allà és on s'hi fa el millor flamenc. I llavors va especificar l'Arca. I Robadors no és en espanyol, no és en castellà, és en català. I van venir a estar-hi. Molt bé, molt bé, Arca. Molt a favor, eh?

Doncs queda recomanat el Mira Digital Arts Festival. Mariola, segona ronda, va. Proposes una sèrie documental a Netflix? Sí.

I got a phone call and I instantly knew my whole life was going to change.

Es la serie documental de. Es que me encanta esa serie a mí, de Matthew Perry. Ah, ¿ya les has vist?

Sí. Bueno, jo la vaig acabar a nit i, buf, bueno, Matthew Perry, per a que tots tinguem el cap, és l'estimat Chandler de Friends, i ara fa tres anys que va morir per sobredosis, tenia 54 anys, i Netflix ha tret una docuserie, que són tres episodis, que reconstrueix una miqueta la seva vida, amb els testimonis, que això és el més interessant, perquè són prou insòlits, perquè mai havien parlat tan obertament, De la seva germana xicoteta, d'amics i de companys de professió i d'ell mateix, que contem bàsicament lo difícil que va ser, per no dir impossible, per a l'actor viure sense consumir i com de fort ho va intentar. Penseu que va arribar a gastar, se ho diu en el documental, 7 milions de dòlars durant la seva vida per intentar resoldre-ho. Perquè ell s'ho prenia molt en sèrio, i el llibre seu també és molt interessant, té un llibre autobiogràfic de fa uns anys, abans de morir, clar, i és molt interessant, i la docusèria és un bon ventall de totes les cares de l'èxit monumental i de com això també et pot matar, i a més, conta molt bé com va començar ell, que entronca en esta història de les addiccions als Estats Units pels medicaments per al dolor, no?, bueno. En alguns casos és un dolor de gent pobra i en altres casos és un dolor com el d'aquest tipus que va tenir un accident en una moto d'aigua, va començar a fer-se addicte als medicaments i d'ahir d'ahir després va vindre l'èxit de Frens que ell no va era molt difícil d'assumir. I dona molta pena, el documental dona molta pena, perquè era un tipo excepcional, segons compten els seus, i perquè veus clarament com. Entens perfectament que la fama, l'èxit, el brillo, té darrere una part fosquíssima, fosquíssima, fosquíssima, en quasi tot el món. I et fa pensar molt, la veritat, sí, sí.

És la sèrie documental de Matthew Perry, la trobareu a Netflix. I vols parlar de dinosaures, Marta? Hi ha algun míting de Felipe González o. Alfonso Guerra o. No sé, o José María Aznar o. No. No, no, no, no.

Hi ha una exposició a l'Espai Ideal. Jo és que tenia una pregunta per vosaltres, perquè si vosaltres teniu fills, si realment hi ha aquesta febre pels dinosaures, perquè jo no sé com era jo de petita. Amb quina relació jo tenia amb els dinosaures, però jo no sé si realment els nens petits tenen una febre i una obsessió amb tema de dinosaures, no sé si hi ha alguna cosa.

El meu fill és que té un any i mig i crec que.

El meu sí, el meu sí.

Bueno, qualsevol cas, si voleu anar, jo crec que és una cosa per grans i petits. No s'espanten? No es poden espantar amb uns dinosaures? És que els agrada molt, jo recordo els meus cosins petits. Estan bojos pels dinosaures, llavors. No ho sé. En qualsevol cas A la

filla no li interessa res, eh? Pel meu fill, sí.

Exacte, jo no he dit això. A la meva filla, que té ara 20 anys, clar, però quan era petita, en la vida, me l'ha preguntat pels dinosaures. Deu ser cosa de nens i de dinosaures.

No ho sé. Podeu anar a l'espai ideal, són els millors fent experiències immersives, i això es pot visitar a Barcelona fins després de les festes de Nadal, i després farà gira per

altres ciutats del món. I parlant de dinosaures, Armínia.

Oh, la sobra d'Armínia! A continuació els oferiré la meva segona recuperació. Armínia! Ens traslladem fins a la Comptal Vila de Ripoll, aquest diumenge, on es farà una activitat molt interessant, el repte dels ponts. Què és el repte dels ponts, us preguntareu? Una fixació amb Ripoll que. El repte dels ponts consisteix a passar per tots els ponts de la Comptal Vila de Ripoll sense repetir-ne ni deixar-se en cap, tot travessant els dos rius. S'ha de portar telèfon o mòbil per llegir uns codis. La sortida i l'arribada es farà des del Fortí de l'Estrella. Començarà a les 10, tot gratis, gràcies a la Sílvia. Gràcies. Fins aquí la meva recomanació. Molt bé. Vinga!

Tant d'escarabes. Així, molt bé. Tercera recomanació, Francesc. Un llibre sobre els mites i llegendes de l'antic Egipte.

Sí, ahir vaig tenir la sort de poder acompanyar l'egiptòloga Irene Cordon a la presentació del seu nou llibre, Quan els déus caminaven pel Nil, publicat per Ara Llibres, i el vull recomanar per descobrir la saviesa continguda en aquest patrimoni immaterial que sovint ha quedat eclipsada per la majestuositat de les piràmides, temples i tresors. És a dir, la pedra és tan important, és tan majestuosa, que llavors aquesta part de. La literatura, transmesa a través dels hieroglífics i dels papers, queda una mica eclipsada. És una forma diferent d'acostar-se a l'Antica Egipte i de descobrir, a través, per exemple, del mite Disis Iociris o de la història de Sinué, que els somnis, desitjos i preocupacions de fa 4.000 anys no són tan diferents dels nostres.

També tenim futbol aquest cap de setmana, Pol. Sí, qui vulgui esport sense moure's del menjador a casa, els partits més interessants de la jornada de la Lliga segurament. Atlètic de Madrid-Barça, diumenge 9 del vespre. Partit complicat, rival de mal record a la Champions l'any passat, però que en els últims anys a la Lliga al Barça se li ha donat prou bé. Tres victòries les tres últimes visites i aquest any amb l'Alicienta Juliana Álvarez.

I a Catalunya Ràdio tenim suplement amb Roger Escapa. Roger, què tal? Bon dia.

Què tal? Bon dia, com esteu? Bé, i tu? Doncs mira, punt per l'oreja de Bangkok aquest cap de setmana. Veurem si desafinem o no desafinem. Diumenge ens visita Tito Ramoneda, que és el president de Project, que és el promotor del concert. Suposo que haurà fet calerons també aquests dies. També va ser l'impulsor d'alguna manera dels quatre concerts d'Ocas Grasses a Montjuïc. Per tant, crec que té una conversa interessant. Doncs l'escoltarem. Tothom estarà pendent, suposo, de gravar. A veure què és el que passa. Us he portat una galeteta amb la cara de la Chantal Llevina. Sí, sí, sí. Del gremi de pastissers de la pastisseria Bussí. En tenim una altra del suplement, també. Suposo que la vostra.

Mira, Armínia, si te la vols menjar. La vull llafar una mica. Llepa, llepa. El de la Chantal no la vol?

No, el de la Chantal és per tu. No, no m'interessa. Doncs es posa revolució, Hermínia. Revolució 4.0, eh? Mira, et menjaràs un Roger Escapa, aquí. Bueno, si vols, després. Després en parlarem. A veure com va. Ei, Hermínia, prou!

Roger Escapa, gràcies. Salut, que vagi bé.