Els millors plans per al cap de setmana del 23 d'octubre

Vinga, va, recta final per arribar al punt de les 11. Queden 15 minuts per arribar al punt de les 11, però abans, taula de recomanacions del cap de setmana amb Artur Ramon, Maria del Covell, Francesc Soler, Robert Prat, Marta Diana i Armínia Soler. Bon dia a tothom. Bon dia. Bon dia, companys. Per feina, que tenim poc temps. Artur, va, recomanacions, que esteu de celebració a la galeria avui. Bueno, avui, dilluns. ¿Artur? No, no hi és l'Artur. Doncs ara intentem recuperar-lo. Mariola, anem amb tu, va.

Recomana'ns un llibre. Venga, conquistem la crisis de la vivenda por mis webismos, es diu. Rotondes y mamotretos, del Eric, que va a estar amb tu, Ricard, en una passejadeta, Eric Harley. Después ha publicado un segon, que es diu igual, y que amplía y cuenta la historia, de los pelotazos urbanísticos. Venidor, marinador, calatrava. Són bestieses arquitectòniques que estan a tot l'estat, l'arquitectura especulativa i gentrificadora, amb molta crítica, amb molt d'humor. És un llibre fantàstic, és de veres que és desolador, però jo el recomano per saber, és a dir, explica per què estem com estem,

piscina de clar. Doncs queda recomanat per Miss Webismos d'Eric Harley. Francesc, tu ens proposes una exposició ideal per aquest cap de setmana de canvi d'hora?

Doncs hi ha una exposició per pensar justament en això, en el temps, des de la ciència, la cultura, també des de la condició humana, una mostra per preguntar-nos què és el temps i com el percebem també si podem predir el futur o, per exemple, viatjar en el temps. L'exposició porta per títol la invenció del temps i combina continguts de biologia, física, neurociència, art, literatura, per traçar una panoràmica molt transversal d'aquest concepte físic clau en les nostres vides. Que ens condicioni com ens condicioni. Josep Pla, per exemple, va escriure Jo no soc un producte del meu temps, soc un producte contra el meu temps. L'exposició es pot veure al Centre Martorell d'Exposicions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Això és el Passeig Picasso número 9, és a dir, el Parc de la Ciutadella de Barcelona.

Recomandada aquesta exposició, la invenció del temps, Marta, tu vols parlar de Ni Saga de Poder.

Temps era temps, també.

Tenia tantes ganes de recomanar-ho. I m'ha anat de perles que s'estiguin fent serialitzados, perquè aquest cap de setmana se li fa un homenatge en aquesta gran sèrie de TV3, commemoren els 30 anys i fan una trobada, en aquest cas, amb Jordi Bosch, Eva Santolària, Jordi Ivana Colocha i Lluís Arcarazo. Segur que és una trobada superinteressant per parlar de com eren les sèries abans i com són ara, de com ha canviat també tot el món audiovisual. Si hi aneu, doncs, tot això que tindreu, i si no, també us recomano que recupereu la sèrie, jo és que era més tita, i per tant no l'havia vist, i ara estic mirant Nisaga de Poder, i em sembla meravellosa. No l'havies vist mai? No, tenia 3 anys. Que et dius? Canta, quina innocència.

No ho has vist quan el feguen amb el coixí? No em feu espòilers. La crema en la barca, no ho has vist, la de la barca? Ai, ai, ai.

Això és com els pastorets, ja has de saber el final, no passa res.

Tots són molt dolents, cosa que m'encanta, i crec, Mariola, estaràs amb mi, que ja no es fan sèries com aquestes. Totalment d'acord. Ni saga al poder. Sí, sí, ni saga al poder.

Al poder. Exacte. Arminia, la seva primera recomanació, va.

Gràcies, Cesc. Bon dia a tothom. Soc l'Armènia Soler i a continuació els oferiré les meves recomanacions pel cap de setmana. La primera recomanació ens porta fins a la Comptal Vila de Ripoll, on podrem gaudir d'un acte molt interessant que uneix entreteniment amb la història i cultura del nostre país. Es tracta de l'exposició titulada Mites i llegendes de Catalunya. Això és Ripoll, eh, Armènia? Sí. És una exposició on es pot veure, per exemple, una escena de la llegenda de Sant Jordi, però està feta amb els clics de Playmobil. És molt interessant. Això serà l'església de Sant Pere, dissabte i diumenge, horaris des de les 10 del matí fins a les 2 del migdia, i després tanquen per dinar i tornen a obrir a les 4 fins a les 8. El preu de l'entrada són 5 euros i els menors de 3 anys és gratuït.

Gràcies. Robert, tenim documental de Cruyff.

Johan es la persona más influyente en el fútbol europeo de los últimos 40-50 años. Nadie ha visto y ve lo que él ve. ¿Por usted es posible explicar la filosofía de Kroos? Es imposible.

És impossible, Movistar ho intenta, han estrenat fa 15 dies Cruyff, és un documental, 4 episodis, compta amb la col·laboració de la família Cruyff, està narrat des de la perspectiva dels Països Baixos, l'episodi narratiu del documental no és brillant, és millorable, però aquest treball posa al descobert moltes imatges de Cruyff inèdites, de la seva vida familiar i esportiva als Països Baixos. Que no s'han vist mai i realment són molt interessants. Guardiola, Gullit, porten el fil argumental al documental amb els seus testimonis. També el de Frank Rijkaard. Els amants de Cruyff descobriran una mica més de la seva vida més íntima. Coses que no s'havien vist ni explicat de Johan Cruyff. Més propostes en aquest cas, ara sí.

Artur Ramon, bon dia. Hola, bon dia, Ricard. Deia que esteu de celebració a la galeria, Artur, dilluns.

Sí, dilluns celebrem el centenari de la galeria i estem ara al mig del muntatge i de tota la voràgine d'aquesta efemèride que ens està portant. Estem molt il·lusionats amb aquesta exposició que es reunirà sota el títol de La pervivència d'una mirada. Reunirà una quarantena d'obres, totes a la venda, que expliquen la trajectòria nostra i són obres que aniran del mestre cabestany a Miquel Barceló, per tant, vuit segles. D'art amb obres importants de Rivera, de Zurbarán, Meléndez, tindrem inclús un autorretrat d'Andy Warhol, en fi, esteu convidats a veure aquesta exposició que obrirà les seves portes el dia 29 d'octubre.

Doncs queda recomanat. I pel que fa a la sèrie que ens proposa la Mariola, a mi m'encanta que ho posis sobre la taula, Mariola, Big Little Lies.

Ai, te va a agradar i tot, sí. Ah, molt bé, m'encanta això. Doncs sí, mira, el que passa és que. És que tu tens una imatge de ti que no. No, no, no, no, que igual l'havíem comentat i no me'n recorde. La cosa és, és de 2017, són dos temporades, està a IWO, i lo més important és que, com que s'estrena la tercera, que jo estic esperant la, vamos. Desatada. En el 2027, jo vos recomane que la reviseu, si la heu vist, perquè és molt interessant revisitar-la o que, bueno, que podeu descobrir-la, no? Per què és important? Perquè parla, per primera vegada, en aquell moment, d'un relat que no estava més acontat i que després es va posar de moda en la narració audiovisual, que és la revenja per part de les dones cap a les persones que s'ho mereixen. Que, quina casualitat, són sempre homes. I es barreja la violència masclista, el desprecio, el silenci, la sororitat, la fúria, les males praxis policials i judicials, i és estas sèries americanes perfectament fetes, amb un guió meravellós. I, insistís, com que s'estrena el 27, la recomane. Se la recomane també a BB. Que sabeu que ha dit que no és feminista. Si ens està escoltant, la pot vore. Però com es diu? No ho ha dit. Big Little Lies. Hermínia, t'agradarà moltíssim.

Francesc, proposta per anar a Girona a veure. El negre de Banyoles. Sí, no m'he equivocat, eh?

Us proposo anar al Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona per visitar l'exposició. Diuen que sóc anatomia d'una fabulació que parteix justament de l'arxiu d'Alfons Arcelín. El metge haitià que el 1990 ho va descobrir que al Museu d'Arder de Banyoles s'exhibia un negre dissecat i va liderar una campanya per aconseguir que els retirés i acabés enterrat en un país africà, que va ser Botswana, que per cert tampoc era el seu. Un repàs a les ferides encara obertes d'aquell procés. Comissariat per l'antropòleg i cineasta Miguel Ángel Rosales. Per cert, us recomano també l'episodi de l'enguàrdia d'Enric Alpena de fa unes setmanes, que justament està dedicat al taxidermista Francesc Darder, que va portar aquell cadàver dissecat d'un ciutadà africà per exhibir-lo al seu Museu de Banyoles el 1916.

Marta, proposta per anar al Palau de la Música.

Perquè l'orquestra de Cambra, La Camerata, estrena avui Somni d'una nit d'estiu al Palau. És un concert dramatitzat que recrea l'obra de Shakespeare, amb música de Mendelssohn i amb Elisabet Casanovas al capdavant. Això forma part del festival Clàssics, que jo diria que el festival aquest sempre té molt bones idees i fa molt bones propostes. I si no podeu venir avui a Barcelona, no patiu, perquè si sou de Figueres o Vilafranca o voleu anar a Figueres o a Vilafranca, hi ha més possibilitats. Aquest dissabte es fa al Teatre Municipal El Jardí a Figueres i diumenge es repeteix a l'Auditori Maria Rosa Juncos a Vilafranca.

I demà també una recomanació que us fem, hi ha concert d'atenció de Manu Guis, que presenta el seu nou EP, Galàxies.

Manu Guix, bon dia! Bon dia! Com estàs? Bé, i tu? Bé, eh? Tot a punt, ja o no? Sí, tio, estic nerviós, però tinc aquests nervis dels guapos. Va, va, va. Però com és estar nerviós? Quina tonteria és, Isa? Però nerviós per què? Per què és especial per tu aquest concert? Perquè, bueno,

més enllà que presentem disc nou, que és un disc que ja vam presentar a les trenes de Girona el mes d'abril i que portem girant per tot Catalunya, doncs per fi el presentem a Barcelona i per fer-ho com cal, doncs m'he liat, m'he liat, m'he complicat la vida i he fet una. Serà un concert amb una formació de músics que és molt més gran del que mai estic habituat, és a dir, serem 10 músics dalt de l'escenari. On vas, on vas? Sí, sí, sí. Aquest volum costa molts diners, Ricard. No guanyaré ni un duro, en perdré uns quants. L'hem de rebentar.

L'hem de rebentar. No sé si queden gaires entrades.

La veritat és que no gaire, en queden, però molt poques. Però vull dir que serà un concert realment espectacular, amb molta gent dalt de l'escenari, amb dues estrelles convidades. Que són dos artistasos que jo estimo moltíssim, que són dos persones molt importants a la meva vida, que vindran a tocar i a cantar amb nosaltres. I, en fi. És secret? És que no vull dir. No vull que la gent vingui a parlar de les estrelles.

Sí, home, Ricard, les inicials.

Les inicials? No, no, no. La P. No, calla. És la P o no? Que no t'ho diré. No, t'ho rebentarà. És la R.

La R podria ser una. Ah, sí? Ja està, t'hi diré més.

R, L? No, la Rosalía, t'imagines? Bueno, escolta, tu has treballat amb Rosalía. Entre d'altres. Entre d'altres, sí, sí. Per tant, sorpreses, això és dissabte i després. Correcte. És demà? Demà? Sí, sí, demà, demà, demà.

A quarts de nou, a la sala Polo, dintre del Mercat Festival de Pretes.

Que bé. Manu, una abraçada molt gran. Guapos. Ricard, et deus un dinar. Sí, perdona, disculpa, que havíem quedat i em vaig oblidar. Una abraçada, Manu. Adéu, guapos. Diumenge. Tenim clàssic, Robert.

Sí, tenim clàssic. Diumenge a les 9 de la nit, el partit dels partits. Barça-Madrid. Mourinho torna al Camp Nou. No sabem si se li encendran els aspersors al final del partit o no hi haurà aigua. El Madrid visita l'estadi sense vinicius.

I el cap de setmana ho seguirem tot plegat, també pendent, suposo, de París. Roger Escapa, bon dia. Què tal, com esteu?

Doncs sí, pendents d'aquest clàssic de la tornada de Comín, del que passi a París i a Itàlia. I demà ajuntem en aquest estudi el Carlos Bayona i el Jordi Cubino. Dues persones tocades per la música i que a més preparen una docu-sèrie que es diu El Doble, que és bastant divertida, que és que el Jordi Cubino està revifant el David Lyme, el Sabadell Sound, aquell personatge que tenia als anys 80 que es menjava a les pistes d'avall i a les discoteques, i sonarà molta música.

Sí, ja me'l conec. Vostè hi anava, Armínia? I tant, i tant, amb les amigues. Sí, sí, anàvem a. Bueno, a intentar tocar alguna cosa. A veure què arrascava allà a la zona hermètica. Sí, sí, sí, a veure què ens enduïa. Molt bé.

Tots ho escoltarem demà, també, al suplement. Salut. Gràcies, Roger. Gràcies, també, Artur Mont. Artur Mont. Artur Ramon. Mariola Covells. Francesc Soler, Robert Prat. No riguis, Mariola. Marta Vian. És que la Mariola riu i a mi em fa riure, és així. No riguis. Vinga, fe tots. Hermínia Soler, Roger Escapa. Gràcies. Bon cap de setmana. Arribarem al punt de les 11. De seguida amb nosaltres, Àngel Llaça, Lisenda Pineda i Judit Mascó. Són els tres dilemes del Matí de Catalunya Ràdio. Ara tornem. El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell.