Els millors plans per al cap de setmana del 25 de setembre

Passa un minut de tres quarts de onze del matí i a aquesta hora comencem la taula de recomanacions pel cap de setmana amb Artur Ramon, Lucía Ravis, Mariola Covell, Robert Prat, Francesc Soler, Marta Diana i Armínia Soler. Bon dia! Bon dia! Comencem per tu, va. Parlem del Festival Nudo.

Sí, se celebra la desèrna edició d'aquest festival des de demà fins al 4 d'octubre a diversos espais de Barcelona, com el Pati Llumona, la Casa América Catalunya o el Convent de Sant Agustí, i ho fa amb actes relacionats amb l'art, la poesia visual, sobretot la poesia, perquè, de fet, aquest és un festival de poesia desfermada. Es presenten així. I diuen que ara la poesia urgeix més que mai i per això l'eix central d'enguany és la patència, les ganes, la gana. I la coordinadora del festival és la poeta Carmen Brassategui i el plantejament és aquest. Abans que la paraula i el desig, el desig ens empeny a crear. Hi ha la curiositat, les ganes de descobrir, i si el desig és el motor, l'urgència és el pols. És a dir, la poesia no ha de ser un luxe, sinó una necessitat. Així és com ho viuen, i per això volen mostrar la creació poètica contemporània sense límits de fronteres, ni de llenguatges, ni de formats. Qui trobarà amb el nudo? Poetes com Paula Melchor, Elsa Moreno i Raúl Quinto, i també com Miriam Cano, Esmeralda Verbel, Martí Sales, Laura Galera, Jesús Aguado, però també la fotògrafa analògica Blanca Viñas o artistes com Pia Sommer, Balago i Marta de los Pájaros. De moment, aquest cap de setmana, demà a la Casa SEAT hi ha un xou poètic del Samoreno a les 12 i mitja i diumenge a Barcelona School of Creative. Creativity, una marató de collage al matí i un vermut poètic amb Valentina Marçant i Isabel Llanos a les dues. I a les set del vespre, diumenge, al bar Trampolí de la Fundació Joan Brossa, un recital col·lectiu. I ja de cara a la setmana vinent, a la Casa Amèrica s'estrena Pan i Palabra, que és un ritual de fermentació en cinc actes. Hi haurà tecnopoesia a una terrassa de l'Eixample. I el cap de setmana que ve, no aquest, jaranes poètiques, música, videopoesia, performance, propostes de molts tipus al Pati Llimona. Hi haurà 20 estants d'editorials de poetes, de creadors. Com sempre, recomano molt entrar al festivalnudo.com i cercar el programa perquè es ple de plans interessants. Que bé.

Doncs ho recomanem, Festival Nudo. Artur, seguim amb tu, va.

Jo he vist una exposició que m'ha agradat molt a la Fundació Vila-Cases, a l'Espai Volar, al carrer Ossiesmarga 22, dedicada a Josep Maria de Sucre, que va ser activista i artista visionari. És una exposició que vol retre homenatge en aquesta figura que és clau en el paper que hi ha entre el noucentisme i l'avantguarda. I sobretot són molt interessants les seves obres que estan fetes amb pastel, sobretot amb tema de la psicologia humana, és a dir, el rostre, que té una influència de Munch, de Klee, també dels germans Delaunay, i veiem cares, màscares, retrats. Sucre també va ser un mecenes espiritual, va ajudar molts artistes, especialment el Cet Clamallol i a través de les beques que donava l'Institut Francesc. Hi ha tota una generació d'artistes de la postguerra que van poder formar-se a través de Sucre, com Brotat, com Guinovar i tants d'altres, que també es veuen a l'exposició. I aquí el que veiem és una mena de modernitat cosmopolita. És una exposició molt ben curada per dos grans crítics, que són Aitor Kini i Joan Gil. I, a més a més, a l'Espai Volar, en el mateix moment es pot veure una exposició de Romà Vallès, que és un artista informalista, diguéssim, de la generació de Tàpies, de gran qualitat. Per tant, és un bon plan per aquest cap de setmana.

Doncs queda recomanat. Francesc, et toca a tu. Música.

Per si no ho sabíeu, avui arriba al cinema La bola negra i recomano per descomptat primer anar-hi, però també aprofitar que els Javis han tornat a posar d'actualitat Federico García Lorca per llegir-lo o rellegir-lo. Fa 90 anys que va ser assassina pel franquisme i encara que és molt interessant i necessari que es facin llibres i documentals sobre la seva vida i les circumstàncies de la seva mort, també cal que finalment se superi el tabú de la seva homosexualitat, que fins fa 4 dies només es deia amb la boca petita, com si fes vergonya. Doncs bé, cal que la biografia no eclipsi l'obra, ni, com temia Rodreda, l'acabem convertint pòstumament en una mena de patum. Per tant, llegim el romancero gitano, poeta en Nova York, La casa de Bernadal Baierma, que al teatre també es pot llegir.

Mariola, proposta en aquest cas de sèrie a Netflix. Ui, fa por, això, Mariola.

Fa molta porra. Bueno, yo estaba pensando, menos mal que esteu. Monstruo. El caso de Lizzie Borden és la sèrie de Ryan Murphy, és la quarta. Ell sempre porta a un assassí, va començar amb Dahmer, jo no sé si ho veureu, Dahmer, que és l'assassí de Milwauke, i el xermàs Menéndez, que són dos històries reals. Bé, esta és una assassí, és la quarta entrega de la sèrie. No sé què ens proposes. No, no, no, És que Ryan Murphy i els assassins, estos assassins, sí. Sí, clar, perquè són guapos. Que ben colats.

Hi ha un llibre que es diu Els assassins guapos, de Francesc Soler, per complementar,

diguéssim, la sèrie. Digues, Mariola. Bueno, quina tonteria, assassins guapos.

Bueno, no, no, el llibre està bé. Mariola, després parlem tu i jo.

No, no, el llibre està bé, el llibre està bé. Escolta'm una cosa, no, és que l'altre dia ho estava fullejant. Escolta'm una cosa, esta història és una història real d'una assassina, esta vegada és una dona, que és la primera dona que porta Ryan Murphy a esta sèrie, és una dona adinerada del segle XIX a Estats Units, I entens perfectament, que és el que més m'agrada a mi d'esta sèrie, que mate. És més, la vols ajudar i et poses de la seva part des del primer moment. És de veres que la sèrie és desmesurada, estrepidal, és una mica gore a estones, però és un gore gustós. Hi ha moltíssima sang, he de dir-vos que és realment un personatge més de la sèrie, i és també una espècie de revenja feminista, com la que vam parlar la setmana passada, perquè, companys, ens fa més falta que mai. La revenja i el feminisme, les dues coses. Em quedo amb la de Gore Gustos. Sí, de veres, de veres, perquè no te fa A mi no, no, és una cosa. És un gènere que no, però en esta ocasió està tan ben triat, està tan ben posat, i tu vols participar. No sé si O sea, vols. Ja veureu, la primera. Participar del crim. Sí, sí. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí. Bueno. A mi m'ha passat pel cap, també.

Mariola no, Mariola. Mariola es diu, no Maiola. No, Mariola. Maiola, no. Mariola.

Hermínia, a tu t'agradarà una destral, tu imagina't, una destral, tota la ràbia i una persona a la que matar. Sí, l'Antonio.

Marta, més propostes, calli. Més propostes. Mireu,

faig doble proposta, molt ràpid. D'una banda, us dic que aneu a veure el Cirque du Soleil. Jo en tinc molt bon record de quan vaig anar-hi quan era petita. Després, fa uns anys, recordo que vaig veure també una proposta que van fer aquí a Barcelona sobre gel i ara estan fent aquest espectacle. Curios fins al 18 d'octubre, boníssim. I si no us acaba de convencer el CIR per qualsevol motiu, doncs aprofiteu el cap de setmana, aneu a la setmana de llibre en català. Per molts diuen que és molt millor que Sant Jordi, perquè no hi ha tantes aglomeracions i es pot passejar una mica millor. Hi ha un munt de propostes per a públic familiar. També hi ha presentacions de llibre, eh, Francesc Soler? Diumenge, 11.45, escenari 3. I moltes més propostes. Doncs queda recomanat.

Robert. Mourinho Netflix.

Y esta persona es Mourinho, documental de tres capítols, menys d'una hora, a Netflix, repassa la trajectòria de Mourinho, l'entens una miqueta més, comença pels seus inicis complicats, la relació amb el seu pare, la figura que l'ha marcat més pel Mourinho aquell de traductor al Barça de Robson. És un Mourinho que s'ha anat construint ell mateix, amb la Losa, que ha arribat a ser un entrenador top, sense haver jugat mai com a futbolista al futbol d'elit, arriba a fer-se entranyable, és un Mourinho més ensucrat, i el documental ens presenta constantment dualitat. Es veu aquest Mourinho paternal, tendre, imprevisible, i es veu un Mourinho fosc, provocador i sense ànima. És un Mourinho dual, hi ha crítics com Iker Casillas del Madrid, i surten jugadors que només l'elogien, Zlatan Ibrahimovic. Es blanqueja la figura de Mourinho, el fa més tendre. El documental no fa crítica de l'entrenador, Mourinho hi apareix fent declaracions, també ell, amb una autoestima alta, no es fa cap retret d'ell mateix.

Arménia, el seu torn. Sí. Bon dia a tothom.

Soc l'Arménia Soler. Sí, Arménia. Tot seguit els explicaré la meva primera recomanació d'avui. La meva primera recomanació d'avui és una obra de teatre de l'actriu Lloll Bertran. Val un imperi, aquesta dona, eh? Sí, senyores. L'obra de teatre es titula La paella dels dijous i la fan demà dissabte, dia 26 de setembre, al Teatre Municipal de Palafrugell. La funció comença a les 8 del vespre, s'acabarà al quart de 10. L'entrada val 15 euros. Perfecte, Armín, ja. És una comèdia en què la Lloll representa que és una mare que cada dijous fa paella pels seus dos fills, que són en Guifré i la Lia, i resulta que aquell dia els fa una paella de maris, que vol dir que en passa una de grossa. Doncs a partir d'aquí passen tot d'embolics. Molt bé. La Lloll fa el paper protagonista i ho fa molt bé. Els altres que surten ja no sé qui són.

Molt bé, doncs queda recomanada, Armínia, aquesta hora de teatre de Lloll Bertran. Llucia, va, segona ronda. Vols parlar del Festival de Màgia de Figueres.

Sí, la quarta edició del Festival Internacional de Màgia de Figueres, i com diuen ells mateixos, s'hauria de denominar la gala dels campions mundials de la màgia, perquè la majoria tenen aquest guardó. Per exemple, comptaran amb Lia Kyle, que és la campiona mundial de canvi ràpid de vestuari. A més, el certamen comptarà amb la partitura. A mi m'agradava el màgic Andreu. Jo pensava que era màgia. M'agradava el màgic Andreu amb mi.

Que feia moda la. Les medalles. La medalla. Mira, jo li poso una ara i que partis, Lucía, endavant.

Hi haurà artistes de França, de Bèlgica, de Cuba, d'Extremadura, de Catalunya, amb una programació que inclou espectacles de gran format, màgia de prop, màgia de risc, que també m'agrada molt, i propostes famílies. 7.100 espectadors esperen superar aquesta xifra. L'Egal Internacional de Magi és el plat fort del festival, que serà demà dissabte al Teatre Municipal al Jardí. I llavors hi haurà aquesta Lia Kyle. També hi haurà Florian Sainbet, que és campió mundial de manipulació, que no sé exactament el que voli. El coart Néstor Planas i també Víctor Cerro, la companyia Belga Elàstic, Magmarín, Patric Zener, l'artista Francesca. És a dir, que també hi haurà tallers de màgia, actuacions a la plaça Gales Salvador Dalí, a la Rambla, i després d'una nit de màgia golfa, la jornada demà acabarà amb més màgia al Casinó Menestral i diumenge hi haurà més tallers, més actuacions. I activitats cinematogràfiques i una exposició al Museu del Joguet de Catalunya on hi ha una mostra de pòsters de les magues més destacades de la història. Comença aquesta nit amb un sopar espectacle i cinc artistes del festival i a més en guany hi haurà un homenatge a Juan Tamariz que va morir fa unes setmanes. Queda recomanat.

Artur, vas fins a Vilaseca? Sí, una exposició mirada a Mediterrània que es pot veure fins aquest diumenge, dia 27, al castell de Vilaseca, que és un castell del segle XIII i que des de l'any 1989 és veí, és a dir, és un bé cultural d'interès nacional i que l'any 2005 l'Ajuntament de Vilaseca el va adquirir i fa sis anys que estan fent activitats i exposicions. Valuoses. Aquesta comissaria de Pardamià Amorós reuneix 50 obres d'aquí 15 artistes dels segles XIX i XX al voltant del fil conductor és la Mediterrània i està estructurada en quatre espais la llum, la presència, el terra i el mar i una mirada des de Vilaseca amb l'artista Jordi Serdà. Aquí es poden veure obres de Sorolla, de Mallol, de Martialzina de Rod Soler, d'Eliseu Maifrent, és a dir, és una exposició de bon nivell qualitatiu de les obres i que val la pena i és una oportunitat també per sortir de Barcelona i veure espais com aquests interessantíssims. Maria, la segona proposta.

És un clàssic, perquè cada setmana vos vaig aportar un clàssic que ja està bé d'estrenes. Un clàssic de 3Cat ara, que va estrenar TV3 fa 10 anys, jo la vaig vore llavors i després molta gent la va descobrir a Netflix fa dos anys, Es diu nit i dia, va ser de lo més vist de la plataforma. Jo no sé si l'heu vist. Si la vareu vore fa deu anys, vos recomane que la torneu a vore. Jo no me'n recordava de res, això també està molt bé. I és un thriller fosc, està ambientat a Barcelona. I la prota és clara, segura. Es una metxe forense, en el repartiment també està Josep Maria Pou, està David Verdeguer, està Pol López, està dirigida per Lluís Alcarazo i Jordi Galceran, i això ja és símptoma de Montferd. Jo la recomané molt perquè jo crec que no s'ha tornat a fer res igual en el panorama audiovisual d'així. I vull remarcar-ho, i vull animar als creadors catalans a que tornen a fer algo semblant.

Doncs queda recomanat. I si no, també us podem fer recomanacions perquè escolteu a la ràdio. Roger Escapa, bon dia. Què tal? Bon dia, com esteu? El suplement què, aquest cap de setmana?

Pau Gasol, convidat d'alçada, el sentim poc parlar en català.

Avui he pensat en tu perquè hem explicat que hi ha un concurs de Gen Alta. Gen Alta, a Barcelona.

Podríeu anar tu i el Pau. És a dir, divendres que ve, no? Hi ha més d'una convocatòria. Serà un èxit. M'ho han recomanat també des de l'equip. Estic intentant no anar-hi, però crec que no me'n sortiré. No anem per sobrats de Gen Alta. Molt bé, doncs a partir de demà cap a les 11. El saludarem breument perquè és una persona molt ocupada que ara està vinculada també amb la Fundació, 5 anys després de la seva retirada.

Doncs demà t'escoltem a partir de les 6 del matí, Roger. 6 del matí. Gràcies. Roger Escapa, Artur Ramon, Lucía Ramis, Maria Lacovell, Robert Prat, Francesc Soler, Marta Viana i Armínia Soler. Gràcies. Bon cap de setmana.

Adéu. Bon cap de setmana.