Els "performative males" o quan els homes ens enganyen

Gala! Com esteu? Galla, eh? Mare de Déu, això no m'ho diuen ni quan em vaig renovar el DNI. És increïble, tio. Aquest seria un altre drama. Senyora Galla, senyora Galla. Perquè és Gala amb Bela Geminada o no? Sí, sí, amb Bela Geminada. Perquè la meva mare va veure que era problemàtic i va dir, saps què? Som-hi amb tot. Ella és perfecta.

Em sembla molt bé, des d'aquí una abraçada a la filla de l'Oriol Malet, que també es diu Gala, amb L.

Gemina. Doncs sí, totes les Gales, fins i tot amb els Oscars, els felicitem. A veure, va, avui amb què vens, Gala?

Mira, avui vinc una mica preocupada. Ai. Sí, petita confessió, potser ara us estic tallant una mica el rotllo. Oversharing. Sí, oversharing absolutament. Sento que estic a teràpia ara mateix. Resulta que internet m'ha tornat a complicar una cosa que fins ara m'era relativament fàcil. Ai, què ha passat? Jo estic en una etapa de la meva vida, podríem dir, de lligoteig, de fliteig. Bé, m'agrada. És una bona etapa de la meva vida, la veritat. Dura molt, eh? Depèn, no? Que duri el que hagi de durar. Estic fluint. Depèn. El cas és que això implica moltes coses, però n'hi ha una que és essencial i és saber detectar un home. Detectar un home, un home en concret? Un home, una espècie, bé, que els bons estan en perill d'extinció, però que n'hi ha molts, i els has de saber detectar bé i separar per grups, perquè hi ha grups que no m'interessen. Què passa, que tu abans veies un xabalín pel carrer i amb cinc minuts de conversa sabies per on anaven els trets, però ara no, perquè ara els segals s'han adaptat al medi, són com camaleons, i han aparegut els performative males, que com que en anglès. No ho sé dir, direm mascles performatius.

Ah, molt bé. Tampoc entenc què vol dir, però està bé. No passa res, aquí estic jo per explicar-te.

Gràcies. Són homes que han estudiat el que ens agrada i han fet els deures.

I avui anem a judici amb això? Anem 100% a judici amb això. M'estàs parlant dels enredaires de tota la vida.

Anem a exposar els fets. Anem a exposar els fets per entendre què són els homes performatius i per què els sotmetem a judici.

Per explicar-vos què és un home performatiu, abans us he de parlar d'Héctor Bellerín. Ui, si algú no sap qui és, segur que, més que pel seu talent futbolístic que pel que tinc entès, és mínim, us sonarà per declaracions com ara aquestes.

Este año decidí que solo iba a leer libros escritos por mujeres, pero me gusta leer por las noches antes de dormir.

Que només llegeix dones, diu el meu turbe feminista Uoke. Yo lo amo. Se la decima. Bé, Bellerín vindria a ser el pacient zero d'un mascle performatiu, és un home sensible, alternatiu, al que aquestes últimes setmanes li ha sortit un successor que el guanya en tots. I us estic parlant de Sergio Camello. Em vaig parlar a la redacció i no me'n vau fer gaire cas. No, doncs parlem-ne tota l'estona que vulguis, Garriga, perquè no em van fer cas. I ara ve la Gala i. Ai, Gala, que interessant! Gala, qui és Sergio Camello? Que és el del bigotet, no? Sergio Camello, futbolista del Rayo. De les ressenyes de cine. De l'Etherbox, molt sexy. Ah! El del Carràs. És el del Carràs? No sé si ha vist el Carràs. N'hi havia un que havia fet una recerca de Carràs. És probable que sigui ell, perquè un futbolista entrant a l'Eterbox és uno en un millón. I veiem el Carràs, ja no t'has pogut. És demencial. A ell li funciona molt tot això, el cinema alternatiu, la música indie, la fotografia en blanc i negre, de fet, tot el seu Instagram és ell en blanc i negre, és fantàstic. I ara a sobre ha desenvolupat discurs polític, que és una cosa molt poc típica d'un futbolista. I va explicant, va dient que passa del luxe perquè a casa seva no han tingut mai gaires recursos i que ho troba una falta de respecte. Molt bé, és l'home perfecte per mi. Però què passa? Doncs que el perfil de mascle performatiu ha arribat al futbol i per tant ara tothom qui no és així ho començarà a copiar, perquè què fan els homes quan veuen un futbolista escopint el carrer? Escopi el carrer! Jo estic molt preocupada pel meu futur, no és broma, i per la meva etapa de lligoteig.

Doncs feta aquesta exposició, comença el judici i anem a donar arguments de la fiscal en contra dels mastres performatius. L'acusació. A veure, ¿en què es basa aquesta acusació?

Mira, per començar, estic en contra dels homes i les mascles performatius perquè han convertit tenir personalitat en una estratègia de màrqueting, i a mi això no m'agrada perquè ja estic molt cansada del màrqueting. Han après que si llegeixen Sally Rooney en una terrassa de bar, totes ens desfarem per ells i pensarem. Uala, li agrada Sally Rooney, que mono, segur que és tan sensible. I a mi això em destrossa perquè funciona.

O sigui, tu creus que hi ha que es compren el llibre només perquè tu facis aquesta veueta. Que se'l llegeixen del revés.

Que n'hi ha que vas a la cita i t'ensenyen la prestatgeria de llibres feministes que tenen. Com l'Hector Ballarín, que només llegeix dones. És increïble. A mi em funciona. Per tant, pareu de fer-ho, perquè estic molt preocupada, de debò. Més arguments. Més arguments. Jo no seré l'impertinent que es posicioni a favor del col·lectiu masculí, però l'èxit del mascle performatiu depèn moltíssim de si el tio en qüestió t'agrada o no. Sergio Camello fa fotografia en blanc i negre i jo penso, ell és perfecte i jo l'estimo, però tu, Garriga, te'n presentes davant amb una càmera analògica penjada del coll i jo ho sento, però t'he de demanar si te l'han deixat els de Catalunya Experience. És molt diferent. Una cosa no té res a veure amb l'altra. Si el tio funciona, penso, uf, que ha de construir-se sensible. Si no, penso, aquest tio que està intentant follar amb una tote, va. Molt evident, clar. És que, clar, a veure, això què és? On vas, xaval? On vas? Hi ha algun argument més? Sí, mira, encara em porto un últim, que és que ens ho estan robant tot. O sigui, ja no ens queda res. És el de sempre. Ho fem les noies i els gais i és una tonteria. En canvi, ho fa un home cis hetero i de cop és cultura. Però cultura, i és fantàstic, i com no se'ns havia acudit abans. Una mica J.P. Lordi, això també. Ell és a l'altre pacient zero. I el Vellerín, el castellà i el J.P. Lordi en anglès. A part que ell té les arrels basques, que és una altra cosa que penses, no pot ser, no ho pots tenir tot. Bueno, com en Sergio Camello, és que tot ve d'allà. Tot porta allà, sí, sí, és així. I s'estic pillant gala. Sí, jo ho noto. Noto dins meu que estem connectant, Marta. Bé, senyora fiscal, anem tancant les argumentacions. Bueno, ja està, que la meva cultura no és la seva disfressa. O vaig amb una samarreta del Betis Porai. No, ja està. Jo vaig amb una samarreta del Betis Porai. No, perquè conec el meu puesto. Bé, doncs, sabent ja els arguments

de la fiscalia, toca deliberar. El jurat popular. A veure, jurat popular. Marta, Judit, Elisenda, coneixeu gaires mascles performatius i esteu en contra, us agraden?

Els conec. Opa. No t'ho mereixes. N'he sigut víctima. No t'ho mereixes, eh? I, per tant, estic rotundament en contra dels mascles performatius.

Uf, molt bé. Entens el teu voltant, Elisenda? Jo. Suposo que sí, però no ho he detectat massa, la veritat. No, sí que hi havia algú llegint el llibre del revés, tipus Bush, però no, però no, no, no. El que passa que. És que a mi Jacob Elordi.

Ai, no t'agrada, eh? Molt bé, té un bon radar. No, no, no. L'ha esquivat. Tant de bo més gent així. L'ha esquivat. Jo, per exemple. Jo en contra dels mascles performatius. Vinguin de cara, directament. Espera, perquè ara farem. Ah, vale, encara no es vota. Ah, jo pensava que ja es votava.

Ara votarem. Ah! I és igual, jo voto ja. La sentència final. Bé, doncs, ha escoltat els arguments i ha fet la deliberació. Vots en contra dels mascles performatius. Aquí, una, dues, tres. Tres vots en contra. Doncs, com a jutge, havent recollit el sentit d'aquest tribunal, ha escoltat el jurat, estimem en la seva totalitat l'argumentació de la fiscalia i, per tant, ens declarem en contra i declarem culpables els mascles performatius. Perdona, si pots anar a fer de traductora sense títol, doncs igual també pots fer de fiscal. Farem una pausa, ara venim.