Els perills del Galatasaray

Ricard Torquemada, bona tarda. Bé, bona tarda no, bona tarda ja t'ho he dit abans. Ara obrim formalment el laboratori per preguntar-te pel Galatasaray. En coneixem els noms i també el rendiment a la Lliga Turc, que abans ho explicava el Fito, líders. Què podem esperar d'aquest equip? Perquè. D'individualitats, de noms que criden l'atenció, ja fa algunes temporades que en tenen, és a dir, que diners és evident que n'hi ha en el projecte del Galata Saray, però no sé si el veus com un rival com a equip que hagi de complicar-li la vida al Barça. Mira, és un equip valent,

i això no sé si és bo o dolent contra el Barça, perquè has d'estar molt fi quan ets tan valent. És un equip que és actualment el líder, com deia, i per tant dominador. Turquia està molt acostumat a manar en els partits, no està acostumat a reaccionar, i per tant acostumat a tenir el control del partit, a voler jugar cap rival, pressionar molt amunt, surt jugant des del darrere, A vegades, per mi, en algunes circumstàncies excessivament compromeses, és a dir, és molt fidel a voler sortir des del darrere. Moltes vegades, fins i tot, el porter Urquen Saquir els genera superioritats numèriques fora de l'àrea. No sé si demà momatitzaran tot això contra la pressió del Barça o no, però no estan acostumats a fer-ho. O sigui, faltarà veure quina personalitat mantenen o a què renuncien. Perquè a mi és un equip que. Veure'ls jugar m'agrada, els trobo ordenats, bon tracte de pilota, de mig camp que m'endavant bons futbolistes, per mi una mica tous a les àrees, sobretot defensivament, concedeixen potser massa, és a dir, no és que concedeixin massa oportunitats, però quan les concedeixen són tous. I per tant, clar, falta veure quin atreviment tindran demà. Per ells demà és un partit molt diferent al que han jugat. Fins ara, fins i tot a Lisboa, van assumir la condició d'equip que duia el comandament del partit. Per tant, no estem acostumats a veure'l reaccionant i demà els hi tocarà.

És a dir, els veus més perillosos al davant que al darrere.

Sí, sí, és que mira, ara parlàveu de Torreira, el doble pivot és Torreira, Gabriel Sarra, el brasiler, són dos migcampistes, tot i que Torreira és molt treballador, que tenen. Molt bones condicions en pilota, sobretot passades en curt, capacitat per associar-se, Torreira per marcar el ritme, per decidir quan juguem als centrals, quan obrir la pilota a les bandes. Davinson és un molt bon central a la sortida de la pilota. I al davant tenen on triar. Jo crec que Ocam Burú, que és l'entrenador que ja fa 4 o 5 temporades, jo crec que va substituir Domènech Torrent al Galata Saray, si més no va arribar immediatament després, és el que diríem s'ha quedat el Galata Saray l'últim lustre. És un entrenador que sap de què va això i està intentant no ajuntar totes les estrelles. O sigui, va introduint factors de treball a totes les línies. És a dir, a dalt diries que en Rafael Leao i Sané costaria entrar, però el fix és Yunus Akgun.

És a dir, demà el trident de l'àlbum

de Cromos no jugarà demà. Jo tinc dubtes que juguin tots tres. Sí, sí, jo tinc dubtes, perquè Yunus Akgun és un bon futbolista de banda, però li dóna molt més treball, al gratis a ell li agrada pressionar, i Sané i Rafaleau, doncs. Doncs no. Ho poden fer, però són dispersos, no? Aleshores, clar. Tinc la sensació que és difícil. Normalment, Leao i Sané reparteixen els minuts i el fix és Junus Agun, i jo crec que el Galatasarayà anirà per aquí. Recuperarà el ciment, no sé si per ser titular. Fins ara no ho ha estat, després de la lesió. L'Aturada va jugar l'altre dia. Minuts a la segona part, no sé si estarà per ser titular. Tot i això, els davanters que substitueixen el ciment destaquen més pel treball. Denis Gould, Baris, futbolistes de molta pressió, de molta intensitat, bons rematadors, jugadors que atrecen desmarcades, però no són futbolistes que et resolguin a dalt, com resol un Ociment, que és un altre nivell. I al mitjà punta, que es Bakratov, també és un jugador de desplegament, d'intensitat. És a dir, Okan Buruk té clar que amb la selecció All Star el Galatasaray no és un equip competitiu per allò que ell vol i, per tant, intenta barrejar, no sé si. Jo crec que té prou autoritat pels cinc anys que ja fa que és al club i l'hi estan deixant fer, dependrà segurament sempre del rendiment, però no oblidem que Sané, per exemple, és un jugador que està encaiguda a la seva carrera, no al cas de Leao, no al cas d'Ociment, i aquí és on ell va buscant, diríem, la barreja perfecta.

Clar, ara ens comentes que Ociment surt de lesió, en condicions normals és el davanter més perillós del Galata Saray perquè, com deies, tant Sané com Leao són jugadors espaterrans però molt més episodics que no per associament, que són davanter que combina potència i qualitat gairebé a parts iguals. Vaja, aquest estiu en algun punt de l'estiu va sortir el seu nom. Com a alternativa Julián Álvarez i a mi em va semblar que no era en absolut una mala idea. És un molt bon davanter.

I és el que dona sentit a la idea del Galatasaray, perquè la resta de davanters centres, Denis Gull o Baris Gilmes, són jugadors, ja et deia, de molt treball, que sí que els dona pressió, però que no els converteix tot el que puguin generar o el que puguin produir. O si menys el. El futbolista gol de l'equip, tot i que surt de lesió, ja n'ha fet uns quants a la Lliga Turca, està a la part alta de la classificació de golejadors i com dius és un altre nivell. No sé com estarà en condicions físiques i no sé si insisteixo. Serà titular, però serà el jugador més perillós i de mig camp cap endavant el Galatasaray fa mal. És a dir, el Barça ha de pressionar molt. Si pressiona molt el Galatasaray tindrà problemes per sortir. És possible que en puguis caçar alguna que et presenti una oportunitat de gol. Si el Barça no pressiona, el Galatasaray és el típic equip que té bons passadors, bons receptors. Bons dribladors, és a dir, que si el Barça relaxa patirà defensivament, perquè una altra cosa no, però el Galatasaray de mig camp cap endavant té recursos per fer mal.

És a dir, si el Barça manté l'estàndard de pressió alta que ha sostingut en aquest inici de temporada, tu veus un partit fins i tot assequible. Sí, i si des del darrere surt com està sortint,

també, perquè el Galatasaray hi va. O sigui, bé, no sé si demà canviarà, eh? Insisteixo. Però normalment hi va. Per exemple, a Lisboa, l'Sporting li fa un gol d'una sortida de Ruiz Silva, una passada que supera les dues línies de pressió i posa a anar a córrer Luis Suárez i acaba l'acció en penal. És a dir. Que si surts bé els pots superar, que si pressiones bé els pots recuperar, que les formes de la Tassaray són atrevides, però que no tenen la qualitat ni les condicions que té el Barça. Ara bé, si contemporitzes, que no ho ha fet el Barça fins ara, és un equip perillós. Demà defensivament tindrem dificultats. El que passa és que ves la Champions i ja sabem que això és el mínim. Doncs demà ho veurem. Ricard, abraçada, gràcies. A vosaltres, adeu.